dimarts, 21 de novembre del 2017

Cargol treu banya, que la salseta és picant!





"Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l'herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: <<Cargol, treu banya!>>
mig em moro de poruc.

(Josep Carner)
 

L'altre dia vaig preparar cargols per primera vegada a la vida. Feia temps que ho tenia pendent, i no perque m'agradin especialment. De fet, més aviat poc. Només sóc fan de la salseta picant que a vegades els banyen. Ni tant sols era concient de la feina que porta fer-los si segueixes tot el procés.

Si bé és cert que a la majoria de mercats els venen purgats, si els colliu pel vostre compte els haureu de purgar durant una setmana, aproximadament, perquè, segons he llegit, eliminin qualsevol resta de herbes que poden ser indigestes per una persona. Per això, se'ls ha d'alimentar només amb farina; volem que eliminin residus, però no que perdin pes. He de reconèixer que la primera vegada que vaig llegir-ho, vaig riure i tot.

Una vegada purgats, o si els he comprat amb la feina feta abans de començar a cuinar-los, s'han de rentar bé, desbabar-los, rentant-los amb aigua freda i deixant en remull unes quantes vegades, fins que l'aigua surti clareta.

Durant aquest procés, comprovareu un parell de coses: la primera, la quantitat de vegades que defequen i, la segona, que lents, lents no sembla que ho siguin.

La lentitud del cargol tothom la coneix. La fama la té. I, de fet, bastant merescuda, ja que camina a una velocitat que oscila entre els 2,8 i els 13 mil.límetres per segon, el que suposa que camina mil vegades més lentament que l'home.

Aquest animal es mou gràcies a una sèrie de contraccions musculars ondulatòries que recorren la cara inferior del peu. El peu, que és la seva única part visible, es mou d'una manera molt complexa i continua que el permet avançar. I, per això, d'una manera lenta però segura, pot inclús desafiar la llei de la gravetat.

Però, no és l'home mil vegades més gran? I dic mil per comparar amb les vegades que la velocitat del cargol és menor que la de l'home...comproveu-ho vosaltres mateixos...jo havia d'estar molt atenta de que no s'escapés ningún.

En fi, que fer cargols és entretingut. Però jo vaig deixar-me dur per la recepta, anar tastant, anar afegint, i el resultat va ser excel.lent...una salsa deliciosa que al dia següent va permetre un arròs espectacular.


Per fer aquests cargols es necessiten els següents ingredients: 

  • 300 gr de cargols bovers (i per coure'ls: 1 ceba tendre, 4 alls, pebre en gra, llorer, romaní i sal)
  • 2 tomàquets madurs  
  • 1 ceba tendre
  • 1 pastanaga 
  • 3 bitxos
  • 3 alls + 2 per la picada
  • xerès dolç
  • cacau pur
  • 5 ametlles
  • 5 avellanes
  • anís estrellat
  • pasta seca de tomàquet (marroquí)
  • aigua de la cocció dels cargols
  • un polsim de comí
  • sucre moscovat
  • pebre d'espelette
  • romaní      
  • oli d'oliva verge
  • sal i pebre 

Primer de tot, una vegada ben nets i tots fora de la closca, s'ha de començar a coure els cargols. S'ha d'aconseguir que quedin tots ben sortits perquè la carn es cogui bé i després sigui fàcil de treure i per fer-ho se'ls ha d'enganyar. Per fer-ho, s'han de posar en una olla amb força aigua freda, amb la ceba tendra tallada a trossos, el llorer, els alls, el pebre i una bona branca de romaní i posar-los a foc ben suau, al mínim. El procés de cocció no és ràpid -bé, ja he dit que la rapidesa/lentitud és força subjectiva-, ja que ells han de creure que no els estem bullint, sinó s'amaguen.

Quan bulli l'aigua han de coure uns 45min o 1 hora, més o menys. 




I mentre, podem fer el sofregit. Primer s'ha de sofregir la ceba i la pastanaga tallada el més petit que pogueu, els alls picats i els bitxos sencers (per poder apartar-los després). Aquesta vegada si que és important que ho talleu tot ben petit, ja que si fessim trossos massa grans, no podria entrar bé la salsa dins la closca dels cargols. Mentre es sofregeix s'ha d'afegir la branca de romaní.




Quan sigui tot ben enrossit, s'ha d'afegir el xerès, una cullerada de sucre moscovat i el tomàquet tallat a dauets (sense les pepites) i deixar que cogui. S'ha de posar també l'anís estrellat, al gust, el polsim de comí, el pebre d'espelette, la sal i el pebre i deixer que redueixi una mica. Finalment, s'han d'afegir els cargols que hem colat i cobrir amb aigua de la cocció dels cargols i deixar que espessi la salsa mentre es prepara la picada.




Per fer la picada, s'han de posar els alls pelats, les ametlles, les avellanes, una cullaradeta de cacau pur en pols i picar bé. Quan sigui ben picat tot, s'ha d'afegir una miqueta d'aigua de la cocció i dissoldre bé per afegir a la salseta.

Uns minuts més i ja es poden servir.

Prepareu una bona quantitat de pa...la salsa és irresistible. Com aquesta cançó...


Qué bien que en mi pupilas siga entrando luz del sol,
Qué bien que en mi cerebro se
Produzcan intercambios de información,
Qué a tiempo te pusiste en medio
Qué bien que con mis dedos note el frío y tu calor,
Qué bien que por mis nervios corran impulsos
Que me cuentan que estás en mi habitación
Que no te has ido y que te tengo cerca

No sería lo mismo imaginarte
Que poder estudiarte con detalle.
Usaré cada segundo que pase
Para poner a prueba nuestras capacidades corporales
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos

Y qué genial, qué astuto, qué indecente,
Qué maravillosamente oportuno
El soplo de viento que ha unido, atrevido,
Tu olor con el mío.
Y qué manera de perder las formas
Y qué forma de perder las maneras,
Ya nada importa, el mundo ya se acaba,
No quedará nada,
Disfrutemos de la última cena

No sería lo mismo imaginarte
Que poder estudiarte con detalle.
Usaré cada segundo que pase
Para poner a prueba nuestras capacidades corporales
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos

(Izal)