Let me dream again. Tartaleta de lemon curd i tequila amb figues.

"Los que sueñan de día

son conscientes de muchas cosas

que escapan

a los que sueñan sólo de noche."

(Edgar Allan Poe)

La tartaleta que us porto avui, és un somni. Un deliciós, dolç i àcid somni. Sempre he estat fan del lemon curd; de fet, un dels meus pastissos predilectes és el lemon pie, que combina el lemon curd amb un núvol de merenga. 

Però avui volia fer una petita variació. Que aquest petit pastís sigués més lleuger. I tenia unes figues, i qui es pot resistir a la fruita de temporada?

Jo tinc la meva recepta del lemon curd, inclús una meravellosa de curd d'aranja de la Rachel Khoo, però ja que tinc un llibre màgic de pastissos dolços i salats de Richard Bertint, Pastry, volia treure-li una mica de suc...

Així que seguint la costum...això és, fent petits canvis...he versionat unes tartaletes de llimona. A la pasta dolça que fa de base hi he afegit farina d'ametlla (van quedar deliciosament cruixents) i al lemon curd vaig afegir un rajolí de tequila, que tot i donar un sabor sutil, li dóna un toc especial.

I sense més preàmbuls, que la recepta ja és llarga...anem per feina.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per la massa de la tartaleta:

• 350 gr de farina
• 125 gr de mantega
• 2 ous + 1 rovell
• 100 gr de farina d'ametlla
• un pessic de sal

Pel lemon curd al tequila:

• el suc i la ratlladura de tres llimones
• 3 ous grans
• 200 gr de sucre
• 125 gr de mantega (jo vaig fer servir salada)
• un rajolí de tequila (jo vaig fer servir "reposado")
• 1 cullerada de Maizena

Jo primer faig el lemon curd, perquè per omplir les tartaletes ha d'estar ben fred. I fer-lo és ben senzill. S'han de posar tots els ingredients en un cassó i deixar coure, sense parar de remenar amb unes barilles, fins que espessi. A foc suau. S'ha de tenir paciència. Si ho deixeu coure amb foc massa fort o deixeu de remenar, podria quallar i us quedarien grumolls. De fet, hi ha qui ho fa al bany Maria. 

Quan tingui la consistència adequada, el retireu del foc i el guardeu en un pot fins que refredi. Llavors, cap a la nevera fins el moment d'omplir les tartaletes. Ha d'estar ben freda, perquè així, també agafarà cos.

Per fer la massa, primer, jo recomano pesar i tenir tots els ingredients preparats, abans de començar. 

La mantega ha de ser ben freda, però manejable, així que el millor és que al treure de la nevera, la poseu entre dos papers de forn i li doneu cops amb un corró, que la farà més manejable.

Després s'ha d'afegir a la farina, que tenim amb el sucre, la farina d'ametlla i el pessic de sal i anar barrejant amb les puntes dels dits per aconseguir com una mena de sorra, o crumble.

I, finalment, s'han d'afegir els ous i barrejar bé fins a obtenir una massa homogènia. Primer s'ha de pastar dins del bol, després s'ha de bolcar al damunt de la taula per acabar de treballar-la.

També poder fer la massa amb una pastadora, però el plaer de treballar-la amb les mans...

I cap a la nevera, al menys una hora.

I quan sigui freda, només cal estriar-la amb el corró, ben fina, posar als motlles que hem untat amb mantega (els meus són desmuntables) i cap a la nevera al menys mitja hora.

Després s'han de coure al forn a 180ºC. Jo vaig posar cigrons perquè la massa no creixés i a mitja cocció els vaig treure i les vaig deixar fins que van estar daurades, aproximadament 15 minuts, depenent del forn.

Quan siguin llestes s'han de deixar refredar bé, al damunt d'una reixeta i quan siguin ben fredes omplir amb el lemon curd de tequila i decorar amb les fruites que volgueu. Jo tenia figues!!

I a gaudir! són tartaletes delicioses!

I per somniar del tot, avui la banda sonora va de la mà de Jain:

Dream

You've got nothing more to lose

And you don't need no excuses

To be the one you wanna be

To feel free from your destiny

And in my dreams

All I see is you, you

All I wanna feel is free with you

Yeah in my dreams

All I see is you, you

Are you real?

Am I living the truth?

