Nuggets deliciosos i saludables? Si. Nuggets de brocoli i moniato.

"Admiro a la gente que vive sin problemas,

que mira el mundo con despreocupación.

A diferencia de ellos,

yo sufro más de la cuenta."

(Kurt Cobain)

Actualment, la vida és caòtica, ràpida, estressanat. Tot passa a mil per hora. El ritme de vida és frenètic, per uns més que per altres. Per això és important mantenir el control.

Aquestes presses fan que moltes vegades, no mengem com seria bo que ho féssim; i aquesta alimentació, només va en contra de la nostra salut. Aliments processats, fregits, congelats, excés de sucre...el món pateix un desequilibri, i l'alimentació, també.

I menjar equilibrat no només s'hauria de relacionar amb la pèrdua de pes, sinó amb tots aquells beneficis que ens perdem sinó ho fem així. I és que menjar sa, per començar, estimula les papil·les gustatives i incrementa la percepció dels sabors naturals, que al cap i a la fi, en resulta l'essència. Per no parlar de la vitalitat que genera, doncs es crea menys quantitat d'insulina que amb una alta aportació d'hidrats de carboni. I com no, disminueix el risc de patir malalties greus a llarg termini, com malalties cardiovasculars, per exemple. O un altre motiu per decidir menjar sa: redueix l'estrés. Si, si. Com sentiu. Disminueix els nivells de cortisol, l'anomenada hormona de l'estrés i sembla ser que això millora l'humor.

Per això, i perquè no és que em trobi en una etapa precisament tranquil·la i lliure de preocupacions, quan va caure a les meves mans el llibre de la Chloé Sucrée, Being Biotiful, em va enamorar. Tant, que em vaig proposar provar totes les receptes. I la d'avui, és la primera que vaig provar. I és una meravella.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 moniatos mitjans 
• 1 brocoli gran (aprox. 500 ml de brocoli cuit)
• 2 ous 
• 100 gr de formatge ratllat tipus Fontina
• sal i pebre
• 2 cullerades de parmesà ratllat
• 185 gr de quinoa cuita
• 50 gr de flocs de civada
• un pessic de xili mòlt
• avocat
• all
• llima
• oli d'oliva
• sal i pebre
• coriandre

En primer lloc, s'han de coure els moniatos, així que mentre prescalfem el forn a 200ºC, s'han de pelar, tallar-los a trossos i coure'ls uns 15 minuts, aproximadament, en aigua bullint, fins que siguin cuits. Després, s'han de colar, aixafar fins que sigui un puré i deixar refredar.

A part, s'ha de coure el broquil, també amb aigua bullint, durant 6 minuts, colar i deixar refredar.

Quan sigui una mica més fred, s'ha de picar amb el robot de cuina uns minuts, per aconseguir un puré, però que no sigui molt fi, han de quedar trossets.

I a part, en un bol gran, ja podem barrejar el brocoli, el puré de moniatos, els formatges, els ous, la quinoa, els flocs de civada i la sal i el pebre al gust. Jo vaig afegir també una mica de xili mòlt.

S'ha de barrejar tot molt bé i després fer boletes amb forma de nuggets.

No són fregits, així que haurem de preparar la safata del forn o amb paper de forn o amb Silpat -jo el faig servir i és meravellós-, per fornejar uns vint minuts per cada costat, o fins que siguin ben daurats. No només queden més macos, sinó que els dona un sabor caramelitzat deliciós.

I per acompanyar, res millor que un deliciós guacamole del més senzill, del que només porta avocat aixafat amb una forquilla, sal i pebre, llima, coriandre i un raig d'oli d'oliva.

I amb la Chloé he après receptes i he après cançons...

Formidable

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh bébé, oups, mademoiselle

Je vais pas vous draguer,

promis juré

J'suis célibataire

et depuis hier putain

J'peux pas faire d'enfant

mais bon c'est pas

Eh reviens !

