dissabte, 30 d’abril del 2016

El millor pa d'espelta del món [amb masse mare]. I em menjo la vida.





"Tu mejor capital es tu salud.
Aprovéchala.
Si es buena no la malogres;
si no lo es no la estropees más."

(Pablo Picasso) 



Com haureu anat comprovant en els meus últims posts, cada vegada menjo, si més no ho intento, d'una manera una mica més sana, introduint, poc a poc, nous aliments a la meva dieta, de manera continuada. Un d'ells, l'espelta.

Si sou lectors habituals de revistes de cuina i/o nutrició, haureu vist que aquest cereal tant antic està molt ben vist. Però de la història d'aquesta farina, del seu origen i de les seves propietats, ja us en vaig parlar en el primer pa d'espelta que vaig penjar al blog, fet amb llevat fresc. La recepta d'avui varia perquè el pa que us presento és amb massa mare.

A mi m'agrada molt el pa integral, però això no vol dir que sempre em vingui de gust pans densos a l'extrem i aquí és on l'espelta em va enamorar, per la seva suavitat, pel seu aroma i perquè té l'extensibilitat perfecte per fer un pa integral al cent per cent, lleuger, amb volum i que grenya, com el pa blanc.

El pa que avui proposo porta una gran quantitat de massa mare i la seva fermentació és potent, però pràcticament és fa sol i la feina en si, és poca.

Però el 50% de la farina d'aquesta recepta està fermentada, així que s'ha de vigilar el punt perquè surti un pa de llagrimeta. Jo vaig començar la fermentació amb la meva massa mare de sègol (enllaç de la MM de sègol), però ho podeu fer amb la que tingueu.

La clau és la organització.

Tenia la recepta apuntada en un paper ronyós, així que no recordo de quina web la vaig treure, si aconsegueixo trobar-la, afegiré l'enllaç. Només em consta que vaig modificar algunes coses perquè era un pa aromatitzat.



Per fer aquesta recepta (surten dos pans d'uns 650 gr) es necessiten els següents ingredients:


  • 265 gr de farina de força
  • 216 gr de farina integral d'espelta
  • 148 gr de farina integral
  • 223 gr d'aigua
  • 200 gr de llet
  • 222 gr de massa mare refrescada amb espelta
  • 37 gr de mel
  • 15 gr de sal
  • 1,5 gr de llevat sec de forner
  • sèsam


En primer lloc s'ha de refrescar la massa mare, i refrescar.




Llavors, s'ha d'agafar 62 gr de massa mare (la meva era de sègol) i afegir 80 gr d'aigua i 80 gr de farina integral d'espelta, i remenar, tapar amb paper fil i deixar fermentar fins que faci bombolles, jo vaig estar unes vuit hores aproximadament, i feia poc que l'havia refrescat.




Per fer el pa, s'ha de barrejar la massa mare amb l'aigua i la llet i barrejar bé.

I en un altre bol, s'ha de barrejar les farines, un poquet de sèsam i la mel i la barreja de la massa mare amb l'aigua i la llet, fins que sigui una massa homogènia, llavors s'ha de deixar reposar uns 30 minuts per l'autòlisis, que farà que després el pastat sigui més fàcil.

Passat aquest repòs, s'ha d'afegir la sal i pastar sobre la superficie de treball durant un minut (pastat francès de Richard Bertinet), fem una bola i deixem que reposi dins d'un bol durant uns 15 minuts.

Llavors afegim el llevat diluit amb unes gotes d'aigua i tornem a pastar durant un minut, deixant novament un repòs de 15 minuts.

I novament un altre pastat d'un minut i repòs de 15 minuts.

Ara la massa ja ha de ser llisa i brillant (si no ho està, feu un nou pastat d'un minut i repòs de quinze). S'ha de bolcar sobre la superficie de treball, bolejar de nou i posar dins el bol perquè fermenti. Jo vaig deixar la massa tota la nit a la nevera.

