Vull que torni el nostre pa. Llonguets.

"...Volem pa amb oli,

pa amb oli volem.

Volem pa amb oli,

pa amb oli volem. 

Volem pa amb oli,

pa amb oli volem,

si no ens el donen,

si no ens el donen,

ens el pendrem!...!

(Cançó popular catalana)

El llonguet és un pa que sempre m'ha fet gràcia. De petita m'agradava el nom, em feia riure, i per mi, era la definició de panet d'entrepà. Ara, però, la veritat és que fa molt que no els veig pels forns, de fet, no recordo la última vegada que els vaig veure. De fet, podria dir, que la última vegada que en vaig menjar, va ser a casa l'àvia, que em feia els millors entrepans de pernil del món. Sempre ens guardava pel meu germà i per mi, el millor pernil que comprava -ens el comprava especial per a nosaltres- i que guardava curosament embolicat, i sucava un dels panets -del forn del Toni-, amb tomàquet i un bon raig d'oli.

No es pot negar que, els catalans tenim bons pans, i el llonguet és, sens dubte, un dels més representatius, junt amb el pa de pagès; aquest últim és potser el més conegut, però sens dubte, el llonguet, resulta entranyable.

És un pa petit, que normalment no passa dels 100 grams, blanquet, ovalat i amb una grenya característica, que potser hauria d'anomenar solc, doncs més que una grenya, és una línia profunda, que separa el panet en dos. I molt lleuger. Al agafar-lo, gairebé sembla que sigui buit per dins, per això resulta deliciós a qualsevol moment, dolç o salat, amb xocolata o amb oli i sal.

El llonguet es fa amb una massa d'hidratació molt baixa i fet amb massa mare, així que, altre vegada, he comprovat com de viva està la meva i quins pans més deliciosos es pot fer amb ella! Sembla que mimar-la, al final, ha donat els seus fruits. La massa ens sí, no té cap secret, i al ser amb tant baixa hidratació, és fàcil manipular-la; el que si és peculiara és la manera concreta de formar els panets, com més endavant intentaré explicar, el millor possible, amb l'ajuda d'alguna foto.

Segons la Gastroteca, és un pa artesà tradicional, el consum del qual s'ha recuperat en els darrers anys, de superfície consistent i molla densa, esponjosa i elàstica que s'elabora amb un massa de farina de blat, aigua, massa mare natural, llevat biològic i sal, fornejada.

Fa temps, massa –els anys passen molt ràpid-, que un amic meu ens va deixar i en qui he pensat gairebé de manera instantània al pensar en els llonguets. Shane, “la maté por un llonguet”.

Per fer llonguets, necessitem els següents ingredients:

• 500 gr de farina de força 
• 10 gr de sal 
• 5 gr de llevat de forner 
• 240 gr d’aigua 
• 100 gr de massa mare

Per fer els llonguets hem de començar amassant tots els ingredients, i una vegada pastada, la deixarem reposar, donant una mica de forma quadrada, al damunt de la taula de treball, durant 20 minuts.

Passat aquest temps, s’ha de donar forma de rectangle allargat i s’ha de plegar la massa, horitzontalment, cada meitat sobre si mateixa, perquè quedi ben plegat, com a la foto. Després, s’ha de tornar a plegar, sobre si mateixa la massa, però aquesta vegada, verticalment, i tornarem a deixar reposar uns 5 minuts.

Passat aquest petit repòs donarem una mica de forma, de barra i s’ha de deixar reposar de nou 10 minuts.

Abans de fer la última fermentació, amb l’ajuda de la rasqueta, s’ha d’anar tallant peces –aproximadament de 80-100 gr-, com si talléssim llesques gruixudes de pa. I a fermentar.

Jo no tinc tela de lli, així que per fermentar-los, vaig enfarinar bé un drap i els vaig posar al damunt, separats entre sí pels plecs del drap, així evitarem que al créixer es toquin. Aproximadament han de fermentar un parell d’hores.

Quan hagin doblat el volum, hem de fer el tall característic. A mi els primers no em van quedar del tot bé perquè em feia por tallar massa, però s’ha de fer un tall profund, sense por, encara que sembli que gairebé els heu partit per la meitat.

El forn ha d’estar ben, ben calent; prescalfat a 250ºC, i generant vapor amb polvoritzacions. Més o menys trigaran uns 15 minuts, no han de quedar torrats, ni secs.

I per acabar, avui llonguets salats, amb oli i sal…

Pa amb oli i sal

Fes una foto del terrat,

que des d'aquí puc veure Mart.

La roba estesa, el meu agost,

un camp d'espigues i cargols.

Esperarem que passi el fred, 

i sota l'arbre parlarem de tot.

Un biorritme elemental, 

un mar d'antenes i animals.

Els astronautes volen baix,

els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.

Un altre lloc, un altre temps,

on parlarem amb altres Déus.

El meu secret subtitulat,

camins d'arròs, camins de blat.

Esperarem que baixi el sol, 

i sota l'arbre parlarem del temps.

Un biorritme elemental,

un tros de vida artificial.

Els astronautes volen baix,

els núvols passen com qui no diu res.

Amb les butxaques a les mans,

caminarem els passos d'altres peus.

Esmorzarem pa amb oli i sal,

ho vestirem amb unes copes de vi.

Deixant de banda la ciutat,

la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.

(Blaumut)