Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cereals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cereals. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 de setembre del 2019

Nuggets deliciosos i saludables? Si. Nuggets de brocoli i moniato.





"Admiro a la gente que vive sin problemas,
que mira el mundo con despreocupación.
A diferencia de ellos,
yo sufro más de la cuenta."

(Kurt Cobain)



Actualment, la vida és caòtica, ràpida, estressanat. Tot passa a mil per hora. El ritme de vida és frenètic, per uns més que per altres. Per això és important mantenir el control.

Aquestes presses fan que moltes vegades, no mengem com seria bo que ho féssim; i aquesta alimentació, només va en contra de la nostra salut. Aliments processats, fregits, congelats, excés de sucre...el món pateix un desequilibri, i l'alimentació, també.

I menjar equilibrat no només s'hauria de relacionar amb la pèrdua de pes, sinó amb tots aquells beneficis que ens perdem sinó ho fem així. I és que menjar sa, per començar, estimula les papil·les gustatives i incrementa la percepció dels sabors naturals, que al cap i a la fi, en resulta l'essència. Per no parlar de la vitalitat que genera, doncs es crea menys quantitat d'insulina que amb una alta aportació d'hidrats de carboni. I com no, disminueix el risc de patir malalties greus a llarg termini, com malalties cardiovasculars, per exemple. O un altre motiu per decidir menjar sa: redueix l'estrés. Si, si. Com sentiu. Disminueix els nivells de cortisol, l'anomenada hormona de l'estrés i sembla ser que això millora l'humor.

Per això, i perquè no és que em trobi en una etapa precisament tranquil·la i lliure de preocupacions, quan va caure a les meves mans el llibre de la Chloé Sucrée, Being Biotiful, em va enamorar. Tant, que em vaig proposar provar totes les receptes. I la d'avui, és la primera que vaig provar. I és una meravella.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 2 moniatos mitjans 
  • 1 brocoli gran (aprox. 500 ml de brocoli cuit)
  • 2 ous 
  • 100 gr de formatge ratllat tipus Fontina
  • sal i pebre
  • 2 cullerades de parmesà ratllat
  • 185 gr de quinoa cuita
  • 50 gr de flocs de civada
  • un pessic de xili mòlt
  • avocat
  • all
  • llima
  • oli d'oliva
  • sal i pebre
  • coriandre


En primer lloc, s'han de coure els moniatos, així que mentre prescalfem el forn a 200ºC, s'han de pelar, tallar-los a trossos i coure'ls uns 15 minuts, aproximadament, en aigua bullint, fins que siguin cuits. Després, s'han de colar, aixafar fins que sigui un puré i deixar refredar.

A part, s'ha de coure el broquil, també amb aigua bullint, durant 6 minuts, colar i deixar refredar.

Quan sigui una mica més fred, s'ha de picar amb el robot de cuina uns minuts, per aconseguir un puré, però que no sigui molt fi, han de quedar trossets.

I a part, en un bol gran, ja podem barrejar el brocoli, el puré de moniatos, els formatges, els ous, la quinoa, els flocs de civada i la sal i el pebre al gust. Jo vaig afegir també una mica de xili mòlt.




S'ha de barrejar tot molt bé i després fer boletes amb forma de nuggets.

No són fregits, així que haurem de preparar la safata del forn o amb paper de forn o amb Silpat -jo el faig servir i és meravellós-, per fornejar uns vint minuts per cada costat, o fins que siguin ben daurats. No només queden més macos, sinó que els dona un sabor caramelitzat deliciós.

I per acompanyar, res millor que un deliciós guacamole del més senzill, del que només porta avocat aixafat amb una forquilla, sal i pebre, llima, coriandre i un raig d'oli d'oliva.



I amb la Chloé he après receptes i he après cançons...


