diumenge, 18 de desembre del 2016

Tard, però arriba. L'últim "Asaltablogs" de l'any. Fideus xinesos d'arròs amb llaminera i verdures.





"El miedo llamó a la puerta,
la confianza abrió
y afuera no había nadie."

(Dita popular xinesa)



I, en un tres i no res, s'acaba el 2016. Que ha passat volant. I, com cada any, els "AsaltaBlogs" fem l'amic invisible, que enlloc de consistir en fer un regal, tracta de "robar una recepta a un blog sorpresa. I la meva amiga invisible és l'Eva, del fantàstic blog "Eva en pruebas".

Però abans de parlar de l'Eva i de presentar la recepta que m'he endut de la seva cuina, m'he de disculpar. He anat una mica despistada i estava convençuda de que, igual que a la resta d'assalts de l'any, es publicava l'últim diumenge de mes. Però no. Així que ahir, ella no va poder veure quina recepta s'havien endut de la seva cuina. Així que Eva, dues coses: gràcies per la paciència -espero que t'agradi la meva versió dels teus fideus xinesos amb porc- i perdona per deixar-te ahir sense regal.

I tot i que de l'Eva no sé massa, si sé que compartim l'amor per la cuina i que té un blog que no has de deixar de visitar. Així que espero estar a l'alçada del repte.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:
  • 200 gr de llaminera de porc
  • 1/2 paquet de fideus xinesos d'arròs
  • 1 ceba tendra gran
  • gingebre
  • 1 all
  • 1 pastanaga
  • 1/4 de col
  • Soja al gust
  • Salsa Hoisin
  • oli de sèsam
  • pebre

Si es pot començar la recepta el dia anterior, millor, ja que l'ideal és deixar la llaminera de porc, tallada a dauets, tota una nit macerant en salsa de soja, all picat, pebre i gingebre fresc ratllat. S'ha de deixar a la nevera fins el moment de cuinar els fideus. Quan més temps estigui macerant, millor, ja que després el porc queda més sucós. Al dia següent, només cal treure la carn de la nevera uns 30 minuts abans de començar a cuinar.

Per fer els fideus, s'ha de començar picant la ceba, la pastanaga i la col i sofregir a foc màxim amb una mica d'oli de sèsam. Ha d'estar tot daurat però al dente.

Llavors, s'ha d'afegir el porc que ha d'estar a temperatura ambient.

Mentre s'ha de coure els fideus que, pràcticament, s'escalden en aigua bullent, ja que es fan en un tres i no res. Mireu les instruccions de cada paquet.




Quan les verdures ja casi estiguin s'ha d'afegir un raig de salsa de soja i salsa Hoisin al gust.

I finalment, s'han de barrejar bé amb els fideus.

Abans de servir, posem pel damunt una mica de tija de ceba tendra picada.





I per acabar, Café Tacvba. Eres.

Eres

Eres,
lo que más quiero en este mundo eso eres,
mi pensamiento más profundo también eres,
tan solo dime lo que es
que aquí me tienes.

Eres,
cuando despierto lo primero eso eres,
lo que a mi día le hace falta si no vienes,
lo único preciosa que en mi mente habita hoy.

Que más puedo decirte,
tal vez puedo mentirte sin razón,
pero lo que hoy siento,
es que sin ti estoy muerto pues eres...
...lo que más quiero en este mundo eso eres.

Eres,
el tiempo que comparto eso eres,
lo que la gente promete cuando se quiere,
mi salvación, mi esperanza y mi fe.

Soy,
el que quererte quiere como novia soy,
el que te llevaría el sustento día a día, día a día,
el que por ti daría la vida ese soy.

Aquí estoy a tu lado,
y espero aquí sentado hasta el final,
no te has imaginado,
lo que por ti he esperado pues eres...
...lo que yo amo en este mundo eso eres...
Cada minuto en lo que pienso eso eres...
Lo que más cuido en este mundo eso eres...

(Café Tacvba)







TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 11 de desembre del 2016

Invents que surten bé. "Platillo" de quinoa amb calamars i curry verd.






