Roasted red onion and Gorgonzola galette. Delicious.

"La simplicitat

és la major sofisticació."

(Leonardo Da Vinci)

No és la primera vegada que faig una recepta de la Sarah Graham, i és que són d'una simplicitat exquisida i d'uns sabors indescriptibles.

La primera va ser una excel·lent crema de batata rostida i llet de coco [Roasted sweet potato and coconut soup], amb un punt picant, que em va enamorar.

Aquesta vegada, m'he endut de la seva cuina, una increïble galette.

Com ella bé explica, les galettes no són altre cosa que una coca/pastís salat, lliure. No hi ha cap necessitat de col·locar tots els ingredients de manera perfecte. La seva complicació acaba amb la paraula "galette", la resta és divertir-se i improvisar. Com més rústica quedi, millor.

És una recepta que demana a crits ser compartida i una bona copa de vi. Ara que comença la calor, qui es resisteix a un sopar a l'aire lliure, amb amics, bon vi, i converses interminables? Jo no.

El post d'avui és pura diversió, així que pels més interessats que vulguin saber l'origen de la galette, i més informació, podeu veure-la a la recepta de Galette de carbassa i brie, que vaig fer fa mesos.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

Per la massa de la galette:

• 140 gr de farina de rebosteria
• 70 gr de mantega freda (a cubs)
• 1 ou
• 2-3 cullerades d'aigua
• 1/2 culleradeta de farigola seca
• sal i pebre

Pel farcit:

• 1 cullerada d'oli d'oliva
• 1 cullerada de mantega
• 2 cebes morades grans
• 1 culleradeta de sucre
• 1 culleradeta de sal
• Gorgonzola (o blau cremós) al gust
• branca de romaní o fulles d'alfàbrega fresques

És una recepta molt fàcil de fer.

En primer lloc, s'ha de barrejar tots els ingredients de la massa, excepte l'aigua, si teniu, amb màquina de pastar, com la KitchenAid, en el meu cas, o amb la mà, fins a obtenir una massa de consistència semblant a les molles de pa.

Llavors, s'ha d'afegir l'aigua, de mica en mica, fins que el conjunt sigui una massa aspre i es pugui formar una bola, que s'ha de cobrir amb paper film i deixar refredar a la nevera durant, al menys, 10 minuts.

Mentre, es pot anar preparant el farcit.

S'ha de tallar la ceba morada a trossos més aviat petits i sofregir amb la sal, el sucre, l'oli d'oliva i la mantega, a foc mig-alt, fins que quedi lleugerament daurada, aproximadament un 15 minuts. 

Quan la ceba estigui feta, s'ha de posar a escórrer i mentre, ja es pot posar a prescalfar el forn a 170ºC.

I mentre aquest s'escalfa, s'ha d'estirar la massa que hem preparat, entre dos fulles de paper vegetal perquè és una mica enganxosa, fins a obtenir un gruix de mig centímetre, aproximadament.

Ha de ser el més rodó possible, la podeu fer a ull, o simplement estirar i després tallar-ne un cercle.

Llavors, traiem un dels papers de forn i omplim gairebé tot el cercle, deixant un marge d'uns 3 cm, amb la ceba que teniem refredant. Al damunt, s'ha d'anar posant trossos de gorgonzola, al gust i unes branques de romaní, o fulles d'alfàbrega fresques, el sabor que més us agradi, que al treure del forn enretirarem.

Quan estigui el farcit col·locat, només queda anar aixecant i doblegant els costats, pressionant bé.

El següent pas és que la galette reposi i la pasta que acabem de manipular es refredi bé, per això s'ha de posar en una safata i posar-la al congelador, durant uns 10 minuts.

I cap al forn, a 170ºC, durant uns 20-25 minuts o fins que la massa sigui ben daurada.

I com sempre, per cada sabor em ve de gust una cançó, i per aquesta coca salada, m'ha vingut al cap una cançó de Milow.

