Red Velvet Cake, per un 2019 ple de colors!

"Només una cosa torna un somni impossible:

la por a fracassar."

(Paulo Coelho)

I ja estem al 2019. Com si res. I per un blog, la primera recepta és com el primer anunci després dels raïms. Jo, a més a més, el tenia bastant abandonat, així que la tornada vull que sigui sonada. Com el meu començament d'any.

Aquesta cap d'any vam reunir a casa a un grup de bons amics i vam fer un sopar Cluedo inspirat en els anys 30. Tot i que hi haurà qui no sap de què es tracta un sopar així, estic segura que gairebé tothom, en algun moment o altre haurà jugat al Cluedo. Doncs bé, en un sopar així el joc pren vida i cadascú té un dels personatges. L'ambientació és important i part de la mateixa, n'és el sopar. El menú va ser clàssic i el postre un pastís Red Velvet deliciós. I nosaltres? Guapíssims, no?

Així que la meva proposta per començar un 2019 ple de colors és aquest pastís. La foto no és meravellosa, però hi ha coses que no poden esperar i aquest pastís era massa bo com per deixar a tothom salivant mentre buscava la foto perfecte, així que "real como la vida misma".

I amb el post igual. Podria començar a fer reflexions i enumerar propòsits com sé que molta gent fa, però improvisar no està malament, i viure menys. Així que avui, directa a la recepta, inspirada en la de l'Alma Obregón (els seus pastissos mai fallen).

Feliç 2019 a tots i espero que us agradi la recepta, si més no, que us sorprengui!

Pel pastís "Red Velvet" es necessiten els següents ingredients:

Pel pa de pessic (tres motlles de 20 cm):

• 180 ml d'oli d'oliva suau
• 480 gr de sucre
• 3 ous
• 3 cullerades de cacau sense sucre
• colorant en pasta vermell
• 4 culleradetes de pasta de vainilla
• 375 ml de llet sencera
• 3 culleradetes de suc de llimona
• 450 gr de farina
• 1 1/2 culleradeta de bicarbonat
• 3 culleradetes de vinagre blanc

Per farcit i decoració:

• 250 gr de mantega
• 300 gr de sucre glas
• 250 gr de Philadelphia

En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC i preparar els motlles pintant-los molt bé amb la mantega. Jo només tinc un motlle fi de 20 cm, així que he anat fent un pa de pessic darrere l'altre.

Mentre el forn s'escalfa, s'ha de posar la llet en un got i afegir el suc de llimona, deixant reposar uns 8 minuts, i tamisar la farina amb el cacau.

Per començar a fer el pa de pessic s'ha de batre bé el sucre amb l'oli i els ous fins a tenir una massa esponjosa i, després, anar afegint la farina i el cacau, alternant amb la llet.

En un got s'ha de barrejar el vinagre amb el bicarbonat i quan comenci a fer bombolles a la massa i, finalment, s'ha d'afegir el colorant vermell en pasta i la vainilla. En principi podeu anar afegint les quantitats de colorant segons la intensitat que volgueu, però pinta molt, així que aneu afegint a petites quantitats.

La massa s'ha de repartir en tres motlles, jo com només tinc un ho vaig repartir en tres bols i vaig anar fornejant mica en mica. Ha de coure uns 30 min, depenent de la potència del vostre forn. Per comprovar si està fet o bé punxeu amb un escuradents o mireu si els voltants del pa de pessic s'han començat a separar del motlle.

Abans de desemmotllar s'ha de deixar refredar una mica i una vegada fora del motlle, deixar refredar del tot al damunt d'una reixeta. Recomano un motlle separable ja que facilita molt la feina.

Mentre es refreden les bases del tot, es pot fer la crema de formatge que farcirà el pastís i decorarà. 

Primer, s'ha de tamisar el sucre i batre'l amb la mantega a velocitat màxima fins que s'integri bé. I, quan la barreja sigui blanca i esponjosa, s'ha d'afegir el formatge que ha d'estar fred de nevera i seguir batent, primer a velocitat baixa i després anar augmentant fins que la barreja estigui ben cremosa. Com més la batem, més consistent serà.

