Red Velvet Cake, per un 2019 ple de colors!

"Només una cosa torna un somni impossible:

la por a fracassar."

(Paulo Coelho)

I ja estem al 2019. Com si res. I per un blog, la primera recepta és com el primer anunci després dels raïms. Jo, a més a més, el tenia bastant abandonat, així que la tornada vull que sigui sonada. Com el meu començament d'any.

Aquesta cap d'any vam reunir a casa a un grup de bons amics i vam fer un sopar Cluedo inspirat en els anys 30. Tot i que hi haurà qui no sap de què es tracta un sopar així, estic segura que gairebé tothom, en algun moment o altre haurà jugat al Cluedo. Doncs bé, en un sopar així el joc pren vida i cadascú té un dels personatges. L'ambientació és important i part de la mateixa, n'és el sopar. El menú va ser clàssic i el postre un pastís Red Velvet deliciós. I nosaltres? Guapíssims, no?

Així que la meva proposta per començar un 2019 ple de colors és aquest pastís. La foto no és meravellosa, però hi ha coses que no poden esperar i aquest pastís era massa bo com per deixar a tothom salivant mentre buscava la foto perfecte, així que "real como la vida misma".

I amb el post igual. Podria començar a fer reflexions i enumerar propòsits com sé que molta gent fa, però improvisar no està malament, i viure menys. Així que avui, directa a la recepta, inspirada en la de l'Alma Obregón (els seus pastissos mai fallen).

Feliç 2019 a tots i espero que us agradi la recepta, si més no, que us sorprengui!

Pel pastís "Red Velvet" es necessiten els següents ingredients:

Pel pa de pessic (tres motlles de 20 cm):

• 180 ml d'oli d'oliva suau
• 480 gr de sucre
• 3 ous
• 3 cullerades de cacau sense sucre
• colorant en pasta vermell
• 4 culleradetes de pasta de vainilla
• 375 ml de llet sencera
• 3 culleradetes de suc de llimona
• 450 gr de farina
• 1 1/2 culleradeta de bicarbonat
• 3 culleradetes de vinagre blanc

Per farcit i decoració:

• 250 gr de mantega
• 300 gr de sucre glas
• 250 gr de Philadelphia

En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC i preparar els motlles pintant-los molt bé amb la mantega. Jo només tinc un motlle fi de 20 cm, així que he anat fent un pa de pessic darrere l'altre.

Mentre el forn s'escalfa, s'ha de posar la llet en un got i afegir el suc de llimona, deixant reposar uns 8 minuts, i tamisar la farina amb el cacau.

Per començar a fer el pa de pessic s'ha de batre bé el sucre amb l'oli i els ous fins a tenir una massa esponjosa i, després, anar afegint la farina i el cacau, alternant amb la llet.

En un got s'ha de barrejar el vinagre amb el bicarbonat i quan comenci a fer bombolles a la massa i, finalment, s'ha d'afegir el colorant vermell en pasta i la vainilla. En principi podeu anar afegint les quantitats de colorant segons la intensitat que volgueu, però pinta molt, així que aneu afegint a petites quantitats.

La massa s'ha de repartir en tres motlles, jo com només tinc un ho vaig repartir en tres bols i vaig anar fornejant mica en mica. Ha de coure uns 30 min, depenent de la potència del vostre forn. Per comprovar si està fet o bé punxeu amb un escuradents o mireu si els voltants del pa de pessic s'han començat a separar del motlle.

Abans de desemmotllar s'ha de deixar refredar una mica i una vegada fora del motlle, deixar refredar del tot al damunt d'una reixeta. Recomano un motlle separable ja que facilita molt la feina.

Mentre es refreden les bases del tot, es pot fer la crema de formatge que farcirà el pastís i decorarà. 

Primer, s'ha de tamisar el sucre i batre'l amb la mantega a velocitat màxima fins que s'integri bé. I, quan la barreja sigui blanca i esponjosa, s'ha d'afegir el formatge que ha d'estar fred de nevera i seguir batent, primer a velocitat baixa i després anar augmentant fins que la barreja estigui ben cremosa. Com més la batem, més consistent serà.

