Truita de canonges i formatge Brie. Paraules d'amor senzilles i tendres.

"Quizás las cosas más senzillas 

sean las que más cuesta ver.

A veces, 

uno tarda en ver 

lo que tiene delante de las narices."

(Haruki Murakami)

A vegades les coses senzilles i simples són les que més ens costen de veure i de gaudir, tot i que estan per tot arreu, ens envolten i no sempre les veiem.

Fa poc vaig llegir que Google va publicar quines són les cerques més comuns entre els seus usuaris i una de les més habituals és: "com ser feliç?". Jo tinc clar que el primer pas és gaudir del plaer de les coses simples. I això és una actitud. I aprendre a tenir-la arriba després d'un llarg recorregut de coses difícils que han fet que tornis a valorar el que havies oblidat que fa feliç. Un "bon dia" i una carícia inesperada...una mirada de qui estimes...el plaer de compartir estones amb els amics...la família...l'escalfor del sol a la cara després de l'hivern...un riure contagiós...i perquè no, una truita?

Aquesta truita em va captivar només la vaig veure al blog que avui hem assaltat, sobretot perquè em va semblar simple i descarada. Uns ingredients que sempre tinc a la nevera i que mai se m'havia ocorregut aparellar.

I com el primer ball al principi d'una relació, la combinació va ser màgica.

Paraules d'amor senzilles i tendres.

Com avui és l'últim diumenge de mes, la recepta que us porto me l'he endut de la cuina de la Mavi, del blog Mandarinas y Miel, i confesso que només veure-la (i va ser una de les primeres que vaig veure) vaig tenir claríssim que era per mi. Va ser una elecció ràpida que sense pensar-m'ho vaig "robar" dels seus fogons com a bona assaltadora.

És l'últim diumenge de mes i tornem els lladregots del repte dels Assaltablogs.

És l'últim diumenge de mes i s'allarga el dia en aquest principi de primavera, així que res millor que una recepta plena de color verd.

És l'últim diumenge de mes i ja estic desitjant veure que em depara el següent.

És l'últim diumenge de mes i somric amb les coses senzilles.

I aquesta recepta és senzilla, com gairebé totes les truites i, segons la mida que volgueu fer haureu de fer servir més o menys dels ingredients. Jo poso els ingredients per una truita individual:

• 1 bon grapat de canonges
• formatge brie
• 2 ous
• sal i pebre
• oli d'oliva

I més fàcil no pot ser. Primer hem de rentar els canonges, treure'n la part més dura de la tija i reservar.

Després, s'ha de tallar el formatge brie en dauets perquè així és fongui millor i reservar.

En un bol batre molt bé els ous perquè quedin ben esponjosos, salpebrar i barrejar amb la resta d'ingredients, els canonges i el formatge brie.

I finalment, fer la truita en una paella ben calenta o, si ho voleu perquè voleu que la truita sigui més lleugera, posar dins d'una cassoleta de fang i dur-la al forn, a 180ºC fins que qualli, d'aquesta manera evitareu els fregits. Jo la prefereixo a la paella, ja que m'agrada poc cuita i amb els ous mig crus, però aquesta vegada m'he decantat pel menjar saludable i l'he cuit al forn.

I per gaudir d'aquesta deliciosa truita, la veu de Claudio Capeo, qui fa tot just una setmana que vaig descobrir i sens dubte, la seva peculiar veu em va captivar. Aquesta setmana va de descobriments.

Ça va ça va

À toi la fille qui me rend si dur et si tendre,

Qui sait me parler, quand je suis barré, je veux rien entendre,

Quand j'ai le coeur sourd,

Quand j'ai le coeur lourd,

Des pluies de peines,

L'âme trempée dans de l'acier,

Quand je suis paumé,

Que tout m'enchaîne.

J'ai parfois l'âme prise,

Dans des filets qui me tourmentent,

J'ai parfois l'âme grise,

Et si ce soir, tu me demandes:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,

Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.

Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,

Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

À toi l'ami, le seul homme qui m'a tenu la main,

Quand tous les jours j'm'en faisais pour les lendemains,

Toi dont je sais que même blessé,

T'es toujours là, pour me porter, pour abréger ma peine jusqu'à que je sois léger,

J'ai parfois l'âme en crise,

Ma joie de vivre, qu'on me la rende,

Mon bonheur me méprise,

Et si ce soir tu me demandes:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,

Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.

Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,

Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

À ceux que j'ai parfois négligés,

Peut-être un peu libre, pour pas déranger,

Moi le naufragé, sur mon bâteau ivre,

J'ai pas de bouée, pas de feu de détresse,

Je suis pas doué pour les caresses,

Mais si jamais vous me demandez quand tout me blesse:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,

Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.

Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,

Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,

Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.

Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,

Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

(Claudio Capeo)

Gnocchi di patate dolci con pesto di rucola. Buono, bello e a buon mercato.

L'infinito

Sempre caro mi fu quest'ermo colle,

E questa siepe, che da tanta parte

De l'ultimo orizzonte il guardo esclude.

Ma sedento e mirando, interminati

Spazi di là da quella, e sovrumani

Silenzi, e profondissima quiete

lo nel pensier mi fingo, ove per poco

Il cor non si spaura. E come il vento

Odo stormir tra queste piante, io quello

Infinito silenzio a questa voce

Vo comparando: e mi sovvien l'eterno,

E le morte stagioni, e la presente

E viva, e 'l suon di lei. Così tra questa

Infinità s'annega il pensier mio:

E 'l naufragar m'è dolce in questo mare

(Giacomo Leopardi)

Sempre he amat aquest solitari turó,

I el setge, que m'impedeix veure

De l'últim horitzó m'exclou.

Assegut i mirant, il·limitat

Espai més enllà, i el sobrehumà

Silenci, i la profunda quietud,

Em trobo amb el meu pensament, on gairebé

El cor no s'espanta. I com el vent

Sento cruixir els arbres, jo sóc

L'infinit silenci la meva veu

Comparant: em subjuga l'etern

I l'estació morta, i la present

I viva, i tots els seus sons. En aquesta

immensitat s'ofega el pensament meu:

I naufrago dolçament en aquest mar.

I com sempre començo els posts de receptes de l'AsaltaBlogs...altre vegada és final de mes! I com cada final de mes, toca robar una recepta. Aquest mes la que es queda amb la cuina ben buida és la Bea, del blog Sweet Cookies by Bea, que si no coneixeu, us recomano que hi feu una volta, ja que és ple de bones receptes. No us enganyo si us dic que m'ha constat força escollir la recepta per "robar"...

Però finalment m'he decantat per uns Gnocchis, tot i que no he pogut evitar versionar-los una mica. Enlloc de fer-los de la manera tradicional, que és com els proposa la Bea i acompanyar-los d'un pesto tradicional, com també proposa ella, he fet una versió una mica més colorida i amb un punt original.

I de què parlar-vos en relació als Gnocchis? Si voleu saber una mica més sobre ells, us convido a que visiteu el post de la recepta de Gnocchis amb salsa de ceps i trufa que anys enllà vaig publicar...només cal que cliqueu AQUÍ i veureu la història d'aquesta pseudo pasta tant original. 

Avui us parlaré una mica dels moniatos, ja que enlloc de patata, he fet servir la seva versió més dolça, que combina d'allò més bé amb un pesto de ruca.

I és que no fa gaire vaig llegir que el moment idoni per menjar moniato és per la nit -casualment vaig fer els gnocchis per sopar amb la meva amiga Olatz, a qui li encanta fer de conillet d'indies-, fet que em va sorprendre positivament, ja que em semblava un plat bèstia per sopar. Em vaig quedar més tranquil·la.

