Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xocolata. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xocolata. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 d’octubre del 2017

Estima, menja, viu, brilla. Nutella 100% saludable.





"Si algo he aprendido en mi camino es que con ganas,
entusiasmo, confianza, foco e ilusión
todos podemos reinventarnos,
dar un giro a nuestra vida y a nuestra salud;
para ello solo tenemos que estar alineados con lo que nos dice
alto y claro nuestro corazón."

(Elka Mocker)


A vegades hi ha llibres que cauen, de manera casual, a les teves mans i modifiquen la teva visió de les coses. Segurament perquè apareixen en el moment just, quan estàs preparat pel canvi, quan el desitges. I amb el meu últim llibre de cuina m'ha passat. És diu Ama, come, vive, brilla i l'ha escrit l'Elka Mocker, a qui cito al principi del post.

Ja el títol va fer que em fixés en ell (i l'edició va ajudar, ja que és veritablement maco) i això que a priori no semblava el moment més adequat per fer-ho, ja que després de bastants dies de viatge pel Marroc, vaig tornar malament de la panxa i portava dies gairebé sense menjar.

El cas és que potser per això, i malgrat la panxa, sentia una necessitat de variar els meus hàbits alimentaris, tot i que, la veritat, és que no estaven gens malament. Però necessitava un afegit. I amb aquest llibre, he obert els ulls en vàries coses.

No es tracta de canviar la meva cuina, que considero sana, sinó de millorar certes coses i afegir altres, ingredients absents i saludables.

I la casualitat va fer que portéssim del Marroc gairebé un quilo de dàtils...element imprescindible per la recepta d'avui.


El dàtil és un fruit d’una sola llavor obtingut de la palmera datilera (Phoenix dactylifera). Tot i que té una consistència i un aspecte similar a la fruita seca, no es deixa assecar després collir, sinó que madura i s’asseca al sol a la planta mateix i després es recol·lecta. 
El seu alt valor energètic i nutricional fan que sigui una opció magnífica per recuperar forces després d’una activitat extenuant o per prendre durant un entrenament intens. Per als nens és una bona font energètica i la millor alternativa quan tenen ganes de dolç. Són ideals per substituir llaminadures i dolços diversos farcits de sucres senzills, tan contraindicats per a la salut, sobretot la dels més menuts. El dàtil conté sucres d’assimilació fàcil que són alliberats de mica en mica, cosa que permet que la sensació de sacietat s’allargui més. Són, per tant, una elecció apta per a diabètics, sempre amb moderació.
És un aliment molt calòric, ja que conté molt de sucre (70%), encara que aquesta circumstància no li impedeix que sigui molt valorat per les seves propietats nutricionals.
Aporta principalment hidrats de carboni en forma de sucres simples (glucosa i fructosa); té un elevat percentatge de fibra, un 6% de la ingesta diària recomanada per tassa. Aquesta fibra és insoluble i s’uneix als greixos i al colesterol, i ens ajuda a eliminar-los de l’organisme. Conté força antioxidants naturals, una bona dosi de vitamines i minerals, com, per exemple, vitamines del grup B, vitamina A, vitamina C, potassi, calci, zinc, magnesi, manganès i seleni, que eviten l’oxidació dels àcids grassos i milloren la combustió dels greixos. Conté fitonutrients amb efectes antioxidants que ens ajuden a prevenir l’envelliment i, per tant, a mantenir-nos joves més temps.I el contingut en àcids grassos no passa de l’1% i són cardiosaludables: omega-3, 6 i àcid oleic.
Aquest fruit ajuda en la retenció de líquids, controla el colesterol i la pressió arterial, millora l’estat de les vies respiratòries i té un efecte laxant. També li atribueixen bons efectes sobre l’estrès, els nervis i la capacitat de concentració. És depuratiu, combat l'anèmia, la obesitat i ajuda a mantenir l'aparell digestiu i el cor en bones condicions. Millora la visió, la hipertensió i segons la medicina ayurvèdica, el dàtil forma part del grup dels aliments coneguts com a sàtvics, que són frescos, sucosos, untuosos, nutritius i gustosos. Segurament són els més importants dins de la medicina ayurveda, ja que considera que ajuden a incrementar l’energia mental, l’alegria i el bon humor. Són els més recomanats per aconseguir una bona salut i un equilibri energètic en general.
Per tant, podríem dir que el dàtil ens fan estar de “bon rotllo” i, a més a més, afavoreix un estat de serenitat i claredat. És un aliment fresc, aporta energia, està carregat de nutrients i és deliciós al paladar. Ens permet alimentar l’organisme i mantenir-lo en equilibri energètic, sense necessitat de desgastar-lo.
En fi, que aquesta recepta és un bon exemple de que en els ingredients naturals podem trobar tot el que necessitem per satisfer als més llaminers a la vegada que alimentem les nostres cèl·lules. 