Per muntar el pastís, primer s'han d'igualar les bases a la mateixa alçada. Si teniu una lira igualadora de pastissos genial, sinó amb paciència i un bon ganivet.

Llavors s'ha de posar una base, capa de farcit i altre vegada el mateix. 

I per acabar, s'ha d'aplicar una fina capa de la crema (es diu "sujetamigas") pel damunt i pels laterals i refrigerar a la nevera durant uns 30min. Això és un pas fonamental per un bon acabat.

Passat aquest temps, s'ha de treure el pastís de la nevera i cobrir novament amb una capa, aquesta vegada més gruixuda, de crema...i a partir d'aquí allà la vostra imaginació.

Com el meu pastís era per un sopar Cluedo que vam fer per cap d'any, vaig decorar de manera "antiga" i vaig afegir purpurina comestible i piping gel amb colorant per simular sang...

Banda sonora d'avui: una cançó deliciosa de Fréro Delavega que vaig descobrir uns dies abans d'acabar el 2018.

Le coeur d'éléphant

Au delà des orages, je pars en voyage

Mon âme au vent, le coeur éléphant

Je suis parti d'ici pour rencontrer la vie

Être vivant énormément

Sur les épaules des géants, le coeur éléphant

Voir au delà de nos vies

Posé sur un rocher, se laisser aller.

A pas de géants, le coeur éléphant

On pendra notre temps pour découvrir la vie

Aimer les gens, énormément

Sur les épaules des géants, le coeur éléphant

Voir au delà de nos vies, le coeur ébahit

Goûter la voie lactée, le coeur léger, le coeur léger

Je mettrais tout mon poids pour faire pencher la vie du bon côte, le coeur léger

Voir les un comme les doigts d'une main qui construit pour toi et moi, nos utopies

J'ai le coeur éléphant, énormément, j'ai le coeur éléphant

Au delà des orages, je pars en voyage

Mon âme au vent, le coeur éléphant

Je suis parti d'ici pour rencontrer la vie

Être vivant

(Fréro Delavega)

فلافل {Falafel de cigrons}. Robo la idea i la versiono.

"Hemos escrito mucho contra la ocupación,

la humillación,

la injusticia,

pero ahora el palestino tiene el derecho,

incluso el deber,

de escribir un poema de amor."

(Mahmud Darwish)

Com cada últim diumenge de final de mes, arriba l'Asalta Blogs i aquesta vegada, i abans de començar les vacances de lladregot, s'han escollit els tres blogs que van al capdavant de la llista de punts del repte. Així que, primer de tot, enhorabona a les tres.

Com són tres les que encapçalen la llista, s'ha repartit entre tots els participants i a mi m'ha tocat la Chary, del complert blog "Mi cocina y otras cosas", a qui ja havia assaltat anteriorment, o ella a mi, no ho recordo, en un dels reptes de Nadal (Assalta Blogs Invisible).

De la seva cuina m'he endut la idea, però, tot i que no hi ha, tampoc, una diferència abismal entre la seva recepta i la que jo us explico, la he versionat segons la que jo tinc d'un llibre que adoro: The Gaza Kitchen.

Llavors vaig fer Mana'ish, unes mini pizzetes delicioses. Teniu la recepta AQUÍ.

El Falafel és una recepta tradicional de la cuina de l'Orient Mitjà i, com en moltes altres receptes, es desconeix quin és el seu origen real. Hi ha qui diu que prové de la Índia, hi ha qui diu que dels antics egipcis...es desconeix. El que queda clar és que és una recepta que, a dia d'avui, es troba estesa per tot el món.

No deixa de ser curiós, però, que la paraula Falafel tingui origen en la paraula àrab فلفل, que significa "pebrot", però el falafel, en realitat és una mena de croqueta o mandonguilla de llegums -normalment faves (la variant egípcia) o cigrons (Orient Mitjà, que inclús les barreja)-, especiades.

