Nuggets deliciosos i saludables? Si. Nuggets de brocoli i moniato.

"Admiro a la gente que vive sin problemas,

que mira el mundo con despreocupación.

A diferencia de ellos,

yo sufro más de la cuenta."

(Kurt Cobain)

Actualment, la vida és caòtica, ràpida, estressanat. Tot passa a mil per hora. El ritme de vida és frenètic, per uns més que per altres. Per això és important mantenir el control.

Aquestes presses fan que moltes vegades, no mengem com seria bo que ho féssim; i aquesta alimentació, només va en contra de la nostra salut. Aliments processats, fregits, congelats, excés de sucre...el món pateix un desequilibri, i l'alimentació, també.

I menjar equilibrat no només s'hauria de relacionar amb la pèrdua de pes, sinó amb tots aquells beneficis que ens perdem sinó ho fem així. I és que menjar sa, per començar, estimula les papil·les gustatives i incrementa la percepció dels sabors naturals, que al cap i a la fi, en resulta l'essència. Per no parlar de la vitalitat que genera, doncs es crea menys quantitat d'insulina que amb una alta aportació d'hidrats de carboni. I com no, disminueix el risc de patir malalties greus a llarg termini, com malalties cardiovasculars, per exemple. O un altre motiu per decidir menjar sa: redueix l'estrés. Si, si. Com sentiu. Disminueix els nivells de cortisol, l'anomenada hormona de l'estrés i sembla ser que això millora l'humor.

Per això, i perquè no és que em trobi en una etapa precisament tranquil·la i lliure de preocupacions, quan va caure a les meves mans el llibre de la Chloé Sucrée, Being Biotiful, em va enamorar. Tant, que em vaig proposar provar totes les receptes. I la d'avui, és la primera que vaig provar. I és una meravella.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 moniatos mitjans 
• 1 brocoli gran (aprox. 500 ml de brocoli cuit)
• 2 ous 
• 100 gr de formatge ratllat tipus Fontina
• sal i pebre
• 2 cullerades de parmesà ratllat
• 185 gr de quinoa cuita
• 50 gr de flocs de civada
• un pessic de xili mòlt
• avocat
• all
• llima
• oli d'oliva
• sal i pebre
• coriandre

En primer lloc, s'han de coure els moniatos, així que mentre prescalfem el forn a 200ºC, s'han de pelar, tallar-los a trossos i coure'ls uns 15 minuts, aproximadament, en aigua bullint, fins que siguin cuits. Després, s'han de colar, aixafar fins que sigui un puré i deixar refredar.

A part, s'ha de coure el broquil, també amb aigua bullint, durant 6 minuts, colar i deixar refredar.

Quan sigui una mica més fred, s'ha de picar amb el robot de cuina uns minuts, per aconseguir un puré, però que no sigui molt fi, han de quedar trossets.

I a part, en un bol gran, ja podem barrejar el brocoli, el puré de moniatos, els formatges, els ous, la quinoa, els flocs de civada i la sal i el pebre al gust. Jo vaig afegir també una mica de xili mòlt.

S'ha de barrejar tot molt bé i després fer boletes amb forma de nuggets.

No són fregits, així que haurem de preparar la safata del forn o amb paper de forn o amb Silpat -jo el faig servir i és meravellós-, per fornejar uns vint minuts per cada costat, o fins que siguin ben daurats. No només queden més macos, sinó que els dona un sabor caramelitzat deliciós.

I per acompanyar, res millor que un deliciós guacamole del més senzill, del que només porta avocat aixafat amb una forquilla, sal i pebre, llima, coriandre i un raig d'oli d'oliva.

I amb la Chloé he après receptes i he après cançons...

Formidable

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh bébé, oups, mademoiselle

Je vais pas vous draguer,

promis juré

J'suis célibataire

et depuis hier putain

J'peux pas faire d'enfant

mais bon c'est pas

Eh reviens !

5 minutes quoi,

j't'ai pas insulté,

j'suis poli, courtois

Et un peu fort bourré

et pour les mecs comme moi

Vous avez autre chose à faire,

vous m'auriez vu hier

Où j'étais

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh tu t'es regardé,

tu t'crois beau

Parce que tu t'es marié

Mais c'est qu'un anneau mec,

t'emballes pas

Elle va t'larguer comme elles

le font chaque fois

Et puis l'autre fille

tu lui en as parlé ?