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 250 gr de dàtils tendres
  • 80 ml d'aigua
  • 1 culleradeta de vainilla en pols
  • 17 gr de cacau pur en pols
  • 80 gr de mantega d'avellanes 
  • 1 pessic de sal

Primer de tot es posen en remull els dàtils durant un parell d'hores i, si no teniu feta la mantega d'avellanes es fa triturant avellanes torrades (millor si són de qualitat i les torreu a casa) fins que quedi una crema fina. Al principi sembla que no queda, ja que fins que els fruits secs, fins que no treuen l'oli sembla que no vagin a quedar fins.




Passades les dues hores de remull, s'han de treure els ossos dels dàtils i afegir tots els ingredients a una trituradora. Així de fàcil. S'ha de triturar tot bé durant uns minuts -amb paciència- fins que quedi una crema.

I cap a la nevera, millor si és en un pot de vidre. 

Es pot guardar durant una setmana a la nevera i aguanta perfectament al congelador.



I com els dàtils els vam portar de Marroc, concretament els vam comprar tornant del desert, res millor per acabar aquest post que una de les cançons que vam escoltar dins del 4x4 camí d'Erg Chigaga.


Imuhar

Matinfa, tenessey
Imuhagh tigraw tikma
Ayitma
Yofa anikir
Nikiss sandade
Wadagh nihane

Matinfa, tenessey
Imuhagh tigraw tikma
Imuhagh tigraw tikma id talghuwene ayishrayane

What good is it to have
Free men who sleep in this world of suffering

Wake up, my people
Straighten up, my people
Confront the difficulties of your current situation
A long road awaits you

What good is it to have
Free men who sleep in this world of suffering
Free men suffering shows us that times have changed

(Bombino)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 17 d’abril del 2016

Post i recepta exprés. Mug cake doble xocolata amb llet de coco i cacauet.






"Todo capricho surge de la imposición de la voluntad
sobre el conocimiento."

(Arthur Schopenhauer)




Fa temps que tenia ganes de fer un mug cake. Moltes ganes. Pels qui no sàpiguen que és, us explico que és la manera perfecte d'improvisar un berenar, un esmorzar o un atac de gula (com va ser el meu cas), en menys de cinc minuts.

Un mug cake és un pa de pessic (tipus brownie si el deixeu menys temps) que es fa dins d'una tassa i al microones. En un minut. 

Com en el meu cas, com ja us he dit, el mug cake va ser el resultat d'un atac de gula irrefrenable, la recepta és de gorditos. Porta un farciment de crema de cacauet i llet de coco que el fan irresistible i toppings tropicals (trossets de coco, papaya i nabius).

A més, pels que tingueu nens, és la recepta ideal per divertir-se i començar a cuinar, ni tant sols s'ha d'obrir la porta del microones mentre es cou. 

Tot i així i han petits trucs, com per exemple no posar la tassa al mig del plat giratori del microones, sinó al marge, per aconseguir un resultat més uniforme.

És un pastisset per menjar recent fet, o calent o tebi i no sabeu que bo queda acompanyat amb una mica de gelat de vainilla...

I sense més preàmbuls, ja que per una recepta exprés -he tingut peticions-, només es pot fer un post exprés sense complicacions i directe, passo a la recepta.

Mª Àngels, va per tu! Espero que la gaudeixis!

La recepta és per un mug cake (o un parell de petits).



Per fer-lo, es necessiten els següents ingredients:

  • 4 cullerades de farina
  • 5 cullerades de sucre
  • 1 pessic de sal
  • 1 ou mitjà
  • 3 cullerades de llet de coco
  • 3 cullerades de mantega fosa
  • 3 cullerades de chips de xocolata
  • 1 culleradeta de pasta de vainilla
  • 1 cullerada de pasta de cacauet
  • un raig de llet de coco


En primer lloc s'han de tamisar tots els ingredients secs, que són la farina, el sucre, el cacau en pols i la sal.