Per una banda, perquè tot i ser un tubercle ric en hidrats de carboni i sucres, el contingut calòric no és molt elevat. Per cada 100 gr de moniato, només hi ha 100 kcal. I per altra banda, segons la medicina tradicional xinesa, el moniato és un tipus de vegetal de energia Yang i, per tant, afavoreix la relaxació i el bon descans. Les verdures de temporada, igual que les hortalisses d'arrel -entre elles el moniato-, són d'energia calenta i ajuden a aïllar el cos del fred, per això és ideal per l'hivern. I els estils de cocció també influeixen en l'energia dels plats, per això, com per fer aquesta recepta es cou el moniato bullit, al forn o al microones, és una manera de cuinar Yang per afavorir el son després d'un dia intens de feina i buscar el confort físic, emocional i mental.

A més a mes, el moniato és ric en vitamines A, C, E i àcid fòlic -més que la patata- i pel seu sabor més dolç i pel seu alt contingut en fibra sacia més i amb menys quantitat en tenim suficient.

Però encara hi ha més. El moniato té altres propietats molt interessants: ajuda a desintoxicar el fetge, té un efecte preventiu sobre el càncer gràcies als betacarotens que conté i que es veuen gràcies al seu bonic color taronja, és un aliat de la salut ocular i de la pell, reforça el sistema digestiu i, gràcies altre vegada al seu sabor dolç i que és un hidrat de carboni, ajuda a reduir o eliminar el desig de dolços, carbohidrats refinats i a saciar la gana emocional.

Així que ja sabeu...per combatre la gula...Gnocchis!!

Ah! I el pesto, de ruca, per donar un to una mica més exòtic al normal!

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Pels gnocchis de moniato:

• 500 gr de moniatos
• 200 gr de farina
• 1 rovell d'ou
• sal i pebre
• nou moscada

Pel pesto de ruca i nous:

• 150 gr de ruca
• 50 gr de nous
• 50 gr de parmesà
• oli d'oliva verge
• unes fulles d'alfàbrega
• sal i pebre
• 1 all
• uns pinyons (per posar sencers)

En primer lloc s'han de coure els moniatos, sencers o bé bullint-los o al forn embolicats amb paper d'alumini. En qualsevol cas, una vegada cuits, s'han de pelar i passar pel passapurés, si en teniu, o aixafar amb una forquilla.

Llavors, afegim el rovell d'ou, la sal, el pebre i la nou moscada i amb l'ajuda d'una cullera remenem bé fins que tots els ingredients quedin ben integrats.

Finalment, s'ha d'anar afegint la farina mica en mica i amb les mans pastar fins que quedi ben integrada. La quantitat de farina de la recepta és orientativa, ja que segons el tipus de patata -si els feu amb patata-, el moniato, o la manera de coure'l (aigua o forn), poden fer que quedi un puré d'una consistència o d'un altre que requereixi més o menys farina.

Una vegada la tinguem llesta, s'ha de fer una bola i deixar reposar, ben tapada amb paper film, durant uns 10 minuts com a mínim.

I ja podem fer els gnocchis, fent una espècie de xurros amb la pasta que hem d'anar tallant a trossets i amb l'ajuda d'una forquilla anar marcant per donar la forma típica. 

(Adjunto fotografia trobada per internet)

I ja es poden coure. Per això, s'ha de posar una olla amb aigua i sal i quan comenci a bullir, amb compte, s'han d'anar afegint el gnocchis, aproximadament de deu en deu, no de cop. Estaran llestos quan comencin a surar. És en aquest moment que s'han de treure i deixar escórrer mentre seguim coent la resta.

Per fer el pesto, s'han de triturar tots els ingredients, menys els pinyons que aniran al damunt per decorar. 

A mi m'agrada saltejar els gnocchis amb una mica de mantega abans d'afegir la salsa.

I per acabar, com sempre, una bona cançó per gaudir d'una bona recepta.