Formidable

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable
Nous étions formidables
Formidable
Tu étais formidable, j'étais fort minable
Nous étions formidables

Eh bébé, oups, mademoiselle
Je vais pas vous draguer,
promis juré
J'suis célibataire
et depuis hier putain
J'peux pas faire d'enfant
mais bon c'est pas
Eh reviens !
5 minutes quoi,
j't'ai pas insulté,
j'suis poli, courtois
Et un peu fort bourré
et pour les mecs comme moi
Vous avez autre chose à faire,
vous m'auriez vu hier
Où j'étais

Formidable, formidable
Tu étais formidable, j'étais fort minable
Nous étions formidables
Formidable
Tu étais formidable, j'étais fort minable
Nous étions formidables

Eh tu t'es regardé,
tu t'crois beau
Parce que tu t'es marié
Mais c'est qu'un anneau mec,
t'emballes pas
Elle va t'larguer comme elles
le font chaque fois

Et puis l'autre fille
tu lui en as parlé ?
Si tu veux je lui dis
comme ça c'est réglé
Et au p'tit aussi,
enfin si vous en avez
Attends 3 ans, 7 ans
et là vous verrez si c'est..

Formidable, formidable
Tu étais formidable, j'étais fort minable
Nous étions formidables
Formidable
Tu étais formidable, j'étais fort minable
Nous étions formidables

Et petite, oh pardon, petit
Tu sais dans la vie
y'a ni méchant ni gentil
Si maman est chiante
c'est qu'elle a peur d'être mamie
Si papa trompe maman
c'est parce que maman vieillit, tiens
Pourquoi t'es tout rouge?
Ben reviens gamin
Et qu'est-ce que vous avez tous,
à me regarder comme un singe ? Vous
Ah oui vous êtes saint, vous
Bande de macaques !
Donnez moi un bébé singe, il sera

Formidable, formidable
Tu étais formidable, j'étais fort minable
Nous étions formidables
Formidable
Tu étais formidable, j'étais fort minable
Nous étions formidables

(Stromae)






TEXTO O DESCRIPCION




diumenge, 11 de desembre del 2016

Invents que surten bé. "Platillo" de quinoa amb calamars i curry verd.






"Cuando te acaricié,
me di cuenta que había vivido toda mi vida
con las manos vacías."

(Alejandro Jodorowsky)




Segons he llegit recentment, la quinoa és un pseudocereal que, igual que la civada torna a posar-se de moda pels seus valors nutritius, així com per la àmplia gamma de beneficis per a la salut.

Els inques anomenaven a aquest cereal "la mare de tots els grans" i va ser cultivada, per primera vegada, fa més de 5.000 anys. 

Tot i que existeixen molts tipus de quinoa, les variants més comuns que podem trobar són la blanca, la vermella i la negra. Però, quins són aquests beneficis que aporta? En general, els cereals integrals, com és el cas de la quinoa, proporcionen vitamines essencials, minerals i fibra, que ajuden a regular el sistema digestiu i a mantenir-lo ple i satisfet. És un aliment lliure de gluten i conté ferro, vitamines del grup B, magnesi, fósfor, potassi, calci, vitamina E i fibra, i és un dels pocs aliments d'origen vegetal que es considera una proteïna complerta. I amb totes aquestes propietats, menjar quinoa habitualment -de fet, es recomanen 48 gr al dia-, redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis del tipus 2, pressió arterial alta, càncer de colon o obesitat.

A més a més, i tal i com vaig llegir a la revista Muy Interesante, una investigació recent que es va dur a terme per l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard T.H. Chan, a Massachusetts (EEUU) conclou que el consum regular de grans sencers pot arribar a allargar la nostra esperança de vida.

Sembla ser que els experts van analitzar dades de 12 ponències ja publicades, juntament amb fonts inèdites del Sistema Nacional de Salut i Nutrició (NHANES) III y NHANES entre 1999 i 2004. Tots van incloure a participants procedents del Regne Unit, Estats Units i països escandinaus. En total es van examinar els informes de 786.076 persones entre 1970 i 2010. I aquest gran anàlisis va mostrar que, per cada 16 grams de porció de grans sencers consumits, va haver una disminució de 7% de les morts totals, una disminució del 9% de morts relacionades amb malalties cardiovasculars i una reducció del 5% en morts relacionades amb el càncer.

Els resultats de l'estudi, publicats per la revista Circulation, mostrava que l'efecte encara era més pronunciat a mesura que augmentava el consum de grans sencers. Així que els que consumien 48 gr de gra sencer per dia tenien un 20% menys de risc de mortalitat, un 25% menys de risc de mortalitat cardiovascular i un 14% menys de risc de mortalitat per càncer.