Per muntar el pastís, primer s'han d'igualar les bases a la mateixa alçada. Si teniu una lira igualadora de pastissos genial, sinó amb paciència i un bon ganivet.

Llavors s'ha de posar una base, capa de farcit i altre vegada el mateix. 

I per acabar, s'ha d'aplicar una fina capa de la crema (es diu "sujetamigas") pel damunt i pels laterals i refrigerar a la nevera durant uns 30min. Això és un pas fonamental per un bon acabat.

Passat aquest temps, s'ha de treure el pastís de la nevera i cobrir novament amb una capa, aquesta vegada més gruixuda, de crema...i a partir d'aquí allà la vostra imaginació.

Com el meu pastís era per un sopar Cluedo que vam fer per cap d'any, vaig decorar de manera "antiga" i vaig afegir purpurina comestible i piping gel amb colorant per simular sang...

Banda sonora d'avui: una cançó deliciosa de Fréro Delavega que vaig descobrir uns dies abans d'acabar el 2018.

Le coeur d'éléphant

Au delà des orages, je pars en voyage

Mon âme au vent, le coeur éléphant

Je suis parti d'ici pour rencontrer la vie

Être vivant énormément

Sur les épaules des géants, le coeur éléphant

Voir au delà de nos vies

Posé sur un rocher, se laisser aller.

A pas de géants, le coeur éléphant

On pendra notre temps pour découvrir la vie

Aimer les gens, énormément

Sur les épaules des géants, le coeur éléphant

Voir au delà de nos vies, le coeur ébahit

Goûter la voie lactée, le coeur léger, le coeur léger

Je mettrais tout mon poids pour faire pencher la vie du bon côte, le coeur léger

Voir les un comme les doigts d'une main qui construit pour toi et moi, nos utopies

J'ai le coeur éléphant, énormément, j'ai le coeur éléphant

Au delà des orages, je pars en voyage

Mon âme au vent, le coeur éléphant

Je suis parti d'ici pour rencontrer la vie

Être vivant

(Fréro Delavega)

Fins que no hi ha galetes, no és Nadal. Joyeux Noël!

"La nit de Nadal

el bosc s'engalana;

els avets s'estiren

per fer la sardana

entorn del Nadó.

Una soca vella

no pot afegir-s'hi

i diu amb tristor:

-Jo ja no sóc bona

per res, no tinc branques.

Mes, pel cel ressonen

les veuetes blanques

dels àngel que diuen:

-Sí, que vals! no ploris!

seràs el tió!

(Joana Raspall)

A casa, sempre s'ha celebrat molt el Nadal. Jo, no puc dir que sigui fan de les festes, però si de moltes de les tradicions que des de petita recordo amb il·lusió. Com la olor de galetes escampant-se per tota la casa uns dies abans de Nadal, la olor del caldo i del pollastre mentre s'emboliquen els regals que deixem sota l'arbre la Nit Bona, fer els canelons, el tortell de reis...

Aquest any el Nadal el passo a França, però no podia deixar de fer, i compartir, les galetes de Nadal. Segur que no són tant bones com les que fa la meva mare, però la recepta li he demanat a ella, així que ho hauré intentat…

Per fer les galetes (la recepta original diu que per unes 70, tot i que dependrà del motlle que feu servir) es necessiten els següents ingredients:

Per les galetes:

• 400 gr de mantega
• 150 gr de sucre
• 50 gr d'ou
• 600 gr de farina fluixa
• un pessic de sal

Pel glacejat:

• 30 gr de clara d'ou
• 150 gr de sucre glaç

La recepta, com qualsevol recepta de galetes és tant senzilla que la podeu fer sense l'ajuda de cap robot de cuina, el que no vol dir que no el pugueu fer servir.

Primer s'ha de barrejar tota la mantega, que ha de tenir consistència de pomada, enèrgicament, fins obtenir una pasta llisa i sense grumolls i, després, només s'han de barrejar tots els ingredients fins que sigui una massa homogènia. Primer, afegint l'ou, i després la farina i la sal.

Una vegada llesta, s'ha d'aplanar la massa, tapar bé amb paper film i deixar a la nevera perquè endureixi.

Per treballar-la i poder tallar les formes sense problemes, s'ha d'enfarinar la taula i el corró.

