dimecres, 2 de gener de 2019

Red Velvet Cake, per un 2019 ple de colors!





"Només una cosa torna un somni impossible:
la por a fracassar."

(Paulo Coelho)


I ja estem al 2019. Com si res. I per un blog, la primera recepta és com el primer anunci després dels raïms. Jo, a més a més, el tenia bastant abandonat, així que la tornada vull que sigui sonada. Com el meu començament d'any.

Aquesta cap d'any vam reunir a casa a un grup de bons amics i vam fer un sopar Cluedo inspirat en els anys 30. Tot i que hi haurà qui no sap de què es tracta un sopar així, estic segura que gairebé tothom, en algun moment o altre haurà jugat al Cluedo. Doncs bé, en un sopar així el joc pren vida i cadascú té un dels personatges. L'ambientació és important i part de la mateixa, n'és el sopar. El menú va ser clàssic i el postre un pastís Red Velvet deliciós. I nosaltres? Guapíssims, no?




Així que la meva proposta per començar un 2019 ple de colors és aquest pastís. La foto no és meravellosa, però hi ha coses que no poden esperar i aquest pastís era massa bo com per deixar a tothom salivant mentre buscava la foto perfecte, així que "real como la vida misma".

I amb el post igual. Podria començar a fer reflexions i enumerar propòsits com sé que molta gent fa, però improvisar no està malament, i viure menys. Així que avui, directa a la recepta, inspirada en la de l'Alma Obregón (els seus pastissos mai fallen).

Feliç 2019 a tots i espero que us agradi la recepta, si més no, que us sorprengui!



Pel pastís "Red Velvet" es necessiten els següents ingredients:

Pel pa de pessic (tres motlles de 20 cm):

  • 180 ml d'oli d'oliva suau
  • 480 gr de sucre
  • 3 ous
  • 3 cullerades de cacau sense sucre
  • colorant en pasta vermell
  • 4 culleradetes de pasta de vainilla
  • 375 ml de llet sencera
  • 3 culleradetes de suc de llimona
  • 450 gr de farina
  • 1 1/2 culleradeta de bicarbonat
  • 3 culleradetes de vinagre blanc

Per farcit i decoració:

  • 250 gr de mantega
  • 300 gr de sucre glas
  • 250 gr de Philadelphia


En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC i preparar els motlles pintant-los molt bé amb la mantega. Jo només tinc un motlle fi de 20 cm, així que he anat fent un pa de pessic darrere l'altre.

Mentre el forn s'escalfa, s'ha de posar la llet en un got i afegir el suc de llimona, deixant reposar uns 8 minuts, i tamisar la farina amb el cacau.

Per començar a fer el pa de pessic s'ha de batre bé el sucre amb l'oli i els ous fins a tenir una massa esponjosa i, després, anar afegint la farina i el cacau, alternant amb la llet.

En un got s'ha de barrejar el vinagre amb el bicarbonat i quan comenci a fer bombolles a la massa i, finalment, s'ha d'afegir el colorant vermell en pasta i la vainilla. En principi podeu anar afegint les quantitats de colorant segons la intensitat que volgueu, però pinta molt, així que aneu afegint a petites quantitats.

La massa s'ha de repartir en tres motlles, jo com només tinc un ho vaig repartir en tres bols i vaig anar fornejant mica en mica. Ha de coure uns 30 min, depenent de la potència del vostre forn. Per comprovar si està fet o bé punxeu amb un escuradents o mireu si els voltants del pa de pessic s'han començat a separar del motlle.

Abans de desemmotllar s'ha de deixar refredar una mica i una vegada fora del motlle, deixar refredar del tot al damunt d'una reixeta. Recomano un motlle separable ja que facilita molt la feina.

Mentre es refreden les bases del tot, es pot fer la crema de formatge que farcirà el pastís i decorarà. 

