Oh, Mon Dieu! Pâte de volaille en croûte aux trompettes de la mort.

"L'amour est la poésie des sens."

(Honoré de Balzac)

Crec que si em poso a comptar els llibres de cuina de tinc de Michel Roux, no en tindré prou amb els dos dits de la mà.

L'últim dels que va passar a engrossar la meva extensa biblioteca culinaria (exagerada per molts), és "La esencia de la cocina francesa", regal del meu nebot Gauthier. El llibre és una meravella. Igual que la recepta que us proposo avui.

A "La esencia de la cocina francesa", aquest gran cuiner ofereix les seves interpretacions dels plats francesos més clàssics, i aporta variacions i guarnicions que arrodoneixen els plats. Ho explica tot de manera molt detallada, amb fascinants històries i informació sobre els ingredients, els origens de les receptes i les tècniques emprades i les fotos us faran salivar. Si no el teniu encara, no ho dubteu.

Heu de saber, per això, que si la última que us proposava era una recepta que no podia ser més fàcil, la d'avui és molt elaborada i llarga de fer. Però si teniu paciència, val la pena. És una delicia.

Com la recepta ja és prou llarga, no m'entretinc més.

Per fer aquesta recepta -i surt un paté bastant gran, d'unes 10 porcions, aproximadament-, es necessiten els següents ingredients:

• 850 gr de pit de pollastre sense pell
• 200 gr de bacó sense pell i a tires i 150 gr en làmines fines
• 150 gr de cansalada amb bastant greix a tires
• 100 gr de fetges de pollastre nets
• 75 ml de vi dolç
• 50 ml d'Armanyac o Cognac
• 150 ml de nata doble
• 1 ou + un rovell
• 5 gr de sal fina
• pebre mòlt
• farigola
• 120 gr de mantega
• 100 gr de trompetes de la mort
• 20 gr de julivert picat
• farina per treballar la massa
• 20 gr d'olives verdes sense pinyol
• 300 ml de gelatina de pollastre
• 900 gr de massa per fer paté

Per fer la gelatina de pollastre:

• 1kg de carcasses o ales de pollastre
• 2 cullerades d'oli
• 2,5 litres d'aigua freda

Per fer la massa de paté:

• 500 gr de farina
• 20 gr de sal
• 200 gr de llard
• 5 rovells d'ou
• 110 ml d'aigua freda

Abans de res s'ha de fer la massa, que es pot conservar a la nevera fins que la fem servir. Pot conservar-se a la nevera una setmana o 3 al congelador.

Per fer-la de manera tradicional, s'ha de fer un volcà de farina sobre la superfície neta de treball i al mig fer un forat on posar la sal i el llard al mig. Amb les mans primer s'ha de treballar el llard per estovar-lo i mica en mica anar afegint la farina. 

Quan tot tingui una textura com de sorra, s'ha de tornar a fer un forat al mig i afegir els rovells d'ou. I s'ha de pastar fins a obtenir una massa homogènia.

Per guardar-la fins al moment de fer servir, s'ha de fer una bola i embolicar-la bé amb paper film. Reservar a la nevera, i recordar que la massa s'ha de treure, aproximadament, una hora abans de fer-la servir. Sinó estarà massa dura.

Igualment hem de fer amb la gelatina, que necessita reposar a la nevera fins que qualli.

Per fer-la, primer s'ha de rostir les carcasses o ales de pollastre al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC. Amb un parell de cullerades d'oli s'han de rostir uns 40 minuts o fins que siguin ben daurades.

Llavors, s'han de posar en una olla i cobrir amb l'aigua freda i bullir durant 2 hores.

Passat aquest temps, s'ha de filtrar i tornar a la cassola per reduir el brou a 380 ml. Després refredar sobre gel i refrigerar a la nevera. També es pot congelar durant 3 mesos.

I ja es pot començar a preparar el paté.

En primer lloc, s'han de tallar els pits de pollastre en tires d'un gruix semblant al d'un dit petit i reservar les dues més maques. La resta, s'han de posar en un bol juntament amb els 200 gr de tires de bacó, la cansalada i els fetges de porc, afegir el vi i l'armanyac, cobrir bé amb paper film i deixar reposar a la nevera durant 12 hores, com a mínim.