Per formar els pans, s'ha de dividir la massa en dos i deixar 15 minuts de repòs perquè després ens sigui més fàcil formar les peces. Jo els he fet en forma de bâtard i els he posat dins d'un cistell de fermentació, que tot i ser més gran que els pans, ajuda a que aguantin la seva forma. Els tapem amb un drap i els posem dins d'una bossa de plàstic. Jo he fet la segona fermentació també a la nevera per allargar-la i han d'estar fins que augmentin de mida gairebé dos terços del volum inicial.




Per coure, s'ha de treure una estona abans de la nevera (hi ha qui el posa directament al forn) i a forn prescalfat al màxim a 250ºC amb aigua en una safata perquè faci vapor.

Abans de posar-lo al forn, s'ha de pintar amb aigua, posar sèsam al gust per damunt i fer la grenya a la zona central del pa.

I cap al forn, els primers deu minuts al màxim i després, s'ha de baixar a 230ºC i treure la safata d'aigua i obrir una mica la porta del forn perquè surti el vapor. Més o menys s'ha de deixar uns 50 minuts o fins que tinguin el color daurat que ens agradi.

Abans de tallar, ha d'estar fred totalment, o sigui que han de passar, al menys, unes cinc hores.

No sé si em tornarà a sortir igual, però ara mateix, encara ploro d'emoció!!!

*Cada farina es comporta diferent així que els temps de pastat són orientatius.

** Els temps de fermentació depenen de la temperatura, per tant també variaran segons l'ambient i l'època de l'any.



I per degustar aquest aromàtic pa, una cançó deliciosa.


El meu radar

Portem massa temps a casa tancats.
L'hivern era fred i s'ha fet molt llarga.
Estén els malsons, deixa'ls assecar.
Que m'han dit que aquest Sol tot ho pot curar.
Tant se val que t'hagin fet molt de mal.

No em sembla una idea gaire brillant.
Quedar-se dins d'aquest pou empotrat.
Aixeca't que sense tu estic perdut.
Tu ets el meu radar que detecta
quan hi ha persones dolentes al voltant.

Deixa que el món sigui un lloc més clar.
Deixa que tothom et vegi brillar.
Fes que el meu món sigui molt més clar.
Deixa que et pugui tornar a mirar.


Deixa que el món sigui un lloc més clar.
Deixa que tothom et vegi brillar.
Fes que el meu món sigui molt més clar.
Deixa que et pugui tornar a mirar.

(Quart Primera)






TEXTO O DESCRIPCION




diumenge, 24 d’abril del 2016

Galetes de la sort. Per qui encara la busca...





"El que no cree en la magia
nunca la encontrará."

(Roald Dahl)



No fa gaire vaig llegir al Muy Interesante, un article que, "valga la redundancia", em va semblar d'allò més interessant. Començava amb la següent història:

"Entre sus amigos, Joan tenía fama de cenizo. En menos de tres días, su novia le había plantado por su amigo de toda la vida, sus jefes le habían concedido un traslado al destartalado despacho del semisótano -un magnífico habitáculo de 2x2 con vistas al muro del patio- y su gato había aprovechado el momento para practicar el salto de altura desde la ventana de su apartamento, en un octavo piso. El gato, además, había demostrado experimentalmente que eso de las siete vidas era, en realidad, un cuento chino. Pero aquella mañana, Joan creía tener un buen motivo para pensar que su suerte, por fin, iba a cambiar. Allí mismo, bajo la mesa del despacho, relucía una brillante moneda de un euro. "Ahí está -pensó nuestro hombre-, el euro de la suerte", y con un rápido movimiento se lanzó a por él. En su entusiasmo, Joan no percibió que la mesa era algo más ancha por aquel lado, así que cuando alzó la cabeza se golpeó violentamente. Un compañero lo encontró inconsciente unos minutos después. La moneda, por cierto, había desaparecido."