Primer, s'ha de tamisar el sucre i batre'l amb la mantega a velocitat màxima fins que s'integri bé. I, quan la barreja sigui blanca i esponjosa, s'ha d'afegir el formatge que ha d'estar fred de nevera i seguir batent, primer a velocitat baixa i després anar augmentant fins que la barreja estigui ben cremosa. Com més la batem, més consistent serà.

Per muntar el pastís, primer s'han d'igualar les bases a la mateixa alçada. Si teniu una lira igualadora de pastissos genial, sinó amb paciència i un bon ganivet.

Llavors s'ha de posar una base, capa de farcit i altre vegada el mateix. 

I per acabar, s'ha d'aplicar una fina capa de la crema (es diu "sujetamigas") pel damunt i pels laterals i refrigerar a la nevera durant uns 30min. Això és un pas fonamental per un bon acabat.

Passat aquest temps, s'ha de treure el pastís de la nevera i cobrir novament amb una capa, aquesta vegada més gruixuda, de crema...i a partir d'aquí allà la vostra imaginació.

Com el meu pastís era per un sopar Cluedo que vam fer per cap d'any, vaig decorar de manera "antiga" i vaig afegir purpurina comestible i piping gel amb colorant per simular sang...






Banda sonora d'avui: una cançó deliciosa de Fréro Delavega que vaig descobrir uns dies abans d'acabar el 2018.


Le coeur d'éléphant

Au delà des orages, je pars en voyage
Mon âme au vent, le coeur éléphant
Je suis parti d'ici pour rencontrer la vie
Être vivant énormément
Sur les épaules des géants, le coeur éléphant
Voir au delà de nos vies

Posé sur un rocher, se laisser aller.
A pas de géants, le coeur éléphant
On pendra notre temps pour découvrir la vie
Aimer les gens, énormément
Sur les épaules des géants, le coeur éléphant
Voir au delà de nos vies, le coeur ébahit
Goûter la voie lactée, le coeur léger, le coeur léger

Je mettrais tout mon poids pour faire pencher la vie du bon côte, le coeur léger
Voir les un comme les doigts d'une main qui construit pour toi et moi, nos utopies
J'ai le coeur éléphant, énormément, j'ai le coeur éléphant

Au delà des orages, je pars en voyage
Mon âme au vent, le coeur éléphant
Je suis parti d'ici pour rencontrer la vie
Être vivant

(Fréro Delavega)





TEXTO O DESCRIPCION



divendres, 21 de desembre de 2018

Fins que no hi ha galetes, no és Nadal. Joyeux Noël!




"La nit de Nadal
el bosc s'engalana;
els avets s'estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.

Una soca vella
no pot afegir-s'hi
i diu amb tristor:
-Jo ja no sóc bona
per res, no tinc branques.

Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngel que diuen:
-Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!

(Joana Raspall)


A casa, sempre s'ha celebrat molt el Nadal. Jo, no puc dir que sigui fan de les festes, però si de moltes de les tradicions que des de petita recordo amb il·lusió. Com la olor de galetes escampant-se per tota la casa uns dies abans de Nadal, la olor del caldo i del pollastre mentre s'emboliquen els regals que deixem sota l'arbre la Nit Bona, fer els canelons, el tortell de reis...

Aquest any el Nadal el passo a França, però no podia deixar de fer, i compartir, les galetes de Nadal. Segur que no són tant bones com les que fa la meva mare, però la recepta li he demanat a ella, així que ho hauré intentat…


Per fer les galetes (la recepta original diu que per unes 70, tot i que dependrà del motlle que feu servir) es necessiten els següents ingredients:

Per les galetes:
  • 400 gr de mantega
  • 150 gr de sucre
  • 50 gr d'ou
  • 600 gr de farina fluixa
  • un pessic de sal
Pel glacejat:
  • 30 gr de clara d'ou
  • 150 gr de sucre glaç

La recepta, com qualsevol recepta de galetes és tant senzilla que la podeu fer sense l'ajuda de cap robot de cuina, el que no vol dir que no el pugueu fer servir.

