dimarts, 24 de maig de 2016

Els croissants de l'Oriol....i segur que serà un bon dia!





"Toda la felicidad
depende de un buen desayuno."

(John Gunther)



Cada dia vaig a peu a la feina. I torno a peu. Segueixo la mateixa rutina des del gener. Cada dia intento canviar el camí. Em perdo pels carrers de gràcia i gaudeixo de com es desperta el barri, del moviment dels mercats (passo per dos diferents) a primera hora del matí -m'agrada passar per dins-, de la olor de pa recent fet dels petits forns que em vaig trobant, dels carrers mullats acabats de netejar...del matí.

M'agraden els matins.

Però hi ha un tros del recorregut que mai vario. Cada dia passo per davant i cada dia m'aturo davant la Pastisseria de l'Oriol Balaguer. M'agrada veure el mostrador ben ple de pans i de croissants, perquè al vespre, quan torno a passar de camí a casa, gairebé sempre està buit. 



L'Oriol Balaguer és un pastisser que des de molt petit volia ser pastisser, xocolater i cuiner de dolços, segurament degut a la tradició pastissera i fornera del seu pare i a les peces de xocolata que creava.

I ho va aconseguir. I no només això. He llegit que aquest revolucionari de la gastronomia va ser el primer pastisser de la història a formar part d'una partida dolça d'un restaurant. I és que recorregut en té, i un munt. Després de formar-se a l'escola de pastisseria de Barcelona i fer pràctiques en diferents negocis tant espanyols, com estrangers, va formar part, durant set anys, de l'staff del Bulli juntament amb Ferran i Albert Adrià -de qui és gran amic, per cert-.

Al 2002 va inaugurar el seu primer "estudi de pastisseria i bomboneria" del país i, a passes gegants, està aconseguint el seu propòsit de desenvolupar un nou estil i un nou concepte de la cuina dolça, de la pastisseria i de la xocolata. Ha aconseguit que a nivell mundial s'admirin les seves obres, tant per la textura, l'aroma, els maridatges, la forma i l'equilibri.

Però el que sens dubte tothom sap és que és un mestre dels croissants. I no va en broma. És campió del millor croissant artesà de mantega d'Espanya! Que no és poc!

I és que mossegar un croissant és màgic. I els seus croissants et transporten al setè cel: cruixents, lleugers, amb un deliciós sabor a mantega, ben fullat...excels.

Així que no podia passar sense el seu nou llibre: "Bake it simple". Ni sense provar de fer els seus croissants.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 500 gr de farina de mitja força
  • 65 gr de sucre
  • 15 gr de mel
  • 15 gr de sal
  • 25 gr de llevat fresc
  • 250 ml de llet sencera
  • 50 gr de mantega
  • 200 gr de mantega (pels plecs)
  • 2 ous (per pintar els croissants)


En primer lloc, s'han de treballar tots els ingredients, menys la mantega pels plegats i els ous que són per pintar els croissants, una vegada formats.

Si feu servir pastadora, s'han de treballar durant uns vuit minuts amb el ganxo amassador a velocitat mitja, però si pasteu a mà durant uns quinze minuts.

Una vegada ben pastat, s'ha de fer una bola i deixar reposar a 4ºC durant unes 12 hores.

Passat aquest temps -jo vaig deixar que reposés durant la nit-, la massa s'haurà inflat i tindrà el doble del seu volum inicial, aproximadament. Llavors, s'ha de pressionar perquè deixi anar el gas que conté i estendre amb l'ajuda d'un corró formant un rectangle de 40 cm de llarg per 30 cm d'ample.

Llavors, s'ha de col·locar la mantega que prèviament haurem estirat formant un rectangle de 30 cm per 20 cm, i tancarem la massa com si emboliquéssim la placa de mantega, com si fos un regal.




Després s'ha de fer tres plecs -com a la fotografia i si no, ho explico pas a pas, i el procediment és el mateix, en l'altre recepta de croissants que tinc publicada "aquí"- amb intervals d'una hora entre plec i plec i una vegada fets els tres, la deixem reposar una hora més. Tots els descansos, s'han de fer a la nevera amb la massa ben embolicada amb paper film.




