dimarts, 3 de juny de 2014

Cuino amb Joan Roca. Sardines marinades.





"De vegades, 
la senzillesa és exquisida."

(Joan Roca)




Si una cosa he explicat varies vegades, és la meva espècie d'addicció als llibres de cuina. No passen mai més de dues setmanes entre visita i visita a la llibreria del costat de la feina a mirar les novetats, que en tant poc temps entre una i altre, normalment, són poques.

En tinc tants que d'aquí poc hauré de començar a buscar nous llocs per guardar-los, ja que l'espai a la llibreria de casa, està repartit entre ELL i jo, i no m'agradaria ocupar el seu espai. Tot i així, ELL m'ha regalat els millors llibres de cuina que tinc.

L'últim, per Sant Jordi, "Cuina amb Joan Roca. Tècniques bàsiques per cuina a casa.".

Senzillament espectacular. No és un llibre de cuina qualsevol, és ell, Joan Roca en estat pur. És la meva petita enciclopèdia culinària de capçalera.



Us podeu imaginar la cara que vaig posar quan els meus pares em va dir que el meu regal d'aniversari -avançat, ja que és el 30 de maig- era un dinar al Celler de Can Roca. Ells no la van veure, em van preguntar per telèfon si em faria il·lusió. Em vaig posar tant contenta i nerviosa a l'hora, que vaig semblar de pedra.

Durant dies vaig estar contant les hores, fins que, finalment va arribar el moment. Va ser un dia increïble. 




Suposo que imaginareu que duia el llibre al bolso perquè me'l signés...no sabia si podria demanar-li, però només entrar ens van fer una visita guiada per la cuina, i allà estaven els tres germans. Propers, naturals, amabilíssims...igual que el tracte dels cambrers durant el dinar.

Vaig sortir d'allà amb llibres signats, el menú, també signat, i varies fotos amb ells. I contenta com un gínjol. Un dia, sens dubte, per recordar. Una petita mostra. El meu tresor.




Del menjar, no cal que digui res més, les fotos que vaig anar penjant a Instagram, parlen per si soles. El millor restaurant del món. Uns dies abans va passar del primer lloc al segon, però de ben segur que tornaran al número 1.




Com podeu veure, el menú Festival és senzillament excels.




Així que, per a mi, hi va haver un abans i un després. A més a més, després de dinar a Can Roca, em van entrar unes ganes terribles de fer totes i cada una de les receptes del seu llibre. I quin millor moment per començar a fer-les que un bon sopar, en molt bona companyia. No hi ha res que m'agradi més que tenir gent a casa, que es presti a fer de conillet d'indies gastronòmic.

La primera recepta que vaig provar, va ser aquesta, i de ben segur, que a cada la farem sovint, sobretot ara que ve la calor. Un plat senzill, fresc, deliciós i econòmic.



Per fer les sardines marinades, es necessiten els següents ingredients:

  • 20 sardines a filets
  • 200 gr de vinagre de vi blanc
  • 60 gr de tomàquet raft
  • 1 ceba tendre
  • Cibulet
  • oli d'oliva verge
  • sal i pebre


En primer lloc, s'ha de netejar bé les sardines i tallar-les a filets, amb molt de compte de treure totes les espines i les escates.




Llavors, s'ha de posar els filets de sardina en una salmorra d'aigua freda amb el 10% de sal, que haurem fet dissolent sal (un 10% de la quantitat d'aigua) en aigua bullent que, abans de fer servir, haurem de deixar refredar del tot. S'han de deixar amb aquesta solució salina durant 5 minuts.




La salmorra dessagna la sardina, elimina les olors i, al mateix temps, hi dóna el punt de sal.

Passats els cinc minuts, s'han de marinar els filets amb el vinagre, de vi blanc, durant 30 minuts. 




Després, enretirar-los i assecar bé amb l'ajuda de paper de cuina.




Llavors, s'han de reservar coberts amb oli d'oliva verge, fins al moment de servir-les.




Per servir-les, s'han de col·locar les sardines en un plat o safata i posar pel damunt daus petits de tomàquet, pebre negre acabat de moldre, cibulet tallat petit i làmines fines de ceba tendre, que prèviament, s'ha de tenir en remull amb aigua freda perquè sigui ben lluent i perdin fortor.






I com ja he avançat, va ser un sopar fantàstic, amb molt bona companyia. I aprofitant que ens trobem a l'any Vinyoli, no podia acabar el post amb un text més adequat que el seu preciós poema En bona companyia. "...la nit és tota per nosaltres. Encén el vi."


En bona companyia

Molts jardins amb peònies,
lilàs i pèsols
d'olor, són lloc de bon estar,
quan ja la llum abaixa
la veu i, sense fer remor,
pels engorjats del vespre
s'allunya la tartana
del desesper.

El dia torça el coll
com una espiga plena.
La nit és tota per nosaltres.
Encén el vi.

(Joan Vinyoli)



TEXTO O DESCRIPCION




3 comentaris:

  1. em sona això de no trobar lloc pels llibres de cuina, he he he. quina sort, haver anat al Celler. El llibre del joan Roca també volta per casa des de St. Jordi, encara no he intentat cap recepta, però sí que m'he encantat en les tècniques que explica, és genial aquest llibre.... t'han sortit unes sardines molt guapes! petons!

    ResponElimina
  2. Hola Marta, no coneixia el teu blog, he trobat aquesta recepta a "les teves receptes" i m'ha encantat! Ja t'aniré seguintperque m'agrada molt tot el que he vist. Jo també tinc un blog,si vols visitar-me em farà molta il.lusió, em trobes aquí

    http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  3. Dinar o sopar al Celler és tota una experiència!!! Petons!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!