dimarts, 21 de novembre del 2017

Cargol treu banya, que la salseta és picant!





"Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l'herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: <<Cargol, treu banya!>>
mig em moro de poruc.

(Josep Carner)
 

L'altre dia vaig preparar cargols per primera vegada a la vida. Feia temps que ho tenia pendent, i no perque m'agradin especialment. De fet, més aviat poc. Només sóc fan de la salseta picant que a vegades els banyen. Ni tant sols era concient de la feina que porta fer-los si segueixes tot el procés.

Si bé és cert que a la majoria de mercats els venen purgats, si els colliu pel vostre compte els haureu de purgar durant una setmana, aproximadament, perquè, segons he llegit, eliminin qualsevol resta de herbes que poden ser indigestes per una persona. Per això, se'ls ha d'alimentar només amb farina; volem que eliminin residus, però no que perdin pes. He de reconèixer que la primera vegada que vaig llegir-ho, vaig riure i tot.

Una vegada purgats, o si els he comprat amb la feina feta abans de començar a cuinar-los, s'han de rentar bé, desbabar-los, rentant-los amb aigua freda i deixant en remull unes quantes vegades, fins que l'aigua surti clareta.

Durant aquest procés, comprovareu un parell de coses: la primera, la quantitat de vegades que defequen i, la segona, que lents, lents no sembla que ho siguin.

La lentitud del cargol tothom la coneix. La fama la té. I, de fet, bastant merescuda, ja que camina a una velocitat que oscila entre els 2,8 i els 13 mil.límetres per segon, el que suposa que camina mil vegades més lentament que l'home.

Aquest animal es mou gràcies a una sèrie de contraccions musculars ondulatòries que recorren la cara inferior del peu. El peu, que és la seva única part visible, es mou d'una manera molt complexa i continua que el permet avançar. I, per això, d'una manera lenta però segura, pot inclús desafiar la llei de la gravetat.

Però, no és l'home mil vegades més gran? I dic mil per comparar amb les vegades que la velocitat del cargol és menor que la de l'home...comproveu-ho vosaltres mateixos...jo havia d'estar molt atenta de que no s'escapés ningún.

En fi, que fer cargols és entretingut. Però jo vaig deixar-me dur per la recepta, anar tastant, anar afegint, i el resultat va ser excel.lent...una salsa deliciosa que al dia següent va permetre un arròs espectacular.


Per fer aquests cargols es necessiten els següents ingredients: 

  • 300 gr de cargols bovers (i per coure'ls: 1 ceba tendre, 4 alls, pebre en gra, llorer, romaní i sal)
  • 2 tomàquets madurs  
  • 1 ceba tendre
  • 1 pastanaga 
  • 3 bitxos
  • 3 alls + 2 per la picada
  • xerès dolç
  • cacau pur
  • 5 ametlles
  • 5 avellanes
  • anís estrellat
  • pasta seca de tomàquet (marroquí)
  • aigua de la cocció dels cargols
  • un polsim de comí
  • sucre moscovat
  • pebre d'espelette
  • romaní      
  • oli d'oliva verge
  • sal i pebre 

Primer de tot, una vegada ben nets i tots fora de la closca, s'ha de començar a coure els cargols. S'ha d'aconseguir que quedin tots ben sortits perquè la carn es cogui bé i després sigui fàcil de treure i per fer-ho se'ls ha d'enganyar. Per fer-ho, s'han de posar en una olla amb força aigua freda, amb la ceba tendra tallada a trossos, el llorer, els alls, el pebre i una bona branca de romaní i posar-los a foc ben suau, al mínim. El procés de cocció no és ràpid -bé, ja he dit que la rapidesa/lentitud és força subjectiva-, ja que ells han de creure que no els estem bullint, sinó s'amaguen.

Quan bulli l'aigua han de coure uns 45min o 1 hora, més o menys. 




I mentre, podem fer el sofregit. Primer s'ha de sofregir la ceba i la pastanaga tallada el més petit que pogueu, els alls picats i els bitxos sencers (per poder apartar-los després). Aquesta vegada si que és important que ho talleu tot ben petit, ja que si fessim trossos massa grans, no podria entrar bé la salsa dins la closca dels cargols. Mentre es sofregeix s'ha d'afegir la branca de romaní.




