New post. New life. New sweet home. Sopa freda d'enciam amb anxoves de l'Escala, tomàquets i alfàbrega.

"Lo que pienses, lo serás.

Lo que sientas, lo atraerás.

Lo que imagines, lo creerás."

(Buda)

Fa masses mesos que no publicava res. No és que no en tingués ganes, només que la meva vida estava canviant tant, que tot i cuinar més que mai, no tenia temps per compartir-ho. I és que, si bé sé que no sóc dels blogs de cuina que més temps dedica a fer les fotos, editar-les i crear l'escenari perfecte de posada en escena dels plats, temps al darrere n'hi ha, i molt.

Durant aquests mesos he canviat de feina, de casa, de ciutat i de rutines. I per tant, de cuina. I la meva manera de veure la vida, també ho ha fet. Ara, la cuina que tinc, no pot anar millor. És blava, plena de vida, amb una finestra a la terrassa plena de menta, alfàbrega, orènga, plena de llum, espai...i amb fogons!...i tenim un hort urbà a la terrassa que tot just comença a créixer exultant. 

Així que espero començar una nova etapa del blog. Més fresca, amb receptes més sanes, i que reflexi tota la felicitat que tinc la sort d'estar vivint.

I és que quan tens al costat algú que et fa veure la vida d'un color meravellós, tens ganes altre vegada ganes de compartir noves receptes i noves cançons. 

El post d'avui és curt i senzill, per això la recepta és fresca i fàcil. Potser no seria massa adequada per a finals d'octubre, però el temps acompanya i aprofito per treure-la del calaix.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 enciams romans
• 2-3 alls
• vinagre de poma
• 1 ceba tendre
• 2 iogurts grecs
• sal i pebre
• aigua
• anxoves de l'Escala
• tomàquet rosa
• alfàbrega fresca

La recepta és tant senzilla, que gairebé no faria falta que expliqués res, però si no ho fes, que seria del blog?

Com a gairebé tots els "gazpachos" o sopes fredes d'aliments crus -la Vichyssoise, per exemple, es menja freda, però en canvi és d'ingredients cuits- només cal netejar bé els aliments, amb l'ajuda d'un raspatllet i aigua, pelar els ingredients que ho requereixin, tallar a trossos més o menys grans i triturar. I aquesta sopa freda no canvia el procés. 

En primer lloc s'ha de netejar l'enciam i triturar junt amb els alls, un bon raig de vinagre de poma al gust (podeu fer servir qualsevol tipus de vinagre, jo he fet servir de poma perquè és suau i va molt bé amb el iogurt), la ceba tendre, els iogurts, sal i pebre.

L'enciam és tot aigua, pràcticament, així que l'aigua s'ha d'afegir al final i en funció de com voleu que sigui d'espessa.

A mi normalment no m'agrada massa colar les sopes. El gazpacho, per exemple, el prefereixo sense colar. Però en aquest cas, i com l'enciam és força fibrós, prefereixo passar-la per un colador. Queda més fina.

I com a banda sonora per aquesta sopeta freda, una cançó que escalfa el cor...

Francés limón

Todo tiene el color

de tus ojos, como ves...

todo cambia, no así...

...tu voz,

cuando me hablas en francés limón.

En un barco de papel

yo volveré

por ti, mi amor

francés limón.

Las luces de la ciudad

se apagaran,

te besaré,

me besaras.

Me encanta tu actitud,

Dios conserve tu salud

solo con mirarte comprendí

para qué yo vine aquí.

En un barco de papel

yo volveré

por ti, mi amor

francés limón.

Las luces de la ciudad

se apagaran,

te besaré,

me besaras.

(Los Enanitos Verdes)

Vichyssoise de poma i m'estreno al "Del blog al Plat".

"Si tu tienes una manzana y yo tengo una manzana

e intercambiamos las manzanas,

entonces tanto tú como yo seguiremos teniendo una manzana.

Pero si tu tienes una idea y yo tengo una idea

e intercambiamos ideas,

entonces ambos tendremos dos ideas."

