divendres, 23 d’agost del 2019

Brioche + melmelada de cireres = felicitat {2x1}






"La rayuela se juega con una piedrita que hay que empujar con la punta del zapato. Ingredientes: una acera, una piedrita, un zapato y un bello dibujo con tiza, preferentemente de colores. En lo alto está el Cielo, abajo está la Tierra, es muy dificil llegar con la piedrita al Cielo, casi siempre se calcula mal y la piedra sale del dibujo. Poco a poco, sin embargo, se va adquiriendo la habilidad necesaria para salvar las diferentes casillas (rayuela caracol, rayuela rectangular, rayuela de fantasía, poco usada) y un día se aprende a salir de la Tierra y remontar la piedrita hasta el Cielo, hasta entrar en el Cielo, lo malo es que justamente a esa altura, cuando casi nadie ha aprendido a remontar la piedrita hasta el Cielo, se acaba de golpe la infancia y se cae en las novelas, en la angustia al divino cohete, en la especulación de otro Cielo al que también hay que aprender a llegar. Y porque se ha salido de la infancia se olvida que para llegar al Cielo se necesitan, como ingredientes, una piedrita y la punta de un zapato. 

(Rayuela - Julio Cortázar)



De petita, jugar a la xarranca em feia feliç. Ara, de gran, els esmorzars em fan feliç. Sempre he pensat que és un dels millors moments del dia. I perquè negar-ho? És quan més gana tinc.

Diuen que hi ha un estudi de l'Escola d'Enfermeria de la Universitat de Pensilvania (EEUU) que afirma que els nens que no esmorzen de manera habitual obtenen puntuacions més baixes en els tests que medeixen el coeficient intelectual (CI) que aquells nens que sempre comencen el dia amb un esmorzar equilibrat.

En concret, en nens de sis anys d'edat, saltar-se el primer àpat del dia redueix en 5.58 punts l'habilitat verbal, en 2.50 punts el rendiment i en 4.6 punts la puntuació total. No és molt???

Segons Jianghong-Liu, coautor de l'estudi, el més preocupant és que les habilitats cognitives a aquestes edats es desenvolupen ràpidament. I tot apunta a que, després de tota una nit sense menjar, l'esmorzar és imprescindible com a combustible pel bon funcionament i desenvolupament normal del cervell.

I segons els investigadors una nutrició adequada durant la infància no només està relacionada amb millors puntuacions en els tests d'intel.ligència en edat escolar, sinó que també està associada a una carrera professional més satisfactòria i un major èxit econòmic al arribar a edat adulta. 

La revista Muy Interesante, on vaig llegir l'article, cita a l'investigador: "a llarg termini, assegurar-se de prendre l'esmorzar podria aportar beneficis per la salut física i mental, així com una adequada qualitat de vida", qui assegura, a més a més, que amb aquest hàbit es redueix també els trastorns de comportament.



Així que avui, us proposo un esmorzar fàcil i feliç. Mai poso receptes fetes amb la Thermomix, però avui, us en proposo dos. Sé que no tothom en té, però ja que em va facilitar el matí, l'esmorzar i em va evitar haver de netejar molt, jo les poso. Igualment, fent indicacions per qui no en tingui.

Espero que us facin començar bé el dia.



En primer lloc, per fer el brioche, es necessiten els següents ingredients:

  • 20 gr de llet sencera
  • 20 gr de llevat fresc
  • 350 gr de farina de força
  • 4 ous
  • 100 gr de sucre morè
  •  1 culleradeta de sal
  • 170 gr de mantega (+ una mica per pintar el motlle)
  • 1 rovell d'ou per pintar el brioche 