You don't know

Sometimes everything seems awkward and large

imagine a Wednesday evening in march

future and past at the same time

I make use of the night start drinking a lot

although not ideal for now it's all that I've got

It's nice to know your name

You don't know you don't know

you don't know anything about me

An ocean a lake I need a place to drown

let's freeze the moment 'cause we're going down

tomorrow you'll be gone

You're laughing too hard this all seems surreal

I feel peculilar now what do you feel

do you think there's a chance that we can fall

You don't know you don't know

you don't know anything about me

what do I know I know your name

You don't know you don't know

you don't know anything about me anymore

I gave up dreaming for a while

I gave up dreaming for a while

I've noticed these are mysterious days

I look at it and like a jigsaw puzzle and gaze

with wide open mouth and burning eyes

if only I could start to care

my dreams and my Wednesdays ain't going nowhere

baby baby baby you don't know

You don't know you don't know

you don't know anything about me

what do I know  I know your name

You don't know you don't know

you don't know anything about me 

(Milow)

Kiymali Pide. Afiyet olsun.

"MI SOMBRA

Ya estoy fastidiado de arrastrarla,

desde que nací, en la punta de mis pies.

Ya es hora de que vivamos en el mundo,

ella su vida

y yo la mía."

(Orhan Veli Kanik -poeta turc-)

Els mesos passen sense ni adonar-nos-en i com cada final de mes, una recepta de pa, a proposta de Bake The World. Aquest mes, viatgem a Turquia i la recepta proposada, va ser el Pide, podríem dir que el pa més conegut de tots els pans turcs.

El Pide és un pa, pla, semblant a la pizza, però amb forma de barca. Els farcits poden ser de tots tipus, jo he optat per una barreja de carn picada de vedella i de xai -el pide de carn l'anomenen Kiymali Pide-, però en realitat té tants farcits com imaginació hi poseu.

De fet, inclús la forma varia i és que existeixen molts tipus de Pide, no només pel farcit, sinó també per la forma.

Gairebé cada regió de Turquia en té la seva varietat. Per exemple, a la regió del Mar Negre diuen que es prepara com si fos un calzone, cobrint els ingredients amb la mateixa massa que es fa servir de base, en canvi en moltes altres, com la que he fet avui, no es cobreix.

Jo he seguit, d'entre les moltes receptes que he trobat, una de les que ens proposaven de Bake The World, concretament la del blog Hangs in dough, i la veritat és que és una recepta fantàstica.

I sense més preàmbuls -avui vaig al gra-, us explico la recepta.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:

• 10 gr de llevat fresc
• 1 pessic de sucre
• 100 ml d'aigua tèbia
• 220 gr de farina aproximadament
• 1 pessic de sal
• 1 raig d'oli d'oliva
• 1 cullerada de iogurt natural

Pel farcit:

• 100 gr de carn picada de vedella
• 100 gr de carn picada de xai
• pebrot vermell
• ceba
• 1 tomàquet
• mozzarella o formatge ratllat
• sal i pebre
• farigola
• chile sec
• comí

Igual que quan fem una pizza, el primer que s'ha de fer és la massa, i més tenint en compte que aquesta necessita una hora de repòs.

En un bol petit, s'ha de desfer el llevat i el sucre amb els 100 ml d'aigua tèbia.

Mentre reposa uns minuts, en el bol de la pastadora -es pot fer a mà, però jo ho vaig fer amb la KitchenAid-, s'ha de posar la farina tamisada i la sal, amb l'oli i el iogurt.

Llavors, s'ha d'afegir l'aigua amb el llevat i pastar fins que quedi una massa homogènia i es desenganxi de les parets, uns deu minuts, aproximadament.

I en un bol enfarinat, una hora de repòs, tapada amb un drap humit i, a poder ser, en un lloc on no hi hagi corrents d'aire.

Passat el repòs, ja es pot formar el Pide. Més o menys gran, segons volgueu. Jo en aquest cas, l'he fet bastant gran.

