Oh, Mon Dieu! Pâte de volaille en croûte aux trompettes de la mort.

"L'amour est la poésie des sens."

(Honoré de Balzac)

Crec que si em poso a comptar els llibres de cuina de tinc de Michel Roux, no en tindré prou amb els dos dits de la mà.

L'últim dels que va passar a engrossar la meva extensa biblioteca culinaria (exagerada per molts), és "La esencia de la cocina francesa", regal del meu nebot Gauthier. El llibre és una meravella. Igual que la recepta que us proposo avui.

A "La esencia de la cocina francesa", aquest gran cuiner ofereix les seves interpretacions dels plats francesos més clàssics, i aporta variacions i guarnicions que arrodoneixen els plats. Ho explica tot de manera molt detallada, amb fascinants històries i informació sobre els ingredients, els origens de les receptes i les tècniques emprades i les fotos us faran salivar. Si no el teniu encara, no ho dubteu.

Heu de saber, per això, que si la última que us proposava era una recepta que no podia ser més fàcil, la d'avui és molt elaborada i llarga de fer. Però si teniu paciència, val la pena. És una delicia.

Com la recepta ja és prou llarga, no m'entretinc més.

Per fer aquesta recepta -i surt un paté bastant gran, d'unes 10 porcions, aproximadament-, es necessiten els següents ingredients:

• 850 gr de pit de pollastre sense pell
• 200 gr de bacó sense pell i a tires i 150 gr en làmines fines
• 150 gr de cansalada amb bastant greix a tires
• 100 gr de fetges de pollastre nets
• 75 ml de vi dolç
• 50 ml d'Armanyac o Cognac
• 150 ml de nata doble
• 1 ou + un rovell
• 5 gr de sal fina
• pebre mòlt
• farigola
• 120 gr de mantega
• 100 gr de trompetes de la mort
• 20 gr de julivert picat
• farina per treballar la massa
• 20 gr d'olives verdes sense pinyol
• 300 ml de gelatina de pollastre
• 900 gr de massa per fer paté

Per fer la gelatina de pollastre:

• 1kg de carcasses o ales de pollastre
• 2 cullerades d'oli
• 2,5 litres d'aigua freda

Per fer la massa de paté:

• 500 gr de farina
• 20 gr de sal
• 200 gr de llard
• 5 rovells d'ou
• 110 ml d'aigua freda

Abans de res s'ha de fer la massa, que es pot conservar a la nevera fins que la fem servir. Pot conservar-se a la nevera una setmana o 3 al congelador.

Per fer-la de manera tradicional, s'ha de fer un volcà de farina sobre la superfície neta de treball i al mig fer un forat on posar la sal i el llard al mig. Amb les mans primer s'ha de treballar el llard per estovar-lo i mica en mica anar afegint la farina. 

Quan tot tingui una textura com de sorra, s'ha de tornar a fer un forat al mig i afegir els rovells d'ou. I s'ha de pastar fins a obtenir una massa homogènia.

Per guardar-la fins al moment de fer servir, s'ha de fer una bola i embolicar-la bé amb paper film. Reservar a la nevera, i recordar que la massa s'ha de treure, aproximadament, una hora abans de fer-la servir. Sinó estarà massa dura.

Igualment hem de fer amb la gelatina, que necessita reposar a la nevera fins que qualli.

Per fer-la, primer s'ha de rostir les carcasses o ales de pollastre al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC. Amb un parell de cullerades d'oli s'han de rostir uns 40 minuts o fins que siguin ben daurades.

Llavors, s'han de posar en una olla i cobrir amb l'aigua freda i bullir durant 2 hores.

Passat aquest temps, s'ha de filtrar i tornar a la cassola per reduir el brou a 380 ml. Després refredar sobre gel i refrigerar a la nevera. També es pot congelar durant 3 mesos.

I ja es pot començar a preparar el paté.

En primer lloc, s'han de tallar els pits de pollastre en tires d'un gruix semblant al d'un dit petit i reservar les dues més maques. La resta, s'han de posar en un bol juntament amb els 200 gr de tires de bacó, la cansalada i els fetges de porc, afegir el vi i l'armanyac, cobrir bé amb paper film i deixar reposar a la nevera durant 12 hores, com a mínim.