Finalment, s'ha d'estirar la massa longitudinalment fins a aconseguir un gruix d'uns 8mm i després s'ha de tallar triangles de 8 cm per 25 cm.

I ja es poden formar els croissants enrotllant els triangles. 




S'han d'anar col·locant al damunt de safates de forn cobertes amb paper sulfuritzat.




Abans de fer l'últim llevat, s'han de pintar amb ou semi-batut i ja els podem deixar fermentar, durant dues hores i mitja, dins del forn, apagat, perquè es faci crosta.




Una vegada passat aquest temps i després de que hagin duplicat el seu volum, s'han de coure a forn prescalfat a 160ºC durant uns 20 minuts o fins que tinguin el daurat que vulguem.




Quan siguin fets, s'han de deixar refredar del tot al damunt d'una reixeta, això si podeu resistir sense provar-los!

El daurat, cadascú el que vulgui...





I a veure si resistiu a que quedin freds del tot.





I per acabar amb una de les meves receptes preferides, una de les meves cançons preferides.


I'll be fine

I just had on of those days that fall apart getting me down
and thought that you could help cheering me up.
Think of you every so often sometimes I smile, sometimes I cry alone
to a memory that is gone.
Don't you mind these are not tears, my eyes swell up when I'm in here.
Go, don't be late, don't let her wonder on.

So you're with someone that makes you feel like one of those men who is invencible.
I'll go home tonight pour a glass of wine, tell myself how pretty I am.
Just don't ell me more and I'll be fine. I'll be fine.

Yes, I know, I said I wouldn't call just thought it be nice to say "Hello.
How's your life been coming along?"
Oh, I see, you guys got a puppy. Sure thing. I hear that you're happy.
Must go but you can call if you want.

So you are with someone who makes you feel like one of those men who is invencible.
I'll go home tonight pour a glass of wine, tell myself how pretty I am.
Just don't tell me more and I'll be fine.

So you are with someone who makes you feel like one of those men who is invencible.
I'll go home tonight pour a glass of wine, tell myself how pretty I am.
Just don't tell me more and I'll be fine. I'll be fine.
Just don't tell me more and I'll be fine. I'll be fine.

(Cèlia Pallí)






TEXTO O DESCRIPCION



divendres, 20 de maig de 2016

Vichyssoise de poma i m'estreno al "Del blog al Plat".





"Si tu tienes una manzana y yo tengo una manzana
e intercambiamos las manzanas,
entonces tanto tú como yo seguiremos teniendo una manzana.
Pero si tu tienes una idea y yo tengo una idea
e intercambiamos ideas,
entonces ambos tendremos dos ideas."

(George Bernard Shaw)



Aquesta és la primera vegada que em deixo caure pel repte "Del Blog al Plat", organitzat pel blog "Destapant cassoles", però pel que veig, aquest mes de maig, enlloc de proposar un blog d'on treure una recepta, se'ns proposa una cuinera: la Mireia Carbó.

La Mireia, que molts blocaires coneixem per tallers, cursos, demostracions, classes i llibres, que en té uns quants, és una cuinera d'allò més mediàtica, ja que impartia classes amb Caprabo, va sortir a la televisió fa un munt d'anys en un espai de cuina i ha col·laborat en vàries ocasions amb la ràdio (RACC1, Com Ràdio, Onda Cero...).

Es va formar com a cuinera a l'Escola d'Hosteleria de Barcelona i tot i que va passar per diferents restaurants, finalment, va fer realitat un dels seus somnis i va crear la seva pròpia escola. I és que fa més de 15 anys que es dedica a la docència.



I com puc participar pels pèls, no m'ha quedat més remei que escollir una recepta senzilla, fresqueta -ideal per avui que fa molta calor- i completament apte per la operació bikini que molts de nosaltres debem estar fent. El fet de canviar les patates que normalment porta la vichyssoise per poma, fa que sigui molt més lleugera i que no engreixi gens, sobretot si feu la opció de cuinar-la amb llet desnatada.