(George Bernard Shaw)

Aquesta és la primera vegada que em deixo caure pel repte "Del Blog al Plat", organitzat pel blog "Destapant cassoles", però pel que veig, aquest mes de maig, enlloc de proposar un blog d'on treure una recepta, se'ns proposa una cuinera: la Mireia Carbó.

La Mireia, que molts blocaires coneixem per tallers, cursos, demostracions, classes i llibres, que en té uns quants, és una cuinera d'allò més mediàtica, ja que impartia classes amb Caprabo, va sortir a la televisió fa un munt d'anys en un espai de cuina i ha col·laborat en vàries ocasions amb la ràdio (RACC1, Com Ràdio, Onda Cero...).

Es va formar com a cuinera a l'Escola d'Hosteleria de Barcelona i tot i que va passar per diferents restaurants, finalment, va fer realitat un dels seus somnis i va crear la seva pròpia escola. I és que fa més de 15 anys que es dedica a la docència.



I com puc participar pels pèls, no m'ha quedat més remei que escollir una recepta senzilla, fresqueta -ideal per avui que fa molta calor- i completament apte per la operació bikini que molts de nosaltres debem estar fent. El fet de canviar les patates que normalment porta la vichyssoise per poma, fa que sigui molt més lleugera i que no engreixi gens, sobretot si feu la opció de cuinar-la amb llet desnatada.

Per fer aquesta recepta, del llibre de la Mireia Carbó "La cuina que no amoïna" es necessiten els següents ingredients:

• 4 pomes
• 3 porros
• un bon raig d'oli
• mig litre de llet (si la voleu més lleugera, desnatada)
• mig litre d'aigua
• sal i pebre

En primer lloc, s'han de pelar les pomes, treure'n el cor i tallar-les a daus i, a part, s'han de netejar bé els porros per evitar que caigui sorra a la sopa i tallar-los a rodelles.

En una cassola, s'ha de posar un bon raig d'oli i sofregir bé les pomes i els porros, salpebrats, fins que comencin a ser daurats.

Quan comencin a agafar un bon color, s'ha d'afegir la llet i l'aigua, tapar, i deixar que bulli a foc mig, aproximadament, uns vint minuts o fins que tant la poma com els porros siguin ben tendres.

Finalment, s'ha de passar pel turmix fins que quedi una crema ben fina.

I cap a la nevera a refredar. S'ha de servir fresquet, així que és ideal ara que arriba la calor. A part de ser una crema saníssima, és deliciosa.

Si teniu flors, unes quantes pel damunt queden molt bé.

I per una crema tant suau, res millor que la veu de la Judit Neddermann.

Ara i aquí

Obro les mans

i deixo que la vida em porti el que em

té preparat, i no puc controlar res.

Però m'és igual,

m'adono que el que ha de ser serà,

i només vull gaudir de l'existència.

Et miro i veig

algú que busca la seva veritat.

Cal ser valent per afrontar allò que sents.

Tots ens perdem

però perdre's forma part de caminar.

Tan sols podem obrir-nos per aprendre.

I ser pacients,

saber esperar el que vindrà.

Viure el present i aprofitar la gent.

I ser pacients, 

saber esperar el que vindrà.

Viure el present i aprofitar la gent que tens al davant.

Perquè ara i aquí és l'únic que tenim.

(Judit Neddermann)

 

Green Day. Gaspatxo d'alfàbrega i menta.

"Verde que te quiero verde.

Verde viento.

Verdes ramas.

El barco sobre la mar

y el caballo en la montaña."

(Federico García Lorca)

Encara que no ho sembli, aquest és potser un dels gaspatxos que més s'apropen al seu origen que, tot i que és incert, segurament rau en el salmorium, una crema que feien els romans, que s'obtenia al aixafar sal amb pa, alls, oi i algun fruit sec o herba; a vegades alleugerada amb vinagre i aigua.

