आलू पराठा o Aloo Paratha {Pa farcit de patata picant} ...i curry de carabassa!

"Cuida tus Pensamientos

porque se volverán Actos.

Cuida tus Actos

porque se harán Costumbre.

Cuida tus Costumbres

porque formarán tu Carácter.

Cuida tu Carácter

porque formará tu Destino.

Y tu Destino será tu vida."

(Mahatma Gandhi)

Ara feia uns mesos que no arribava temps al repte Bake The World, un dels meus predilectes de la xarxa, així que després de l'estiu tenia clar que faria el possible per arribar-hi...i aquí em teniu....de matinada, editant la recepta.

Aquesta vegada el pa triat és un deliciós pa pla. Boníssim. Puc dir que encara em rellepo de pensar en aquest pa ben cobert del curry de carabassa que proposo com a acompanyament.

La Paratha és un pa pla típic dels pobles del subcontinent indi i s'elabora amb farina atta, tot i que si no en trobeu es pot fer amb farina de blat i ghee -mantega clarificada-, com a ingredients més peculiars. És bastant comú que es farceixi amb verdures, patata o paneer -un formatge indi- i és ideal per menjar amb encurtits, iogurt o qualsevol tipus de curry.

La gràcia és que es posa el farcit enmig d'una bola i s'aplana després fins que queda ben fi. Gairebé no és notaria que està farcit, sinó fos pel deliciós sabor que té.

Diuen que el seu consum també té connotacions socials; sembla ser que la quantitat de temps que es dedica a la seva elaboració, fa que sigui per les ocasions especials.

En fi, que a part de la paratha, us recomano i explico un deliciós curry que juntament amb aquest deliciós pa us farà viatjar en vol directe a la Índia. 

Si no em creieu, només cal que ho proveu...

Per fer els paratha es necessiten els següents ingredients:

• 3 tasses de farina atta (o comú)
• 1 1/2 tasses d'aigua calenta
• 1 cullerada de ghee (mantega clarificada) o oli
• 1 patata gran
• cúrcuma
• 1 ceba lila
• 2 cullerades de coriandre fresc picat
• 1/2 culleradeta de xili sec picat
• sal

En primer lloc s'ha de coure la patata en un cassó amb aigua, una punta de cúrcuma i sal.

Una vegada cuita i freda, s'ha de pelar i aixafar com si fos un puré i barrejar amb el ghee (o oli), la ceba lila picada a trossos el més petits possibles, el coriandre picat, el xili i la sal. S'ha de barrejar bé fins que tots els ingredients quedin ben integrats. I reservar.

A part, s'ha de fer la massa dels parathas.

Per això, s'ha de barrejar la farina amb l'aigua i la sal i pastar fins a aconseguir una massa suau que no s'enganxi als dits. 

I una vegada brillant i elàstica, s'ha d'afegir una cullerada d'oli, pastar de nou i deixar reposar, tapat, durant una hora.

Passat aquest temps, s'han d'agafar boles de massa i amb els polzes fer un forat al mig fins que quedi com un cistell, llavors, s'ha de posar una bola de pasta de patata i tancar fins que quedi coberta amb la massa. Així amb tota la massa i la pasta de patata.

S'han d'enfarinar les boles i amb el corró estirar fins que quedi molt fina.

S'ha de coure en una paella fins que els dos costats siguin daurats.

Ideal per servir amb curry. Jo l'he acompanyat amb un curry vermell de carbassa i ceba lila que està per llepar-se'n els dits. És tant senzill com tallar a daus la carabassa i sofregir-la amb ceba lila a juliana...podeu fer la pasta de curry vermell com jo o posar-ne de ja preparada, al gust. 

I quan sigui llest, una mica de coriandre fresc pel damunt i a gaudir!!!

I per acabar, avui una cançó de Blaumut...

Mirant de veure el temps,

les pomes verdes i aquest cel desert.

La ciutat dels errors 

avui és com un bosc tot ple de menta.

Només veig un fanal

i tres ocells a la branca d'un bar.

Simplement no és dilluns,

i el teu desembre no es refreda mai.

De moment, de moment,

seurem aquí, veurem passar la gent, i potser,

les nostres siluetes també, no ho sé...

vestides amb paraules i un barret.

Els cotxes ambulants,

tu condueixes frases sense mans,

i el solet als botons

del teu abric mirant per la finestra.

