divendres, 31 d’octubre del 2014

Kiymali Pide. Afiyet olsun.





"MI SOMBRA

Ya estoy fastidiado de arrastrarla,
desde que nací, en la punta de mis pies.
Ya es hora de que vivamos en el mundo,
ella su vida
y yo la mía."

(Orhan Veli Kanik -poeta turc-)




Els mesos passen sense ni adonar-nos-en i com cada final de mes, una recepta de pa, a proposta de Bake The World. Aquest mes, viatgem a Turquia i la recepta proposada, va ser el Pide, podríem dir que el pa més conegut de tots els pans turcs.

El Pide és un pa, pla, semblant a la pizza, però amb forma de barca. Els farcits poden ser de tots tipus, jo he optat per una barreja de carn picada de vedella i de xai -el pide de carn l'anomenen Kiymali Pide-, però en realitat té tants farcits com imaginació hi poseu.

De fet, inclús la forma varia i és que existeixen molts tipus de Pide, no només pel farcit, sinó també per la forma.

Gairebé cada regió de Turquia en té la seva varietat. Per exemple, a la regió del Mar Negre diuen que es prepara com si fos un calzone, cobrint els ingredients amb la mateixa massa que es fa servir de base, en canvi en moltes altres, com la que he fet avui, no es cobreix.

Jo he seguit, d'entre les moltes receptes que he trobat, una de les que ens proposaven de Bake The World, concretament la del blog Hangs in dough, i la veritat és que és una recepta fantàstica.

I sense més preàmbuls -avui vaig al gra-, us explico la recepta.




Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:


  • 10 gr de llevat fresc
  • 1 pessic de sucre
  • 100 ml d'aigua tèbia
  • 220 gr de farina aproximadament
  • 1 pessic de sal
  • 1 raig d'oli d'oliva
  • 1 cullerada de iogurt natural

Pel farcit:

  • 100 gr de carn picada de vedella
  • 100 gr de carn picada de xai
  • pebrot vermell
  • ceba
  • 1 tomàquet
  • mozzarella o formatge ratllat
  • sal i pebre
  • farigola
  • chile sec
  • comí


Igual que quan fem una pizza, el primer que s'ha de fer és la massa, i més tenint en compte que aquesta necessita una hora de repòs.

En un bol petit, s'ha de desfer el llevat i el sucre amb els 100 ml d'aigua tèbia.

Mentre reposa uns minuts, en el bol de la pastadora -es pot fer a mà, però jo ho vaig fer amb la KitchenAid-, s'ha de posar la farina tamisada i la sal, amb l'oli i el iogurt.




Llavors, s'ha d'afegir l'aigua amb el llevat i pastar fins que quedi una massa homogènia i es desenganxi de les parets, uns deu minuts, aproximadament.

I en un bol enfarinat, una hora de repòs, tapada amb un drap humit i, a poder ser, en un lloc on no hi hagi corrents d'aire.

Passat el repòs, ja es pot formar el Pide. Més o menys gran, segons volgueu. Jo en aquest cas, l'he fet bastant gran.




Per fer-lo, s'ha d'enfarinar la taula i estirar la massa, fina, fins que tingui forma d'ull. Una vegada tingueu el gruix, es pot tallar amb un ganivet, sense serra, la forma.

I llavors, s'ha de posar a la safata del forn, on el courem, al damunt de paper vegetal.




A part, s'ha de picar la carn i amanir-la al gust amb les espècies, sal i pebre.




I picar les verdures, a daus: el pebrot vermell, la ceba i el tomàquet.




Jo, en primer lloc, vaig posar una mica de tomàquet fregit casolà, a la base i una mica d'orenga i alfàbrega.

Després, la carn picada, amanida. En cru.




Al damunt la barreja de verdures que també han d'estar amanides amb sal, oli i pebre, i finalment, el formatge. Jo vaig posar mozzarella fresca i va quedar molt bo; de totes maneres, la propera vegada ho faré amb un formatge que deixi anar menys aigua al coure.




I finalment, s'ha de tancar el Pide. Per fer-ho, s'han de tancar els costats perquè quedi forma de barqueta, pessigant els extrems perquè no es desfaci al coure al forn.




S'ha de coure a forn prescalfat a 200ºC durant uns 30 minuts, segons el forn, o fins que tingui el daurat que més us agradi.




