Brioche + melmelada de cireres = felicitat {2x1}

"La rayuela se juega con una piedrita que hay que empujar con la punta del zapato. Ingredientes: una acera, una piedrita, un zapato y un bello dibujo con tiza, preferentemente de colores. En lo alto está el Cielo, abajo está la Tierra, es muy dificil llegar con la piedrita al Cielo, casi siempre se calcula mal y la piedra sale del dibujo. Poco a poco, sin embargo, se va adquiriendo la habilidad necesaria para salvar las diferentes casillas (rayuela caracol, rayuela rectangular, rayuela de fantasía, poco usada) y un día se aprende a salir de la Tierra y remontar la piedrita hasta el Cielo, hasta entrar en el Cielo, lo malo es que justamente a esa altura, cuando casi nadie ha aprendido a remontar la piedrita hasta el Cielo, se acaba de golpe la infancia y se cae en las novelas, en la angustia al divino cohete, en la especulación de otro Cielo al que también hay que aprender a llegar. Y porque se ha salido de la infancia se olvida que para llegar al Cielo se necesitan, como ingredientes, una piedrita y la punta de un zapato. 

(Rayuela - Julio Cortázar)

De petita, jugar a la xarranca em feia feliç. Ara, de gran, els esmorzars em fan feliç. Sempre he pensat que és un dels millors moments del dia. I perquè negar-ho? És quan més gana tinc.

Diuen que hi ha un estudi de l'Escola d'Enfermeria de la Universitat de Pensilvania (EEUU) que afirma que els nens que no esmorzen de manera habitual obtenen puntuacions més baixes en els tests que medeixen el coeficient intelectual (CI) que aquells nens que sempre comencen el dia amb un esmorzar equilibrat.

En concret, en nens de sis anys d'edat, saltar-se el primer àpat del dia redueix en 5.58 punts l'habilitat verbal, en 2.50 punts el rendiment i en 4.6 punts la puntuació total. No és molt???

Segons Jianghong-Liu, coautor de l'estudi, el més preocupant és que les habilitats cognitives a aquestes edats es desenvolupen ràpidament. I tot apunta a que, després de tota una nit sense menjar, l'esmorzar és imprescindible com a combustible pel bon funcionament i desenvolupament normal del cervell.

I segons els investigadors una nutrició adequada durant la infància no només està relacionada amb millors puntuacions en els tests d'intel.ligència en edat escolar, sinó que també està associada a una carrera professional més satisfactòria i un major èxit econòmic al arribar a edat adulta. 

La revista Muy Interesante, on vaig llegir l'article, cita a l'investigador: "a llarg termini, assegurar-se de prendre l'esmorzar podria aportar beneficis per la salut física i mental, així com una adequada qualitat de vida", qui assegura, a més a més, que amb aquest hàbit es redueix també els trastorns de comportament.

Així que avui, us proposo un esmorzar fàcil i feliç. Mai poso receptes fetes amb la Thermomix, però avui, us en proposo dos. Sé que no tothom en té, però ja que em va facilitar el matí, l'esmorzar i em va evitar haver de netejar molt, jo les poso. Igualment, fent indicacions per qui no en tingui.

Espero que us facin començar bé el dia.

En primer lloc, per fer el brioche, es necessiten els següents ingredients:

• 20 gr de llet sencera
• 20 gr de llevat fresc
• 350 gr de farina de força
• 4 ous
• 100 gr de sucre morè
•  1 culleradeta de sal
• 170 gr de mantega (+ una mica per pintar el motlle)
• 1 rovell d'ou per pintar el brioche 

Si feu la recepta amb la Thermomix s'ha de posar al got la llet, el llevat fresc, la farina, els ous, el sucre i la sal i pastar durant 10 minuts a velocitat espiga. 

Passat aquest temps, només cal afegir la farina i deixar y pastar, de nou a velocitat espiga, durant 4 minuts.

