dijous, 25 d’agost del 2016

La tendresa imprevista. Gelat de choco te i mel de canya.





"Il lui disait: <<Vois-tu, si tous deux nous pouvions,
L'âme pleine de foi, le coeur plein de rayons,
Ivres de douce extase et de mélancolie,
Rompre les mille noeuds dont la ville nous lie;
Si nous fuirions; nous irions quelque part, n'importe où,
Chercher loin des vains bruits, loin des haines jalouses,
Un coin où nous aurions des arbres, des pelouses;
Une maison petite avec des fleurs, un peu
De solitude, un peu de silence, un ciel bleu,
La chanson d'un oiseau qui sur le toit se pose,
De l'ombre; -et quel besoin avons-nous d'autre chose?>>

(Victor Hugo)



Diuen que la vida és com un gelat. Que l'has de gaudir abans que es desfaci. Però a l'estiu, la calor n'accelera el final. I aquells moments que en si mateixos et semblaven eterns, en realitat duren el que dura una aclucada d'ulls.

I aquella mirada, aquell gest, aquelles carícies, aquelles converses infinites a les que t'acostumes ràpidament i que, en certa manera, semblava que paressin el temps, al recordar-les et semblen tan fugaces com els estels que, pacientment, esperem veure caure del cel.

I el passat, que sense adonar-nos ja està escrit, et porta a aquest present amb un futur encara per escriure.

I vols escriure, però no saps el què. Ni com.

I és que ja no em serveix qualsevol cosa, perquè els meus somnis són massa grans. Ja no m'omplen els records, vull moments, vull vida. Sense pensar. Actuant. No vull aguantar-me les ganes de res. Però sense presses. Vull sentir, explicar, dir, ballar, descobrir, fer, deixar fer...tinc masses verbs que vull fer servir i no vull amagar-me'n.

No em vull quedar indiferent al que em passa. No vull cantar, com Sabina, "...terminaba tan triste que nunca la pude empezar...".

M'agrada recopilar moments màgics. La màgia. Tot i que a vegades no sóc conscient de que no tinc ales per volar. I potser em precipito. Però no vull deixar de lluitar pel que vull. I vull coneixe't, provar, encertar, equivocar-me, intentar-ho.

Escriure em calma. Com deia Walter Benjamin: "Aprendí a disfrazarme en las palabras, que propiamente eran nubes." Els núvols no pesen i l'ànima es buida. Esdevé lleugera.

I no escric perquè em compris, sinó perquè m'entenguis. I per perdre la por a la por.

Diuen que la vida és com un gelat. Que l'has de gaudir abans que es desfaci. I jo vull tot el gelat.



Per fer aquest gelat es necessiten els següents ingredients:

  • 200 ml de llet de coco
  • 100 ml d'aigua de coco
  • 500 ml de nata per muntar
  • 200 gr de concentrat de suc de la canya de sucre (mel de canya) -al gust-
  • 6 bossetes de choco te (Yogi Tea)
  • 1 culleradeta de pasta de vainilla
  • 1 pessic de sal


En primer lloc s'ha d'escalfar la llet de coco i quan arrenqui el bull afegir les bossetes de tè que han d'estar en remull durant 30 minuts, aproximadament.

Passada aquesta estona s'han d'apretar bé perquè les bosses treguin tot el suc i reservar.

Llavors s'ha de batre bé amb la mel de canya, el pessic de sal, la pasta de vainilla i l'aigua de coco, amb l'ajuda d'un túrmix perquè no es talli la barreja.

Aquesta barreja d'ha de refrigerar un mínim de tres hores; jo ho vaig deixar tota la nit a la nevera.

Al treure de la nevera, s'ha de tornar a batre amb el túrmix per assegurar-nos de que qualsevol grumoll de greix de la llet de coco es suavitza i ja es pot afegir la nata muntada.

I ja es pot posar la barreja a la geladora i seguir les instruccions de la vostra màquina.

Aquest gelat és delicadesa en estat pur. Us sorprendrà.



I per acabar una recepta tant delicada, una cançó de Serge Reggiani, que vaig conèixer un dia dins del carruatge d'un general.



Ma liberté

Ma liberté,
Longtemps je t'ai gardée,
Comme une perle rare,
Ma liberté,
C'est toi qui m'as aidé à larger les amarres.
Pour aller n'importe où, pour aller jusqu'au bout
des chemins de fortune,
Pour cueillir en rêvant une rose des vents sur un rayon de lune.

Ma liberté,
Devant tes volontés
Mon âme était soumise,
Ma liberté, je t'avais tout donné
ma dernière chemise.
Et combien j'ai souffert pour pouvoir satisfaire
tes moindres exigences,
j'ai changé de pays, j'ai perdu mes amis
Pour gagner ta confiance.

Ma liberté, tu as su désarmer toutes mes habitudes,
Ma liberté, toi qui m'as fait aimer même la solitude.
Toi qui m'as fait sourire quand je voyais finir une belle aventure,
Toi qui m'as protegé quand j'allais me cacher
Pour soigner mes blessures.

Ma liberté, pourtant je t'ai quittée
une nuit de décembre,
J'ai déserté les chemins écartés
que nous suivions ensemble.
Lorsque sans me méfier les pieds et poings liés
Je me suis laissé faire,
Et je t'ai trahie pour une prision d'amour et sa belle geôlière
Et je t'ai trahie pour une prision d'amour et sa belle geôlière

(Serge Reggiani)






TEXTO O DESCRIPCION