Explicada la història, plantejaven una sèrie de preguntes com si el destí jugava amb el bon jan de'n Joan, si és que aquest estava pagant els pecats d'una vida anterior, que si va deixar la pota de conill a casa...etc, però concluïen que darrera de la seva aparent mala sort no s'amagava cap complot, ni tampoc havia estat víctima de mal d'ulls perquè la fortuna, en definitiva, depèn de nosaltres mateixos. Al menys això és el que sosté el psicòleg Richard Wiseman, autor d'un curiós estudi.

Després de deu anys d'investigacions i centenars d'experiments, Wiseman no només afirma que deixar la sort en mans de la superstició resulta ridícul, sinó que afirma que amb la nostra actitud podem influir notablement en que la sort canvi cap a bé.

Afirmació que ja ve de lluny, en realitat. Jacinto Benavente ja afirmava fa gairebé un segle que "todos creen que tener talento es cuestión de suerte; nadie piensa que la suerte pueda ser cuestión de talento".

Sembla ser que el Diccionari de la Reial Acadèmia recull sobre aquest fenomen fins a 19 entrades, definint-lo des de "encadenamiento de los sucesos, considerado como fortuito o casual" fins a "circunstancia de ser, por mera casualidad, favorable o adverso a alguien o algo que ocurre o sucede".

Però segons Wiseman, l'Acadèmia no pot estar més equivocada; segons ell només els supersticiosos creuen que algú neix amb estrella. I els supersticiosos venen de la costum, d'anys i anys en els que la via que es creia eficaç per trobar la bona fortuna es basava en amulets, que anaven des de potes de conill a ferradures. 

Però les persones afortunades utilitzen, sense saber-ho, una sèrie d'estratègies com esperit constructiu, són de mires obertes i tenen habilitat per crear oportunitats i seguir la seva intuïció.

Per això Wiseman, va voler demostrar-ho amb un altre experiment en el què proposava a un grup de voluntaris que comptessin el número de fotografies que apareixien en un diari. Mentre que els poc afortunats trigaven una mica més de dos minuts en completar-ho, els afortunats només trigaven, tant sols, uns segons. I és que, simplement, havien vist que a la segona pàgina del diari hi havia un gran anunci que deia: "deje de contar, diga al controlador que ha visto este anuncio y ganará 250 dólares." Només uns quants van detectar-ho. En realitat, els que estaven més tensos i preocupats per comptar les imatges ni es van adonar de l'anunci, tant és així que els dies en que tenen mals pressentiments, els supersticiosos haurien de quedar-se a casa. Segons Wiseman, "las personas supersticiosas que creen firmemente que son poco afortunadas, realmente se sentirán más tensas ciertos días. Con total seguridad se sentiran estresadas, conduciran peor, posiblemente estarán más distraídas y serán más propensas a tener un accidente".

Així que la mala sort és conseqüència d'un mateix. Quan més preocupats, pitjor sort tindreu.

I és que les persones tenen mala sort, senzillament, perquè o no veuen les bones ocasions que diàriament estan al seu voltant o les desaprofiten. I també és important si la percepció que tenen les persones del que succeeix és positiva o negativa.

I per això Wiseman va crear "l'escola de la Fortuna" a la Universitat de Hertfordshire, per ensenyar a tots els que creuen que no poden fer res per millorar la seva fortuna, que la sort no es modifica amb talismans o conjurs, sinó amb una millor predisposició cap a la vida. Durant un mes, els experts de l'escola preparen als estudiants per aprofitar totes les oportunitats que se'ls presentin, per trencar amb la rutina diària i, en definitiva, per canviar el xip per un més positiu.

I és que Wiseman és rotund: "Percibir que la suerte depende de nuestra razón junto con una dosis de ciencia y sano escepticismo puede ser muy positivo en nuestras vidas".