5 minutes quoi,

j't'ai pas insulté,

j'suis poli, courtois

Et un peu fort bourré

et pour les mecs comme moi

Vous avez autre chose à faire,

vous m'auriez vu hier

Où j'étais

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh tu t'es regardé,

tu t'crois beau

Parce que tu t'es marié

Mais c'est qu'un anneau mec,

t'emballes pas

Elle va t'larguer comme elles

le font chaque fois

Et puis l'autre fille

tu lui en as parlé ?

Si tu veux je lui dis

comme ça c'est réglé

Et au p'tit aussi,

enfin si vous en avez

Attends 3 ans, 7 ans

et là vous verrez si c'est..

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Et petite, oh pardon, petit

Tu sais dans la vie

y'a ni méchant ni gentil

Si maman est chiante

c'est qu'elle a peur d'être mamie

Si papa trompe maman

c'est parce que maman vieillit, tiens

Pourquoi t'es tout rouge?

Ben reviens gamin

Et qu'est-ce que vous avez tous,

à me regarder comme un singe ? Vous

Ah oui vous êtes saint, vous

Bande de macaques !

Donnez moi un bébé singe, il sera

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

(Stromae)

Truita de canonges i formatge Brie. Paraules d'amor senzilles i tendres.

"Quizás las cosas más senzillas 

sean las que más cuesta ver.

A veces, 

uno tarda en ver 

lo que tiene delante de las narices."

(Haruki Murakami)

A vegades les coses senzilles i simples són les que més ens costen de veure i de gaudir, tot i que estan per tot arreu, ens envolten i no sempre les veiem.

Fa poc vaig llegir que Google va publicar quines són les cerques més comuns entre els seus usuaris i una de les més habituals és: "com ser feliç?". Jo tinc clar que el primer pas és gaudir del plaer de les coses simples. I això és una actitud. I aprendre a tenir-la arriba després d'un llarg recorregut de coses difícils que han fet que tornis a valorar el que havies oblidat que fa feliç. Un "bon dia" i una carícia inesperada...una mirada de qui estimes...el plaer de compartir estones amb els amics...la família...l'escalfor del sol a la cara després de l'hivern...un riure contagiós...i perquè no, una truita?

Aquesta truita em va captivar només la vaig veure al blog que avui hem assaltat, sobretot perquè em va semblar simple i descarada. Uns ingredients que sempre tinc a la nevera i que mai se m'havia ocorregut aparellar.

I com el primer ball al principi d'una relació, la combinació va ser màgica.

Paraules d'amor senzilles i tendres.

Com avui és l'últim diumenge de mes, la recepta que us porto me l'he endut de la cuina de la Mavi, del blog Mandarinas y Miel, i confesso que només veure-la (i va ser una de les primeres que vaig veure) vaig tenir claríssim que era per mi. Va ser una elecció ràpida que sense pensar-m'ho vaig "robar" dels seus fogons com a bona assaltadora.

És l'últim diumenge de mes i tornem els lladregots del repte dels Assaltablogs.

És l'últim diumenge de mes i s'allarga el dia en aquest principi de primavera, així que res millor que una recepta plena de color verd.

És l'últim diumenge de mes i ja estic desitjant veure que em depara el següent.

És l'últim diumenge de mes i somric amb les coses senzilles.

I aquesta recepta és senzilla, com gairebé totes les truites i, segons la mida que volgueu fer haureu de fer servir més o menys dels ingredients. Jo poso els ingredients per una truita individual:

• 1 bon grapat de canonges
• formatge brie
• 2 ous
• sal i pebre
• oli d'oliva

I més fàcil no pot ser. Primer hem de rentar els canonges, treure'n la part més dura de la tija i reservar.

Després, s'ha de tallar el formatge brie en dauets perquè així és fongui millor i reservar.

En un bol batre molt bé els ous perquè quedin ben esponjosos, salpebrar i barrejar amb la resta d'ingredients, els canonges i el formatge brie.

I finalment, fer la truita en una paella ben calenta o, si ho voleu perquè voleu que la truita sigui més lleugera, posar dins d'una cassoleta de fang i dur-la al forn, a 180ºC fins que qualli, d'aquesta manera evitareu els fregits. Jo la prefereixo a la paella, ja que m'agrada poc cuita i amb els ous mig crus, però aquesta vegada m'he decantat pel menjar saludable i l'he cuit al forn.