Per fer aquesta recepta, del llibre de la Mireia Carbó "La cuina que no amoïna" es necessiten els següents ingredients:

  • 4 pomes
  • 3 porros
  • un bon raig d'oli
  • mig litre de llet (si la voleu més lleugera, desnatada)
  • mig litre d'aigua
  • sal i pebre


En primer lloc, s'han de pelar les pomes, treure'n el cor i tallar-les a daus i, a part, s'han de netejar bé els porros per evitar que caigui sorra a la sopa i tallar-los a rodelles.

En una cassola, s'ha de posar un bon raig d'oli i sofregir bé les pomes i els porros, salpebrats, fins que comencin a ser daurats.

Quan comencin a agafar un bon color, s'ha d'afegir la llet i l'aigua, tapar, i deixar que bulli a foc mig, aproximadament, uns vint minuts o fins que tant la poma com els porros siguin ben tendres.

Finalment, s'ha de passar pel turmix fins que quedi una crema ben fina.

I cap a la nevera a refredar. S'ha de servir fresquet, així que és ideal ara que arriba la calor. A part de ser una crema saníssima, és deliciosa.

Si teniu flors, unes quantes pel damunt queden molt bé.



I per una crema tant suau, res millor que la veu de la Judit Neddermann.


Ara i aquí

Obro les mans
i deixo que la vida em porti el que em
té preparat, i no puc controlar res.

Però m'és igual,
m'adono que el que ha de ser serà,
i només vull gaudir de l'existència.

Et miro i veig
algú que busca la seva veritat.
Cal ser valent per afrontar allò que sents.

Tots ens perdem
però perdre's forma part de caminar.
Tan sols podem obrir-nos per aprendre.

I ser pacients,
saber esperar el que vindrà.
Viure el present i aprofitar la gent.

I ser pacients, 
saber esperar el que vindrà.
Viure el present i aprofitar la gent que tens al davant.

Perquè ara i aquí és l'únic que tenim.

(Judit Neddermann)







  TEXTO O DESCRIPCION



divendres, 13 de maig de 2016

Healthy breakfast. Llavors de chía amb llet merengada de coco i arròs. #RECEPTA EXPRÉS#





"La cura para todo es siempre agua salada:
el sudor, las lágrimas o el mar."

(Isak Dinesen)



Tot i que sembla que el consum d'aquesta llavor sigui una novetat, diuen que fa uns 3.000 anys que els maies i els asteques ja les consumien com a aliment per curar determinades afeccions i per fabricar pintures.

En aquestes cultures, sembla ser que la chía -segons explica Claidoa Monika Haros, investigadora del CSIC a l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA)- era una llavor sagrada i com a tal, formava part d'alguns rituals pagans en els que aquestes poblacions l'oferien als Déus.

Més tard, en plena colonització, els rituals pagans es van prohibir, fins al punt de que inclús es va vetar el seu consum i el seu cultiu; i d'aquí es va allargar la mala imatge de la chía i de la quinoa.

Però des de fa uns anys, la situació ha canviat. De fet, al 2009 la chía va ser declarada "novel food" -nou aliment- a la Unió Europea i això va permetre la seva comercialització i distribució pel continent europeu. I tot i que começar a ser fàcil adquirir-la, encara anem amb retard. A EEUU el seu consum va començar a estendre's cap als anys 80 (avui és el primer país consumidor d'aquesta llavor). 

El boom de la chía va començar quan dos esportistes d'elit van declarar que consumien aquestes llavors perquè els proporcionava molta energia alhora que els hidratava. A partir de llavors, molts esportistes se'n van fer fans. 

Però realment és tan nutricionalment bona?