I seguint les indicacions de Wiseman, no podia deixar passar la oportunitat d'endur-me, del fabulós "Restaurante Imaginario" de l'Iván, aquestes delicioses galetes de la sort, perquè tant si la busqueu, com si no, están delicioses i són divertides de menjar. I és que altra vegada arribem a l'últim diumenge del mes i tots els lladres de cuines sortim al carrer. Asaltablogs al poder!

I és que la recepta i el post no pot ser més adient, ja que és evident que l'Iván és una d'aquelles persones que veu les oportunitats i les aprofita. Ha creat un espai, seu, on compartir el seu amor per la cuina i això, creieu-me, a molta gent li agradaria dir que ho ha fet.

Gràcies Iván per la recepta, l'he hagut d'adaptar als ingredients que tenia per la cuina perquè al final se'm va tirar el temps a sobre, però he gaudit igualment passejant-me per la teva fabulosa cuina.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 1 clara d'ou
  • 1/2 culleradeta de pasta de vainilla
  • un pessic de sal
  • 30 gr de farina
  • 50 gr de sucre


En primer lloc, s'han d'escriure els missatges que volem posar dins de les galetes de la fortuna, en tires de paper de, més o menys, 2,5cm x 10cm.




Una vegada escrits tots els missatges, s'ha de posar a prescalfar el forn a 200ºC i mentre, anar preparant la safata de forn ben coberta amb paper vegetal.

Finalment, s'ha de preparar la pasta de les galetes, per això, s'ha de separar la clara del rovell i batre-la juntament amb la vainilla, la sal i el sucre fins que escumi i blanquegi i, per últim, s'ha d'afegir la farina amb moviments envolvents fins que resulti una massa homogènia amb tots els ingredients ben integrats.

Llavors, s'han de fer cercles ben fins de massa i coure, aproximadament uns 5 minuts o fins que els costats del cercle siguin daurats i el centre lleugerament blanc. 




Es poden fer de cop, però després s'ha de treballar molt ràpid posant les frases dins les galetes, ja que si aquestes es refreden es trenquen. Per això, i com no en feia molta quantitat, jo he preferit fer-les d'una en una.




Només sortir del forn, s'ha de girar la galeta, posar el paper al mig, doblegar per la meitat com si féssim mitges llunes i després posar els extrems cap a baix per donar la seva forma característica. Com a truc es poden deixar les galetes al damunt d'un got perquè es refredin o dins de motlles de cupcakes o oueres, com he fet jo.




I ja només queda menjar les galetes i llegir amb atenció el missatge. Creieu en la sort?





I per acabar el post d'avui, una preciosa cançó.


Cançó de l'Ovidi - A la vida

Quin plor més gran que duc
a dins del meu poc cos.
Quin raig de foc que sent
A dintre d'ell.

Que fort que bufa el vent
aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes
que passen prop de mi.

Què passa ací on sóc,
que tinc regust de res?
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant.
Vaig i anem compartint
sense cap novetat,
poc a poc els minuts.

Poc a poquet l'hivern.
Tots passant un camí.
Havent-te'n tants i tants,
i tantes coses més
que neixen cada instant.
Ah! la vida...

Encara espere tant de tu,
que esperant mor amb tu.

Mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics.
Tot contra tota vida.
Cops amagats.

Muntanyes de paranys.
Enganys i més enganys.
Paraules sense lletra.
Imatges sense vida.
I un arma prop la mà.
Pel que passe demà.

Espere tant i tant de tu,
que no mato el meu cos.
Segueixo amb tots.

Un pensament però,
per aquells que estaran
junts a tots i tots junts...
Per aquells que ara estan
tant lluny però tant a prop,
tant a dins de nosaltres.

Aquells que fan possible
l'esperança de viure,
morint a cada instant.

Un dia qualsevol
serà la vida i tots!
serà la vida i tots!

Per tant i tantes coses més,
seguim. Us esperem!

Cante a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanque els ulls, baixe el cap.

La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto la vida sí.

(Maria Arnal i Marcel Bagès)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 17 d’abril del 2016

Post i recepta exprés. Mug cake doble xocolata amb llet de coco i cacauet.






