Oh, Mon Dieu! Pâte de volaille en croûte aux trompettes de la mort.

"L'amour est la poésie des sens."

(Honoré de Balzac)

Crec que si em poso a comptar els llibres de cuina de tinc de Michel Roux, no en tindré prou amb els dos dits de la mà.

L'últim dels que va passar a engrossar la meva extensa biblioteca culinaria (exagerada per molts), és "La esencia de la cocina francesa", regal del meu nebot Gauthier. El llibre és una meravella. Igual que la recepta que us proposo avui.

A "La esencia de la cocina francesa", aquest gran cuiner ofereix les seves interpretacions dels plats francesos més clàssics, i aporta variacions i guarnicions que arrodoneixen els plats. Ho explica tot de manera molt detallada, amb fascinants històries i informació sobre els ingredients, els origens de les receptes i les tècniques emprades i les fotos us faran salivar. Si no el teniu encara, no ho dubteu.

Heu de saber, per això, que si la última que us proposava era una recepta que no podia ser més fàcil, la d'avui és molt elaborada i llarga de fer. Però si teniu paciència, val la pena. És una delicia.

Com la recepta ja és prou llarga, no m'entretinc més.

Per fer aquesta recepta -i surt un paté bastant gran, d'unes 10 porcions, aproximadament-, es necessiten els següents ingredients:

• 850 gr de pit de pollastre sense pell
• 200 gr de bacó sense pell i a tires i 150 gr en làmines fines
• 150 gr de cansalada amb bastant greix a tires
• 100 gr de fetges de pollastre nets
• 75 ml de vi dolç
• 50 ml d'Armanyac o Cognac
• 150 ml de nata doble
• 1 ou + un rovell
• 5 gr de sal fina
• pebre mòlt
• farigola
• 120 gr de mantega
• 100 gr de trompetes de la mort
• 20 gr de julivert picat
• farina per treballar la massa
• 20 gr d'olives verdes sense pinyol
• 300 ml de gelatina de pollastre
• 900 gr de massa per fer paté

Per fer la gelatina de pollastre:

• 1kg de carcasses o ales de pollastre
• 2 cullerades d'oli
• 2,5 litres d'aigua freda

Per fer la massa de paté:

• 500 gr de farina
• 20 gr de sal
• 200 gr de llard
• 5 rovells d'ou
• 110 ml d'aigua freda

Abans de res s'ha de fer la massa, que es pot conservar a la nevera fins que la fem servir. Pot conservar-se a la nevera una setmana o 3 al congelador.

Per fer-la de manera tradicional, s'ha de fer un volcà de farina sobre la superfície neta de treball i al mig fer un forat on posar la sal i el llard al mig. Amb les mans primer s'ha de treballar el llard per estovar-lo i mica en mica anar afegint la farina. 

Quan tot tingui una textura com de sorra, s'ha de tornar a fer un forat al mig i afegir els rovells d'ou. I s'ha de pastar fins a obtenir una massa homogènia.

Per guardar-la fins al moment de fer servir, s'ha de fer una bola i embolicar-la bé amb paper film. Reservar a la nevera, i recordar que la massa s'ha de treure, aproximadament, una hora abans de fer-la servir. Sinó estarà massa dura.

Igualment hem de fer amb la gelatina, que necessita reposar a la nevera fins que qualli.

Per fer-la, primer s'ha de rostir les carcasses o ales de pollastre al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC. Amb un parell de cullerades d'oli s'han de rostir uns 40 minuts o fins que siguin ben daurades.

Llavors, s'han de posar en una olla i cobrir amb l'aigua freda i bullir durant 2 hores.

Passat aquest temps, s'ha de filtrar i tornar a la cassola per reduir el brou a 380 ml. Després refredar sobre gel i refrigerar a la nevera. També es pot congelar durant 3 mesos.

I ja es pot començar a preparar el paté.

En primer lloc, s'han de tallar els pits de pollastre en tires d'un gruix semblant al d'un dit petit i reservar les dues més maques. La resta, s'han de posar en un bol juntament amb els 200 gr de tires de bacó, la cansalada i els fetges de porc, afegir el vi i l'armanyac, cobrir bé amb paper film i deixar reposar a la nevera durant 12 hores, com a mínim.