Aquí la única diferència, pels que no feu el brioche amb thermomix, es que haureu de pastar a mà o amb una altra amassadora. I igual que la recepta amb màquina, primer tots els ingredients, menys la farina, i per últim afegir la matèria grassa. La resta ja segueix igual per tothom. 

Després només cal retirar la massa a un bol gran pintat amb una mica d'oli perquè no s'enganxi, ja que la massa serà molt elàstica i enganxosa, i tapar bé amb paper film transparent o amb un drap humit, perquè no s'assequi. Ha de reposar en un lloc ni fresc ni massa calurós durant un parell d'hores i després posar a la nevera un mínim de 3-4 hores. Jo ho vaig deixar tota la nit. 

Al dia següent, o passades les hores mínimes de repòs, s'ha de pintar bé amb mantega un motlle de plumcake i reservar.

Mentre, s'ha de posar la massa sobre la taula de treball, que ha d'estar una mica enfarinada, i amb les mans (enfarinades també) s'ha d'aplanar una mica la massa per formar un rectangle. Finalment, aquest s'ha d'enrotllar amb la llargària aproximada del motlle i posar a dins amb la part de la vora cap avall.

S'ha de deixar reposar, de nou cobert amb paper film o drap humit, fins que dobli el volum, normalment, unes tres horetes. A l'estiu, molt menys.

Quan gairebé estigui, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC, pintar el brioche amb una mica de rovell d'ou i coure uns 30 min o fins que daurat, ja coneixereu el vostre forn.

Sobretot, espereu a tallar-lo que sigui ben fred, i si podeu refredar-lo al damunt d'una reixeta, millor.

I per fer la melmelada de cireres, l'èxit està en la seva qualitat:

• 500 gr de cireres (jo vaig fer servir unes del Jerte espectaculars)
• 250 gr de sucre (jo vaig fer servir un sucre que venen a França per melmelades)
• 1 cullerada de suc de llimona  

Amb Thermomix es molt còmode si coneixes un truc que ara us explicaré, i aconsegueixes que no esquitxi, que és el rotllo de fer-ho de la manera tradicional.

S'ha de posar al got tots els ingredients i programar 2 segons a velocitat 5 per triturar i després s'ha de substituir el cubilet pel cistellet i programar 40 minuts a 100ºC i velocitat 3, aquest es el truc perquè no esquitxi, ja que la majoria de receptes et posen velocitat 2.

Si no en teniu, s'han de posar tots els ingredients en un cassó i dur a ebullició a foc fort i després baixar-lo a foc baix i deixar uns 30-40 minuts, això si, sense parar de remenar. 

I després a omplir pots esterilitzats i deixar cap per avall fins que es refredin.

I com sempre, per cada bon àpat, sigui a l'hora que sigui, cal una bona banda sonora:

The gardener

I sense a runner in the garden
Although my judgements known to fail
Once built a steamboat in a meadow
Cos I'd forgotten how to sail
I know the runner's going to tell you
There ain't no cowboy in my hair
So now he's buried by the daisies
So I could stay the tallest man in your eyes, babe
I sense a spy up in the chimney
From all the evidence I've burned
I guess he'll read it in the smoke now
And soon to ashes I'll return
I know the spy is going to tell you
It's not my flag up in the pole
So now he's buried by the lilies
So I could stay forever more in your eyes, babe
I sense a leak inside my phone now
From all the lies I have told
I know he has your private number
And soon he'll make that vicious call
I know the leak is going to tell you
There ain't no puppy in your leash
So now he'll fertilize the roses
So I could stay the king you see
In your eyes, babe
In your eyes, babe
So now we're dancing through the garden
And what a garden I have made
And now that death will grow my jasmine
I find it soothing I'm afraid
Now there is no need for suspicion
There ain't no frog kissing your hand
I won't be lying when I tell you
That I'm a garner I'm a man
In your eyes babe
In your eyes, babe
In your eyes, babe

(Tallest man on earth)

Healthy breakfast. Llavors de chía amb llet merengada de coco i arròs. #RECEPTA EXPRÉS#

"La cura para todo es siempre agua salada:

el sudor, las lágrimas o el mar."