S'ha de fer una làmina d'un gruix, aproximat, de mig centímetre.

Si veieu que de treballar la massa, aquesta es calenta massa, torneu a la nevera fins que sigui freda de nou, ja que si no se us farà molt difícil de tallar. Jo he fet servir uns talla-pastes molt fins i necessitava la massa ben freda.

Mentre donem forma a les galetes, s'ha de prescalfar el forn a 170ºC.

Depenent del gruix i mida de les galetes les haureu de tenir més o menys temps. La recepta diu 20 minuts, però en el meu cas, tenint en compte que les galetes no eren molt grans i que he posat l'aire al forn, amb 10 minuts n'he tingut prou. Sempre podeu guiar.vos pel color i daurat de les galetes...

Per refredar-les el millor és col·locar-les sobre una reixa de forn.

Una vegada fredes s'han de decorar amb el glacejat que es fa batent la clara d'ou amb el sucre glaça fins a obtenir una pasta llisa i brillant, sense grumolls.

I a decorar al gust. Grans i petits a donar el seu toc especial!

Per degustar les galetes us proposo una cançó de Nadal.

Noël blanc

Oh, quand j'entends chanter Noël

J'aime revoir mes joies d'enfant

Le sapin scintillant, la neige d'argent

Noël, mon beau rêve blanc.

Oh, quand, j'entends sonner au ciel

L'heure où le bon vieillard descend

Je revois tes yeux clairs, Maman

Et je songe a touts Noëls blancs

La nuit est pleine de chants joyeux

Le bois craque dans le feu

La table est dejà garnie

Tout est prêt pour mes amis

Et j'attends l'heure où ils vont venir

En écoutant tous mes souvenirs

Oh, quand j'entends chanter Noël

J'aime revoir mes joies d'enfant

Le sapin scintillant, la neige d'argent

Noël, mon beau rêve blanc.

Oh! quand j'entends sonner au ciel

Deixo la lletra sencera, però deixo el vídeo de la versió de Laura Pausini, que no està mal.

Torró de tiramisú per una bona entrada d'any. Feliç 2015.

"Ah! Ser com un nen el dia d'any nou!"

(Kobayashi Issa)

I com si res, el Nadal ja és fora. El temps passa que ni t'adones que ha passat. I comença un altre any, el 2015, casi res.

Però fins passat reis, encara és temps de torrons, així que per desitjar un bon any nou, us presento l'altre torró que vaig fer pel sopar de la nit de Nadal i que us ben prometo que és espectacular. Deliciós. Increïble.

Igual que el Torró de xocolata amb sablé bretón i gelatina de mandarina i anís estrellat, aquesta recepta l'he tret del fantàstic blog "disfrutando de la comida".

I us garanteixo que aquest torró té, verdadera-ment, gust a tiramisú.

Un avís però, ni se us acudeixi provar el ganaché perquè abans d'omplir el torró, us l'acabareu i n'haureu de fer més quantitat.

Us deixo les mides originals de la recepta, jo n'he fet la meitat perquè aquest any he fet servir els motlles de torró petits, amb aquestes quantitats en podeu fer un de gran.

Bon any nou a tothom, espero que sigui un any replet de noves receptes!

Per fer aquest torró, es necessiten els següents ingredients:

Per la cobertura exterior:

• 200 gr de xocolata negre 72%

Per la ganaché de tiramisú:

• 130 gr de mascarpone
• 150 gr de xocolata blanca
• 20 gr de sucre invertit
• 10 gr d'Amaretto
• 1 gr de cafè soluble

Pel pa de pessic de "soletilla" de cafè:

• 55 gr de rovells d'ou
• 23 gr de sucre
• 85 gr de clares d'ou
• 35 gr de farina
• 40 gr de Maizena
• 5 gr de cafè soluble

Per l'almívar d'Amaretto:

• 40 gr de sucre
• 20 gr d'aigua
• 40 gr d'Amaretto

L'elaboració no és complicada, però si que requereix una mica de paciència.

En primer lloc, s'ha de preparar el pa de pessic de "soletilla". Com veureu als ingredients, hi ha dues mides de sucre, els 23 gr van amb els rovells i els 63 gr amb les clares.