Per fer-lo, s'ha d'enfarinar la taula i estirar la massa, fina, fins que tingui forma d'ull. Una vegada tingueu el gruix, es pot tallar amb un ganivet, sense serra, la forma.

I llavors, s'ha de posar a la safata del forn, on el courem, al damunt de paper vegetal.

A part, s'ha de picar la carn i amanir-la al gust amb les espècies, sal i pebre.

I picar les verdures, a daus: el pebrot vermell, la ceba i el tomàquet.

Jo, en primer lloc, vaig posar una mica de tomàquet fregit casolà, a la base i una mica d'orenga i alfàbrega.

Després, la carn picada, amanida. En cru.

Al damunt la barreja de verdures que també han d'estar amanides amb sal, oli i pebre, i finalment, el formatge. Jo vaig posar mozzarella fresca i va quedar molt bo; de totes maneres, la propera vegada ho faré amb un formatge que deixi anar menys aigua al coure.

I finalment, s'ha de tancar el Pide. Per fer-ho, s'han de tancar els costats perquè quedi forma de barqueta, pessigant els extrems perquè no es desfaci al coure al forn.

S'ha de coure a forn prescalfat a 200ºC durant uns 30 minuts, segons el forn, o fins que tingui el daurat que més us agradi.

És deliciós. I cruixent.

I avui sense relació alguna amb la recepta, una cançó que feia temps que no escoltava i que m'encanta: Viaje a los sueños polares.

Viaje a los sueños polares

Cuando pesen demasiado la rutina

El trabajo y la vida en la ciudad

Nos iremos en un viaje infinito

Con esa tonta sensación de libertad

Hacia el fondo de ese mundo del que me has hablado tanto

Paraíso de glaciares y de bosques polares

Donde miedos y temores se convierten en paisajes

De infinitos abedules de hermosura incomparable

Dibujamos sobre un mapa imaginario

Autopistas de gran velocidad

Nos invade una ilusión desconocida

Y nuestra única intención es avanzar

Hacia el fondo de ese mundo del que me has hablado tanto

Paraíso de glaciares y de bosques polares

Donde miedos y temores se convierten en paisajes

De infinitos abedules de hermosura incomparable

Donde siempre te querré

(La casa azul)

Coca de patata, ceba i brie. La devorareu.

"Tener tranquilo el ánimo y alegre el humor 

a las horas de comer y de dormir, 

es uno de los preceptos cuya práctica

contribuye más a prolongar la vida."

(Francis Bacon)

"La presentadora de televisión Kim Lange está en el mejor momento de su carrera cuando sufre un accidente y muere aplastada por el lavabo de una estación espacial rusa. En el más allá, Kim se entera de que ha acumulado mal karma a lo largo de su vida: ha engañado a su marido, ha descuidado a su hija y ha amargado a cuantos la rodean. Pronto descubre cuál es su castigo: está en un agujero, tiene dos antenas y seis patas? ¡es una hormiga! Kim no tiene ganas de ir arrastrando migas de pastel. Además, no puede permitir que su marido se consuele con otra. Sólo le queda una salida: acumular buen karma para ascender por la escalera de la reencarnación y volver a ser humana. Pero el camino para dejar de ser un insecto y convertirse en un ser bípedo es duro y está plagado de contratiempos."

Aquesta és la ressenya d'un llibre, "Maldito Karma", que va caure a les meves mans un aniversari, regal dels meus companys de despatx. Encara no l'havia començat fins ahir. Sí, sí, ahir, i només em queden catorze pàgines per acabar-lo.

L'he llegit en el moment precís.

Buscava un llibre entretingut i que em fes riure per llegir a la platja. Cada estiu m'enduc dos o tres llibres, me'ls enduc a la platja i, al final, llegeixo un màxim de deu pàgines de cadascun. Dono oportunitats a tots els que trio per venir de vacances amb mi.

Aquesta vegada però, m'he quedat enganxada. 