(Isak Dinesen)

Tot i que sembla que el consum d'aquesta llavor sigui una novetat, diuen que fa uns 3.000 anys que els maies i els asteques ja les consumien com a aliment per curar determinades afeccions i per fabricar pintures.

En aquestes cultures, sembla ser que la chía -segons explica Claidoa Monika Haros, investigadora del CSIC a l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA)- era una llavor sagrada i com a tal, formava part d'alguns rituals pagans en els que aquestes poblacions l'oferien als Déus.

Més tard, en plena colonització, els rituals pagans es van prohibir, fins al punt de que inclús es va vetar el seu consum i el seu cultiu; i d'aquí es va allargar la mala imatge de la chía i de la quinoa.

Però des de fa uns anys, la situació ha canviat. De fet, al 2009 la chía va ser declarada "novel food" -nou aliment- a la Unió Europea i això va permetre la seva comercialització i distribució pel continent europeu. I tot i que começar a ser fàcil adquirir-la, encara anem amb retard. A EEUU el seu consum va començar a estendre's cap als anys 80 (avui és el primer país consumidor d'aquesta llavor). 

El boom de la chía va començar quan dos esportistes d'elit van declarar que consumien aquestes llavors perquè els proporcionava molta energia alhora que els hidratava. A partir de llavors, molts esportistes se'n van fer fans. 

Però realment és tan nutricionalment bona?

Segons Haros, ja citada i experta en aquestes llavors, és tant rica en oli que pot concentrar fins i tot un 38%, i és, també, la major font vegetal d'omega-3 que es coneix. I posa un exemple molt gràfic i és que hauriem de menjar un quilo de salmó per obtenir la mateixa quantitat d'omega-3 que contenen 100 gr de llavors de chía. Però sense perdre de vista que la Autoritat Europea de Seguritat Alimentària (EFSA) recomana només un consum de 15 gr diaris, sense deixar de banda la resta d'aliments. S'ha d'incorporar el seu consum com un complement per reequilibrar la proporció adequada entre l'omega-3 i l'omega-6, que actualment esta desequilibrada a favor dels omega-6, el que podria arribar a provocar, molt a la llarga, problemes cardiovasculars i inflamatoris.

A part, les llavors de chía són molt riques en proteïnes de bona qualitat i de fibra (poden arribar a tenir el 55%), per això absorbeixen molt líquid i generen sensació de sacietat, a més de fer disminuir l'índex glucèmic en sang. Això sense deixar-nos la gran quantitat de vitamines i antioxidants que contenen, que protegeixen dels radicals lliures que són els causants de l'envelliment i d'algunes malalties.

Els experts recomanen menjar les llavors crues, a ser possible, com a condiment d'amanides o arrossos, amb iogurts, com si fossin cereals o remullades amb algun tipus de llet, animal o vegetal.

De fet, és un aliment tant concentrat que amb una sola culleradeta al dia, hi ha suficient. I això està molt bé, ja que, ara com ara, el seu preu segueix sent elevat.

Ara, si us creieu que és un aliment "miracle", com a alguns llocs volen fer creure, us equivocareu. Però saludable, ho és un munt, així que avui proposo un esmorzar saludable, a veure que us sembla.

Per fer aquesta recepta, uns 4 gotets  com aquest, es necessiten els següents ingredients:

• 2 gots de llet de coco i arròs
• xarop d'atzavara (al gust)
• 6 cullerades grans de llavors de chía
• pell de llimona
• canyella en pols
• daus de coco deshidratat

En primer lloc s'han de preparar bé tots els ingredients.

La recepta no té cap cocció i és rapídissima de fer. 

En primer lloc, s'ha de barrejar la llet de coco i arròs amb el xarop d'atzavara, que afegim al gust segons ens agradi més o menys el dolç, la canyella en pols i la ratlladura de llimona. Aquesta barreja, ha de reposar a la nevera, al menys, mitja hora.

