dijous, 21 de juliol de 2016

Those little things... Gelat de romaní {i del Cap de Creus}.





Satisfacciones

La primera mirada por la ventana al despertarse,
el viejo libro vuelto a encontrar,
rostros entusiasmados,
nieve, 
el cambio de las estaciones,
el periódico,
el perro,
la dialéctica,
ducharse,
nadar,
música antigua,
zapatos cómodos,
comprender,
música nueva,
viajar,
cantar,
ser amable.

(Bertolt Brecht)



Hi ha coses que estan fetes per fer-te sentir bé. Coses petites, sense cap importància aparent...

...llibres que et fan posar la pell de gallina i no et deixen sortir de la història ni quan acabes de llegir la última frase...cançons que de cop i volta escoltes i et transporten a un món diferent i replet de felicitat, i somrius...olors que desperten records que vagaven per la teva memòria sense ser conscient de que seguien allà...saltar dins d'una bassa amb botes d'aigua...veure sortir el sol...podria seguir enumerant moments feliços sense acabar...i, com no, i ja que és un blog de cuina, no podia deixar de banda les sensacions creades pels menjars...menjars que només dur-te a la boca et fan ser completament feliç...com el gelat.

I és que tendim a no valorar les petites coses fins que aquestes no hi són. Error. Hi ha coses que, penso, només existeixen per ser gaudides. El món està a la nostre disposició i el desaprofitem. I la vida no es pot rebobinar. Ni parar els bons moments. Ni tallar les escenes que no ens agraden, com a les pel·lícules. Així que només queda seguir gravant i fer de cada escena un moment innoblidable.

Jo, tinc la sort de tenir un bon repartiment a la pel·lícula de la meva vida. Para muestra un botón. Aquí l'equip d'excursionistes improvisats amb qui vaig recollir l'ingredient principal del gelat que avui proposo.




I la recepta no podia ser millor. Perquè? Perquè és de la Sandra i el Xavi, amb qui he tingut la sort de disfrutar de molts moments, màgics, i autors d'un dels millors blogs de cuina que conec: Els Fogons de la Bordeta. 




Per fer aquest deliciós gelat, es necessiten els següents ingredients:

  • 350 ml de llet sencera
  • 200 ml de nata líquida per muntar
  • 3 branques de romaní (+1 per picar)
  • 45 gr de llet en pols
  • 100 gr de sucre
  • 1 cullerada de golden syrup o mel de romaní


Com qualsevol gelat, la seva preparació no té cap complicació, tant si sou dels que teniu geladora, com dels que no.

En primer lloc, s'ha d'aromatizar la llet i per això, s'ha de bullir la llet amb el romaní i el sucre, a foc lent, perquè mica en mica agafi els aromes i el sucre es desfaci bé.

I quan arrenqui el bull, s'ha d'enretirar del foc i deixar que es refredi fins que infusioni bé. De fet, molt millor si deixeu la barreja a la nevera (sense treure les branques de romaní), d'un dia per l'altre.

Així que quan vulgueu fer el gelat, el següent pas és muntar la nata, juntament amb la llet en pols i afegir el golden syrup o la mel i una vegada ben barrejat, s'ha d'integrar també la llet infusionada i unes fulles de romaní ben picades.

I cap a la geladora, si en teniu. Cadascú ja sap com funciona la seva.

Si no en teniu, s'ha de posar la barreja en un tupper i cada hora, aproximadament, aneu traient-lo del congelador i remenant amb l'ajuda d'una forquilla. D'aquesta manera, s'evita que es facin cristalls i que el gelat tingui una textura cremosa. S'ha de fer unes tres o quatre vegades i ja es pot deixar acabar de congelar.





I la veritat és que com podeu deduir pel el títol del post, la meva intenció era acabar-lo amb la cançó "Those Little Things", però ja vaig maridar una altre recepta amb aquesta peça musical, així que acabo amb una cançó que em produeix molta satisfacció perquè és la que fem servir pels estiraments després de les classes de body pump. I com va de satisfaccions...Gràcies Martin per la cançó...


Bird set free

Clipped wings, I was broken thing
Had a voice, had a voice but I could not sing
You would wind me down
I struggled on the ground
So lost, the line had been crossed
Had a voice, had a voice but I could not talk
You held me down
I struggle to fly now

But there's a scream inside that we all try yo hide
We hold on so tight, we cannot deny
Eats us alive, oh, it eats us alive
Yes, there's a scream inside that we all try to hide
We hold on so tight, but I don't wanna die, no
I don't wanna die, I don't wanna die

And I don't care if I sing off key
I found myself in my melodies
I sing for love, I sing for me
I shout it out like a bird set free
No I don't care if I sing off key
I found myself in my melodies
I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free

Now I fly, hit the high notes
I have a voice, have a voice, hear me roar tonight
You held me down
But I fought back loud

But there's a scream inside that we all try yo hide
We hold on so tight, we cannot deny
Eats us alive, oh, it eats us alive
Yes, there's a scream inside that we all try to hide
We hold on so tight, but I don't wanna die, no
I don't wanna die, I don't wanna die yeah

And I don't care if I sing off key
I found myself in my melodies
I sing for love, I sing for me
I shout it out like a bird set free
No I don't care if I sing off key
I found myself in my melodies
I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free

(Sia)






  TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 5 de juliol de 2016

"Al César lo que es del César?" No, aquesta amanida és per mi. Amanida Cèsar by Gordon Ramsay.