Quan sigui tot ben enrossit, s'ha d'afegir el xerès, una cullerada de sucre moscovat i el tomàquet tallat a dauets (sense les pepites) i deixar que cogui. S'ha de posar també l'anís estrellat, al gust, el polsim de comí, el pebre d'espelette, la sal i el pebre i deixer que redueixi una mica. Finalment, s'han d'afegir els cargols que hem colat i cobrir amb aigua de la cocció dels cargols i deixar que espessi la salsa mentre es prepara la picada.




Per fer la picada, s'han de posar els alls pelats, les ametlles, les avellanes, una cullaradeta de cacau pur en pols i picar bé. Quan sigui ben picat tot, s'ha d'afegir una miqueta d'aigua de la cocció i dissoldre bé per afegir a la salseta.

Uns minuts més i ja es poden servir.

Prepareu una bona quantitat de pa...la salsa és irresistible. Com aquesta cançó...


Qué bien que en mi pupilas siga entrando luz del sol,
Qué bien que en mi cerebro se
Produzcan intercambios de información,
Qué a tiempo te pusiste en medio
Qué bien que con mis dedos note el frío y tu calor,
Qué bien que por mis nervios corran impulsos
Que me cuentan que estás en mi habitación
Que no te has ido y que te tengo cerca

No sería lo mismo imaginarte
Que poder estudiarte con detalle.
Usaré cada segundo que pase
Para poner a prueba nuestras capacidades corporales
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos

Y qué genial, qué astuto, qué indecente,
Qué maravillosamente oportuno
El soplo de viento que ha unido, atrevido,
Tu olor con el mío.
Y qué manera de perder las formas
Y qué forma de perder las maneras,
Ya nada importa, el mundo ya se acaba,
No quedará nada,
Disfrutemos de la última cena

No sería lo mismo imaginarte
Que poder estudiarte con detalle.
Usaré cada segundo que pase
Para poner a prueba nuestras capacidades corporales
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos

(Izal) 

 








dilluns, 30 d’octubre del 2017

Estima, menja, viu, brilla. Nutella 100% saludable.





"Si algo he aprendido en mi camino es que con ganas,
entusiasmo, confianza, foco e ilusión
todos podemos reinventarnos,
dar un giro a nuestra vida y a nuestra salud;
para ello solo tenemos que estar alineados con lo que nos dice
alto y claro nuestro corazón."

(Elka Mocker)


A vegades hi ha llibres que cauen, de manera casual, a les teves mans i modifiquen la teva visió de les coses. Segurament perquè apareixen en el moment just, quan estàs preparat pel canvi, quan el desitges. I amb el meu últim llibre de cuina m'ha passat. És diu Ama, come, vive, brilla i l'ha escrit l'Elka Mocker, a qui cito al principi del post.

Ja el títol va fer que em fixés en ell (i l'edició va ajudar, ja que és veritablement maco) i això que a priori no semblava el moment més adequat per fer-ho, ja que després de bastants dies de viatge pel Marroc, vaig tornar malament de la panxa i portava dies gairebé sense menjar.

El cas és que potser per això, i malgrat la panxa, sentia una necessitat de variar els meus hàbits alimentaris, tot i que, la veritat, és que no estaven gens malament. Però necessitava un afegit. I amb aquest llibre, he obert els ulls en vàries coses.

No es tracta de canviar la meva cuina, que considero sana, sinó de millorar certes coses i afegir altres, ingredients absents i saludables.

I la casualitat va fer que portéssim del Marroc gairebé un quilo de dàtils...element imprescindible per la recepta d'avui.