Si tu veux je lui dis

comme ça c'est réglé

Et au p'tit aussi,

enfin si vous en avez

Attends 3 ans, 7 ans

et là vous verrez si c'est..

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Et petite, oh pardon, petit

Tu sais dans la vie

y'a ni méchant ni gentil

Si maman est chiante

c'est qu'elle a peur d'être mamie

Si papa trompe maman

c'est parce que maman vieillit, tiens

Pourquoi t'es tout rouge?

Ben reviens gamin

Et qu'est-ce que vous avez tous,

à me regarder comme un singe ? Vous

Ah oui vous êtes saint, vous

Bande de macaques !

Donnez moi un bébé singe, il sera

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

(Stromae)

Bunyols de vent. Buits per dins, però deliciosos.

"L'únic símbol de superioritat que conec

és la bondat."

(Ludwig Van Beethoven) 

Després de 35 anys, i potser he trigat massa en adornar-me'n, he arribat a la conclusió de que he de ser ferma a l'hora de triar les persones que formen envolten la meva vida, en tots els àmbits, personal i professional. He de ser selectiva.

Em resistia a creure-ho, però és evident que hi ha persones completament buides per dins, superficials i banals que desgraciadament, algunes vegades he tingut a prop. Tenen una ànima tant buida que no són capaços de veure el que la resta fa per ells i només saben envoltar-se de mentides, negativitat i fer que els del seu voltant acabin pansint-se. 

I quan t'allunyes, igual que quan regues una planta i la deixes al sol, revius.

Ara que ho veig, només sento llàstima per elles. Molta llàstima. I és quan m'alegro de ser com sóc i de tenir la família i els amics que tinc.

Però no tot el que està buit per dins és dolent. I sinó proveu aquests bunyols.

Els bunyols de vent -que també reben el nom de caragirats- són una variant bastant moderna dels tradicionals bunyols de Quaresma, que inclouen, entre d'altres, llet i matafaluga.

Diuen que els jueus sefardites ja feien uns bunyols semblants al segle X, així que mireu si són antics.

Si voleu fer-los farcits o conèixer una mica sobre la història dels bunyols de vent, podeu mirar la recepta dels bunyols farcits de crema que vaig fer l'any passat.

Jo, els d'enguay els he fet seguint la recepta que he trobat a la col·lecció "Tota la cuina catalana de la A a la Z", que tinc la sort de tenir complerta.

Per fer aquests deliciosos bunyols, es necessiten els següents ingredients:

• 250 ml d'aigua mineral
• 100 gr de mantega
• 150 gr de farina de rebosteria
• 275 gr d'ous
• 100 gr de sucre
• la pela d'una llimona ratllada
• oli d'oliva
• un pessic de sal
• oli de gira-sol

En primer lloc, s'ha de posar en un cassó la mantega, el sucre, la pell de llimona ratllada, un pessic de sal i l'aigua mineral i dur a ebullició.

Quan ja bulli, s'ha de baixar a foc lent i afegir, tota de cop, la farina. S'ha de remenar constantment, mentre cou a foc lent, vigilant que no s'enganxi a les parets de la cassola. Ha de quedar una massa llisa i homogènia.

Llavors, s'ha de retirar del foc i seguir remenant mentre es refreda una mica.

Una vegada s'hagi refredat, s'ha d'anar afegint els ous, un per un; no s'ha d'afegir el següent ou, fins que el que haguem tirat sigui ben integrat a la massa.

Us quedarà una massa no gaire espessa, brillant i llisa, que s'ha de tapar amb paper film i deixar reposar a la nevera, com a mínim, durant quatre hores.

Passat aquest temps, s'ha de posar la massa en una màniga pastissera i en un cassó, posar oli a escalfar. No s'ha de començar a fer els bunyols fins que l'oli no sigui ben calent i comenci a fumejar. 

Llavors, s'ha d'anar tirant petites porcions de massa a l'oli. Primer s'inflaran i ells sols donaran la volta. 

Quan siguin ben enrossits, s'han d'enretirar del foc i anar deixant al damunt de paper absorbent per treure'n l'excés d'oli.

I finalment, s'han d'arrebossar bé amb sucre.

Són espectaculars. Boníssims i lleugers. Us semblarà que n'heu fet molts, però us ben asseguro que desapareixeran en un tres i no res. Buits per dins, però deliciosos.