Diuen que el que més s'ha estès, el de cigrons, és perquè a la zona d'origen existia una malaltia genètica que provocava una intolerància al consum de faves o a la inhalació del polen de la planta.

Jo comparteixo la recepta dels habitants de Gaza, que afegeixen ingredients com el chili verd i una gran quantitat d'herbes fresques que fan d'aquestes boles un àpat d'allò més aromàtic. Allà també és comú substituir alguns alls per un parell de cebes, però com ja afegeixo ceba a la salseta, en aquest cas he seguit la original.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 tasses cigrons
• coriandre fresc (pel falafel i per la salsa)
• anet fresc
• julivert fresc
• 3-7 alls (al gust)
• 3 chilis verds (o al gust)
• comí sec
• coriandre sec
• sal i pebre
• nou moscada
• 1 culleradeta bicarbonat de sodi
• 2 culleradetes sèsam torrat
• 1 cullerada de tahine
• 1 culleradeta de pasta de cacauet.
• 1 ou
• oli gira-sol
• 2 cullerades iogurt grec
• sumac
• ceba tendra
• ratlladura de llima

En primer lloc, s'han de posar els cigrons en remull, com a mínim, durant 16 hores.

Passat aquest temps de remull, s'han d'escórrer bé els cigrons, esbandir-los i, amb una picadora, picar els cigrons, amb els alls i els chilis. La recepta original que jo he fet servir portava fins a 7 alls i 5 chilis per dues tasses de cigrons. Evidentment, al gust de cadascú.

Una vegada tenim els cigrons, s'han d'amanir amb sal i pebre, el coriandre, l'anet i el julivert fresc ben picadets, el comí, el pebre i el coriandre secs, la nou moscada i una bona cullerada de tahine i una culleradeta de pasta de cacauet.

I reservem a la nevera durant un parell d'hores.

Passades les dues hores, abans de fregir, s'ha d'afegir el bicarbonat i el sèsam i barrejar bé.

I finalment, s'han de fer boletes de la mida que volgueu i fregir.

Jo els he acompanyat amb una salseta -tipus maionesa enriquida- que he fet amb un ou, dues cullerades de iogurt grec, un polsim de sumac, ceba tendra picada, pebre, coriandre fresc i ratlladura de llima.

Una recepta ideal com a aperitiu d'estiu. Fresca, aromàtica, econòmica i sana!

I per completar el post d'avui, Núria Graham i el seu "Christopher".

Christopher

It might be weird but, it's allright

'Cause I'm mad, and you may have noticed 'cause you are too

We met by chance on a Wednesday

Saw you on a Saturday

And now you are just gone

But I don't care

It's weird how we met

And I know that I won't see you again

Christopher, will I see you again?

Oh! Christopher, will I see you again?

There's mark of God in my neck

I wanted to be forever, just like all of yours

Gave you back your jumper

Sink in you??? Want it back

It's weird how we met

And I know that I won't see you again

Christopher, will I see you again?

Oh! Christopher, will I see you again?

Oh! Christopher, you won't see me again

Oh Christopher, oh Christopher...

(Núria Graham)

 

Musclos farcits. Els devoraràs com un tigre (la closca i tot).

"La mente que se abre a una nueva idea,

jamás volverá a su tamaño original."

(Albert Einstein)

Últim dia del mes. Últim robatori abans de l'estiu. L'objectiu? La lladregota guanyadora d'aquesta temporada.

Es diu Elvira i és una de les lladres més actives d'aquest repte.

Arquitecta tècnica de professió, ara es dedica plenament a la cuina, la seva gran passió. Igual que jo, té una espècie de fixació a recopilar receptes de cuina, ja sigui acumulant retalls de revistes, llibres de cuina o anotacions per tot arreu que, després, intenta transmetre a través del seu extens blog de cuina: Así se come en Granada.

El seu pare li deia: "Tu no comes para vivir, vives para comer."