Nueva vida

Nueva vida 

rayo de luz por mi ventana avisa de otro día

ternura y caricia, como  angelico de la guardia velas cada esquina

no imaginé que algo tan bello y tan auténtico me iba a pasar,

me desperté oliendo a menta sobre arena mojada en sal

run run, que alegra mi canto y una vida que viene y va

Mirada dulce que acuna con calma 

oye y susurra cuentos sin fantasmas

quien me iba a decir

que un amor tan profundo me iba a mi a latir en lo más hondo de mi corazón

trae misterio el perfume que amanece de nuevo

Viene y va

pero este amor que siento por dentro siempre permanecerá

viene y va

aunque se paren los cuatro vientos o se dejen de calmar

viene y va

aunque este mundo se vuelva loco te quiero contar que

viene y va

Con tu mano huelo la felicidad

y vuelo ese instante sin pensar

canción de amor que llena mi habitación

repleta de porque nos y sensaciones nuevas

Viene y va

pero este amor que siento por dentro siempre permanecerá

viene y va

aunque se paren los cuatro vientos o se dejen de calmar

viene y va

aunque este mundo se vuelva loco te quiero contar que

viene y va

viene y va

aunque se paren los cuatro vientos

Nueva vida 

rayo de luz por mi ventana avisa de otro día

ternura y caricia, como  angelico de la guardia velas cada esquina

no imaginé que algo tan bello y tan auténtico me iba a pasar,

me desperté oliendo a menta sobre arena mojada en sal

run run, que alegra mi canto y una vida que viene y va

Viene y va

pero este amor que siento por dentro siempre permanecerá

viene y va

aunque se paren los cuatro vientos o se dejen de calmar

viene y va

aunque este mundo se vuelva loco te quiero contar que

viene y va

(Ojos de Brujo feat Bebe)

Tard, però arriba. L'últim "Asaltablogs" de l'any. Fideus xinesos d'arròs amb llaminera i verdures.

"El miedo llamó a la puerta,

la confianza abrió

y afuera no había nadie."

(Dita popular xinesa)

I, en un tres i no res, s'acaba el 2016. Que ha passat volant. I, com cada any, els "AsaltaBlogs" fem l'amic invisible, que enlloc de consistir en fer un regal, tracta de "robar una recepta a un blog sorpresa. I la meva amiga invisible és l'Eva, del fantàstic blog "Eva en pruebas".

Però abans de parlar de l'Eva i de presentar la recepta que m'he endut de la seva cuina, m'he de disculpar. He anat una mica despistada i estava convençuda de que, igual que a la resta d'assalts de l'any, es publicava l'últim diumenge de mes. Però no. Així que ahir, ella no va poder veure quina recepta s'havien endut de la seva cuina. Així que Eva, dues coses: gràcies per la paciència -espero que t'agradi la meva versió dels teus fideus xinesos amb porc- i perdona per deixar-te ahir sense regal.

I tot i que de l'Eva no sé massa, si sé que compartim l'amor per la cuina i que té un blog que no has de deixar de visitar. Així que espero estar a l'alçada del repte.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 200 gr de llaminera de porc
• 1/2 paquet de fideus xinesos d'arròs
• 1 ceba tendra gran
• gingebre
• 1 all
• 1 pastanaga
• 1/4 de col
• Soja al gust
• Salsa Hoisin
• oli de sèsam
• pebre

Si es pot començar la recepta el dia anterior, millor, ja que l'ideal és deixar la llaminera de porc, tallada a dauets, tota una nit macerant en salsa de soja, all picat, pebre i gingebre fresc ratllat. S'ha de deixar a la nevera fins el moment de cuinar els fideus. Quan més temps estigui macerant, millor, ja que després el porc queda més sucós. Al dia següent, només cal treure la carn de la nevera uns 30 minuts abans de començar a cuinar.

Per fer els fideus, s'ha de començar picant la ceba, la pastanaga i la col i sofregir a foc màxim amb una mica d'oli de sèsam. Ha d'estar tot daurat però al dente.

Llavors, s'ha d'afegir el porc que ha d'estar a temperatura ambient.