És deliciós. I cruixent.






I avui sense relació alguna amb la recepta, una cançó que feia temps que no escoltava i que m'encanta: Viaje a los sueños polares.


Viaje a los sueños polares

Cuando pesen demasiado la rutina
El trabajo y la vida en la ciudad
Nos iremos en un viaje infinito
Con esa tonta sensación de libertad

Hacia el fondo de ese mundo del que me has hablado tanto
Paraíso de glaciares y de bosques polares
Donde miedos y temores se convierten en paisajes
De infinitos abedules de hermosura incomparable

Dibujamos sobre un mapa imaginario
Autopistas de gran velocidad
Nos invade una ilusión desconocida
Y nuestra única intención es avanzar

Hacia el fondo de ese mundo del que me has hablado tanto
Paraíso de glaciares y de bosques polares
Donde miedos y temores se convierten en paisajes
De infinitos abedules de hermosura incomparable

Donde siempre te querré

(La casa azul)






TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 28 d’octubre del 2014

Linguine Bloody Mary. #moltfandenGordonRamsay.






"I cook, I create,
I'm incredibly excited by what I do,
I've still got a lot to achieve."

(Gordon Ramsay)




Aquesta recepta és del chef Gordon James Ramsay, a qui molta gent coneix pel programa de tele Pesadilla en la cocina, tot i que pel que realment se l'ha de conèixer és per haver estat condecorat, durant tota la seva carrera, amb setze estrelles Michelin.

I tot i que les seves aparicions televisives han estat molt criticades i l'han acusat varies vegades de tenir un excés de protagonisme -el chef Marco Pierre White, un dels seus descobridors, va dir d'ell que "No se puede ser chef y aparecer en televisón todo el tiempo. Cuando yo gané mis estrellas Michelin estaba siempre detrás de los fogones"-, el cas és que ha estat un dels cuiners més premiats de la seva època.

Jo la veritat és que no he seguit massa els seus programes, que sempre veig molt de tant en tant, però ara estant fent un pel Canal Cocina -Las mejores recetas de Gordon Ramsay- que la veritat és que està molt bé. I mirant aquest programa, em vaig topar amb aquesta recepta que, sens dubte, ha passat a ser una de les meves preferides per fer els Linguine.

Un clar exemple de com es pot actualitzar un simple plat de pasta amb tomàquet, incorporant els ingredients d'un dels còctels més coneguts: el Bloody Mary.




El Bloody Mary és un còctel de fama internacional, que diuen que va ser creat per Fernand Petiot, que el va preparar per primera vegada sobre l'any 1921, en el seu bar, Nueva York, de París, al tenir la idea de barrejar vodka amb suc de tomàquet.

Diuen que mentre preparava aquest, llavors estrany, còctel, els clients del bar, entre riures, anaven posant noms a la beguda, cada vegada més horripilants i sagnants, fins que finalment el van anomenar Bloody Mary. En principi, sembla ser que fent referència a la reina Maria I d'Anglaterra, que va rebre aquest singular sobrenom després d'ordenar una cruel persecució contra els protestants, durant el segle XVI, per restaurar el catolicisme.

Però, com sempre, el perquè del nom d'aquest còctel, no està clar.

I aquesta història de la reina d'Anglaterra, moltes vegades es barreja amb una altre història que, possiblement, tots coneixem. Un mirall, tres vegades el seu nom...us sona?

La llegenda explica que fa molts anys, una noia anomenada Mary Worth es va posar molt malalta i va morir. La seva família, la va enterrar com s'acostumava a fer a aquella època, fent servir una espècie de corda que quedava lligada a la superfície amb una campaneta, ja que s'havia descobert la catalèpsia, però ni es coneixia cura, ni sabien encara com comprovar, de manera fiable, si es patia o s'havia mort. Resulta que Mary es va despertar -patia catalèpsia- i ningú la va sentir. Al matí següent, els familiars, al anar a dur-li flors van veure com la campana estava al terra i al desenterrar-la la van trobar sense ungles i el taüt tot rascat. Diuen que Mary va llençar una maledicció just abans de morir que fa que tots aquells que la cridin davant d'un mirall, dient el seu nom tres vegades, moren, i abans de morir, escolten la campaneta que ningú no va escoltar.