Per això, s'ha de muntar els rovells amb els 23 gr de sucre fins que blanquegin i en un altre bol, les clares amb els 63 gr de sucre fins que siguin a punt de neu.

Mentre, en un bol, s'ha de barrejar la farina amb la Maizena i el cafè i reservar.

Quan les clares siguin ben muntades s'han de barrejar amb els rovells, molt a poc a poc, amb moviments envolvents perquè la barreja no baixi.

Finalment, s'ha d'anar afegint la barreja de farina, tamisada, a poc a poc.

I ja es pot posar la barreja al damunt de paper vegetal i estendre-la amb una espàtula fins que quedi una capa fina.

Ha de coure uns cinc minuts, aproximadament, a forn a 200ºC, i passat aquest temps, s'ha de deixar refredar completament.

Per fer l'almívar s'ha de posar el sucre i l'aigua en un cassó i escalfar fins que la barreja arribi a 100ºC. 

Llavors s'ha d'enretirar del foc i quan arribi a 60ºC, s'ha d'afegir l'Amaretto i barrejar bé, deixant que l'almívar es refredi completament.

I ja podem començar a preparar el torró.

Per això, en primer lloc, s'ha de fondre la xocolata negra per la cobertura, a 50ºC.

La xocolata, s'hauria d'atemperar, però jo no ho he fet, ja que no disposava ni de l'espai ni del temps necessari i perquè a més a més, tenia pensat espolsar el torró amb cacau, però si voleu atemperar-la, sempre queda millor. Però si refredar remenant.

S'ha d'omplir el motlle i procurar que quedi tot cobert amb la xocolata, i, per evitar l'excés, s'ha de girar el motlle i donar-li uns copets perquè quedi una cobertura ben fina. I deixem que solidifiqui a temperatura ambient.

Mentre, s'ha de tallar el pa de pessic d'una mida que càpiga a dins del motlle i empapar bé amb l'almívar d'Amaretto i reservar.

I finalment, per preparar la ganaché s'ha de barrejar el mascarpone (a temperatura ambient) amb la xocolata blanca -que s'ha de fondre a 45ºC-, el cafè soluble i el sucre invertit i barrejar bé, afegint, en últim lloc, l'Amaretto. Per acabar s'ha d'emulsionar amb un túrmix fins aconseguir una barreja llisa i homogènia.

Per omplir el torró, el millor és fer servir una màniga pastissera.

En primer lloc s'ha de farcir de ganaché, després s'ha de col·locar el pa de pessic i cobrir amb més ganaché, tenint en compte que s'ha de deixar una mica d'espai al motlle per poder segellar amb la xocolata de cobertura. 

I s'ha de deixar 24 hores a la nevera, abans de segellar.

Al dia següent, s'ha de fondre (i si voleu, atemperar) la xocolata de cobertura que ens queda i acabar d'omplir el motlle per segellar el torró, passant una espàtula pel damunt per retirar-ne l'excés.

I 24 hores més de repòs.

Al dia següent, ja es pot desemmotllar, empolsinar amb una mica de cacau en pols, i decorar al gust.

Crec que puc dir, que és el millor torró que he tastat mai.

I com deia al començar el post, us desitjo a tots i a totes, una molt bona entrada d'any.

17820

Adéu alarmes, adéu mil reunions,

adéu 15.000 mails per matí.

Adéu trucades, agobios, tensions,

adéu-siau, a mi ja m'heu vist prou.

Que avui me'n vaig, abandono,

ho deixo, ja prou, s'ha acabat aquest joc!

És tan intens, i es veu tot tan més clar

quan vius com si dijous s'acabés el món

que vull començar de nou,

que avui començo de nou.

Adéu mirar pel futur,

adéu comptar els calers

que queden dins el pot.

Adéu queixar-se per tot,

adéu veure-ho tot fosc

i enfadar-se amb el món.

Que avui me'n vaig, abandono,

ho deixo, ja prou, s'ha acabat aquest joc!

Visca Banyoles, la Brugui,

l'estany i la gent del 800 i can Pons!!

Que aquí començo de nou!

Que aquí he començat de nou!