A l'època dels Reis Catòlics aquesta crema era de gran importància pels camperols andalusos i extremenys, que utilitzaven aquesta beguda tant energètica i hidratant per compensar el dur treball al camp, sota altes temperatures. El Diccionari d'Autoritats de 1734 el definia com "un género de sopa o menestra que se hace con pan hecho pedacitos, azéite, vinagre, ajos y otros ingredientes". Aquests "otros ingredientes" són els que s'improvisaven en funció del que es tenia a la despensa o del que el camp proporcionava en aquell moment concret i el que fa que hi hagin tants i tants tipus diferents.

De fet no va ser fins el segle XIX que el gaspatxo va adquirir el color vermell per la presencia del tomàquet, provinent del Nou Món. I la textura també ha anat canviant fins a ser un deliciosa sopa lleugera que hi ha qui prefereix beure que menjar amb cullera. Hi ha partidaris fervents de cada opció.

Aquesta fresca versió la vaig descobrir gràcies al El Comidista i la veritat és que m'ha encantat. La combinació és fresca, deliciosa i molt sana.

L'alfàbrega, procedent de la India -tot i que ara ja s'ha es troba estesa per tota Europa -és important sobretot a Itàlia- té gairebé 40 varietats diferents; les seves fulles són de color verd brillant i tenen un intens i dolç aroma que resulta embriagador.

La menta, procedent de Grècia és fresca i purificadora i com l'alfàbrega té un intens aroma molt especial.

I les dues juntes, i en grans quantitats, fa que aquesta sopa fresca sigui màgica, gustativament parlant.

Per fer aquesta deliciosa i refrescant sopa freda es necessiten els següents ingredients:

• 50 gr de menta
• 50 gr d'alfàbrega
• 100 gr de molla de pa
• 1 carabassó no massa gran
• 200 ml d'oli d'oliva verge
• vinagre de xerès
• 3 ous
• 2 alls
• sal

Primer, s'ha de netejar les verdures i les herbes; el carabassó s'ha de tallar a trossets petits.

En primer lloc s'han d'escaldar les fulles i el carabassó. Per això, s'ha de posar un cassó amb aigua al foc i quan bulli escaldar les herbes un minut i passar-les immediatament en un bol amb aigua i gel.

En la mateixa aigua on s'han escaldat les verdures, s'ha d'escaldar el carabassó tallat a trossos petits, durant uns 3 minuts perquè s'estovi una mica. I igual que amb les herbes, passat el temps d'escaldat s'ha de passar a un bol amb aigua i gel per parar la cocció.

Aprofitant de nou l'aigua dels escaldats, s'han de coure els ous; s'han de coure 10 minuts a comptar des que l'aigua torna a bullir. Refredar, pelar i reservar.

A part, s'ha d'empapar el pa amb el vinagre que va a gustos, però en principi són unes 3 cullerades soperes aproximadament.

I ja es pot barrejar tot i triturar les herbes, el carabassó, els ous, la meitat de l'oli, mig litre d'aigua ben freda, els alls i la sal.

I cap a la nevera unes hores, mínim tres.

Abans de servir s'ha de colar, afegir la resta de l'oli i tornar a triturar perquè emulsioni i quedi més cremós. Si voleu que quedi més líquid, podeu afegir una mica més d'aigua i corregir de sal i vinagre.

Un consell: feu-lo el dia abans, encara està més bo a l'endemà.

I per un gaspatxo verd, Green Day i una de les balades més maques que han fet.

Good Riddance (Time of your life)

Another turning point
A fork stuck in the road
Time grabs you by the wrist
Directs you where to go

So make the best of this test
And don't ask why
It's not a question
But a lesson learned in time

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

So take the photographs
And still frames in your mind
Hang it on a shelf
In good health and good time

Tattoos of memories
And dead skin on trial
For what it's worth
It was worth all the while

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

(Green Day)

Necessito alguna cosa ben fresca! Sopeta freda d'ametlla, alfàbrega, julivert i all amb makis vegetals d'anxoves de l'Escala.

"Gaudim de la calor perquè hem sentit el fred.

