dijous, 6 de juny de 2013

Yes Sir. Cottage Pie.







"No existe modernidad, sin una buena tradición."
(Anònim)




Hi ha pocs plats tan britànics com el Cottage Pie, una recepta que va néixer, probablement, fa segles, de la improvisació.

Diuen que de la necessitat de fer alguna cosa amb les sobres del Sunday Roast, un altre plat típic de la gastronomia anglesa.

El Sunday Roast vindria a ser com un “rostit dels diumenges”, en el que l'ingredient principal és la carn rostida, que pot ser de vedella, de pollastre, de porc, o inclús d’aus…amb múltiples acompanyaments, el més típic: les patates, tan senceres i cuites al forn, com en puré.

A l’Edat Mitjana, a Anglaterra, s’elaboraven carns guisades, generalment de de xai, que es cobrien amb una massa, adoptant forma de pastís; era el “sheperd’s pie” (pastís del pastor). Ja en una de les obres més antigues de la literatura anglesa, Piers Plowman, un poema anglès del segle XIV, apareixen aquests pastissos de carn.

El cottage pie, diuen, és una variació d'aquests pastissos, aparegut arran de la introducció de la patata a Europa; tot i que al territori europeu, aquest tubercle, va ser introduït al 1520, a Anglaterra, però, no ho va fer fins ben entrat el segle XVIII, dates en que probablement aquest deliciós pastís naixia amb les seves primeres formes. Inicialment, es feia amb carn picada, generalment xai, i es cobria sempre amb puré de patates; és quan es feia amb  vedella que se l’anomenava "cottage pie", que literalment significa, “pastís de la casa de camp”. El nom, data de 1791, època en la que els pobres de la Gran Bretanya, vivien en “cottages”, una espècia de cases de camp, petites.

Aquest plat sembla ser que es va crear en el nord d'Anglaterra i Escòcia, a les zones més pobres, i com abans he dit, probablement com a factor de la improvisació i  la invenció de dones estalviadores, que van decidir aprofitar els sobrants de la carn.

Per tant, els dos ingredients d'aquest plat són la carn (de qualsevol tipus, i no necessàriament picada), que en principi ha sobrat d'algun altre plat, i el puré de patates. Avui dia s'utilitza fins i tot carn fresca; jo en aquest cas he fet servir carn picada que tenia, fresca, i que em va sobrar d’una altra preparació.


El plat no té cap misteri i és molt fàcil de fer.



Per aquest deliciós pastís de carn, necessiteu:
  • 2 cebes tendres grans 
  • 400 gr de carn picada de vedella 
  • 6 patates grans 
  • 2 rovells d’ou 
  • Mantega 
  • Llet sencera 
  • Sal i pebre 
  • 2 pastanagues 
  • 1 poma 
  • 4 cullerades de salsa de tomàquet casolana 
  • 1 bon raig de mel 
  • Formatge ratllat (jo he posat mozzarella que és el que tenia a casa) 
  • Mantega de conyac 
  • Unes gotes de salsa Worcestershire 
  • Herbes (Clau, llorer, pebre, gingebre, pell de lima, cúrcuma, pebre vermell picant...)


Primer de tot bulliu les patates, a trossos grans, per fer el puré.

Mentre, s’ha de començar a preparar el sofregit, que és la clau del pastís. Es pica la ceba, la pastanaga i la poma a trossets petits i es sofregeix amb oli. 




Quan sigui tot ben cuit i comenci a obtenir un color daurat, s’afegeix el tomàquet fregit casolà, les herbes aromàtiques (jo les tiro a ull i vaig provant, als ingredients us he donat una idea de les que anat afegint), unes gotes de salsa Worcestershire, una cullerada de mantega de conyac (si no en teniu, una cullerada de conyac, la salsa de tomàquet, sal, pebre i un bon raig de mel.

Deixeu que faci xup xup i en acabat, afegiu la carn, que ha de coure fins que sigui feta.

A part, es prepara el puré de patates cuites, amanit amb dos rovells d'ou, mantega –al gust-, sal i pebre i un raig de llet. Ha de quedar un puré espès i consistent.

Per muntar el plat, s’ha de col·locar una capa de puré, una capa de formatge ratllat, una capa de carn, una altra de puré de patates i al forn fins que estigui dauradet, al grill.



 
Es un plat, fàcil, ràpid i bonic, i el més important: m’encanta quan l’Òscar prova un plat i de lluny sento un “mmm...” espontani. Això no té preu.





Buscant l’origen del plat, he trobat aquest poema, d’allò més adequat. Us el deixo:

I love pies

t was 12 o'clock and my stomach was churning
my desire for a pie was really burning,
The Square Pie Shop was where I had to be
for a lovely filling encased in golden pastry.

Lamb and rosemary, steak and cheese,
which one should I choose? I'll have both please!
The aromas released as I cut through the lid,
and into my tummy the pie just slid.

With some mash and gravy to wash it down,
There's no doubt about it they're the best pies in town!
But with more on the menu that I really must try,
I just can't wait to eat my next pie!

(Chloë Elerton)








8 comentaris:

  1. Això és cuina d'aprofitament a l'anglesa! Genial! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa! Avui si! Ara mateix em passo a visitar-te!

      Elimina
  2. M'ha encantat la primer foto!

    El pastís fa molt bona pinta, que bé aprofiten les coses aquests anglesos!

    Petonets!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja!!! Altres coses no sé, però aprofitar...aprofiten!! jajaja!!! ara vinc de visita!!! Ptons

      Elimina
  3. Quin pastís més vistós i nutritiu! m'ha agradat molt, vaja, m'agraden força les receptes britàniques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Eva!!! És un plat contundent!!! jajaja!! jo, noia, on hi hagin patates...

      Molts petons

      Elimina
  4. T'ha quedat super bé! Es veu tan maco dins d'aquesta olla! :-)
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja!! la veritat és que primer va venir la olla i després el "Cottage Pie"...va ser veure-la i pensar en un pastís de carn!!! :)

      M'alegro que t'agradi!!

      Molts petons

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!