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

You've got this light in your eyes

This fire that get me hypnotized

And I can't walk away from you, you

When you're looking after me too

All I want to be is next to you

And in my dreams all I see is you, you

All I want to keep is a proof

That love can be for us too

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

I don't want you to go eh

I'm yearning for you

I don't want you to go

All I think about is you

I don't wanna wake up

Far away from you

I don't wanna grow up

If I'll forget about you

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

(Jain)

Red Velvet Cake, per un 2019 ple de colors!

"Només una cosa torna un somni impossible:

la por a fracassar."

(Paulo Coelho)

I ja estem al 2019. Com si res. I per un blog, la primera recepta és com el primer anunci després dels raïms. Jo, a més a més, el tenia bastant abandonat, així que la tornada vull que sigui sonada. Com el meu començament d'any.

Aquesta cap d'any vam reunir a casa a un grup de bons amics i vam fer un sopar Cluedo inspirat en els anys 30. Tot i que hi haurà qui no sap de què es tracta un sopar així, estic segura que gairebé tothom, en algun moment o altre haurà jugat al Cluedo. Doncs bé, en un sopar així el joc pren vida i cadascú té un dels personatges. L'ambientació és important i part de la mateixa, n'és el sopar. El menú va ser clàssic i el postre un pastís Red Velvet deliciós. I nosaltres? Guapíssims, no?

Així que la meva proposta per començar un 2019 ple de colors és aquest pastís. La foto no és meravellosa, però hi ha coses que no poden esperar i aquest pastís era massa bo com per deixar a tothom salivant mentre buscava la foto perfecte, així que "real como la vida misma".

I amb el post igual. Podria començar a fer reflexions i enumerar propòsits com sé que molta gent fa, però improvisar no està malament, i viure menys. Així que avui, directa a la recepta, inspirada en la de l'Alma Obregón (els seus pastissos mai fallen).

Feliç 2019 a tots i espero que us agradi la recepta, si més no, que us sorprengui!

Pel pastís "Red Velvet" es necessiten els següents ingredients:

Pel pa de pessic (tres motlles de 20 cm):

• 180 ml d'oli d'oliva suau
• 480 gr de sucre
• 3 ous
• 3 cullerades de cacau sense sucre
• colorant en pasta vermell
• 4 culleradetes de pasta de vainilla
• 375 ml de llet sencera
• 3 culleradetes de suc de llimona
• 450 gr de farina
• 1 1/2 culleradeta de bicarbonat
• 3 culleradetes de vinagre blanc

Per farcit i decoració:

• 250 gr de mantega
• 300 gr de sucre glas
• 250 gr de Philadelphia

En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC i preparar els motlles pintant-los molt bé amb la mantega. Jo només tinc un motlle fi de 20 cm, així que he anat fent un pa de pessic darrere l'altre.

Mentre el forn s'escalfa, s'ha de posar la llet en un got i afegir el suc de llimona, deixant reposar uns 8 minuts, i tamisar la farina amb el cacau.

Per començar a fer el pa de pessic s'ha de batre bé el sucre amb l'oli i els ous fins a tenir una massa esponjosa i, després, anar afegint la farina i el cacau, alternant amb la llet.

En un got s'ha de barrejar el vinagre amb el bicarbonat i quan comenci a fer bombolles a la massa i, finalment, s'ha d'afegir el colorant vermell en pasta i la vainilla. En principi podeu anar afegint les quantitats de colorant segons la intensitat que volgueu, però pinta molt, així que aneu afegint a petites quantitats.

La massa s'ha de repartir en tres motlles, jo com només tinc un ho vaig repartir en tres bols i vaig anar fornejant mica en mica. Ha de coure uns 30 min, depenent de la potència del vostre forn. Per comprovar si està fet o bé punxeu amb un escuradents o mireu si els voltants del pa de pessic s'han començat a separar del motlle.

Abans de desemmotllar s'ha de deixar refredar una mica i una vegada fora del motlle, deixar refredar del tot al damunt d'una reixeta. Recomano un motlle separable ja que facilita molt la feina.

Mentre es refreden les bases del tot, es pot fer la crema de formatge que farcirà el pastís i decorarà. 

Primer, s'ha de tamisar el sucre i batre'l amb la mantega a velocitat màxima fins que s'integri bé. I, quan la barreja sigui blanca i esponjosa, s'ha d'afegir el formatge que ha d'estar fred de nevera i seguir batent, primer a velocitat baixa i després anar augmentant fins que la barreja estigui ben cremosa. Com més la batem, més consistent serà.