Passades les hores de repòs, s'ha de treure de la nevera, escórrer bé i passar per una picadora fent servir el disc més gruixut. Jo faig servir la picadora de carn de la KitchenAid, si feu servir qualsevol robot de cuina que no sigui específicament per picar carn, aneu picant a copets perquè no quedi massa triturat. Llavors, s'ha de posar la carn picada en un bol i afegir la nata, l'ou i el rovell, la sal, el pebre i la farigola, barrejar bé i reservar a la nevera prèviament tapat amb paper film.

Per preparar el motlle, que ha de ser d'uns 20-25 cm de llarg i uns 14 cm d'ample, normalment ovalat, tot i que jo no en tenia i vaig fer servir un rectangle, s'ha de pintar bé amb mantega i deixar a la nevera preparat.

A part, s'han de netejar les trompetes de la mort amb un drap de cuina lleugerament humit per retirar qualsevol resta de sorra i cuinar en una paella uns 2-3 minuts amb 40 gr de la mantega restant. Salpebrar i reservar en un colador.

En una paella a part, s'ha d'escalfar 30 gr de mantega, a foc mig, i cuinar les dues tires de pollastre que havíem reservat sense que es daurin, i reservar. A la mateixa paella, s'ha d'escalfar els 20 gr de mantega restants per desfer-la i pintar les tires de pollastre per, després, arrebossar amb el julivert picat. Reservar a la nevera.

Per començar a donar forma, s'ha de fer servir 3/4 parts de la massa per paté i formar una bola que s'ha d'estendre sobre una superfície enfarinada, segons la forma de motlle que tingueu i posar al damunt del motlle que tenim preparat a la nevera.

Posteriorment, s'ha de folrar la massa amb les làmines de bacó de manera que sobresurtin i caiguin lleugerament pels costats.

Al bol on teniem el paté de carn i fetges, s'han d'incorporar les trompetes de la mort i les olives i posar al motlle uns 4 cm d'aquesta barreja. Al damunt i centrades s'han de posar les tires de pollastre arrebossades en julivert que teniem reservades i cobrir amb la resta de la barreja de carn. I tapar amb les làmines de bacó que quedaven penjant.

La resta de la massa s'ha d'estendre igual que abans per tapar el paté, ajustant-la al motlle. S'ha de tancar bé perquè res s'escapi, ni s'obri.

I després decorar, si voleu. Però com canvia el paté...Jo vaig fer fulles. Després, pintar amb ou i refrigerar com a mínim 2 hores a la nevera.

Abans de treure-ho de la nevera, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC, tornar a pintar amb ou i amb la punta d'un ganivet fer un petit forat al mig del paté, on posarem un petit cilindre fet amb paper d'alumini, com si d'una xemeneia es tractés, perquè al coure surti el vapor.

S'ha de coure a 180ºC durant 20 minuts i després baixar la temperatura a 160ºC i cuinar durant 55 minuts més. Per saber si està ben cuit, s'ha de punxar amb una agulla de broqueta a través de la xemeneia i verificar que en surt calenta.

S'ha de refredar al damunt d'una reixeta durant un parell d'hores. Llavors, desemmotllar amb molt de compte mentre sigui tebi i posar a la nevera uns 20 minuts.

Després , s'ha de posar la gelatina. Per fer-ho, s'ha de fer un embut amb paper de forn i posar al forat de la xemeneia. S'ha de posar la gelatina semiquallada a través de l'embut i tornar a la nevera un mínim de 24 hores abans de servir.

El paté es conserva a la nevera durant uns deu dies. I congela molt bé, jo recomano que tallat en racions i envasat al buit.

Et volià!

I novament, què millor que una cançó francesa per degustar aquest deliciós i elaborat paté.

Tout oublier

N'existe pas sans son contraire
Qui lui semble facile à trouver
Le bonheur n'existe que pour plaire
Je le veux

Enfin je commence à douter
D'en avoir vraiment rêvé
Est-ce une envie parfois j'me sens
Obligée

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

N'existe pas sans son contraire, 

une jeunesse pleine de sentiments
L'ennui est inconditionnel, 

je peux ressentir le malaise des gens qui dansent

Essaie d'oublier que tu es seul, 

vieux souvenir comme l'ADSL
Et si tout l'monde t'a délaissé,

 ça s'est passé après les soldes

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

...

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

(Angèle feat Roméo Elvis)

ต้มยำกุ้งน้ำข้น [Tom Yam Kung amb llet de coco]. Una de les meves debilitats.

