divendres, 30 de gener del 2015

Financiers de cacauets. Ideals per passar una agradable tarda.





"La intel·ligència és l'habilitat
per adaptar-se als canvis."

(Stephen Hawking)



A totes les famílies, hi ha gent especial que esdevé el preferit d'algun dels membres, sense saber exactament perquè. Com la meva família és petita, en canvi, puc dir que tinc moltes persones preferides, gairebé totes. És la sort de ser un clan petit. 

Una de les meves persones preferides és el meu cosí Daniel. Ens veiem molt poc, però des de que era ben petita, l'he considerat algú especial.

L'altre dia ELL i jo vam anar a passar la tarda a casa seva i vaig  voler portar alguna cosa per berenar. I adaptant-me als ingredients de la meva despensa, vaig triar uns financiers.



Els financiers són uns pastissets típics del nord de França, fets amb farina d'ametlles i d'infinites variacions.

Diuen que són originaris de l'Edat Mitjana, però que durant el Renaixement van deixar-se de fer, ja que deien que la olor d'ametlla amarga els recordava a la olor d'un verí molt potent que feia servir la noblesa, l'arsènic.

Més tard, al 1890, un pastisser francès anomenat Lasne en va recuperar la recepta, modificant-la una mica i donant-los la forma de lingots. Expliquen que com que la seva pastisseria es trobava molt aprop de la Borsa de París, qui més en compraven eren els "financiers" i d'aquí el seu nom; sembla que inclús la forma i la mida estava pensada perquè aquests no es taquessin al menjar-los.



La recepta, que he tret d'un llibre que vaig comprar aquest estiu a França, "Gourmandises à offrir", és amb pasta de festucs i gerds i jo l'he adaptada a la pasta de cacauets que tenia a la nevera, així que podeu variar i posar, seguint les quantitats, una pasta o altre, dels fruits secs que volgueu.




Per fer aquests deliciosos financiers, es necessiten els següents ingredients:


  • 150 gr de clares d'ou
  • 175 gr de mantega
  • 50 gr de farina
  • 250 gr de sucre glas
  • 100 gr d'ametlla en pols
  • 50 gr de pasta de cacauets


En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 170ºC mentre es prepara la pasta dels financiers.

A part, s'ha de fondre la mantega en un cassó i deixar que cogui durant cinc minuts, aproximadament, o fins que adquireixi un color daurat, però sense arribar a cremar-se. I reservar.




Llavors, en un bol a part, s'ha de barrejar el sucre en pols, la farina d'ametlles, la farina i la sal fins a que tots els ingredients s'uneixin.




I ja es poden muntar les clares a punt de neu, fins que siguin ben fermes.




El següent pas és barrejar, amb molt de compte, els ingredients secs amb les clares d'ou muntades, de manera envolvent i, finalment, i també amb molta delicadesa, s'ha d'afegir la mantega torrada i la pasta de cacauets.




Si teniu motlles per fer financiers, s'han d'omplir amb l'ajuda d'una màniga pastissera -jo no en tenia i vaig fer servir uns de rectangulars- i dur al forn durant uns 15 minuts. S'han de daurar lleugerament.




Només sortir del forn, s'han de desemmotllar i quan siguin una mica freds, empolsinar bé amb sucre glas.

Són lleugerament deliciosos.



I per uns pastissets tant delicats, res millor que una veu delicada i dolça com la de l'Anna Moliner. Avui, la proposta per fer el cafè és Scents.


Scents

When I was a little girl
I liked to splash in the river
When I was a little girl
I liked to dance in the rain

When I was a little girl
I liked to climb big, strong
Green trees
When I was a little girl
I liked to dive into the sea

Then it all went by
It was real but now it's over
It was mine

Then it all went by

Scents can travel through
the wind

When I was a little girl
I liked to lead my battle fleet
When I was a little girl
I liked to stamp my angry feet

When I was a little girl
I liked to cry like a child
When I was a little girl
I could walk into the wild

Then it all went by
It was real but now it's over
It was mine

Like a seagull
I could hear my heart full
never lonely

Then it all went by

Scents can travel trough
the wind

When I was a little girl
I liked to splash in the river

(Anna Moliner)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 28 de gener del 2015

Honolulu. Crema de pastanaga caramel·litzada i llamàntol.