Primer s'ha de barrejar tota la mantega, que ha de tenir consistència de pomada, enèrgicament, fins obtenir una pasta llisa i sense grumolls i, després, només s'han de barrejar tots els ingredients fins que sigui una massa homogènia. Primer, afegint l'ou, i després la farina i la sal.

Una vegada llesta, s'ha d'aplanar la massa, tapar bé amb paper film i deixar a la nevera perquè endureixi.

Per treballar-la i poder tallar les formes sense problemes, s'ha d'enfarinar la taula i el corró.

S'ha de fer una làmina d'un gruix, aproximat, de mig centímetre.

Si veieu que de treballar la massa, aquesta es calenta massa, torneu a la nevera fins que sigui freda de nou, ja que si no se us farà molt difícil de tallar. Jo he fet servir uns talla-pastes molt fins i necessitava la massa ben freda.

Mentre donem forma a les galetes, s'ha de prescalfar el forn a 170ºC.

Depenent del gruix i mida de les galetes les haureu de tenir més o menys temps. La recepta diu 20 minuts, però en el meu cas, tenint en compte que les galetes no eren molt grans i que he posat l'aire al forn, amb 10 minuts n'he tingut prou. Sempre podeu guiar.vos pel color i daurat de les galetes...

Per refredar-les el millor és col·locar-les sobre una reixa de forn.




Una vegada fredes s'han de decorar amb el glacejat que es fa batent la clara d'ou amb el sucre glaça fins a obtenir una pasta llisa i brillant, sense grumolls.

I a decorar al gust. Grans i petits a donar el seu toc especial!





Per degustar les galetes us proposo una cançó de Nadal.


Noël blanc

Oh, quand j'entends chanter Noël
J'aime revoir mes joies d'enfant
Le sapin scintillant, la neige d'argent
Noël, mon beau rêve blanc.
Oh, quand, j'entends sonner au ciel
L'heure où le bon vieillard descend
Je revois tes yeux clairs, Maman
Et je songe a touts Noëls blancs

La nuit est pleine de chants joyeux
Le bois craque dans le feu
La table est dejà garnie
Tout est prêt pour mes amis
Et j'attends l'heure où ils vont venir
En écoutant tous mes souvenirs
Oh, quand j'entends chanter Noël
J'aime revoir mes joies d'enfant
Le sapin scintillant, la neige d'argent
Noël, mon beau rêve blanc.

Oh! quand j'entends sonner au ciel


Deixo la lletra sencera, però deixo el vídeo de la versió de Laura Pausini, que no està mal.




TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 21 de novembre de 2017

Cargol treu banya, que la salseta és picant!





"Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l'herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: <<Cargol, treu banya!>>
mig em moro de poruc.

(Josep Carner)
 

L'altre dia vaig preparar cargols per primera vegada a la vida. Feia temps que ho tenia pendent, i no perque m'agradin especialment. De fet, més aviat poc. Només sóc fan de la salseta picant que a vegades els banyen. Ni tant sols era concient de la feina que porta fer-los si segueixes tot el procés.

Si bé és cert que a la majoria de mercats els venen purgats, si els colliu pel vostre compte els haureu de purgar durant una setmana, aproximadament, perquè, segons he llegit, eliminin qualsevol resta de herbes que poden ser indigestes per una persona. Per això, se'ls ha d'alimentar només amb farina; volem que eliminin residus, però no que perdin pes. He de reconèixer que la primera vegada que vaig llegir-ho, vaig riure i tot.

Una vegada purgats, o si els he comprat amb la feina feta abans de començar a cuinar-los, s'han de rentar bé, desbabar-los, rentant-los amb aigua freda i deixant en remull unes quantes vegades, fins que l'aigua surti clareta.