Passades les hores de repòs, s'ha de treure de la nevera, escórrer bé i passar per una picadora fent servir el disc més gruixut. Jo faig servir la picadora de carn de la KitchenAid, si feu servir qualsevol robot de cuina que no sigui específicament per picar carn, aneu picant a copets perquè no quedi massa triturat. Llavors, s'ha de posar la carn picada en un bol i afegir la nata, l'ou i el rovell, la sal, el pebre i la farigola, barrejar bé i reservar a la nevera prèviament tapat amb paper film.

Per preparar el motlle, que ha de ser d'uns 20-25 cm de llarg i uns 14 cm d'ample, normalment ovalat, tot i que jo no en tenia i vaig fer servir un rectangle, s'ha de pintar bé amb mantega i deixar a la nevera preparat.

A part, s'han de netejar les trompetes de la mort amb un drap de cuina lleugerament humit per retirar qualsevol resta de sorra i cuinar en una paella uns 2-3 minuts amb 40 gr de la mantega restant. Salpebrar i reservar en un colador.

En una paella a part, s'ha d'escalfar 30 gr de mantega, a foc mig, i cuinar les dues tires de pollastre que havíem reservat sense que es daurin, i reservar. A la mateixa paella, s'ha d'escalfar els 20 gr de mantega restants per desfer-la i pintar les tires de pollastre per, després, arrebossar amb el julivert picat. Reservar a la nevera.

Per començar a donar forma, s'ha de fer servir 3/4 parts de la massa per paté i formar una bola que s'ha d'estendre sobre una superfície enfarinada, segons la forma de motlle que tingueu i posar al damunt del motlle que tenim preparat a la nevera.

Posteriorment, s'ha de folrar la massa amb les làmines de bacó de manera que sobresurtin i caiguin lleugerament pels costats.

Al bol on teniem el paté de carn i fetges, s'han d'incorporar les trompetes de la mort i les olives i posar al motlle uns 4 cm d'aquesta barreja. Al damunt i centrades s'han de posar les tires de pollastre arrebossades en julivert que teniem reservades i cobrir amb la resta de la barreja de carn. I tapar amb les làmines de bacó que quedaven penjant.

La resta de la massa s'ha d'estendre igual que abans per tapar el paté, ajustant-la al motlle. S'ha de tancar bé perquè res s'escapi, ni s'obri.

I després decorar, si voleu. Però com canvia el paté...Jo vaig fer fulles. Després, pintar amb ou i refrigerar com a mínim 2 hores a la nevera.

Abans de treure-ho de la nevera, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC, tornar a pintar amb ou i amb la punta d'un ganivet fer un petit forat al mig del paté, on posarem un petit cilindre fet amb paper d'alumini, com si d'una xemeneia es tractés, perquè al coure surti el vapor.

S'ha de coure a 180ºC durant 20 minuts i després baixar la temperatura a 160ºC i cuinar durant 55 minuts més. Per saber si està ben cuit, s'ha de punxar amb una agulla de broqueta a través de la xemeneia i verificar que en surt calenta.

S'ha de refredar al damunt d'una reixeta durant un parell d'hores. Llavors, desemmotllar amb molt de compte mentre sigui tebi i posar a la nevera uns 20 minuts.

Després , s'ha de posar la gelatina. Per fer-ho, s'ha de fer un embut amb paper de forn i posar al forat de la xemeneia. S'ha de posar la gelatina semiquallada a través de l'embut i tornar a la nevera un mínim de 24 hores abans de servir.

El paté es conserva a la nevera durant uns deu dies. I congela molt bé, jo recomano que tallat en racions i envasat al buit.

Et volià!

I novament, què millor que una cançó francesa per degustar aquest deliciós i elaborat paté.

Tout oublier

N'existe pas sans son contraire
Qui lui semble facile à trouver
Le bonheur n'existe que pour plaire
Je le veux

Enfin je commence à douter
D'en avoir vraiment rêvé
Est-ce une envie parfois j'me sens
Obligée

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

N'existe pas sans son contraire, 

une jeunesse pleine de sentiments
L'ennui est inconditionnel, 

je peux ressentir le malaise des gens qui dansent

Essaie d'oublier que tu es seul, 

vieux souvenir comme l'ADSL
Et si tout l'monde t'a délaissé,

 ça s'est passé après les soldes

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

...