Passat aquest temps, només s'ha d'afegir les llavors de chia i remenar bé perquè es reparteixin bé. Posar en gots o iogurteres i cap a la nevera.

Com ha mínim ha de reposar unes tres hores, jo ho he deixat tota la nit i així al llevar-me, ja tenia l'esmorzar llest.

Per servir, jo he posat unes tires de llimona i uns daus de coco deshidratat, que també hauria pogut posar a la barreja.

Podriem dir que és la versió més sana d'un púding de llet merengada.

Així que a esmorzar, fresquet i sa!

I per acabar, i ja que estem rotllo "healthy", la cançó que més m'agrada (o de les poques que segueixo) de zumba.

Duele el corazón

Solo en tu boca

Yo quiero acabar

Todos esos besos

Que te quiero dar

A mí no me importa

Que duermas con él

Porque sé que sueñas

Con poderme ver

Mujer qué vas a hacer

Decídete pa' ver

Si te quedas o te vas

Sinó no me busques más

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Solo con un beso

Yo te haría acabar

Ese sufrimiento

Que te hace llorar

A mí no me importa

Que vivas con él

Porque sé que mueres

Con poderme ver

Mujer qué vas a hacer

Decídete pa' ver

Si te quedas o te vas

Sinó no me busques más

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies (yeah)

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies (yeah)

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Quién es el que te quita el frío

Te vas conmigo, rumbeamos

Con él lloras casi un río

Tal vez te da dinero y tiene poderío

Pero no te llena, tu corazón sigue vacío

Pero conmigo rompe la carretera

Bandolera, si en tu vida hay algo que no sirve

Sácalo pa' fuera

A ti nadie te frena, la super guerrera

Yo sé que tú eres una fiera, dale

Sácalo pa' fuera

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies 

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Solo con un beso

Yo quiero acabar

Ese sufrimiento

Que te hace llorar

(Enrique Iglesias feat Wisin)

Kouign-amann. Records d'infància.

"Cuando yo tenía cinco años,

mi madre siempre me decía que la felicidad

es la clave para la vida.

Cuando fui a la escuela,

me preguntaron qué quería hacer cuando fuera grande,

escribí feliz.

Me dijeron que yo no entendía la pregunta.

Les dije que no entendían la vida."

(John Lennon)

La memòria és força curiosa. A vegades, no saps com, hi ha records que són imborrables encara que aparentment, no tinguin cap mena de transcendència. Un d'aquests records, per mi, és el Kouign-amann. 

No sé quants anys fa que vaig anar de viatge a la Bretanya, amb els meus pares, el meu germà i uns amics de la família. Vam llogar una autocaravana i després de passar per EuroDisney, vam fer ruta per terres bretones. En una de les parades, ni tant sols recordo a on, vam berenar en una plaça de pedra i recordo, com si fos avui, el gust d'aquella mena de pastisset-galeta-pastadefull de mantega.

Ens va agradar tant que vam comprar una postal on sortia la recepta per intentar reproduir-lo al arribar a casa. Aquesta postal apareix cada cert temps (anys) i torna a desaparèixer, igual que el record. Fa anys i anys que tinc al cap fer-la.

I l'altre dia, per fi, la vaig fer per regalar-li a la mare.

Només puc dir que, després d'hores d'elaboració, no vaig poder resistir-me a tastar-lo només sortir del forn. 

Recordeu l'escena de Ratatoullie on el crític Anton Ego prova un mos del plat i torna automàticament a la infància? Doncs durant mil·lèsimes de segon, tornava a ser petita, a aquella plaça d'on ni recordo on.

El culpable és el Kouign-amann, una espècie de pastisset fullat típic de la ciutat de Douarnenez, de la regió francesa de la Bretanya. 

El seu nom, en bretó, significa "pastís de mantega" i els ingredients bàsics són ben simples: farina, mantega i sucre.