Segons Haros, ja citada i experta en aquestes llavors, és tant rica en oli que pot concentrar fins i tot un 38%, i és, també, la major font vegetal d'omega-3 que es coneix. I posa un exemple molt gràfic i és que hauriem de menjar un quilo de salmó per obtenir la mateixa quantitat d'omega-3 que contenen 100 gr de llavors de chía. Però sense perdre de vista que la Autoritat Europea de Seguritat Alimentària (EFSA) recomana només un consum de 15 gr diaris, sense deixar de banda la resta d'aliments. S'ha d'incorporar el seu consum com un complement per reequilibrar la proporció adequada entre l'omega-3 i l'omega-6, que actualment esta desequilibrada a favor dels omega-6, el que podria arribar a provocar, molt a la llarga, problemes cardiovasculars i inflamatoris.

A part, les llavors de chía són molt riques en proteïnes de bona qualitat i de fibra (poden arribar a tenir el 55%), per això absorbeixen molt líquid i generen sensació de sacietat, a més de fer disminuir l'índex glucèmic en sang. Això sense deixar-nos la gran quantitat de vitamines i antioxidants que contenen, que protegeixen dels radicals lliures que són els causants de l'envelliment i d'algunes malalties.

Els experts recomanen menjar les llavors crues, a ser possible, com a condiment d'amanides o arrossos, amb iogurts, com si fossin cereals o remullades amb algun tipus de llet, animal o vegetal.

De fet, és un aliment tant concentrat que amb una sola culleradeta al dia, hi ha suficient. I això està molt bé, ja que, ara com ara, el seu preu segueix sent elevat.

Ara, si us creieu que és un aliment "miracle", com a alguns llocs volen fer creure, us equivocareu. Però saludable, ho és un munt, així que avui proposo un esmorzar saludable, a veure que us sembla.



Per fer aquesta recepta, uns 4 gotets  com aquest, es necessiten els següents ingredients:

  • 2 gots de llet de coco i arròs
  • xarop d'atzavara (al gust)
  • 6 cullerades grans de llavors de chía
  • pell de llimona
  • canyella en pols
  • daus de coco deshidratat


En primer lloc s'han de preparar bé tots els ingredients.




La recepta no té cap cocció i és rapídissima de fer. 

En primer lloc, s'ha de barrejar la llet de coco i arròs amb el xarop d'atzavara, que afegim al gust segons ens agradi més o menys el dolç, la canyella en pols i la ratlladura de llimona. Aquesta barreja, ha de reposar a la nevera, al menys, mitja hora.

Passat aquest temps, només s'ha d'afegir les llavors de chia i remenar bé perquè es reparteixin bé. Posar en gots o iogurteres i cap a la nevera.

Com ha mínim ha de reposar unes tres hores, jo ho he deixat tota la nit i així al llevar-me, ja tenia l'esmorzar llest.

Per servir, jo he posat unes tires de llimona i uns daus de coco deshidratat, que també hauria pogut posar a la barreja.

Podriem dir que és la versió més sana d'un púding de llet merengada.

Així que a esmorzar, fresquet i sa!



I per acabar, i ja que estem rotllo "healthy", la cançó que més m'agrada (o de les poques que segueixo) de zumba.


Duele el corazón

Solo en tu boca
Yo quiero acabar
Todos esos besos
Que te quiero dar
A mí no me importa
Que duermas con él
Porque sé que sueñas
Con poderme ver
Mujer qué vas a hacer
Decídete pa' ver
Si te quedas o te vas
Sinó no me busques más

Si te vas, yo también me voy
Si me das, yo también te doy
Mi amor
Bailamos hasta las diez
Hasta que duelan los pies

Si te vas, yo también me voy
Si me das, yo también te doy
Mi amor
Bailamos hasta las diez
Hasta que duelan los pies

Con él te duele el corazón
Y conmigo te duelen los pies
Con él te duele el corazón
Y conmigo te duelen los pies

Solo con un beso
Yo te haría acabar
Ese sufrimiento
Que te hace llorar
A mí no me importa
Que vivas con él
Porque sé que mueres
Con poderme ver
Mujer qué vas a hacer
Decídete pa' ver
Si te quedas o te vas
Sinó no me busques más

Si te vas, yo también me voy
Si me das, yo también te doy
Mi amor
Bailamos hasta las diez
Hasta que duelan los pies

Si te vas, yo también me voy
Si me das, yo también te doy
Mi amor
Bailamos hasta las diez
Hasta que duelan los pies