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

(Angèle feat Roméo Elvis)

Experimentant. Sous-vide, una nova realitat: llom amb patates.

"Nada  hay tan vacío

como un cerebro lleno de sí mismo."

(Ignacio Manuel Altamirano)

M'encanta veure com evoluciona la cuina: les tècniques, els instruments, els ingredients. Em resulta fascinant. A més a més, hi ha alguns orígens curiosos, com la història del bany maria. Sabeu d'on ve? 

Sembla ser que moltes antologies de dones científiques parlen d'una tal "Maria la jueva" com a percussora de la tècnica. Tot i que ja es va citar al segle IV per Zósimode Panópolis, autor dels escrits de alquímia més antics que es coneixen, hi ha qui dubta que ella realment existís. Però els que creuen en ella, li atribueix el descobriment del bany María, una tècnica elèctrode d'escalfar, típica dels laboratoris, que en un moment determinat, va passar a la cuina.

Amb aquesta tècnica s'aconsegueix aplicar escalfor, suaument i de manera uniforme, a un líquid, col·locant el recipient que el conté dins d'un altre més gran amb aigua en ebullició. D'aquesta manera, la temperatura dels aliments mai passa dels 100ºC. 

I és que la ciència i la cuina, moltes vegades van de la mà.

En els últims anys, la cuina al buit suposo que té el mateix efecte que llavors va tenir el bany María, ara conegut i practicat per gairebé tothom.

Resulta màgic veure com els aliments que es tanquen dins d'una bossa termoresistent i hermètica, de la que s'extreu l'aire, s'impregnen fins a l'extrem d'aromes, es cuinen lentament en el seu propi suc i en surten amb una textura immillorable.

Però no resulta fàcil, cal estudiar bé la tècnica, per això és molt recomanable el llibre de Joan Roca, potser el més accessible i entenedor. Jo en tinc un parell més i són més nivell avançat.

Empapeu-vos, llegiu, proveu, estudieu i equivoqueu-vos. És divertidíssim. I tot i que somnio amb un roner professional, amb l'Anova Culinary, ja m'és possible jugar. 

La recepta que us proposo avui la vaig treure del blog Dorar no sella los jugos i és ideal, sobretot pels qui, com jo, no són molt amants del llom del porc. Sempre m'ha resultat una carn seca i poc saborosa. La salmorra inicial, juntament amb la cocció al buit fa que el resultat sigui excel·lent.

Per la meva versió de llom amb patates, es necessiten els següents ingredients:

• 1 kg de llom de porc ibèric
• 1 litre d'aigua
• 16 gr de sal
• farigola
• cerfull
• 2 cullerades de mel
• pebre negre en gra
• 1 all
• patates liles
• oli d'oliva verge
• vinagre de Mòdena 
• mostassa de Dijon à l'Ancienne
• mel
• sal i pebre 

En primer lloc, s'ha de submergir la carn en una salmorra d'equilibri durant 3 dies. Per això, s'ha de dissoldre els 16 grams de sal en el litre d'aigua, de manera que quan s'equilibri amb la carn s'obtingui una concentració del 0,8% (16 gr/2 kg). Per aportar sabor a la salmorra, s'ha d'escalfar amb 2 cullerades de mel, farigola, cerfull, grans de pebre i un all a trossos.

Després de tres dies a la nevera, s'ha d'assecar bé la carn, embadurnar bé de mostassa de Dijon à l'Ancienne i envasar al buit amb bosses específiques per la cocció.

Segons expliquen molt bé al blog del que m'he inspirat, segons les taules de cocció al buit, el temps necessari per arribar als 55ºC al centre de la peça, eren unes tres hores, però jo vaig seguir les indicacions del blog i vaig fer al mínim de temperatura de seguretat (55ºC), durant 6 hores. Després s'ha de refredar ràpid amb aigua i gel i ja es pot guardar a la nevera fins consumir-la.