I la llum als racons

de tots els pensaments, però...

De moment, de moment,

seurem aquí, veurem passar la gent, i potser,

les nostres siluetes també, no ho sé...

vestides amb paraules i un barret.

Caminant, caminant,

faran coses curioses d'un passat tronat,

i pujaran a un taxi mig aparcat

cap a una terrasseta on veure el mar.

(Blaumut)

Bake the world fa parada a França. Fougasse de xili i sàlvia.

"Bienaventurado

el que no cambia el sueño de su vida

por el pan de cada día."

(Facundo Cabral)

Com n'és de maco aquest pa. I quina delícia. Quan vaig veure que aquest mes, el repte Bake The World, ens duia a França a conèixer la fougasse, ràpidament em va venir al cap la millor que he provat mai, la de carxofes de Daniel Jordà. La vaig tastar en un dels seus cursos i fa molt que la tinc pendent, però no vaig trobar les carxofes que ell fa servir i sense elles, no la vull reproduir, així que la deixo en stand by, fins que tornin a tenir les carxofes.

I d'un mestre, vaig passar a un altre. 

L'elaboració bàsica d'aquesta recepta és de'n Richard Bertinet, un dels grans gurús del pa i jo, només he aportat aromes a la massa, de xili i sàlvia. 

La fougasse és un pa típic de la zona de la Provença i diuen que el seu origen es remunta a l'antiga Roma. 

Sembla ser que prové del que es coneixia com a panis focacius, un pa pla que es coïa amb les cendres de la llar. De fet, possiblement, d'aquest pa provenen una gran varietat de pans com la Focaccia italiana, la Hogaza espanyola, la Pogača dels Balcans o la Fugassa de Liguria, tot i que a França, igual que jo he fet, s'acostuma a afegir alguns ingredients per aromatitzar el pa, com olives, formatge, anxoves o herbes aromàtiques, entre d'altres.

Aquest pa, a més a més, tenia una funció i és que s'utilitzava per calcular la temperatura del forn de llenya, abans de coure pans més grans i aquest, era el pa que els treballadors es menjaven per dinar, no es venia.

Si m'accepteu un consell, mengeu-lo acabat de fer, el seu cruixent no té preu.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 500 gr de farina de força
• 350 gr d'aigua
• 10 gr de sal
• 10 gr de llevat fresc
• farina de blat de moro
• xili picat al gust
• orenga o sàlvia secs al gust
• all picat

La recepta d'aquesta fougasse, parteix dels ingredients de la massa de pa blanc, que altres vegades he posat al blog i que sovint faig servir per fer variacions.

Només s'ha de pastar bé tots els ingredients, menys les espècies, seguint el mètode tradicional de'n Richard Bertinet (amassat francès) o amb la pastadora. Jo aquesta vegada, he barrejat una mica els ingredients dins d'un bol i he pastat a mà.

Una vegada ben pastat, s'han d'afegir les espècies i pastar fins que tots els ingredients s'hagin barrejat bé.

Llavors, s'ha de deixar llevar una hora, dins d'un bol untat amb oli i tapat amb un drap humit.

Passat aquest temps, s'ha de dividir la massa en quatre porcions, i, desgasificant una mica, s'ha de donar a cada porció, forma de rectangle. S'ha d'enfarinar bé cada tros amb farina de blat de moro.

Una vegada estigui la massa una mica estirada, amb la rascleta, s'ha de fer un tall al mig i a cada costat del tall central, dos talls més, com a la foto.

Amb les mans, s'ha d'obrir els forats i posar al damunt del paper de forn, untant bé amb farina de blat de moro, que farà que quedi encara més daurat i cruixent.

S'ha de coure al forn, que ha d'estar prescalfat a 230ºC, durant 10-12 minuts.

Es pot menjar una mica tebi o deixar refredar del tot al damunt d'una reixeta.

És un pa deliciosament aromàtic i extraordinàriament cruixent. No deixeu de fer-lo.

Mireu quina pinta té la molla, en un tres i no res, us acabareu una fougasse sencera.

Mossegar aquest pa, et fa feliç, així que per acabar només podia posar una cançó alegre. Avui, tanco el post amb Els Catarres.