Així que ja ho sabeu. A gaudir del gra sencer que, a més a més, pot resultar deliciós.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 4 grapats de quinoa 
  • 2 llaunes petites de calamars amb salsa americana
  • 1 ceba tendre gran
  • caldo de pollastre i pernil casolà
  • pasta de curry verd
  • coriandre
  • mel
  • pebre
  • oli d'oliva verge


La recepta no té cap complicació. De fet, com veureu, inclús tiro de despensa utilitzant llaunes de calamars en salsa americana. De fet, és un recurs que utilitzo a vegades, ja que he descobert unes llaunes que m'encanten i serveixen de bon afegit en alguns plats com arròs o, en aquest cas, quinoa.

El primer que s'ha de fer és picar bé la ceba tendre i sofregir amb una mica d'oli fins que comenci a estar daurada i llavors, es pot afegir una mica de pasta de curry verd, al gust. Jo compro una de la marca Aroy-D que m'encanta i que pica bastant. Si feu servir aquesta jo poso una culleradeta plena per a dues persones. Aviso, però, que m'agrada molt el picant.

Una vegada la pasta de curry s'hagi integrat bé amb la ceba, s'ha d'afegir els calamars en salsa i donar un parell de voltes per unificar sabors i un rajolí de mel, així com una mica de pebre negre.

Llavors, s'ha d'afegir la quinoa i el suficient brou (jo he fet servir un brou casolà fet amb carcassa de pollastre, dues pastanagues, un parell d'ossos de pernil, api, porro, col, nap i xirivia) perquè es cogui, com si féssim una paella. Aquesta vegada he provat la quinoa SOS que només necessita 15 minuts de cocció.

Quan gairebé estigui s'ha d'afegir una mica de coriandre i al moment de servir una mica de la tija de la ceba tendra laminada.






I per acabar, una cançó deliciosa, igual que el plat que avui he proposat.


Viene de mi

Yo no bailo la cumbia, abandono el suelo
Y me entrego al aire que vas dejando
Yo me convierto en tu deseo
Yo no rompí el cristal
Fue la luna roja, la loba en celo
Fueron tus dedos que me tocaron y se volvieron

Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Es un sentimiento
Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Que es un sentimiento

En San Fernando fumé un poquito
Fue lluvia seca, no fue delito
Hoy que no necesito a nadie yo te preciso
Dime que no rompiste la madrugada
Que no te fuiste
Que al despertar la próxima vez no será tan triste


Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Es un sentimiento
Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Que es un sentimiento

Una luz, no más que una luz
Querida, una luz torcida,
que en el desierto cambió mi vida
Camarada de rebelión
Florcita macumba en la despedida
no digas siempre, no digas nunca

Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Es un sentimiento
Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Que es un sentimiento

(La Yegros)






TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 30 d’abril del 2016

El millor pa d'espelta del món [amb masse mare]. I em menjo la vida.





"Tu mejor capital es tu salud.
Aprovéchala.
Si es buena no la malogres;
si no lo es no la estropees más."

(Pablo Picasso) 



Com haureu anat comprovant en els meus últims posts, cada vegada menjo, si més no ho intento, d'una manera una mica més sana, introduint, poc a poc, nous aliments a la meva dieta, de manera continuada. Un d'ells, l'espelta.

Si sou lectors habituals de revistes de cuina i/o nutrició, haureu vist que aquest cereal tant antic està molt ben vist. Però de la història d'aquesta farina, del seu origen i de les seves propietats, ja us en vaig parlar en el primer pa d'espelta que vaig penjar al blog, fet amb llevat fresc. La recepta d'avui varia perquè el pa que us presento és amb massa mare.

A mi m'agrada molt el pa integral, però això no vol dir que sempre em vingui de gust pans densos a l'extrem i aquí és on l'espelta em va enamorar, per la seva suavitat, pel seu aroma i perquè té l'extensibilitat perfecte per fer un pa integral al cent per cent, lleuger, amb volum i que grenya, com el pa blanc.

El pa que avui proposo porta una gran quantitat de massa mare i la seva fermentació és potent, però pràcticament és fa sol i la feina en si, és poca.