Valorem la llum, perquè coneixem la foscor.

I entenem la felicitat perquè hem conegut la tristesa."

(David L. Weatherford)

Fa dies que ha arribat la calor. De manera evident. Sufocant. Enganxosa. A mi, que voleu que us digui, no m'agrada l'estiu. Al menys fins que no puc estar estirada a la platja, mig endormiscada, mentre llegeixo i em remullo a estones equivalents.

Ara, caminar per Barcelona és lent i les distàncies sembla que s'allarguin, no es pot dormir per la nit -si no tens aire acondicionat- i cada deu minuts he de beure aigua per hidratar-me. I jo, creieu-me, no bec tant com hauria durant l'any.

Avui he llegit un article a El País, molt interessant.

Sembla ser que Hipòcrates ja va descriure que el vent podia afectar a les persones i va atrevir-se a afirmar que existia la possibilitat que les epidèmies tinguessin relació amb les condicions meteorològiques.

La capacitat de l'organisme per mantenir la seva temperatura és possible gràcies a un sistema regit per l'hipotalam, que actua equilibrant els mecanismes de producció i de pèrdua de calor a través de l'augment de la freqüència cardíaca, la dilatació dels vasos per incrementar el flux sanguini de la pell i generar pèrdua de calor a l'exterior per irradiació, l'augment de la freqüència respiratòria i la sudoració. 

I aquest esforç per adaptar-se a la nova temperatura, és major durant la primera gran calorada, com ara, ja que el cos, encara no s'ha acostumat.

I la calor, incrementa la irritabilitat i incita a una conducta més agressiva, segons un article publicat a la revista Psychiatric Services, per l'equip d'Antoni Bulbena, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona.

També es va realitzar un estudi al Centre de Salud La Unión de Murcia, que va analitzar les dades dels informes d'urgències d'un hospital psiquiàtric durant 9 anys, comparant-los amb els partes meterològics. El resultat? Els dies amb brisa i vent de l'est, augmentaven les urgències psiquiàtriques, igual que els dies de pluja, els deliris augmentaven amb una humitat superior al 60% i els trastorns obsessius compulsius amb temperatures superiors als 30ºC.

I sense estudis pel mig, que voleu que us digui. Si dorms malament perquè fa calor, el dia següent és més dur, sobretot si t'has d'arrossegar per carrer en busca de trossets d'ombra.

Opcions...seguir esperant les vacances i una bona alimentació, fresca i plena de vitamines. Per això aquesta recepta de la Carme Ruscalleda em va semblar ideal. A veure que us sembla.

Per fer aquesta recepta, per a sis persones, es necessiten els següents ingredients:

Per la sopeta:

• 20 gr d'oli d'oliva verge extra
• 2 gr d'all laminat
• 10 gr de julivert picat
• 20 gr d'alfàbrega picada
• 40 gr d'espinacs escaldats
• 400 gr de llet calenta
• 1 litre d'aigua calenta
• 100 gr de farina d'ametlla
• 25 gr de vermut blanc sec
• sal i pebre blanc

Pels makis:

• 18 tires fines de cogombre
• 2 pastanagues picades a daus minis
• 2 cogombres pelats i picats a daus minis
• fulles de coriandre i ciboulet per decorar
• 6 filets d'anxoves de l'Escala

Per a la vinagreta:

• 100 gr d'oli d'oliva verge extra
• 20 gr de vinagre de cava
• sal i pebre blanc
• 10 gr de mostassa en gra

En primer lloc, s'ha de preparar la sopeta. Per això, en una olla amb oli d'oliva, s'ha de sofregir l'all laminat, el julivert i l'alfàbrega que han de quedar ben cuits, sense daurar-se.

Llavors, s'ha de barrejar el sofregit amb l'oli, la llet, els espinacs, el vermut i l'ametlla en pols i triturar-ho tot fins que sigui ben, ben fi.

A la mateixa olla, s'ha de barrejar el que hem triturat amb l'aigua calenta, la sal i el pebre i dur a ebullició. Quan bulli, s'ha de deixar només 30 segons, tornar a triturar altre vegada i reservar-ho a la nevera.