Vull estar amb tu

L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu

els plats del sopar que ningú té el valor de rentar

i penso en tu a cada moment

des que el sol treu el cap pel Tagamanent

i va il·luminant el somriure de la meva gent

El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit

els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir

i quan em dius que tens pressa, però encara tens temps

d'enganxar-te als llençols durant cinc minuts més

fent el gos, fent l'amor, espolsant-nos la mandra molt lentament

I és que per mi

els teus defectes són tan espectaculars

ningú podrà fer-me dubtar

que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu

Quan m'enfado i esclafes a riure per sota el nas

quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar

La vida tranquil·la dels dies d'estiu

les nits a la fresca banyant-nos al riu

petons i cançons a la platja de Tamariu

La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria

que viu entre els teus gestos quotidians

em quedaré amb tu per sempre, a la vora de la primavera

que desplegues generosa a cada pas.

(Els Catarres)

Bake the World. Pan de Jamón.

"Los que soñamos

sentimos el sueño más hermoso

nos morimos temprano

porque no somos sueños

ni pájaros

y el aire nos pesa

sin embargo con todo

volvemos cada noche

para morirnos de otro sueño."

(Reynaldo Pérez Só 

-poeta venezolano-)

Aquest mes amb Bake the World viatgem a Venezuela, i no amb un pa qualsevol. Aprofitant que s'apropa el Nadal i que tothom comença, si més no, a pensar receptes per les celebracions, ens proposen el "Pan de Jamón".

El "Pan de Jamón" és un pa farcit de pernil, panxeta fumada, olives i, en alguns casos, amb panses -tot i que jo no n'he posat-, típic de Venezuela.

Segons Miro Popić, un periodista i columnista veneçolà especialitzat en gastronomia, el creador d'aquesta delícia va ser Gustavo Ramella, el propietari d'un forn ubicat a la cantonada entre el carrer Marcos Parra i el carrer Solís, de la ciutat de Caracas, concretament durant l'any 1905. Diuen que llavors només duia pernil i que va agradar tant que la majoria de forns van començar a oferir-lo.

Cap als anys 20 ja hi havia tantes varietats que se'n perdia el compte, amb ametlles, olives negres, nous tàperes...a més a més, al ser un pa tan bonic es va popularitzar per tot el territori, establint-se, com a plat típic de les festes de Nadal.



Hi ha moltes receptes per internet, així que m'he decantat per la que més em va entrar pels ulls, i és que la vaig trobar preciosa; la veritat és que no m'ha decebut gens. La recepta és del fantàstic blog Chokolat Pimienta.

De fet, és un tipus de pa que pensava que no m'agradaria massa i pensava inclús, que seria sec de menjar, però la veritat és que no podia anar més errada. És deliciós i suau, melós, saborós i amb un deliciós contrapunt entre la massa, més aviat dolça, i el farcit salat, sobretot, el de les olives.

Us asseguro que sorprèn.

Per fer aquest pa tant deliciós, es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:

• 1 cullerada de sucre morè
• 60 ml d'aigua tèbia
• 12 gr de llevat fresc
• 250 ml de llet
• 50 gr de sucre
• 1/4 culleradeta de sal
• 1 ou
• 500 gr de farina
• 75 gr de mantega

Pel farcit:

• 10 lamines de panxeta ibèrica fumada
• 2 làmines de 1/2 cm de pernil dolç 
• 200 gr d'olives verdes

Per l'acabat:

• 1 ou
• 1 cullerada de llet
• 1 pessic de sal
• 1 pessic de sucre

La recepta és ben fàcil de fer.

En primer lloc s'ha de posar la cullerada del sucre morè, l'aigua tèbia i el llevat, barrejar bé i deixar reposar un quart d'hora mentre es preparen la resta d'ingredients.

La resta, menys la mantega i la sal, s'han de posar al bol de la pastadora, en el meu cas la KitchenAid, i quan hagi reposat la barreja anterior, afegir-la i pastar fins que la massa ben homogènia.

Arribats a aquest punt, s'ha d'afegir la sal i, mica en mica, la mantega en consistència de pomada i seguir pastant fins que la massa es torni llisa i brillant.

I llavors s'ha de deixar reposar fins que dobli, gairebé el volum, dins d'un bol pintat amb una mica d'oli, i tapat; aproximadament una horeta, o més si fa molt de fred.

Passada la primera fermentació, s'ha de posar la massa al damunt de la taula, enfarinada, i estirar en forma de rectangle, guardant un petit trosset per fer la decoració del pa.