"Cuando te acaricié,
me di cuenta que había vivido toda mi vida
con las manos vacías."

(Alejandro Jodorowsky)




Segons he llegit recentment, la quinoa és un pseudocereal que, igual que la civada torna a posar-se de moda pels seus valors nutritius, així com per la àmplia gamma de beneficis per a la salut.

Els inques anomenaven a aquest cereal "la mare de tots els grans" i va ser cultivada, per primera vegada, fa més de 5.000 anys. 

Tot i que existeixen molts tipus de quinoa, les variants més comuns que podem trobar són la blanca, la vermella i la negra. Però, quins són aquests beneficis que aporta? En general, els cereals integrals, com és el cas de la quinoa, proporcionen vitamines essencials, minerals i fibra, que ajuden a regular el sistema digestiu i a mantenir-lo ple i satisfet. És un aliment lliure de gluten i conté ferro, vitamines del grup B, magnesi, fósfor, potassi, calci, vitamina E i fibra, i és un dels pocs aliments d'origen vegetal que es considera una proteïna complerta. I amb totes aquestes propietats, menjar quinoa habitualment -de fet, es recomanen 48 gr al dia-, redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis del tipus 2, pressió arterial alta, càncer de colon o obesitat.

A més a més, i tal i com vaig llegir a la revista Muy Interesante, una investigació recent que es va dur a terme per l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard T.H. Chan, a Massachusetts (EEUU) conclou que el consum regular de grans sencers pot arribar a allargar la nostra esperança de vida.

Sembla ser que els experts van analitzar dades de 12 ponències ja publicades, juntament amb fonts inèdites del Sistema Nacional de Salut i Nutrició (NHANES) III y NHANES entre 1999 i 2004. Tots van incloure a participants procedents del Regne Unit, Estats Units i països escandinaus. En total es van examinar els informes de 786.076 persones entre 1970 i 2010. I aquest gran anàlisis va mostrar que, per cada 16 grams de porció de grans sencers consumits, va haver una disminució de 7% de les morts totals, una disminució del 9% de morts relacionades amb malalties cardiovasculars i una reducció del 5% en morts relacionades amb el càncer.

Els resultats de l'estudi, publicats per la revista Circulation, mostrava que l'efecte encara era més pronunciat a mesura que augmentava el consum de grans sencers. Així que els que consumien 48 gr de gra sencer per dia tenien un 20% menys de risc de mortalitat, un 25% menys de risc de mortalitat cardiovascular i un 14% menys de risc de mortalitat per càncer.

Així que ja ho sabeu. A gaudir del gra sencer que, a més a més, pot resultar deliciós.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 4 grapats de quinoa 
  • 2 llaunes petites de calamars amb salsa americana
  • 1 ceba tendre gran
  • caldo de pollastre i pernil casolà
  • pasta de curry verd
  • coriandre
  • mel
  • pebre
  • oli d'oliva verge


La recepta no té cap complicació. De fet, com veureu, inclús tiro de despensa utilitzant llaunes de calamars en salsa americana. De fet, és un recurs que utilitzo a vegades, ja que he descobert unes llaunes que m'encanten i serveixen de bon afegit en alguns plats com arròs o, en aquest cas, quinoa.

El primer que s'ha de fer és picar bé la ceba tendre i sofregir amb una mica d'oli fins que comenci a estar daurada i llavors, es pot afegir una mica de pasta de curry verd, al gust. Jo compro una de la marca Aroy-D que m'encanta i que pica bastant. Si feu servir aquesta jo poso una culleradeta plena per a dues persones. Aviso, però, que m'agrada molt el picant.

Una vegada la pasta de curry s'hagi integrat bé amb la ceba, s'ha d'afegir els calamars en salsa i donar un parell de voltes per unificar sabors i un rajolí de mel, així com una mica de pebre negre.

Llavors, s'ha d'afegir la quinoa i el suficient brou (jo he fet servir un brou casolà fet amb carcassa de pollastre, dues pastanagues, un parell d'ossos de pernil, api, porro, col, nap i xirivia) perquè es cogui, com si féssim una paella. Aquesta vegada he provat la quinoa SOS que només necessita 15 minuts de cocció.