Per acompanyar la carn rosadeta i deliciosa, vaig fer una vinagreta amb oli d'oliva verge, vinagre de Mòdena, mel, mostassa de Dijon à l'Ancienne, sal i pebre i unes chips de patates violeta per acabar d'arrodonir el plat. 



I avui, la proposta de banda sonora és Fréro Delavega i el seu "À l'equilibre". 

À l'equilibre

J'suis resté quelques heures à regarder dehors
La pluie tombait sur mes peurs, tombait sur mon corps
Faire le tour de mon ile, y chasser mes démons
Remonter sur le fil, seul avec mon bâton

J’ai laissé ma dérive guider quelques instants
J’ai regardé les deux rives, j’ai regardé devant
Les pieds dans le sable et faire le tour de mon ile
Et même si c’est instable, je suis bien sur mon fil

Je sens le vent entre mes doigts

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada

J’en perds souvent le sens mais j’en connais la fin
Dans ce couloir immense qui mène à mon chemin
Oh loin derrière la ville, là devant à l’horizon

Remonter sur mon fil, en forme, seul avec mon bâton

Jsuis resté tout là-haut pour écouter le vent
J’ai laissé mon bateau guider quelques instants
Sans un mot tu peux oui faire le tour de mon ile
Tu me verras dans le vide, les 2 pieds sur mon fil

Je sens la vie entre mes doigts

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada

Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent
Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent

Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent
Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada

Tard, però arriba. L'últim "Asaltablogs" de l'any. Fideus xinesos d'arròs amb llaminera i verdures.

"El miedo llamó a la puerta,

la confianza abrió

y afuera no había nadie."

(Dita popular xinesa)

I, en un tres i no res, s'acaba el 2016. Que ha passat volant. I, com cada any, els "AsaltaBlogs" fem l'amic invisible, que enlloc de consistir en fer un regal, tracta de "robar una recepta a un blog sorpresa. I la meva amiga invisible és l'Eva, del fantàstic blog "Eva en pruebas".

Però abans de parlar de l'Eva i de presentar la recepta que m'he endut de la seva cuina, m'he de disculpar. He anat una mica despistada i estava convençuda de que, igual que a la resta d'assalts de l'any, es publicava l'últim diumenge de mes. Però no. Així que ahir, ella no va poder veure quina recepta s'havien endut de la seva cuina. Així que Eva, dues coses: gràcies per la paciència -espero que t'agradi la meva versió dels teus fideus xinesos amb porc- i perdona per deixar-te ahir sense regal.

I tot i que de l'Eva no sé massa, si sé que compartim l'amor per la cuina i que té un blog que no has de deixar de visitar. Així que espero estar a l'alçada del repte.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 200 gr de llaminera de porc
• 1/2 paquet de fideus xinesos d'arròs
• 1 ceba tendra gran
• gingebre
• 1 all
• 1 pastanaga
• 1/4 de col
• Soja al gust
• Salsa Hoisin
• oli de sèsam
• pebre

Si es pot començar la recepta el dia anterior, millor, ja que l'ideal és deixar la llaminera de porc, tallada a dauets, tota una nit macerant en salsa de soja, all picat, pebre i gingebre fresc ratllat. S'ha de deixar a la nevera fins el moment de cuinar els fideus. Quan més temps estigui macerant, millor, ja que després el porc queda més sucós. Al dia següent, només cal treure la carn de la nevera uns 30 minuts abans de començar a cuinar.

Per fer els fideus, s'ha de començar picant la ceba, la pastanaga i la col i sofregir a foc màxim amb una mica d'oli de sèsam. Ha d'estar tot daurat però al dente.

Llavors, s'ha d'afegir el porc que ha d'estar a temperatura ambient.

Mentre s'ha de coure els fideus que, pràcticament, s'escalden en aigua bullent, ja que es fan en un tres i no res. Mireu les instruccions de cada paquet.

Quan les verdures ja casi estiguin s'ha d'afegir un raig de salsa de soja i salsa Hoisin al gust.

I finalment, s'han de barrejar bé amb els fideus.

Abans de servir, posem pel damunt una mica de tija de ceba tendra picada.

I per acabar, Café Tacvba. Eres.