Per muntar el pastís, primer s'han d'igualar les bases a la mateixa alçada. Si teniu una lira igualadora de pastissos genial, sinó amb paciència i un bon ganivet.

Llavors s'ha de posar una base, capa de farcit i altre vegada el mateix. 

I per acabar, s'ha d'aplicar una fina capa de la crema (es diu "sujetamigas") pel damunt i pels laterals i refrigerar a la nevera durant uns 30min. Això és un pas fonamental per un bon acabat.

Passat aquest temps, s'ha de treure el pastís de la nevera i cobrir novament amb una capa, aquesta vegada més gruixuda, de crema...i a partir d'aquí allà la vostra imaginació.

Com el meu pastís era per un sopar Cluedo que vam fer per cap d'any, vaig decorar de manera "antiga" i vaig afegir purpurina comestible i piping gel amb colorant per simular sang...

Banda sonora d'avui: una cançó deliciosa de Fréro Delavega que vaig descobrir uns dies abans d'acabar el 2018.

Le coeur d'éléphant

Au delà des orages, je pars en voyage

Mon âme au vent, le coeur éléphant

Je suis parti d'ici pour rencontrer la vie

Être vivant énormément

Sur les épaules des géants, le coeur éléphant

Voir au delà de nos vies

Posé sur un rocher, se laisser aller.

A pas de géants, le coeur éléphant

On pendra notre temps pour découvrir la vie

Aimer les gens, énormément

Sur les épaules des géants, le coeur éléphant

Voir au delà de nos vies, le coeur ébahit

Goûter la voie lactée, le coeur léger, le coeur léger

Je mettrais tout mon poids pour faire pencher la vie du bon côte, le coeur léger

Voir les un comme les doigts d'une main qui construit pour toi et moi, nos utopies

J'ai le coeur éléphant, énormément, j'ai le coeur éléphant

Au delà des orages, je pars en voyage

Mon âme au vent, le coeur éléphant

Je suis parti d'ici pour rencontrer la vie

Être vivant

(Fréro Delavega)

La tendresa imprevista. Gelat de choco te i mel de canya.

"Il lui disait: <<Vois-tu, si tous deux nous pouvions,

L'âme pleine de foi, le coeur plein de rayons,

Ivres de douce extase et de mélancolie,

Rompre les mille noeuds dont la ville nous lie;

Si nous fuirions; nous irions quelque part, n'importe où,

Chercher loin des vains bruits, loin des haines jalouses,

Un coin où nous aurions des arbres, des pelouses;

Une maison petite avec des fleurs, un peu

De solitude, un peu de silence, un ciel bleu,

La chanson d'un oiseau qui sur le toit se pose,

De l'ombre; -et quel besoin avons-nous d'autre chose?>>

(Victor Hugo)

Diuen que la vida és com un gelat. Que l'has de gaudir abans que es desfaci. Però a l'estiu, la calor n'accelera el final. I aquells moments que en si mateixos et semblaven eterns, en realitat duren el que dura una aclucada d'ulls.

I aquella mirada, aquell gest, aquelles carícies, aquelles converses infinites a les que t'acostumes ràpidament i que, en certa manera, semblava que paressin el temps, al recordar-les et semblen tan fugaces com els estels que, pacientment, esperem veure caure del cel.

I el passat, que sense adonar-nos ja està escrit, et porta a aquest present amb un futur encara per escriure.

I vols escriure, però no saps el què. Ni com.

I és que ja no em serveix qualsevol cosa, perquè els meus somnis són massa grans. Ja no m'omplen els records, vull moments, vull vida. Sense pensar. Actuant. No vull aguantar-me les ganes de res. Però sense presses. Vull sentir, explicar, dir, ballar, descobrir, fer, deixar fer...tinc masses verbs que vull fer servir i no vull amagar-me'n.

No em vull quedar indiferent al que em passa. No vull cantar, com Sabina, "...terminaba tan triste que nunca la pude empezar...".

M'agrada recopilar moments màgics. La màgia. Tot i que a vegades no sóc conscient de que no tinc ales per volar. I potser em precipito. Però no vull deixar de lluitar pel que vull. I vull coneixe't, provar, encertar, equivocar-me, intentar-ho.

Escriure em calma. Com deia Walter Benjamin: "Aprendí a disfrazarme en las palabras, que propiamente eran nubes." Els núvols no pesen i l'ànima es buida. Esdevé lleugera.