"-La ilusión no se come-, dijo ella.
- No se come, pero alimenta-, replicó el coronel."

(Gabriel García Márquez)



Aquest mes el protagonista de Cooking the Chef és en Gordon Ramsay, que si seguiu una mica el meu blog, ja sabreu que m'agrada bastant, més com a cuiner que com a personatge mediàtic -aquesta faceta seva no m'agrada tant-.

Així que ja us n'he parlat bastant. 

Com vaig explicar a la recepta de Linguine Bloody Mary -que si encara no els heu tastat us recomano que ho feu-, és un cuiner amb setze estrelles Michelin.

I tot i que les seves aparicions televisives han estat molt criticades i l'han acusat varies vegades de tenir un excés de protagonisme -el chef Marco Pierre White, un dels seus descobridors, va dir d'ell que "No se puede ser chef y aparecer en televisón todo el tiempo. Cuando yo gané mis estrellas Michelin estaba siempre detrás de los fogones"-, el cas és que ha estat un dels cuiners més premiats de la seva època.

Jo la veritat és que no he seguit massa els seus programes, que sempre veig molt de tant en tant, però si seguí el que feien al Canal Cocina -Las mejores recetas de Gordon Ramsay- que la veritat és que està molt bé i, de fet, tinc el llibre i m'agrada molt.



I abans d'anar a la recepta...sabeu l'origen d'aquesta fabulosa amanida? Jo no ho hagués dit mai.

Resulta que cap als anys 20 (hi ha qui diu el 1924, el 1926...no queda massa clar), i curiosament un 4 de juliol -com avui- a la ciutat de Tijuana, Mèxic, un immigrant italià, de nom Cardini i que regentava l'Hotel Caesar, va crear aquesta amanida amb restes de menjars. I és que un dia, va voler convidar a uns amics de la Jet Set a sopar, però tenia la despensa de l'hotel que feia eco -més o menys com la meva aquesta setmana-, degut a que l'hotel estava complert amb clients d'un creuer que havia hagut d'aplaçar la seva sortida pel mal temps, així que els amics, davant la preocupació de l'amfitrió, li van dir que no es preocupés i que amb un petit aperitiu o pica-pica anaven servits, així que en Cardini va agafar totes les restes de menjar que va trobar i en va fer una amanida.

Sembla ser que inicialment es va anomenar "l'amanida dels aviadors" -va ser més endavant que els clients de l'hotel van començar a anomenar-la "Amanida Cèsar" i portava enciam, ous passats per aigua, all, suc de llimona, salsa Worcestershire, oli d'oliva, parmesà ratllat, crostons de pa, sal i pebre. I no, al principi no duia anxoves i sembla ser que és bastant confós des de quan van començar a utilitzar-se.

Aquesta és la versió que més vegades he trobat per la xarxa, però, com sempre, hi ha més versions sobre el seu origen.

Una altre de les històries diu que el tal Cardini -al menys l'autor segueix sent el mateix-, va crear aquesta recepta en honor a un germà seu que havia mort, en César, i a qui li havia promès, abans de morir, una recepta que portés el seu nom.



Per fer la versió del Gordon Ramsay, es necessiten els següents ingredients:

Per l'amanida:
  • 150-200 gr d'un bon pa (de massa mare millor) que no sigui del dia
  • oli d'oliva verge
  • 50 gr de parmesà ratllat
  • enciam romà
  • 2 pits de pollastre
  • sal i pebre

Per l'amanit:
  • 2 rovells d'ou de corral
  • 1 culleradeta de mostassa de Dijon
  • 1 culleradeta de vinagre de Xerès
  • oli d'oliva verge
  • 50 gr d'anxoves
  • 75 gr de parmesà ratllat
  • suc de llimona
  • 2 alls


En primer lloc s'ha de fer els crostons de pa i per això, s'ha de tallar el pa en trossos de 2 cm aproximadament i fer en una paella amb una mica d'oli, sal i pebre, fins que siguin daurats i cruixents.

Mentre, s'ha de fer la salseta que amanirà i que és la gràcia de l'amanida i per això, s'ha de posar els rovells, la mostassa i el vinagre en un bol i barrejar bé com si volguéssim montar una maionesa, s'ha d'emulsionar bé. 

A part, s'ha de picar les anxoves i barrejar amb l'all picat fins a formar una pasta aspre que s'ha d'afegir als rovells muntats i remenar fins que tots els ingredients siguin ben integrats. Finalment, s'ha d'afegir el parmesà ratllat, el suc de llimona al gust i, si queda massa espesa, unes gotes d'aigua fins que tingui la textura que volem.