Per fer els makis vegetals, primer s'ha de tallar la pastanaga i el cogombre a daus ben petits.

Després, s'han d'enrotllar les tires fines de cogombre, que s'han de fer amb la mandolina, com si fossin makis i emplenar-los amb la pastanaga i el cogombre a daus i reservem a la nevera.

Per muntar els plats, s'ha de col·locar la sopa en plats sopers, posar els makis al damunt i amanir-los amb la vinagreta que s'ha de fer emulsionant tots els ingredients, posant un tros de filet d'anxova i una fulla de coriandre i ciboulet.

Un plat deliciós, d'estiu, refrescant i sorprenent. A què espereu per tastar-lo?

I per seguir aprofitant l'estiu, bona música i unes copes de vi a qualsevol terrasseta on corri l'aire.

Estiu

Cau la calor a la safor bombeja el ritme

No estem fent merda facilona, ací fem himnes

Se'n va el dolor amb l'olor a mar, les primaveres

demanen vida, l'estiu arriba...

El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius,

estic fent temes i esperant per si somrius,

érem feliços amb mentides de mil colors,

tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por...

I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,

que si ella sona jo tremole, lo màxim

venen trompetes, no és Gillespie,

etern als samples, és Ainsley: "Brother, ho volen simple".

Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione

volen que calle i que puge al tren

i aquella gent que em demana frases? que em diu que torne?

No s'imaginen lo mal que em senc.

Pero hui ja passe del drama,

vull tocar el foc, sentir que crema

Jo tinc set de vida, no de fama

no vull que un error siga un problema

Però hui ja passe del drama

l'auto-compassió és una condemna

Jo tinc set de vida, no de fama

no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,

la nostra eixida eixida, homes i dones d'actes impurs,

tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable a tu.

Passa la vida! 

Res del que passa és comparable a tu

la nostre eixida, homes i dones d'actes impurs

Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable a tu.

Passa la vida!

I un altre any perdut en esta confusió vital,

lluitant contra els dimonis que van per dins cridant,

buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó,

buscant que perga les forces, passa la vida i jo...

veig als majors, i pense en tot el que es mereixen,

i baixa la esperança i puja el pa

i amb esta perspectiva qui vol créixer, eh?

Dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va.

Que no serà per ganes de ficar les bombes,

que serà per la por a perdre el que tenim

qui no censura el fons, critica per les formes

i uns passen del tema, i uns filen massa prim.

Volen que venga el discurs que ven, la porten clara:

jo el que vull vendre és la victòria cara.

Que vull mirar als ulls si un dia arriba l'hora...

Que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora.

Pero hui ja passe del drama,

vull tocar el foc, sentir que crema

Jo tinc set de vida, no de fama

no vull que un error siga un problema

Però hui ja passe del drama

l'auto-compassió és una condemna

Jo tinc set de vida, no de fama

no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,

la nostra eixida eixida, homes i dones d'actes impurs,

tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable a tu.

Passa la vida! 

Res del que passa és comparable a tu

la nostre eixida, homes i dones d'actes impurs

Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable a tu.

Passa la vida!

(Zoo)

 

Rentat de cara, petits canvis i molta calor. Gaspatxo de maduixes amb nous de macadamia i oli de romaní.

"Els petits canvis

són poderosos."

(Capità Enciam)

Fa dies que em voltava pel cap fer uns petits canvis al blog. Volia un aspecte més net, simple, elegant i on el que més importancia tingués fossin els posts. No sé si ho he aconseguit, això ja m'ho direu vosaltres, però la veritat és que estic bastant satisfeta amb els resultats.

A més a més, els que em seguiu sabreu que el dissabte passat va ser el meu aniversari i que un dels meus regals va ser una càmara de fer fotos, de la que espero treure molt suc. Ara mateix el meu nivell és zero, però hi estic posant remei. Així que d'aquí poc espero que als petits canvis d'aspecte del blog, s'hi sumin bones fotos.

