dimecres, 30 de novembre del 2016

Arròs de bacallà i carxofes amb pesto de nous. De llagrimeta.





"Quisiera darte todo lo que nunca hubieras tenido,
y ni así sabrías la maravilla que es poder quererte."

(Frida Khalo)



Fa un temps vaig llegir a la revista Muy Interesante -els que seguiu una mica el meu blog, ja sabeu que acostumo a fer-ne referència bastant sovint-, que un estudi britànic que es va dur a terme a la University College de Londres, ha demostrat que fan falta 66 dies per crear un hàbit i que aquest es mantingui durant anys.

Això significa que si durant aquest número de dies repeteixes una acció en les mateixes circumstàncies, aquesta es converteix en una reacció automàtica davant d'aquestes, tal i com afirma Jane Wardle, coautora de l'estudi que es va publicar a la revista European Journal of Social Psychology.

És a partir d'aquest moment que l'hàbit adquireix cert automatisme i no fa falta la voluntat, ni tant sols requereix pensar intencionadament en la necessitat de realitzar l'acció, per poder repetir el comportament adquirit.

Els subjectes de l'experiment van provar que això és vàlid tant per hàbits saludables relacionats, per exemple, amb l'alimentació, com per la rutina de practicar exercici diàriament, tot i que sembla ser que els hàbits relacionats amb l'exercici físic tarden més en adquirir-se de manera ferma -i això ho ratifico, perquè després d'uns mesos, ja puc dir que tinc l'hàbit d'anar al gimnàs. Sis mesos-.

Amb només 28 dies, com es pensava fins ara, les neurones no assimilen informació suficient d'un determinat comportament i és fàcil abandonar-lo, segons diuen els autors de l'estudi.

I és evident, que he perdut l'hàbit de publicar al blog. Fa exactament un mes que no publicava res, i això després d'un parell de mesos sense fer-ho amb la regularitat que acostumava.

Així que amb aquesta recepta, que tenia guardada al tinter, i no us enganyaré, com a recepta emergència, no perquè no sigui deliciosa, que ho és, sinó perquè la foto deixa bastant que desitjar, començo de nou un procés d'aquisició d'hàbits.

I promise...



Per fer aquest espectacular arròs, es necessiten els següents ingredients:


Per l'arròs:
  • 200 gr d'arròs bomba
  • 1 ceba tendra gran
  • 1 cullerada de tomàquet fregit casolà
  • 3 carxofes
  • pebrot verd
  • 500 gr de fumet de peix (caps de gamba, espines de peix blanc, 1 ceba, 1 pastanaga, porro, un trosset d'api, llorer, pebre negre, julivert i pell de bacallà)
  • 200 gr de bacallà dessalat
  • oli d'oliva verge
  • chili picat
  • julivert
  • mel

Pel pesto de nous:
  • alfàbrega fresca
  • 1 grapat de nous
  • 1-2 alls (al gust)
  • sal i pebre
  • 150 ml d'oli d'oliva
  • 25 gr de parmesà ratllat
  • 25 gr de pecorino


En primer lloc s'ha de tallar la ceba a trossos ben petits i sofregir-los amb una mica d'oli fins que sigui ben daurada i fosca. Després s'ha d'afegir el pebrot verd a trossets.

Mentre, s'han de netejar les carxofes i quedar-nos només amb el cor, que s'ha de tallar a trossos i coure 5 minuts "a la blanca", que significa que s'han de bullir amb aigua, julivert i una cullerada de farina.

Una vegada cuites així, s'han d'escórrer i afegir al sofregit de ceba. I quan comencin a daurar-se, s'ha d'afegir una bona cullerada de tomàquet fregit casolà i un raig de mel, donar un parell de voltes, afegir el bacallà a trossets i reservar.

A part, s'ha de preparar un fumet blanc de peix fent bullir els ingredients que indico durant mitja horeta. Més no, que sinó queda un fumet amarg.

En funció de la quantitat d'arròs que poseu, haureu de calcular una o altre quantitat de fumet. Com que és un arròs sec, haureu de calcular 2 o 2,5 parts de fumet per cada part d'arròs.

I una vegada fet, ja es pot preparar. Primer s'ha d'anacarar els grans d'arròs amb el sofregit i després afegir el fumet. Recomano una paella gran perquè quedi una capa ben fina d'arròs.

I per rematar l'arròs, i variant el que normalment es fa que és l'allioli, proposo un pesto de nous per afegir pel damunt.

Per fer-lo, s'ha de triturar l'alfàbrega, els alls, les nous, els formatges i l'oli fins que quedi una salsa homogènia. Rectificar de sal i pebre.



I per acabar, una cançó que fa dies que tenia a la llista...


Avui l'Albert arriba a l'hora
em dóna el cava i el poso en fred.
I arriben l'Héctor i la Clara
porten la nena dormida en el cotxet.

I obro la porta a la Judit
"Avui véns sola, m'encanta el teu vestit!".
I va arribant tota la colla,
quan són a taula trec el sopar.

"Un menjar exquisit"; "Vull provar aquest vi"
"Qui vol cafè?"; "Hi ha Gintònics també".
I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu,
"No parleu tant fort, que la nena dorm!".
I l'Héctor diu:

"Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit".
I afegeix: 
"Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit".
Tothom em mira i ningú beu...

I aquell dard emmetzinat
se m'ha clavat al cor.
I ho reconec,
i faig un glop.

I veig que tots riuen de cop,
però la Judit aixeca el got, em mira i diu:
"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".
"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".

I jo em congelo i ella beu.

(Joan Dausà)






TEXTO O DESCRIPCION