Però el 50% de la farina d'aquesta recepta està fermentada, així que s'ha de vigilar el punt perquè surti un pa de llagrimeta. Jo vaig començar la fermentació amb la meva massa mare de sègol (enllaç de la MM de sègol), però ho podeu fer amb la que tingueu.

La clau és la organització.

Tenia la recepta apuntada en un paper ronyós, així que no recordo de quina web la vaig treure, si aconsegueixo trobar-la, afegiré l'enllaç. Només em consta que vaig modificar algunes coses perquè era un pa aromatitzat.



Per fer aquesta recepta (surten dos pans d'uns 650 gr) es necessiten els següents ingredients:


  • 265 gr de farina de força
  • 216 gr de farina integral d'espelta
  • 148 gr de farina integral
  • 223 gr d'aigua
  • 200 gr de llet
  • 222 gr de massa mare refrescada amb espelta
  • 37 gr de mel
  • 15 gr de sal
  • 1,5 gr de llevat sec de forner
  • sèsam


En primer lloc s'ha de refrescar la massa mare, i refrescar.




Llavors, s'ha d'agafar 62 gr de massa mare (la meva era de sègol) i afegir 80 gr d'aigua i 80 gr de farina integral d'espelta, i remenar, tapar amb paper fil i deixar fermentar fins que faci bombolles, jo vaig estar unes vuit hores aproximadament, i feia poc que l'havia refrescat.




Per fer el pa, s'ha de barrejar la massa mare amb l'aigua i la llet i barrejar bé.

I en un altre bol, s'ha de barrejar les farines, un poquet de sèsam i la mel i la barreja de la massa mare amb l'aigua i la llet, fins que sigui una massa homogènia, llavors s'ha de deixar reposar uns 30 minuts per l'autòlisis, que farà que després el pastat sigui més fàcil.

Passat aquest repòs, s'ha d'afegir la sal i pastar sobre la superficie de treball durant un minut (pastat francès de Richard Bertinet), fem una bola i deixem que reposi dins d'un bol durant uns 15 minuts.

Llavors afegim el llevat diluit amb unes gotes d'aigua i tornem a pastar durant un minut, deixant novament un repòs de 15 minuts.

I novament un altre pastat d'un minut i repòs de 15 minuts.

Ara la massa ja ha de ser llisa i brillant (si no ho està, feu un nou pastat d'un minut i repòs de quinze). S'ha de bolcar sobre la superficie de treball, bolejar de nou i posar dins el bol perquè fermenti. Jo vaig deixar la massa tota la nit a la nevera.

Per formar els pans, s'ha de dividir la massa en dos i deixar 15 minuts de repòs perquè després ens sigui més fàcil formar les peces. Jo els he fet en forma de bâtard i els he posat dins d'un cistell de fermentació, que tot i ser més gran que els pans, ajuda a que aguantin la seva forma. Els tapem amb un drap i els posem dins d'una bossa de plàstic. Jo he fet la segona fermentació també a la nevera per allargar-la i han d'estar fins que augmentin de mida gairebé dos terços del volum inicial.




Per coure, s'ha de treure una estona abans de la nevera (hi ha qui el posa directament al forn) i a forn prescalfat al màxim a 250ºC amb aigua en una safata perquè faci vapor.

Abans de posar-lo al forn, s'ha de pintar amb aigua, posar sèsam al gust per damunt i fer la grenya a la zona central del pa.

I cap al forn, els primers deu minuts al màxim i després, s'ha de baixar a 230ºC i treure la safata d'aigua i obrir una mica la porta del forn perquè surti el vapor. Més o menys s'ha de deixar uns 50 minuts o fins que tinguin el color daurat que ens agradi.

Abans de tallar, ha d'estar fred totalment, o sigui que han de passar, al menys, unes cinc hores.

No sé si em tornarà a sortir igual, però ara mateix, encara ploro d'emoció!!!

*Cada farina es comporta diferent així que els temps de pastat són orientatius.

** Els temps de fermentació depenen de la temperatura, per tant també variaran segons l'ambient i l'època de l'any.



I per degustar aquest aromàtic pa, una cançó deliciosa.