El dàtil és un fruit d’una sola llavor obtingut de la palmera datilera (Phoenix dactylifera). Tot i que té una consistència i un aspecte similar a la fruita seca, no es deixa assecar després collir, sinó que madura i s’asseca al sol a la planta mateix i després es recol·lecta. 
El seu alt valor energètic i nutricional fan que sigui una opció magnífica per recuperar forces després d’una activitat extenuant o per prendre durant un entrenament intens. Per als nens és una bona font energètica i la millor alternativa quan tenen ganes de dolç. Són ideals per substituir llaminadures i dolços diversos farcits de sucres senzills, tan contraindicats per a la salut, sobretot la dels més menuts. El dàtil conté sucres d’assimilació fàcil que són alliberats de mica en mica, cosa que permet que la sensació de sacietat s’allargui més. Són, per tant, una elecció apta per a diabètics, sempre amb moderació.
És un aliment molt calòric, ja que conté molt de sucre (70%), encara que aquesta circumstància no li impedeix que sigui molt valorat per les seves propietats nutricionals.
Aporta principalment hidrats de carboni en forma de sucres simples (glucosa i fructosa); té un elevat percentatge de fibra, un 6% de la ingesta diària recomanada per tassa. Aquesta fibra és insoluble i s’uneix als greixos i al colesterol, i ens ajuda a eliminar-los de l’organisme. Conté força antioxidants naturals, una bona dosi de vitamines i minerals, com, per exemple, vitamines del grup B, vitamina A, vitamina C, potassi, calci, zinc, magnesi, manganès i seleni, que eviten l’oxidació dels àcids grassos i milloren la combustió dels greixos. Conté fitonutrients amb efectes antioxidants que ens ajuden a prevenir l’envelliment i, per tant, a mantenir-nos joves més temps.I el contingut en àcids grassos no passa de l’1% i són cardiosaludables: omega-3, 6 i àcid oleic.
Aquest fruit ajuda en la retenció de líquids, controla el colesterol i la pressió arterial, millora l’estat de les vies respiratòries i té un efecte laxant. També li atribueixen bons efectes sobre l’estrès, els nervis i la capacitat de concentració. És depuratiu, combat l'anèmia, la obesitat i ajuda a mantenir l'aparell digestiu i el cor en bones condicions. Millora la visió, la hipertensió i segons la medicina ayurvèdica, el dàtil forma part del grup dels aliments coneguts com a sàtvics, que són frescos, sucosos, untuosos, nutritius i gustosos. Segurament són els més importants dins de la medicina ayurveda, ja que considera que ajuden a incrementar l’energia mental, l’alegria i el bon humor. Són els més recomanats per aconseguir una bona salut i un equilibri energètic en general.
Per tant, podríem dir que el dàtil ens fan estar de “bon rotllo” i, a més a més, afavoreix un estat de serenitat i claredat. És un aliment fresc, aporta energia, està carregat de nutrients i és deliciós al paladar. Ens permet alimentar l’organisme i mantenir-lo en equilibri energètic, sense necessitat de desgastar-lo.
En fi, que aquesta recepta és un bon exemple de que en els ingredients naturals podem trobar tot el que necessitem per satisfer als més llaminers a la vegada que alimentem les nostres cèl·lules. 



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 250 gr de dàtils tendres
  • 80 ml d'aigua
  • 1 culleradeta de vainilla en pols
  • 17 gr de cacau pur en pols
  • 80 gr de mantega d'avellanes 
  • 1 pessic de sal

Primer de tot es posen en remull els dàtils durant un parell d'hores i, si no teniu feta la mantega d'avellanes es fa triturant avellanes torrades (millor si són de qualitat i les torreu a casa) fins que quedi una crema fina. Al principi sembla que no queda, ja que fins que els fruits secs, fins que no treuen l'oli sembla que no vagin a quedar fins.




Passades les dues hores de remull, s'han de treure els ossos dels dàtils i afegir tots els ingredients a una trituradora. Així de fàcil. S'ha de triturar tot bé durant uns minuts -amb paciència- fins que quedi una crema.

I cap a la nevera, millor si és en un pot de vidre. 

Es pot guardar durant una setmana a la nevera i aguanta perfectament al congelador.



I com els dàtils els vam portar de Marroc, concretament els vam comprar tornant del desert, res millor per acabar aquest post que una de les cançons que vam escoltar dins del 4x4 camí d'Erg Chigaga.


Imuhar

Matinfa, tenessey
Imuhagh tigraw tikma
Ayitma
Yofa anikir
Nikiss sandade
Wadagh nihane

Matinfa, tenessey
Imuhagh tigraw tikma
Imuhagh tigraw tikma id talghuwene ayishrayane

What good is it to have
Free men who sleep in this world of suffering

Wake up, my people
Straighten up, my people
Confront the difficulties of your current situation
A long road awaits you

What good is it to have
Free men who sleep in this world of suffering
Free men suffering shows us that times have changed

(Bombino)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 25 d’octubre del 2017

New post. New life. New sweet home. Sopa freda d'enciam amb anxoves de l'Escala, tomàquets i alfàbrega.





