L'un per l'altre. Pa d'Ibèrics.

“Con pan, vino y carne de cochino, se pasa bien el camino.”

(Dita popular)

Del pa, ja n'he parlat vàries vegades; és un dels aliments més emblemàtics que hi ha i un dels majors pilars de la dieta mediterrània. Té molts aspectes nutricionals que s'han de tenir en compte per dur una dieta saludable, i fer decaure el mite de que engreixa, ja que moltes vegades és el complement que li posem allò que ho fa. 

Com va dir Jonathan Swift (1667-1745): "el pan es el báculo de la vida".

I éssent tant important en la gastronomia, li'n fan moltes parelles, totes elles ànimes bessones de pans, rodons, de pagès, plans, tipus baguette...La poligàmia del pa. Hi ha tants aliments dels que es pot dir que són fets l'un per l'altre!! Pa amb xocolata, pa amb tomàquet, amb formatge, pa amb oli i sal, amb pernil o embotits...i així podria seguir.

Rellegint els meus post, he vist que sempre parlo de quan era petita, i del que recordo de llavors, d’algun dels meus gustos i d’alguns amics, però encara no he parlat de TU. En majúscules. I com igual que el pa a la dieta mediterrània, TU ets un pilar bàsic a la meva vida.

L’entrada d’avui és curta, no vull dir res més perquè sé que et fa vergonya, però avui havia de fer referència a TU, perque ets JO. Sense tu, el blog no seria possible.

T´estime, t´estimo, t´estim...

Per fer aquest pa tan deliciós, es necessiten els següents ingredients:

500 gr de farina de força

70 gr de sucre

12 gr de sal

30 gr de llevat de forner

120 gr de mantega

150 gr de llet

100 gr d’aigua

200 gr de llom ibèric (la recepta original és amb 100 gr de xoriç i 150 de llom)

1 ou i un rajolí de llet (per pintar el pa)

Per començar a fer el pa, s’han de pastar bé tots els ingredients, menys la mantega i el llom. Quan la massa sigui ben uniforme, s’ha d’afegir la mantega, que haurem tingut a temperatura ambient, per facilitar que s’integri bé a la massa.

Una vegada la mantega ja formi part del pastat, podem aferir el llom ibèric tallat a dauets ben petits.

Aquesta massa, la deixem al bol, tapant-la amb paper film o amb un drap humit, fins que dobli el seu volum, aproximadamente.

Quan ja hagi doblat el volum, traiem la massa del bol amb molt de compte, perquè perdi el menys aire possible, i li donem forma. Podem fer-ne peces d’uns 200 gr o deixar-la d’una sola peça, com vaig fer en aquest cas.

Deixem doblar de nou el volum.

Heu de tenir en compte que el forn ha d’estar prescalfat a 200º, tot i que al coure el pa, s’ha de baixar la temperatura als 180º.

Abans de posar el pa al forn, com és un pa tipus brioche, s’ha de pintar el pa amb una barreja d’ou i un rajolí de llet i amb l’ajuda d’unes tisores, s’han de fer uns talls al pa.

Us recomano una copa d’un bon vi negre i a gaudir del pa en bona companyia!



I com el post fa referència a les ànimes bessones, un fragment d'un meravellós llibre...

" Terminaron por conocerse tanto, que antes de los treinta años de casados eran como un mismo ser dividido, y se sentían incómodos por la frecuencia con la que se adivinaban el pensamiento sin proponérselo, o por el accidente ridículo de que el uno se anticipara en público a lo que el otro iba a decir. Habían sorteado juntos las incomprensiones cotidianas, los odios instantáneos, las porquerías reciprocas y los fabulosos relámpagos de gloria de la complicidad conyugal. Fue la época en que se amaron mejor, sin prisa y sin excesos, y ambos fueron más conscientes y agradecidos de sus victorias inverosímiles contra la adversidad. La vida había de depararles todavía otras pruebas mortales, por supuesto, pero ya no importaba: estaban en la otra orilla. "

(Gabriel García Márquez – El amor en los tiempos del cólera)