El meu radar

Portem massa temps a casa tancats.
L'hivern era fred i s'ha fet molt llarga.
Estén els malsons, deixa'ls assecar.
Que m'han dit que aquest Sol tot ho pot curar.
Tant se val que t'hagin fet molt de mal.

No em sembla una idea gaire brillant.
Quedar-se dins d'aquest pou empotrat.
Aixeca't que sense tu estic perdut.
Tu ets el meu radar que detecta
quan hi ha persones dolentes al voltant.

Deixa que el món sigui un lloc més clar.
Deixa que tothom et vegi brillar.
Fes que el meu món sigui molt més clar.
Deixa que et pugui tornar a mirar.


Deixa que el món sigui un lloc més clar.
Deixa que tothom et vegi brillar.
Fes que el meu món sigui molt més clar.
Deixa que et pugui tornar a mirar.

(Quart Primera)






TEXTO O DESCRIPCION




diumenge, 10 d’abril del 2016

Albergínies farcides de verdures i mill. Deliciosament sanes.





"La responsabilidad del cocinero 
está enfocada al respeto de los recursos del planeta
y de consumirlos de manera sostenible.
Intentar usar los pescados más sostenibles,
consumir menos proteína animal,
más cereal,
enfocarse más en la nutrición.
Y por la salud del consumidor,
intentar comer menos sal, 
menos grasa y menos azúcar.
Ser lo más cercano a la naturaleza."

(Alain Ducasse)



Aquesta és la primera vegada que tastava el mill. Un super gra. I la veritat és que m'ha agradat molt, i no sé si perquè he encertat la combinació amb els ingredients d'aquesta recepta, però el que està clar, és que queda oficialment introduït a la meva dieta. És econòmic, saludable i contundent.

Diuen que el mill és molt digestiu, tant que estimula els processos digestius i és ideal per totes aquelles persones a qui els costa pair els àpats.

Recentment estic descobrint gran varietat de cereals, que si bé en coneixia l'existència, mai els havia ni cuinat ni consumit, ja que és ben bé que amb tota la quantitat de cereals que hi ha, la nostra dieta és molt poc variada en aquest sentit: blat (farina, pa o pasta), blat de moro, arròs i poca cosa més. Ara havia començat a introduir la quinoa, però res més.

Sembla ser que abans que arribés la patata i el blat de moro, el mill era un dels cereals més consumits a Europa; de fet és un dels aliments més antics que hi ha, inclús a la Bíblia se'n parla.

Els "Hunza", una comunitat que viu en una remota regió de l'Himalàia i que sembla que són coneguts per la seva salut i perquè els membres de la comunitat viuen molts i molts anys, tenen el mill com a aliment bàsic en la seva dieta.

En canvi, aquí, encara et pregunten...això que menges és el menjar dels ocells?

Doncs bé, és un dels cereals més energètics que hi ha. Conté un 15% de proteïna, en especial metionina -un aminoàcid essencial-, i lecitina, grans de fibra i vitamines del grup B [com la tiamina (B1), la riboflavina (B2) o la niacina (B3)] i vitamina E. A més de ferro, magnesi, fòsfor, iode i potassi, que fa que sigui ideal per combatre l'anèmia ferropènica. 

A més a més, com que potencia el sistema digestiu, contribueix a fer millorar, de manera indirecta, totes les funcions de l'organisme. Millora tot tipus de problemes digestius, va bé en casos de diabetis, serveix per reforçar els ronyons i el sistema nerviós, equilibra l'acidesa de la sang i retarda l'aparició de bactèris a la boca, el que és favorable per tots aquells que tenen mal alè. I com molts altres cereals integrals és bo per mantenir sanes les ungles, la pell i el cabell.

I no conté gluten, que fa que sigui apte per celíacs.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • 1 albergínia
  • 2 tasses de cafè de mill
  • aigua
  • pebrot vermell
  • carbassa
  • ceba tendre
  • sal i pebre
  • pa ratllat
  • romaní
  • chili
  • 1 cullerada de tomàquet fregit
  • 1 culleradeta de mel
  • pell de llima


En primer lloc, s'ha de coure les albergínies al forn, prescalfat a 180ºC. Només s'han de netejar bé, tallar per la meitat longitudinalment, fer uns talls a la polpa perquè coguin bé, salpebrar, un bon raig d'oli i al forn fins que siguin ben tendres.