A l'estiu, necessito un llibre d'aquells que et deixi la ment relaxada, i aquest no solament ha aconseguit això, sinó que m'ha fet riure "a carcajada limpia".

No sé si hagués rigut tant si l'hagués llegit en un altre moment, però la veritat és que ja estic pensant en fer-me amb un altre llibre de l'autor, l'alemany David Safier.

Normalment, no m'enganxo mai a llibres que estan narrats en primera persona, no acostumo a congeniar amb el protagonista i en aquest, tot i no fer-ho, des d'un principi m'ha enganxat el sarcasme i totes les coses absurdes, però potser no tant, que li passen.

I com a coprotagonista: Giacomo Casanova. Durant tot el llibre van sortint notes a peu de pàgina amb les "Memorias de Casanova" on es narra la mateixa història des del seu punt de vista...no explico perquè.

Si voleu passar una estona divertida -com a mínim somriures se us escaparan- llegiu-lo. A més us farà reflexionar de varies coses que potser no us haguéssiu parat a pensar.

I igual que l'estiu reclama un bon llibre, venen de gust bons sopars. Aquesta coca em va enganxar tant com la lectura que us recomano. Us l'ha cruspireu en un no res. I si a sobre l'acompanyeu d'una copa de vi blanc ben fred, una bona companyia i una divertida lectura, llavors, haureu fet l'estiu.

Per fer aquesta recepta (unes 4 coques), es necessiten els següents ingredients:

Per la massa:

• 200 gr de farina
• 3/4 got d'aigua
• 3/4 got d'oli
• sal i pebre 

Per la coca:

• 1 patata gran o dues de mitjanes
• 1 ceba gran o dues de mitjanes
• olives negres d'Aragó
• espècies italianes
• formatge brie
• oli d'oliva
• sal i pebre
• alfàbrega
• all en pols

Aquesta és una recepta d'aquelles que es fan a ull i amb els ingredients que tens, per això no porta llevat, perquè no en tenia i, la veritat, quan la torni a fer, la faré igual.

En primer lloc s'ha de pastar bé la farina amb l'aigua i l'oli. Jo he fet servir les mides que indico, però depenent de la farina, absorbirà més o menys líquid, així que l'important és que hi hagi la mateixa quantitat d'aigua que d'oli i anar afegint una i l'altre a poc a poc, fins a obtenir la textura que volem. També s'ha d'afegir la sal i una bona quantitat de pebre negre recent mòlt. La massa ha de ser brillant i elàstica, suficientment dura per poder-la treballar, però ja veureu que es tracta més d'una qüestió d'elasticitat, ja que per l'alta quantitat d'oli és una massa realment flonja.

I la deixem reposar una mitja hora, tres quarts. Com no porta llevat, pràcticament no augmentarà el seu volum, però sí que es relaxarà el gluten i això ens permetrà treballar-la millor.

Mentre reposa, s'ha de tallar les patates, amb pell, a rodantxes el més fines possibles. Si teniu una mandolina, perfecte, jo, com estic de vacances i no tinc tots els meus estris, ho he fet amb paciència i un bon ganivet. I, igualment, s'ha de tallar la ceba ben fina.

Passat el temps de repòs, s'ha d'agafar per cada coca una bola de la mida d'una pilota de golf i estirar-la el més fina possible, per fer coques individuals, i, al damunt de cada coca, s'ha de posar una bona filera de brie.

Pel damunt, com si fossin escames s'ha d'anar col·locant els trossos de patata, sal i pebre, espècies italianes, all en pols i alfàbrega i pel damunt la ceba. 

I per acabar, un bon raig d'oli d'oliva verge i unes olives pel damunt.

I cap el forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC, durant uns 30 minuts o fins que sigui daurada al vostre gust.

És una coca realment deliciosa. Fina, cruixent i deliciosa.

Una flor no farà estiu, però un bon sopar, a la fresca i una copa de vi blanc, potser sí.