(Pau Vallvé)

Rosques de ratafia. Les més bones que he menjat mai.

"Leocàdia! 

Aquella grassa flor romàntica,

 inexpressiva,

però plena de totes les virtuts

com una ratafia antiga..."

(Josep Mª de Segarra -Vida privada-)

A casa ens encanta la ratafia. Sempre fidels, a més a més, a la mateixa marca, la de tota la vida. Després d'un bon dinar, o sopar, un xarrup senta d'allò més bé.

La ratafia és un licor típic de la nostra terra i sens dubte té un sabor d'allò més especial, donat per les nous verdes i les herbes aromàtiques amb les que es macera l'aiguardent.

A cada casa, varia el sabor i és que hi ha tantes receptes com persones que l'elaboren. 

Diu la tradició que s'han de recollir les herbes durant la nit de Sant Joan i que una vegada feta la barreja, s'ha de deixar macerar quaranta dies a sol i serena. Us deixo l'Auca de la ratafia, perquè vegeu.

La recepta més antiga coneguda de ratafia, és d'un tal Francesc Rosquelles; diuen que data del 1842, i fou transcrita en un receptari antic de licors, receptes de cuina, remeis casolans i ungüents medicinals.

I com sempre, hi ha varies teories respecte l'origen del seu nom. Mentre que Jaume Fàbregas subscriu la teoria de Joan Corominas de que va venir d'Amèrica, Manolo Vázquez Montalbán explica que va ser Mossèn Cinto Verdaguer, qui amb la seva llegenda, la va popularitzar. I per qui no la conegui, us la transcric.

"Si no li sabeu de què li ve el nom a aquesta estranya i gustosa bevenda 

tan catalana i pagesívola, jo us ho diré prou. 

Però abans d'esbadiar el nom parlem de la cosa.

Què és la ratafia?

És un aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona,

quatre o cinc clavells, una nou moscada,

una pela de nou verda partida a tallets

i un bocí de canyella d'Holanda,

a la qual alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa,

segons els graus d'aroma que se li vulguin donar.

Tot això es posa uns quants dies a sol i serena.

Així, mica ençà i mica enllà, car en això, com en totes les coses,

cada terra fa sa guerra, així ho fan els pagesos de Catalunya,

únic país que en què és coneguda la ratafia.

Ara vegem de què li ve aqueix nom, tan estrany com el licor mateix.

Diu que una vegada, en una masia de la nostra terra,

es trobaren tres dels seus bisbes: el de Vic, el de Barcelona

i l'arquebisbe de Tarragona, els quals esbrinaven i escatien

algun assumpte en petit concili territorial.

Quan, després d'enraonar-ho bé, estigueren entesos i hagueren signat la composta,

demanaren al masover alguna cosa per fer-se passar la set.

Ell, com a gran requisit, els tragué una ampla ampolla de ratafia,

que els serví en tres gots de cristall, els quals presentà en una sola copa.

La beguda era nova per a ells, i els agradà,

com sol agradar a tots els qui la tasten.

-Quina beguda és aqueixa tan bona?-li preguntaren.

-Com se'n diu?-

-És una beguda que nosaltres ens fem- respongué el masover.

-I no té nom?- replicà un dels bisbes.

-Jo no n'hi sé cap- respongué el pagès.

-Doncs, ja que ningú no li ha donat nom encara, 

donem-l'hi nosaltres- digué el bisbe. Quin li posarem?

Si en trobéssim un que fos com el segell del tractat que acabem de fer,

aquest verament seria el millor.

Els tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d'ells

es donà un cop de mà al front i digué:

-Rata fiat! [queda firmat]

Amb l'aprovació dels altres bisbes, els quals celebraren l'acudit,

aqueix licor català, que és el més català de tots, quedà batejat

amb un nom llatí, i amb aquest nom és conegut a totes bandes.

El cas és que com tradicionalment es prova la ratafia per Nadal, després de mesos de maceració, i com vaig veure la fantàstica recepta de rosques de ratafia de Els Fogons de la Bordeta -i les úniques pastes d'aquest tipus, de Nadal, que m'agraden són els "Roscos de vino" (a part de les galetes de la meva mare)-, em va semblar una idea excel·lent com a petits fours pel sopar de la nit de Nadal.