I no escric perquè em compris, sinó perquè m'entenguis. I per perdre la por a la por.

Diuen que la vida és com un gelat. Que l'has de gaudir abans que es desfaci. I jo vull tot el gelat.



Per fer aquest gelat es necessiten els següents ingredients:

• 200 ml de llet de coco
• 100 ml d'aigua de coco
• 500 ml de nata per muntar
• 200 gr de concentrat de suc de la canya de sucre (mel de canya) -al gust-
• 6 bossetes de choco te (Yogi Tea)
• 1 culleradeta de pasta de vainilla
• 1 pessic de sal

En primer lloc s'ha d'escalfar la llet de coco i quan arrenqui el bull afegir les bossetes de tè que han d'estar en remull durant 30 minuts, aproximadament.

Passada aquesta estona s'han d'apretar bé perquè les bosses treguin tot el suc i reservar.

Llavors s'ha de batre bé amb la mel de canya, el pessic de sal, la pasta de vainilla i l'aigua de coco, amb l'ajuda d'un túrmix perquè no es talli la barreja.

Aquesta barreja d'ha de refrigerar un mínim de tres hores; jo ho vaig deixar tota la nit a la nevera.

Al treure de la nevera, s'ha de tornar a batre amb el túrmix per assegurar-nos de que qualsevol grumoll de greix de la llet de coco es suavitza i ja es pot afegir la nata muntada.

I ja es pot posar la barreja a la geladora i seguir les instruccions de la vostra màquina.

Aquest gelat és delicadesa en estat pur. Us sorprendrà.



I per acabar una recepta tant delicada, una cançó de Serge Reggiani, que vaig conèixer un dia dins del carruatge d'un general.

Ma liberté

Ma liberté,

Longtemps je t'ai gardée,

Comme une perle rare,

Ma liberté,

C'est toi qui m'as aidé à larger les amarres.

Pour aller n'importe où, pour aller jusqu'au bout

des chemins de fortune,

Pour cueillir en rêvant une rose des vents sur un rayon de lune.

Ma liberté,

Devant tes volontés

Mon âme était soumise,

Ma liberté, je t'avais tout donné

ma dernière chemise.

Et combien j'ai souffert pour pouvoir satisfaire

tes moindres exigences,

j'ai changé de pays, j'ai perdu mes amis

Pour gagner ta confiance.

Ma liberté, tu as su désarmer toutes mes habitudes,

Ma liberté, toi qui m'as fait aimer même la solitude.

Toi qui m'as fait sourire quand je voyais finir une belle aventure,

Toi qui m'as protegé quand j'allais me cacher

Pour soigner mes blessures.

Ma liberté, pourtant je t'ai quittée

une nuit de décembre,

J'ai déserté les chemins écartés

que nous suivions ensemble.

Lorsque sans me méfier les pieds et poings liés

Je me suis laissé faire,

Et je t'ai trahie pour une prision d'amour et sa belle geôlière

Et je t'ai trahie pour une prision d'amour et sa belle geôlière

(Serge Reggiani)

Those little things... Gelat de romaní {i del Cap de Creus}.

Satisfacciones

La primera mirada por la ventana al despertarse,

el viejo libro vuelto a encontrar,

rostros entusiasmados,

nieve, 

el cambio de las estaciones,

el periódico,

el perro,

la dialéctica,

ducharse,

nadar,

música antigua,

zapatos cómodos,

comprender,

música nueva,

viajar,

cantar,

ser amable.

(Bertolt Brecht)

Hi ha coses que estan fetes per fer-te sentir bé. Coses petites, sense cap importància aparent...

...llibres que et fan posar la pell de gallina i no et deixen sortir de la història ni quan acabes de llegir la última frase...cançons que de cop i volta escoltes i et transporten a un món diferent i replet de felicitat, i somrius...olors que desperten records que vagaven per la teva memòria sense ser conscient de que seguien allà...saltar dins d'una bassa amb botes d'aigua...veure sortir el sol...podria seguir enumerant moments feliços sense acabar...i, com no, i ja que és un blog de cuina, no podia deixar de banda les sensacions creades pels menjars...menjars que només dur-te a la boca et fan ser completament feliç...com el gelat.