Con él te duele el corazón
Y conmigo te duelen los pies (yeah)
Con él te duele el corazón
Y conmigo te duelen los pies

Con él te duele el corazón
Y conmigo te duelen los pies (yeah)
Con él te duele el corazón
Y conmigo te duelen los pies

Quién es el que te quita el frío
Te vas conmigo, rumbeamos
Con él lloras casi un río
Tal vez te da dinero y tiene poderío
Pero no te llena, tu corazón sigue vacío
Pero conmigo rompe la carretera
Bandolera, si en tu vida hay algo que no sirve
Sácalo pa' fuera
A ti nadie te frena, la super guerrera
Yo sé que tú eres una fiera, dale
Sácalo pa' fuera

Si te vas, yo también me voy
Si me das, yo también te doy
Mi amor
Bailamos hasta las diez
Hasta que duelan los pies

Si te vas, yo también me voy
Si me das, yo también te doy
Mi amor
Bailamos hasta las diez
Hasta que duelan los pies

Con él te duele el corazón
Y conmigo te duelen los pies 
Con él te duele el corazón
Y conmigo te duelen los pies

Solo con un beso
Yo quiero acabar
Ese sufrimiento
Que te hace llorar

(Enrique Iglesias feat Wisin)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 8 de maig de 2016

Kouign-amann. Records d'infància.





"Cuando yo tenía cinco años,
mi madre siempre me decía que la felicidad
es la clave para la vida.
Cuando fui a la escuela,
me preguntaron qué quería hacer cuando fuera grande,
escribí feliz.
Me dijeron que yo no entendía la pregunta.
Les dije que no entendían la vida."

(John Lennon)



La memòria és força curiosa. A vegades, no saps com, hi ha records que són imborrables encara que aparentment, no tinguin cap mena de transcendència. Un d'aquests records, per mi, és el Kouign-amann. 

No sé quants anys fa que vaig anar de viatge a la Bretanya, amb els meus pares, el meu germà i uns amics de la família. Vam llogar una autocaravana i després de passar per EuroDisney, vam fer ruta per terres bretones. En una de les parades, ni tant sols recordo a on, vam berenar en una plaça de pedra i recordo, com si fos avui, el gust d'aquella mena de pastisset-galeta-pastadefull de mantega.

Ens va agradar tant que vam comprar una postal on sortia la recepta per intentar reproduir-lo al arribar a casa. Aquesta postal apareix cada cert temps (anys) i torna a desaparèixer, igual que el record. Fa anys i anys que tinc al cap fer-la.

I l'altre dia, per fi, la vaig fer per regalar-li a la mare.

Només puc dir que, després d'hores d'elaboració, no vaig poder resistir-me a tastar-lo només sortir del forn. 

Recordeu l'escena de Ratatoullie on el crític Anton Ego prova un mos del plat i torna automàticament a la infància? Doncs durant mil·lèsimes de segon, tornava a ser petita, a aquella plaça d'on ni recordo on.



El culpable és el Kouign-amann, una espècie de pastisset fullat típic de la ciutat de Douarnenez, de la regió francesa de la Bretanya. 

El seu nom, en bretó, significa "pastís de mantega" i els ingredients bàsics són ben simples: farina, mantega i sucre.

Com gairebé sempre, hi ha diferents teories sobre la seva invenció. Hi ha qui diu que va ser conseqüència de la falta de farina (el que explicaria que tingui una alta proporció de mantega i sucre), altres diuen que va ser un accident a l'hora de mesurar els ingredients i altres que es deu a la influència dels mariners danesos i noruecs. En general, però es diu que va ser Yves-René Scordia, un forner i pastisser local del segle XIX.

S'elabora a partir d'una massa de pa fermentada que s'unta amb mantega i sucre abans de ser plegada, el que li dona després una consistència lleugerament fullada, que recorda a la pasta de full.

Quan encara està tebi és deliciós i es recomana el seu consum el mateix dia en que es forneja, per això allà és típic encarregar-los.