Quan gairebé estigui s'ha d'afegir una mica de coriandre i al moment de servir una mica de la tija de la ceba tendra laminada.






I per acabar, una cançó deliciosa, igual que el plat que avui he proposat.


Viene de mi

Yo no bailo la cumbia, abandono el suelo
Y me entrego al aire que vas dejando
Yo me convierto en tu deseo
Yo no rompí el cristal
Fue la luna roja, la loba en celo
Fueron tus dedos que me tocaron y se volvieron

Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Es un sentimiento
Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Que es un sentimiento

En San Fernando fumé un poquito
Fue lluvia seca, no fue delito
Hoy que no necesito a nadie yo te preciso
Dime que no rompiste la madrugada
Que no te fuiste
Que al despertar la próxima vez no será tan triste


Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Es un sentimiento
Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Que es un sentimiento

Una luz, no más que una luz
Querida, una luz torcida,
que en el desierto cambió mi vida
Camarada de rebelión
Florcita macumba en la despedida
no digas siempre, no digas nunca

Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Es un sentimiento
Viene de ti, viene de mi, viene del viento
No miento es un sentimiento
Que es un sentimiento

(La Yegros)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 30 de novembre del 2016

Arròs de bacallà i carxofes amb pesto de nous. De llagrimeta.





"Quisiera darte todo lo que nunca hubieras tenido,
y ni así sabrías la maravilla que es poder quererte."

(Frida Khalo)



Fa un temps vaig llegir a la revista Muy Interesante -els que seguiu una mica el meu blog, ja sabeu que acostumo a fer-ne referència bastant sovint-, que un estudi britànic que es va dur a terme a la University College de Londres, ha demostrat que fan falta 66 dies per crear un hàbit i que aquest es mantingui durant anys.

Això significa que si durant aquest número de dies repeteixes una acció en les mateixes circumstàncies, aquesta es converteix en una reacció automàtica davant d'aquestes, tal i com afirma Jane Wardle, coautora de l'estudi que es va publicar a la revista European Journal of Social Psychology.

És a partir d'aquest moment que l'hàbit adquireix cert automatisme i no fa falta la voluntat, ni tant sols requereix pensar intencionadament en la necessitat de realitzar l'acció, per poder repetir el comportament adquirit.

Els subjectes de l'experiment van provar que això és vàlid tant per hàbits saludables relacionats, per exemple, amb l'alimentació, com per la rutina de practicar exercici diàriament, tot i que sembla ser que els hàbits relacionats amb l'exercici físic tarden més en adquirir-se de manera ferma -i això ho ratifico, perquè després d'uns mesos, ja puc dir que tinc l'hàbit d'anar al gimnàs. Sis mesos-.

Amb només 28 dies, com es pensava fins ara, les neurones no assimilen informació suficient d'un determinat comportament i és fàcil abandonar-lo, segons diuen els autors de l'estudi.

I és evident, que he perdut l'hàbit de publicar al blog. Fa exactament un mes que no publicava res, i això després d'un parell de mesos sense fer-ho amb la regularitat que acostumava.

Així que amb aquesta recepta, que tenia guardada al tinter, i no us enganyaré, com a recepta emergència, no perquè no sigui deliciosa, que ho és, sinó perquè la foto deixa bastant que desitjar, començo de nou un procés d'aquisició d'hàbits.

I promise...



Per fer aquest espectacular arròs, es necessiten els següents ingredients:


Per l'arròs:
  • 200 gr d'arròs bomba
  • 1 ceba tendra gran
  • 1 cullerada de tomàquet fregit casolà
  • 3 carxofes
  • pebrot verd
  • 500 gr de fumet de peix (caps de gamba, espines de peix blanc, 1 ceba, 1 pastanaga, porro, un trosset d'api, llorer, pebre negre, julivert i pell de bacallà)
  • 200 gr de bacallà dessalat
  • oli d'oliva verge
  • chili picat
  • julivert
  • mel

Pel pesto de nous:
  • alfàbrega fresca
  • 1 grapat de nous
  • 1-2 alls (al gust)
  • sal i pebre
  • 150 ml d'oli d'oliva
  • 25 gr de parmesà ratllat
  • 25 gr de pecorino


En primer lloc s'ha de tallar la ceba a trossos ben petits i sofregir-los amb una mica d'oli fins que sigui ben daurada i fosca. Després s'ha d'afegir el pebrot verd a trossets.