I per gaudir d'aquesta deliciosa truita, la veu de Claudio Capeo, qui fa tot just una setmana que vaig descobrir i sens dubte, la seva peculiar veu em va captivar. Aquesta setmana va de descobriments.

Ça va ça va

À toi la fille qui me rend si dur et si tendre,

Qui sait me parler, quand je suis barré, je veux rien entendre,

Quand j'ai le coeur sourd,

Quand j'ai le coeur lourd,

Des pluies de peines,

L'âme trempée dans de l'acier,

Quand je suis paumé,

Que tout m'enchaîne.

J'ai parfois l'âme prise,

Dans des filets qui me tourmentent,

J'ai parfois l'âme grise,

Et si ce soir, tu me demandes:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,

Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.

Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,

Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

À toi l'ami, le seul homme qui m'a tenu la main,

Quand tous les jours j'm'en faisais pour les lendemains,

Toi dont je sais que même blessé,

T'es toujours là, pour me porter, pour abréger ma peine jusqu'à que je sois léger,

J'ai parfois l'âme en crise,

Ma joie de vivre, qu'on me la rende,

Mon bonheur me méprise,

Et si ce soir tu me demandes:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,

Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.

Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,

Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

À ceux que j'ai parfois négligés,

Peut-être un peu libre, pour pas déranger,

Moi le naufragé, sur mon bâteau ivre,

J'ai pas de bouée, pas de feu de détresse,

Je suis pas doué pour les caresses,

Mais si jamais vous me demandez quand tout me blesse:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,

Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.

Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,

Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,

Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.

Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,

Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

(Claudio Capeo)

Oh, Mon Dieu! Soupe à L’Oignon.

"Qui mange un ognion,

rote comme un démon."

(Dita popular)

Crec que no hi ha res més reconfortant que una sopa de ceba. Bé si, una sopa de ceba feta a casa, amb un intens caldo fet amb temps, amb cebes ben caramel·litzades i amb el millor dels formatges: el Comté. 

A més he trobat el de 24 mesos de curació i us prometo que encara m'emociono al recordar el sabor d'una cullerada d'aquesta sopa.

Diuen que aquesta sopa, aparentment senzilla, prové de Lyon. És una sopa antiguíssima -de fet es manté la tradició medieval d'abocar-la al damunt del pa- que tot i que segurament existia a altres països europeus, es té constància, per primera vegada, en un llibre de cuina del segle XIV, Le viandier de Taillevent, que es conserva a la Biblioteca Nacional de França.

La costum de posar formatge és posterior, ja que era una sopa humil, feta amb ingredients senzills i per combatre la gana.

Cap al segle XIX, però, es va estendre per París la costum de prendre alguna cosa calenta a altes hores de la nit, en tavernes i restaurants de les Halles de París, el mercat central i, la sopa, va passar a ser el més pres tant pels nocturns, com pels treballadors del torn de nit.

Cap a la segona meitat del segle XX les Halles van ser derruïdes, però lluny de perdre's aquesta costum, es va estendre per tota França.

I en dono gràcies, perquè per mi és la sopa més deliciosa que existeix.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 1 litre de brou de pollastre casolà
• 500 gr de cebes liles
• 75 gr de mantega
• 4 llesques de pa (jo he posat pa de sàlvia casolà)
• 200 gr de formatge Comté
• 1 rajolí de vi blanc
• 1 cullerada de farina
• sal i pebre
• ciboulet

Començo amb una recomanació: brou casolà. Jo tinc la sort de tenir una slow cooker i tenia preparat un brou espectacular fet amb un os de pernil, un os blanc, 2 carcasses de pollastre, 1 porro, dues pastanagues, 1/2 xirivia, 1/2 nap, 2'5 litres d'aigua i 18 hores en posició baixa.

A part, s'ha de pelar les cebes i tallar-les en juliana ben fina. Tot i que la majoria de receptes fa servir cebes blanques, a mi m'agrada fer servir cebes liles; les trobo més gustoses i donen color.