Per fer aquestes rosques de ratafia, tant deliciosament bones, es necessiten els següents ingredients:

• 500 gr de farina
• 100 gr de sucre llustre
• 125 ml de ratafia
• 15 ml d'anís
• 200 ml d'oli d'oliva
• pell d'una llimona
• pell d'una taronja
• ratlladura de llimona
• 30 gr de sèsam torrat
• 1/4 culleradeta de canyella
• 1/8 culleradeta de clau en pols
• 1/8 culleradeta de matafaluga picada
• sucre llustre per empolsar les rosques

En primer lloc, i si com jo no teniu sèsam torrat, s'ha de torrar en una paella, sense oli ni res. Aneu en compte amb dues coses, la primera, que no es cremi, i la segona que no us salti, ja que arriba un moment que gairebé podrien ser crispetes.

I preparem la farina en un bol que aguanti l'escalfor.

Una vegada tenim el sèsam torrat, s'ha de posar la pell de taronja i la de la llimona (intentant que no quedi pell blanca que amarga) en un cassó amb l'oli, que s'ha de posar a escalfar dins que les pells comencin a daurar-se. Llavors, s'han d'enretirar i escalfar l'oli fins que sigui bullent.

Arribats a aquest punt, s'ha de tirar l'oli bullint al damunt de la farina per escaldar-la bé i remenar bé fins que quedi una pasta homogènia.

Llavors, ja es pot incorporar la ratafia, l'anís, la pell de llimona ratllada, la canyella, el clau, la matafaluga picada i el sèsam torrat, i remenar bé fins que aquests nous ingredients quedin ben integrats a la massa.

Per formar les rosques, ja només queda estirar la massa amb un corró, fins que tingui un gruix d'uns 2cm i tallar les rosques de la mida que vulgueu amb un talla pastes (jo no les he fet massa grosses perquè així sembli que en menges menys :P). Per fer el forat del mig, es pot fer servir un talla pastes petit o bé un buidador de cors de poma, que gairebé tothom en té per casa -jo de fet, el tinc i mai l'he fet servir per tallar pomes-.

I s'han de posar al damunt de paper vegetal per anar al forn sense que s'enganxin.

S'han de coure uns 35 minuts si els feu normals tirant a grandets o uns 20 minuts si, com he fet jo, els feu mitjans tirant a més petits. Fins que veieu que comencen a daurar-se.

Passat el temps de cocció, s'han de deixar refredar al damunt d'una reixeta.

Finalment, quan ja s'hagin refredat una mica, s'han d'arrebossar amb sucre llustre fins que siguin ben emblanquides.

I ja només queda provar-les. Només un avís, aneu amb compte que sense adonar-vos-en us les acabareu. Són espectaculars.

I fins aquí, l´últim post de l'any. Brindo pel 2015 amb un bon gotet de ratafia.

Ratafia

Diu la història que fa uns anys

a una masia catalana

tres bisbes es van trobar

per parlar amb tranquil·litat.

Masover, porti'ns a taula

algun licor que puguem tastar

que ja hem fet passar la gana

i hem de fer baixar el menjar.

Masover, porti'ns a taula

algun licor que puguem tastar

i celebrar que tanta xerrada

ens ha permès firmar un tractat.

Ratafia: aiguardent, nous i llimona

per a donar gust a la vida.

Ratafia: posa-hi herbes i canyella

i remena amb alegria.

Com es diu aquest licor

que és bo debò i que tant ens agrada?

No té nom perquè és casolà,

el faig amb la Pepeta quan se'ns acaba.

Ai! Doncs com que no té nom,

li direm rata fiat,

que és llatí i que vol dir

que el tractat queda signat.

Torneu-nos a omplir els gots

ara que li hem dat un nom

que prosperi com el pacte

i que volti tot el nom.

(La Carrau)

Amb un gotet no n'hi ha prou, una altra ratafia, Ai! Maria! 

Bon Nadal. Torró amb sablé bretón i gelatina de mandarina i anísestrellat.

"Branca rompuda pel vent espectral

-un dia plena de fulles i rama!-,

dóna'ns la flama, la flama, la flama

no de cap negra foguera del mal,

sinó la flama del foc de Nadal.

