dimecres, 6 de maig de 2015

Salmorejo d'espàrrecs de marge. Benvingut bon temps.








"Allò evident mai es veu
fins que algú ho expressa amb senzillesa."

(Kahlil Gibran)




Com vaig prometre, segueixo amb les receptes bones, fàcils, saníssimes i aptes per dieta -sempre i quan no la guarniu molt-. La segona entrega és una deliciosa crema que pot ser completament light o una mica més contundent si hi afegiu una mica de pa cruixent, torradet a la paella amb una mica d'oli d'oliva (i si el pa és fet a casa, ni us explico, com de bona queda aquesta recepta).

El que em porta a...

[Falca publicitària: 

Quantes vegades has pensat fer pa a casa, però la falta de temps t'ha tirat enrere? Saps que només amb les mans, aigua, farina i llevat, i dedicant només uns deu minuts de pastat, pots fer molts tipus de pa? Amb aquest primer curs de fer pa a casa, el més bàsic, entraràs en el món del pa, un món que crea addicció i que farà que et quedis bocabadat davant del forn, mentre el pa creix i aquella massa feta amb tant pocs ingredients es converteix en una cosa meravellosa. 




Aigua, farina i llevat per fer una fantàstica Fougasse de chili i orenga, unes barretes tipus baguettes ideals per esmorzar, un deliciós pa de motlle i un sorprenent pa de quinoa, recepta d'aprofitament. T'animes?

Preu: 30 euros. Apunta't a martabaldrica@gmail.com ]



I acabada la falca, segueixo amb la recepta. La idea la vaig treure del blog Con un par de guindillas, mentre buscava una recepta per robar-li pel repte dels AsaltaBlogs. Finalment vaig endur-me la Mostassa, però no em vaig poder resistir a endur-me també aquest original salmorejo, que, ara que ve la calor, és ideal.

A part, i tornant a la idea de que sigui una dieta light, a diferència del clàssic salmorejo, és així de cremós gràcies a l'ou dur -proteïna apte en una dieta- i no al pa.



Per fer aquesta recepta per a dues persones, es necessiten els següents ingredients:

  • 1 manat gran d'espàrrecs de marge
  • vinagre de vi Cabernet Sauvignon
  • 100 ml d'oli d'oliva verge
  • 1 ou dur
  • 1 all
  • sal i pebre
  • pa 


Per fer la recepta, en primer lloc, s'ha de netejar els espàrrecs, traient la part més fibrosa i reservant les puntes. S'han de posar amb aigua bullent i escaldar-los uns minuts fins que perdin la seva duresa. I deixem que es refredin.




A part, s'ha de coure un ou dur, sense que el rovell qualli del tot, sinó que quedi cremós. Jo el vaig deixar uns 8 minuts. I el deixem refredar.




Llavors, s'ha de posar a la batedora els espàrrecs, l'ou dur, l'oli d'oliva verge i la sal, el pebre i el vinagre, al gust i triturar fins que quedi una crema fina. Podeu passar-la pel colador o no, a mi no em va caldre. I si us queda molt espès i voleu aclarir-la una mica, podeu afegir una mica de l'aigua de cocció dels espàrrecs.




En una paella, s'ha de torrar uns daus de pa amb una mica d'oli i després, les puntes d'espàrrecs que havíem reservat.




Per servir, només una mica de pa i espàrrecs pel damunt i a gaudir!




És una crema saludable, vistosa i que segons com serviu pot ser un aperitiu perfecte.




I avui, per arrodonir la recepta, Joan Colomo.


Ens mira la gent

No sé per què ens mira la gent
si no volem mal a ningú
Potser hem fet quelcom malament
Potser això no és massa comú
Farem com si no passés res,
no hi ha necessitat de fer sang
Si alguna cosa he après
és que tots estem bruts en fang

No sé per què ens mira la gent
si estan igual de penjats
Perquè semblen tan insolents?
Potser és que estan enfadats
Que se'n vagin a prendre pel sac
però que no s'ho preguin malament
Aquesta cançó no és un atac
només són quatre acords tocats malament

(Joan Colomo)






TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 2 de maig de 2015

Salmó Teriyaki amb salsa cremosa de Sriracha. Yummy.