Aquesta llegenda es va fer coneguda arrel d'un assaig que estudiava en profunditat el cas de Bloody Mary, escrit per Janet Langlois, al 1978 -I belive in you: Myth and ritual subduet-.

Però com en totes les llegendes urbanes, hi ha altres versions.

Al 1976, Mary and Herbert Knapp expliquen a un llibre anomenat Folcrore dels nens americans, que un nen va cridar a Mary Worth quaranta set vegades davant del mirar i aquesta va aparèixer amb un ganivet; al 1988 Simon J. Bronner explica al seu llibre "Los rituales de Mary Worth" que aquesta va ser assassinada en un bosc, darrera de l'escola elemental Pine Road i que les seves amigues, per cridar-la, havien d'anar al bany, punxar-se els dits amb una agulla i amb les gotes de sang dir "creiem en Bloddy Mary" deu vegades amb els ulls tancats. Així, al obrir els ulls i mirar al mirall veien la seva amiga, de cabell llarg, pell clara i un tall al front d'on brotava sang.

Jo segueixo pensant que aquest còctel deu el seu nom a la reina, que voleu que us digui.




Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


  • 1-2 cebes morades
  • 1-2 alls
  • 2 cullerades salsa Worcestershire
  • Tabasco (al gust)
  • Sucre
  • 1 llauna de tomàquets sencers italians
  • 50 ml de vodka
  • 400 gr de linguine (en sec)
  • oli d'oliva
  • pa blanc sec i picat o panko
  • julivert fresc
  • sal i pebre


En primer lloc, s'ha de preparar el topping que anirà pel damunt de la salsa.

Per això, en primer lloc s'ha de picar unes llesques de pa sec o panko i sofregir en una paella amb una mica d'oli d'oliva.




Quan el pa comenci a enrossir, s'ha d'afegir un bon grapat de julivert fresc picat i retirar del foc. I reservem.




Per altra banda, s'han de coure els linguine, ja que mentre es fan, s'ha de preparar la salsa.

En una paella, amb oli d'oliva, s'ha de començar a sofregir la ceba ben picada i els alls també picats, amb una mica de sal i pebre.




Mentre continuem sofregint la ceba, s'ha d'afegir salsa Worcestershire i Tabasco, al gust, sal d'api i una mica de sucre, i seguir sofregint.




Llavors s'ha d'afegir el vodka per desglaçar i no perdre cap dels aromes que hi ha a la paella.




I ja podem afegir els tomàquets, que han de ser de bona qualitat i una mica d'aigua i deixar que es cuini a foc fort durant uns 10-15 minuts, fins que es redueixi una mica la salsa. 




I ja es pot barrejar amb els linguine.

Per servir, un bon grapat del pa saltejat que teniem reservat.

Espectacular.

Ah! un truc, sempre que feu pasta amb salsa, reserveu un parell de cullerades de la cocció de la pasta i afegiu-les a la salsa, aconseguireu que sigui suau com la seda.




I com puc acabar millor el post d'avui que amb aquesta cançó de Lady Gaga?



Bloody Mary

Love is just a history that they may prove
And when you're gone I'll tell them my religion's you

When Punk-tiu come to kill the king upon his throne
I'm ready for their stones.

I'll dance, dance, dance
With may hands, hands, hands,
Above my head, head, head
Like Jesus, said
I'm gonna dance, dance, dance
With my hands, hands
Hands above my head
Dance together
Forgive him before he's dead because...

I won't cry for you
I won't crucify the things you do
I won't cry for you, see
When you're gone I'll still be bloody Mary

We are not just art for Michelangelo to carve
He can't rewrite the agro of my furied heart
I'll wait On mountain tops in Paris cold
Je ne veux pas mourrir toute seule

I'll dance, dance, dance
With may hands, hands, hands,
Above my head, head, head
Like Jesus, said
I'm gonna dance, dance, dance
With my hands, hands
Hands above my head
Dance together
Forgive him before he's dead because...

I won't cry for you
I won't crucify the things you do do do
I won't cry for you, see
When you're gone I'll still be bloody Mary

Gaga-Gaga-Gaga-Gaga-Gaga-Gaga-Gaga-Gaga-Gaga-Gaga
Dum dum da da da
Dum dum da da da da da da
Dum dum da da da
Dum dum da da da da da da

Dum dum da da da

I won't cry for you
I won't crucify the things you do do do
I won't cry for you, see
When you're gone I'll still be bloody Mary

Oh, Libertad de mi amor

(Lady Gaga)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 26 d’octubre del 2014

Si la muntanya no va al mar, el mar va a la muntanya. Caulets de peix i gambons.