Passades les hores de repòs, s'ha de treure de la nevera, escórrer bé i passar per una picadora fent servir el disc més gruixut. Jo faig servir la picadora de carn de la KitchenAid, si feu servir qualsevol robot de cuina que no sigui específicament per picar carn, aneu picant a copets perquè no quedi massa triturat. Llavors, s'ha de posar la carn picada en un bol i afegir la nata, l'ou i el rovell, la sal, el pebre i la farigola, barrejar bé i reservar a la nevera prèviament tapat amb paper film.

Per preparar el motlle, que ha de ser d'uns 20-25 cm de llarg i uns 14 cm d'ample, normalment ovalat, tot i que jo no en tenia i vaig fer servir un rectangle, s'ha de pintar bé amb mantega i deixar a la nevera preparat.

A part, s'han de netejar les trompetes de la mort amb un drap de cuina lleugerament humit per retirar qualsevol resta de sorra i cuinar en una paella uns 2-3 minuts amb 40 gr de la mantega restant. Salpebrar i reservar en un colador.

En una paella a part, s'ha d'escalfar 30 gr de mantega, a foc mig, i cuinar les dues tires de pollastre que havíem reservat sense que es daurin, i reservar. A la mateixa paella, s'ha d'escalfar els 20 gr de mantega restants per desfer-la i pintar les tires de pollastre per, després, arrebossar amb el julivert picat. Reservar a la nevera.

Per començar a donar forma, s'ha de fer servir 3/4 parts de la massa per paté i formar una bola que s'ha d'estendre sobre una superfície enfarinada, segons la forma de motlle que tingueu i posar al damunt del motlle que tenim preparat a la nevera.

Posteriorment, s'ha de folrar la massa amb les làmines de bacó de manera que sobresurtin i caiguin lleugerament pels costats.

Al bol on teniem el paté de carn i fetges, s'han d'incorporar les trompetes de la mort i les olives i posar al motlle uns 4 cm d'aquesta barreja. Al damunt i centrades s'han de posar les tires de pollastre arrebossades en julivert que teniem reservades i cobrir amb la resta de la barreja de carn. I tapar amb les làmines de bacó que quedaven penjant.

La resta de la massa s'ha d'estendre igual que abans per tapar el paté, ajustant-la al motlle. S'ha de tancar bé perquè res s'escapi, ni s'obri.

I després decorar, si voleu. Però com canvia el paté...Jo vaig fer fulles. Després, pintar amb ou i refrigerar com a mínim 2 hores a la nevera.

Abans de treure-ho de la nevera, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC, tornar a pintar amb ou i amb la punta d'un ganivet fer un petit forat al mig del paté, on posarem un petit cilindre fet amb paper d'alumini, com si d'una xemeneia es tractés, perquè al coure surti el vapor.

S'ha de coure a 180ºC durant 20 minuts i després baixar la temperatura a 160ºC i cuinar durant 55 minuts més. Per saber si està ben cuit, s'ha de punxar amb una agulla de broqueta a través de la xemeneia i verificar que en surt calenta.

S'ha de refredar al damunt d'una reixeta durant un parell d'hores. Llavors, desemmotllar amb molt de compte mentre sigui tebi i posar a la nevera uns 20 minuts.

Després , s'ha de posar la gelatina. Per fer-ho, s'ha de fer un embut amb paper de forn i posar al forat de la xemeneia. S'ha de posar la gelatina semiquallada a través de l'embut i tornar a la nevera un mínim de 24 hores abans de servir.

El paté es conserva a la nevera durant uns deu dies. I congela molt bé, jo recomano que tallat en racions i envasat al buit.

Et volià!

I novament, què millor que una cançó francesa per degustar aquest deliciós i elaborat paté.

Tout oublier

N'existe pas sans son contraire
Qui lui semble facile à trouver
Le bonheur n'existe que pour plaire
Je le veux

Enfin je commence à douter
D'en avoir vraiment rêvé
Est-ce une envie parfois j'me sens
Obligée

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

N'existe pas sans son contraire, 

une jeunesse pleine de sentiments
L'ennui est inconditionnel, 

je peux ressentir le malaise des gens qui dansent

Essaie d'oublier que tu es seul, 

vieux souvenir comme l'ADSL
Et si tout l'monde t'a délaissé,

 ça s'est passé après les soldes

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

...