Una flor no fa estiu

Les coses que només passen un cop

és millor ignorar-les

i no pensar que a força del record

formen part de nosaltres.

Les coses que no han de passar mai més

només són un miratge

tant és si realment les has viscut

o si són de la vida d'algun altre.

Una interferència en el meu cor

un instant, un desastre

no es pot seguir un rastre tan subtil

un record ja no és viu.

Com un camí que no té indicació

com un far que s'apaga

tot és un joc de la imaginació

un parany, un somni que s'acaba.

Una interferència en el meu cor

un instant, un desastre

no es pot seguir un rastre tan subtil

un record ja no és viu

i una flor no fa estiu.

(Marc Parrot)

Un reclam i Mana'ish. The Gaza Kitchen.

"Me preparo para gritar al

 borde de la verdad como el

 volcán se prepara para la

erupción.

(Mahmud Darwish -poeta palestí-)

Fa dies que em corria pel cap una idea. 

A vegades, costa d'entendre el perquè de moltes coses de les que passen al món. És ben bé que són tants els conflictes que hi ha que gairebé sap greu deixar-te'n algun quan intentes queixar-te.

M'inunda de pena no poder fer res, i saber que les meves queixes, paraules o demostracions de desacord queden en res, no serveixen. Les meves i les de tothom.

Ara mateix, estic desconcertada.

Sense anar gaire lluny, l'altre dia, en el plenari del Parlament català on es celebrava un debat sobre la moció de la diputada de ICV-EUiA, Sara Vila, sobre l'acció exterior de Catalunya a Palestina, Sahara i Kurdistan -que, i hauria de fer vergonya, no va prosperar-, David Fernàndez, diputat de la CUP, va haver de parar el plenari per fer constar en acta de quina manera, i faltant al respecte, un dels diputats demanava pas per votar aquesta moció. No cal ni que repeteixi les paraules d'aquesta persona, que evidentment demostra, com a poc, analfabetisme.

No sé on estem anant a parar i, jo, que sóc bastant alarmista, estic bastant preocupada, perquè no m'agrada en què s'ha convertit el món. Per la meva edat, sóc conscient de que quan vaig néixer, ja era malalt, però és amb els anys que n'he estat conscient.

Sense ànim de deixar-me cap dels conflictes, avui em queixo d'un en concret.

Fa dies que coets israelians plouen sobre Gaza. Dies en que aquesta pluja destructora s'ha agreujat, però anys en una situació incomprensible. El nombre de morts augmenta cada dia i la major part, civils, són nens. 

I aquests nens tenen família, i la família història, i la història una cultura que ja ningú reconeix.

Com he començat el post, fa dies que em corria pel cap una idea.

Vist que la meva veu no pot fer res en aquest conflicte, puc contribuir a difondre una part de la cultura i història d'aquesta població assatjada i que un govern, aliè, està destruint. 

Una vegada al mes, al blog, i gràcies al llibre The Gaza Kitchen de Laila El-Haddad,  que fa poc va arribar a les meves mans, parlaré, a través d'una recepta típica de la regió de Gaza de la vida, la gent, i de les experiències que aquesta autora palestina va recollir d'una manera molt pròxima al seu llibre. 

Posar cara a la seva gent, potser ajuda a que visquin, al menys en el record d'un poble que resisteix i que mereix ser lliure.

I vull deixar clar que la intenció d'aquest post, no és parlar de política, sinó de vides que es perden cada dies per conflictes que segurament, ni entenen. I jo, tampoc.

Deixo dos enllaços de molt interès. 

El primer, BDS Catalunya, és una web de resposta ciutadana a la impunitat d'Israel, i el segon, de la web "Gaza Siege", on qui vulgui trobarà informació per entendre bé el conflicte, maneres d'ajudar, i d'altres.

I és que com va dir Nelson Mandela: 

"La nostra llibertat és incompleta sense la llibertat del poble palestí".