Em sap una mica de greu deixar de fer fotos amb el mòbil, ja que el nom del blog ve precisament de que tal qual posava el plat, tal qual sortia a l'instagram i d'aquí "Insta-cook", però ha arribat un moment en que necessito més! jajaja! Des que vaig coneixer el concepte de profunditat de camp, la meva vida no ha tornat a ser la mateixa.

Així que, paciència, càmara en ma, un llibre que m'està ajudant molt i algún que altre amic que molt gentilment em farà algunes classes (suposo que els implicats ja sabràn de qui parlo), espero donar un gir fotogràfic i aconseguir transmetre una mica més de les emocions que em dóna la cuina.

Avui, doncs, com he estat liada amb el blog, però no vull deixar de compartir receptes, una de ben senzilla, sense ni pas a pas. Això si, deliciosa. Sobretot ara que fa tanta calor.



Per fer aquest gaspatxo es necessiten els següents ingredients: 

• 500 gr de tomàquets madurs
• 500 gr de maduixes
• 100 gr de ceba tendra
• 200 gr de pa tipus motlle
• 4,5 dl d'oli d'oliva verge extra
• 1,5 dl de vinagre de maduixes 
• 1 litre d'aigua freda
• sal i pebre
• ciboulet
• oli de romaní d'Aromàtiks
• nous de macadàmia
• 1 all

En aquesta recepta, ni tant sols vaig fer pas a pas, de com n'és de fàcil.

En primer lloc s'han de rentar bé les maduixes i els tomàquets i reservant unes poques per decorar -aniran a daus petits-.

A part, s'han de tallar les cebes tendres i deixar-les en remull amb aigua durant uns 30 minuts perquè perdin la fortor.

Llavors, s'ha de remullar el pa en el vinagre i posar en un recipient amb les maduixes i els tomàquets, la ceba tendra, l'all, la meitat de l'oli i la sal i deixar reposar a la nevera durant unes 5 hores.

Passat el repòs s'ha de triturar bé amb l'aigua (segons la textura que volgueu, podeu afegir més o menys aigua) i rectificar de sal i pebre.

Al servir, s'ha de posar uns trossets de maduixa al mig del plat, una bona quantitat de pebre, oli de romaní, ciboulet i uns trossos de nous de macadàmia.

Boníssim ben fresquet. No us deixeu el pebre que és important.

I ben refrescant és també la música de la Núria Graham, a qui tinc moltes ganes de tornar a veure a l'Embassa't d'enguany.

Bird eyes

Someday you'll wake up on your own

and I will be running away from home

'cause I'll be going mad

not a big surprise

if I start thinking about the past

I want to scroll up and write everything I used to have

'cause I'll be going mad

not a big surprise

It's second of october two a.m.

you fall asleep and I am still awake

you fall asleep and I am still awake

I'm still awake

I'm still awake

I'm still awake

Do you want to make love x7

Somedays you'll wake up wet from sweat

and I will be running away from your bed

'cause I'll be going mad

and you know that

Someday you'll wake up on your own

and I will be passing away from your home

'cause I'll be going mad

not a big surprise

It's second of october two a.m.

you fall asleep and I am still awake

you fall asleep and I am still awake

I'm still awake

I'm still awake

I'm still awake

Do you want to make love x7

(Nuria Graham)

Avui sopem amb Arzak. Gaspatxo de síndria amb gambons.

"Una cosa es copiar

y otra

aprender de las cosas buenas 

que hacen los demás."

(J.M. Arzak)

Si alguna cosa m'agrada de que arribi la calor és donar la benvinguda a les sopes fredes, a amanides originals, gaspatxos, salmorejos...no en descarto cap. Així que quan vaig veure aquest gaspatxo, recepta del gran Arzak, ni ho vaig dubtar.

A més vaig tenir la sort de comprar una de les millors síndries que he comprat en els últims temps, i això que pensava que encara era d'hora per trobar-ne una així.