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

(Angèle feat Roméo Elvis)

"Al César lo que es del César?" No, aquesta amanida és per mi. Amanida Cèsar by Gordon Ramsay.

"-La ilusión no se come-, dijo ella.

- No se come, pero alimenta-, replicó el coronel."

(Gabriel García Márquez)

Aquest mes el protagonista de Cooking the Chef és en Gordon Ramsay, que si seguiu una mica el meu blog, ja sabreu que m'agrada bastant, més com a cuiner que com a personatge mediàtic -aquesta faceta seva no m'agrada tant-.

Així que ja us n'he parlat bastant. 

Com vaig explicar a la recepta de Linguine Bloody Mary -que si encara no els heu tastat us recomano que ho feu-, és un cuiner amb setze estrelles Michelin.

I tot i que les seves aparicions televisives han estat molt criticades i l'han acusat varies vegades de tenir un excés de protagonisme -el chef Marco Pierre White, un dels seus descobridors, va dir d'ell que "No se puede ser chef y aparecer en televisón todo el tiempo. Cuando yo gané mis estrellas Michelin estaba siempre detrás de los fogones"-, el cas és que ha estat un dels cuiners més premiats de la seva època.

Jo la veritat és que no he seguit massa els seus programes, que sempre veig molt de tant en tant, però si seguí el que feien al Canal Cocina -Las mejores recetas de Gordon Ramsay- que la veritat és que està molt bé i, de fet, tinc el llibre i m'agrada molt.

I abans d'anar a la recepta...sabeu l'origen d'aquesta fabulosa amanida? Jo no ho hagués dit mai.

Resulta que cap als anys 20 (hi ha qui diu el 1924, el 1926...no queda massa clar), i curiosament un 4 de juliol -com avui- a la ciutat de Tijuana, Mèxic, un immigrant italià, de nom Cardini i que regentava l'Hotel Caesar, va crear aquesta amanida amb restes de menjars. I és que un dia, va voler convidar a uns amics de la Jet Set a sopar, però tenia la despensa de l'hotel que feia eco -més o menys com la meva aquesta setmana-, degut a que l'hotel estava complert amb clients d'un creuer que havia hagut d'aplaçar la seva sortida pel mal temps, així que els amics, davant la preocupació de l'amfitrió, li van dir que no es preocupés i que amb un petit aperitiu o pica-pica anaven servits, així que en Cardini va agafar totes les restes de menjar que va trobar i en va fer una amanida.

Sembla ser que inicialment es va anomenar "l'amanida dels aviadors" -va ser més endavant que els clients de l'hotel van començar a anomenar-la "Amanida Cèsar" i portava enciam, ous passats per aigua, all, suc de llimona, salsa Worcestershire, oli d'oliva, parmesà ratllat, crostons de pa, sal i pebre. I no, al principi no duia anxoves i sembla ser que és bastant confós des de quan van començar a utilitzar-se.

Aquesta és la versió que més vegades he trobat per la xarxa, però, com sempre, hi ha més versions sobre el seu origen.

Una altre de les històries diu que el tal Cardini -al menys l'autor segueix sent el mateix-, va crear aquesta recepta en honor a un germà seu que havia mort, en César, i a qui li havia promès, abans de morir, una recepta que portés el seu nom.



Per fer la versió del Gordon Ramsay, es necessiten els següents ingredients:

Per l'amanida:

• 150-200 gr d'un bon pa (de massa mare millor) que no sigui del dia
• oli d'oliva verge
• 50 gr de parmesà ratllat
• enciam romà
• 2 pits de pollastre
• sal i pebre

Per l'amanit:

• 2 rovells d'ou de corral
• 1 culleradeta de mostassa de Dijon
• 1 culleradeta de vinagre de Xerès
• oli d'oliva verge
• 50 gr d'anxoves
• 75 gr de parmesà ratllat
• suc de llimona
• 2 alls

En primer lloc s'ha de fer els crostons de pa i per això, s'ha de tallar el pa en trossos de 2 cm aproximadament i fer en una paella amb una mica d'oli, sal i pebre, fins que siguin daurats i cruixents.

Mentre, s'ha de fer la salseta que amanirà i que és la gràcia de l'amanida i per això, s'ha de posar els rovells, la mostassa i el vinagre en un bol i barrejar bé com si volguéssim montar una maionesa, s'ha d'emulsionar bé. 