Durant aquest procés, comprovareu un parell de coses: la primera, la quantitat de vegades que defequen i, la segona, que lents, lents no sembla que ho siguin.

La lentitud del cargol tothom la coneix. La fama la té. I, de fet, bastant merescuda, ja que camina a una velocitat que oscila entre els 2,8 i els 13 mil.límetres per segon, el que suposa que camina mil vegades més lentament que l'home.

Aquest animal es mou gràcies a una sèrie de contraccions musculars ondulatòries que recorren la cara inferior del peu. El peu, que és la seva única part visible, es mou d'una manera molt complexa i continua que el permet avançar. I, per això, d'una manera lenta però segura, pot inclús desafiar la llei de la gravetat.

Però, no és l'home mil vegades més gran? I dic mil per comparar amb les vegades que la velocitat del cargol és menor que la de l'home...comproveu-ho vosaltres mateixos...jo havia d'estar molt atenta de que no s'escapés ningún.

En fi, que fer cargols és entretingut. Però jo vaig deixar-me dur per la recepta, anar tastant, anar afegint, i el resultat va ser excel.lent...una salsa deliciosa que al dia següent va permetre un arròs espectacular.


Per fer aquests cargols es necessiten els següents ingredients: 

  • 300 gr de cargols bovers (i per coure'ls: 1 ceba tendre, 4 alls, pebre en gra, llorer, romaní i sal)
  • 2 tomàquets madurs  
  • 1 ceba tendre
  • 1 pastanaga 
  • 3 bitxos
  • 3 alls + 2 per la picada
  • xerès dolç
  • cacau pur
  • 5 ametlles
  • 5 avellanes
  • anís estrellat
  • pasta seca de tomàquet (marroquí)
  • aigua de la cocció dels cargols
  • un polsim de comí
  • sucre moscovat
  • pebre d'espelette
  • romaní      
  • oli d'oliva verge
  • sal i pebre 

Primer de tot, una vegada ben nets i tots fora de la closca, s'ha de començar a coure els cargols. S'ha d'aconseguir que quedin tots ben sortits perquè la carn es cogui bé i després sigui fàcil de treure i per fer-ho se'ls ha d'enganyar. Per fer-ho, s'han de posar en una olla amb força aigua freda, amb la ceba tendra tallada a trossos, el llorer, els alls, el pebre i una bona branca de romaní i posar-los a foc ben suau, al mínim. El procés de cocció no és ràpid -bé, ja he dit que la rapidesa/lentitud és força subjectiva-, ja que ells han de creure que no els estem bullint, sinó s'amaguen.

Quan bulli l'aigua han de coure uns 45min o 1 hora, més o menys. 




I mentre, podem fer el sofregit. Primer s'ha de sofregir la ceba i la pastanaga tallada el més petit que pogueu, els alls picats i els bitxos sencers (per poder apartar-los després). Aquesta vegada si que és important que ho talleu tot ben petit, ja que si fessim trossos massa grans, no podria entrar bé la salsa dins la closca dels cargols. Mentre es sofregeix s'ha d'afegir la branca de romaní.




Quan sigui tot ben enrossit, s'ha d'afegir el xerès, una cullerada de sucre moscovat i el tomàquet tallat a dauets (sense les pepites) i deixar que cogui. S'ha de posar també l'anís estrellat, al gust, el polsim de comí, el pebre d'espelette, la sal i el pebre i deixer que redueixi una mica. Finalment, s'han d'afegir els cargols que hem colat i cobrir amb aigua de la cocció dels cargols i deixar que espessi la salsa mentre es prepara la picada.




Per fer la picada, s'han de posar els alls pelats, les ametlles, les avellanes, una cullaradeta de cacau pur en pols i picar bé. Quan sigui ben picat tot, s'ha d'afegir una miqueta d'aigua de la cocció i dissoldre bé per afegir a la salseta.

Uns minuts més i ja es poden servir.