L'olor i el sabor dels bunyols em transporten a la infància, així que res millor que una de les cançons que també em fan viatjar, pel meu gust millorada. Gran descobriment: Angus & Julia Stone versionant una de les cançons més conegudes de Grease.

You're the one that I want

I got chills, they're multiplying,

And I'm losing control

'cause the power you're supplying,

It's electrifying

You better shape up, 'cause I need a man,

And my heart is set on you

You better shape up, better understand,

To my heart I must be true

You're the one that I want, ooh ooh ooh, honey

The one that I want, ooh ooh ooh, honey

The one that I want, ooh ooh ooh

Can't you see, oh yes indeed, oh yes indeed

If you're filled with affection,

You're too shy to convey

Meditate my direction

Feel your way

You better shape up, cause you need a man,

Who can keep me satisfied

You better shape up, you better prove,

That my faith is justified

But I'm sure down deep inside

You're the one that I want, ooh ooh ooh, honey

The one that I want, ooh ooh ooh, honey

The one that I want, ooh ooh ooh

Can't you see, oh yes indeed, oh yes indeed

(Angus & Julia Stone)

"No hi ha març, sense Quaresma". Bunyols de vent farcits.

“Coneixem una senyora

amb un mocador de cap,

un cistell a sota el braç

i un vestit apedaçat.

És la vella Quaresma

que aquí ja ha arribat.

Un peu per cada setmana,

fins que s’hagin acabat.

Coneixem una senyora

amb un mocador de cap,

un cistell a sota el braç

i un bacallà a la mà.

És la vella Quaresma

que aquí ja ha arribat.

Un peu per cada setmana,

fins que s’hagin acabat.”

I com el temps vola, la Quaresma torna a ser aquí. El Carnestoltes i, amb ell, la disbauxa, s’acaba, i els nens tornen a la rutina normal, amb la seva roba normal.

Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma, lluiten per imposar les seves lleis, i és aquesta última –aquí als Països Catalans, representada en forma d’una vella catalana o com una pagesa mallorquina (Jaia Serrada) amb set cames, que va perdent a mesura que passen les setmanes, vestida de bacallanera i amb un bacallà a cada mà-, qui guanya, i el desordre dona pas a l’ordre i els menjars abundants al dejuni.

Explica la llegenda que la vella Quaresma era l’encarregada de fer que els nens es mengessin, sense queixar-se, el peix, tan típic de la Quaresma, i els deia:

“Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà”

I de cop, les coques de llardons i les coques de sardines, donen pas als bunyols –de Quaresma, de vent, brunyols (a l’Empordà)-, unes boletes deliciosament suaus i dolces.

De petita m’encantaven, sobretot uns bunyols de vent, farcits de crema, que comprava la mare. Recordo perfectament quan la veia entrar amb una bossa de la pastisseria on els comprava, una mica impregnada d’oli, el que feia que a través del paper, s’intuïssin les petites boles ben recobertes de sucre i farcides de deliciosa crema.

Els bunyols de vent, que també es coneixen amb el nom de “caragirats”, és una de les varietats dels bunyols de Quaresma i s’anomenen així, degut a que són fets d’una massa increïblement flonja, plena d’aire, que gairebé semblen buits.

El segon nom, caragirats, es deu a que en el moment final del procés d’elaboració, una vegada s’han fet les boletes, es fregeixen amb oli i al ser aquest ben calent, es mouen cap a l’interior de la paella i sembla que donin la volta i es girin sols.

Sembla ser, o així ho explica una de les teories sobre el seu origen, que els bunyols de Quaresma tenien com a objectiu endolcir i premiar les penúries de l’abstinència que durant el temps de Quaresma es feia. I és que durant set setmanes, no es podia menjar res que provingués d’animals de sang calenta.

El primer dia que la tradició mana menjar bunyols, és el dimecres de Cendra i l’últim el Divendres Sant, extrem que diuen que justifica que els dies que se’n fan, sigui els dimecres i els divendres.

No se sap del cert si aquesta hipòtesi es certa, però sí que el Gremi de Pastissers l’ha donat per vàlida.

Com ahir era divendres, vaig fer, per primera vegada, bunyols de vent, així que com encara queden forces dies de quaresma, us deixo la recepta que he seguit, perquè els proveu. La veritat és que són un espectacle.

De totes maneres, tot i ser deliciosos, s’han de menjar moderadament. Els bunyols són una font important d'energia i contenen molts greixos, no només pels ingredients –llet, mantega i ous, entre d’altres-, sinó perquè es fregeixen i absorbeixen una part d’oli.