"Cuinar és pels cuiners.
La ciència ens informa i ens permet cuinar
sabent el que estem fent,
però no és un substitut de les habilitats d'un xef."

(Nathan Myhrvold)




L'altre dia, havia de fer un plat que representés, al màxim, el tipus de cuina que m'agrada fer, i vaig fer aquest, prenent com a base una deliciosa crema de pastanaga caramel·litzada del millor llibre de cuina que he vist mai, el Modernist Cuisine. 




I amb aquesta recepta de base i una mica d'imaginació, va sorgir aquest plat.

Us garantitzo que canviarà el concepte de molts, respecte una sopa/crema de verdures. I només porta mantega i pastanagues. 

Si és la primera vegada que la proveu, no oblidareu el primer tast, perquè és espectacular i original; la caramel·lització, a pressió, de les pastanagues, dóna un gir radical al seu sabor, el transforma.

Aquesta és la cuina que m'agrada: senzilla, maca, elegant i sorprenentment saborosa.



Sens dubte, l'èxit d'aquesta sopa depèn de la qualitat de les pastanagues. Escolliu les més tendres i fresques que pugueu. 




El cor de la pastanaga, ric en calci, té una textura fibrosa i un sabor amargant que pot fer que la crema no sigui tant agradable al paladar i per això, us recomano que tingueu una mica de paciència i els traieu. 

I per remarcar la dolçor de les pastanagues, res millor que unes gotes de crema de coco i unes fulletes de farigola llimonera -l'estragó també queda molt bé-.

Unes floretes, i ja teniu un plat d'allò més vistós i deliciós que havia de tenir un nom: Honolulu. Va ser el primer nom que em va venir al cap.



Per a fer aquesta meravellosa recepta, es necessiten els següents ingredients:


Per la sopa de pastanaga caramel·litzada:

  • 500 gr de pastanagues sense el cor i pelades
  • 113 gr de mantega
  • 30 gr d'aigua
  • 5 gr de sal
  • 2,5 gr de bicarbonat de sodi
  • 635 gr de suc de pastanaga recent liquat
  • 40 gr mantega de carotè (o mantega):
            - 700 gr de suc de pastanaga recent liquat
            - 450 gr de mantega a daus
  • sal al gust

Pel llamàntol al buit:

  • Aigua de mar
  • oli


En primer lloc, es fa la crema o sopa, en funció de com la volgueu d'espessa. Jo us poso les mides originals que és com la faig normalment, i que és una sopa no gaire espessa i si voleu que tingui una mica més de consistència, com la de la foto -perquè acompanyava el llamàntol-, simplement heu d'afegir el suc de pastanaga que considereu, però el procediment, és el mateix.

Per començar a fer la sopa/crema, s'ha de pelar les pastanagues i enretirar el cor que és la part més fibrosa i amarga. Una vegada netes, s'han de tallar a trossos d'uns 5 cm de llarg.




El següent pas es fondre els 113 gr de mantega a l'olla pressió -això evitarà que les pastanagues s'enganxin- i un cop fosa, s'ha de barrejar amb les pastanagues. Després s'ha de diluir el bicarbonat i la sal en els 30 gr d'aigua i afegir, també, a les pastanagues.




S'ha de coure a 1 bar de pressió -cadascú sap el funcionament de la seva olla a pressió-, durant 20 minuts, començant a comptar el temps a partir de que la olla arribi a la seva màxima pressió.

Passat aquest temps, s'ha de deixar escapar la pressió de la olla i triturar les pastanagues fins a obtenir una crema fina, espessa i homogènia.




A part, s'ha de liquar pastanagues fins a obtenir els grams necessaris i dur aquest suc a ebullició, colant-lo una vegada arrenqui el bull, per un colador el més fi possible.




Llavors, s'ha d'incorporar aquest suc al puré de pastanaga i deixar que cogui a foc lent.

Finalment, s'ha d'afegir la mantega de carotè fins que fongui, batent amb una batedora fins a obtenir una textura com de vellut.