"Lo que pienses, lo serás.
Lo que sientas, lo atraerás.
Lo que imagines, lo creerás."

(Buda)


Fa masses mesos que no publicava res. No és que no en tingués ganes, només que la meva vida estava canviant tant, que tot i cuinar més que mai, no tenia temps per compartir-ho. I és que, si bé sé que no sóc dels blogs de cuina que més temps dedica a fer les fotos, editar-les i crear l'escenari perfecte de posada en escena dels plats, temps al darrere n'hi ha, i molt.

Durant aquests mesos he canviat de feina, de casa, de ciutat i de rutines. I per tant, de cuina. I la meva manera de veure la vida, també ho ha fet. Ara, la cuina que tinc, no pot anar millor. És blava, plena de vida, amb una finestra a la terrassa plena de menta, alfàbrega, orènga, plena de llum, espai...i amb fogons!...i tenim un hort urbà a la terrassa que tot just comença a créixer exultant. 

Així que espero començar una nova etapa del blog. Més fresca, amb receptes més sanes, i que reflexi tota la felicitat que tinc la sort d'estar vivint.

I és que quan tens al costat algú que et fa veure la vida d'un color meravellós, tens ganes altre vegada ganes de compartir noves receptes i noves cançons. 

El post d'avui és curt i senzill, per això la recepta és fresca i fàcil. Potser no seria massa adequada per a finals d'octubre, però el temps acompanya i aprofito per treure-la del calaix.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • 2 enciams romans
  • 2-3 alls
  • vinagre de poma
  • 1 ceba tendre
  • 2 iogurts grecs
  • sal i pebre
  • aigua
  • anxoves de l'Escala
  • tomàquet rosa
  • alfàbrega fresca


La recepta és tant senzilla, que gairebé no faria falta que expliqués res, però si no ho fes, que seria del blog?

Com a gairebé tots els "gazpachos" o sopes fredes d'aliments crus -la Vichyssoise, per exemple, es menja freda, però en canvi és d'ingredients cuits- només cal netejar bé els aliments, amb l'ajuda d'un raspatllet i aigua, pelar els ingredients que ho requereixin, tallar a trossos més o menys grans i triturar. I aquesta sopa freda no canvia el procés. 

En primer lloc s'ha de netejar l'enciam i triturar junt amb els alls, un bon raig de vinagre de poma al gust (podeu fer servir qualsevol tipus de vinagre, jo he fet servir de poma perquè és suau i va molt bé amb el iogurt), la ceba tendre, els iogurts, sal i pebre.




L'enciam és tot aigua, pràcticament, així que l'aigua s'ha d'afegir al final i en funció de com voleu que sigui d'espessa.

A mi normalment no m'agrada massa colar les sopes. El gazpacho, per exemple, el prefereixo sense colar. Però en aquest cas, i com l'enciam és força fibrós, prefereixo passar-la per un colador. Queda més fina.





I com a banda sonora per aquesta sopeta freda, una cançó que escalfa el cor...


Francés limón

Todo tiene el color
de tus ojos, como ves...
todo cambia, no así...
...tu voz,
cuando me hablas en francés limón.

En un barco de papel
yo volveré
por ti, mi amor
francés limón.

Las luces de la ciudad
se apagaran,
te besaré,
me besaras.

Me encanta tu actitud,
Dios conserve tu salud
solo con mirarte comprendí
para qué yo vine aquí.

En un barco de papel
yo volveré
por ti, mi amor
francés limón.

Las luces de la ciudad
se apagaran,
te besaré,
me besaras.

(Los Enanitos Verdes)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 26 de març del 2017

Truita de canonges i formatge Brie. Paraules d'amor senzilles i tendres.





"Quizás las cosas más senzillas 
sean las que más cuesta ver.
A veces, 
uno tarda en ver 
lo que tiene delante de las narices."

(Haruki Murakami)



A vegades les coses senzilles i simples són les que més ens costen de veure i de gaudir, tot i que estan per tot arreu, ens envolten i no sempre les veiem.