Llavors, s'ha d'afegir la llet, la mantega, els chips de xocolata i la pasta de vainilla i remenar bé fins que tots siguin ben integrats.

Finalment, s'ha d'afegir l'ou lleugerament batut i batre fins que resulti una crema homogènia.

A part, s'ha de barrejar la crema de cacauet amb una mica de llet de coco per alleugerar una mica la seva consistència i reservar.

I ja es pot preparar la tassa per introduir-la al microones. Primer s'ha de posar la meitat de la massa, al mig la crema de cacauet alleugerada i acabar de cobrir-la amb la resta de pasta. No s'ha d'omplir la tassa fins a dalt, només una tercera part o us sortirà per tot arreu. I cap al microones, a potencia mitja-alta durant un minut.

A mi m'agrada que no quedi massa fet, així que si us agrada més cuit només és qüestió d'anar provant i afegint de deu segons en deu; també depèn de la potència del microones.



I després d'aquest dolç descobriment, una cançó que també fa poc que he descobert i que m'ha robat el cor.


El món en un cafè

Provaré d'entendre el món en un cafè
fingiré llegir el diari com si res.

De cop i volta, d'un plegat,
ho entendré, ho veuré tot clar.
Trobaràs, segur, tot el que no t'he donat.
Trobaràs, algú, que et doni tranquil·litat, 
morirà per tu.

De cop i volta, d'un plegat,
ho entendré, ho veuré tot clar.


Trobaràs, segur, tot el que no t'he donat.
Trobaràs, algú, que et doni tranquil·litat, 
morirà per tu.

Prepararà el teu esmorzar, 
dormint t'agafarà la mà,
i sense tu no entendrà el món
i junts veureu la fi de tot.

Et parlarà del seu passat,
noies de qui s'ha enamorat.
I veuràs el sentit de tot,
quan et parlaven de l'amor.

(Quart Primera)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 6 de desembre del 2015

I després d'uns mesos, ja puc dir: Dolços 35. Pastís Vainilla.





"Lo realmente importante es luchar para vivir la vida,
para sufrirla y para gozarla,
perder con dignidad y atreverse de nuevo.
La vida es maravillosa
si no se le tiene miedo."

(Charlie Chaplin)



El meu aniversari és el 30 de maig. Ni ahir, ni avui, ni demà. El 30 de maig. Sóc gèminis i m'encanta. Mai m'ha importat fer anys, ni celebrar-ho. Però aquest any, el sabor dolç de celebrar-lo, es va tallar en sec i fins avui, no he pogut, ni volgut, compartir el meu pastís d'aniversari. Un pastís d'aniversari deliciós.




Però el temps passa i amb ell els disgusts. La pena marxa i arriben noves il·lusions. 

I aquesta recepta, no podia quedar al tinter.

Perquè cada pastís del Josep Mª Rodríguez m'enamora.



La recepta l'he tret d'un dels meus llibres de cuina preferits, Sweetology, regal de la Carme i el Carles (us dec un pastís del llibre), i és una antologia de les receptes de La Pastisseria de Josep Mª Rodríguez, el campió del món de pastisseria.

El llibre és preciós i recull de manera detallada i precisa les receptes dels seus delicats i extraordinaris pastissos i, a més a més, recull una sèrie de postres inspirats en xefs com Eneko Atxa (Azurmendi), David Muñoz (Diverxo), Paco Pérez (Miramar), Francis Paniego (El Portal del Echaurren), Ángel León (Aponiente), Josea Alija (Nerua), Albert Adrià (Tickets) i Jordi Roca (El Celler de Can Roca).

Unes postres que us ben prometo que us faran perdre el món de vista.

I enamorar-vos.



Per fer aquest deliciós pastís es necessiten els següents ingredients:


Per la mousse de vainilla de Madagascar:


  • 140 gr de llet
  • 1 beina de vainilla Bourbon Madagascar
  • 40 gr de massa de gelatina* 
  • 220 gr de cobertura d'Ivoire 35%
  • 224 gr de nata semi-muntada

Per l'streuzel d'ametlla:

  • 100 gr de farina
  • 100 gr de farina d'ametlla
  • 100 gr de sucre
  • 100 gr de mantega

Pel cruixent de macadàmia:

  • 200 gr d'streuzel d'ametlla (ingredients anteriors)
  • 40 gr de cobertura Jivara lacteé
  • 60 gr de pasta d'avellana
  • 40 gr de nous de macadàmia

Pel glassejat de vainilla:

  • 30 gr d'aigua
  • 50 gr de sucre
  • 60 gr de glucosa líquida
  • 40 gr de llet condensada
  • 20 gr de massa de gelatina*
  • 60 gr de cobertura Dulcey 32%
  • 1/2 beina de vainilla

*massa de gelatina:

  • 22 gr de gelatina en pols 
  • 132 gr d'aigua


Per fer la mousse de vainilla, primer s'ha d'infusionar en fred la llet i la mitja beina de vainilla, una vegada tretes les llavors, durant 24 hores a dins d'un recipient hermètic.