Mentre, s'han de netejar les carxofes i quedar-nos només amb el cor, que s'ha de tallar a trossos i coure 5 minuts "a la blanca", que significa que s'han de bullir amb aigua, julivert i una cullerada de farina.

Una vegada cuites així, s'han d'escórrer i afegir al sofregit de ceba. I quan comencin a daurar-se, s'ha d'afegir una bona cullerada de tomàquet fregit casolà i un raig de mel, donar un parell de voltes, afegir el bacallà a trossets i reservar.

A part, s'ha de preparar un fumet blanc de peix fent bullir els ingredients que indico durant mitja horeta. Més no, que sinó queda un fumet amarg.

En funció de la quantitat d'arròs que poseu, haureu de calcular una o altre quantitat de fumet. Com que és un arròs sec, haureu de calcular 2 o 2,5 parts de fumet per cada part d'arròs.

I una vegada fet, ja es pot preparar. Primer s'ha d'anacarar els grans d'arròs amb el sofregit i després afegir el fumet. Recomano una paella gran perquè quedi una capa ben fina d'arròs.

I per rematar l'arròs, i variant el que normalment es fa que és l'allioli, proposo un pesto de nous per afegir pel damunt.

Per fer-lo, s'ha de triturar l'alfàbrega, els alls, les nous, els formatges i l'oli fins que quedi una salsa homogènia. Rectificar de sal i pebre.



I per acabar, una cançó que fa dies que tenia a la llista...


Avui l'Albert arriba a l'hora
em dóna el cava i el poso en fred.
I arriben l'Héctor i la Clara
porten la nena dormida en el cotxet.

I obro la porta a la Judit
"Avui véns sola, m'encanta el teu vestit!".
I va arribant tota la colla,
quan són a taula trec el sopar.

"Un menjar exquisit"; "Vull provar aquest vi"
"Qui vol cafè?"; "Hi ha Gintònics també".
I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu,
"No parleu tant fort, que la nena dorm!".
I l'Héctor diu:

"Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit".
I afegeix: 
"Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit".
Tothom em mira i ningú beu...

I aquell dard emmetzinat
se m'ha clavat al cor.
I ho reconec,
i faig un glop.

I veig que tots riuen de cop,
però la Judit aixeca el got, em mira i diu:
"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".
"Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat".

I jo em congelo i ella beu.

(Joan Dausà)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 30 d’octubre del 2016

Pebrots farcits de carn picada i arròs salvatge. Deliciosament sans.





"Quien se alza de puntillas
no se yergue firmemente.
Quien se apresura no llega lejos.
Quien intenta brillar
vela su propia luz.
Quien se define a sí mismo
no puede saber quién es.
Quien ejerce poder sobre otros
no tiene poder sobre sí.
Quien se aferra a su trabajo
no creará nada duradero.
Si quieres armonizar con Dios,
haz tu tarea y suéltala luego."

(Lao Tsé)


Com cada últim diumenge de mes, ens endinsem en una cuina i ens enduem una recepta. Aquest mes d'octubre, l'afortunada cuinera que s'exposa a quedar-se amb la cuina buida és la Sandra von Cake, del blog Apfelstrudelkuchen, una assalta blogs d'allò més activa. He de dir que els seus comentaris a les receptes que jo robo, sempre em fan somriure. Gràcies.

Aquesta gallega que viu a Alemanya és amant de la rebosteria i de les coses maques, i això es reflexa en el que fa i en el que diu. Completament d'acord amb ella en que a vegades costa creure que una cosa tant simple com preparar unes galetes o fer un pastís pugui fer tant feliç a una persona. Completament d'acord. Jo podria estar hores veient com unes magdalenes pugen al forn, com es formen uns macarons, com s'inflen unes lioneses o simplement, com bull l'aigua.

