Healthy breakfast. Llavors de chía amb llet merengada de coco i arròs. #RECEPTA EXPRÉS#

"La cura para todo es siempre agua salada:

el sudor, las lágrimas o el mar."

(Isak Dinesen)

Tot i que sembla que el consum d'aquesta llavor sigui una novetat, diuen que fa uns 3.000 anys que els maies i els asteques ja les consumien com a aliment per curar determinades afeccions i per fabricar pintures.

En aquestes cultures, sembla ser que la chía -segons explica Claidoa Monika Haros, investigadora del CSIC a l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA)- era una llavor sagrada i com a tal, formava part d'alguns rituals pagans en els que aquestes poblacions l'oferien als Déus.

Més tard, en plena colonització, els rituals pagans es van prohibir, fins al punt de que inclús es va vetar el seu consum i el seu cultiu; i d'aquí es va allargar la mala imatge de la chía i de la quinoa.

Però des de fa uns anys, la situació ha canviat. De fet, al 2009 la chía va ser declarada "novel food" -nou aliment- a la Unió Europea i això va permetre la seva comercialització i distribució pel continent europeu. I tot i que começar a ser fàcil adquirir-la, encara anem amb retard. A EEUU el seu consum va començar a estendre's cap als anys 80 (avui és el primer país consumidor d'aquesta llavor). 

El boom de la chía va començar quan dos esportistes d'elit van declarar que consumien aquestes llavors perquè els proporcionava molta energia alhora que els hidratava. A partir de llavors, molts esportistes se'n van fer fans. 

Però realment és tan nutricionalment bona?

Segons Haros, ja citada i experta en aquestes llavors, és tant rica en oli que pot concentrar fins i tot un 38%, i és, també, la major font vegetal d'omega-3 que es coneix. I posa un exemple molt gràfic i és que hauriem de menjar un quilo de salmó per obtenir la mateixa quantitat d'omega-3 que contenen 100 gr de llavors de chía. Però sense perdre de vista que la Autoritat Europea de Seguritat Alimentària (EFSA) recomana només un consum de 15 gr diaris, sense deixar de banda la resta d'aliments. S'ha d'incorporar el seu consum com un complement per reequilibrar la proporció adequada entre l'omega-3 i l'omega-6, que actualment esta desequilibrada a favor dels omega-6, el que podria arribar a provocar, molt a la llarga, problemes cardiovasculars i inflamatoris.

A part, les llavors de chía són molt riques en proteïnes de bona qualitat i de fibra (poden arribar a tenir el 55%), per això absorbeixen molt líquid i generen sensació de sacietat, a més de fer disminuir l'índex glucèmic en sang. Això sense deixar-nos la gran quantitat de vitamines i antioxidants que contenen, que protegeixen dels radicals lliures que són els causants de l'envelliment i d'algunes malalties.

Els experts recomanen menjar les llavors crues, a ser possible, com a condiment d'amanides o arrossos, amb iogurts, com si fossin cereals o remullades amb algun tipus de llet, animal o vegetal.

De fet, és un aliment tant concentrat que amb una sola culleradeta al dia, hi ha suficient. I això està molt bé, ja que, ara com ara, el seu preu segueix sent elevat.

Ara, si us creieu que és un aliment "miracle", com a alguns llocs volen fer creure, us equivocareu. Però saludable, ho és un munt, així que avui proposo un esmorzar saludable, a veure que us sembla.

Per fer aquesta recepta, uns 4 gotets  com aquest, es necessiten els següents ingredients:

• 2 gots de llet de coco i arròs
• xarop d'atzavara (al gust)
• 6 cullerades grans de llavors de chía
• pell de llimona
• canyella en pols
• daus de coco deshidratat

En primer lloc s'han de preparar bé tots els ingredients.

La recepta no té cap cocció i és rapídissima de fer. 

En primer lloc, s'ha de barrejar la llet de coco i arròs amb el xarop d'atzavara, que afegim al gust segons ens agradi més o menys el dolç, la canyella en pols i la ratlladura de llimona. Aquesta barreja, ha de reposar a la nevera, al menys, mitja hora.