Per fer aquesta recepta, que he tret del fantàstic blog "Dulce Tradicción", es necessiten els següents ingredients:

  • 250 gr de farina de rebosteria
  • 135 gr d'aigua tèbia
  • 10 gr de llevat fresc
  • 1 culleradeta de sal
  • 250 gr de mantega
  • 220 gr de sucre
  • 1/2 beina de vainilla


En primer lloc s'ha de dissoldre, en un bol, el llevat amb 50 gr d'aigua tèbia i després afegir la farina i la sal, barrejar, i per últim la resta de l'aigua.

S'ha de pastar fins que aconseguim una massa homogènia i que no s'enganxi. Es pot fer a mà, tot i que jo aquesta vegada he fet servir la KitchenAid.

Quan sigui ben amassada, s'ha de fer una bola i amb un ganivet (o amb la fulla amb la que faig la grenya del pa, en aquest cas), s'ha de dibuixar una creu a la part superior de la massa, tapar amb paper film o amb un drap i deixar que llevi en un lloc càlid.




Més o menys durant una hora i mitja, o fins que la massa dobli el seu volum inicial.




Quan quedin poca estona perquè estigui fet el llevat, s'ha de treure la mantega de la nevera i deixar que reposi uns cinc minuts.

Mentre, s'ha de treure les llavors de la beina de vainilla i barrejar-les amb el sucre.

Quan la massa sigui llesta, s'ha de pastar una mica amb les mans per treure l'aire i estirar-la amb l'ajuda del corró -al damunt d'una superfície lleugerament enfarinada-, fins aconseguir un rectangle d'uns 30 cm x 20 cm.

Llavors, s'ha de col·locar la mantega entre dos papers de forn i amb el corró estirar-la fins a obtenir un rectangle de la mateixa mida que el que hem fet abans amb la massa. 

I tant la massa com la mantega s'han de deixar reposar durant una hora a la nevera.




I passat aquest temps, s'ha de començar amb els plegats de la massa, com quan fem pasta de full.

Per això, s'ha de treure la massa i la mantega de la nevera i estirar-la fins que tingui el doble de llargada que el primer rectangle que hem fet, és a dir, 60cm x 20cm. Llavors, s'ha de col·locar la placa de mantega al mig del rectangle de massa i doblegar primer la part inferior de la massa al damunt de la mantega i després la part superior, pressionant amb els dits perquè quedi la mantega ben coberta.




I fem el primer plec.

S'ha de girar la massa un quart de volta cap a l'esquerra, en el sentit contrari de les agulles del rellotge i estirar-la longitudinalment. Mentalment, s'ha de dividir la massa en tres parts, doblegar la part inferior sobre la part central i el mateix amb la inferior. Llavors, amb el dit s'ha de deixar una marca a la part inferior dreta de la massa per indicar que s'ha fet un plec. Tapem amb paper film i deixem reposar 20 minuts a la nevera.




I anem amb el segon plec.

A partir d'aquest, s'ha de substituir la farina per sucre per estirar la massa, però s'ha d'anar amb compte perquè el sucre aporta humitat i fa que la massa sigui més fràgil. Si veieu que no podeu amb ella, enfarineu una mica, però el mínim possible.




S'ha d'esparcir per la superfície de treball, col·locar la massa, girar-la de la mateixa manera que en el primer plec (un quart de volta cap a l'esquerra) i estirar-la.

Empolsinem la taula i dobleguem la massa seguint els passos del primer plec. Llavors, s'ha de deixar dues marques a la part inferior dreta per indicar que se n'han fet dos. I altre vegada, s'ha de tapar amb paper film i deixar reposar 20 minuts a la nevera.

I tercer plec.

Novament, s'ha d'empolsinar la taula amb sucre i repetir els passos dels anteriors plecs. I quan la massa sigui estirada, s'ha d'empolsinar bé la superfície amb el sucre i doblegar la massa, donar mitja volta i empolsinar amb el sucre restant.

Finalment, s'ha d'estirar de nou i enrotllar la massa sobre si mateixa, apretant-la bé.