Per fer els bunyols, es necessiten els següents ingredients:

Pels bunyols:

• 125 gr de llet sencera
• 125 gr d’aigua
• 110 gr de mantega
• Un polsim de sal
• Un polsim de sucre
• 150 gr de farina
• 3 ous
• Sucre (per empolsar)

  

Per la crema:

• 130 gr de sucre (70 gr + 60 gr)
• 370 ml de llet sencera
• 130 ml de nata
• 1 beina de vainilla
• Pell de taronja
• Pell de llimona
• 45 gr de Maizena
• 4 rovells
• 50-60 gr de mantega

En primer lloc, s’ha de fer la crema, ja que a l’hora de farcir els bunyols, ha d’estar ben freda.

Per això, en un cassó, s’ha de posar la primera part del sucre (70 gr), la llet, la nata, la beina de vainilla, la pell de taronja i de llimona i escalfar, a foc suau, perquè infusioni, fins que arrenqui el bull.

En un bol a part, s’han de batre els rovells amb el sucre restant (60 gr) fins que blanquegin i, una vegada blanquejats, amb la maizena, intentant que no quedi cap grumoll.

Quan la llet infusionada arrenqui el bull, amb compte i amb l’ajuda d’un colador, s’ha de tirar al damunt de la mescla de rovells, maizena i sucre, batent molt bé, i quan tots els ingredients estiguin ben integrats, s’ha de tornar a posar la barreja al foc i coure, sense deixar de remenar, fins que espessi.

Una vegada la crema tingui la textura que volem, bastant espessa, però lleugera. Abans de posar a refredar i, ja fora del foc, s'ha d'afegir la mantega, remenar bé fins que es desfaci i es barregi bé amb la crema i bolcar en una safata perquè refredi, cobrint amb paper film, tocant directament a la crema, per evitar que faci tel. Deixem refredar.

La manera de fer la massa dels bunyols és molt semblant a la de fer la pasta Choux.

En un cassó, s’ha de posar la llet, l’aigua, la mantega, el pessic de sal i el pessic de sucre i escalfar.

Quan arrenqui el bull, s’ha d’afegir la farina, de cop, i remenar bé durant uns dos o tres minuts.

Llavors, s’ha d’enretirar el cassó del foc i anar afegint els ous, un per un, sense deixar de remenar en cap moment.

Una vegada feta aquesta massa, s’ha de posar tota dins d’una massa pastissera tant la crema, com la massa.

 
I podem començar a fer els bunyols. Per això s'ha d'anar traient petites porcions, el més rodones possibles i anar fregint en oli de gira-sol, que ha de ser ben, ben calent.

  

Només treure’ls del foc, s’han d’anar arrebossant amb sucre.

I després, o els mengeu així, tal qual, o amb l’ajuda d’una màniga pastissera i amb força paciència, els aneu omplint bé de crema.

Mmm... Unes boletes delicioses que, si les feu de la mida indicada, exploten a la boca.

I que millor per menjar uns bunyols, que una cançó on els protagonistes són ells? Us deixo amb una cançó de Tiu, un grup que he descobert recentment i que m’ha agradat molt. A més a més, molt vinculat a lletres bastant gastronòmiques...

  

Bunyols

Es pastels que faig per tu ja no m’apugen,

potser sigui aquest fred a punt de neu,

qualque dia e un raig de sol i cantes canèriques

per el sucre i sa salsa s’ha emblancat

els bunyols d’es teu planeta

no tenen forat

i els bunyols són digitals

no es platillos volants

d’es teu món de receptes.

Ensaïmades, mig desfetes,

pentinat d’un pastisser que n’està fart,

de cabells d’àngels, nates i cremes,

s’ha acabat, demà faré croissants

i quan me’n fat me puja et sucre

sempre m’ha passat

i quan me’n fat, tots ben uniformes

per raons, per qüestions de sanitat.

Viuré un flam, mal cuit, ple de forats,

enrevoltat de sucre cremat

un món de mel i sucre ben foradat

amb sa flor i sa nata sempre es meu costat

digital, digital,

amb es teu dit, foradat.

Viuré un flam, mal cuit, ple de forats,

enrevoltat de sucre cremat

un món de mel i sucre ben foradat

amb sa flor i sa nata sempre es meu costat

digital, digital,

amb es teu dit, foradat.

Foradat, foradat, foradat...

(Tiu)