I crec que, a part de la recepta que m'enduc de la seva cuina, em quedo amb aquesta frase.

Fins fa poc, no podria dir que m'encantessin els musclos. Ara si. Definitivament, m'agraden tant com per demanar-me de primer plat, una gran olla de musclos al vapor. Això si, només si són de roca i no massa grans. 

Però sempre, sempre, he adorat els musclos tigre.

Així que quan vaig veure aquesta recepta, no vaig dubtar-ho. Una tapa perfecte per un sopar d'estiu.

L'Elvira els anomena "Periquitos" i jo avui, faré una versió lliure i tota comestible de la seva recepta. 

Els devorareu sencers.

Els musclos, a més a més, són una gran font de vitamines i nutrients, són sans i assequibles per qualsevol butxaca. Així que no hi ha excusa possible.

Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:

Pel farcit:

• 2 kg de musclos
• 900 gr de llet sencera
• 100 gr de nata 
• 50 gr de tomàquet fregit
• 160 gr de mantega 
• 100 gr de ceba tendra picada
• 50 gr de pebrot verd
• 50 gr de pebrot vermell
• Tabasco
• 300 gr de musclos picats
• 175 gr de fumet
• 15 gr de vi de Xerès
• 175 gr de farina
• 100 gr d'aigua de coure els musclos
• 1 ou dur
• sal i pebre

Per l'arrebossat:

• 1 ou
• farina
• farina de galeta

Per la closca comestible:

• aigua molt freda
• farina de tempura
• tinta de calamar

En primer lloc s'han de netejar bé els musclos; les closques han d'estar ben netes, ja que ens serviran de motlle.

Una vegada nets, s'han d'obrir els musclos al vapor, en una cassola amb un rajolí d'aigua i quan siguin oberts, s'ha de retirar la carn i picar-la finament. El caldo, s'ha de colar, reduir-lo a 100 gr i reservar.

En una paella s'ha de fondre la mantega i afegir la ceba ben picada, que s'ha de coure a foc suau fins que sigui ben transparent i llavors, s'han d'afegir els pebrots a dauets, i quan tot sigui daurat, s'ha d'afegir el tomàquet fregit i el xerès. Quan hagi reduït una mica, s'ha d'afegir la farina que s'ha de coure fins que comenci a ser d'un color marró.

I arribats a aquest punt, s'ha d'afegir l'aigua dels musclos reduïda, el fumet de peix, la llet i la nata i coure sense deixar de remenar, com si féssiu croquetes.

Finalment, s'ha d'afegir els musclos i l'ou dur, ambdós picats, i rectificar de sal, pebre i tabasco. És important que no afegiu més sal fins aquest moment, ja que l'aigua dels musclos i el fumet, ja n'aporten suficient.

Quan tingui la textura que ens agrada, s'ha de retirar el foc.

Mentre es refreda una mica, s'ha de cobrir cada closca de musclo amb un tros de paper film i després farcir-los bé, fins que quedin una mica bombats, com si fos un musclo sense obrir.

I cap a la nevera, un mínim de 3 hores.

Per acabar de fer-los, passada l'estona de repòs a la nevera, s'han de treure de les closques estirant el paper film. Han de quedar amb forma de musclo.

Llavors, s'han de passar primer per farina, després per ou batut i, finalment, per pa ratllat.

I aquí bé la part més curiosa i original.

Abans de fregir-los, s'ha de preparar una tempura amb aigua ben freda, tinta de calamar i farina fins a obtenir una pasta semilíquida.

Quan l'oli sigui ben calent, s'ha de cobrir amb la tempura negra la part inferior dels "musclos" de pasta i deixar fregir com si fossin croquetes.

I llestos. Uns musclos tigre totalment comestibles.

Bona idea, no?

I acabo amb la banda sonora d'una sèrie que inicialment vaig rebutjar, com els musclos, i que ara veig sovint.