"Todo capricho surge de la imposición de la voluntad
sobre el conocimiento."

(Arthur Schopenhauer)




Fa temps que tenia ganes de fer un mug cake. Moltes ganes. Pels qui no sàpiguen que és, us explico que és la manera perfecte d'improvisar un berenar, un esmorzar o un atac de gula (com va ser el meu cas), en menys de cinc minuts.

Un mug cake és un pa de pessic (tipus brownie si el deixeu menys temps) que es fa dins d'una tassa i al microones. En un minut. 

Com en el meu cas, com ja us he dit, el mug cake va ser el resultat d'un atac de gula irrefrenable, la recepta és de gorditos. Porta un farciment de crema de cacauet i llet de coco que el fan irresistible i toppings tropicals (trossets de coco, papaya i nabius).

A més, pels que tingueu nens, és la recepta ideal per divertir-se i començar a cuinar, ni tant sols s'ha d'obrir la porta del microones mentre es cou. 

Tot i així i han petits trucs, com per exemple no posar la tassa al mig del plat giratori del microones, sinó al marge, per aconseguir un resultat més uniforme.

És un pastisset per menjar recent fet, o calent o tebi i no sabeu que bo queda acompanyat amb una mica de gelat de vainilla...

I sense més preàmbuls, ja que per una recepta exprés -he tingut peticions-, només es pot fer un post exprés sense complicacions i directe, passo a la recepta.

Mª Àngels, va per tu! Espero que la gaudeixis!

La recepta és per un mug cake (o un parell de petits).



Per fer-lo, es necessiten els següents ingredients:

  • 4 cullerades de farina
  • 5 cullerades de sucre
  • 1 pessic de sal
  • 1 ou mitjà
  • 3 cullerades de llet de coco
  • 3 cullerades de mantega fosa
  • 3 cullerades de chips de xocolata
  • 1 culleradeta de pasta de vainilla
  • 1 cullerada de pasta de cacauet
  • un raig de llet de coco


En primer lloc s'han de tamisar tots els ingredients secs, que són la farina, el sucre, el cacau en pols i la sal.

Llavors, s'ha d'afegir la llet, la mantega, els chips de xocolata i la pasta de vainilla i remenar bé fins que tots siguin ben integrats.

Finalment, s'ha d'afegir l'ou lleugerament batut i batre fins que resulti una crema homogènia.

A part, s'ha de barrejar la crema de cacauet amb una mica de llet de coco per alleugerar una mica la seva consistència i reservar.

I ja es pot preparar la tassa per introduir-la al microones. Primer s'ha de posar la meitat de la massa, al mig la crema de cacauet alleugerada i acabar de cobrir-la amb la resta de pasta. No s'ha d'omplir la tassa fins a dalt, només una tercera part o us sortirà per tot arreu. I cap al microones, a potencia mitja-alta durant un minut.

A mi m'agrada que no quedi massa fet, així que si us agrada més cuit només és qüestió d'anar provant i afegint de deu segons en deu; també depèn de la potència del microones.



I després d'aquest dolç descobriment, una cançó que també fa poc que he descobert i que m'ha robat el cor.


El món en un cafè

Provaré d'entendre el món en un cafè
fingiré llegir el diari com si res.

De cop i volta, d'un plegat,
ho entendré, ho veuré tot clar.
Trobaràs, segur, tot el que no t'he donat.
Trobaràs, algú, que et doni tranquil·litat, 
morirà per tu.

De cop i volta, d'un plegat,
ho entendré, ho veuré tot clar.


Trobaràs, segur, tot el que no t'he donat.
Trobaràs, algú, que et doni tranquil·litat, 
morirà per tu.

Prepararà el teu esmorzar, 
dormint t'agafarà la mà,
i sense tu no entendrà el món
i junts veureu la fi de tot.

Et parlarà del seu passat,
noies de qui s'ha enamorat.
I veuràs el sentit de tot,
quan et parlaven de l'amor.