"Si te sientas en el camino,
ponte frente a lo que aún has de andar
y de espaldas a lo andado."

(Dita popular japonesa)




Si alguna cosa m'he afartat de menjar els últims dies i, curiosament, és l'ingredient del que menys receptes he penjat al blog, és el peix.

Puc dir que em fascina i, com més m'agrada és a la planxa o al forn, sense més complicació, ja que per ell mateix, si és fresc, és clar, és extraordinari.

Però hi ha peixos que, vestits, queden d'allò més bé. I un dels que més m'agrada és el salmó, ben disfressat amb una salsa teriyaki i una mica engalanat amb una salseta boníssima de sriracha [a qui no li agradi el picant, pot prescindir d'aquesta última salsa (o posar-ne molt poca, dóna un punt deliciós)].



Diu la web wikipèdia que la paraula Teriyaki deriva de la paraula "Teri", que es refereix al brillant que la salsa dóna al plat i "yaki" que es refereix al mètode de cuinar-lo.

La salsa Teriyaki és potser una de les salses que més es fan servir a la cuina japonesa i que es fa preparant un marinat per l'ingredient principal i després, cuinant-lo amb ell. En realitat és una tècnica culinaria que consisteix en cuinar els aliments en una salsa dolça, ja sigui al forn o a la planxa i aquesta salsa, té com a elements principals la salsa de soja, el mirin, el sucre i el sake.

Teriyaki significa, literalment "glassejar" i és adequada tant per carn com per peix, especialment si són peixos una mica greixosos, com el salmó o la tonyina.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Pel salmó teriyaki:
  • 4 filets de salmó
  • 2 cebes  verdes tendres 
  • llavors de sèsam
  • 1/2 tassa de salsa de soja
  • 1/2 tassa d'aigua
  • 3 cullerades de sucre morè
  • 3 cullerades de mel
  • 3 alls
  • 2 1/2 culleradetes de gingebre ratllat
  • 1 1/2 culleradeta de suc de llimona
  • 1 1/2 cullerades de Maizena
  • arròs

Per la salsa cremosa de Sriracha:
  • 1/2 tassa de maionesa casolana
  • 2-3 cullerades de Sriracha
  • 1 1/2 cullerada de llet condensada


Per fer la salsa cremosa de Sriracha, només s'ha de barrejar la maionesa -si pot ser feta a casa, millor, la salsa de Sriracha -al gust (proveu-la abans, perquè és bastant picant)- i la llet condensada que donarà un punt de dolçor molt adequada a la salsa. I ja es pot reservar a la nevera.




Després, s'ha de preparar la salsa Teriyaki posant en un cassó, la salsa de soja, el sucre morè, el gingebre, els alls, el suc de llimona, la mel i 1/4 de tassa d'aigua i dur a ebullició a foc lent. 




A part, amb l'altre 1/4 de tassa d'aigua, s'ha de desfer la Maizena i afegir-ho a la salseta, sense deixar de remenar fins que espessi el suficient perquè quedi cuberta la part de darrera d'una cullereta sense que s'escorri. I deixar refredar.




A part, s'ha de tallar el salmó en filets allargats d'uns dos o tres dits d'amplada i posar en una safata on els cobrirem amb la salsa Teriyaki i deixarem marinar, al menys, durant 30 minuts, girant-los als 15 minuts.




Passat aquest temps de marinat, s'ha de coure el salmó o bé al forn i bé a la planxa. Jo els he cuit al forn, durant uns 15-20 minuts a forn prescalfat a 180º-200º.

Mentre es cou, s'ha de preparar un arròs blanc, que s'ha d'amanir amb sal i pebre, una mica d'oli i la part verda de les cebes tendres.




Per servir, un bol d'arròs, cebes verdes tallades a rodanxetes, el salmó, una mica de sèsam pel damunt i la salsa de Sriracha.