Eres

Eres,

lo que más quiero en este mundo eso eres,

mi pensamiento más profundo también eres,

tan solo dime lo que es

que aquí me tienes.

Eres,

cuando despierto lo primero eso eres,

lo que a mi día le hace falta si no vienes,

lo único preciosa que en mi mente habita hoy.

Que más puedo decirte,

tal vez puedo mentirte sin razón,

pero lo que hoy siento,

es que sin ti estoy muerto pues eres...

...lo que más quiero en este mundo eso eres.

Eres,

el tiempo que comparto eso eres,

lo que la gente promete cuando se quiere,

mi salvación, mi esperanza y mi fe.

Soy,

el que quererte quiere como novia soy,

el que te llevaría el sustento día a día, día a día,

el que por ti daría la vida ese soy.

Aquí estoy a tu lado,

y espero aquí sentado hasta el final,

no te has imaginado,

lo que por ti he esperado pues eres...

...lo que yo amo en este mundo eso eres...

Cada minuto en lo que pienso eso eres...

Lo que más cuido en este mundo eso eres...

(Café Tacvba)

Pebrots farcits de carn picada i arròs salvatge. Deliciosament sans.

"Quien se alza de puntillas

no se yergue firmemente.

Quien se apresura no llega lejos.

Quien intenta brillar

vela su propia luz.

Quien se define a sí mismo

no puede saber quién es.

Quien ejerce poder sobre otros

no tiene poder sobre sí.

Quien se aferra a su trabajo

no creará nada duradero.

Si quieres armonizar con Dios,

haz tu tarea y suéltala luego."

(Lao Tsé)

Com cada últim diumenge de mes, ens endinsem en una cuina i ens enduem una recepta. Aquest mes d'octubre, l'afortunada cuinera que s'exposa a quedar-se amb la cuina buida és la Sandra von Cake, del blog Apfelstrudelkuchen, una assalta blogs d'allò més activa. He de dir que els seus comentaris a les receptes que jo robo, sempre em fan somriure. Gràcies.

Aquesta gallega que viu a Alemanya és amant de la rebosteria i de les coses maques, i això es reflexa en el que fa i en el que diu. Completament d'acord amb ella en que a vegades costa creure que una cosa tant simple com preparar unes galetes o fer un pastís pugui fer tant feliç a una persona. Completament d'acord. Jo podria estar hores veient com unes magdalenes pugen al forn, com es formen uns macarons, com s'inflen unes lioneses o simplement, com bull l'aigua.

Però aquesta vegada, m'he endut una recepta salada de la seva cuina, que he adaptat una mica al què tenia per casa. Uns pebrots farcits d'arròs.

Bon appetit!

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 250 gr de carn picada (mixta, de pollastre, de porc, de vedella...)
• 125 gr d'arròs salvatge
• 4 pebrots vermells petits
• xili picat
• alfàbrega fresca
• formatge ratllat
• 3 tomàquets
• 1 ceba gran
• salsa de soja
• polsim de curry
• 1 all
• sucre
• sal
• pebre

En primer lloc s'ha de picar la ceba i l'all i sofregir. A part, s'han de ratllar els tomàquets i reservar i quan la ceba i l'all comencin a ser daurats, s'ha d'afegir, amb un polsim de sucre i salpebrar al gust. També d'ha d'afegir el xili picat al gust, la salsa de soja, un polsim de curry i l'alfàbrega picada i deixar fins que el sofregit redueixi.

Mentre, s'han de netejar bé els pebrots tallant la part de dalt com si es tractes d'un barret i treure'n les llavors.

S'han de posar en un recipient apte per microones, posar un parell de cullerades d'aigua al fons, tapar bé amb paper film al que li farem uns forats amb una forquilla i coure a màxima potència durant 7 minuts.

Mentre, s'ha de coure l'arròs però deixant bastant al dente (3/4 de la cocció), ja que s'acabarà de coure al forn.

Al sofregit s'ha d'afegir la carn picada i un cop feta, l'arròs i cuinar un parell de minuts fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.

I ja es poden farcir els pebrots i posar formatge pel damunt i cap al forn a 180ºC durant uns 25-30 minuts vigilant que no es cremin.