La recepta que jo he escollit avui és el Mana'ish. Una espècie de pastisset salat-pizza a que que es poden afegir ingredients diversos. 

La base es fa d'una manera semblant al pa libanès i es pot cuinar o al forn o al sash. Avui, concretament he escollit el de ceba i tomàquet, i és deliciós. Així com hi ha regions on es ven al carrer, a Gaza, és un plat que acostumen a fer a casa.



Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:

• 450 gr de farina de força
• 52,5 gr de llet en pols
• 6 gr de llevat fresc
• 1,5 gr de llevat en pols
• 3 gr de sal
• 4,5 gr de sucre
• 90 ml d'oli d'oliva, tebi
• 240 ml d'aigua calenta

Pel farcit:

• 1 ceba tendra
• 2-3 cullerades de pasta de tomàquet
• 1 culleradeta de filfil mat'houn (chilis vermells picats, sal, pebre i oli d'oliva)
• pebre
• sal
• oli d'oliva

La recepta és molt senzilla, però deliciosa.

En primer lloc s'ha de fer la massa perquè ha de reposar. Per això, s'han de pastar tots els ingredients fins a obtenir una massa llisa, brillant i que no s'enganxi a les mans.

Llavors, s'ha de fer una bola i "acariciar-la", com diu el llibre, amb oli, fins que quedi ben coberta. I a reposar entre 1 hora i 1 hora i mitja, fins que dobli, aproximadament, el seu volum.

Passat aquest temps s'ha de colpejar la massa i dividir-la en porcions. La recepta original parla de fer porcions de la mida d'una llimona. Jo només n'he fet una així i la resta petites, com si fossin pizzetes, ja que d'aperitiu ho he trobat ideal.

Una vegada dividida la massa en porcions, s'ha de tapar amb un drap humit i deixar que reposin, altra vegada, vint minuts més.

Mentre, farem la salseta que portaran.

Primer, s'ha de ratllar la ceba i barrejar amb la pasta de tomàquet i amb el filfil mat'houn i amanir amb sal, oli i pebre. El filfil mat'houn és chiles picats amb sal i pebre i oli, només.

I ja podem formar-les. Jo he fet una gran i les altres petites. Només s'ha d'estendre amb el corró fins a tenir un gruix d'uns 3 mm.

La salseta no ha d'arribar als extrems, ja que és fan uns pessics decoratius que queden d'allò més bé.

I cap al forn que ha d'estar prescalfat a 200ºC, uns 7 minuts -potser la gran una miqueta més.

I ja està. Una grata sorpresa, picant, ideal per un bon aperitiu o per un berenar diferent.

I acabo el post, com l'he començat, amb paraules del poeta palestí Mahmud Darwish i el seu poema d'homenatge a les víctimes de Gaza, que, a més a més, he trobat en català.

Cadàvers anònims

Cap oblit els reuneix,

Cap record els separa...

Oblidats en l'herba hivernal

Sobre la via pública,

Entre dos llargs relats de bravura

I sofriment.

"Jo sóc la víctima!. "No, jo sóc

la única víctima!". Ells ens replicaren:

"Una víctima no en mata a una altra.

I en aquesta història hi ha un assassí

I una víctima". Eren nens,

Recollien la neu dels xiprers de Crist

I jugaven amb els àngels perquè tenien

La mateixa edat...fugien de l'escola

Per escapar de les matemàtiques

I l'antiga poesia heroica. A les barreres,

Jugaven amb els soldats

Al joc innocent de la mort.

No els deien: deixeu els fusells

I obriu les rutes perquè la papallona trobi

A la seva mare prop del matí

Perquè tornem amb la papallona

Fora dels somnis, perquè els somnis són estrets

Per les nostres portes. Eren nens,

Jugaven i inventaven un conte per la rosa roja

Sota la neu, rere dos llargs relats

De bravura i sofriment.

Després escapaven amb els àngels petits

Cap a un cel clar.

(Mahmud Darwish)