Avui acabo amb els Chemicals Brothers i el seu ball del salmó. ;)


The Salmon Dance

"Hello boys and girls.
My name is FatLip,
and this is my friend, Sammy the Salmon.
"What do.
Today we're gonna teach you some fun facts about salmon
in a brand new dance."

Let me introduce to you a brand new dance
I know you gonna love it if you give it one chance
Its not complicate, its not too hard
You don't even have to be a hip-hop star!
See anyone can do it, all you need is style
Listen up, peep gang, Imma show you how
Put your hands to the side, and silly as it seems
and Shake your body like a salmon floating up stream

I float up stream
You know how we do it
You know how we do it again

"All my peeps spend part of their life in fresh water and part
of their life in salt water".

"Wow, very interesting"

"We change round a coupe of days after spawning, then we die."

When I first did the salmon all the people just laughed
They looked around and stood like I was on creck
I heard somebody say out loud
"What the f*** is that? This n****'s dancing like a fish, while
he's doing the snap"
But the more I kept doing it, the more they were feeling it
Then I heard some bitches saying "that n****'s killing it"
By the end of the night, everyone was on my team

And the whole club was dancing like a salmon floating up stream!

I float up stream
You know how we do it
You know how we do it again

"Most of our friends find there home waters by sense of smell,
which is even more keen than that of a dog or a bear."

"Wow."

"My family also rely on ocean currents, tides, the gravitational
pull of the moon."

"The moon? Fish pay attention to the moon?! Wow. Who knew?"

I float up stream

"Did you know..."

"What?"

"...That I could go to Japan?...and back."

"You're kidding me? Amazing. Geez."

"Polluted water can kill both baby salmon that are developing
and the adult salmon that are on their way to spawn."

"Wow, what a shame. What a shame. Huh."

"Wow"

"Hey, kids, give it up for Sammy the Salmon
and his amazing salmon dance.
Huh, what ya say?
Alright. Who's hungry?"

(Chemical Brothers)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 29 d’abril de 2015

Terrina de pit de pollastre, tomàquets secs, gingebre i alfàbrega. Ambaquesta recepta, obro nou apartat de plats aptes per dieta.






"Vaig començar una dieta,
vaig tallar amb les begudes i el menjar pesat, 
i en catorze dies havia perdut dues setmanes."

(Joe E. Lewis)




Tenir un blog de cuina, pot acabar passant factura, i més a algú que com jo, està habituada a fer dieta, al menys, un parell de vegades l'any.

Però tenir un blog de cuina,té molts avantatges, com, per exemple, que fer dieta no sigui avorrit.

Si una cosa em fa especial il·lusió és que la gent que estimo segueixi el meu blog, per això, les seves propostes sempre són benvingudes. Sobretot quan són tan bones idees.

Crec que un 90% de la població -sense comptar tots aquells que són genèticament privilegiats i poden menjar tot el que vulguin sense notar-ho-, quan ve la calor, intenta menjar una mica més sa que durant l'hivern, així que amb aquesta recepta obro un nou apartat de recepta.

Mònica, Gemma i Natàlia, aquí va la primera recepta. Deliciosa i saníssima.



Aquest Sant Jordi, la mare m'ha regalat el llibre "De la tierra al cielo", dels televisius germans Torres.

Per qui no els conegui, són dos germans bessons amb una llarga trajectòria professional que passa per cuines com les d'Alain Ducasse, Le Jardin des Sens, Plaza Athénée o Akelarre, en el cas del Sergio Torres i per les de El Racó de Can Fabes, Neichel o Philippe Rochat, en el cas de Javier Torres. Actualment, regenten el Restaurant Dos Cielos, que compta amb una estrella Michelin i que es troba a la planta 24 de l'Hotel Melià Barcelona Sky, així com el Restaurant Eñe, a Sao Paulo.

Si teniu ocasió, fullegeu aquest llibre, que porta com a subtítol: "Deliciosas recetas con los mejores productos de la gastronomía española"; està ben ple de bones receptes.



Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


  • 2 pits de pollastre
  • 50 gr de tomàquets secs
  • 5 gr de gingebre fresc
  • 60 gr d'alfàbrega fresca (+ fulles petites)
  • escarola
  • tomàquets cirerols variats
  • ciboulet
  • 100 ml d'oli d'oliva suau
  • sal i pebre


En primer lloc, s'ha de netejar bé els pits de pollastre, obrir-les amb compte en forma de llibre i salpebrar. 

Si heu comprat els tomàquets secs, secs, s'han d'hidratar amb aigua tèbia durant uns 15 minuts. Jo vaig comprar-los ja hidratats amb oli.

I ja es pot muntar la terrina. Per fer-ho, s'ha de posar al damunt de cada pit de pollastre, el tomàquet sec, 4 fulles d'alfàbrega per pit i en un dels extrems, una mica de gingebre fresc ratllat -la resta d'alfàbrega, servirà per fer un oli-.




Llavors, amb molt de compte, s'ha d'enrotllar cada pit de pollastre, posar-lo al damunt de paper film i enroscar els extrems, fent-lo girar sobre ell mateix.




La recepta original diu que s'han de coure, amb el paper film, a 55ºC, durant 10 minuts i deixar atemperar. Jo vaig deixar coure les terrines uns 25 minuts i no va quedar gens sec, al contrari, del centre una mica rosat, així que segons la mida, aneu provant.




A part, s'ha d'escaldar la resta de fulles d'alfàbrega i triturar amb el turmix amb l'oli. Colar amb el colador més fi que tingueu, i reservar.




Quan el pollastre s'hagi atemperat, s'ha de treure el paper film i tallar a rodanxes gruixudes.




Per servir, s'ha de posar una mica d'escarola, uns cirerols de diferents tipus, ciboulet, i regar tot amb l'oli d'alfàbrega.




És una recepta completament light i completament deliciosa, també. Així que ja sabeu! Podeu gaudir d'allò més, sense preocupar-vos.



I acabo amb una cançó de El último vecino, que a l'Embassa't d'enguany tindrem la sort de veure. 


Antes siempre esperaba

Antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba a que llegaras
aunque fuera tarde.

Y así eran todas mis noches,
y así eran todos mis días
aunque fuera tarde.


Antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba a que llegaras
aunque fuera tarde.

Y así eran todas mis noches,
y así eran todos mis días
aunque fuera tarde.


Antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba sentado en aquella fuente
y tú no lo sabías,
tú no lo sabías que yo...
tu risa cansada...

Antes siempre esperaba...
antes siempre esperaba...
antes siempre esperaba...
a que llegaras aunque fuera tarde.

Y así eran todas mis noches,
y así eran todos mis días
aunque fuera tarde.

Y así eran todas mis noches,
y así eran todos mis días
aunque fuera tarde.

(El último vecino)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 26 d’abril de 2015

Mostassa. He robat la reina de les salses.








"Así que no pierda la oportunidad de instar a un principio práctico,
por pequeño que sea,
porque es maravilloso cómo a menudo
en este tipo de asuntos,
el grano de mostaza germina
y las raíces de sí mismo."

(Florence Nightingale)




I ràpidament, el mes d'abril se'n va. I com cada últim diumenge de mes, un grup de bloggers entrem a una cuina i "robem" una recepta. Aquest mes, assaltem la cuina d'un dels "lladregots" més actius del grup, el Capitán Rábano, de Con un par de guindillas.

Un plaer entrar a la seva cuina i endur-me una recepta, tot i que he de reconèixer que aquest mes, trobaré a faltar les seves croquetitzacions.

La veritat que aquest blog és un luxe, només dir-vos que va ser un dels guanyadors dels Bloggeros Cocineros, al 2011 -per qui no ho conegui, és un concurs que organitza el Canal Cocina-.

I tinc vàries coses en comú amb ell. Adorem les guindilles -per això he escollit una recepta una mica picant-, i som addictes al Canal Cocina.