Fa poc vaig llegir que Google va publicar quines són les cerques més comuns entre els seus usuaris i una de les més habituals és: "com ser feliç?". Jo tinc clar que el primer pas és gaudir del plaer de les coses simples. I això és una actitud. I aprendre a tenir-la arriba després d'un llarg recorregut de coses difícils que han fet que tornis a valorar el que havies oblidat que fa feliç. Un "bon dia" i una carícia inesperada...una mirada de qui estimes...el plaer de compartir estones amb els amics...la família...l'escalfor del sol a la cara després de l'hivern...un riure contagiós...i perquè no, una truita?

Aquesta truita em va captivar només la vaig veure al blog que avui hem assaltat, sobretot perquè em va semblar simple i descarada. Uns ingredients que sempre tinc a la nevera i que mai se m'havia ocorregut aparellar.

I com el primer ball al principi d'una relació, la combinació va ser màgica.

Paraules d'amor senzilles i tendres.



Com avui és l'últim diumenge de mes, la recepta que us porto me l'he endut de la cuina de la Mavi, del blog Mandarinas y Miel, i confesso que només veure-la (i va ser una de les primeres que vaig veure) vaig tenir claríssim que era per mi. Va ser una elecció ràpida que sense pensar-m'ho vaig "robar" dels seus fogons com a bona assaltadora.

És l'últim diumenge de mes i tornem els lladregots del repte dels Assaltablogs.

És l'últim diumenge de mes i s'allarga el dia en aquest principi de primavera, així que res millor que una recepta plena de color verd.

És l'últim diumenge de mes i ja estic desitjant veure que em depara el següent.

És l'últim diumenge de mes i somric amb les coses senzilles.



I aquesta recepta és senzilla, com gairebé totes les truites i, segons la mida que volgueu fer haureu de fer servir més o menys dels ingredients. Jo poso els ingredients per una truita individual:


  • 1 bon grapat de canonges
  • formatge brie
  • 2 ous
  • sal i pebre
  • oli d'oliva

I més fàcil no pot ser. Primer hem de rentar els canonges, treure'n la part més dura de la tija i reservar.

Després, s'ha de tallar el formatge brie en dauets perquè així és fongui millor i reservar.

En un bol batre molt bé els ous perquè quedin ben esponjosos, salpebrar i barrejar amb la resta d'ingredients, els canonges i el formatge brie.




I finalment, fer la truita en una paella ben calenta o, si ho voleu perquè voleu que la truita sigui més lleugera, posar dins d'una cassoleta de fang i dur-la al forn, a 180ºC fins que qualli, d'aquesta manera evitareu els fregits. Jo la prefereixo a la paella, ja que m'agrada poc cuita i amb els ous mig crus, però aquesta vegada m'he decantat pel menjar saludable i l'he cuit al forn.






I per gaudir d'aquesta deliciosa truita, la veu de Claudio Capeo, qui fa tot just una setmana que vaig descobrir i sens dubte, la seva peculiar veu em va captivar. Aquesta setmana va de descobriments.

Ça va ça va

À toi la fille qui me rend si dur et si tendre,
Qui sait me parler, quand je suis barré, je veux rien entendre,
Quand j'ai le coeur sourd,
Quand j'ai le coeur lourd,
Des pluies de peines,
L'âme trempée dans de l'acier,
Quand je suis paumé,
Que tout m'enchaîne.

J'ai parfois l'âme prise,
Dans des filets qui me tourmentent,
J'ai parfois l'âme grise,
Et si ce soir, tu me demandes:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,
Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.
Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,
Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

À toi l'ami, le seul homme qui m'a tenu la main,
Quand tous les jours j'm'en faisais pour les lendemains,
Toi dont je sais que même blessé,
T'es toujours là, pour me porter, pour abréger ma peine jusqu'à que je sois léger,
J'ai parfois l'âme en crise,
Ma joie de vivre, qu'on me la rende,
Mon bonheur me méprise,
Et si ce soir tu me demandes:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,
Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.
Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,
Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

À ceux que j'ai parfois négligés,
Peut-être un peu libre, pour pas déranger,
Moi le naufragé, sur mon bâteau ivre,
J'ai pas de bouée, pas de feu de détresse,
Je suis pas doué pour les caresses,
Mais si jamais vous me demandez quand tout me blesse:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,
Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.
Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,
Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,
Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.
Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,
Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

(Claudio Capeo)






TEXTO O DESCRIPCION