Mentre, en una cassola s'ha de coure el mill. Per això, en primer lloc, s'ha de rentar bé per treure'n les impureses. Una vegada ben net, s'ha de torrar una mica a la paella i d'aquesta manera es torna més digestiu. Finalment, s'ha de coure posant en una cassola cinc parts d'aigua per cada part de mill, tapar-ho i dur a ebullició. Una vegada bulli, s'ha d'abaixar el foc al mínim i deixar que bulli tranquil·lament durant 35 minuts. Després, s'ha de colar l'aigua que quedi i reservar.

En una paella a part, mentre cou el mill, s'han de preparar les verdures. Per això, s'ha de picar la ceba, el pebrot vermell i tallar a daus petits la carbassa i sofregir amb una mica d'oli. 




Quan comencin a daurar-se les verdures, s'ha d'afegir la polpa de l'albergínia ben picada (la pell la guardarem per fer de recipient al mill amb verdures), una cullerada de tomàquet fregit i la mel, salpebrarem i afegirem el chili i la pell de llima ratllada (al gust) i quan tots els ingredients siguin ben integrats, ja es pot afegir el mill.




Finalment, s'han d'omplir les albergínies, posar pa ratllat pel damunt i gratinar fins que siguin ben daurades. 




També es pot fer amb formatge ratllat, tot i que jo, aquesta vegada, m'he decantat per una versió més saludable, que l'estiu ja és a la cantonada.






I per acabar, una d'aquelles cançons que fan que la cantonada sigui molt aprop.


Hym for the weekend

Drink from me, drink from me
Then we'll shoot across the sky
Symphony
Then we'll shoot across the sky
We're on a...
Drink from me, drink from me
Then we'll shoot across the sky
Symphony
(So high, so high)
Then we'll shoot across the sky

Oh, angel sent from up above
You know you make my world light up
When I was down, when I was hurt
You came to lift me up
Life is a drink, and love's a drug
Oh, I now I think I must be miles up
When I was a river, dried up
You came to rain a flood

And said drink from me, drink from me
When I was so thirsty
Pour on a symphony
Now I just can't get enough
Put your wings on me, wings on me
When I was so heavy
Pour on a symphony
When I'm low, low, low, low

I, oh, I, oh
Got me feeling drunk and high
So high, so high
I, oh, I, oh, I, oh
Now I'm feeling drunk and high
So high, so high
Woo!

Oh, angel sent from up above
I feel it coursing through my blood
Life is a drink, your love's about
To make the stars come out

Put your wings on me, wings on me
When I was so heavy
Pour on symphony
When I'm low, low, low, low

I, oh, I, oh
Got me feeling drunk and high
So high, so high
I, oh, I, oh, I, oh
Now I'm feeling drunk and high
So high, so high

I, oh, I, oh, I
La la la la la la la
So high, so high
I, oh, I, oh, I
I'm feeling drunk and high
So high, so high

Then we'll shoot across the sky
Then we'll shoot across the...
Then we'll shoot across the sky
Then we'll shoot across the...
Then we'll shoot across the sky
Then we'll shoot across the...
Then we'll shoot across the sky
Then we'll shoot across the...

(Coldplay ft. Beyoncé)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 3 d’abril del 2016

Galetes de civada. No en deixaràs ni una.





"Comer es una necesidad,
pero comer inteligentemente
es un arte."

(La Rochefoucauld)



No és que hagi decidit res concret, però recentment, sí que és cert que porto una alimentació bastant més saludable que fa uns mesos. No és que abans no fos saludable el que menjava, però els últims mesos he introduït molts nous elements a la meva dieta. I la veritat és que em sento millor.

Un dels aliments que he introduït és la civada. Un superaliment que té molts beneficis per la nostra salut i que és un dels més complerts i saludables que existeixen per la gran quantitat de vitamines, energia i ferro, entre d'altres.

La civada, que a més a més, és un dels cereals més resistents del planeta, neteja per dins i alimenta i, tot i que tradicionalment es feia servir pel consum animal, ara, el seu consum s'ha tornat molt popular al comprovar que és una rica font de proteïnes i en hidrats de carboni d'absorció lenta, que fa que sigui saciant i molt adequada per la pèrdua de pes.