Com gairebé sempre, hi ha diferents teories sobre la seva invenció. Hi ha qui diu que va ser conseqüència de la falta de farina (el que explicaria que tingui una alta proporció de mantega i sucre), altres diuen que va ser un accident a l'hora de mesurar els ingredients i altres que es deu a la influència dels mariners danesos i noruecs. En general, però es diu que va ser Yves-René Scordia, un forner i pastisser local del segle XIX.

S'elabora a partir d'una massa de pa fermentada que s'unta amb mantega i sucre abans de ser plegada, el que li dona després una consistència lleugerament fullada, que recorda a la pasta de full.

Quan encara està tebi és deliciós i es recomana el seu consum el mateix dia en que es forneja, per això allà és típic encarregar-los.

Per fer aquesta recepta, que he tret del fantàstic blog "Dulce Tradicción", es necessiten els següents ingredients:

• 250 gr de farina de rebosteria
• 135 gr d'aigua tèbia
• 10 gr de llevat fresc
• 1 culleradeta de sal
• 250 gr de mantega
• 220 gr de sucre
• 1/2 beina de vainilla

En primer lloc s'ha de dissoldre, en un bol, el llevat amb 50 gr d'aigua tèbia i després afegir la farina i la sal, barrejar, i per últim la resta de l'aigua.

S'ha de pastar fins que aconseguim una massa homogènia i que no s'enganxi. Es pot fer a mà, tot i que jo aquesta vegada he fet servir la KitchenAid.

Quan sigui ben amassada, s'ha de fer una bola i amb un ganivet (o amb la fulla amb la que faig la grenya del pa, en aquest cas), s'ha de dibuixar una creu a la part superior de la massa, tapar amb paper film o amb un drap i deixar que llevi en un lloc càlid.

Més o menys durant una hora i mitja, o fins que la massa dobli el seu volum inicial.

Quan quedin poca estona perquè estigui fet el llevat, s'ha de treure la mantega de la nevera i deixar que reposi uns cinc minuts.

Mentre, s'ha de treure les llavors de la beina de vainilla i barrejar-les amb el sucre.

Quan la massa sigui llesta, s'ha de pastar una mica amb les mans per treure l'aire i estirar-la amb l'ajuda del corró -al damunt d'una superfície lleugerament enfarinada-, fins aconseguir un rectangle d'uns 30 cm x 20 cm.

Llavors, s'ha de col·locar la mantega entre dos papers de forn i amb el corró estirar-la fins a obtenir un rectangle de la mateixa mida que el que hem fet abans amb la massa. 

I tant la massa com la mantega s'han de deixar reposar durant una hora a la nevera.

I passat aquest temps, s'ha de començar amb els plegats de la massa, com quan fem pasta de full.

Per això, s'ha de treure la massa i la mantega de la nevera i estirar-la fins que tingui el doble de llargada que el primer rectangle que hem fet, és a dir, 60cm x 20cm. Llavors, s'ha de col·locar la placa de mantega al mig del rectangle de massa i doblegar primer la part inferior de la massa al damunt de la mantega i després la part superior, pressionant amb els dits perquè quedi la mantega ben coberta.

I fem el primer plec.

S'ha de girar la massa un quart de volta cap a l'esquerra, en el sentit contrari de les agulles del rellotge i estirar-la longitudinalment. Mentalment, s'ha de dividir la massa en tres parts, doblegar la part inferior sobre la part central i el mateix amb la inferior. Llavors, amb el dit s'ha de deixar una marca a la part inferior dreta de la massa per indicar que s'ha fet un plec. Tapem amb paper film i deixem reposar 20 minuts a la nevera.

I anem amb el segon plec.

A partir d'aquest, s'ha de substituir la farina per sucre per estirar la massa, però s'ha d'anar amb compte perquè el sucre aporta humitat i fa que la massa sigui més fràgil. Si veieu que no podeu amb ella, enfarineu una mica, però el mínim possible.

S'ha d'esparcir per la superfície de treball, col·locar la massa, girar-la de la mateixa manera que en el primer plec (un quart de volta cap a l'esquerra) i estirar-la.