A part, s'ha de picar les anxoves i barrejar amb l'all picat fins a formar una pasta aspre que s'ha d'afegir als rovells muntats i remenar fins que tots els ingredients siguin ben integrats. Finalment, s'ha d'afegir el parmesà ratllat, el suc de llimona al gust i, si queda massa espesa, unes gotes d'aigua fins que tingui la textura que volem.

Si servim en un bol com una amanida clàssica, s'ha de barrejar la meitat de la salseta, l'enciam i una mica de suc de llimona i la meitat del pa abans de fer el pollastre. Jo l'he servit a la meva manera i no ho he fet així.

El pollastre s'ha de fer a la planxa fins que sigui ben cuit, amb sal i pebre i s'ha de tallar o a tires en diagonal o a daus, al gust del consumidor.

Jo per servir, he fet una mena de barquetes amb fulles de cors d'enciam, he posat al damunt els toppings de l'amanida i he salsejat, sinó, el mateix però en un bol.

I per acabar, una altre cançó de la Luthea Salom, a la que m'he aficionat molt últimament.

Be me

I wanted to be a happy bee flying out the window

flirting with every flower and then making honey

I wanted to be that pretty pattern on my pillow

I wanted to be beautiful

But I can only be me

If I'm not me the who will be me

with my silly laughter and the little tragedies, me

If I'm not me then who will be me

I wanted to stop obsessing over every little detail

going round and round in circles like a windmill

I wanted to stop chasing a dream that may never happen

I wanted to be simple

but I can only be me if I'm not me then who will be me

with my silly laughter and little tragedies, me

If I'm not me then who will be me

and you, you're so special

you eat what they serve you

you love what you're made of

and I do too you

you're so bright

you make everyone around you shine

oh, you are you

and I wish I could be you too

but I can only be me

if I'm not me then who will be me

with my silly laughter and little tragedies, me

if I'm not me then who will be me

with my melodramatic tendencies, me

if I'm not me then who will be me

(Luthea Salom)

Curry Panaeng de pollastre. Una mica de picant per nits còsmiques.

"Si añades un poco a lo poco

y lo haces con frecuencia,

pronto poco llegará a ser mucho."

(Budha)

A Tailandia existeixen molts tipus de curry, i si bé no els he provat tots (ni tants sols he visitat el país), estic pràcticament segura que totes les varietats serien del meu gust. El picant és addictiu i jo en sóc molt fan. Cada vegada en necessito més.

Aquesta vegada us presento un curry panaeng de pollastre, que és una varietat de curry vermell. La diferència entre aquesta pasta de curry (Curry Panaeng) i la pasta de curry vermell més coneguda (Curry Kaeng Phed) és que aquesta primera té un sabor una mica més suau ja que per fer-la es fan servir cacauets que donen, a part d'una textura més cremosa, fan que el picant sigui, com ho diria, més sedós.

A part, es fan servir ingredients com el xili, el galangal (conegut com el gingebre blau), lemongrass, arrel i llavors de coriandre, comí, all, salsa de ostres (ja que no tenia pasta de camarons), entre d'altres.

La quantitat de pasta de curry és variable, segons si us agrada un picant més o menys intens.

Un plat ideal per compartir amb una amiga com la Clara, entre riures, converses i vinets, a la salut de la Linda Goodman. De les nits improvisades, surten els millors plans.

Per fer aquesta recepta, per a dues persones, es necessiten els següents ingredients:

• 300 gr de pit de pollastre
• llet de coco
• 1 ceba tendra
• 4 fulles de llima kaffir 
• 1 cullerada de pasta de curry panaeng
• 1 all picat
• 2 cullerades de salsa oriental de peix o ostres
• 1 cullerada de sucre de caña
• sal i pebre
• ratlladura d'una llima
• coriandre

En primer lloc s'ha de sofregir la ceba i l'all ben picats amb una mica d'oli i quan siguin ja transparents i comencin a estar daurats, s'ha d'afegir el pollastre tallat a daus.

Llavors, una vegada ben segellat el pollastre, s'ha d'afegir la pasta de curry i remenar bé fins que s'unifiqui amb el pollastre.