Si no teniu mantega de carotè, podeu posar mantega normal, però és fàcil de fer. Us poso quantitats per fer-ne bastanta, ja que es conserva a la nevera. En primer lloc, s'ha de bullir a foc lent 450 gr del suc liquat de pastanaga i una vegada arrenqui el bull, s'ha d'incorporar, a poc a poc, la mantega, amb l'ajuda d'una batedora, i deixar bullir, a foc lent, durant una hora i mitja, remenant sovint. Passat aquest temps, s'ha de retirar del foc i afegir la resta de suc de pastanaga liquat i batre. S'ha de deixar refrigerar a la nevera durant tota la nit i al dia següent, s'ha de fondre, passar per un colador de malla i posar en el pot on la conservarem.

I així ja és boníssima aquesta sopa/crema i queda molt bona amb una mica de pastanaga ratllada i ceba tendre pel damunt.

Per si voleu fer un plat més festiu per un dia especial, queda impressionant amb llamàntol.

Per coure les cues, en primer lloc s'ha de matar el llamàntol i reservar les pinces. 




Llavors, perquè mantingui la forma recta i no quedi excessivament curvat, s'ha de passar una brotxeta pel cos i escaldar amb aigua de mar, perquè sigui més fàcil de pelar.




Per això s'ha de dur l'aigua de mar a ebullició i preparar un recipient amb aigua i gels al costat per parar la cocció una vegada escaldat el llamàntol.

S'han d'escaldar durant 90 segons i després submergir en l'aigua amb gel.




Per treure la cua de la closca, s'ha de tallar verticalment, amb unes tisores, la closca de la panxa i separar-la amb compte. Després, s'ha de passar per aigua la cua per enretirar les restes d'albúmina que hagi pogut suar el llamàntol.

I ja només queda envasar al buit, segons les indicacions de la màquina que tingueu i després coure al buit a 49ºC durant 15 minuts, si la voleu poc feta o a 54ºC si la voleu tendre, però amb un punt més de cocció.




I per servir, la crema tèbia, la cueta a rodantxes al mig, unes gotes de crema de coco, farigola i unes flors per donar color.




No és preciós? Doncs proveu-lo perquè és espectacular.



I per un espectacular plat, una espectacular cançó.


England skies

You're used to grey England Skies
Cloudy days, colder nights
And your heart's not right

Thought you'd be quite happy there
In that warm New York air
But your heart's not right

But if you sing along with me do you think you cold ever smile
Again?

If you sing this melody
Do you think you cold laugh again
My friend?

Just try for me...

Sing
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh

Don't wait for England to chime
Not for your heart or mine
I know time is never kind

You miss your warm winter boots
Say the tea's not as good
But you'll be alright

Everyone is going out in summer hats and coloured T-shirts now

Take a walk around the pask
I know it will be better soon somehow

Just try for me

Sing
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh

And I'll keep on waiting
I'll keep on waiting
I'll keep on waiting
For you

Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh

(Shake Shake Go)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 25 de gener del 2015

Un botí suculent. Paté de fetge de pollastre al xerès.

  



"- Què vols fer?
- Vull fer fotos. Fer art.
- Qualsevol tarat pot fer fotos, Mason. L'art és una altra cosa. Amb què pots contribuir que ningú més pugui?
- És el que intento descobrir."

(Boyhood)




I un mes més, arriba el repte dels "Asaltablogs", el primer de l'any. I la primera assaltada és l'Isa, del blog Azúcarglas.

Com sempre que he d'assaltar a algú, el primer que faig, abans i tot de triar la recepta que, silenciosament, m'enduré de la seva cuina, és intentar conèixer a la persona a qui assaltaré. I aquesta vegada, he de reconèixer, que llegir les paraules amb les que ella mateixa es dóna a conèixer, em va agradar molt.

Ella, igual que jo, va créixer veient a la seva mare cuinar, i a la seva àvia, a les qui deu, segurament, el seu amor per la cuina.

I ella, igual que jo, en un moment determinat es va quedar sense feina, moment en el que va decidir obrir el blog. Jo, el blog ja el tinc, però crec que tenir-lo suposa una diferència en si no l'hagués tingut el dia en que vaig marxar del despatx.