"Sanuk, Sabai, Saduak"

[Sé feliz, permanece sereno 

y conténtate con eso que la vida te ha dado]

(Dita popular tailandesa) 

Si seguiu el meu blog, sabreu que m'encanta el menjar oriental, i el que porto avui és un dels meus preferits de la cuina tailandesa: el Tom Yam Kung o Tom Yum Goong (ต้มยำกุ้ง), que ve a ser una sopa amb llagostins una mica picant i força aromatitzada, amb punts cítrics excel·lents, que si porta llet de coco, com la meva es diu Tom Yam Kung Nam Kon (ต้มยำกุ้งน้ำข้น). Una verdadera delícia.

I és que ingredients com el lemongrass, el galangal o les fulles de llima kaffir, juntament amb el coriandre i la llima fan que una sola cullerada d'aquesta sopa sigui una explosió de sabors (si algú veia els dibuixos del Petit Xef sabrà amb quin to aquestes paraules ressonen dins del meu cap).

I no patiu que el grau de picant es variable, i el podeu ajustar segons us agradi més o menys, només una petita advertència i és que si no trobeu el galangal, que es pot trobar sense gaire problemes a les botigues orientals o bé deshidratat o fresc, no intenteu substituir-lo pel gingebre, ja que tot i que s'hi assembla molt, de sabor no té res a veure, així que millor no posar-ne i llestos.

Ah! la recepta l'he tret de la fantàstica web "El delicioso sabor de Asia. Kwan Homsai".

Per fer aquesta recepta, per a dues persones, es necessiten els següents ingredients:

• 400 ml de caldo de pollastre
• 200 ml de llet de coco
• 150 gr de llagostins o gambes pelades
• 120 gr de bolets
• suc d'una llima
• 1 cullerada de pasta de chili
• 1-2 cullerades de salsa de peix
• 1/2 cullerada de sucre
• 3 alls
• 3 chilis
• 1 tall de lemongrass
• 4 làmines de galangal
• 3 o 4 fulles de llima kaffir
• coriandre

En primer lloc s'ha de preparar les verdures i, per això, s'ha d'aixafar els alls amb l'ajuda d'un ganivet i els chilis -com més s'aixafin, més picarà-, després s'ha de trencar una mica la branca de lemongrass perquè desprengui bé el seu aroma i tallar-lo en trossos d'uns dos centímetres, unes quatre làmines de galangal, el coriandre picat i els bolets a trossos.

En una olla, s'ha de posar el brou de pollastre i dur a ebullició.

Mentre, en un bol s'ha de preparar una barreja que afegirem a la sopa amb 50 ml de llet de coco, una cullerada de pasta de chili amb el seu oli, el suc d'una llima, 1 cullerada de salsa de peix i a barrejar bé. Reservem.

Quan el brou bulli, s'ha d'afegir 150 ml de llet de coco i després el lemongrass, el galangal, els alls, els chilis i les fulles de llima sense el nervi central.

Quan torni a bullir de nou, s'ha d'afegir els bolets, remenar una mica i deixar cuinar un parell de minuts, llavors ja es poden afegir les gambes, una mica de sucre i deixar fins que aquests siguin cuits. I ja es pot retirar del foc.

Finalment, s'ha d'afegir la barreja de chili, llima, salsa de peix i llet de coco, que és la que farà que la sopa tingui el seu color característic i el seu deliciós sabor i just abans de servir, una mica de coriandre picat.

Bon profit.

I avui, per acompanyar aquesta deliciosa i aromàtica sopa, una cançó de Mishima.

Tot torna a començar

Quan d'un cel blau del nord somriguin

núvols blancs i bufi el vent,

i els teus pulmons s'inflin com veles,

i el sol t'escupi raigs al front.

Quan els pit-rojos i les caderneres,

els gaigs, les garces i els mussols

refilin a l'uníson una melodia

que tens al cor, potser comencis a sospitar.

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fe)

Quan recuperis tots els fragments

d'aquest naufragi que és la memòria,

d'aquests parracs ja no en direm corbates,

d'aquesta espelma ja no en direm llum.

Quan de la fosca nit salvatge

l'udol dels llops, convocant la lluna,

recorri en calfreds els petits cossos

dels vostres fills, és que tot torna a començar.

O potser tu mai has tingut un amic imaginari.

O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.

O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.

(Mishima)

Pato Pekín. Felicitats Oriol.

"No camines delante de mí, puede que no te siga.
No camines detrás de mí, puede que no sea un guía.
Solo camina a mi lado y sé mi amigo."