Finalment, s'ha d'afegir la llet de coco fins a cobrir el pollastre, el sucre, la salsa de peix o ostres, un tros de lemongrass, les fulles de llima keffir i la llima ratllada i deixar coure a foc lent fins que la salsa espesseixi.

El lemongrass i les fulles de llima, s'han de treure abans de servir.

Abans de servir, s'ha de ratllar una mica més de llima, posar una mica de flocs de xili i una bona quantitat de coriandre picat.

Un plat deliciós, ideal per compartir una nit de llargues converses i vins.

I no puc acabar el post d'una altre manera que recordant la ciutat de París i manifestant el meu rebuig cap a tota aquella gent que promou el terror sense cap mena de criteri.

Sous le ciel de Paris

S'envole une chanson

Elle est née d'aujourd'hui

Dans le coeur d'un garçon

El cielo de París

Ve pasear al amor

Amantes que van mostrando

Su aire feliz

Sous le pont de Bercy

Un philosophe assis

Deux musiciens, quelques badaus

Puis des gens par milliers

El cielo de París

Canta al amanecer

Eterna canción de amor

De esta vieja ciudad

Prés de Notre-Dame

Parfois couve un drame

Oui, mais à Paname

Tout peut s'arranger

Quelques rayons du ciel d'été

L'accordéon d'un marinier

L'espoir fleurit

Au ciel de Paris

Sous le ciel de Paris

Coule un fleuve joyeux

Il endort dans la nuit

Les clochards et les gueux

Sous le ciel de Paris

Les oiseaux du Bon Dieu

Viennent du monde entier

Pour bavarder entre eux

Et le ciel de Paris

A son secret pour lui

Depuis vingt siècles il est épris

De notre île Saint Louis

Quand elle lui sourit

Il met son habit bleu

Quand il pleut sur Paris

C'est qu'il est malheureux

Quand il est trop jaloux

De ses millions d'amants

Il fait gronder sur eux

Son tonnerre éclatant

Mais le ciel de Paris

N'est pas longtemps cruel

Pour se faire pardonner,

Il offre un arc-en-ciel

(ZaZ vs. Pablo Alborán)

Ají de gallina. Vol directe a Perú.

"Dilema del cocinero:

El poeta triste, escribe poemas y te hace llorar.

El pintor triste pinta cuadros y te logra emocionar.

El músico triste compone canciones y te hace cantar.

Al cocinero triste, le está prohibido cocinar."

(Gastón Acurio)

I després de les vacances ens tornem a enfundar els guants blancs i, silenciosament, entrem a una cuina i...1, 2, 3...zas! Recepta robada.

Aquesta vegada m'ha passejat tant per la cuina de la Bea del blog "Bea recetas y más", que m'ha estat difícil no endur-me més d'una recepta. Al final, però, he quedat molt satisfeta amb el meu botí. He hagut de sortir corrents i marxar del país per no ser descoberta.

Viatgeu amb mi al Perú?

L'ají de gallina és un plat peruà deliciós fet amb gallina (o pollastre) prèviament cuita i esfilagarsada que es serveix amb una crema espessa feta amb el propi caldo de cuinar-la, ají, nous i parmesà. 

I la Bea, explica la recepta de Gastón Acurio un cuiner de referència mundial i el màxim exponent de la cuina peruana. I la veritat és que no pot ser més deliciós. Un àpat ideal per un diumenge en familia. I és que com deia el propi Gastón: 

"Los domingos, todo es más rico."

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 pits grans de pollastre o indiot 
• 1 ceba lila
• 1 culleradeta d'all picat
• 1 cullerada d'ají groc 
• 2 llesques de pa de motlle sense crosta
• 1 grapat de nous
• 1 pot de llet evaporada
• 1 grapat de parmesà ratllat
• sal i pebre blanc
• olives negres
• patata bullida
• 2 ous durs
• ratlladura de llima

En primer lloc s'han de coure els pits de pollastre o indiot, sense pell, en aigua amb una mica de sal i una vegada cuits, reservar el caldo i deixar els pits en un plat.

Llavors, s'ha de tallar els pits de pollastre com si l'esqueixéssim, a trossos no massa petits.

En un bol a part, s'ha de remullar el pa amb un bon raig de llet evaporada.

Mentre es remulla bé, s'ha de picar la ceba lila i començar a sofregir-la en una cassola amb una mica d'oli. Quan comenci a estar transparent, s'ha d'afegir l'all picat i seguir sofregint. 