I després tallar porcions d'uns 2-3 cm d'ample que s'han d'anar col·locant en motlles de muffins que prèviament s'han de pintar bé amb mantega i empolsinar amb sucre.




I cap al forn, durant 30 minuts a forn prescalfat a 180ºC.




Només treure els kouign-amann del forn, s'han de girar perquè el caramel que queda als motlles cobreixi bé els pastissets.




L'interior és una barreja entre la pasta de full, un croissant, un pastís, galeta...no sabria com descriure'l.




Però el seu deliciós sabor fa que, tot i ser molt contundent, siguin completament adictius.




I no trobeu que són preciosos? Ideals per quan hi ha convidats a casa a l'hora del cafè.






I per aquesta recepta, una cançó que durant els últims dies he sentit molt sovint. Pel Martí, ell ja sap perquè.


Corrandes de la parella estable

Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arkadín
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Li vaig oferir un carmelo un vespre de Sant Medir
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Una amiga molt amiga venia massa sovint
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

"Vols venir", vaig preguntar-li, "a conèixer els meus padrins?"
Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

I ara ella porta els nens al cole i jo faig els plats de la nit,
ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sempre compro manxego malgrat ella és més de brie
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sóc un fan de l'Astèrix i ella té tots els Tintins,
 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Prefereixo que no parli d'aquell nòvio de París,
que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sóc de ballar la conga, ella es decanta més pel twist,
 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo dic "eps, un ron amb cola!" i ella vol carta de vins,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ella mira Kiarostami, jo sóc més de Jacques Tati,
 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo ja sé dos o tres coses, ella en sap quatre o cinc,
que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits,
 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ella és reina de les festes, jo sóc un home avorrit,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo la miro i m'espanto no fos que es cansés de mi,
 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

(Manel)







  TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 30 d’abril de 2016

El millor pa d'espelta del món [amb masse mare]. I em menjo la vida.





"Tu mejor capital es tu salud.
Aprovéchala.
Si es buena no la malogres;
si no lo es no la estropees más."

(Pablo Picasso) 



Com haureu anat comprovant en els meus últims posts, cada vegada menjo, si més no ho intento, d'una manera una mica més sana, introduint, poc a poc, nous aliments a la meva dieta, de manera continuada. Un d'ells, l'espelta.

Si sou lectors habituals de revistes de cuina i/o nutrició, haureu vist que aquest cereal tant antic està molt ben vist. Però de la història d'aquesta farina, del seu origen i de les seves propietats, ja us en vaig parlar en el primer pa d'espelta que vaig penjar al blog, fet amb llevat fresc. La recepta d'avui varia perquè el pa que us presento és amb massa mare.

A mi m'agrada molt el pa integral, però això no vol dir que sempre em vingui de gust pans densos a l'extrem i aquí és on l'espelta em va enamorar, per la seva suavitat, pel seu aroma i perquè té l'extensibilitat perfecte per fer un pa integral al cent per cent, lleuger, amb volum i que grenya, com el pa blanc.

El pa que avui proposo porta una gran quantitat de massa mare i la seva fermentació és potent, però pràcticament és fa sol i la feina en si, és poca.

Però el 50% de la farina d'aquesta recepta està fermentada, així que s'ha de vigilar el punt perquè surti un pa de llagrimeta. Jo vaig començar la fermentació amb la meva massa mare de sègol (enllaç de la MM de sègol), però ho podeu fer amb la que tingueu.

La clau és la organització.

Tenia la recepta apuntada en un paper ronyós, així que no recordo de quina web la vaig treure, si aconsegueixo trobar-la, afegiré l'enllaç. Només em consta que vaig modificar algunes coses perquè era un pa aromatitzat.



Per fer aquesta recepta (surten dos pans d'uns 650 gr) es necessiten els següents ingredients:


  • 265 gr de farina de força
  • 216 gr de farina integral d'espelta
  • 148 gr de farina integral
  • 223 gr d'aigua
  • 200 gr de llet
  • 222 gr de massa mare refrescada amb espelta
  • 37 gr de mel
  • 15 gr de sal
  • 1,5 gr de llevat sec de forner
  • sèsam


En primer lloc s'ha de refrescar la massa mare, i refrescar.