I per acabar, una de les meves preferides...ZaZ.

Si jamais j'oublie

Rappelle-moi le jour et l'année,

Rappelle-moi le temps qu'il faisait

Et si j'ai oublié,

Tu peux me secouer.

Et s'il me prend l'envie d'm'en aller,

Enferme-moi et jette la clé;

Aux piqûres de rappel

Dis comment je m'apelle.

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,

Les guitares et les cris,

Rappelle-moi qui je suis,

Pourquoi je suis en vie.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,

Si un jour je fuis,

Rappelle-moi qui je suis,

Ce que je m'étais promis.

Rappelle-moi mes rêves les plus fous,

Rappelle-moi ces larmes sur mes joues

Et si j'ai oublié

Combien j'aimas chanter...

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,

Les guitares et les cris,

Rappelle-moi qui je suis,

Pourquoi je suis en vie.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,

Si un jour je fuis,

Rappelle-moi qui je suis,

Ce que je m'étais promis.

Rappelle-moi qui je suis.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,

Si un jour je fuis,

Rappelle-moi qui je suis,

Ce que je m'étais promis.

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,

Les guitares et les cris,

Rappelle-moi qui je suis,

Pourquoi je suis en vie.

Rappelle-moi le jour et l'année...

(ZaZ)

Macarrons de quinoa i remolatxa amb bolonyesa oriental. Un àpat perfecte per després del gimnàs.

"Tu cuerpo es templo de la naturaleza 

y del espíritu divino.

Consérvalo sano;

respétalo;

estúdialo;

concédele sus derechos."

(Henri-Frédéric Amiel)

Abans d'apuntar-me al gimnàs, havia de controlar molt tot el que menjava. De fet, m'estava de moltes coses, com, per exemple, la pasta. I és que en les dietes habituals per perdre pes la pasta no ha tingut mai molt bona reputació.

Com vaig llegir fa poc al Muy Interesante, tot i que la pasta és un dels nutrients representatius de la dieta mediterrània, la pasta sempre s'ha vist com una bomba calòrica, però no és així.

Segons un estudi de l'Institut Neurològic Mediterrani Neuromed, a Pozzilli (Itàlia), la pasta és sana i no fa augmentar l'índex de massa corporal.

Menjar pasta no només s'ha associat a mantenir un índex de massa corporal sana, sinó que sembla ser que ajuda a reduir el risc de patir obesitat general i abdominal.

Per a la seva investigació, els científics van examinar a més de 23.000 persones inscrites a dos grans estudis epidemiològics: el projecte Moli-sani i l'enquesta de Nutrició i Salud italiana d'aquest institut.

Segons explicà el cap de l'estudi, George Pounis: "Mediante el análisis de los datos antropométricos de los participantes y sus hábitos alimenticios hemos visto que el consumo de pasta, al contrario de lo que muchos piensan, no se asocia con un aumento en el peso corporal. Los resultados muestran que la pasta contribuye a tener un índice de masa corporal saludable, una menor circunferencia de la cintura y una mejor relación cintura-cadera".

Així que, tenint en compte que la dieta mediterrània és considerada una de les més saludables, està clar que incloure la pasta sovint, així com cereals, el pa o l'arròs, representa una bona combinació si es vol baixar de pes. La clau? Vigilar les mides i combinar amb una mica d'esport.

Ah! i una curiositat més treta de la mateixa revista. La pasta cuinada "al dente" té un índex glucèmic menor, el que implica que els hidrats de carboni es deixen anar de manera progressiva a la sang, per tant, els que realitzen activitat física, com els esportistes, poden rendir durant més temps si la consumeixen cuinada així.