(Albert Camus)

Diuen que qui té un amic, té un tresor. I com jo en tinc un de molt gran, l'Oriol, no podia no fer-li el "pato Pekin", que sempre demana, i menys, a unes hores de ser el seu aniversari. Que és avui. Així que, aprofito per publicar la recepta i per felicitar-lo.

Felicitats Oriol. Aquesta recepta és per tu. 

Segurament, el "pato laqueado a la pekinesa" o "pato pekin" (no m'agrada la traducció) és un dels plats més reconeguts internacionalment de la gastronomia xinesa.

Com el nom indica és originari de Pekin, tot i que es consumeix en tota la regió i a ser possible s'ha de fet amb ànecs ben engreixats i grans, ja que sinó, una vegada fos el greix, queda en res.

Ja des de fa segles ha estat un dels plats preferits dels comensals, ja durant la Dinastia Yuan (1206-1368) -ja es trobava la recepta a un dels receptaris de la època "Recetas completas de platos y bebidas", escrit per Hu Sihui, inspector de les cuines imperials, al 1330- i a principis del segle XV era un dels plats que sempre escollien, pels seus tiberis, els membres de la família imperial Ming.

La veritat és que és una mica laboriós i empipador de fer, però és un plat realment deliciós. Val la pena l'espera.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per l'ànec:

• ànec (2-3 kg)
• una ceba tendre
• gingebre
• 1 culleradeta de vi d'arròs
• 1 cullerada de salsa de soja
• 2 cullerades de mel
• 4 cullerades de salsa Hoisin
• aigua

Per les "tortitas" mandarines:

• 1 tassa d'aigua bullint
• 250 gr de farina
• 1 cullerada d'oli de sèsam

Per la salsa:

• 1 culleradeta de vi d'arròs
• 1 culleradeta d'oli de sèsam
• 1 tassa de salsa hoisin (4 cullerades de salsa de soja, 2 cullerades de mantega de cacauet, 1 cullerada de mel o "melaza", 2 culleradetes de vinagre d'arròs, all en pols o picat, 2 culleradetes d'oli de sèsam, una mica de salsa picant xinesa -o tabasco si no se'n té- i pebre negre)

En primer lloc, s'ha de netejar bé l'ànec de plomes i de vísceres. Llavors, s'ha de separar la pell de la carn i entre mig untar bé amb la barreja feta de ceba, gingebre, sal, cinc espècies xineses i vi d'arròs, i una mica per fora, com si li féssiu un massatge a l'ànec. Costa bastant, s'ha de tenir paciència i vigilar no trencar la pell. Com l'ànec té molt greix la pell està força enganxada a la carn, així que, tranquil·litat i bons aliments. Perquè no surti el marinat, seria bo tancar la pell amb l'ajuda d'escuradents.

Llavors, s'ha de fer bullir l'aigua amb tres cullerades de sal i escaldar l'ànec perquè tregui l'excés de greix.

Una vegada escaldat, s'ha de pintar bé amb la barreja de mel i soja i deixar que s'assequi, i tornar a repintar. Per fer-ho bé, s'ha de penjar l'ànec del coll i deixar que sequi 24h, jo li vaig posar una ampolla de vi per mantenir-lo dret i així vaig deixar que s'assequés. D'aquesta manera, la pell quedarà brillant i no s'arrugarà.

Passat el repòs, s'ha de prescalfar el forn a 200ºC i posar una safata amb aigua, introduir l'ànec al damunt de la reixeta, a la meitat del forn i d'aquesta manera el greix caurà allà. L'ànec té molt de greix. Ha d'estar uns 20 minuts per una banda i uns 20 minuts per l'altra, llavors baixar el forn a 150ºC i deixar una hora.

Passada la hora, s'ha de pujar la temperatura a 190ºC i deixar per una banda i per l'altre fins que la pell sigui cruixent i daurada, però aquesta vegada ja sense l'aigua. Una safata, però, l'heu de deixar si no voleu que el forn quedi brut.

La salsa Hoisin, s'ha de fer barrejant tots els ingredients i després s'ha d'afegir el vi d'arròs i l'oli de sèsam. S'ha de preparar també bastonets de ceba tendre i de cogombre, que es serviran amb l'ànec i finalment, fer les "tortites".