Finalment, s'ha d'afegir la pasta d'ají groc i deixar uns deu minuts més al foc.

A part, s'ha de batre una mica del caldo que hem reservat de coure el pollastre, el pa remullat i les nous fins que sigui tot ben integrat i ens quedi una pasta.

Aquesta barreja, s'ha de posar a l'olla, juntament amb la resta de la llet evaporada i remenar bé fins que s'unifiquin i quedi una salsa lligada.

Llavors s'ha de posar el pollastre, un bon grapat de parmesà ratllat, sal i pebre i jo, i això no estava a la recepta original, però crec que li va donar el toc que li faltava, afegeixo la pell ratllada d'una llima.

Per emplatar, s'ha d'acompanyar amb una mica de patata bullida, ou dur i olives negres.

I per acabar, una mica de l'encisadora veu de John Legend...

All of me

What would I do without your smart mouth

Drawing me in, and you kicking me out

Got my head spinning, no kidding, I can't pin you down

What's going on in that beautiful mind

I'm on your magical mystery ride

And I'm so dizzy, don't know what hit me, but I'll be alright

My head's under water

But I'm breathing fine

You're crazy and I'm out of my mind

'Cause all of me

Loves all of you

Love your curves and all your edges

All your perfect imperfections

Give your all to me

I'll give my all to you

You're my end and my beginning

Even when I lose I'm winning

'Cause I give you all, all of me

And you give me all, all of you

How many times do I have to tell you

Even when you're crying you're beautiful too

The world is beating you down, I'm around through every mood

You're my downfall, you're my muse

My worst distraction, my rhythm and blues

I can't stop singing, it's ringing, in my head for you

My head's under water

But I'm breathing fine

You're crazy and I'm out of my mind

'Cause all of me

Loves all of you

Love your curves and all your edges

All your perfect imperfections

Give your all to me

I'll give my all to you

You're my end and my beginning

Even when I lose I'm winning

'Cause I give you all, all of me

And you give me all, all of you

Cards on the table, we're showing hearts

Risking it all, through it's hard

'Cause all of me

Loves all of you

Love your curves and all your edges

All your perfect imperfections

Give your all to me

I'll give my all to you

You're my end and my beginning

Even when I lose I'm winning

'Cause I give you all, all of me

And you give me all, all of you

I give you all, all of me

And you give me all, all of you

(John Legend)

Ideals per dies de fútbol. Fingers de pollastre macerat amb llima, soja i gingebre, arrebossats amb anacards i maionesa d'all negre.

"No hi ha res més perillós

que no arriscar-se."

(Pep Guardiola)

A mi els dies de futbol m'agrada sopar coses per picar. "Menjar de gordos" que diem els meus amics i jo. Però tapes contundents, no és incompatible amb què siguin sanes. 

Potser és els nervis que genera un partit el que fa que anar estirant el braça i menjant petites porcions d'aliments, que a sobre sigui deliciós, sigui d'allò més agradable. Sempre amb una cervesa ben freda o una copa de vi entre mans.

Per això fa ja unes setmanes que vaig fer aquests fingers de pollastre que van marinats amb soja, llima i gingebre -el que els fa refrescants i fa que els fruits secs no embafin-, amb una maionesa lleugera d'all negre que fa que sigui un aperitiu rodó.

Ideals per un vespre com el d'avui, final de la Champions! Visca el Barça i a per totes!

I què millor per acompanyar aquest cruixents i deliciosos fingers de pollastre, que una maionesa lleugera d'all negre?

De sobres són conguts els beneficis de l'all corrent, sobretot cru, tot i que la seva dificil digestió, per alguns o la olor, per altres, fa que moltes vegades o en determinades situacions, la gent prefereixi prescindir d'aquest aliment.

És per això que l'all negre és una gran alternativa, ja que no només és molt més suau, sinó que a sobre té més propietats que l'all cru.

Per obtenir l'all negre, s'ha de sotmetre l'all cru a un procés de fermentació, durant seixanta dies, sense additius i a una temperatura i humitat molt determinades. Així, passat aquest temps de fermentació, els científics japonesos -és al Japó on es va començar a fermentar l'all-, van descobrir que l'all no només havia canviat de color, sinó que havia perdut, gairebé, el 97% de la fortor (que és el que fa que repeteixi) i que, en canvi, havia multiplicat de forma sorprenent, per deu, les seves propietats, gracies a la potenciació dels components ensofrats de l'all.

