Una coca de figues. Dues coques de figues.

“La figa per a ser bona,

ha de tenir tres senyals:

clivellada, secallona

i picada pels pardals.”

(Dita popular)

Als meus pares els encanten les figues. No podria concretar les vegades que el meu pare m’ha dit: “Marta, prova aquestes figues”, amb una cara de plaer, indescriptible. Quan arriba la temporada de figues, a casa els pares, no és extrany trobar-ne. A més a més, estiuegem en un poble ple de figueres, a prop de Figueres.

A mi no m’agraden les figues. Les figues fresques. La mermelada de figues m’apassiona però, sobretot amb foie, però aquestes coques, m’he les vaig cruspir quasi senceres.

Hi ha una dita castellana que diu: “En tiempo de higos, no hay amigos”, que no deixa dubte: les figues són molt apreciades pels comensals, i la seva temporada és una de les més breus; si es recull verda, no madura i si es deixa massa a l’arbre, se les mengen els ocells. Les més madures, per això són les més dolces i saboroses. De fet, jo pensava que les figues eren el fruit, però resulta que no, són les petites llavors del seu interior, els fruits.

Diuen que l’origen de les figues rau a l’Àsia Menor, als voltants del Mar Egeu i que hi ha cultures, com l’egipcia, que les valoraven molt. La figuera, l’ametller i la olivera, són potser els arbres més representatius del Mediterrani.

De figueres, n’hi ha de dos tipus.

D’una banda, les més apreciades, que donen bacores (no coneixia la paraula, són “brevas”), al juny i al juliol -com diu la dita: “Por San Juan brevas y por San Pedro, las más buenas”-, i figues a l’agost, setembre i octubre –“por San Miguel, los higos son miel-.

I, per altre banda, les figueres comuns, les que no es cultiven i apareixen de manera espontània en alguns horts o camins, que només donen una collita a l’agost i al setembre.

Es pot dir ademés, ara que ve la calor i ens desprenem de la roba, que porta molts sucres, però gairebé no porta ni proteines ni greixos i, sí, molta fibra, calci, potassi i vitamina C, entre d’altres, éssent, per tant, una fruita molt saludable, enèrgica i tonificant.

L’altre dia, a la fruiteria, vaig veure unes figues que, no sé com debien estar de sabor, però la veritat és que feien molt bona pinta…així que, i perquè no se’ns passi la temporada, m’avanço i us passo una recepta que tenia guardada!!

És una coca molt fàcil de fer. Si fem la massa de la base a casa queda boníssima, jo en aquest cas vaig fer servir una precuinada perquè no tenia temps de preparar-ne una i havia d’aprofitar unes figues que em van regalar, extraordinaries. Tampoc vaig trobar pasta de full, així que la vaig fer amb pasta brisa, també queda molt bona, però jo, si en trobeu de full us recomano que l'utilitzeu.

Els ingredients que necessitem són:

• 1 làmina de pasta de full o brisa
• 1 quilo de figues madures aproximadamet
• 5 rovells d'ou
• 125 g de sucre
• 50 g de maizena
• 625 ml de llet
• 1 branca de canyella
• la pell d'1 llimona ratllada
• sucre pel damunt de la coca

Primer de tot s’ha de fer la crema.

S’ha de posar a bullir la llet amb la pell de llimona i la branca de canyella. Mentrestant, batre els rovells d'ou amb el sucre i un cop ben batut, afegir a poc a poc, poc a poc, la maizena.

Després s’ha d’incorporar la llet, que abans s’ha de colar i deixar refredar una mica, per evitar que els ous quallin i deixin grumolls. Un cop la llet sigui freda o tèbia, sense ser calenta, s’ha de barrejar bé amb tots els ingredients, tornar-ho a colar i posar-ho de nou al foc.

Aquesta barreja s'ha de tenir al foc, sense deixar de remenar, fins que espessi.

Abans de posar la crema a la coca, s’ha de posar en una safata, tapar-la amb film transparent (procurant que el film toqui la crema perquè no es formi un tel) i la deixarem refredar.

Un cop la crema sigui freda, s’ha d’estirar la massa de la coca, una grossa i rectangular i l'altre porció també rectangular però més allargada i de tamany individual, com a la foto; s’ha de tenir en compte que hem de guardar un tall de massa del mateix tamany que la coca individual que servirà per tapar-la i fer l'enreixat.

Un cop estirada la massa, s’ha de repartir la crema pel damunt de manera generosa i tallar les figues a làmines primes, repartint-les pel damunt amb molta cura.

La coca gran ja està llesta per posar al forn, però abans, s’ha d’espolsar, per damunt de les figues, una mica de sucre.

Per tapar la coca petita fem l'enreixat tallant amb un ganivet talls verticals intercalats d'un centímetre aproximadament, que al separar s'obriran com una reixa. Hi han rodets especials per fer l'enreixat, queda més regular, però de la manera casolana queda prou bé.

I ja es poden posar al forn, que haurem precalentat a 180º fins que la massa sigui cuita, normalment uns 30 minuts, depenent del forn.

I per degustar aquestes coques, res millor que un poema d’ Els Fruits Saborosos:

Les figues matinals

Neera, aquella vídua benigna i assenyada,

baixa de mica en mica l'escala del jardí;

canten ocells, la font gorgola enamorada, 

les fulles parlotegen i alegren el camí.

- En vida de Caropos, quin córrer nit i dia!

Venia, al meu darrera, d'amagatalls al fons;

amb roges llambregades d'amor m'escometia,

i em sacsejava com el vent als branquillons.

Però ja visc tranquil·la, no m'he de turmentar;

s'emplena ma cintura, de no cap braç esclava;

la sotabarba fina que ell sempre masegava,

ara sacsó ja cria del pler de reposar.

Cada dia al jardí me'n vinc de matinet

vora la font, amb figues de les de coll de dama.

I em besa l'aire, sense cap fressa ni cap flama,

i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.

(Josep Carner - Els fruits saborosos)