Mentre s'ha de coure els fideus que, pràcticament, s'escalden en aigua bullent, ja que es fan en un tres i no res. Mireu les instruccions de cada paquet.

Quan les verdures ja casi estiguin s'ha d'afegir un raig de salsa de soja i salsa Hoisin al gust.

I finalment, s'han de barrejar bé amb els fideus.

Abans de servir, posem pel damunt una mica de tija de ceba tendra picada.

I per acabar, Café Tacvba. Eres.

Eres

Eres,

lo que más quiero en este mundo eso eres,

mi pensamiento más profundo también eres,

tan solo dime lo que es

que aquí me tienes.

Eres,

cuando despierto lo primero eso eres,

lo que a mi día le hace falta si no vienes,

lo único preciosa que en mi mente habita hoy.

Que más puedo decirte,

tal vez puedo mentirte sin razón,

pero lo que hoy siento,

es que sin ti estoy muerto pues eres...

...lo que más quiero en este mundo eso eres.

Eres,

el tiempo que comparto eso eres,

lo que la gente promete cuando se quiere,

mi salvación, mi esperanza y mi fe.

Soy,

el que quererte quiere como novia soy,

el que te llevaría el sustento día a día, día a día,

el que por ti daría la vida ese soy.

Aquí estoy a tu lado,

y espero aquí sentado hasta el final,

no te has imaginado,

lo que por ti he esperado pues eres...

...lo que yo amo en este mundo eso eres...

Cada minuto en lo que pienso eso eres...

Lo que más cuido en este mundo eso eres...

(Café Tacvba)

Pebrots farcits de carn picada i arròs salvatge. Deliciosament sans.

"Quien se alza de puntillas

no se yergue firmemente.

Quien se apresura no llega lejos.

Quien intenta brillar

vela su propia luz.

Quien se define a sí mismo

no puede saber quién es.

Quien ejerce poder sobre otros

no tiene poder sobre sí.

Quien se aferra a su trabajo

no creará nada duradero.

Si quieres armonizar con Dios,

haz tu tarea y suéltala luego."

(Lao Tsé)

Com cada últim diumenge de mes, ens endinsem en una cuina i ens enduem una recepta. Aquest mes d'octubre, l'afortunada cuinera que s'exposa a quedar-se amb la cuina buida és la Sandra von Cake, del blog Apfelstrudelkuchen, una assalta blogs d'allò més activa. He de dir que els seus comentaris a les receptes que jo robo, sempre em fan somriure. Gràcies.

Aquesta gallega que viu a Alemanya és amant de la rebosteria i de les coses maques, i això es reflexa en el que fa i en el que diu. Completament d'acord amb ella en que a vegades costa creure que una cosa tant simple com preparar unes galetes o fer un pastís pugui fer tant feliç a una persona. Completament d'acord. Jo podria estar hores veient com unes magdalenes pugen al forn, com es formen uns macarons, com s'inflen unes lioneses o simplement, com bull l'aigua.

Però aquesta vegada, m'he endut una recepta salada de la seva cuina, que he adaptat una mica al què tenia per casa. Uns pebrots farcits d'arròs.

Bon appetit!

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 250 gr de carn picada (mixta, de pollastre, de porc, de vedella...)
• 125 gr d'arròs salvatge
• 4 pebrots vermells petits
• xili picat
• alfàbrega fresca
• formatge ratllat
• 3 tomàquets
• 1 ceba gran
• salsa de soja
• polsim de curry
• 1 all
• sucre
• sal
• pebre

En primer lloc s'ha de picar la ceba i l'all i sofregir. A part, s'han de ratllar els tomàquets i reservar i quan la ceba i l'all comencin a ser daurats, s'ha d'afegir, amb un polsim de sucre i salpebrar al gust. També d'ha d'afegir el xili picat al gust, la salsa de soja, un polsim de curry i l'alfàbrega picada i deixar fins que el sofregit redueixi.