Llavors, s'ha d'agafar 62 gr de massa mare (la meva era de sègol) i afegir 80 gr d'aigua i 80 gr de farina integral d'espelta, i remenar, tapar amb paper fil i deixar fermentar fins que faci bombolles, jo vaig estar unes vuit hores aproximadament, i feia poc que l'havia refrescat.




Per fer el pa, s'ha de barrejar la massa mare amb l'aigua i la llet i barrejar bé.

I en un altre bol, s'ha de barrejar les farines, un poquet de sèsam i la mel i la barreja de la massa mare amb l'aigua i la llet, fins que sigui una massa homogènia, llavors s'ha de deixar reposar uns 30 minuts per l'autòlisis, que farà que després el pastat sigui més fàcil.

Passat aquest repòs, s'ha d'afegir la sal i pastar sobre la superficie de treball durant un minut (pastat francès de Richard Bertinet), fem una bola i deixem que reposi dins d'un bol durant uns 15 minuts.

Llavors afegim el llevat diluit amb unes gotes d'aigua i tornem a pastar durant un minut, deixant novament un repòs de 15 minuts.

I novament un altre pastat d'un minut i repòs de 15 minuts.

Ara la massa ja ha de ser llisa i brillant (si no ho està, feu un nou pastat d'un minut i repòs de quinze). S'ha de bolcar sobre la superficie de treball, bolejar de nou i posar dins el bol perquè fermenti. Jo vaig deixar la massa tota la nit a la nevera.

Per formar els pans, s'ha de dividir la massa en dos i deixar 15 minuts de repòs perquè després ens sigui més fàcil formar les peces. Jo els he fet en forma de bâtard i els he posat dins d'un cistell de fermentació, que tot i ser més gran que els pans, ajuda a que aguantin la seva forma. Els tapem amb un drap i els posem dins d'una bossa de plàstic. Jo he fet la segona fermentació també a la nevera per allargar-la i han d'estar fins que augmentin de mida gairebé dos terços del volum inicial.




Per coure, s'ha de treure una estona abans de la nevera (hi ha qui el posa directament al forn) i a forn prescalfat al màxim a 250ºC amb aigua en una safata perquè faci vapor.

Abans de posar-lo al forn, s'ha de pintar amb aigua, posar sèsam al gust per damunt i fer la grenya a la zona central del pa.

I cap al forn, els primers deu minuts al màxim i després, s'ha de baixar a 230ºC i treure la safata d'aigua i obrir una mica la porta del forn perquè surti el vapor. Més o menys s'ha de deixar uns 50 minuts o fins que tinguin el color daurat que ens agradi.

Abans de tallar, ha d'estar fred totalment, o sigui que han de passar, al menys, unes cinc hores.

No sé si em tornarà a sortir igual, però ara mateix, encara ploro d'emoció!!!

*Cada farina es comporta diferent així que els temps de pastat són orientatius.

** Els temps de fermentació depenen de la temperatura, per tant també variaran segons l'ambient i l'època de l'any.



I per degustar aquest aromàtic pa, una cançó deliciosa.


El meu radar

Portem massa temps a casa tancats.
L'hivern era fred i s'ha fet molt llarga.
Estén els malsons, deixa'ls assecar.
Que m'han dit que aquest Sol tot ho pot curar.
Tant se val que t'hagin fet molt de mal.

No em sembla una idea gaire brillant.
Quedar-se dins d'aquest pou empotrat.
Aixeca't que sense tu estic perdut.
Tu ets el meu radar que detecta
quan hi ha persones dolentes al voltant.

Deixa que el món sigui un lloc més clar.
Deixa que tothom et vegi brillar.
Fes que el meu món sigui molt més clar.
Deixa que et pugui tornar a mirar.


Deixa que el món sigui un lloc més clar.
Deixa que tothom et vegi brillar.
Fes que el meu món sigui molt més clar.
Deixa que et pugui tornar a mirar.

(Quart Primera)






TEXTO O DESCRIPCION