Per fer-les, s'ha de pastar la farina, sal, l'oli de sèsam i l'aigua que ha de ser bullint fins que sigui una massa elàstica i deixar reposar un quart d'hora. 

Després fer boletes i aplanar amb el corró fins que siguin ben ben fines. Fer a la paella, com si fossin crepes i anar deixant cobertes amb un drap fins al moment de servir.

I potser perquè l'ànec, al ser un ocell, m'ha fet pensar en el Joan Colomo, acabo el post d'avui amb Les coses.

Les coses

Les coses

tenen ànima

tenen memòria

les coses també tenen drets

Les coses

es poden comunicar

poden empatitzar

les coses també tenen drets

Cuidem totes les coses

de la pedra al desmai

no n'hi ha cap que em faci nosa

perquè les coses són guais

Les coses 

són de debò

més que tu i jo

aquesta és la veritat

Cuidem totes les coses

del diamant al carbó

no n'hi ha cap que em faci nosa

perquè les coses molen mogollón

(Joan Colomo)

 

Guatlles lacades amb soja i mel amb cremós d'api-rave. Pur vici.

"En las profundidades del invierno

finalmente aprendí

que en mi interior habitaba

un verano invencible."

(Camus)

El meu amor per les guatlles, fa un parell d'anys completament alienes a la meva cuina, va començar un 30 d'agost al restaurant Compartir, a Cadaqués, on en vaig tastar unes acompanyades amb un puré de moniatos per llepar-se'n els dits.

Més tard, de l'Anna, d'Aula Canela Fina, vaig aprendre aquesta senzilla recepta que és ràpida, fàcil i exquisida.  

Un plat ideal quan tens convidats i vols quedar bé, però per mil motius que no venen al cas no tens temps de posar-te a la cuina durant hores.

Lleuger, sa i deliciós. No es pot demanar més.

I com avui començo, oficialment, les vacances, no m'entretindré més. Bon estiu i bon profit.

Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:

Per les codornius:

• 4 codornius
• 2 cullerades de mel
• 50 ml de salsa de soja
• sèsam torrat

Pel cremós d'api-rave:

• 1 kg d'api-rave
• 300 ml de nata líquida
• 300 ml de llet
• sal i pebre

En primer lloc s'han de netejar i tallar a quarts les codornius, separant els pits de les carcasses i el fèmur de les cuixetes.

Llavors, en una paella ben calenta s'han de daurar els pits i les cuixes de les guatlles i, una vegada siguin daurades, s'ha d'afegir dues cullerades de mel.

S'han de lacar les guatlles amb la mel i llavors, incorporar la salsa de soja.

La soja s'ha de deixar reduir i al final de tot, afegir el sèsam torrat.

A part, s'ha de fer el cremós d'api-rave. Per això, s'ha pelar i tallar a daus i barrejar amb la nata i la llet. Ha de bullir durant 25 minuts. Després s'ha de colar i reservar el líquid de la cocció per donar la textura que més ens agradi. Llavors, ja es pot triturar l'api-rave i anar afegint líquid fins a obtenir la cremositat que més ens agradi. I per últim, s'ha de rectificar de sal i pebre.

Per servir, s'ha de posar una capa de cremós d'api-rave i al damunt les guatlles lacades.

És un plat molt senzill de fer que et farà quedar fantàsticament bé.



I per assaborir una carn tant delicada, una cançó de Lauryn Hill que fa anys que no escoltava.

To zion

Unsure of what the balance held

I touched my belly overwhelmed

by what I had been chosen to perform

but then an angel came one day

told me to kneel down and pray

for unto me a man child would be born

woe this crazy circumstance

I knew his life deserved a chance

but everybody told me to be smart

look at your career they said,

"lauryn, baby use your head"

But instead I chose to use my heart

Now the joy of my world is in Zion

Now the joy of my world is in Zion

How beautiful if nothing more

than to wait at Zion's door

I've never been in love like this before

Now let me pray to keep you from

the perils that will surely come

see life for you my prince has just begun

and I thank you for choosing me

to come through unto life to be

a beautiful reflection of his grace

for I know that a gift so great

is only one god could create

and I'm reminded every time I see your face

That the joy of my world is in Zion

Now the joy of my world is in Zion

Now the joy of my world is in Zion

Now the joy of my world is in Zion

Marching, marching, marching to Zion

marching, marching,

marching, marching, marching to Zion

beautiful, beautiful Zion.

(Lauryn Hill)

Tots els lladres al carrer. Falsos spaguetti amb pesto rosso.