"Tanmateix sembla
que en nosaltres perdura
i recomença el món
o el poble: tot és u.
De dues cambres n'hem fet una
i estrenarem vaixella i cobrellits.
Caldrà que fem un nou aprenentatge
perquè algun dia arribarem a servir-nos
d'un sol mirall
i d'un sol gest
i d'una sola veu
i puguem ser feliços."

(Miquel Martí i Pol)




I ja el tornem a tenir aquí, l'últim diumenge del mes. I no ve sol. Com cada mes, m'enduc amb mi un preuat botí, d'una fantàstica cuina. Sense ni pensar-m'ho, tot remenant entre els fogons de la Lourdes, la Maria, l'Elena i la Marisa -El Mito del sofrito-, em vaig endur una recepta que s'ha instal·lat, fermament, al meu receptari. És fantàstica.

Crec que és la primera vegada que assalto un blog fet per tantes components i és una cosa que admiro, ja que suposo que fa que el seu contingut sigui ric i variat.

El Mito del sofrito el formen quatre dones que conjuguen en una mateixa passió: la cuina.

La Lourdes, que diu que ve d'una familia molt "cocinitas" i que, igual que jo, experimenta amb la familia; la Maria, que tot i que als inicis diu que no sabia ni fregir un ou, ha aconseguit endintrar-se al món de la cuina, estimar-la i fer que els del seu voltant gaudeixin amb els seus plats; l'Elena, que va aprendre de la seva mare, pocs, però deliciosos plats i que mica en mica va anar necessitant ampliar el seu receptari; i la Marisa, que tard, però gràcies a l'admiració que sentia pels "cocinitas", va desenvolupar el seu amor per la cuina.

I així, elles quatre, ens regalen un blog complert i deliciós. En fi, que ha estat un plaer entrar, amb traïdoria i premeditació, a la seva cuina.



I què m'emporto? Uns caulets de peix i gambons.

Els caulets són uns farcellets típics de la cuina aranesa, fets amb fulles de col farcides de carn i guisats amb un sofregit que, en aquest cas, tot i ser un plat clarament muntanyès, l'han versionat per aconseguir un "mar i muntanya" -que a mi tant m'agrada-.

D'aquesta mena de farcellets de col n'hi ha a moltes cuines que han estat influïdes per l'antiga civilització de l'imperi otomà -com explica Jaume Fàbregas, de qui he tret la informació-: a Sèrbia i Croàcia, a Romania i Macedònia, a Moldàvia i a Rússia, a Grècia, a Turquia, a arreu de l'Orient Pròxim, Líban i Palestina i fins i tot, a molts països de l'Àsia Central i caucàsica.

Diuen que el seu orígen podria estar en l'antiga cuina d'Armènia, on s'elaborava aquest plat vegetarià durant la Quaresma -els armenis sçon ortodoxos- i forma part del que els turcs anomenen dolmades que no són altre cosa que verdures -fulles de vinya, pebrots, albergínies, col...) farcides.

I no és un plat que passi desapercebut. De fet, és un plat molt literari, ja que diferents grans autors n'han parlat a les seves obres, com Josep Pla, Agustí Ferrer i Gasol, Néstor Lujan, Vázquez Montalbán, Maria de la Pau Janer i Santiago Rusiñol, entre d'altres.

Santiago Rusiñol, per exemple, en el seu sainet El triomf de la carn (1912), inclou com a protagonista en Rafecas, que és vegetarià, i no pot deixar d'extasiar-se davant d'una "perdiueta amb cols" i cau en la temptació.

O a la novel·la Lola, de Maria de la Pau Janer, on aquest plat, en un moment determinat es converteix en el símbol del retorn del personatge a la terra d'on havia marxat temps abans.

I és que el fred ja hauria d'estar aquí, així que, esperant-lo, ja començo a provar receptes amb la que, per mi, és la reina de les verdures: la col, encarregada d'abraçar farcits de tota mena.




Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 8 fulles de col arrissada
  • 16 gambons
  • 4 cuetes petites de rap
  • 1/2 litre d'aigua
  • 2 cullerades de tomàquet fregit casolà
  • 1 porro
  • 1 ceba
  • 1 cullerada de farina
  • oli d'oliva
  • sal i pebre
  • farina i ou (per arrebossar)


L'important, en primer lloc, ingredients de qualitat.




En primer lloc s'han de preparar les fulles de col i, per fer-ho, s'han de bullir cinc minuts amb aigua salada. 




Una vegada cuites, assecar-les amb paper de cuina absorbent, treure'ls-hi el nervi central i reservar. 




A part, s'ha de preparar el peix. El rap, s'ha de tallar a trossets i els gambons s'han de pelar amb cura, i reservar els caps i les peles, que ens serviran per fer la salsa.

Per començar a fer el farcit dels farcellets, s'ha de sofregir un porro tallat a trossos petits i quan sigui ben sofregit, s'ha d'afegir el peix i les gambes tallats a trossos, petits, però sense passar-se; és agradable notar la seva textura. I reservem.




Per fer la salseta, en primer lloc s'ha de fer el caldo amb els caps. Per això, s'ha de sofregir els caps i les peles amb oli, i quan siguin sofregits i hagin deixat anar el suc -els anem xafant amb la cullera-, s'ha d'afegir aigua fins a cobrir-los amb mig litre d'aigua i deixar uns 20 minuts que cogui a foc mig-fort.




Llavors, s'ha de sofregir una mica de ceba i quan sigui daurada, afegir una cullerada de tomàquet fregit -si pot ser casolà-, donar un parell de voltes i afegir la cullerada de farina, que hem de deixar coure fins que comenci a daurar-se -ho sabreu per l'olor a torrat-.




I ja es pot afegir, mica en mica perquè no quedin grumolls, el caldo dels caps, que s'ha de colar.




I barrejar sense parar, a foc suau, com si féssim una beixamel, fins que tingui la textura que més us agradi. I rectifiqueu de sal i pebre.

I ja es poden fer els farcellets.

Per això, s'han de farcir les fulles de col que ja tenim preparades i fer els farcellets.




I després, s'han de passar per farina, després per ou batut i fregir en una paella amb oli d'oliva fins que quedin daurats, sense arribar a cremar-se.




I ja podeu servir, amb una bona ració de salsa a la base, i si us en sobra, en una salsera, us asseguro que la menjareu a cullerades.




La banda sonora d'avui ve de la mà de Projecte Mut, amb L'Hort, un poema de M. Villangómez que han musicat d'una manera fresca i alegre.


L'Hort

Sol post. El vespre davalla
damunt el camp pla i obert.
L'hort és més tendre i més verd.
Encara el pagès treballa.

El reflex d'un regerol.
L'infant torna amb la porcella
i l'al·lota amb la vedella 
pel pacífic corriol.

La sínia es queixa, cansada,
i al safareig cau el broll
amb un alegre soroll
que emplena l'hora callada.

L'era amb els daurats pallers,
la casa cúbica i blanca,
les dacseres de la tanca 
i el racó dels tarongers.

I l'hortolana disposa,
sota el parral, la frescor
de l'aromàtic meló
i la síndria verda i rosa.

La sínia es queixa, cansada 
i al safareig cau el broll
amb un alegre soroll
que emplena l'hora callada.

(Pojecte Mut)






TEXTO O DESCRIPCION



divendres, 24 d’octubre del 2014

Brioche amb bolets, ou poché i oli de vainilla. Pura delícia.





"Yo abrazo, 
delicia pura,
tu cara desconocida,
idéntica a mi alma."

(Marguerite Yourcenar)




Les delícies absolutes poden tenir moltes formes, colors, textures, poden estar per tot arreu i del que es tracta és de que no se'ns escapin. Com els bolets, poden estar davant dels teus morros i no adonar-te'n.

Avui us parlaré d'olis. De deliciosos olis. De fet, aquesta és la primera recepta que poso amb un d'ells, però n'hi haurà moltes.

Parlo d'olis aromatitzats. Però no olis qualsevol, sinó joies líquides creades de la mà d'Aromatiks, que maceren amb temps, paciència i harmonia, aquest suc d'oliva tant apreciat. I és que com ells diuen: "La maceració és un procés que requereix temps, paciència i harmonia. El temps és necessari per que els elements puguin assimilar-se perfectament, la paciència és imprescindible per obtenir un bon resultat i la harmonia és l'art de saber combinar els dos anteriors amb els elements a macerar."