Blank piece of paper

I've been staring

At this blank piece of paper for an hour

Trying to write this love song about you

But all the pretty words

That come to mind don't rhyme

Plus they make me sound like a fool

And you are on the plane flying in

While I'm struggling with this song

Trying not to say what I want to say

Which is I love you

I'll say you make my day

And I'll say I can't wait to get in bed with you

Every situation's different from the one before

Now it's me who's waiting by the door

You are in a cab driving back home

Oh, I rearranged the furniture around again

I thought I'd mention that too

I'll say you make my day

And I'll say I can't wait to be with you again

And I'll say you make me shake

And I'll say I can't wait to get in bed with you

(Luthea Salom)

Una calçotada en un sol mos. Croquetes de calçots.

"El calçot, el porró i els castellers,

tres coses nostres que sempre m'han fascinat.

Surten de la terra

i em fan mirar al cel."

(Dita popular catalana)

Tinc predilecció pels calçots. Els adoro. Els calçots i tot allò que els envolta: la salsa romesco, la manera de menjar-los, el que comporta -ja que gairebé sempre genera una bona trobada amb els amics- i el seu sabor. M'encanta.

Tal i com Jaume Fàbrega explica en el seu fabulós llibre L'essència de la cuina catalana, la calçotada ha esdevingut una festa familiar i d'amics molt popular arreu de Catalunya, tot i que al Baix Camp, amb capital a Valls, diuen que ja fa més de cent anys que van començar a fer-se. 

Expliquen que un pagès, de nom Xat Benaiges, va tenir la idea de produir aquestes cebes tant especials i de torrar-les. El nom del calçot prové de la manera en que es conreaven, "calçant-les" amb terra.

També diuen que l'inici de les calçotades públiques es deu al restaurador Josep Gatell Busquets, que es coneixia amb el sobrenom de "el Bou" i que va començar a fer-les  a la Fonda Universo Bou, a principis del segle XX; com que la base són els ceballots, volia posar el nom de ceballotada, però finalment es va decantar pel nom de calçotada i el nom es va anar propagant, primer per la masia familiar i poc a poc, per totes les masies i restaurants de la contrada. Sembla ser que va contribuir a la seva difusió, en la immediata post-guerra, la penya artística i literària "L'Olla".

L'any 1948 es va celebrar la segona Calçotada Artística, de la que ja hi ha constància documental gràcies a una peculiar invitació en forma d'esquela. Al 1999, a Valls, va tenir lloc el "I Congrés de la cuina del calçot", organitzat pel seu Ajuntament i al que van assistir nombrosos escriptors, restauradors i periodistes.

Mireu si és coneguda aquesta festa que es calcula que durant la Setmana Santa, hi passen més de 300.000 persones.

Es podria dir que és la festa gastronòmica més multitudinària dels Països Catalans.

La literatura dels calçots, però, és relativament recent. 

Un exemple. 

Josep M. Espinàs va escriure: "La incomoditat i l'empastifament de les mans no han estat mai cap obstacle a la difusió del costum, practicat per milers de persones" (Avui, 24/03/1981).

O, Ignasi Riera, qui, al seu torn, va escriure: "La carícia del calçot és la salsa del calçot, i a la salsa del calçot s'hi troben els productes més genuïns de la terra: la fuita seca, les nyores, els alls, l'oli i el vinagre."

I us deixo ja que es refreden les croquetes.

Per fer aquestes croquetes es necessiten els següents ingredients:


Per la salsa romesco:

• 5 tomàquets escalivats
• 1 ceba
• 1 cabeça d'alls escalivats
• la polpa de 2 o 3 nyores
• 1 llesca de pa torrat
• 1/2 culleradeta de pebrot vermell dolç
• 15 gr d'ametlles torrades
• 15 gr d'avellanes torrades
• vinagre
• oli
• sal i pebre

Per les croquetes:

• 2-3 manat de calçots
• mantega salada
• llet desnatada
• 5 cullerades de farina
• sal i pebre
• 1 ou
• panko
• farina

Per fer la salsa romesco, en primer lloc s'han d'escalivar els tomàquets, la ceba i els alls, posant-los en una safata, ben nets, però amb la pell i a forn prescalfat a 180-200ºC i, mentre, posar un parell o tres de nyores, segons la mida, en remull.