Empolsinem la taula i dobleguem la massa seguint els passos del primer plec. Llavors, s'ha de deixar dues marques a la part inferior dreta per indicar que se n'han fet dos. I altre vegada, s'ha de tapar amb paper film i deixar reposar 20 minuts a la nevera.

I tercer plec.

Novament, s'ha d'empolsinar la taula amb sucre i repetir els passos dels anteriors plecs. I quan la massa sigui estirada, s'ha d'empolsinar bé la superfície amb el sucre i doblegar la massa, donar mitja volta i empolsinar amb el sucre restant.

Finalment, s'ha d'estirar de nou i enrotllar la massa sobre si mateixa, apretant-la bé.

I després tallar porcions d'uns 2-3 cm d'ample que s'han d'anar col·locant en motlles de muffins que prèviament s'han de pintar bé amb mantega i empolsinar amb sucre.

I cap al forn, durant 30 minuts a forn prescalfat a 180ºC.

Només treure els kouign-amann del forn, s'han de girar perquè el caramel que queda als motlles cobreixi bé els pastissets.

L'interior és una barreja entre la pasta de full, un croissant, un pastís, galeta...no sabria com descriure'l.

Però el seu deliciós sabor fa que, tot i ser molt contundent, siguin completament adictius.

I no trobeu que són preciosos? Ideals per quan hi ha convidats a casa a l'hora del cafè.

I per aquesta recepta, una cançó que durant els últims dies he sentit molt sovint. Pel Martí, ell ja sap perquè.

Corrandes de la parella estable

Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arkadín

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Li vaig oferir un carmelo un vespre de Sant Medir

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Una amiga molt amiga venia massa sovint

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

"Vols venir", vaig preguntar-li, "a conèixer els meus padrins?"

Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

I ara ella porta els nens al cole i jo faig els plats de la nit,

ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sempre compro manxego malgrat ella és més de brie

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sóc un fan de l'Astèrix i ella té tots els Tintins,

 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Prefereixo que no parli d'aquell nòvio de París,

que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sóc de ballar la conga, ella es decanta més pel twist,

 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo dic "eps, un ron amb cola!" i ella vol carta de vins,

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ella mira Kiarostami, jo sóc més de Jacques Tati,

 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo ja sé dos o tres coses, ella en sap quatre o cinc,

que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits,

 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ella és reina de les festes, jo sóc un home avorrit,

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo la miro i m'espanto no fos que es cansés de mi,

 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

(Manel)

 

Comença el dia de la millor manera! Granola d'avellanes, ametlles i nous.

"Toda felicidad

depende de un buen desayuno."

(John Gunther)

Sé que hi ha molta gent a qui no li agrada llevar-se d'hora. Que el despertar-se pel matí és un suplici. Per a mi no. M'encanta. I és que no sóc precisament de dormir. Els matins són per mi el millor moment del dia i encara m'agrada més que llevar-me, esmorzar.

Sempre esmorzo i li dedico la seva estona. Sempre la mateixa. Com un ritual. De fet, em llevo amb tanta gana que podria menjar-me un plat de macarrons i és que penso que no hi ha esmorzar millor que els esmorzars de forquilla.

Entre setmana, però, s'ha de fer bondat. I una bona dosi de vitamines i fibres, i pocs greixos, és important, sobretot per tenir energia per aguantar les jornades laborals.

Fa poc vaig llegir que esmorzar cereals et produeix una sensació equivalent a la felicitat. Ho provem?

Aquest esmorzar que avui proposo és ideal. És ple de beneficis: aporta fibra, ajuda a combatre el colesterol, ajuda a controlar els nivells de sucre en sang i no té un excés de greixos.

Aquesta barreja de flocs de civada, fruits secs i mel va ser creada pel metge americà James Caleb Jackson, que va anomenar-la "granula", al 1863. És nutricionalment molt bona ja que conté forces calories -que no greixos- que és el que proporciona energia, per això es molt utilitzat per esportistes i, inclús, per qui vol muscular.