(Quart Primera)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 10 d’abril del 2016

Albergínies farcides de verdures i mill. Deliciosament sanes.





"La responsabilidad del cocinero 
está enfocada al respeto de los recursos del planeta
y de consumirlos de manera sostenible.
Intentar usar los pescados más sostenibles,
consumir menos proteína animal,
más cereal,
enfocarse más en la nutrición.
Y por la salud del consumidor,
intentar comer menos sal, 
menos grasa y menos azúcar.
Ser lo más cercano a la naturaleza."

(Alain Ducasse)



Aquesta és la primera vegada que tastava el mill. Un super gra. I la veritat és que m'ha agradat molt, i no sé si perquè he encertat la combinació amb els ingredients d'aquesta recepta, però el que està clar, és que queda oficialment introduït a la meva dieta. És econòmic, saludable i contundent.

Diuen que el mill és molt digestiu, tant que estimula els processos digestius i és ideal per totes aquelles persones a qui els costa pair els àpats.

Recentment estic descobrint gran varietat de cereals, que si bé en coneixia l'existència, mai els havia ni cuinat ni consumit, ja que és ben bé que amb tota la quantitat de cereals que hi ha, la nostra dieta és molt poc variada en aquest sentit: blat (farina, pa o pasta), blat de moro, arròs i poca cosa més. Ara havia començat a introduir la quinoa, però res més.

Sembla ser que abans que arribés la patata i el blat de moro, el mill era un dels cereals més consumits a Europa; de fet és un dels aliments més antics que hi ha, inclús a la Bíblia se'n parla.

Els "Hunza", una comunitat que viu en una remota regió de l'Himalàia i que sembla que són coneguts per la seva salut i perquè els membres de la comunitat viuen molts i molts anys, tenen el mill com a aliment bàsic en la seva dieta.

En canvi, aquí, encara et pregunten...això que menges és el menjar dels ocells?

Doncs bé, és un dels cereals més energètics que hi ha. Conté un 15% de proteïna, en especial metionina -un aminoàcid essencial-, i lecitina, grans de fibra i vitamines del grup B [com la tiamina (B1), la riboflavina (B2) o la niacina (B3)] i vitamina E. A més de ferro, magnesi, fòsfor, iode i potassi, que fa que sigui ideal per combatre l'anèmia ferropènica. 

A més a més, com que potencia el sistema digestiu, contribueix a fer millorar, de manera indirecta, totes les funcions de l'organisme. Millora tot tipus de problemes digestius, va bé en casos de diabetis, serveix per reforçar els ronyons i el sistema nerviós, equilibra l'acidesa de la sang i retarda l'aparició de bactèris a la boca, el que és favorable per tots aquells que tenen mal alè. I com molts altres cereals integrals és bo per mantenir sanes les ungles, la pell i el cabell.

I no conté gluten, que fa que sigui apte per celíacs.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • 1 albergínia
  • 2 tasses de cafè de mill
  • aigua
  • pebrot vermell
  • carbassa
  • ceba tendre
  • sal i pebre
  • pa ratllat
  • romaní
  • chili
  • 1 cullerada de tomàquet fregit
  • 1 culleradeta de mel
  • pell de llima


En primer lloc, s'ha de coure les albergínies al forn, prescalfat a 180ºC. Només s'han de netejar bé, tallar per la meitat longitudinalment, fer uns talls a la polpa perquè coguin bé, salpebrar, un bon raig d'oli i al forn fins que siguin ben tendres.




Mentre, en una cassola s'ha de coure el mill. Per això, en primer lloc, s'ha de rentar bé per treure'n les impureses. Una vegada ben net, s'ha de torrar una mica a la paella i d'aquesta manera es torna més digestiu. Finalment, s'ha de coure posant en una cassola cinc parts d'aigua per cada part de mill, tapar-ho i dur a ebullició. Una vegada bulli, s'ha d'abaixar el foc al mínim i deixar que bulli tranquil·lament durant 35 minuts. Després, s'ha de colar l'aigua que quedi i reservar.