S'ha de desfer i torrar una mica la mantega i sofregir bé la ceba, a foc ben lent, fins que caramel·litzi bé.

Llavors, s'ha d'afegir una cullerada de farina, deixar que aquesta cogui perquè no deixi sabor a farina crua, afegir un bon raig de vi blanc i quan l'alcohol s'hagi evaporat, afegir el caldo i deixar que bulli uns 20 minuts fins que tots els sabors s'ajuntin i espesseixi una mica.

Mentre, s'ha de prescalfar el forn per gratinar, a màxima potència i torrar el pa. Jo he fet servir un pa fet a casa amb aromes de sàlvia i la veritat és que la combinació no pot ser millor.

Per últim, només s'ha de repartir la sopa en els bols, posar al damunt de cadascú una llesca de pa torrat i una bona quantitat de formatge Comté pel damunt i gratinar.

Per sevir, una mica de ciboulet pel damunt i...voilà!

I per degustar una sopa tant reconfortant, una d'aquelles cançons que al sentir-la, et fan somriure.

I want to dance by the water

Beneath the Mexican sky

Drink some Margaritas by a string of blue lights

Listen to the Mariachi play at midnight

Are you with me, are you with me?

Are you with me, are you with me?

Drink some Margaritas by a string of blue lights

Listen to the Mariachi play at midnight

Are you with me, are you with me?

I want to dance by the water

Beneath the Mexican sky

Drink some Margaritas by a string of blue lights

Listen to the Mariachi play at midnight

Are you with me, are you with me?

Are you with me?

I want to dance by the water

Beneath the Mexican sky

Drink some Margaritas by a string of blue lights

Listen to the Mariachi play at midnight

Are you with me, are you with me?

I want to dance by the water

Beneath the Mexican sky

Drink some Margaritas by a string of blue lights

Listen to the Mariachi play at midnight

Are you with me, are you with me?

(Lost Frequencies)

Salmó amb crosta de taronja i parmesà. Boníssim i sa.

"Muere lentamente quien se

transforma en esclavo de los hábitos,

quien no se arriesga,

quien evita una pasión,

quien no arriesga lo cierto,

por lo incierto...

quien abandona antes de empezar,

quien se queja de su mala suerte,

quien no viaja, ni lee, quien no sueña,

quien no confía, quien no lo intenta

quien no ama /.../

/.../ lo contrario es estar vivo."

(Pablo Neruda)

Aquesta recepta és impressionant. Fàcil, sana, saborosa i "resultona". L'altre dia buscant receptes per internet la vaig veure (em sap greu, però no recordo on la vaig veure) i aquella mateixa nit, la vaig fer per sopar.

Sens dubte, aquesta recepta que vaig fer per casualitat, després de no trobar musclos a la peixateria, que era en realitat el que em venia de gust sopar, ha vingut per quedar-se. És una delícia. 

A més a més, el salmó és un dels peixos més saludables que hi ha, ja que és molt ric en greixos Omega3, que és un greix molt beneficiós pel nostre organisme. I així, es prepara en cinc minuts i amb poc més es cou al forn, així que cap excusa és bona per no preparar-lo.

És ideal per quan tenim pressa i no volem dedicar massa temps a cuinar, però tampoc volem deixar de gaudir d'un deliciós àpat.

Per cert, sabeu que el salmó, a més a més, està considerat un dels aliments que et posen de bon humor? Juntament amb els nabius, les maduixes, el te i les nous, exerceix un efecte positiu en l'estat d'ànim.

Però, què tenen en comú?

Segons va demostrar Karina Martínez-Mayorga, investigadora de la Universitat Autònoma de Mèxic, tots ells tenen components del sabor estructuralment molt similars a l'àcid valproic, un component que es troba a medicaments antiepilèptics que també es fa servir per suavitzar els canvis d'humor de persones amb trastorns maniaco-depressius i amb trastorn bipolar.

Així que ja ho sabeu...a menjar salmó...