I com ell mateix explica (i m'encanta com s'ha definit): "...No soy periodista, no soy cocinero, no soy informático. Soy un tipo con aficiones que tiene a su alcance una herramienta con la que contar cosas..."

I com la definició és el seu blog. Senzill, fresc, interessant i ple de delicioses propostes totes elles amanides amb un bon toc d'humor.

Un plaer.



Jo no sé vosaltres, però us puc assegurar que, per mi, la mostassa és una de les millors salses que hi ha. Tot i que, com tot, hi ha mostasses i mostasses. Jo sóc addicte a la Mostassa de Dijon. La trobo senzillament deliciosa.

La única complicació pot ser trobar les llavors de mostassa, però la resta és bufar i fer ampolles. Jo les vaig comprar a una herbolària, cutre, cutre, així que imagino que totes en tindran.

I una vegada tingueu la recepta per la mà, només queda jugar amb els aromes. Aquesta és la recepta base.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • 55 gr de llavors de mostassa
  • 80 ml de vinagre de cava rosé (o blanc)
  • 80 ml de vi blanc sec
  • 1 cullerada sopera de xarop d'erable (o mel)
  • 1 culeradeta de cúrcuma
  • 1/2 culleradeta de sal


És una recepta fàcil, però que requereix paciència.

En primer lloc, s'ha de posar les llavors de mostassa en un bol i amanir-les amb el vinagre, el vi blanc, el xarop d'erable (o la mel), la cúrcuma i la sal.




Aquesta barreja s'ha de tapar amb paper film i deixar reposar a la nevera, durant 3 dies, a la nevera.




Passats els tres dies, s'ha de triturar tot molt bé amb un turmix.




S'ha de guardar en un pot hermètic i conservar a la nevera.

La mostassa casolana, es pot conservar durant un parell de mesos a la nevera, tot i que no crec que us duri tant, al menys, a casa, us garanteixo que no ho farà.





I per la mostassa, res millor per acabar que un tema de Señor Mostaza.


Bipolaridad

Eres tan moderno y tan antiguo a la vez,
como el fax y el teletexto,
como una pulsera anti-estrés.

Eres un encanto de persona y también,
una bestia antisocial,
una curiosa forma de ser.

Eres lo que todo el mundo querría ser
y lo que nadie soporta,
y todo el mundo lucha por encontrar.

Eres lo que todo el mundo quiere tener,
y lo que a nadie le importa,
y todo el mundo lucha por encontrar
se muere por encontrar.

Eres cuatrocientas mil cosas a la vez,
no te entiendo y te comprendo,
te soporto y te odio a la vez.

Eres lo más tierno que he podido encontrar,
una roca impermeable con una mirada glacial.

Eres lo que todo el mundo querría ser
y lo que nadie soporta,
y todo el mundo lucha por encontrar.

Eres lo que todo el mundo quiere tener,
y lo que a nadie le importa,
y todo el mundo lucha por encontrar
se muere por encontrar.

La la la, la la la, la la la.

(Señor Mostaza)







TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 21 d’abril de 2015

Roasted red onion and Gorgonzola galette. Delicious.







"La simplicitat
és la major sofisticació."

(Leonardo Da Vinci)




No és la primera vegada que faig una recepta de la Sarah Graham, i és que són d'una simplicitat exquisida i d'uns sabors indescriptibles.

La primera va ser una excel·lent crema de batata rostida i llet de coco [Roasted sweet potato and coconut soup], amb un punt picant, que em va enamorar.

Aquesta vegada, m'he endut de la seva cuina, una increïble galette.



Com ella bé explica, les galettes no són altre cosa que una coca/pastís salat, lliure. No hi ha cap necessitat de col·locar tots els ingredients de manera perfecte. La seva complicació acaba amb la paraula "galette", la resta és divertir-se i improvisar. Com més rústica quedi, millor.

És una recepta que demana a crits ser compartida i una bona copa de vi. Ara que comença la calor, qui es resisteix a un sopar a l'aire lliure, amb amics, bon vi, i converses interminables? Jo no.