És una excel·lent font de vitamines del tipus B, A, E i D i conté minerals com el calci -que evita la osteoporosis-, ferro -indispensable pel transport de l'oxigen a tots els teixits del cos- i zinc -fonamental per generar insulina. I té un 25% de proteïna, que encara que no ho sembli, és molt, ja que té una quantitat tant alta com la carn, la llet i els ous, però sense tenir matèria grassa.

Per això, els beneficis són innumerables.

Millora els nivells de colesterol gràcies als beta-glucans, millora el sistema immunològic (també gràcies a l'anterior component) i ajuda a combatre infeccions bacterianes, la vitamina B1 ajuda al bon funcionament del sistema nerviós -la seva carència provoca nerviosisme, esgotament, mal de cap, depressió...-, conté fibra insoluble que proporciona beneficis al sistema digestiu perquè el neteja i evita l'estrenyiment i la fibra soluble és saciant i les dues s'associen amb el control de la glucosa a la sang, és depurativa gràcies als aminoàcids que conté que estimulen la producció de lecitina, ajuda a prevenir el càncer i és rica en omega 6 i àcid linoleic -greixos bons- que són beneficiosos per l'activitat del cor i pel cervell.



En fi, que és un ingredient que és bo afegir a la dieta i com no hi ha cosa que m'agradi més que les galetes, vaig pensar que era la manera ideal de consumir els flocs de civada. 

La recepta és la bàsica, el que vol dir que es poden afegir mil coses més i costumisar-les una mica: xocolata, fruits secs, fruita seca, nabius, etc...

Jo vaig provar una i no vaig parar fins que no en va quedar ni una. A veure què us semblen...no recordo d'on vaig treure la recepta, si faig memòria ho afegiré al post.




Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 230 gr de flocs de civada
  • 100 gr de farina
  • 150 gr de sucre morè
  • 1/2 culleradeta de llevat (tipus Royal)
  • 1 pessic de sal
  • 2 ous
  • 150 ml d'oli
  • 1 culleradeta de pasta de vainilla


La recepta, com ja he dit, no pot ser més fàcil. En un bol s'ha de posar els flocs de civada, la farina, el sucre morè, el llevat i la sal i barrejar bé.

En un bol, a part, s'ha de barrejar els ous, l'oli i la pasta de vainilla i barrejar bé fins a blanquejar els ous. Llavors, ja es poden barrejar els continguts dels dos bols amb una espàtula, sense amassar, només fins que tots els ingredients quedin ben integrats.




Una vegada tinguem la pasta de les galetes, s'han de fer boletes i anar-les posant al damunt d'una safata pel forn folrada amb paper vegetal i anar aplanant les boles.




S'han de coure al forn, a 180ºC, durant uns 12 minuts o fins que veieu que els voltants de la galeta comencen a ser daurats.

S'han de deixar refredar al damunt d'una reixeta.

Us prometo que no en deixareu ni una.






I per acabar la recepta de les galetes, un clàssic. The Smiths.


Take me out tonight
where there's music and there's people
and they're young and alive
driving in your car
I never never want to go home
because I haven't got one
anymore

Take me out tonight
because I want to see people 
and I want to see life
driving in your car
oh, please don't drop me home
because it's not my home, it's their home,
and I'm welcome no more

And if a double-decker bus
crashes into us
to die by your side
is such a heavenly way to die
and if a ten-ton truck
kills the both of us
to die buy your side
well, the pleasure -the privilege is mine

Take me out tonight
take me anywhere, I don't care
I don't care, I don't care
and in the darkened underpass
I thought oh God, my chance has come at last
(but then a strange fear gripped me
and I just couldn't ask)

Take me out tonight
take me anywhere, I don't care
I don't care, I don't care
driving in your car
I never, never, want to go home
because I haven't got one, da...
Oh, I haven't got one

And if a double-decker bus
crashes into us
to die by your side
is such a heavenly way to die
and if a ten-ton truck
kills the both of us
to die by your side
well, the pleasure -the privilege is mine

Oh, there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out
there is a light and it never goes out

(The Smiths)






TEXTO O DESCRIPCION