Passat aquest temps, s'ha d'escalfar la llet a 80ºC, colar i dissoldre la massa de gelatina. Llavors, s'ha de tirar pel damunt de la cobertura i emulsionar tres vegades amb la turmix, i quan aquesta barreja arribi a 35ºC, s'ha de barrejar amb la nata semi-muntada.

Aquesta mousse s'ha de posar en un motlle desemmotllable (Jo he fet servir un de 18cm), folrat amb paper de forn, i congelar.




Per fer l'streuzel d'ametlla, s'ha de pesar tots els ingredients secs en un bol, afegir la mantega, consistència pomada, a daus, i amassar. Quan la massa sigui homogènia i tots els ingredients estiguin ben integrats, s'ha de posar a la nevera i refredar.

Llavors, una vegada fred, s'ha de tamisar, posar al damunt d'una llauna pel forn i coure a 150ºC durant 15 minuts.

Una vegada cuit, s'ha de tallar en daus de 1x1cm.

I ja es pot preparar la base. Per això, s'ha de fondre la cobertura i barrejar bé amb la pasta d'avellanes. El conjunt ha d'estar a 40ºC.

Després, s'ha de picar les nous de macadàmia, prèviament torrades lleugerament al forn i barrejar amb l'streuzel que teniem fet. I, finalment, incorporar la barreja de cobertura i pasta d'avellanes amb la resta.




S'ha de formar un cercle una mica més gran que el motlle on s'està congelant la mousse i reservar a la nevera.




Per fer el glassejat de vainilla,  s'ha d'escalfar l'aigua, el sucre, la massa de gelatina, la vainilla i la glucosa fins que la barreja arribi a 60ºC. Llavors, una vegada tingui aquesta temperatura, s'ha d'emulsionar amb la llet condensada i la cobertura Dulcey. I reservar a la nevera.

S'ha de glassejar la mousse, una vegada desemmotllada, a 35ºC i col·locar al damunt del cercle de cruixent.

Jo per decorar he posat una mica de xocolata que he assecat al damunt de paper de bombolles que he posat pels laterals del pastís i unes nous de macadàmia.





És un pastís cremós i deliciós.






I acabo amb una cançó que segurament tothom coneixia, menys jo.


A veces me encuentro contigo
cuando no te espero,
tras la sorpresa me toca pensarte.
Érase una vez este maldito cuento.

Aún sigo creyendo en el polvo de las mariposas
no quiero unas alas que vengan ya rotas,
el mar siempre supo guardarme el secreto.

Él me pide su trozo de arena y después lo pervierte
vaciando montañas para cuando llegue
aquella que le hace bajar la marea.

Te sentí tan dentro que a veces
presiento que estás a mi lado.
Me gusta contarte lo que me ha pasado
hasta que descubro que he hablado sola.

Llegó para irse como quien viaja a la cola del viento
me hizo llorar al besarme muy lento,
no habrá una ciudad donde no me emocione.

No pude dejarte la puerta entreabierta esa tarde
hacerte pasar para nunca agarrarte
ya sabes que a ratos resulto una idiota.

Yo no pude meterte en la caja de historias pendientes,
hablarte bonito mientras te me duermes,
quedarme tu tiempo a cambio de nada.

Te sentí tan dentro que a veces
presiento que estás a mi lado.
Me gusta contarte lo que me ha pasado
hasta que descubro que he hablado sola.

Llegó para irse como quien viaja a la cola del viento
me hizo llorar al besarme muy lento,
no habrá una ciudad donde no me emocione.

Llegó para irse como quien viaja a la cola del viento
me hizo llorar al besarme muy lento,
no habrá una ciudad donde no me emocione.

Ay, nananana...

Te sentí tan dentro...

A veces me encuentro contigo
cuando no te espero,
tras la sorpresa me toca pensarte.
Érase una vez este maldito cuento.