Una vegada donada la forma, s'ha de cobrir, en primer lloc, amb les làmines de panxeta, després amb les de pernil en dolç i, per últim les olives. Hi ha qui posa panses, però jo no n'he posat.

Per acabar, i amb molt de compte, s'ha d'enrotllar la massa per donar forma al pa i col·locar-lo a la safata del forn, coberta amb paper vegetal.

Abans de deixar llevar de nou, s'ha de pintar el pa amb la barreja de sucre, sal, ou i llet, enganxant la decoració que vulgueu i pintant-la, també.

Amb molt de compte s'ha de punxar una mica la superfície amb una forquilla i deixar que llevi, de nou, durant uns 45-60 minuts.

Prescalfem el forn a 180ºC i una vegada arribi a la temperatura, s'ha de coure de 30 a 45 minuts, depenent de la potència de cada forn, o fins que sigui ben dauradet.

Us prometo que és deliciós.

I què millor per acabar una recepta nadalenca que amb la preciosa cançó que posa la banda sonora al anunci d'enguany de la Loteria. Per fi un anunci que emociona. Encara estic horroritzada amb el de l'any passat.

Glacier

Someone hear a lie, somewhere underneath

Caught between the reeling, mirroring the beat.

I no longer fit and the years asleep.

Show no sense of holding, staring aimlessy.

I wanna go south of the river, glacier slow in the heart of the winter.

I wanna go south of the river, face it alone in the heart of the winter.

And this we'll celebrate, this we'll celebrate

There and on the stage, this is a mistake.

Damn me off the long.

Down the earth and moon

Damp and clawing kneeling, rustling into change.

In a moment I was caught, in a calling by a steam.

In the moment of a hot.

I wanna go south of the river, glacier slow in the heart of the winter.

I wanna go south of the river, face it alone in the heart of the winter.

I am knotted at the love called house.

Few became, few became as glory as long locked as the forest state and starting living near.

Harrow since, ever since the farthest reaching under we inside a cheat, his banks again, so dear.

Someone hears a lie, somewhere underneath.

Caught between the reeling, mirroring the beat.

I no longer fit, and in years we fall.

Silence is so cold, and there's no sense at all.

And I was someone else,

I was something good.

Barrelling at the old.

There along the door.

I wanna go south of the river, glacier slow in the heart of the winter.

I wanna go south of the river, face it alone in the heart of the winter.

(James Vincent McMorrow)

Kiymali Pide. Afiyet olsun.

"MI SOMBRA

Ya estoy fastidiado de arrastrarla,

desde que nací, en la punta de mis pies.

Ya es hora de que vivamos en el mundo,

ella su vida

y yo la mía."

(Orhan Veli Kanik -poeta turc-)

Els mesos passen sense ni adonar-nos-en i com cada final de mes, una recepta de pa, a proposta de Bake The World. Aquest mes, viatgem a Turquia i la recepta proposada, va ser el Pide, podríem dir que el pa més conegut de tots els pans turcs.

El Pide és un pa, pla, semblant a la pizza, però amb forma de barca. Els farcits poden ser de tots tipus, jo he optat per una barreja de carn picada de vedella i de xai -el pide de carn l'anomenen Kiymali Pide-, però en realitat té tants farcits com imaginació hi poseu.

De fet, inclús la forma varia i és que existeixen molts tipus de Pide, no només pel farcit, sinó també per la forma.

Gairebé cada regió de Turquia en té la seva varietat. Per exemple, a la regió del Mar Negre diuen que es prepara com si fos un calzone, cobrint els ingredients amb la mateixa massa que es fa servir de base, en canvi en moltes altres, com la que he fet avui, no es cobreix.

Jo he seguit, d'entre les moltes receptes que he trobat, una de les que ens proposaven de Bake The World, concretament la del blog Hangs in dough, i la veritat és que és una recepta fantàstica.

I sense més preàmbuls -avui vaig al gra-, us explico la recepta.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:

• 10 gr de llevat fresc
• 1 pessic de sucre
• 100 ml d'aigua tèbia
• 220 gr de farina aproximadament
• 1 pessic de sal
• 1 raig d'oli d'oliva
• 1 cullerada de iogurt natural

Pel farcit:

• 100 gr de carn picada de vedella
• 100 gr de carn picada de xai
• pebrot vermell
• ceba
• 1 tomàquet
• mozzarella o formatge ratllat
• sal i pebre
• farigola
• chile sec
• comí

Igual que quan fem una pizza, el primer que s'ha de fer és la massa, i més tenint en compte que aquesta necessita una hora de repòs.