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 4 lloms de salmó fresc
• 40 gr de panko
• 15 gr de parmesà recent ratllat
• pell de taronja ratllada
• 15 gr d'ametlla ratllada
• 1/2 ceba tendra
• pebre negre molt
• gingebre ratllat al gust o en pols
• 50 gr d'oli d'oliva verge

En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 210ºC amb calor a dalt i abaix.

Llavors s'ha de preparar la safata on courem el peix untant amb una mica d'oli d'oliva.

En un bol, s'ha de fer la crosta i per això s'ha de barrejar el panko, el parmesà recent ratllat, la pell de taronja, l'ametlla picada i la ceba tendra tallada a brunoise ben petita. Després s'ha d'afegir el gingebre fresc ratllat (o en pols) al gust i el pebre negre i barrejar tot bé. 

Seguidament, s'ha d'afegir l'oli d'oliva i tornar a barrejar bé fins a aconseguir una massa que al pressionar es quedi enganxada al salmó. Aneu afegint poc a poc l'oli perquè depèn del panko absorbeix més o menys oli, i no és aconsellable un excés.

Després s'ha de netejar bé els lloms de salmó i amb molt de compte treure absolutament totes les espines, assecar amb paper de cuina i col·locar al damunt de la safata que anirà al forn. En últim lloc, s'han de cobrir les peces de salmó amb la barreja que hem fet i pressionar lleugerament perquè quedi ben adherida.

Quan el forn sigui a 210ºC s'ha de posar la safata a alçada mitja i coure fins que la crosta sigui daurada. 

A mi m'agrada el salmó rosat pel centre i m'hi va quedar, a més a més, el llom no era especialment gruixut.

Jo el vaig acompanyar amb una mica d'oli barrejat amb coriandre fresc picat.

Ja veureu quina delícia...

I per acabar...una música igual de fragant i fresca, que mai falla i que jo adoro...ZaZ.

Je veux

Donnez-moi une suite au Ritz, je n'en veux pas!

Des bijoux de chez CHANEL, je n'en veux pas!

Donnez-moi une limousine, j'en ferais quoi?

Papalapapapala

Offrez-moi du personnel, j'en ferais quoi?

Un manoir à Neuchâtel, ce n'est pas pour moi.

Offrez-moi la Tour Eiffel, j'en ferais quoi?

Papalapapapala

Je veux d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur

c' n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur,

moi j'veux crever la main sur le coeur

Papalapapapala

Allons ensemble, découvrir ma liberté,

oubliez donc, tous vos clichés,

bienvenue dans ma réalité!

J'en ai marre d'vos bonnes manières, c'est trop pour moi!

Moi je mange avec les mains et j'suis comme ça!

J'parle fort et je suis franche, excusez-moi!

Finie l'hypocrisie moi, j'me casse de là!

J'en ai marre des langues de bois! Regardez-moi,

D'toute manière j'vous en veux pas,et j'suis comme ça

j'suis comme ça

Papalapapapala

Je veux, d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur,

ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur

moi j'veux crever la main sur le coeur

Papalapapapala

Allons ensemble découbrir ma liberté,

oubliez donc, tous vos clichés,

bienvenue dans ma réalité!

Je veux, d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur,

ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur

moi j'veux crever la main sur le coeur

Papalapapapala

Allons ensemble découbrir ma liberté,

oubliez donc, tous vos clichés,

bienvenue dans ma réalité!

Je veux, d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur,

ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur

moi j'veux crever la main sur le coeur

Papalapapapala

Allons ensemble découbrir ma liberté,

oubliez donc, tous vos clichés,

bienvenue dans ma réalité!

Je veux, d'l'amour, d'la joie, de la bonne humeur,

ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur

moi j'veux crever la main sur le coeur

Papalapapapala

Allons ensemble découbrir ma liberté,

oubliez donc, tous vos clichés,

bienvenue dans ma réalité!

(ZaZ)

Et salvaran de qualsevol imprevist. Cassoletes de bròquil, salmó i mozzarella.

"La inteligencia no consiste en encontrar soluciones

sino en no perder de vista los problemas."