(Vanesa Martín)







  TEXTO O DESCRIPCION



dilluns, 20 d’abril del 2015

Turkish coffee creams with chocolate and mendiants. No words.






"There is nothing quite like 
a relaxing cup of café con leche 
in Plaza Mayor"

(Anne Bottle)




Una coneguda dita popular turca diu que el cafè ha de ser negre com l'infern, fort com la mort i dolç com l'amor.

Per fer-lo, la tècnica és diferent a la que nosaltres coneixem, ja que els grans de cafè es torren de manera diferent, es molen fins a tenir consistència de pols i es bullen aconseguint una beguda molt concentrada i forta que té una delicada espuma amb un sabor molt especial. Es beu extremadament calent i es serveix acompanyat d'aigua freda per anar refrescant la boca i de delícies turques.

Diuen que aquesta manera de prendre el cafè es va originar a Damasc i que després es va estendre i popularitzar durant l'Imperi Otomà, raó per la qual es va denominar cafè turc.

Sembla ser que el cafè va ser important en la interacció política i social de l'Imperi Otomà i va prendre part de cerimònies, costums, inclús polítiques, d'hospitalitat i religioses; durant el segle XVI hi havien cases de cafè que es van convertir en vertaderes institucions socials de reunió.

Tot i que els rituals han canviat, actualment el cafè segueix sent una part important de la cultura turca.



Per això, la Rachel Khoo, que elabora receptes inspirades en plats, ingredients i receptes típiques de les ciutats i països que visita, va fer aquestes postres delicioses inspirades en el cafè turc.

Una deliciosa crema de cafè, combinada amb un xarop intens que segons ella explica recorda molt a un cafè que va prendre a Istanbul.

Jo he provat el cafè turc i sens dubte em quedo amb les postres, delicadament acompanyades amb els mendiants de xocolata i de fruits secs i delícies turques, per acabar d'emular no només la beguda, sinó inclús el conjunt que et serveixen al demanar-la.

Si us agrada el cafè, us caurà la llagrima; si no sou de cafè, com jo, us caurà igual.




Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per l'almívar de cafè:

  • 100 gr de sucre
  • 100 ml d'aigua
  • 30 ml de cafè espresso

Per les cremes de cafè:
  • 150 ml de cafè espresso (fort)
  • 100 ml de llet sencera
  • un pessic de sal
  • 3 rovells d'ou
  • 80 gr de sucre llustre
  • 1 culleradeta plena de Maizena
  • 100 ml de nata per muntar

Pels mendiants:
  • 100 gr de xocolata negre (72%)
  • un pessic de sal
  • orellanes
  • nous
  • delícies turques (si en teniu)


Primer de tot, s'ha de fer l'almívar de cafè. Per fer-lo, s'ha de posar el sucre i l'aigua en un cassó i dur-los a ebullició, a foc lent, movent de tant en tant el cassó, però sense remenar-lo.

Una vegada bulli, s'ha de deixar durant 5-10 minuts, fins que sigui espès i brillant. 




Llavors, s'ha d'afegir el cafè espresso, remenar i deixar la barreja en una tassa o bol perquè es refredi. Quan sigui fred, s'ha de deixar refredar a la nevera.

I ja podem fer les cremes de cafè.

En un altre cassó, s'ha d'afegir el cafè, la llet i un pessic de sal i dur a ebullició.




En un bol a part, s'ha de batre els rovells d'ou amb el sucre, durant uns 5 minuts, fins que blanquegin, augmentin de volum i estiguin ben esponjosos. I quan el cafè i la llet bullin, s'ha d'afegir a poc a poc al damunt dels rovells, sense deixar de remenar, perquè no quallin, fins afegir tota la barreja. 




I altra vegada, al foc, sense deixar de remenar, a foc mig fins que la barreja estigui espessa i cremosa.




Quan tingui el punt de cremositat que volem, com si fos una crema catalana, s'ha de treu del foc i posar en un bol o safata i cobrir amb paper film, que toqui directament a la crema perquè no faci tel. Ha de refredar, primer a temperatura ambient i després a la nevera, com a mínim un parell d'hores.

I finalment, per fer els mendiants, s'ha de dibuixar, amb l'ajuda dels gots on després es servirà el postre, uns cercles al damunt d'un paper de forn que s'ha de posar al damunt d'una safata que pugui anar a la nevera.