Passat aquest temps, només s'ha d'afegir les llavors de chia i remenar bé perquè es reparteixin bé. Posar en gots o iogurteres i cap a la nevera.

Com ha mínim ha de reposar unes tres hores, jo ho he deixat tota la nit i així al llevar-me, ja tenia l'esmorzar llest.

Per servir, jo he posat unes tires de llimona i uns daus de coco deshidratat, que també hauria pogut posar a la barreja.

Podriem dir que és la versió més sana d'un púding de llet merengada.

Així que a esmorzar, fresquet i sa!

I per acabar, i ja que estem rotllo "healthy", la cançó que més m'agrada (o de les poques que segueixo) de zumba.

Duele el corazón

Solo en tu boca

Yo quiero acabar

Todos esos besos

Que te quiero dar

A mí no me importa

Que duermas con él

Porque sé que sueñas

Con poderme ver

Mujer qué vas a hacer

Decídete pa' ver

Si te quedas o te vas

Sinó no me busques más

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Solo con un beso

Yo te haría acabar

Ese sufrimiento

Que te hace llorar

A mí no me importa

Que vivas con él

Porque sé que mueres

Con poderme ver

Mujer qué vas a hacer

Decídete pa' ver

Si te quedas o te vas

Sinó no me busques más

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies (yeah)

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies (yeah)

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Quién es el que te quita el frío

Te vas conmigo, rumbeamos

Con él lloras casi un río

Tal vez te da dinero y tiene poderío

Pero no te llena, tu corazón sigue vacío

Pero conmigo rompe la carretera

Bandolera, si en tu vida hay algo que no sirve

Sácalo pa' fuera

A ti nadie te frena, la super guerrera

Yo sé que tú eres una fiera, dale

Sácalo pa' fuera

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies 

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Solo con un beso

Yo quiero acabar

Ese sufrimiento

Que te hace llorar

(Enrique Iglesias feat Wisin)

No hi ha vermut sense aperitiu. Olives farcides de vermut.

“Quien bebe en ayunas,

mejor bebería con aceitunas.

A qui no li agrada fer l’aperitiu?

Aquesta paraula que tant fem servir, aperitiu, prové del llatí aperire, que, literalment, significa obrir, i que es fa servir des de l’Edat Mitjana.

El concepte, igual que ara, era obrir l’estómac abans de l’àpat, tot i que sí s’ha variat la manera de fer-lo. Abans, es feia amb productes a base de sucre o mel, espècies com el gingebre o el comí de prat i de llavors com l’anís, el fonoll o el comí. I les begudes que es prenien, eren o bé làctiques, endolcides i fortificades, o vi.

Ara, el vermut o l’aperitiu el fem abans de dinar amb la família o amb amics i acostumem a fer-lo amb cervesa, vi o amb la beguda que li dóna el nom: el vermut.

El vermut m’encanta. Jo el conec gràcies al pare que sempre els preparava, i els prepara, abans de dinars especials o els caps de setmana. Sempre fa servir el mateix vermut, que és el que jo compro també a casa meva i la veritat és que és deliciós.

Sembla ser que el vermut és una de les begudes alcohòliques més antigues que es coneixen.

Diuen que va ser inventat per Hipòcrates, el conegut metge grec, al macerar amb vi algunes plantes com el “ajenjo” i el “díctamo”, mentres experimentava amb herbes naturals medicinals.

De fet, el nom prové de la paraula “wermut” que significa “ajenjo” –la única traducció que he trobat en català és absenta-, de l’Edat Mitjana, i és un arbust mediterrani amb propietats medicinals, i que serveix de base d'una coneguda beguda molt consumida durant el Modernisme, l’absenta. A França, on aquesta beguda es va fer molt popular, se’l va anomenar vermouth.