Però aquesta vegada, m'he endut una recepta salada de la seva cuina, que he adaptat una mica al què tenia per casa. Uns pebrots farcits d'arròs.

Bon appetit!



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:
  • 250 gr de carn picada (mixta, de pollastre, de porc, de vedella...)
  • 125 gr d'arròs salvatge
  • 4 pebrots vermells petits
  • xili picat
  • alfàbrega fresca
  • formatge ratllat
  • 3 tomàquets
  • 1 ceba gran
  • salsa de soja
  • polsim de curry
  • 1 all
  • sucre
  • sal
  • pebre

En primer lloc s'ha de picar la ceba i l'all i sofregir. A part, s'han de ratllar els tomàquets i reservar i quan la ceba i l'all comencin a ser daurats, s'ha d'afegir, amb un polsim de sucre i salpebrar al gust. També d'ha d'afegir el xili picat al gust, la salsa de soja, un polsim de curry i l'alfàbrega picada i deixar fins que el sofregit redueixi.

Mentre, s'han de netejar bé els pebrots tallant la part de dalt com si es tractes d'un barret i treure'n les llavors.

S'han de posar en un recipient apte per microones, posar un parell de cullerades d'aigua al fons, tapar bé amb paper film al que li farem uns forats amb una forquilla i coure a màxima potència durant 7 minuts.

Mentre, s'ha de coure l'arròs però deixant bastant al dente (3/4 de la cocció), ja que s'acabarà de coure al forn.

Al sofregit s'ha d'afegir la carn picada i un cop feta, l'arròs i cuinar un parell de minuts fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.

I ja es poden farcir els pebrots i posar formatge pel damunt i cap al forn a 180ºC durant uns 25-30 minuts vigilant que no es cremin.





I per acabar, una de les meves preferides...ZaZ.

Si jamais j'oublie

Rappelle-moi le jour et l'année,
Rappelle-moi le temps qu'il faisait
Et si j'ai oublié,
Tu peux me secouer.

Et s'il me prend l'envie d'm'en aller,
Enferme-moi et jette la clé;
Aux piqûres de rappel
Dis comment je m'apelle.

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,
Les guitares et les cris,
Rappelle-moi qui je suis,
Pourquoi je suis en vie.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,
Si un jour je fuis,
Rappelle-moi qui je suis,
Ce que je m'étais promis.

Rappelle-moi mes rêves les plus fous,
Rappelle-moi ces larmes sur mes joues
Et si j'ai oublié
Combien j'aimas chanter...

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,
Les guitares et les cris,
Rappelle-moi qui je suis,
Pourquoi je suis en vie.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,
Si un jour je fuis,
Rappelle-moi qui je suis,
Ce que je m'étais promis.

Rappelle-moi qui je suis.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,
Si un jour je fuis,
Rappelle-moi qui je suis,
Ce que je m'étais promis.

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,
Les guitares et les cris,
Rappelle-moi qui je suis,
Pourquoi je suis en vie.

Rappelle-moi le jour et l'année...

(ZaZ)







TEXTO O DESCRIPCION



dilluns, 24 d’octubre del 2016

La terra. Hummus de remolatxa amb menta i "quicos".





"Cuando la sangre de tus venas retorne al mar,
y el polvo en tus huesos vuelva al suelo,
quizás recuerdes que esta tierra no te pertenece a tí,
sinó que tú perteneces a esta tierra."

(Proverbio indígena)




Si heu anat seguint el meu blog sabreu que, de tant en tant, m'agrada recomanar algun llibre o pel·lícula.

I avui, em ve de gust recomanar una pel·lícula que, si bé ja té uns anys, doncs és del 2007, no la vaig veure fins fa uns dies.

Ja avanço que no és fàcil i que, segurament, a molta gent no li ha agradat. A mi sí. Tot i que és d'aquelles pelis sobre les que m'agradaria obrir un debat.

Into the wild -així és el títol original, tot i que aquí se la coneix com "Hacia rutas salvajes"- està dirigida per Sean Penn i basada en el llibre de l'alpinista i escriptor Jon Krakauer que narra la història del jove Christopher McCandless, alies "Alexander Supertramp".