El post d'avui és pura diversió, així que pels més interessats que vulguin saber l'origen de la galette, i més informació, podeu veure-la a la recepta de Galette de carbassa i brie, que vaig fer fa mesos.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per la massa de la galette:

  • 140 gr de farina de rebosteria
  • 70 gr de mantega freda (a cubs)
  • 1 ou
  • 2-3 cullerades d'aigua
  • 1/2 culleradeta de farigola seca
  • sal i pebre

Pel farcit:

  • 1 cullerada d'oli d'oliva
  • 1 cullerada de mantega
  • 2 cebes morades grans
  • 1 culleradeta de sucre
  • 1 culleradeta de sal
  • Gorgonzola (o blau cremós) al gust
  • branca de romaní o fulles d'alfàbrega fresques


És una recepta molt fàcil de fer.

En primer lloc, s'ha de barrejar tots els ingredients de la massa, excepte l'aigua, si teniu, amb màquina de pastar, com la KitchenAid, en el meu cas, o amb la mà, fins a obtenir una massa de consistència semblant a les molles de pa.




Llavors, s'ha d'afegir l'aigua, de mica en mica, fins que el conjunt sigui una massa aspre i es pugui formar una bola, que s'ha de cobrir amb paper film i deixar refredar a la nevera durant, al menys, 10 minuts.




Mentre, es pot anar preparant el farcit.

S'ha de tallar la ceba morada a trossos més aviat petits i sofregir amb la sal, el sucre, l'oli d'oliva i la mantega, a foc mig-alt, fins que quedi lleugerament daurada, aproximadament un 15 minuts. 




Quan la ceba estigui feta, s'ha de posar a escórrer i mentre, ja es pot posar a prescalfar el forn a 170ºC.




I mentre aquest s'escalfa, s'ha d'estirar la massa que hem preparat, entre dos fulles de paper vegetal perquè és una mica enganxosa, fins a obtenir un gruix de mig centímetre, aproximadament.

Ha de ser el més rodó possible, la podeu fer a ull, o simplement estirar i després tallar-ne un cercle.




Llavors, traiem un dels papers de forn i omplim gairebé tot el cercle, deixant un marge d'uns 3 cm, amb la ceba que teniem refredant. Al damunt, s'ha d'anar posant trossos de gorgonzola, al gust i unes branques de romaní, o fulles d'alfàbrega fresques, el sabor que més us agradi, que al treure del forn enretirarem.





Quan estigui el farcit col·locat, només queda anar aixecant i doblegant els costats, pressionant bé.




El següent pas és que la galette reposi i la pasta que acabem de manipular es refredi bé, per això s'ha de posar en una safata i posar-la al congelador, durant uns 10 minuts.

I cap al forn, a 170ºC, durant uns 20-25 minuts o fins que la massa sigui ben daurada.






I com sempre, per cada sabor em ve de gust una cançó, i per aquesta coca salada, m'ha vingut al cap una cançó de Milow.


You don't know

Sometimes everything seems awkward and large
imagine a Wednesday evening in march
future and past at the same time
I make use of the night start drinking a lot
although not ideal for now it's all that I've got
It's nice to know your name

You don't know you don't know
you don't know anything about me

An ocean a lake I need a place to drown
let's freeze the moment 'cause we're going down
tomorrow you'll be gone
You're laughing too hard this all seems surreal
I feel peculilar now what do you feel
do you think there's a chance that we can fall


You don't know you don't know
you don't know anything about me
what do I know I know your name
You don't know you don't know
you don't know anything about me anymore

I gave up dreaming for a while
I gave up dreaming for a while

I've noticed these are mysterious days
I look at it and like a jigsaw puzzle and gaze
with wide open mouth and burning eyes
if only I could start to care
my dreams and my Wednesdays ain't going nowhere
baby baby baby you don't know

You don't know you don't know
you don't know anything about me
what do I know  I know your name
You don't know you don't know
you don't know anything about me 

(Milow)






TEXTO O DESCRIPCION