Mentre, s'han de netejar bé els pebrots tallant la part de dalt com si es tractes d'un barret i treure'n les llavors.

S'han de posar en un recipient apte per microones, posar un parell de cullerades d'aigua al fons, tapar bé amb paper film al que li farem uns forats amb una forquilla i coure a màxima potència durant 7 minuts.

Mentre, s'ha de coure l'arròs però deixant bastant al dente (3/4 de la cocció), ja que s'acabarà de coure al forn.

Al sofregit s'ha d'afegir la carn picada i un cop feta, l'arròs i cuinar un parell de minuts fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.

I ja es poden farcir els pebrots i posar formatge pel damunt i cap al forn a 180ºC durant uns 25-30 minuts vigilant que no es cremin.

I per acabar, una de les meves preferides...ZaZ.

Si jamais j'oublie

Rappelle-moi le jour et l'année,

Rappelle-moi le temps qu'il faisait

Et si j'ai oublié,

Tu peux me secouer.

Et s'il me prend l'envie d'm'en aller,

Enferme-moi et jette la clé;

Aux piqûres de rappel

Dis comment je m'apelle.

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,

Les guitares et les cris,

Rappelle-moi qui je suis,

Pourquoi je suis en vie.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,

Si un jour je fuis,

Rappelle-moi qui je suis,

Ce que je m'étais promis.

Rappelle-moi mes rêves les plus fous,

Rappelle-moi ces larmes sur mes joues

Et si j'ai oublié

Combien j'aimas chanter...

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,

Les guitares et les cris,

Rappelle-moi qui je suis,

Pourquoi je suis en vie.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,

Si un jour je fuis,

Rappelle-moi qui je suis,

Ce que je m'étais promis.

Rappelle-moi qui je suis.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,

Si un jour je fuis,

Rappelle-moi qui je suis,

Ce que je m'étais promis.

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,

Les guitares et les cris,

Rappelle-moi qui je suis,

Pourquoi je suis en vie.

Rappelle-moi le jour et l'année...

(ZaZ)

Moussaka de tonyina. I comencem nova temporada dels "Asaltablogs".

"La rosa tiene espinas,

pero ¿tiene pétalos el atún?"

(Roberto Fontanarrosa 

-humorista i escriptor argentí-)

I després d'unes merescudes vacances, tot torna a lloc. Mica en mica, tornem a habituar-nos al dia a dia i això, per a mi, inclou el repte que ens ocupa, ja des de fa temps, l'últim diumenge de mes. L'assalta blogs.

Aquesta vegada, l'afortunada és la Mabel, del blog "Mabel Kitchen". Com ella mateixa es descriu, la Mabel és una foodie que es menja la vida a mossegades, i que combina la cuina mediterrània amb totes aquelles bogeries que li passen pel cap, intentant fer una cuina equilibrada i provant tota classe d'ingredients de temporada.

De la seva cuina em podria haver endut mil receptes, però per falta de temps -si, tornar a la rutina no és tant fàcil-, he escollit una recepta adequada a la meva despensa i a la meva apretada agenda.

La versió d'un plat d'origen balcànic que es caracteritza per les capes de albergínies i carn sofregida -normalment xai-, amb tomàquet, així com per la salsa de formatge feta i ou (que no de beixamel).

Potser la versió més coneguda, però, és la grega, però realment hi ha moltes versions. Vui us deixo amb la de la Mabel, que està per llepar-se'n els dits.

Per fer aquesta recepta, per a quatre persones, es necessiten els següents ingredients:

• 2 albergínies grans
• 3 llaunes de tonyina grans
• 300 cl de tomàquet triturat
• 400 cl de crema de llet
• 2 cebes
• 3 alls
• orenga
• pebre negre
• formatge ratllat 
• oli i sal
• sucre morè

En primer lloc, s'han de tallas les albergínies en rodanxes d'1cm, aproximadament, salar-les i deixar-les dins d'un escorredor fins que deixin anar tota la seva aigua; així, a més, perdran el punt picant que tenen.