La pel·lícula és un viatge.

Un viatge per reflexionar. Un viatge que realitza el jove protagonista en busca d'ell mateix, de la felicitat, del significat de la seva vida. Fuig de la societat i s'endinsa en la natura.  

Un viatge dual. Molt bonic en certs aspectes i molt egoista en d'altres. En busca d'una llibertat que l'empresona.

Un viatge llarg i lent. Difícil. Inhòspit. Cru. Relatiu. 

En definitiva, una pel·lícula per no quedar-se indiferent. Per pensar. Per qüestionar. 

Una pel·lícula que val la pena només per la imatge, per les fotografies de paisatges infinits i per la banda sonora, preciosa, d'Eddie Vedder, conegut ser el cantant i un dels tres guitarristes del grup Pearl Jam.

Esteu preparats per viatjar?



I amb aquesta recomanació, una proposta. 

Una recepta que ideal per picar mentre mireu una peli i íntimament lligada amb la terra. Un hummus de remolatxa amanit amb menta i "quicos". Una delícia que vaig provar al restaurant La Gilda, c/ Girona 175.



Per fer aquesta saludable i deliciosa recepta, es necessiten els següents ingredients:


  • 400 gr de cigrons cuits
  • 200 gr de remolatxa cuita
  • suc de llima (opcional)
  • oli d'oliva verge extra
  • 1-2 cullerades de tahini 
  • ceba tendra
  • fulles de menta
  • "quicos"
  • 1 all
  • comí
  • pebre


La recepta és ben senzilla, i realment, poso les quantitats orientativament, però és d'aquelles receptes en que, al final, es tracta d'anar tastant i amanint.

Per això, es tracta de posar en un got de batedora els cigrons cuits (jo he fet servir els cigrons que vaig utilitzar per fer caldo), unes gotes de llima, un bon raig d'oli d'oliva, el tahini, la remolatxa, l'all, la ceba tendra, un polsim de comí i el pebre i triturar tot fins a obtenir una crema el més fina possible. 

Com he dit, aneu tastant i amanint. Igualment, aneu afegint la remolatxa fins que tingui el color o sabor que volgueu.

Aquest hummus ja és bo així, però si l'amaniu amb un bon raig d'oli, una mica de ceba picada, menta i uns "quicos" picats, us asseguro que és absolutament deliciós.



I per acabar, una de les moltes cançons de la increïble banda sonora de la pel·lícula "Into de Wild", de la que he parlat avui. Society.

Society

It's a mysery to me
we have a greed
with which we have agreed

And you think you have to
want more than you need
Until you have it all
you won't be free

Society
you're a crazy breed
I hope you're not lonely
without me

When you want more than you have
You think you need
and when you think more than you want
your thoughts begin to bleed

I think I need to find a bigger place
'Cause when you have
more than you think
you need more space

Society
Crazy indeed
Hope you're not lonely
without me

There's those thinking more less
Less is more
but if less is more,
How you keeping score?

Means for every point you make
your level drops
Kinda like you're starting from the top
And you can't do that

Society
you're a crazy breed
I hope you're not lonely
without me

Society
Crazy indeed
Hope you're not lonely
without me

Society
have mercy on me
hope you're not angry
if I disagree

Society
you're a crazy breed
I hope you're not lonely
without me

(Eddie Vedder)







  TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 25 de setembre del 2016

Moussaka de tonyina. I comencem nova temporada dels "Asaltablogs".





"La rosa tiene espinas,
pero ¿tiene pétalos el atún?"

(Roberto Fontanarrosa 
-humorista i escriptor argentí-)



I després d'unes merescudes vacances, tot torna a lloc. Mica en mica, tornem a habituar-nos al dia a dia i això, per a mi, inclou el repte que ens ocupa, ja des de fa temps, l'últim diumenge de mes. L'assalta blogs.

Aquesta vegada, l'afortunada és la Mabel, del blog "Mabel Kitchen". Com ella mateixa es descriu, la Mabel és una foodie que es menja la vida a mossegades, i que combina la cuina mediterrània amb totes aquelles bogeries que li passen pel cap, intentant fer una cuina equilibrada i provant tota classe d'ingredients de temporada.