"La realidad no necesariamente coincide

con las apariencias."

(Kōbō Abe)

Abans de dir res, m'agradaria dir-li a l'Anaïs que adoro aquesta recepta. Me la quedo.

I de nou diumenge, i per a mi, un diumenge diferent, amb un any més. I de nou, a robar una recepta, en aquest cas a l'Anaïs del blog Mi madre no cocina, de Madrid, informàtica i amb molt sentit de l'humor.

La recepta? Uns falsos spaguetti de carabassó amb un pesto d'allò més especial.

He de dir que només veure la recepta, vaig tirar-m'hi de cap, perquè m'he aficionat molt a fer spaguetti de carabassó amb la mandolina, des que ho vaig descobrir en un dels programes de la Rachel Khoo. Des de llavors no he parat de fer versions, amb bolonyesa, amb curry verd, curry vermell...però encara no n'havia fet amb pesto, ni verd, ni vermell.

Us prometo que són deliciosos i el millor de tot és que són molt sans, ideals pels que feu dieta. A més, la recepta en si no té cap secret i és fàcil i ràpida de fer, ideal per cuinar quan no tens massa temps, com em passa a mi entre setmana.

Per fer-los, es necessiten els següents ingredients:

• 1 carabassó per persona
• una ceba tendra
• pit d'indiot
• Un grapat de tomàquets italians en oli d'oliva
• Un grapat de pinyons
• Alfàbrega fresca
• Oli d'oliva

Jo he fet servir tomàquest italians en oli d'oliva i no els he hagut d'hidratar, però si els teniu secs, el primer pas és hidratar-los amb una mica d'aigua calenta, durant, aproximadament, uns 10 minuts, com a mínim.

A part, s'han de fer els spaguetti, netejant bé el carabassó i tallant amb la mandolina unes tires llargues i fines. Si no teniu mandolina, es pot anar tallant làmines amb el pelador de patates i amb un ganivet fer els fideus.

S'han de deixar amb paper absorbent perquè deixin anar l'aigua i quedin ben secs.

Per fer el pesto, s'ha de posar en el got del batedor els tomàquets, els pinyons, les fulles d'alfàbrega i l'oli d'oliva (al principi poseu poc oli i segons volgueu la salsa més o menys consistent, n'aneu afegint).

Després s'ha de picar l'indiot (jo n'he posat un que tenia adobat) o bé amb la picadora o amb ganivet si no ho voleu tant picat i reserveu.

La ceba s'ha de picar i sofregir amb una mica d'oli i quan comenci a agafar color reservar i fer l'indiot fins que sigui fet.

Els spaguetti només els hem de passar un parell de minuts per una paella amb una mica d'oli perquè perdin la rigidesa o amb una vaporera, com vaig fer jo, però no s'han de coure.

Barregem la ceba i l'indiot amb el pesto i ja està. A servir. Primer fent una corona amb els spaguetti de carabassó.

I després posant pel damunt una bona quantitat de pesto i una mica d'alfàbrega fresca.

I calentant motors per l'Embassa't, una cançó del nou disc de Joan Miquel Oliver.

Flors de cactus

Jo afinava sa guitarra

Sol cruixent a s'exterior

s'autobús aminorava

Cel ponent posant colors

Benzineres polsegoses

Vas de copes a misions

Dins sa fosca perillosa 
no m'he vist en condicions

Més val que me carregui es personatge

Pensaven es teus ulls, es teus cabells...

Estels anònims que es desintegraven

i jo ho mirava trist i tot solet.

Es veí que me pitava,

un hotel passar en s'hivern.

Jo tocava sa guitarra,

jo escrivia en un quadern.

Benzineres polsegoses,

destenyir els amostradors.

Dins sa fosca lluminosa jo m'he vist en situacions.

Més val que me carregui es personatge

Pensaven es teus ulls i es teus cabells...

Estels anònims s'identificaven,

i jo esperava trist i tot solet.

Benzineres polsegoses,

flors de cactus a visions.

Dins sa fosca sinuosa he avisat alguns amors.

Més val que me carregui es personatge,

pensaven es teus ulls i es teus cabells.

Estels anònims se comunicaven

i jo quedava trist i tot solet.

Més val que me carregui es personatge,

pensaven es teus ulls i es teus cabells.

Estels anònims se descontrolaven

i jo quedava trist i tot solet.

(Joan Miquel Oliver)