A diferència de l’absenta, però, el vermut no és una beguda de la família dels destil·lats, sinó dels macerats, ja que únicament es macera el vi amb les herbes per aromatitzar-lo. Així, els seus ingredients són el vi, l’aigua i l’alcohol, el sucre o most concentrat, les herbes i colorants, normalment, derivats del caramel. Aquestes herbes són fonamentals per donar-li el característic sabor que té, ja que a part del “ajenjo” porta anís estrellat, anís verd o fonoll, tots ells molt aromàtics.

Aquesta beguda es va fer molt famosa per determinades zones de França i italianes, degut a que moltes d’aquestes herbes són pròpies de la zona dels Alps.

Té una graduació alcohòlica entre els 15º i els 22º i hi ha molts tipus diferents en funció del vi que serveix de base; i com és un vi de maceració, per aquesta raó, en moltes bodegues, es posava directament una aixeta a la bota on el vermut estava macerant.

 A Catalunya “anar a fer el vermut” és com una institució. Sobretot quan fa bon temps, no hi ha res millor que seure en una bona terrasseta, i fer unes patates braves, unes olives i un vermut –sol o amb sifó-, ja sigui amb amics o amb la família. Realment, és un plaer.

I quan fa fred, com a casa res. Ara per Nadal, no hi ha àpat que no comenci amb un bon aperitiu.

I sabeu que és el que més m’agrada? Tirar-hi una oliva i al acabar el vermut, menjar-me-la ben maceradeta. És fantàstic.

Per això, quan vaig veure la idea de fer unes olives farcides amb vermut, al fantàstic llibre Pintxatu de A fuego Negro, no vaig dubtar en que seria un dels aperitiu per la Nit Bona. 

Com a casa, al meu pare li agrada amb taronja enlloc de llimona, i tot i que en la recepta original no afegien res més que el vermut, jo, robada la idea, he fet la recepta al meu aire.

Així que, fem l’aperitiu?

Per fer les aquestes olives es necessiten:

• 24 olives gordal 
• 3 fulles de gelatina 
• ¼ de got de vermut (jo faig servir Yzaguirre Rojo Reserva)
• Pell de taronja 
• Un rajolí d’aigua

En primer lloc, s’ha de posar les tres fulles de gelatina a hidratar, amb aigua freda, sobretot, sinó es desfaria.

Una vegada tinguem la gelatina hidratada, s’ha de bullir la pell de taronja amb un rajolí d’aigua, per concentrar tots els sabors de la pell, i un cop arrenqui el bull, treure la pell i dissoldre la gelatina amb aquesta petita quantitat d’aigua calenta.

Després, una vegada la gelatina sigui ben dissolta, s’ha de barrejar amb la resta del vermut i deixar que comenci a solidificar a la nevera.

Aproximadament un quart d’hora després, quan la gelatina comenci a quallar, ja podem omplir les olives. Aquest pas és important, ja que si posem el farcit quan encara sigui líquid, és molt possible que el líquid surti per la part inferior de l’oliva que també està foradada.

Així doncs, quan sigui una mica espès, s’ha de posar el vermut dins d’una màniga pastissera i anar omplint amb molt de compte les olives, de dins, cap a fora.

I a refredar a la nevera. Si és d’un dia per l’altre millor, sinó, com a mínim, tres hores.

Jo vaig posar les olives dins d’una ouera d’ous de codorniu, que queda molt divertit, oi?

I un acompanyament perfecte, per un bon aperitiu, és una cançó d’Els Pets. Bon profit.

Fàcil

Tardes de pluja, roba de colors,
la teva esquena nua dins l'aigua,
dos o tres notes d'aquella cançó
que ho tornen tot
tan fàcil

Capses de fusta, vint-i-dos petons,
nits a la fresca, una de cada,
les teves cuixes sota els meus llençols
que ho tornen tot
tan fàcil.

Tanta ressaca per tan poc alcohol,
matins de vermut i diari.
coses menudes,
petites engrunes,
eclipsis de lluna
tresors que et caben a la mà.