I és que tendim a no valorar les petites coses fins que aquestes no hi són. Error. Hi ha coses que, penso, només existeixen per ser gaudides. El món està a la nostre disposició i el desaprofitem. I la vida no es pot rebobinar. Ni parar els bons moments. Ni tallar les escenes que no ens agraden, com a les pel·lícules. Així que només queda seguir gravant i fer de cada escena un moment innoblidable.

Jo, tinc la sort de tenir un bon repartiment a la pel·lícula de la meva vida. Para muestra un botón. Aquí l'equip d'excursionistes improvisats amb qui vaig recollir l'ingredient principal del gelat que avui proposo.

I la recepta no podia ser millor. Perquè? Perquè és de la Sandra i el Xavi, amb qui he tingut la sort de disfrutar de molts moments, màgics, i autors d'un dels millors blogs de cuina que conec: Els Fogons de la Bordeta. 

Per fer aquest deliciós gelat, es necessiten els següents ingredients:

• 350 ml de llet sencera
• 200 ml de nata líquida per muntar
• 3 branques de romaní (+1 per picar)
• 45 gr de llet en pols
• 100 gr de sucre
• 1 cullerada de golden syrup o mel de romaní

Com qualsevol gelat, la seva preparació no té cap complicació, tant si sou dels que teniu geladora, com dels que no.

En primer lloc, s'ha d'aromatizar la llet i per això, s'ha de bullir la llet amb el romaní i el sucre, a foc lent, perquè mica en mica agafi els aromes i el sucre es desfaci bé.

I quan arrenqui el bull, s'ha d'enretirar del foc i deixar que es refredi fins que infusioni bé. De fet, molt millor si deixeu la barreja a la nevera (sense treure les branques de romaní), d'un dia per l'altre.

Així que quan vulgueu fer el gelat, el següent pas és muntar la nata, juntament amb la llet en pols i afegir el golden syrup o la mel i una vegada ben barrejat, s'ha d'integrar també la llet infusionada i unes fulles de romaní ben picades.

I cap a la geladora, si en teniu. Cadascú ja sap com funciona la seva.

Si no en teniu, s'ha de posar la barreja en un tupper i cada hora, aproximadament, aneu traient-lo del congelador i remenant amb l'ajuda d'una forquilla. D'aquesta manera, s'evita que es facin cristalls i que el gelat tingui una textura cremosa. S'ha de fer unes tres o quatre vegades i ja es pot deixar acabar de congelar.

I la veritat és que com podeu deduir pel el títol del post, la meva intenció era acabar-lo amb la cançó "Those Little Things", però ja vaig maridar una altre recepta amb aquesta peça musical, així que acabo amb una cançó que em produeix molta satisfacció perquè és la que fem servir pels estiraments després de les classes de body pump. I com va de satisfaccions...Gràcies Martin per la cançó...

Bird set free

Clipped wings, I was broken thing

Had a voice, had a voice but I could not sing

You would wind me down

I struggled on the ground

So lost, the line had been crossed

Had a voice, had a voice but I could not talk

You held me down

I struggle to fly now

But there's a scream inside that we all try yo hide

We hold on so tight, we cannot deny

Eats us alive, oh, it eats us alive

Yes, there's a scream inside that we all try to hide

We hold on so tight, but I don't wanna die, no

I don't wanna die, I don't wanna die

And I don't care if I sing off key

I found myself in my melodies

I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free

No I don't care if I sing off key

I found myself in my melodies

I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

Now I fly, hit the high notes

I have a voice, have a voice, hear me roar tonight

You held me down

But I fought back loud

But there's a scream inside that we all try yo hide

We hold on so tight, we cannot deny

Eats us alive, oh, it eats us alive

Yes, there's a scream inside that we all try to hide

We hold on so tight, but I don't wanna die, no

I don't wanna die, I don't wanna die yeah

And I don't care if I sing off key

I found myself in my melodies

I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free

No I don't care if I sing off key

I found myself in my melodies

I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

(Sia)

 

Pastissets de farina de garrofa. No en podràs menjar només un.

"El mundo...Sólo vive de si mismo:

sus excrementos son su nutrición."

(Walter Benjamin)

Lo que no mata engorda, diuen. Així que, per no morir en l'intent d'evitar quedar encallada a la porta, vaig buscant alternatives que em facin sentir una mica menys malament quan, de cop, necessito, millor, NECESSITO, dolç.

El millor, està clar, és portar una dieta equilibrada. Tot i que en realitat, sabem que és una dieta equilibrada?