(Nicolás Gómez Dávila)

Aquesta és una d'aquelles receptes fàcils, simples, sanes i bones que surten del no res, un dia que de manera imprevista es queda algú a sopar i a la nevera només hi ha sobres.

Aquesta és una d'aquelles receptes que encara que no hagués tingut convidats a sopar hagués fet igual, ja que la tenia al cap per estrenar aquestes precioses cassoletes que em van regalar a l'entrega de premis del concurs de cuina Bonpreu-Esclat.

Aquesta és una d'aquelles receptes que admet mil variacions; no deixa de ser una espècie de quiche sense pasta brisa així que qualsevol de les sobres que pugueu tenir a la nevera serveix, només cal combinar-les amb una mica de gràcia.

Aquesta és una d'aquelles receptes fàcil, econòmica, ràpida i "resultona" que sempre funciona.

Aquesta és una d'aquelles receptes ideal per un sopar d'estiu amb un vinet blanc ben fred, com el vi blanc Abadia Mediterrània de les Bodegues Maset del Lleó. Un vi blanc d'agulla de bombolla molt fina (petillant) que s'adquireix de forma natural a través d'un acurat procés d'elaboració. En boca és fresc i disposa d'un agradable sabor amb records al de la poma.

Aquesta és una d'aquelles receptes que us encantarà.

Per a fer aquesta senzilla recepta (per a 4 cassoletes), es necessiten els següents ingredients:

• 1/4 de bròquil
• 1/2 paquet de salmó fumat
• mozzarella
• 2 ous
• crema de llet
• sal i pebre
• 1 all
• chili picat

Jo ja tenia algun dels passos fets, perquè vaig fer la recepta per aprofitar restes, però sinó, el primer de tot es coure el bròquil, trencat a poms, amb aigua bullint, i intentant que quedi una mica al dente.

Després, s'ha de saltejar amb una mica d'oli i un all ben picat.

I pràcticament ja podem preparar les cassoletes. 

Per això, s'ha de posar a cadascuna d'elles uns trossos de bròquil, salmó fumat tallat a petites porcions i mozzarella a daus. He posat les quantitats orientatives, però, evidentment, les mides de cadascun dels ingredients són al gust.

En un bol, s'ha de batre els ous i barrejar amb crema de llet, més o menys uns 200ml, salpebrar (a mi m'agrada amb bastant pebre) i afegir una mica de chili picat (o no).

I per últim, s'ha d'acabar d'omplir les cassoles amb aquesta crema.

I cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC fins que siguin daurades i al punxar l'escuradents en surti net.

I per acabar una cançó de Bikimel que m'agrada escoltar a El Port de la Selva.

L'espantaocells

Sempre plou vora la mar,

ja ningú visita la tètrica ciutat

i un rostre blanc passeja d'amagat.

Mans a les butxaques ha trobat la soledat,

i l'aigua regalima pel paraigües destapat.

Hi ha una roca prop la mar

i l'intrèpid paisatgista s'hi tira de cap,

sabates i corbata dins l'oceà

i apagant les seves penes, s'endinsa en l'aigua fosca...

Com un espantaocells...

Hi ha ocells vora la mar,

rodejant el cos asmàtic lluny de la ciutat,

i l'arrosseguen milles creuant l'oceà,

simulant sobre carenes, l'home vola i no s'ofusca,

com un espantaocells...

com un espantaocells...

Cap al centre del sol i al bell mig del cel

i ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l'han buscat

perquè el paisatge és tancat,

perquè el paisatge és tancat.

I...entre mil postes de sol, sirenes princeses,

balls de taurons i llaus de cançons.

Cap al centre del sol,

vola l'espantaocells,

i ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l'han buscat

perquè el paisatge és tancat.

I és que el paisatge és tancat.

(Bikimel)

Amanida de síndria, feta i ceba lila. No pot ser més refrescant.

"Nuestro destino de viaje nunca es un lugar,

sino una nueva forma de ver las cosas."

(Henry Miller)

Aquesta és una recepta molt simple. De fet, més fàcil, impossible. Però tot el que té de fàcil, ho té d'atrevida. Realment, la barreja de sabors no és per qualsevol paladar.