És un gaspatxo diferent, com totes les receptes del mestre; els tomàquets i els alls es couen durant una bona estona (una hora i tres quarts) al forn, amb alfàbrega, i això dóna uns aromes espectaculars, sobretot si teniu la sort de fer-vos amb uns bons tomàquets -cosa no del tot fàcil-.

Res, que avui vaig per feina i només us recomano que el tasteu. I si podeu fer-lo d'un dia per l'altre, val la pena, ja que els aromes creixen. Ben fresc és espectacular.

La recepta original afegeix a l'hora de servir-lo una mica de pa fregat amb all, fregit i espolsat amb una mica de julivert o ciboulet, però com estic amb les receptes sanes jo l'he canviat per unes boletes de síndria, així que ja sabeu.

Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Pel gaspatxo de síndria:

• 3 tomàquets
• 350 gr de síndria
• 1/2 all
• 5 cullerades d'oli d'oliva verge
• 2 culleradetes de sucre
• 1/2 carabassó
• 1/2 cogombre
• unes fulles d'alfàbrega
• 1 cullerada de mostassa
• 2 cullerades de vinagre de xerès
• aigua freda
• sal

Pels gambons macerats i fregits:

• 12 gambes o gambons 
• 1 cullerada de iogurt natural
• 1 cullerada d'oli de sèsam
• 1 culleradeta de chutney de mango (opcional)
• sal maldon
• oli

En primer lloc, s'ha de preparar els tomàquets, ja que anirà una bona estona al forn. 

S'ha de tallar a quarts els tomàquets i afegir l'alla a trossets i l'alfàbrega picada, una cullerada d'oli i deixar a forn prescalfat, a 100ºC, durant una hora i tres quarts, aproximadament. 

Passat aquest temps, s'han de pelar els tomàquets i col·locar tot en un bol, amb el carabassó i el cogrombre, pelats, el vinagre, la mostassa, la resta de l'oli i el sucre i cobrint amb aigua freda.

A part, s'ha de treure les llavors de la síndria i afegir a la preparació anterior. Guardeu unes boletes per servir.

Ha de reposar a la nevera durant deu minuts.

Passat el repòs, s'ha de triturar i colar i, afegir aigua freda segons el volgueu més o menys líquid; igualment, s'ha de rectificar de sal.

Les gambes o gambons, s'han de pelar deixant únicament la punta de la cua i deixar macerar, durant un mínim d'una hora, amb l'oli de sèsam, el iogurt i el chutney, que han d'estar ben barrejats.

Després, s'han de fregir amb una mica d'oli, afegint, al final, una mica de sal maldon.

I ja es pot servir de la manera que més us agradi, o en bols, o de manera individual amb gotets d'aperitiu.

Si els poseu amb gotets, és més fàcil que s'aguanti la gamba!

I una versió impressionant, per rematar una recepta per treure's el barret...

Flesh failures (Let the sunshine in)

We starve-look

At one another

Short of breath

Walking proudly in our winter coats

Wearing smells from laboratories

Facing a dying nation

Of moving paper fantasy

Listening for the new told lies

With supreme visions of lonely tunes

Somewhere

Inside something there is a rush of

Greatness

Who knows what stands in front of

Our lives

I fashion my future on films in space

Silence

Tells me secretly

Everything

Everything

Manchester England England

Manchester England England

Eyes look your last

Across the Atlantic Sea

Arms take your last

embrance

And I'm a genius genius

And lips oh you the 

doors of breath

I belive in God

Seal with a righteous kiss

And I belive that God belives in Claude

Seal with a righteous kiss

That's me, that's me, that's me

The rest is silence

The rest is silence

The rest is silence

[singing]

Our space songs on a spider web sitar

Life is around you and in you

Answer for Timothy Leary, dearie

Let the sunshine

Let the sunshine in

The sunshine in

Let the sunshine

Let the sunshine in

The sunshine in

Let the sunshine

Let the sunshine in

The sun shine in...

(Julie Driscoll, Brian Auger & The Trinity)