Una mirada, hores sense son,
gust de maduixa en els teus llavis,
trossos de vida sense cap valor
que ho tornen tot
tan fàcil.

Tan fàcil.

(Els Pets)

 

Orxata per les caluroses tardes d'estiu.

"Como consecuencia de la nieve

se elaboran los refrescos 

teniéndose la primera referencia a la horchata

en el mes de enero de 1729

la cual se sirve junto a veinte azumbres de sorbete

y veinte de naranja de la china y la cual,

me refiero a la horchata,

estaba valorada en seis reales las veinte azumbres."

(Carlos Azcoytia Luque)

Aquest cap de setmana, ja ha començat a fer calor de veritat. Tard, però ha arribat. I per fer menys calorosos els dies, que millor que un got d’orxata ben fresquet?

Fa temps que volia fer-ne i l’altre dia, quan vaig anar a comprar farines, vaig veure que venien xufes i en vaig comprar.

Quan era petita, per les tardes, quan queia el sol, anàvem a passejar, just després d’una dutxa per treure la calor del dia de platja i preníem una orxata o una llet merengada. Jo reconec que sóc més de la segona.

M’agradava molt observar com aixecaven la tapa dels recipients cilíndrics metàl·lics, on es guarden les dues begudes, i amb l’ajuda d’un cullerot metàl·lic en forma de got, n’omplien el got. La majoria de vegades, però, n’abocaven massa i el regalim del sobrant, passava per les mans del que la servia i tornava a caure dins del recipient, i això no m’agradava gens. Sóc bastant maniàtica amb aquestes coses, i ja de ben petita em fixava en aquestes coses.

Una altre de les coses que m’agradava, era el recipient on et posaven l’orxata, quan en compraves un litre o mig, per endur. Uns recipients amb forma de “granada” (parlo de l’arma), i amb unes tapes rodones que anaven canviant de color.

El que no sabia, és que l’orxata és el nom que es dóna, de manera general, a begudes vegetals, així que poden ser de xufes, d’ordi, d’ametlles, d’avellanes, d’arròs...

Sembla ser que l’origen etimològic de la paraula, prové de l’italià orzata, que, a la vegada prové del llatí "hordeāta", que significa de la civada, i que igual que orxata, dóna nom a una beguda refrescant –també postre-, preparada amb aigua, xufes triturades i sucre.

 

Les xufes, són uns petits tubercles amb un aspecte prou lleig, que provenen de les arrels de la juncia avellanada (Cyperus esculentus), i que es diu així per la seva semblança amb l’avellana.

Diuen que la orxata ja es feia servir a l’antic Egipte, ja que sembla ser que inclús es van arribar a trobar gots plens de xufes com a part de l’aixovar funerari dels faraons. Així mateix, diversos autors perses i àrabs de l’antigüetat, ja en mencionaven els beneficis digestius i desinfectants de la xufa, que es feia servir, llavors, com a beguda medicinal i era considerada energètica i diürètica.

Tot i que sé que no és l’origen real del perquè el suc de xufes es diu orxata, hi ha un conte ambientat a l’època de la Reconquesta, que trobo més divertit que la història real.

Explica la llegenda que una noia de poble va dur al rei de la Corona d’Aragó, Jaume I El Conqueridor, una mica d’orxata. El rei, a qui va agradar molt aquella beguda, li va preguntar què era, i la noia, amablement li va explicar que era llet de xufa -com fins llavors se l’havia conegut-. El rei, llavors, diuen que va exclamar:

“Açò no és llet, açò és OR, XATA!”

I, amb aquest joc de paraules, es va batejar, a partir d’aquell moment, la beguda.

Per qui vulgui saber una mica més de la història real de l’orxata, us recomano un article escrit pel Néstor Luján, sobre les begudes fredes, i publicat el 8 d’agost de 1980, a la Vanguardia –tal i com he descobert a la web www.historiacocina.com-, l'anava a transcriure, però penso que s'hagués fet un pèl llarg, per com n'és de curta la recepta i no li vull treure protagonisme, doncs realment és OR.