Si feu la recepta amb la Thermomix s'ha de posar al got la llet, el llevat fresc, la farina, els ous, el sucre i la sal i pastar durant 10 minuts a velocitat espiga. 
Passat aquest temps, només cal afegir la farina i deixar y pastar, de nou a velocitat espiga, durant 4 minuts.
Aquí la única diferència, pels que no feu el brioche amb thermomix, es que haureu de pastar a mà o amb una altra amassadora. I igual que la recepta amb màquina, primer tots els ingredients, menys la farina, i per últim afegir la matèria grassa. La resta ja segueix igual per tothom. 
Després només cal retirar la massa a un bol gran pintat amb una mica d'oli perquè no s'enganxi, ja que la massa serà molt elàstica i enganxosa, i tapar bé amb paper film transparent o amb un drap humit, perquè no s'assequi. Ha de reposar en un lloc ni fresc ni massa calurós durant un parell d'hores i després posar a la nevera un mínim de 3-4 hores. Jo ho vaig deixar tota la nit. 
Al dia següent, o passades les hores mínimes de repòs, s'ha de pintar bé amb mantega un motlle de plumcake i reservar.
Mentre, s'ha de posar la massa sobre la taula de treball, que ha d'estar una mica enfarinada, i amb les mans (enfarinades també) s'ha d'aplanar una mica la massa per formar un rectangle. Finalment, aquest s'ha d'enrotllar amb la llargària aproximada del motlle i posar a dins amb la part de la vora cap avall.
S'ha de deixar reposar, de nou cobert amb paper film o drap humit, fins que dobli el volum, normalment, unes tres horetes. A l'estiu, molt menys.
Quan gairebé estigui, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC, pintar el brioche amb una mica de rovell d'ou i coure uns 30 min o fins que daurat, ja coneixereu el vostre forn.
Sobretot, espereu a tallar-lo que sigui ben fred, i si podeu refredar-lo al damunt d'una reixeta, millor.



I per fer la melmelada de cireres, l'èxit està en la seva qualitat:

  • 500 gr de cireres (jo vaig fer servir unes del Jerte espectaculars)
  • 250 gr de sucre (jo vaig fer servir un sucre que venen a França per melmelades)
  • 1 cullerada de suc de llimona  

Amb Thermomix es molt còmode si coneixes un truc que ara us explicaré, i aconsegueixes que no esquitxi, que és el rotllo de fer-ho de la manera tradicional.

S'ha de posar al got tots els ingredients i programar 2 segons a velocitat 5 per triturar i després s'ha de substituir el cubilet pel cistellet i programar 40 minuts a 100ºC i velocitat 3, aquest es el truc perquè no esquitxi, ja que la majoria de receptes et posen velocitat 2.

Si no en teniu, s'han de posar tots els ingredients en un cassó i dur a ebullició a foc fort i després baixar-lo a foc baix i deixar uns 30-40 minuts, això si, sense parar de remenar. 

I després a omplir pots esterilitzats i deixar cap per avall fins que es refredin.






I com sempre, per cada bon àpat, sigui a l'hora que sigui, cal una bona banda sonora:


The gardener

I sense a runner in the garden
Although my judgements known to fail
Once built a steamboat in a meadow
Cos I'd forgotten how to sail

I know the runner's going to tell you
There ain't no cowboy in my hair
So now he's buried by the daisies
So I could stay the tallest man in your eyes, babe

I sense a spy up in the chimney
From all the evidence I've burned
I guess he'll read it in the smoke now
And soon to ashes I'll return

I know the spy is going to tell you
It's not my flag up in the pole
So now he's buried by the lilies
So I could stay forever more in your eyes, babe

I sense a leak inside my phone now
From all the lies I have told
I know he has your private number
And soon he'll make that vicious call

I know the leak is going to tell you
There ain't no puppy in your leash
So now he'll fertilize the roses
So I could stay the king you see
In your eyes, babe
In your eyes, babe

So now we're dancing through the garden
And what a garden I have made
And now that death will grow my jasmine
I find it soothing I'm afraid

Now there is no need for suspicion
There ain't no frog kissing your hand
I won't be lying when I tell you
That I'm a garner I'm a man
In your eyes babe
In your eyes, babe
In your eyes, babe

(Tallest man on earth)





TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 20 d’agost del 2019

Experimentant. Sous-vide, una nova realitat: llom amb patates.





"Nada  hay tan vacío
como un cerebro lleno de sí mismo."

(Ignacio Manuel Altamirano)



M'encanta veure com evoluciona la cuina: les tècniques, els instruments, els ingredients. Em resulta fascinant. A més a més, hi ha alguns orígens curiosos, com la història del bany maria. Sabeu d'on ve? 

Sembla ser que moltes antologies de dones científiques parlen d'una tal "Maria la jueva" com a percussora de la tècnica. Tot i que ja es va citar al segle IV per Zósimode Panópolis, autor dels escrits de alquímia més antics que es coneixen, hi ha qui dubta que ella realment existís. Però els que creuen en ella, li atribueix el descobriment del bany María, una tècnica elèctrode d'escalfar, típica dels laboratoris, que en un moment determinat, va passar a la cuina.