Tu, vent geliu, el que fibla i somica,

no véns amb rúfol missatge del mal;

cara a la llar fas un poc de música

en tot forat assajant una mica

els flabiols de la nit de Nadal.

Balba enyorança, nafrada recança,

vegeu: de nit els estels van mostrant-se;

ah, no us pertoca de caure al fondal,

sinó d'aprendre la dansa, la dansa

d'àngels i sants en la nit de Nadal."

(Josep Carner) 

Aquesta recepta la vaig triar per dos motius. En primer lloc, perquè de totes les meravelloses receptes del blog "Disfrutando de la comida", n'havia de triar una -no sabeu com n'és de difícil això-, i en segon lloc per com explicava el perquè d'aquest torró.

És un torró on va intentar reflexar tots els aromes que a ell, l'autor del blog, li recordaven al Nadal, la mandarina i l'anís estrellat.

I ho ha aconseguit. Quina delícia de torró.

Això si, us aviso que és una recepta que requereix paciència, així que si com jo us lieu a fer un menú complicat i extens, us recomano que us organitzeu bé. Val la pena.

I sense més, avui us deixo amb la primera recepta de torró d'aquestes festes.

Bon Nadal i bona cuina a tothom.

Per fer aquest torró (jo he fet servir un motlle dels petits i he posat la meitat de les quantitats, però us deixo la recepta original), es necessiten els següents ingredients:

Per la gelatina de pell de mandarina i anís estrellat:

• 125 gr de nata
• 25 gr de sucre
• 4 gr de gelatina
• 2 estrelles d'anís
• pell d'una mandarina gran (+ una mica de ratllada)
• 10 gr de Marie Brizard

Pel sablé bretón:

• 125 gr de mantega en pomada
• 75 gr de sucre
• 25 gr de rovells d'ou
• 125 gr de farina
• pessic de sal

Per la ganache de xocolata:

• 88 gr de nata
• 59 gr de xocolata negre (72% cacau)
• 78 gr de xocolata amb llet
• 9 gr de sucre invertit
• 9 gr de mantega

Per la cobertura exterior:

• 150 gr de xocolata negre (72% cacau)

Pel sucre invertit:

• 175 gr de sucre
• 75 gr d'aigua
• 2,5 ml de suc de llimona
• 2,5 gr de bicarbonat

Primer de tot s'ha de preparar el sucre invertit, que podeu conservar en un pot hermètic, prèviament esterilitzat, durant mesos, i que necessitareu, també, per la propera recepta de torró que posaré.

Per fer-lo, s'ha de posar el sucre i el suc de llimona en un cassó i barrejar bé amb unes barilles. Ha d'estar al foc fins que arribi als 100ºC, i llavors, enretirar-lo.

Quan s'hagi refredat una mica i estigui sobre els 50ºC, s'ha d'afegir el bicarbonat i barrejar bé. Al afegir el bicarbonat, el que fem, és equilibrar el PH.

S'ha de deixar refredar completament. Ja veureu que es forma una capa blanquinosa a la superfície, que una vegada fred, hem de treure. I ja el podem guardar.

I ja per fer el torró, que té diferents passos, s'ha de començar pel sablé bretón. 

S'ha de barrejar la mantega, que l'hem de tenir en consistència de pomada, amb el sucre i quan sigui ben emulsionat, s'han d'afegir els rovells i barrejar bé. Llavors, ja podem anar afegint, a poc a poc i tamisada, la farina i barrejar bé, fins que tots els ingredients siguin ben integrats.

La massa s'ha d'embolicar amb paper film i deixar a la nevera, al menys, un parell d'hores, per poder-la treballar.

A part, s'ha de preparar la gelatina posant a escalfar la nata fins als 90ºC. Quan sigui a aquesta temperatura s'ha de retirar del foc i afegir la pell de mandarina ratllada i el anís estrellat, tapar el cassó i deixar infusionar uns 30 minuts.

Aquesta gelatina s'ha de posar al congelador o bé dins d'un motlle preparat amb un silpat a la base o com jo que directament vaig cobrir el motlle del turró amb paper film i així ja vaig tenir la mida més o menys feta.