La recepta que jo proposo és una adaptació d'una recepta de l'Alma Obregón i és deliciosa. Jo l'he fet amb la meitat de sucres i afegint coco ratllat i és boníssima, però amb la recepta original, ja deu ser per plorar.

Per fer aquesta granola es necessiten els següents ingredients:

• 4 cullerades de mantega (jo he posat dues)
• 4 cullerades de golden syrup (o mel) (jo he posat dues)
• 150 gr de sucre moscovat (jo he posat 75 gr)
• 2 cullerades d'aigua
• 500 gr de flocs de civada
• 200 gr de coco ratllat
• 50 gr d'avellanes
• 50 gr de nous
• 50 gr d'ametlles
• canyella

En primer lloc, i a foc lent, s'ha de desfer la mantega amb el golden syrup (o la mel), el sucre moscovat i l'aigua.

A part, en un bol, s'ha de barrejar els flocs de civada, amb els fruits secs picats, el coco i un polsim de canyella al gust.

Quan els sucres ben homogenis, ja es poden afegir a la barreja de flocs de civada i remenar fins que tot sigui ben integrat.

Llavors, s'ha d'estendre al damunt d'una safata coberta amb paper de forn i fornejar durant uns 25 minuts a 150ºC o fins que sigui daurat. Està bé remenar de tant en tant perquè no quedin boles massa grans.

I una vegada fora del forn, s'ha de deixar refredar. Quan és fred és quan esdevé cruixent. Amb fruites està deliciós.

Per guardar i que es mantinguin cruixents el millor de tot és un pot hermètic de vidre.

I amb la mateixa alegria d'un bon esmorzar acabo el post d'avui amb Calaíto, una cançó que vaig recuperar després de molts anys de no sentir-la al veure de nou la pel·lícula Sobreviviré. Tenia el cd de la banda sonora i tot!

Por las mañanitas del porvenir

camino con mi sombra sin donde ir

y sólo veo penitas, fatigas, turistas y días sin fin.

Con mi gorra negra de medio lao

la camisa de flores muy guapeao

te canto por las calles y plazas canciones, como un pasao.

Una tabernita donde hay gachís

200 japoneses haciendo clic

y saco mi guitarra, mi cara, mi arte y te canto así.

Tiritiriti tran tran tiritití

que yo soy de mi tierra, que sí, que sí,

que si tu no me quieres, chiquilla bonita, voy a morir.

Siempre que busco fortuna me luce el pelo

me salen los cubatas por el sombrero

y me buscaba la vida como un obrero

y por tu indiferencia quiero y no puedo.

Y Calaíto pa quí y Calaíto pa llí

y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír

Y Calaíto pa quí, y Calaíto pa llí

y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír

De domingo a domingo yo estoy nublao

no me funciona nada, voy asustao

y todo por quererte, y amarte, soñarte, por ser honrao.

La playa de Los Caños me la ha jugao

que allí te ví ese cuerpo de Colacao

no sé como decirte, chiquilla bonita, que estoy colao.

Desde la calle Betis a algún tablao

te vendo un canutito muy apañao

no estoy en ningún sitio, me entiendes, con nadie, ni en ningún lao

Me han dicho que en el barrio te has presentao

con un gachó del brazo que está forrao

y de tu Calaíto y los buenos momentos te has olvidao

Siempre que busco fortuna me luce el pelo

me salen los cubatas por el sombrero

y me buscaba la vida como un obrero

y por tu indiferencia quiero y no puedo.

Y Calaíto pa quí y Calaíto pa llí

y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír

Y Calaíto pa quí, y Calaíto pa llí

y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír

Siempre que busco fortuna me luce el pelo

me salen los cubatas por el sombrero

y me buscaba la vida como un obrero

y por tu indiferencia quiero y no puedo.

Y Calaíto pa quí y Calaíto pa llí

y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír

Y Calaíto pa quí, y Calaíto pa llí

y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír

Y Calaíto pa quí y Calaíto pa llí

y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír

Y Calaíto pa quí, y Calaíto pa llí

y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír

(Paco Ortega)