Fa relativament poc, vaig llegir un article a la revista "Muy Interesante", que explicava que es considera que una dieta alimentària equilibrada conté quantitats suficients de calories i nutrients essencials per al creixement i el desenvolupament òptim de l'organisme en cada etapa de la vida, així com per prevenir deficiències o excesos nutricionals.

Una alimentació saludable aporta carbohidrats, proteïnes i greixos -a més a més de vitamines i minerals-, en proporcions adequades per reduir el risc de malalties cròniques.

Segons els nutricionistes, en una dieta equilibrada per evitar la obesitat i atres problemes de salut relacionats (diabetis, hipertensió...), el percentatge de calories ha de distribuir-se de la següent manera:

- Hidrats de carboni: 50-55% (la majoria haurien de tenir el seu origen en cereals integrals, fruita, llegums i verdures.

- Greixos: 30-35% (és recomanable el consum d'oli d'oliva, cru, pel seu alt contingut en àcids greixos monoinsaturats (àcid oleic). També és recomanable els greixos omega-6 i omega-3, necessaris, entre d'altres coses, pel bon funcionament del cervell.

- Proteïnes: 10-15% (i és recomana mantenir un equilibri entre les fonts alimentàries animals -carn, peix i ous- i vegetals -lleguminoses, cereals i fruits secs- de proteïnes.

I el més important, s'ha de fer 3 àpats principals (esmorzar, dinar i sopar) i dos extra (a mig matí i a mitja tarda).

I si voleu saber més sobre la farina de garrofa, la seva història i el perquè és bo incloure-la a la nostra dieta, només cal que mireu la recepta que vaig penjar dels Croissants mini de farina de garrofa. Allà us ho explico.

Per cert, són boníssims, així que no cal que gasteu tota la farina per aquests pastissets, heu de provar els croissants.

Per fer aquests pastissets es necessiten els següents ingredients:

• 1 tassa de llet de coco i arròs
• 200 gr de farina
• 220 gr de sucre (o xarop atzavara)
• 2 ous
• 80 gr de farina de garrofa
• 2 culleradetes de llevat tipus Royal
• 90 gr de mantega
• 30 gr de mantega salada
• canyella en pols
• gingebre en pols

Primer de tot, s'ha de prescalfar el forn a 175-180ºC.

Mentre, s'han de barrejar tots els d'ingredients i barrejar fins que sigui una massa ben homogènia.

La farina de garrofa, si fa temps que la teniu, pot ser que faci com pedretes, així que si us passa i queden petits grumolls a la massa, amb un cop de túrmix els fareu desaparèixer.

Jo els he fet amb forma de magdalena, així que s'ha de preparar una safata de cupcakes i anar posant papers de magdalena.

Repartiu la massa -va molt bé ajudar-vos d'una cullera de servir gelat- i ompliu els motlles sense arribar a dalt de tot, aproximadament un terç, perquè després no es desbordin els pastissets.

I ja els podeu enfornar, aproximadament, durant uns 20-25 minuts, depenent del forn.

Per comprovar si estan, punxeu-los amb un escuradents. 

Jo prefereixo que quedin més aviat poc cuits que massa secs, així que a partir dels 10 minuts us recomano que aneu comprovant com estan.

Un berenar perfecte i d'allò més sa, ara que ha començat l'estiu. I igual de perfecte, per acompanyar aquests pastissets, és aquesta cançó de Luthea Salom.

Hey! wake up

the sun is up

with all the warmth and colors that it brings

we'll go plant our dreams

and watch them grow

into weird shapes that haven't yet been seen

let's get ourselves up on the roof

let's greet the sun

Darkness fills up the room with worries

it builds walls

it has no color at all

so, hey! wake up

the night is up

it left some dirty dishes in the sink

hey! wake up i'll make you a cup of tea

let's get ourselves up on the roof

let's greet the sun

(Luthea Salom)

Hey! Despierta

el sol ya ha salido

con todo el calor y colores que trae

iremos a plantar nuestros sueños

y verlos crecer

en extrañas formas que aún no han sido vistas

subamos al tejado

saludemos al sol.

La oscuridad llena la habitación de preocupaciones

edifica paredes

y no tiene color alguno

así que, hey! despierta

la noche acabó

dejó algunos platos sucios en el lavadero

hey! despierta, te haré una taza de té

subamos al tejado

saludemos al sol.

(Luthea Salom)