“No podemos hacer
grandes cosas,
pero sí cosas pequeñas
con un gran amor.”
(Madre Teresa De Calcuta)
Avui, m’ha vingut al cap una història, que
ens va explicar una vegada, un professor molt especial.
I, avui, amb la recepta, em ve de gust
recordar-lo i explicar la petita gran història, una de les moltes grans lliçons
que ens va donar.
Resulta que una vegada, un professor de
filosofia, sense dir res, va agafar un pot de vidre i el va omplir de pilotes
de golf davant dels seus alumnes. Quan va acabar, va preguntar als seus alumnes
si el pot estava ple, i tots, van estar d’acord en que sí ho estava.
Acte seguit, el professor, va agafar una
caixa plena de perdigons i els va buidar a dins del pot, omplint els buits que
quedaven entre les pilotes de golf, i va tornar a preguntar de nou als alumnes,
si el pot estava ple; ells van tornar a contestar que sí.
Després el professor va agafar una caixa amb sorra i la va buidar dins del pot.
La sorra es va escórrer entre els espais
buits i el professor va tornar a preguntar de nou si el pot estava ple. En
aquesta ocasió els estudiants li van respondre amb un sí unànime.
El professor, ràpidament va afegir dues
tasses de cafè al contingut del pot i efectivament, el líquid es va diluir
entre la sorra.
Els estudiants reien.
Quan, a poc a poc, el riure es va anar apagant,
el professor els va dir:
“Vull que us fixeu que
aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com
la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són
coses que, encara que perdéssim la resta i només ens quedessin aquestes, les
vostres vides encara estarien plenes. Els perdigons són les altres coses que
ens importen, com el treball, la casa, el cotxe… La sorra és la resta de les
petites coses.
Si primer poséssim la sorra en el pot, no hi hauria espai per als perdigons, ni per a les pilotes de golf. El mateix succeeix amb la vida. Si utilitzéssim tot el nostre temps i energia en les coses petites, no tindríem mai lloc per a les coses realment importants.
Ocupeu-vos primer de
les pilotes de golf, de les coses que realment importen. Establiu les teves
prioritats, la resta només és sorra".
Un dels estudiants va aixecar la mà i li va preguntar al professor que representava el cafè.
El professor va somriure i li va dir:
"M'encanta que em
facis aquesta pregunta!. El cafè és per demostrar que encara que la teva vida
et sembli plena, sempre hi ha un lloc per a dues tasses de cafè amb un
amic..."
Avui, per acompanyar aquest cafè amb un/a
bon/a amic/ga, us proposo unes mini magdalenes de mel i xocolata, delicioses, i
original del llibre “Le Cordon
Bleu (170 recetas para
caer en la tentación)”, tot i que jo la vaig descobrir a un
fantàstic blog, http://www.muffingalaxy.com.
Per fer les mini magdalenes, necessitem
els següents ingredients:
- 85 gr de mantega fosa i temperada
- 2 ous
- 130 gr de mel
- 35 ml de llet sencera
- 170 gr de farina tamisada
- 5,5 gr de llevat tipus Royal
- 200 gr de xocolata negra per recobrir (o blanc o amb llet…)
Heu de tenir en compte, que aquesta
recepta, no és fer la massa i posar-la al forn, ja que necessita un repòs a la
nevera, mínim, de dues hores, i màxim de 24h. Jo vaig tenir la massa reposant
unes tres horetes.
La resta és molt senzilla.
Batem en els ous i la mel a velocitat alta, fins que la barreja es torni molt esponjosa i dobli el seu volum, aproximadament.
Després, s’ha d’afegir, a poc a poc, la
llet a velocitat baixa i quan sigui homogènia la massa, s’ha d’anar afegint la
farina ja tamisada i barrejada amb el llevat.
Quan tinguem una massa fina, anirem incorporant la mantega a poc a poc.
I la massa està llesta per tapar-la amb el paper film i ficar-la a la nevera a reposar.
Quan hagi reposat, un mínim de dues hores,
la traiem una estona abans d’enfornar-les i perquè agafin la temperatura
ambient, aproximadament uns 30 minuts. I just treure la massa de la nevera,
posem a prescalfar el forn a 240ºC.
Preparem els motlles, i posem la massa,
sense omplir-los fins a dalt de tot.
S’han de forcejar a 180ºC, durant 5-7
minuts o fins que tinguin el color daurat que vulgueu.
Per cobrir-les de la xocolata, el poseu a
desfer, i un cop desfet, suqueu les mini magdalenes, una per una, boca a baix
en el bol de la xocolata. Cal fer-ho amb molta cura. Jo després les he decorat
amb unes boletes de tres xocolates que tenia i han quedat prou bé!
Són unes mini magdalenes super suaus i gens empalagoses. Unes petites mossegades que, sense donar-vos compte, devorareu i no en quedaràn més que les molletes. Si en tasteu una, no podreu parar.
Jo les vaig posar a la nevera i és indescriptible el "creck" al mossegar-les!!! Ben fresquetes estàn de vici!!!