De la seva cuina em podria haver endut mil receptes, però per falta de temps -si, tornar a la rutina no és tant fàcil-, he escollit una recepta adequada a la meva despensa i a la meva apretada agenda.

La versió d'un plat d'origen balcànic que es caracteritza per les capes de albergínies i carn sofregida -normalment xai-, amb tomàquet, així com per la salsa de formatge feta i ou (que no de beixamel).

Potser la versió més coneguda, però, és la grega, però realment hi ha moltes versions. Vui us deixo amb la de la Mabel, que està per llepar-se'n els dits.



Per fer aquesta recepta, per a quatre persones, es necessiten els següents ingredients:


  • 2 albergínies grans
  • 3 llaunes de tonyina grans
  • 300 cl de tomàquet triturat
  • 400 cl de crema de llet
  • 2 cebes
  • 3 alls
  • orenga
  • pebre negre
  • formatge ratllat 
  • oli i sal
  • sucre morè


En primer lloc, s'han de tallas les albergínies en rodanxes d'1cm, aproximadament, salar-les i deixar-les dins d'un escorredor fins que deixin anar tota la seva aigua; així, a més, perdran el punt picant que tenen.

Una vegada hagin reposat, s'han d'assecar bé amb l'ajuda d'un paper de cuina i anar fregint amb abundant oli. A mida que vagin estan fregides, s'han d'anar col·locant al damunt d'un paper assecant per retirar l'excés d'oli.

A part, s'ha de sofregir bé la ceba picada i els alls fins que sigui melosa i daurada i, quan ho estigui, s'ha d'afegir el tomàquet, la sal i les espècies, el sucre i deixar que redueixi per, finalment, afegir la tonyina.

En una safata apte pel forn, s'ha d'anar posant les albergínies fins que cobreixin tot el fons del motlle i al damunt el sofregit.

En un bol, s'ha de batre bé la nata amb pebre negre i sal i després cobrir el sofregit amb aquesta barreja. Una mica de parmesà pel damunt i al forn a 180ºC durant 30-40 minuts.

Es pot fer servir beixamel enlloc de crema de llet si voleu que la cobertura del sofregit sigui més consistent.

Una recomanació. Deixeu reposar la moussaka durant 15 minuts abans de servir.



I per acabar, una cançó suau com la remor del mar. "Je vole", de la banda sonora de la pel·lícula La famille Bélier.

Je vole

Mes chers parents, je pars
Je vous aime mais je pars
Vous n'aurez plus d'enfant
Ce soir
Je n'm'enfuis pas, je vole
Comprenez bien, je vole
Sans fumée, sans alcool
Je vole, je vole

Elle m'observait hier
Soucieuse troublée, ma mère
Comme si elle sentait, en fait elle se doutait
Entendait

J'ai dit que j'étais bien, tout à fait l'air serien
Elle a fait comme de rien, et mon père dèmuni
A souri.
Ne pas se retourner, s'éloigner un peu plus
Il y a la gare, un autre gare et enfim, l'atlantique
Mes chers parents, je pars
Je vous aime mais je pars
Vous n'aurez plus d'enfant
Ce soir

Je n'm'enfuis pas, je vole
Comprenez bien, je vole
Sans fumée, sans alcool
Je vole, je vole
J'me demande sur ma route
Si mes parents se doutent
Que mes larmes ont coulé
Mes promesses et l'envie
D'avancer

Seulement croire en ma vie
Tout ce qui m'est promis
Pourquoi, où et comment
Dans ce train que s'éloigne
Chaque instant

C'est bizarre, cette cage
Qui me bloque la poitrine
Je ne peux plus respirer
Ça m'empêche de chanter
Mes chers parents, je pars
Je vous aime mais je pars
Vous n'aurez plus d'enfant
Ce soir

Je n'm'enfuis pas, je vole
Comprenez bien, je vole
Sans fumée, sans alcool
Je vole, je vole

La la la la la la
La la la la
La la
Je vole

(Louane)







  TEXTO O DESCRIPCION