Aromatiks, és una empresa jove, nascuda als peus d'una altre joia, la muntanya de Montserrat, concretament a Esparreguera, que ofereixen olis aromatitzats, i creen des de sabors tradicionals a els més innovadors, com el curiós oli de xocolata, per qui ja tinc una recepta al cap.

Els olis els maceren en fred, submergint el producte que donarà sabor amb l'oli, durant un temps determinat segons el cas, fins que tot el seu sabor es transmet a l'oli, sense alterar la seva essència.

El que us puc assegurar és que el producte té una qualitat indiscutible i a mi, que tant m'agrada l'oli i que m'encanta donar-li sabors, disfrutaré com una nena jugant amb els seus productes.

I avui, jugaré amb l'oli de vainillaTasteu-los, no us en penedireu.





És una recepta que no té mides concretes, ja que podeu afegir més o menys bolets i fer servir una torrada més o menys gran, així que us poso els ingredients i aneu fent segons us sembli. Per tant, indico els ingredients per una ració.



Per fer aquesta torrada es necessiten els següents ingredients:


  • 1 tros de brioche d'uns dos dits de gruix (jo l'he fet rectangle)
  • bolets de temporada (jo he posat trompetes de la mort i camagrocs)
  • mantega
  • escames de sal
  • 1 ou
  • ciboulet
  • pebre negre
  • oli de vainilla


La recepta no pot ser més fàcil.

En primer lloc necessitem un bon tros de brioche. Jo en aquest cas, el vaig fer, i si cliqueu a "brioche", als ingredients, aneu directes a la recepta. Sinó, el podeu comprar sencer i el talleu al vostre gust, o demaneu que us el tallin, aproximadament, d'uns dos dits de gruix.




Podeu donar la forma que més us agradi, és clar.

El brioche, simplement s'ha de torrar a la paella amb una mica de mantega, per tots els costats, i jo us recomano que ho feu a l'últim moment, perquè sigui tebi.




Com cap dels ingredients té una cocció complicada, la veritat és que es pot fer tot a l'hora.

Els bolets, només s'han de netejar amb cura i saltejar amb un bon raig d'oli d'oliva, sal i pebre i reservar.




I l'ou poché, és potser el que més complicació té. S'ha d'agafar un bol o un got i posar, a dins, paper film ben untat amb oli, perquè després no costi de treure l'ou. 




Llavors, s'ha de posar l'ou a dins i fer una mena de paquetet intentant que no quedi aire a dins, i tancar-lo amb un altre tros de paper film, com si fos una corda.

En un cassó s'ha de posar a bullir aigua i quan arrenqui el bull, baixar la potència del foc, fins que les bombolles no tinguin força, posar el paquet de l'ou i deixar 4 minuts.

Suposo que cadascú té les seves maneres de fer i els seus temps de cocció segons els agradi més o menys cuit.

I ja es pot muntar la tapa.

Primer la torrada i una bona capa de bolets.




Després, l'ou al damunt, una mica de ciboulet i l'estrella, un raig d'oli de vainilla. 




I parlant d'olis, la cançó d'avui no podia ser més adequada. Bon profit.


Pa amb oli

Sa tomàtiga de ramellet
vol vestir ses teves llesques de vermell.
Amb flors de sal
i fils líquids daurats
Sa tomàtiga de ramellet!

Ses olives acompanyen
es fonoll marí,
fonell nascut ben a prop de la mar,
no es de voreres ni camins.

Vestides de dol, de verd, trencades, pansides
moltes vegades farcides.
N'hi ha que venen de Sevilla
de Sóller i d'aragó
saps que te vesteix molt aquest plat d'olives.

Formatge, xula, figa, camalot, 
amb truita, arengada, o tot sol, 
pa amb oli des meus amors.

Oli d'oliva bo, oli d'oliva bo
que festeges es pa moreno
que no té sal, però té salero,
oli d'oliva bo, oli d'oliva bo
que festeges es pa moreno
que no té sal, però té salero.

Ja m'ho deia sa padrina
jo m'ho va dir es padrí
és tot un dia de festa
fer un pa amb oli davall d'un pi
és tot un dia de festa
fer un pa amb oli davall d'un pi.

(Tiu)






TEXTO O DESCRIPCION