Després s'ha de fondre la xocolata amb un pessic de sal -o bé a foc mínim en un cassó o qui en tingui, al microones (jo no en tinc)-, i quan sigui desfet, s'ha de retirar del foc, deixar que espesseixi una mica i anar omplint els cercles que hem dibuixat, amb xocolata.




Pel damunt, s'ha de tirar nous, festucs, orellanes, delícies turques, avellanes o el que volgueu, a trossets ben petits -jo he posat orellanes i nous-.



S'ha de deixar refredar a la nevera, com a mínim, mitja hora.

I ja només queda acabar la crema de cafè. 

Per això, s'ha de muntar la nata i barrejar amb la crema de cafè que teniem refredant a la nevera. Un consell, abans de barrejar la crema amb la nata, remeneu bé la de cafè perquè s'afluixi i es pugui integrar bé amb la nata.




I ja es pot servir. Primer s'ha de posar una bona capa de crema de cafè, una culleradeta d'almívar de cafè, una altra de crema, almívar, i una última de crema; tapar amb el mendiant de xocolata i...a gaudir. 

Són unes postres impressionants, inclús per a mi, que no sóc de cafè.



I per acabar una banda sonora de luxe. "One more cup of coffee" amb les veus de Bob Dylan i Joan Baez. 


One more cup of coffee

Your breath is sweet
Your eyes are like to jewels in the sky.
Your back is straigh, your hair is smooth
On the pillow where you lie.
But I don't sense affection
No gratitude or love
Your loyalty is not to me
But to the stars above.

One more cup of coffee for the road,
One more cup of coffee 'fore I go
To the valley below.

Your daddy he's an outlaw
And a wanderer by trade
He'll teach you how to pick and choose
And how to throw the blade.
He oversees his kingdom
So no stranger does intrude
His voice it trembles as he calls out
For anothe plate of food.


One more cup of coffee for the road,
One more cup of coffee 'fore I go
To the valley below.

Your sister sees the future
Like your mama and yourself.
You've never learned to read or write
There's no books upon your shelf.
And your pleasure knows no limits
Your voice is like a meadowlark
But your heart is like an ocean
Mysterious and dark.

One more cup of coffee for the road,
One more cup of coffee 'fore I go
To the valley below.

(Bob Dylan)






TEXTO O DESCRIPCION



dijous, 16 d’abril del 2015

La felicitat en un croissant. Recepta de Xavier Barriga.






"A veces he creído hasta en seis cosas imposibles
antes del desayuno."

(Lewis Carroll)




Sens dubte, el rei de la brioxeria és el croissant, fet per capes i capes de suau i cruixent pasta que, al mossegar, et pot fer plorar de plaer.

I és que un bon croissant és pura felicitat.



Sabeu que el seu origen no és francès? Segons sembla, per apropar-nos a l'origen del croissant, ens hem de remuntar al segle XVII.

Diuen que l'imperi Otomà avançava endinsant-se cap a Europa, durant la guerra amb l'imperi romà germànic, quan al 1683, després d'haver arrasat els Balcans i gran part d'Hungria, el Visir Kara Mustafà, amb un exercit de gairebé 200.000 soldats, es disposava a conquerir Viena.

Viena, era molt difícil de conquerir gràcies a la muralla que rodejava tota la ciutat i el Visir, que era un gran estratega, va pensar que el millor era cavar túnels per sota la muralla i entrar a la ciutat, per sorpresa, de matinada, mentre els vienesos dormien.

Però no va comptar amb els forners, que cada dia de l'any matinaven per preparar les primeres masses i fornejar els primers pans i aquests són els que van donar la veu d'alarma i els vienesos van poder reaccionar a l'emboscada turca.

Diuen que, en commemoració a aquell acte, els forners van crear una pasta amb forma de mitja lluna creixent "Lune croissant", símbol de la bandera turca, com a símbol de menjar-se als turcs, com a dolça revenja.

Va ser a finals del segle XVIII, amb l'arribada de Maria Antonieta a França, quan el croissant va instaurar-se a Versalles; va ser un més dels seus capricis, a part de la xocolata i el cafè, tant arrelats a Viena i que ella va agafar.



Ara, ni com a símbol de menjar turcs, ni amb l'elegància d'Audrey Hepburn esmorzant uns croissants mentre mira l'aparador de Tiffany's. I és que la realitat poc té a veure amb el cine...el millor? Menjar-los estirats al sofà, encara amb pijama i lleganyes, un matí de diumenge.