Com a ella, m'agrada veure la satisfacció escrita a la cara de la gent que prova els meus plats quan cuino, sobretot perquè sóc tant perfeccionista que sempre dubto de si el que cuino està suficientment bé.

Així que ha estat un plaer endur-me una recepta d'una persona amb qui des del primer moment em vaig sentir identificada; tot i que he de reconèixer que em va costar bastant triar quina d'elles m'enduia.

Isa, tens un blog meravellós, així que et seguiré de ben aprop, ja que em sembla que em quedo entre els teus fogons. Ha estat un plaer passejar-me per la teva cuina.



He triat per emportar-me dels seus fogons un deliciós paté de fetge de pollastre al xerès, molt i molt senzill de fer, econòmic i molt saborós. 



Per fer-lo, es necessiten els següents ingredients:

  • 250 gr de fetges de pollastre
  • 1 chalota
  • un raig de vi de xerès
  • oli d'oliva verge extra
  • 1 cullerada ben plena de nata per cuinar
  • pebre negre mòlt
  • grans de pebre de diferents colors
  • sal
  • mantega


Com ja he avançat, la recepta és molt senzilla.

En primer lloc, una vegada ben nets els fetges -la carnissera us traurà un tel que tenen que amarga-, s'han de salpebrar i tallar a daus.




A part, s'ha de sofregir una chalota ben picada -o ceba tendre si no en teniu- i quan sigui ben sofregida, s'han d'afegir els fetges i deixar coure uns tres minuts; el temps suficient perquè estiguin ben fets per fora, però no per dins.




Després s'han de triturar els fetges sofregits amb la chalota, amb la nata i amb el xerès fins a aconseguir una textura ben fina i homogènia. És en aquest moment quan s'ha de rectificar de sal i pebre.




Llavors, s'ha de posar en un pot que tanqui hermèticament, i pel damunt afegir uns grans de pebre de diferents colors i una capa de mantega fosa que a la nevera, solidificarà segellant el paté.




Un consell, consumiu després de 24 hores a la nevera.




Amb pa acabat de torrar és senzillament fantàstic.






I la banda sonora d'avui ve de la mà de Wilco, amb una recomanació: Boyhood. Per qui no hagi vist la pel·lícula, no us la perdeu.


Hate it Here

I try to stay busy
I do the dishes, I mow the lawn
I try to keep myself occupied
Even though I known you're not coming home

I try to keep the house nice and neat
I make my bed I change the sheets
I even learned how to use the washing machine
But keeping things clean doesn't change anything

What am I gonna do when I run out of shirts to fold?
What am I gonna do when I run out of lawn to mow?
What am I gonna do if you never come home?
Tell me, what am I gonna do?

I hate it
I hate it here
When you're gone

I caught myself thinking
I caught myself thinking once again
Have to try to keep my mind out of this
Try not to pretend

I'll check the phone
I'll check the mail
I'll check the phone again and I call your mom
She says you're not there and I should take care

I hate it here
When you're gone
I hate it
I hate it here
Where you're gone

I try to stay busy
I take out the trash, I sweep the floor
Try to keep myself occupied
Cause I know you don't live here anymore

(Wilco)






TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 20 de gener del 2015

Juguem? Esferificacions de mozzarella.





"La gente me decía: 'haces cosas muy raras'
y yo les contestaba: 'me dedico a la creatividad'.
A veces hemos querido explicar demasiado la vanguardia.
Hay que vivirla."

(Ferran Adrià)



Com ja he explicat en alguna de les últimes receptes que he publicat, els reis d'enguany han estat molt gastronòmics i això, com podeu suposar, m'encanta. No veig el moment de jugar amb els meus regals. Com si fos una nena petita.

Un dels regals va ser els diferents elements per fer esferificacions, entre d'altres, i no els que venen en kit, no, mida professional, així que puc permetrem el luxe de practicar fins que siguin perfectes. El que em tranquil·litza.



La tècnica de l'esferificació, que com el seu nom indica consisteix en proporcionar forma d'esfera, és una tècnica culinària feta servir per Ferran Adrià, però que va ser patentada al 1946 per Peschardt W.J.M "Manufacture of artificial edible cherries" US Pat.2,403,547, per la elaboració de certs plats en els que es vol imitar una forma i una textura, molt semblant al caviar. Aquesta va ser la primera aplicació.