I si la pasta és sana, la que avui us proposo ja no parlem. He fet servir pasta de quinoa i remolatxa, que a part de boníssima conté dos ingredients molt saludables. I la bolonyesa és una mica especial, ja que he fet servir carn amanida com per fer gyozas, el que li dona un sabor picant i especiat deliciós. Espero que us agradi el meu invent.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

Pels macarrons:

• macarrons de quinoa i remolatxa
• 1 pot de pomodorini (poso foto)
• parmesà ratllat
• carn de gyozas (una de les versions)
• ceba tendra
• coriandre sec
• romaní sec
• orenga sec
• anet sec
• pebre negre
• sal
• mel de romaní

Per la carn de gyozas:

• 300 gr de carn picada de vedella
• 1 ceba tendra
• 2 culleradetes de sucre
• 1 xupito de salsa de soja
• 1 xupito de sake (o vi blanc)
• 2 alls
• gingebre
• oli de mandarina
• 3 chipotles

En primer lloc, s'ha de macerar la carn, si pot ser d'un dia per l'altre millor, sinó amb un mínim de 30 minuts. De fet, jo tenia la carn congelada.

Per fer-ho, s'ha de barrejar bé la carn picada amb la ceba tendra ben picada, l'all ratllat i la resta d'ingredients, al gust. Jo us poso les mides de manera orientativa, però l'important és anar provant i afegint segons ens agradi més o menys picant o més o menys salat.

I una vegada tots els ingredients siguin ben integrats, reservar.

Una vegada tinguem la carn ben macerada, ja podem preparar els macarrons.

Per això, en primer lloc s'ha de sofregir una ceba tendra picada i quan sigui ben rossa, afegir la carn i sofregir fins que sigui cuita. Llavors, s'han d'afegir els tomàquets.

Jo he fet servir uns tomàquets cherry boníssims de la marca italiana Mutti, com podeu veure a la foto.

No es tracta de tomàquets molt àcids, però tot i així, jo afegeixo un rajolí de mel, en aquest cas, de romaní.

S'ha de deixar coure fins que la salsa redueixi una mica i s'evapori l'excés d'aigua dels tomàquets.

Mentre, s'ha de coure la pasta seguint les instruccions de cada fabricant. Jo he fet servir de remolatxa i quinoa.

I una vegada ben escorreguts els macarrons, ja es poden barrejar amb la salsa, posar en una safata i gratinar, una vegada ben coberts de salsa parmesà.

I ja que proposo un àpat ideal per degustar després de fer exercici, una de les cançons de Body Pump.

Burn

We, we don't have to worry about nothing

Because we got the fire

And we're burning, one hell of a something

They, they're going to see us from outer space, outer space

Light it up, like we're the stars of the human race

Human race

When the light started out

They don't know what they heard

Strike the match, play it loud

Giving love to the world

We'll be raising our hands

Shining up to the sky

Because we got the fire, fire, fire

Yeah, we got the fire, fire, fire

And we're going to let it burn, burn, burn

We're going to let it burn, burn, burn

We're going to let it burn, burn, burn

We're going to let it burn, burn, burn

We don't want to leave, no

We just want to be right now

And what we see

Is everybody is on the floor acting crazy

Getting low go 'till the lights out

The music sounds I'm waking up

We fight the fire then we burn it up

And it's over now and we got the love

And we're sleeping now

When the light started out

They don't know what they heard

Strike the match, play it loud

Giving love to the world

We'll be raising our hands

Shining up to the sky

Because we got the fire, fire, fire

Yeah, we got the fire, fire, fire

And we're going to let it burn, burn, burn

We're going to let it burn, burn, burn

We're going to let it burn, burn, burn

We're going to let it burn, burn, burn

When the light started out

They don't know what they heard

Strike the match, play it loud

Giving love to the world

We're going to let it burn, burn, burn

Burn, burn, burn

We can light it up, up, up

So they can't put it out, out, out

We can light it up, up, up

So they can't put it out, out, out

We can light it up, up, up

So they can't put it out, out, out

We can light it up, up, up

So they can't put it out, out, out

When the light started out

They don't know what they heard

Strike the match, play it loud

Giving love to the world

We'll be raising our hands

Shining up to the sky

Because we got the fire, fire, fire

Yeah, we got the fire, fire, fire

And we're going to let it burn, burn, burn

We're going to let it burn, burn, burn

We're going to let it burn, burn, burn

We're going to let it burn, burn, burn

When the light started out

They don't know what they heard

Strike the match, play it loud

Giving love to the world

We'll be raising our hands

Shining up to the sky

Because we got the fire, fire, fire

Yeah, we got the fire, fire, fire

And we're going to let it burn

(Ellie Goulding)