A tots aquells a qui només els agradin els sabors clàssics, ja els aviso que aquesta amanida no és per a ells.

La recepta és multidisciplinar Nigella Lawson -molts la coneixereu pel Canal Cocina (al menys jo, la conec d'aquí)-, xef, periodista de televisió i periodista britànica. És filla de Nigel Lawson (Baró Lawson de Blaby), ex Ministre d'Hisenda britànic i de Vanessa Salmon, la família de la qual era propietària de l'imperi J. Lyons and Co. Després de treballar com a comentarista de llibres i crítica de restaurants, de vice-editora literària del The Sunday Times, com a periodista freelance, va escriure el seu primer llibre de cuina al 1998, How to Eat, que es va convertir en un bestseller. Després van venir altres llibres i la seva incursió al món televisiu.

Una curiositat. Coneguda per la seva coqueta i sensual manera de presentar, se la coneix amb el sobrenom de la "reina del porno gastronòmic".



Aquesta recepta l'he triat perquè és senzillament perfecte per aquests calorosos dies que sembla que ens acompanyaran tot l'estiu. Perfecte per combatre aquesta xafogor que fa que costi respirar, caminar, i inclús, menjar. 

La frescor de la síndria, potenciada amb la llima, la menta i l'alfàbrega, juntament amb l'energia aportada pel formatge, fa que sigui ideal com a àpat d'estiu.

I que me'n dieu dels seus colors? Trobo que no poden ser més macos i vistosos...

Les mides són les que ella proporciona, tot i que ja us dic que jo la vaig fer a ull amb les mesures que em van semblar. És una amanida i es pot fer i desfer com vulgueu.

A part, no sóc molt fan del julivert, així que jo el vaig canviar per alfàbrega fresca...Mmm...queda impressionant!



Per fer aquesta amanida per a 4 persones, es necessiten els següents ingredients:

• 750 gr de síndria (aprox.)
• 125 gr de formatge feta
• 50 gr d'olives negres d'Aragó
• 2 llimes
• 1/2 ceba lila
• 1 cullerada de menta fresca picada
• alfàbrega fresca
• oli d'oliva verge
• sal i pebre

En primer lloc, s'ha de tallar la ceba lila en juliana ben fina i posar-la a macerar amb el suc de les llimes.

A part, s'ha de pelar la síndria i treure totes les llavors que pugueu i tallar a daus, de la mida que més us agradi, però regulars. L'ideal és una mida que hi càpiga bé a la boca, d'un sol mos.

Llavors s'ha de barrejar la síndria amb el formatge feta esmicolat, la menta i l'alfàbrega picada, la ceba, suc de llima, les olives, l'oli, la sal i el pebre i anar provant i afegint fins que sigui al punt.

I llestos. Un àpat deliciós en dècimes de segon.

I igual de refrescant, la cançó de l'anunci d'Estrella Damm d'enguany. He de reconèixer que el curt fet per l'Amenábar, m'encanta.

Our place

Dear Jonathan

I'm falling in love

My heart has got a beat

It's beating the drums

He's not like the rest

He's got something else

And though I can't describe

I know it makes me smile

I'd like to stay here

For a while and go wild

You'll call me crazy

But I don't care

Because I know where...

Where I go where I go

You're going to take me

Where I go where I go

You're going to take me

Take me for a ride

And I'll be by your side

Just let me stay here

A little while and go wild

They'll call us crazy

But I don't care

Because I'll be where you are

This all happened fast

But I know how I feel

Like you were the sand

And I was the sea

I said we stay here

A little while and go wild

Let them call us crazy

We don't care

Because we know where...

Where I go where I go

You're going to take me

Where I go where I go

You're going to take me

Take me for a ride

And I'll be by your side

Where I go where I go

You're going to take me

Where I go where I go

You're going to take me

Take me for a ride

And I'll be by your side

I said we stay here

A little while and go wild

Let them call us crazy

We don't care

Because we know where...
I know you are there for me
I know where I'll be
There's a place for you and me
There's a place for you and me

(Maïa Vidal)