La tècnica consisteix en aplicar un espessant natural procedent de les algues, anomenat alginat sòdic (E-401) i el clorur càlcic (E-509) en certes proporcions per provocar la gelificació parcial del líquid i que aquest acabi tenint diferents formes. 

Per tant, el que es busca és obtenir elements líquids "coagulats" en esferes.

Avui, però porto una esferificació inversa que es fa quan el líquid que es vol esferificar ja té, de per si, calci -com qualsevol làctic-, i llavors es submergeix el líquid, directament, en una dissolució d'alginat.

Si podeu, no deixeu de fer-ho amb mozzarella de búfala, que té un sabor molt més intens.




Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Per les esferificacions:

  • 220 gr de mozzarella de búfala
  • 150 gr de sèrum de conservació de la mozzarella
  • 70 gr de nata líquida 35% m.g.
  • 5 gr de sal
  • 200 gr d'oli d'oliva 0,4º
  • bany per esferificació inversa:
            - 1 litre aigua
            - 5 gr d'Algin


Per l'amanida:

  • esferificacions de mozzarella
  • tomàquets cirerols
  • olives negres
  • sal d'olives
  • oli d'alfàbrega
  • ciboulet


En primer lloc, s'ha de preparar el bany per l'esferificació inversa, ja que ha de reposar, al menys, unes vuit hores, tot i que a la web dels germans Adrià, parlen de 24 hores de repòs.




Per preparar el banys, s'ha de batre amb el turmix, la meitat de l'aigua amb l'Algin, fins que no quedi cap grumoll i, llavors, afegir la resta de l'aigua i continuar triturant, fins que estigui completament dissolt.




Passada l'estona de repòs, ja podem començar a fer les esferificacions.

En primer lloc, s'ha de triturar la mozzarella amb el sèrum fins a obtenir una crema lleugerament granulosa.

A part, s'ha de dur la nata líquida a ebullició i quan arrenqui el bull, afegir a la crema anterior i triturar. Afegir la sal i reservar.




Segons la mida que vulgueu, s'ha d'agafar una de les culleres medidores i anar buidant la crema de mozzarella al bany d'Algin per esferificar i deixar allà entre 1 o 2 minuts -aneu provant-, donant la volta a les boletes, amb molt de compte, quan portin uns 20 segons submergides.




Passat aquest temps, amb l'ajuda de la cullereta colador, s'han de treure del bany d'Algin, netejar bé passant per aigua i deixar-les en oli fins el moment de consumir.




Per l'amanida, s'han d'escaldar els tomàquets cirerols, pelar-los i tallar les olives negres.




Escorrem les esferificacions, les disposem amb uns quants tomàquets cirerols amb una mica de sal d'olives negres pel damunt, unes olives, un bon raig d'oli d'alfàbrega i una mica de ciboulet.




Si no n'heu tastat mai, us encantarà com exploten a la boca, i si n'heu menjat, no serà la última vegada que en repetiu.





Avui la banda sonora, de la mà de Collin McLoughlin: Save the world tonight.


Into the streets, we're coming down
We never sleep, never get tired
Through urban fields, in suburbian life

Turn up the crowd up now, we'll never back down
Shoot down a skyline, and watch it on prime time
Turn up the love now
Listen up now
Turn up the love

Who's gonna save the world tonight
Who's gonna bring me back to life
But we're gonna make it you and I
We're gonna save the world tonight

Ooooh ooooh oooh oooh

So far from home, it's for the better
What we dream, it's all that matters
We're on our way, united

Turn up the crowd up now, we'll never back down
Shoot down a skyline, and watch it on prime time
Turn up the love now
Listen up now
Turn up the love

Who's gonna save the world tonight
Who's gonna bring me back to life
But we're gonna make it you and I
We're gonna save the world tonight

Who's gonna save the world tonight
Who's gonna bring me back to life
But we're gonna make it you and I
We're gonna save the world tonight

Ooooh ooooh oooh oooh






TEXTO O DESCRIPCION