Si teniu calçots que us han sobrat d'una calçotada podeu saltar-vos aquest pas, però si feu les croquetes des d'un inici, a casa, podeu aprofitar i posar al forn, mentre escaliveu les verdures pel romesco, els calçots, perquè es vagin fent. Evidentment, si teniu llar de foc o una barbacoa, molt millor.

Una vegada les verdures són ben escalivades, només cal pelar-les i posar-les o en un morter, si voleu fer la salsa de la manera més tradicional o en un got de batedor, juntament amb la polpa de les nyores, el pa torrat, les ametlles i les avellanes i el pebre vermell i quan sigui ben triturat s'ha d'anar afegint l'oli, un raig de vinagre al gust, sal i pebre.

I reservem.

Una vegada els calçots siguin ben cuits -estaran gairebé negres-, els traiem del forn i una vegada s'hagin refredat una mica, sinó ens cremarem, s'han d'anar pelant i reservant la part tendra del mig.

Llavors, s'han de tallar a trossos petits, però sense passar-se, ja que ens interessa que es notin i sofregir amb un bon tall de mantega salada. 

Quan comencin a enrossir, s'ha d'afegir la farina i deixar coure fins que comenci a torrar-se. Aquest pas és clau, ja que no hi ha cosa pitjor que unes croquetes que tinguin gust a farina crua.

Quan la farina comenci a enrossir, s'ha d'anar afegint la llet sense deixar de remenar. La que absorbeixi. S'ha de coure fins que comenci a desenganxar-se la massa de la paella i es facin unes dues o tres bombolles més grans del normal.

Arribats a aquest punt, s'ha de treure la pasta del foc, posar-la en un plat o safata cobrint-la amb paper film -contacte directe amb la massa perquè no faci tel- i deixar refredar a la nevera. Millor si la massa reposa tota la nit, ja que a l'hora de fer-les serà més fàcil.

I només queda, una vegada la massa s'hagi endurit i sigui ben freda, donar la forma que vulgueu, passar per farina, ou i en últim lloc per panko.

Després de fregir-les en abundant oli de gira-sol, s'han de deixar uns minuts al damunt de paper absorbent i servir amb una mica de salsa romesco pel damunt o, si en teniu, amb la salsa a dins d'una pipeta perquè quedi a dins de la croqueta.

Són delicioses i, tot i que duen feina, us prometo que compensa. És com una calçotada en un sol mos.



Són unes croquetes que no pararies de menjar, i això em fa venir al cap la sèrie que m'ha fer perdre'l: Walking Dead, amb una banda sonora immillorable.

Lead me home

Oh Lord live inside me

Lead me on my way

Oh Lord live inside me

Lead me on my way

Lead me home

Lead me home

Oh Lord in the darkness

Lead me on my way

Oh Lord in the darkness

Lead me on my way

Lead me home

Lead me home

Oh Lord Heaven's waiting

Hoping to be undone

Oh Lord Heaven's waiting, hoping to be undone

Lead me home

Lead me home

Lead me home

Lead me home

Lead me home

Lead me home

(Jamie N Commons)

La bomba. I pum!

"Para ser irremplazable,

uno debe buscar siempre ser diferente."

(Coco Chanel)

No sé quantes vegades vaig anar, de petita, amb els meus tiets, a aquell bar, ni sé exactament si el bar que recordo és al que realment vam anar, però per motius que desconec, recordo perfectament aquella tarda en que vaig provar, per primera vegada, les bombes.

Al meu tiet li agradaven molt i ell m'agradava molt a mi. Era "la bomba". Així que amb aquesta recepta, li vull fer un petit homenatge, perquè hi ha mil coses que em recorden a ell.