S'ha de colar la infusió de nata i posar al foc de nou, barrejar amb el sucre i afegir la gelatina que prèviament hem tingut en remull per hidratar, i deixar que es desfaci tot. Quan arrenqui el bull, s'ha de retirar del foc, afegir l'alcohol (Marie Brizard) i la pell de mandarina ratllada, posant la barreja ràpidament al motlle que hem preparat. I deixem refredar. Quan sigui gairebé freda, s'ha de posar al congelador per després manipular-la més fàcilment.

Quan ja hagi passat el repòs del sablé, s'ha d'estirar, molt finament, al damunt de paper de forn i tallar un rectangle una mica més petit que el motlle de torró (jo l'he fet massa curta, però la idea és que arribi casi als extrems) i coure a forn prescalfat a 170ºC fins que sigui daurat, uns 10-14 minuts aproximadament. I reservar.

Per preparar la cobertura exterior que envolta el turró, s'ha de trossejar els 150 gr de xocolata negre i fondre'l a 50ºC. El xocolata s'ha d'atemperar, jo no ho he fet, i omplir el motlle. Ha de quedar una capa fina, per això s'ha de girar el motlle perquè caigui l'excés, i deixar a temperatura ambient fins que endureixi.

Mentre, s'ha d'elaborar la ganache de xocolata. Per fer-ho, s'ha de tallar les xocolates a trossets i fondre-les. A part, escalfar la nata juntament amb el sucre invertit, en un cassó, fins que arribi a 90ºC, enretirar del foc i tirar la barreja al damunt de la xocolata, barrejant bé fins aconseguir una barreja homogènia i emulsionar amb el turmix. Quan la barreja sigui a 35ºC, s'ha d'afegir la mantega en daus i tornar a emulsionar amb el turmix. I s'ha de deixar refredar i posar la ganaché dins d'una màniga pastissera.

Llavors, s'ha de treure la gelatina del congelador i tallar-la de la mateixa mida que el sablé bretón (jo com m'he quedat curta de galeta, ja he fet la mida de la gelatina correctament).

S'ha de farcir el motlle primer amb ganache (una quarta part), posar la gelatina, pressionar, seguir farcint amb ganache, col·locar el sablé bretón i cobrir amb més ganache, procurant deixar espai per segellar el motlle (a mi m'he n'ha quedat massa poc).

I deixar a la nevera 24h.

Al dia següent, s'ha de segellar el torró i atemperar la resta de cobertura i segellar.

24h més a la nevera.

I llest, per decorar, un trosset de mandarina i un anís estrellat. No pot ser més deliciós.

I per acabar de gaudir del dia de Nadal, una veu delicada i dolça. Andrea Motis amb la cançó que ha format part del disc de la marató. Una versió en català de l'Hallelujah de Leonard Cohen.

Al·leluia

Es diu que hi ha un acord secret

que David tocà i va plaure al rei, 

però sé que per tu tan n'és la música.

Doncs és aquest, el quart, cinquè 

el menor cau, el major amunt

el rei perplex composant l'al·leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia, al·leluuuuuuia.

Tenies fe i grans conviccions, 

però tots caiem en temptacions

Vas veure-la banyar-se llum de lluna.

Et va lligar el seu safareig

vas perdre el tronc i els teus cabells

dels llavis va arrancar-te al·leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia, al·leluuuuuuia.

Noi, jo ja he estat aquí

sé on dorms i em sé el camí

vaig viure molt temps sola sense tu, jo.

Veig el teu nom a l'arc del triomf,

però l'amor no és victoriós

és sols un fred i trencat al·leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia, al·leluuuuuuia.

Hi va haver un temps que em solies dir

quan jo encertava el teu camí, 

però ara ja no em dus mai on em duies.

Recorda quan a dins teu 

hi entrava jo i hi entrava Déu

i respirava molt fort al·leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia, al·leluuuuuuia.

Potser existeix un Déu superior,

però amb tot el que he après de l'amor

es disparar qui abans desenfunda.

I no és un crit el que sents de nit

de qui de cop la llum ha vist

es sols un fred i un trencat al·leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia, al·leluuuuuuia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia, al·leluuuuuuia.