Una vegada hagin reposat, s'han d'assecar bé amb l'ajuda d'un paper de cuina i anar fregint amb abundant oli. A mida que vagin estan fregides, s'han d'anar col·locant al damunt d'un paper assecant per retirar l'excés d'oli.

A part, s'ha de sofregir bé la ceba picada i els alls fins que sigui melosa i daurada i, quan ho estigui, s'ha d'afegir el tomàquet, la sal i les espècies, el sucre i deixar que redueixi per, finalment, afegir la tonyina.

En una safata apte pel forn, s'ha d'anar posant les albergínies fins que cobreixin tot el fons del motlle i al damunt el sofregit.

En un bol, s'ha de batre bé la nata amb pebre negre i sal i després cobrir el sofregit amb aquesta barreja. Una mica de parmesà pel damunt i al forn a 180ºC durant 30-40 minuts.

Es pot fer servir beixamel enlloc de crema de llet si voleu que la cobertura del sofregit sigui més consistent.

Una recomanació. Deixeu reposar la moussaka durant 15 minuts abans de servir.

I per acabar, una cançó suau com la remor del mar. "Je vole", de la banda sonora de la pel·lícula La famille Bélier.

Je vole

Mes chers parents, je pars

Je vous aime mais je pars

Vous n'aurez plus d'enfant

Ce soir

Je n'm'enfuis pas, je vole

Comprenez bien, je vole

Sans fumée, sans alcool

Je vole, je vole

Elle m'observait hier

Soucieuse troublée, ma mère

Comme si elle sentait, en fait elle se doutait

Entendait

J'ai dit que j'étais bien, tout à fait l'air serien

Elle a fait comme de rien, et mon père dèmuni

A souri.

Ne pas se retourner, s'éloigner un peu plus

Il y a la gare, un autre gare et enfim, l'atlantique

Mes chers parents, je pars

Je vous aime mais je pars

Vous n'aurez plus d'enfant

Ce soir

Je n'm'enfuis pas, je vole

Comprenez bien, je vole

Sans fumée, sans alcool

Je vole, je vole

J'me demande sur ma route

Si mes parents se doutent

Que mes larmes ont coulé

Mes promesses et l'envie

D'avancer

Seulement croire en ma vie

Tout ce qui m'est promis

Pourquoi, où et comment

Dans ce train que s'éloigne

Chaque instant

C'est bizarre, cette cage

Qui me bloque la poitrine

Je ne peux plus respirer

Ça m'empêche de chanter

Mes chers parents, je pars

Je vous aime mais je pars

Vous n'aurez plus d'enfant

Ce soir

Je n'm'enfuis pas, je vole

Comprenez bien, je vole

Sans fumée, sans alcool

Je vole, je vole

La la la la la la

La la la la

La la

Je vole

(Louane)

 

فلافل {Falafel de cigrons}. Robo la idea i la versiono.

"Hemos escrito mucho contra la ocupación,

la humillación,

la injusticia,

pero ahora el palestino tiene el derecho,

incluso el deber,

de escribir un poema de amor."

(Mahmud Darwish)

Com cada últim diumenge de final de mes, arriba l'Asalta Blogs i aquesta vegada, i abans de començar les vacances de lladregot, s'han escollit els tres blogs que van al capdavant de la llista de punts del repte. Així que, primer de tot, enhorabona a les tres.

Com són tres les que encapçalen la llista, s'ha repartit entre tots els participants i a mi m'ha tocat la Chary, del complert blog "Mi cocina y otras cosas", a qui ja havia assaltat anteriorment, o ella a mi, no ho recordo, en un dels reptes de Nadal (Assalta Blogs Invisible).

De la seva cuina m'he endut la idea, però, tot i que no hi ha, tampoc, una diferència abismal entre la seva recepta i la que jo us explico, la he versionat segons la que jo tinc d'un llibre que adoro: The Gaza Kitchen.