Amb aquesta tècnica s'aconsegueix aplicar escalfor, suaument i de manera uniforme, a un líquid, col·locant el recipient que el conté dins d'un altre més gran amb aigua en ebullició. D'aquesta manera, la temperatura dels aliments mai passa dels 100ºC. 

I és que la ciència i la cuina, moltes vegades van de la mà.

En els últims anys, la cuina al buit suposo que té el mateix efecte que llavors va tenir el bany María, ara conegut i practicat per gairebé tothom.

Resulta màgic veure com els aliments que es tanquen dins d'una bossa termoresistent i hermètica, de la que s'extreu l'aire, s'impregnen fins a l'extrem d'aromes, es cuinen lentament en el seu propi suc i en surten amb una textura immillorable.

Però no resulta fàcil, cal estudiar bé la tècnica, per això és molt recomanable el llibre de Joan Roca, potser el més accessible i entenedor. Jo en tinc un parell més i són més nivell avançat.

Empapeu-vos, llegiu, proveu, estudieu i equivoqueu-vos. És divertidíssim. I tot i que somnio amb un roner professional, amb l'Anova Culinary, ja m'és possible jugar. 



La recepta que us proposo avui la vaig treure del blog Dorar no sella los jugos i és ideal, sobretot pels qui, com jo, no són molt amants del llom del porc. Sempre m'ha resultat una carn seca i poc saborosa. La salmorra inicial, juntament amb la cocció al buit fa que el resultat sigui excel·lent.



Per la meva versió de llom amb patates, es necessiten els següents ingredients:

  • 1 kg de llom de porc ibèric
  • 1 litre d'aigua
  • 16 gr de sal
  • farigola
  • cerfull
  • 2 cullerades de mel
  • pebre negre en gra
  • 1 all
  • patates liles
  • oli d'oliva verge
  • vinagre de Mòdena 
  • mostassa de Dijon à l'Ancienne
  • mel
  • sal i pebre 

En primer lloc, s'ha de submergir la carn en una salmorra d'equilibri durant 3 dies. Per això, s'ha de dissoldre els 16 grams de sal en el litre d'aigua, de manera que quan s'equilibri amb la carn s'obtingui una concentració del 0,8% (16 gr/2 kg). Per aportar sabor a la salmorra, s'ha d'escalfar amb 2 cullerades de mel, farigola, cerfull, grans de pebre i un all a trossos.

Després de tres dies a la nevera, s'ha d'assecar bé la carn, embadurnar bé de mostassa de Dijon à l'Ancienne i envasar al buit amb bosses específiques per la cocció.

Segons expliquen molt bé al blog del que m'he inspirat, segons les taules de cocció al buit, el temps necessari per arribar als 55ºC al centre de la peça, eren unes tres hores, però jo vaig seguir les indicacions del blog i vaig fer al mínim de temperatura de seguretat (55ºC), durant 6 hores. Després s'ha de refredar ràpid amb aigua i gel i ja es pot guardar a la nevera fins consumir-la.

Per acompanyar la carn rosadeta i deliciosa, vaig fer una vinagreta amb oli d'oliva verge, vinagre de Mòdena, mel, mostassa de Dijon à l'Ancienne, sal i pebre i unes chips de patates violeta per acabar d'arrodonir el plat. 



I avui, la proposta de banda sonora és Fréro Delavega i el seu "À l'equilibre". 


À l'equilibre

J'suis resté quelques heures à regarder dehors
La pluie tombait sur mes peurs, tombait sur mon corps
Faire le tour de mon ile, y chasser mes démons
Remonter sur le fil, seul avec mon bâton

J’ai laissé ma dérive guider quelques instants
J’ai regardé les deux rives, j’ai regardé devant
Les pieds dans le sable et faire le tour de mon ile
Et même si c’est instable, je suis bien sur mon fil

Je sens le vent entre mes doigts

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada

J’en perds souvent le sens mais j’en connais la fin
Dans ce couloir immense qui mène à mon chemin
Oh loin derrière la ville, là devant à l’horizon

Remonter sur mon fil, en forme, seul avec mon bâton

Jsuis resté tout là-haut pour écouter le vent
J’ai laissé mon bateau guider quelques instants
Sans un mot tu peux oui faire le tour de mon ile
Tu me verras dans le vide, les 2 pieds sur mon fil

Je sens la vie entre mes doigts

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada

Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent
Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent

Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent
Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada






TEXTO O DESCRIPCION