En una paella a part, mentre cou el mill, s'han de preparar les verdures. Per això, s'ha de picar la ceba, el pebrot vermell i tallar a daus petits la carbassa i sofregir amb una mica d'oli. 




Quan comencin a daurar-se les verdures, s'ha d'afegir la polpa de l'albergínia ben picada (la pell la guardarem per fer de recipient al mill amb verdures), una cullerada de tomàquet fregit i la mel, salpebrarem i afegirem el chili i la pell de llima ratllada (al gust) i quan tots els ingredients siguin ben integrats, ja es pot afegir el mill.




Finalment, s'han d'omplir les albergínies, posar pa ratllat pel damunt i gratinar fins que siguin ben daurades. 




També es pot fer amb formatge ratllat, tot i que jo, aquesta vegada, m'he decantat per una versió més saludable, que l'estiu ja és a la cantonada.






I per acabar, una d'aquelles cançons que fan que la cantonada sigui molt aprop.


Hym for the weekend

Drink from me, drink from me
Then we'll shoot across the sky
Symphony
Then we'll shoot across the sky
We're on a...
Drink from me, drink from me
Then we'll shoot across the sky
Symphony
(So high, so high)
Then we'll shoot across the sky

Oh, angel sent from up above
You know you make my world light up
When I was down, when I was hurt
You came to lift me up
Life is a drink, and love's a drug
Oh, I now I think I must be miles up
When I was a river, dried up
You came to rain a flood

And said drink from me, drink from me
When I was so thirsty
Pour on a symphony
Now I just can't get enough
Put your wings on me, wings on me
When I was so heavy
Pour on a symphony
When I'm low, low, low, low

I, oh, I, oh
Got me feeling drunk and high
So high, so high
I, oh, I, oh, I, oh
Now I'm feeling drunk and high
So high, so high
Woo!

Oh, angel sent from up above
I feel it coursing through my blood
Life is a drink, your love's about
To make the stars come out

Put your wings on me, wings on me
When I was so heavy
Pour on symphony
When I'm low, low, low, low

I, oh, I, oh
Got me feeling drunk and high
So high, so high
I, oh, I, oh, I, oh
Now I'm feeling drunk and high
So high, so high

I, oh, I, oh, I
La la la la la la la
So high, so high
I, oh, I, oh, I
I'm feeling drunk and high
So high, so high

Then we'll shoot across the sky
Then we'll shoot across the...
Then we'll shoot across the sky
Then we'll shoot across the...
Then we'll shoot across the sky
Then we'll shoot across the...
Then we'll shoot across the sky
Then we'll shoot across the...

(Coldplay ft. Beyoncé)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 3 d’abril del 2016

Galetes de civada. No en deixaràs ni una.





"Comer es una necesidad,
pero comer inteligentemente
es un arte."

(La Rochefoucauld)



No és que hagi decidit res concret, però recentment, sí que és cert que porto una alimentació bastant més saludable que fa uns mesos. No és que abans no fos saludable el que menjava, però els últims mesos he introduït molts nous elements a la meva dieta. I la veritat és que em sento millor.

Un dels aliments que he introduït és la civada. Un superaliment que té molts beneficis per la nostra salut i que és un dels més complerts i saludables que existeixen per la gran quantitat de vitamines, energia i ferro, entre d'altres.

La civada, que a més a més, és un dels cereals més resistents del planeta, neteja per dins i alimenta i, tot i que tradicionalment es feia servir pel consum animal, ara, el seu consum s'ha tornat molt popular al comprovar que és una rica font de proteïnes i en hidrats de carboni d'absorció lenta, que fa que sigui saciant i molt adequada per la pèrdua de pes.