Llavors vaig fer Mana'ish, unes mini pizzetes delicioses. Teniu la recepta AQUÍ.

El Falafel és una recepta tradicional de la cuina de l'Orient Mitjà i, com en moltes altres receptes, es desconeix quin és el seu origen real. Hi ha qui diu que prové de la Índia, hi ha qui diu que dels antics egipcis...es desconeix. El que queda clar és que és una recepta que, a dia d'avui, es troba estesa per tot el món.

No deixa de ser curiós, però, que la paraula Falafel tingui origen en la paraula àrab فلفل, que significa "pebrot", però el falafel, en realitat és una mena de croqueta o mandonguilla de llegums -normalment faves (la variant egípcia) o cigrons (Orient Mitjà, que inclús les barreja)-, especiades.

Diuen que el que més s'ha estès, el de cigrons, és perquè a la zona d'origen existia una malaltia genètica que provocava una intolerància al consum de faves o a la inhalació del polen de la planta.

Jo comparteixo la recepta dels habitants de Gaza, que afegeixen ingredients com el chili verd i una gran quantitat d'herbes fresques que fan d'aquestes boles un àpat d'allò més aromàtic. Allà també és comú substituir alguns alls per un parell de cebes, però com ja afegeixo ceba a la salseta, en aquest cas he seguit la original.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 tasses cigrons
• coriandre fresc (pel falafel i per la salsa)
• anet fresc
• julivert fresc
• 3-7 alls (al gust)
• 3 chilis verds (o al gust)
• comí sec
• coriandre sec
• sal i pebre
• nou moscada
• 1 culleradeta bicarbonat de sodi
• 2 culleradetes sèsam torrat
• 1 cullerada de tahine
• 1 culleradeta de pasta de cacauet.
• 1 ou
• oli gira-sol
• 2 cullerades iogurt grec
• sumac
• ceba tendra
• ratlladura de llima

En primer lloc, s'han de posar els cigrons en remull, com a mínim, durant 16 hores.

Passat aquest temps de remull, s'han d'escórrer bé els cigrons, esbandir-los i, amb una picadora, picar els cigrons, amb els alls i els chilis. La recepta original que jo he fet servir portava fins a 7 alls i 5 chilis per dues tasses de cigrons. Evidentment, al gust de cadascú.

Una vegada tenim els cigrons, s'han d'amanir amb sal i pebre, el coriandre, l'anet i el julivert fresc ben picadets, el comí, el pebre i el coriandre secs, la nou moscada i una bona cullerada de tahine i una culleradeta de pasta de cacauet.

I reservem a la nevera durant un parell d'hores.

Passades les dues hores, abans de fregir, s'ha d'afegir el bicarbonat i el sèsam i barrejar bé.

I finalment, s'han de fer boletes de la mida que volgueu i fregir.

Jo els he acompanyat amb una salseta -tipus maionesa enriquida- que he fet amb un ou, dues cullerades de iogurt grec, un polsim de sumac, ceba tendra picada, pebre, coriandre fresc i ratlladura de llima.

Una recepta ideal com a aperitiu d'estiu. Fresca, aromàtica, econòmica i sana!

I per completar el post d'avui, Núria Graham i el seu "Christopher".

Christopher

It might be weird but, it's allright

'Cause I'm mad, and you may have noticed 'cause you are too

We met by chance on a Wednesday

Saw you on a Saturday

And now you are just gone

But I don't care

It's weird how we met

And I know that I won't see you again

Christopher, will I see you again?

Oh! Christopher, will I see you again?

There's mark of God in my neck

I wanted to be forever, just like all of yours

Gave you back your jumper

Sink in you??? Want it back

It's weird how we met

And I know that I won't see you again

Christopher, will I see you again?

Oh! Christopher, will I see you again?

Oh! Christopher, you won't see me again

Oh Christopher, oh Christopher...

(Núria Graham)