Els ingredients que es necessiten per a fer orxata, són:

• 500 gr de xufes 
• 2 litres d’aigua 
• 190 gr d’icing sugar o sucre glas

El primer de tot, planificar-vos. 

Les xufles han d’estar en remull, com a mínim 8 hores. He llegit varies receptes, i hi ha qui inclús les deixa 48 hores. Jo les he deixat 12 hores i ha quedat molt bé. Intenteu canviar l’aigua un parell o tres de vegades.

Passat el temps de remull, s’han de netejar bé sota l’aixeta –ja que es trituren amb la pell- i triturar bé amb una part de l’aigua, ben freda. Jo he posat 1 litre d’aigua per triturar els 500 gr de xufes. S’ha de triturar el millor possible i amb paciència.

 

Hi ha qui afegeix menys aigua per a fer aquest pas i n’obté una pasta més espessa, la veritat és que al principi ho feia amb menys aigua, però n'he afegit i m’ha anat millor amb aquestes quantitats, sobretot per després colar més fàcilment.

Per filtrar, en realitat es fa servir un colador de tela, però jo no en vaig trobar, així que he fet servir el sedàs que faig servir per tamisar la farina i el sucre glas, que té una malla finíssima, amb la precaució de colar-ho un parell de vegades i ha quedat molt fi, de fet, penso que ni notaria la diferència. Com veureu a la foto, he fet un invent amb el que tenia, per simplificar aquest pas.

 

S’ha de tenir molta paciència a l’hora de colar-ho, ja que fins que no s’ha tret tot el suc, passa una estona, i s’ha de premsar bé la pasta de xufes, fins que us quedi com una sorra seca, jo m'he ajudat de les mans.

Després, al líquid restant, que és el concentrat d'orxata, s’ha d’afegir el sucre glas –pot ser normal, però es dissol millor el sucre glas-, i la resta d’aigua, ben freda.

 

Si voleu que sigui més dolça, afegiu més sucre.

Un consell: encara que ja feu l’orxata amb aigua ben freda, deixeu que reposi a la nevera unes horetes abans de prendre-la. El millor? Fer-la pel matí i provar-la a mitja tarda, és un berenar d’estiu ideal.

Avui acabo amb una cançó dels Orxata Sound System. Sigui benvingut l’estiu.

S'obrin les portes el grup esta ací ie
dalt a l'andana les xufes s'assequen
s'omplin els cossos de molt bon gran ambient
s'omplin les ments d'orxaters pensaments
sorgixen històries de núvols gegants
s'alteren memòries d'orígens retrobats i
cada cop que dic una paraula tèrbola
cada cop que sent un beat al bell mig de ma forella
s'alcen veus amb munts de ganja rere l'engonal
els distants alegres anys no ens foren de profit
hi ha futur, molt de futur, és nostre teu i meu
s'alcen veus amb crits d'ajuda'm i estem ací quiets

afortunada recerca per no fer el mateix
soroll de ríson banc i albà coetània
som un ullal amb aigua fresca en mig del fenc

i bropopopopó cridava jo sota la sènia
quatre glops de moscatell és el que ens serveix
amb faixa de lli cru i pantalons de pana
dues d'arròs i tartana i mil històries crues
buscant el nostre lloc a un món d'espines sense peix
un got d'orxata al cabanyal reclama
més papers trencats i escrits per versàors a mala gana
paciència i parsimònia ens faran viure més temps
anem de pressa sense pressa amb la certesa d'anar bé
evocant el vell trenet, transport de llauradòria
bona salut resta en guaret, hivern a la darreria
maquinaria i espinguet, aire net a un cel llibert
la ciutat amb agonia i rabasseta de llibret
i criden els que poden, perquè podran els que ara criden
no fa fred i tremolen, són senyals d'un nou sound system
deixeu-les juntes si veieu que corre l'aire
però que mai es tanquen les portes.

(Orxata Sound System – S’obrin les portes)