És una excel·lent font de vitamines del tipus B, A, E i D i conté minerals com el calci -que evita la osteoporosis-, ferro -indispensable pel transport de l'oxigen a tots els teixits del cos- i zinc -fonamental per generar insulina. I té un 25% de proteïna, que encara que no ho sembli, és molt, ja que té una quantitat tant alta com la carn, la llet i els ous, però sense tenir matèria grassa.

Per això, els beneficis són innumerables.

Millora els nivells de colesterol gràcies als beta-glucans, millora el sistema immunològic (també gràcies a l'anterior component) i ajuda a combatre infeccions bacterianes, la vitamina B1 ajuda al bon funcionament del sistema nerviós -la seva carència provoca nerviosisme, esgotament, mal de cap, depressió...-, conté fibra insoluble que proporciona beneficis al sistema digestiu perquè el neteja i evita l'estrenyiment i la fibra soluble és saciant i les dues s'associen amb el control de la glucosa a la sang, és depurativa gràcies als aminoàcids que conté que estimulen la producció de lecitina, ajuda a prevenir el càncer i és rica en omega 6 i àcid linoleic -greixos bons- que són beneficiosos per l'activitat del cor i pel cervell.



En fi, que és un ingredient que és bo afegir a la dieta i com no hi ha cosa que m'agradi més que les galetes, vaig pensar que era la manera ideal de consumir els flocs de civada. 

La recepta és la bàsica, el que vol dir que es poden afegir mil coses més i costumisar-les una mica: xocolata, fruits secs, fruita seca, nabius, etc...

Jo vaig provar una i no vaig parar fins que no en va quedar ni una. A veure què us semblen...no recordo d'on vaig treure la recepta, si faig memòria ho afegiré al post.




Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 230 gr de flocs de civada
  • 100 gr de farina
  • 150 gr de sucre morè
  • 1/2 culleradeta de llevat (tipus Royal)
  • 1 pessic de sal
  • 2 ous
  • 150 ml d'oli
  • 1 culleradeta de pasta de vainilla


La recepta, com ja he dit, no pot ser més fàcil. En un bol s'ha de posar els flocs de civada, la farina, el sucre morè, el llevat i la sal i barrejar bé.

En un bol, a part, s'ha de barrejar els ous, l'oli i la pasta de vainilla i barrejar bé fins a blanquejar els ous. Llavors, ja es poden barrejar els continguts dels dos bols amb una espàtula, sense amassar, només fins que tots els ingredients quedin ben integrats.




Una vegada tinguem la pasta de les galetes, s'han de fer boletes i anar-les posant al damunt d'una safata pel forn folrada amb paper vegetal i anar aplanant les boles.




S'han de coure al forn, a 180ºC, durant uns 12 minuts o fins que veieu que els voltants de la galeta comencen a ser daurats.

S'han de deixar refredar al damunt d'una reixeta.

Us prometo que no en deixareu ni una.






I per acabar la recepta de les galetes, un clàssic. The Smiths.


Take me out tonight
where there's music and there's people
and they're young and alive
driving in your car
I never never want to go home
because I haven't got one
anymore

Take me out tonight
because I want to see people 
and I want to see life
driving in your car
oh, please don't drop me home
because it's not my home, it's their home,
and I'm welcome no more

And if a double-decker bus
crashes into us
to die by your side
is such a heavenly way to die
and if a ten-ton truck
kills the both of us
to die buy your side
well, the pleasure -the privilege is mine

Take me out tonight
take me anywhere, I don't care
I don't care, I don't care
and in the darkened underpass
I thought oh God, my chance has come at last
(but then a strange fear gripped me
and I just couldn't ask)

Take me out tonight
take me anywhere, I don't care
I don't care, I don't care
driving in your car
I never, never, want to go home
because I haven't got one, da...
Oh, I haven't got one

And if a double-decker bus
crashes into us
to die by your side
is such a heavenly way to die
and if a ten-ton truck
kills the both of us
to die by your side
well, the pleasure -the privilege is mine

Oh, there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out

(The Smiths)






TEXTO O DESCRIPCION