Prepareu una bona quantitat de pa...la salsa és irresistible. Com aquesta cançó...


Qué bien que en mi pupilas siga entrando luz del sol,
Qué bien que en mi cerebro se
Produzcan intercambios de información,
Qué a tiempo te pusiste en medio
Qué bien que con mis dedos note el frío y tu calor,
Qué bien que por mis nervios corran impulsos
Que me cuentan que estás en mi habitación
Que no te has ido y que te tengo cerca

No sería lo mismo imaginarte
Que poder estudiarte con detalle.
Usaré cada segundo que pase
Para poner a prueba nuestras capacidades corporales
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos

Y qué genial, qué astuto, qué indecente,
Qué maravillosamente oportuno
El soplo de viento que ha unido, atrevido,
Tu olor con el mío.
Y qué manera de perder las formas
Y qué forma de perder las maneras,
Ya nada importa, el mundo ya se acaba,
No quedará nada,
Disfrutemos de la última cena

No sería lo mismo imaginarte
Que poder estudiarte con detalle.
Usaré cada segundo que pase
Para poner a prueba nuestras capacidades corporales
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos

(Izal) 

 








dilluns, 30 d’octubre de 2017

Estima, menja, viu, brilla. Nutella 100% saludable.





"Si algo he aprendido en mi camino es que con ganas,
entusiasmo, confianza, foco e ilusión
todos podemos reinventarnos,
dar un giro a nuestra vida y a nuestra salud;
para ello solo tenemos que estar alineados con lo que nos dice
alto y claro nuestro corazón."

(Elka Mocker)


A vegades hi ha llibres que cauen, de manera casual, a les teves mans i modifiquen la teva visió de les coses. Segurament perquè apareixen en el moment just, quan estàs preparat pel canvi, quan el desitges. I amb el meu últim llibre de cuina m'ha passat. És diu Ama, come, vive, brilla i l'ha escrit l'Elka Mocker, a qui cito al principi del post.

Ja el títol va fer que em fixés en ell (i l'edició va ajudar, ja que és veritablement maco) i això que a priori no semblava el moment més adequat per fer-ho, ja que després de bastants dies de viatge pel Marroc, vaig tornar malament de la panxa i portava dies gairebé sense menjar.

El cas és que potser per això, i malgrat la panxa, sentia una necessitat de variar els meus hàbits alimentaris, tot i que, la veritat, és que no estaven gens malament. Però necessitava un afegit. I amb aquest llibre, he obert els ulls en vàries coses.

No es tracta de canviar la meva cuina, que considero sana, sinó de millorar certes coses i afegir altres, ingredients absents i saludables.

I la casualitat va fer que portéssim del Marroc gairebé un quilo de dàtils...element imprescindible per la recepta d'avui.