Jo vaig fer la meitat de la recepta que us poso, però us indico la original. Per fer uns 15 croissants, es necessiten els següents ingredients:

  • 500 gr de farina de mitja força
  • 10 gr de sal
  • 40 gr de sucre
  • 10 gr de llet en pols (opcional)
  • 25 gr de mantega
  • 250 ml d'aigua
  • 25 gr de llevat premsat
  • 280 gr de mantega pels plecs
  • 1 ou per pintar els croissants
  • xocolata amb llet, de 70% de cacao, xocolata blanca, Nutella...(al gust)


En primer lloc, s'ha de pastar amb la batedora de sobretaula, o amb la mà, tots els ingredients, menys el llevat i la mantega pels plecs, fins a tenir una massa llisa i brillant.




Llavors, s'ha d'afegir el llevat diluït en una mica d'aigua freda perquè es dissolgui bé, i continuar treballant fins a obtenir una pasta ferma, llisa, brillant i de tacte suau.

Una vegada llesta, s'ha de fer una bola, tapar amb un drap de cuina i deixar que reposi, a temperatura ambient, durant 30 minuts.

Passat el primer repòs, s'ha d'estirar la pasta amb un corró, al damunt de la taula de treball ben enfarinada, i formar un rectangle que s'ha de posar al damunt d'una safata, filmat. S'ha de reservar a la nevera, com a mínim, dues hores.

Mentre, s'ha de pesar la mantega pels plecs i a base de cops de corró -poseu-la entre paper film perquè no s'enganxi-, s'ha d'estirar fins a formar una làmina que equivalgui a la meitat de la pasta que teniu reposant a la nevera. I reserveu, també, a la nevera.




Dues hores després, ja es pot començar a fer els plecs. S'han de fer 3 plecs senzills.

Per fer un plec senzill, s'han de seguir els passos següents:

S'ha d'estirar la pasta sobre la taula i posar la mantega al damunt, mirant que estigui ben centrada i llavors, s'ha de doblegar la pasta sobre la mantega, fins que quedi totalment coberta.




Després, s'ha d'estirar la pasta horitzontalment, fins que s'obtingui un rectangle d'uns 40 cm de llarg, per 20 cm d'ample, aproximadament.

S'ha de dividir mentalment la pasta en tres parts i llavors, doblegar la part esquerre sobre de la del mig i tot seguit la de la dreta, també al damunt de la del mig. Després d'aquesta operació, s'ha de tapar bé la pasta amb paper film i deixar-la reposar a la nevera 30 minuts.




I després del repòs, s'ha de capgirar la pasta i estirar en el sentit contrari que la vegada anterior, fins a tornar a obtenir un rectangle de les mides 40 cm de llarg per 20 cm d'ample. Tornar a doblegar la pasta, tapar amb film i a la nevera 30 minuts.

Així tres vegades.

Després de fer els plecs, s'ha de deixar la massa, tapada amb paper film, durant com a mínim una hora a la nevera.

I ja es poden formar els croissants estirant la massa amb el corró fins a formar una làmina amb un gruix de 1/2 centímetre, aproximadament.

S'ha de tallar la pasta en triangles de 9 cm de base i 26 cm de llargada, posar el farcit que volgueu i enroscar tapant una mica les puntes.




S'han de posar els croissants al damunt d'una safata coberta amb paper vegetal, pintar-los amb ou batut amb una mica de sal, i deixar que fermentin, a 28ºC.




Quan gairebé hagin doblat el volum, s'ha de tornar a pintar-los amb molt de compte de que no es desinflin i coure a forn prescalfat a 190º fins que siguin ben daurats, durant uns 19 minuts, aproximadament.

Deliciosos.

Congelen molt bé, i si els doneu un toc de forn, és com si fossin recent fets.

Mireu quin tall. Preciós.




I per el post d'avui, una banda sonora dolça i càlida. Perquè, qui no pensa en l'Audrey Hepburn quan veu un croissant?


Moon river

Moon river, wider than a mile
I'm crossin' you in style some day,
Old dream maker,
You heartbreaker...
Wherever you're goin',
I'm goin' your way.

Two drifters, off to see the worl
There's such a lot of world to see
We're after the same rainbow's end

Waintin' 'round the bend...

My huckleberry friend,
Moon River, and me.

(Versió d'Audrey Hepburn)






TEXTO O DESCRIPCION