I per les coses
petites, « The little things » :
Your hand fits in
mine
Like it's made just for me
But bear this in mind
It was meant to be
And I'm joining up the dots
With the freckles on your cheeks
And it all makes sense to me
I know you've never loved
The crinkles by your eyes when you smile
You've never loved
Your stomach or your thighs
The dimples in your back at the bottom of your spine
But I'll love them endlessly
I won't let these little things slip out of my mouth
But if I do,
It's you, oh it's you,
They add up to
I'm in love with you,
And all these little things
You can't go to bed
Without a cup of tea
And maybe that's the reason that you talk in your sleep
And all those conversations
Are the secrets that I keep
Though it makes no sense to me
I know you've never loved the sound of your voice on tape
You never want to know how much you weigh
You still have to squeeze into your jeans
But you're perfect to me
I won't let these little things slip out of my mouth
But if it's true
It's you, it's you
They add up to
I'm in love with you
And all these little things
You'll never love yourself
Half as much as I love you
You'll never treat yourself right, darling
But I want you to
If I let you know, I'm here for you
Maybe you'll love yourself
Like I love you
And I've just let these little things
Slip out of my mouth
Because it's you
Oh it's you, it's you
They add up to
And I'm in love with you
And all these little things
I won't let these little things slip out of my mouth
But if it's true
It's you, it's you
They add up to
And I'm in love with you
And all your little things
(One Direction)
Like it's made just for me
But bear this in mind
It was meant to be
And I'm joining up the dots
With the freckles on your cheeks
And it all makes sense to me
I know you've never loved
The crinkles by your eyes when you smile
You've never loved
Your stomach or your thighs
The dimples in your back at the bottom of your spine
But I'll love them endlessly
I won't let these little things slip out of my mouth
But if I do,
It's you, oh it's you,
They add up to
I'm in love with you,
And all these little things
You can't go to bed
Without a cup of tea
And maybe that's the reason that you talk in your sleep
And all those conversations
Are the secrets that I keep
Though it makes no sense to me
I know you've never loved the sound of your voice on tape
You never want to know how much you weigh
You still have to squeeze into your jeans
But you're perfect to me
I won't let these little things slip out of my mouth
But if it's true
It's you, it's you
They add up to
I'm in love with you
And all these little things
You'll never love yourself
Half as much as I love you
You'll never treat yourself right, darling
But I want you to
If I let you know, I'm here for you
Maybe you'll love yourself
Like I love you
And I've just let these little things
Slip out of my mouth
Because it's you
Oh it's you, it's you
They add up to
And I'm in love with you
And all these little things
I won't let these little things slip out of my mouth
But if it's true
It's you, it's you
They add up to
And I'm in love with you
And all your little things
(One Direction)
Marta tu sempre amb les teves mega receptes, fantàstiques històries, dites que s'adiuen a cada recepta i música que es relaciona amb cada història...ufff... insuperable!! Com la pinta d'aquestes magdalenes!! :)
ResponEliminaÉs hora d'anar a dormir! Bona nit!!
Jajaja!! Gràcies Dolors!!! Si, si, ja va sent hora...a dormir!!! Bona nit guapa!!!
EliminaPtons
ohhh! Quina història més xula! Aquest professor sabia el que deia. I té raó, una tassa de cafè més o menys pot fer-te més o menys feliç!! Amb el cafè i aquestes magdalenes, ja tenim assegurats perdigons, pilotes de golf i sorra! Molt bonica i molt bones, les pastetes!
ResponEliminaSí que ho sabia, si!!! Gràcies Marina!! Com sempre, agraeixo moltíssim els teus comentaris!!! :)
EliminaUna història molt maca Marta, gran lliçó la d'aquest professor! A veure si un dia coincidim i omplim el pot amb un cafetó, o dos!
ResponEliminaI què dir de les magadalenes, espectaculars!
Petonets!
Hola Víctor!! Téns tota la raó!! Hem de preparar alguna cosa ja!! LA Gemma i jo sempre ho diem!!
EliminaProva-les, jo no les coneixia i són molt i molt bones!!
Ptons!!!
Aquestes magdalenes són tot un pecat! El nostre professor de filosofia de batxillerat ens va explicar la mateixa anècdota en una de les primeres classes XD
ResponEliminaPetonets :)
Ah si? A mi em va quedar gravada!! La recordo com si fos ahir, aquella classe!
EliminaM'alegro que t'hagin agradat!
Un ptó
Unes magdalenes en petit format fantàstiques! Una abraçada!
ResponEliminaGràcies bonica!
EliminaMare meva quina bona pinta que fan! Tenen un color i una textura genials! :-)
ResponEliminaNyam nyam!!!
Si! Mai havia vist unes magdalenes, la massa de les quals, s'hagués de deixar reposar un mínim de dues hores a la nevera...com si fos pa, gairebé es posa la massa a les càpsules amb la molla feta!! són delicioses!!
EliminaUn petó guapa!