En un bol petit, s'ha de desfer el llevat i el sucre amb els 100 ml d'aigua tèbia.

Mentre reposa uns minuts, en el bol de la pastadora -es pot fer a mà, però jo ho vaig fer amb la KitchenAid-, s'ha de posar la farina tamisada i la sal, amb l'oli i el iogurt.

Llavors, s'ha d'afegir l'aigua amb el llevat i pastar fins que quedi una massa homogènia i es desenganxi de les parets, uns deu minuts, aproximadament.

I en un bol enfarinat, una hora de repòs, tapada amb un drap humit i, a poder ser, en un lloc on no hi hagi corrents d'aire.

Passat el repòs, ja es pot formar el Pide. Més o menys gran, segons volgueu. Jo en aquest cas, l'he fet bastant gran.

Per fer-lo, s'ha d'enfarinar la taula i estirar la massa, fina, fins que tingui forma d'ull. Una vegada tingueu el gruix, es pot tallar amb un ganivet, sense serra, la forma.

I llavors, s'ha de posar a la safata del forn, on el courem, al damunt de paper vegetal.

A part, s'ha de picar la carn i amanir-la al gust amb les espècies, sal i pebre.

I picar les verdures, a daus: el pebrot vermell, la ceba i el tomàquet.

Jo, en primer lloc, vaig posar una mica de tomàquet fregit casolà, a la base i una mica d'orenga i alfàbrega.

Després, la carn picada, amanida. En cru.

Al damunt la barreja de verdures que també han d'estar amanides amb sal, oli i pebre, i finalment, el formatge. Jo vaig posar mozzarella fresca i va quedar molt bo; de totes maneres, la propera vegada ho faré amb un formatge que deixi anar menys aigua al coure.

I finalment, s'ha de tancar el Pide. Per fer-ho, s'han de tancar els costats perquè quedi forma de barqueta, pessigant els extrems perquè no es desfaci al coure al forn.

S'ha de coure a forn prescalfat a 200ºC durant uns 30 minuts, segons el forn, o fins que tingui el daurat que més us agradi.

És deliciós. I cruixent.

I avui sense relació alguna amb la recepta, una cançó que feia temps que no escoltava i que m'encanta: Viaje a los sueños polares.

Viaje a los sueños polares

Cuando pesen demasiado la rutina

El trabajo y la vida en la ciudad

Nos iremos en un viaje infinito

Con esa tonta sensación de libertad

Hacia el fondo de ese mundo del que me has hablado tanto

Paraíso de glaciares y de bosques polares

Donde miedos y temores se convierten en paisajes

De infinitos abedules de hermosura incomparable

Dibujamos sobre un mapa imaginario

Autopistas de gran velocidad

Nos invade una ilusión desconocida

Y nuestra única intención es avanzar

Hacia el fondo de ese mundo del que me has hablado tanto

Paraíso de glaciares y de bosques polares

Donde miedos y temores se convierten en paisajes

De infinitos abedules de hermosura incomparable

Donde siempre te querré

(La casa azul)

New York Deli Bread. Aromàticament deliciós.

"L'home que més estima la seva pàtria

és el més cosmopolita."

(Alfred Tennyson)

I com cada final de mes, toca encendre el forn amb la deliciosa proposta de Bake the World. Avui, Pa Deli Novayorkès.

Un pa ideal per fer els famosos sandvitxos que fan allà, de pollastre, de pastrami, i de tot allò que us pugueu imaginar. 

Un pa d'un subtil sabor àcid i amb un indescriptible aroma que li donen les llavors de comí de camp (alcaravea) i la farina de sègol. 

Un pa clar -fet amb farina de sègol blanca- però amb una molla compacta i esponjosa que fa que aguanti qualsevol farcit.

Un pa que, si bé es fa en dues etapes, ja que es comença la nit anterior amb l'esponja -un preferment que serà qui li donarà aquest sabor tant característic al pa- val la pena elaborar perquè el seu sabor, enamora.

Corren per la xarxa moltes receptes d'aquest pa, i jo, per fer la recepta d'avui, he seguit, d'entre totes les propostes de Bake the World, la de la web Faragulla, i la veritat és que ha quedat, francament, deliciós.

Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:

Per fer l'esponja:

• 112 gr de farina
• 95 gr de farina de sègol blanca
• 350 gr d'aigua natural
• 0,8 gr de llevat fresc
• 19 gr de sucre
• 14 gr de mel

Pel pa:

• 353 gr de farina de força
• 5,5 gr de llevat fresc
• 14 gr de llavors de comí de prat (alcaravea)
• 10 gr de sal

En primer lloc s'ha de fer l'esponja, barrejant tots els ingredients per fer-la amb l'ajuda d'una cullera de fusta i fins a obtenir una barreja sense grumolls, suau i bastant líquida que s'ha de cobrir amb paper film i deixar que reposi, a temperatura ambient, si és possible a 21ºC, durant unes 14 hores.

Passades aquestes 14 hores, l'esponja ha d'estar plena de petites bombolles, tot i que no ha d'haver pujat perquè és una massa molt líquida, i ha de fer una olor lleugerament àcida.

Llavors s'ha de començar a prepara la massa del pa.

Per fer-ho, s'ha de barrejar la resta d'ingredients amb l'esponja i pastar.

Una vegada estiguin els ingredients ben barrejats, s'ha de bolcar la massa al damunt de la taula on pastarem -és molt enganxosa-, que ha d'estar una mica enfarinada i pastar per períodes de cinc minuts amb descansos, entre pastada i pastada, de 15 o 20 minuts, perquè el gluten es relaxi, fins que la massa sigui uniforme i brillant.

Llavors, s'ha de fer una bola amb la massa i posar-la en un bol untat amb una mica d'oli, tapar bé i esperar a que llevi durant una hora i mitja, aproximadament. Ja veureu que la massa creixerà molt.

I passada l'estona de fermentació, ja es pot formar el pa. O bé dos barres de 500 gr cadascuna o, com jo he fet, una de quilo.

Una vegada formada la barra, ha de tornar a fermentar, o dins d'un banneton o al damunt d'un paper vegetal amb dos objectes que facin de tope perquè el pa no perdi la forma, com podeu veure a les imatges. I a fermentar una hora, hora i mitja més.

Quan quedi una mitja hora per acabar la fermentació, s'ha de posar a prescalfar el forn a màxima temperatura.

I quan el pa hagi fermentat, s'ha de crear vapor al forn vaporitzant les parets amb aigua i posar el pa, una vegada s'hagin fet uns talls longitudinals al pa.

Els primers 15 minuts s'ha de coure a temperatura màxima i amb vapor i després, a 220ºC durant uns 30 minuts més, fins que tingui el daurat que volgueu. 

Una vegada cuit, s'ha de deixar refredar al damunt d'una reixeta.

I si podeu aguantar, us recomano que no talleu el pa fins passades 12 hores. Guanyarà en aromes.

Ja veureu quin pa més aromàtic, és ideal per fer sandvitxos de pollastre. Mireu quin sopar més bo vam fer.

I per degustar el New York Deli Bread, una cançó de Sidonie.

Nueva York

El borracho del parque

escupiendo insultos en mi honor,

baila y pisa las flores

con zapatos hechos de cartón.

Brillan dos arcoíris

en pequeños charcos de gasoil.

En el puente de Brooklyn

llenas mis dos ojos de hormigón.

Dicen que aquí

los versos dejan cicatriz,

el trovador oculta el arma

en un solar de Nueva York.

Te lo pido por favor,

un día más en Nueva York, oh, oh, oh

Te lo pido por favor,

un día más en Nueva York, oh, oh, oh.

Cada calle es un truco,

cada esquina es un farol.

Caigo en todas tus trampas

de alcantarilla y vapor.

Por la sucia escalera

subo al tejado al despertar.

Buenos días, Manhattan,

¿me concede usted el siguiente vals?

Dicen que aquí

los versos dejan cicatriz,

el trovador oculta el arma

en un solar de Nueva York.

Te lo pido por favor,

un día más en Nueva York, oh, oh, oh

Te lo pido por favor,

un día más en Nueva York, oh, oh, oh.

Te lo pido, te lo pido, te lo pido por favor,

un día más en Nueva York, oh, oh, oh

Te lo pido, te lo pido, te lo pido por favor,

un día más en Nueva York, oh, oh, oh.

(Sidonie)