El dàtil és un fruit d’una sola llavor obtingut de la palmera datilera (Phoenix dactylifera). Tot i que té una consistència i un aspecte similar a la fruita seca, no es deixa assecar després collir, sinó que madura i s’asseca al sol a la planta mateix i després es recol·lecta. 
El seu alt valor energètic i nutricional fan que sigui una opció magnífica per recuperar forces després d’una activitat extenuant o per prendre durant un entrenament intens. Per als nens és una bona font energètica i la millor alternativa quan tenen ganes de dolç. Són ideals per substituir llaminadures i dolços diversos farcits de sucres senzills, tan contraindicats per a la salut, sobretot la dels més menuts. El dàtil conté sucres d’assimilació fàcil que són alliberats de mica en mica, cosa que permet que la sensació de sacietat s’allargui més. Són, per tant, una elecció apta per a diabètics, sempre amb moderació.
És un aliment molt calòric, ja que conté molt de sucre (70%), encara que aquesta circumstància no li impedeix que sigui molt valorat per les seves propietats nutricionals.
Aporta principalment hidrats de carboni en forma de sucres simples (glucosa i fructosa); té un elevat percentatge de fibra, un 6% de la ingesta diària recomanada per tassa. Aquesta fibra és insoluble i s’uneix als greixos i al colesterol, i ens ajuda a eliminar-los de l’organisme. Conté força antioxidants naturals, una bona dosi de vitamines i minerals, com, per exemple, vitamines del grup B, vitamina A, vitamina C, potassi, calci, zinc, magnesi, manganès i seleni, que eviten l’oxidació dels àcids grassos i milloren la combustió dels greixos. Conté fitonutrients amb efectes antioxidants que ens ajuden a prevenir l’envelliment i, per tant, a mantenir-nos joves més temps.I el contingut en àcids grassos no passa de l’1% i són cardiosaludables: omega-3, 6 i àcid oleic.
Aquest fruit ajuda en la retenció de líquids, controla el colesterol i la pressió arterial, millora l’estat de les vies respiratòries i té un efecte laxant. També li atribueixen bons efectes sobre l’estrès, els nervis i la capacitat de concentració. És depuratiu, combat l'anèmia, la obesitat i ajuda a mantenir l'aparell digestiu i el cor en bones condicions. Millora la visió, la hipertensió i segons la medicina ayurvèdica, el dàtil forma part del grup dels aliments coneguts com a sàtvics, que són frescos, sucosos, untuosos, nutritius i gustosos. Segurament són els més importants dins de la medicina ayurveda, ja que considera que ajuden a incrementar l’energia mental, l’alegria i el bon humor. Són els més recomanats per aconseguir una bona salut i un equilibri energètic en general.
Per tant, podríem dir que el dàtil ens fan estar de “bon rotllo” i, a més a més, afavoreix un estat de serenitat i claredat. És un aliment fresc, aporta energia, està carregat de nutrients i és deliciós al paladar. Ens permet alimentar l’organisme i mantenir-lo en equilibri energètic, sense necessitat de desgastar-lo.
En fi, que aquesta recepta és un bon exemple de que en els ingredients naturals podem trobar tot el que necessitem per satisfer als més llaminers a la vegada que alimentem les nostres cèl·lules. 



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 250 gr de dàtils tendres
  • 80 ml d'aigua
  • 1 culleradeta de vainilla en pols
  • 17 gr de cacau pur en pols
  • 80 gr de mantega d'avellanes 
  • 1 pessic de sal

Primer de tot es posen en remull els dàtils durant un parell d'hores i, si no teniu feta la mantega d'avellanes es fa triturant avellanes torrades (millor si són de qualitat i les torreu a casa) fins que quedi una crema fina. Al principi sembla que no queda, ja que fins que els fruits secs, fins que no treuen l'oli sembla que no vagin a quedar fins.




Passades les dues hores de remull, s'han de treure els ossos dels dàtils i afegir tots els ingredients a una trituradora. Així de fàcil. S'ha de triturar tot bé durant uns minuts -amb paciència- fins que quedi una crema.

I cap a la nevera, millor si és en un pot de vidre. 

Es pot guardar durant una setmana a la nevera i aguanta perfectament al congelador.



I com els dàtils els vam portar de Marroc, concretament els vam comprar tornant del desert, res millor per acabar aquest post que una de les cançons que vam escoltar dins del 4x4 camí d'Erg Chigaga.


Imuhar

Matinfa, tenessey
Imuhagh tigraw tikma
Ayitma
Yofa anikir
Nikiss sandade
Wadagh nihane

Matinfa, tenessey
Imuhagh tigraw tikma
Imuhagh tigraw tikma id talghuwene ayishrayane

What good is it to have
Free men who sleep in this world of suffering

Wake up, my people
Straighten up, my people
Confront the difficulties of your current situation
A long road awaits you

What good is it to have
Free men who sleep in this world of suffering
Free men suffering shows us that times have changed

(Bombino)






TEXTO O DESCRIPCION