diumenge, 11 d’agost de 2013

Un aperitiu sorprenent. Tartar de fuet.








“La gran protagonista es la materia prima,
nuestro cometido como cocineros debe ser no estropearla”

(Alain Chapel)



A l’estiu, igual que passa per Nadal, però amb un altre tipus de producte, ens bombardegen amb anuncis.

No sé vosaltres, però jo estic una mica farta de que cada vegada que poso la tele –sort que és poc-, em repeteixin una vegada i una altre els mateixos anuncis, fins avorrir-los. O fins que et desquicies, perquè no pots deixar de xiular la seva melodia. Això em passa sobretot amb l’anunci de l’estiu de TV3 i el seu “…deixa que et canti una cançóooo uuuoooo, uoooo…”, que ha acabat per atavalar-me molt.

Aquest any, però, hi ha un anunci que m’ha agradat molt, i m’ha sorprès. 

Normalment, aquesta marca, fa anuncis més aviat carrinclons, que intenten emocionar, encara que el que anunciïn sigui una simple pizza (he de dir que tot i ser així, el de l’any passat de la mare que deixava els fills a casa l’àvia, també em va agradar), però aquest any, han fet un que em va fer somriure.

I és molt real. Per fi. Aquest anunci, és real.

A casa meva, també va desapareixent el fuet així i veure, com si estiguessis espiant per un foradet, com els membres d'una família van picant fuet, i com la mare els pregunta on ha anant a parar, amb una espontaneïtat que tot i ser fingida, és creïble, m’ha encantat.

Però no m’ha fet comprar el producte.



El fuet, espetec, tastet, petador o secallona és un embotit típic català, fet de carn magra de porc, cansalada picada i adobada amb pebre negre o altres espècies, que són les que fan que hi hagi varietats de sabors, i embotit dins d’un budell prim de porc. Després, es deixa en repòs i, durant dies, es va curant.

El nom, sembla ser que es deu a la semblança amb l’arma que duu el mateix nom, fuet, que també és llarga, prima, dura i flexible.

Encara que se’n fa a tot Catalunya, el més conegut és el de Vic, fet amb porc de Vic, o el d’Olot. No té res a veure un fuet comprat en una fira d’artesans o al mercat, amb un fuet qualsevol comprat en un supermercat.

Per això, per fer el plat que avui us proposo, que és sorprenent, us recomano que no compreu qualsevol fuet, ja que aquest, no només és l’ingredient principal, és l’ingredient.

És un aperitiu que no m’esperava que fos tant bo i que a partir d’ara formarà part dels sopars pica-pica improvisats. És ideal i deliciós.

El vaig descobrir fa poc a The Croqueta Lover, i el mateix dia, el vaig fer per sopar. 

No tenia temps de fer pa i el vam provar amb torradetes, però la pròxima vegada faré pa de vidre, que segur que ben untat amb aquest tartar serà per plorar de plaer.



Us poso les quantitats que vaig fer servir:

  • ½ fuet de bona qualitat (molt important) 
  • 3 tomàquets grans de penjar 
  • Oli verge (també és important la qualitat de l’oli) 
  • Sal i pebre


És tant fàcil, que gairebé no hi ha res a explicar.

Primer s’ha de treure la pell del fuet; si costa molt, humitejant la pell amb una mica d’aigua facilita molt la feina.

Després, s’ha de picar el fuet, mica en mica, per evitar que quedi massa triturat, s’han d’apreciar una mica els trossets, no ha de ser una pasta.



 
A part, en un bol, s’han de ratllar els tomàquets. 




I barrejar bé, tot, amb un bon raig d’oli, sal, i un bon pessic de pebre. Aneu provant i amaniu al gust, a mi m’agrada bé de pebre.

I ja està llest!! 



Al damunt d’una torradeta o pa de vidre (molt millor si en teniu), queda espectacular; també podeu posar al damunt del pa una mica de mantega, com si fos Steak Tartar.







Per acabar, en honor a Vic, que és on fan el millor fuet que hi ha, un poema de Jacint Verdaguer:
 

La fira de Vic

Cada ovella
amb sa parella.

Oidà, nines, oidà!
Ja el tres de maig arriba,
la fira dels festeigs
de fadrins i de nines,
la fira dels amors,
la reina de les fires.
Enguany, que en tot lo cel
ni un nuvolet s'obira,
ni en eixa vall un clap
que ple de blat no sia,
que està tan blau lo cel,
tan verdes les cormines,
que els granerons són plens
i té lluc la collita,
com sortirà a la plaça
la flor d'eixes masies,
les del faldilló blau,
de cara de celístia,
los de vermella galta,
de musca barretina!
Nines, que vostres cors
mústics, d'amor revisquen
a les paraules dolces
del que tant vos estima.
Fadrins, saborejar
bé pugueu les guspires,
les dolces guspiretes
d'alguns ullets de nina.

(Jacint Verdaguer)







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!