Nutricionalment, destaca la seva presencia de vuit aminoàcids essencials de gran importància per la formació i reparació dels teixits musculars, prevenint l'atrofia, regulant els nivells de sucre i de colesterol en sang i lluitant contra els radicals lliures; promou la pujada de defenses del sistema immunològic, actuant com a antibiòtic natural amb grans capacitats antisèptiques i antifúngica; estimula el fetge i promou la depuració de toxines i de greixos saturats acumulats sobre les parets venoses i arterials; es considera bo pel tractament de la depressió i de la debilitat emocional; i és un aliment afrodisiac. 

I per si tot l'anterior no fos suficient, és un aliment amb un sabor d'allò més especial i, al menys per a mi, deliciós. Té matisos dolços i salats, amb aroma a regalèssia i una textura d'allò més cremosa que fa que les seves possibilitats a la cuina siguin infinites.

Així que penso que combina molt bé amb aquests fingers, que si bé no són fregits per compensar els olis dels fruits secs que els arrebossen, d'altre banda molt sans, sí son contundents.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

Pels fingers de pollastre:

• filets de pollastre
• salsa de soja
• gingebre fresc
• 1 llima
• 1 ou
• anacards
• sal i pebre

Per la maionesa d'all negre:

• oli de gira-sol
• 1 all negre
• sal i pebre 
• pell de llima
• 1 ou

En primer lloc, s'ha de tallar el pollastre a trossos més o menys iguals, allargats, i posar a macerar amb un raig de salsa de soja, la pell d'una llima ratllada i el suc de mitja, una bona quantitat de gingebre fresc ratllat (al gust), una mica de sal -amb compte perquè la salsa de soja ja és salada- i pebre.

S'ha de reservar a la nevera una hora, com a mínim.

Passat aquest temps, s'ha d'arrebossar. Per això, s'ha de picar els anacards i mentre, escórrer bé el pollastre que teniem macerant.

S'ha de passar per ou batut i, amb compte, arrebossar amb els anacards.

S'ha de coure al forn prescalfat a 220ºC. Es pot fregir, però com els fruits secs ja tenen oli, queda més lleuger fet al forn, a part de que és un arrebossat delicat.

Per acompanyar aquest pollastre s'ha de fer una maionesa amb un all negre, oli de gira-sol, un ou, ratlladura de llima, sal i pebre.

Boníssim. No podràs parar de sucar.

I com avui és dia d'herois i vencedors, una cançó viral, la que el passat 23 de maig es va proclamar vencedora d'Eurovisió. Heroes del suec Måns Zelmerlöw. 

Heroes

Don't tell the gods I left a mess

I can't undo what has been done

Let's run for cover

What if I'm the only hero left?

You better fire off your gun

Once and forever

He said go dry your eyes

And live your life like there is no tomorrow son

And tell the others

To go sing it like a hummingbird

The gratest anthem ever heard

We are the heroes of our time

But we're dancing with the demons in our minds

We are the heroes of our time

Heroes, oh whoa

But we're dancing with the demons in our minds

Heroes, oh whoa

We are the heroes of our time

Heroes, oh whoa

But we're dancing with the demons in our minds

Heroes, oh whoa

The crickets sing a song for you

Don't say a word, don't make a sound

It's life's creation

I make worms turn into butterflies

Wake up and turn this world around

In appreciation

He said I never left your side

When you were lost I followed right behind

Was your foundation

Now go sing it like a hummingbird

The greatest anthem ever heard

Now sing together

We are the heroes of our time

Heroes, oh whoa

But we're dancing with the demons in our minds

Heroes, oh whoa

We are the heroes

(We keep dancing with the demons)

(You could be a hero)

Now go sing it like a hummingbird

The greatest anthem ever heard

Now sing together

We are the heroes of our time

Heroes, oh whoa

But we're dancing with the demons in our minds

Heroes, oh whoa

We are the heroes of our time

Heroes, oh whoa

But we're dancing with the demons in our minds

Heroes, oh whoa

We are the heroes

(Måns Zelmerlöw)