Aquest aperitiu tant senzill que combina les textures de la patata sedosa, la carn i el cruixent arrebossat, ha de ser picant. Per dins i per fora, ja que no és una bona bomba si no hi ha el toc final de l'allioli.

L'origen és incert. Hi ha qui diu que deu el seu nom als bombardejos soferts a Barcelona durant la Guerra Civil i hi ha qui explica que va ser creada al conegut bar de la Barceloneta, "La cova fumada" i que al principi era una espècia de croqueta, sense cap nom concret, fins que un client, al provar-la, com que picava molt, va cridar: "això és la bomba!" i així que la va batejar.

Sigui com sigui, us deixo un petit documental que vaig trobar buscant per internet la història d'aquesta reconeguda tapa.

I com cada lloc té la seva versió, jo us presento la meva. Deliciosa.

Per cert, al blog tinc una altre recepta de Bombes, molt diferents a aquesta, però també boníssimes.

Per fer aquestes bombes es necessiten els següents ingredients:

• 3 patates grans
• mantega
• 1 botifarra gran
• 1 pebrot verd
• 1 ceba
• 1 all
• chili fresc
• 2 alls
• 1 cullerada de sucre morè
• 1 cullerada de tomàquet fregit
•  1 cullerada de pasta de nyores
• tabasco de chipotle fumat
• pebre negre
• panko
• allioli (oli de gira-sol, 1 ou, 1 all i sal)
• 1 ou
• panko + farina de galeta a parts iguals
• tomàquet fregit casolà picant (tomàquet, chili i tabasco)

Primer de tot s'ha de fer el puré de patates que ha de ser ben espès i ha d'estar ben fred per manipular millor les bombes. 

Per això, s'ha de bullir les patates senceres i amb pell fins que siguin ben cuites. Després, s'han de pelar, salpebrar, passar per un passapurés i amanir amb una mica de mantega, sal i pebre i deixar refredar bé a la nevera.

Mentre, s'ha de preparar el farcit.

En primer lloc, s'ha de sofregir la ceba, l'all i el pebrot ben picats, amb uns trossos de chili fresc -segons us agradi més o menys picant-, fins que siguin ben sofregits.

Llavors, s'ha d'afegir la carn de botifarra ben esparracada i deixar que sigui ben cuita i daurada. Una vegada hagi agafat color, s'ha d'afegir el tomàquet fregit i la pasta de nyores, el sucre morè i el Tabasco de chipotle fumat -també al gust-. Rectifiquem de sal i reservem.

Mentre, s'ha de preparar un allioli amb l'all, un ou, sal i oli de gira-sol.

A part, també s'ha de sofregit tomàquet triturat amb chili i unes gotes de Tabasco, al gust, fins que redueixi.

I ja es poden muntar les bombes posant una mica de puré de patata al damunt de la mà, una mica del farcit, una altre capa de patata i donant-li forma de bola.

Després es passen per ou batut i per una barreja de panko i farina de galeta a parts iguals, altre vegada per ou i per la barreja de panko i pa ratllat.

S'han de fregir amb abundant oli i per servir, s'ha de posar una mica de la salsa picant de tomàquet i una mica d'allioli pel damunt.

El farcit és la bomba.

I avui per acabar, no poso una cançó. Igual que he començat, acabo amb un homenatge al meu tiet. Per ell, la lectura era imprescindible. Els llibres eren el seu món. Així que acabo el post d'avui amb el poema que estava llegint l'últim dia que va estar a casa seva, poc abans de deixar-nos.

"Hi ha mots..."

Hi ha mots...el que diuen

és fosc o minúscul,

mes sense commoure's

no es pot escoltar-los.

Que plens, els seus timbres,

de folla delera!

Hi ha plors de partença,

tremors de trobada.

No troba resposta

a la terra vana

el mot que naixia

de llum i de flama.

En temple o batalla,

em trobi on em trobi,

al punt de sentir-lo

el sé reconèixer.

En plena pregària

el so respondria,

a mitja batalla

iria a cercar-lo.

(Mikhaïl Júrievitx Lérmontov)