Si servim en un bol com una amanida clàssica, s'ha de barrejar la meitat de la salseta, l'enciam i una mica de suc de llimona i la meitat del pa abans de fer el pollastre. Jo l'he servit a la meva manera i no ho he fet així.

El pollastre s'ha de fer a la planxa fins que sigui ben cuit, amb sal i pebre i s'ha de tallar o a tires en diagonal o a daus, al gust del consumidor.

Jo per servir, he fet una mena de barquetes amb fulles de cors d'enciam, he posat al damunt els toppings de l'amanida i he salsejat, sinó, el mateix però en un bol.



I per acabar, una altre cançó de la Luthea Salom, a la que m'he aficionat molt últimament.


Be me

I wanted to be a happy bee flying out the window
flirting with every flower and then making honey
I wanted to be that pretty pattern on my pillow
I wanted to be beautiful
But I can only be me
If I'm not me the who will be me
with my silly laughter and the little tragedies, me
If I'm not me then who will be me
I wanted to stop obsessing over every little detail
going round and round in circles like a windmill
I wanted to stop chasing a dream that may never happen
I wanted to be simple
but I can only be me if I'm not me then who will be me
with my silly laughter and little tragedies, me
If I'm not me then who will be me
and you, you're so special
you eat what they serve you
you love what you're made of
and I do too you
you're so bright
you make everyone around you shine
oh, you are you
and I wish I could be you too
but I can only be me
if I'm not me then who will be me
with my silly laughter and little tragedies, me
if I'm not me then who will be me
with my melodramatic tendencies, me
if I'm not me then who will be me

(Luthea Salom)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 26 de juny de 2016

فلافل {Falafel de cigrons}. Robo la idea i la versiono.





"Hemos escrito mucho contra la ocupación,
la humillación,
la injusticia,
pero ahora el palestino tiene el derecho,
incluso el deber,
de escribir un poema de amor."

(Mahmud Darwish)



Com cada últim diumenge de final de mes, arriba l'Asalta Blogs i aquesta vegada, i abans de començar les vacances de lladregot, s'han escollit els tres blogs que van al capdavant de la llista de punts del repte. Així que, primer de tot, enhorabona a les tres.

Com són tres les que encapçalen la llista, s'ha repartit entre tots els participants i a mi m'ha tocat la Chary, del complert blog "Mi cocina y otras cosas", a qui ja havia assaltat anteriorment, o ella a mi, no ho recordo, en un dels reptes de Nadal (Assalta Blogs Invisible).

De la seva cuina m'he endut la idea, però, tot i que no hi ha, tampoc, una diferència abismal entre la seva recepta i la que jo us explico, la he versionat segons la que jo tinc d'un llibre que adoro: The Gaza Kitchen.


Llavors vaig fer Mana'ish, unes mini pizzetes delicioses. Teniu la recepta AQUÍ.



El Falafel és una recepta tradicional de la cuina de l'Orient Mitjà i, com en moltes altres receptes, es desconeix quin és el seu origen real. Hi ha qui diu que prové de la Índia, hi ha qui diu que dels antics egipcis...es desconeix. El que queda clar és que és una recepta que, a dia d'avui, es troba estesa per tot el món.

No deixa de ser curiós, però, que la paraula Falafel tingui origen en la paraula àrab فلفل, que significa "pebrot", però el falafel, en realitat és una mena de croqueta o mandonguilla de llegums -normalment faves (la variant egípcia) o cigrons (Orient Mitjà, que inclús les barreja)-, especiades.

Diuen que el que més s'ha estès, el de cigrons, és perquè a la zona d'origen existia una malaltia genètica que provocava una intolerància al consum de faves o a la inhalació del polen de la planta.

Jo comparteixo la recepta dels habitants de Gaza, que afegeixen ingredients com el chili verd i una gran quantitat d'herbes fresques que fan d'aquestes boles un àpat d'allò més aromàtic. Allà també és comú substituir alguns alls per un parell de cebes, però com ja afegeixo ceba a la salseta, en aquest cas he seguit la original.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • 2 tasses cigrons
  • coriandre fresc (pel falafel i per la salsa)
  • anet fresc
  • julivert fresc
  • 3-7 alls (al gust)
  • 3 chilis verds (o al gust)
  • comí sec
  • coriandre sec
  • sal i pebre
  • nou moscada
  • 1 culleradeta bicarbonat de sodi
  • 2 culleradetes sèsam torrat
  • 1 cullerada de tahine
  • 1 culleradeta de pasta de cacauet.
  • 1 ou
  • oli gira-sol
  • 2 cullerades iogurt grec
  • sumac
  • ceba tendra
  • ratlladura de llima


En primer lloc, s'han de posar els cigrons en remull, com a mínim, durant 16 hores.

Passat aquest temps de remull, s'han d'escórrer bé els cigrons, esbandir-los i, amb una picadora, picar els cigrons, amb els alls i els chilis. La recepta original que jo he fet servir portava fins a 7 alls i 5 chilis per dues tasses de cigrons. Evidentment, al gust de cadascú.

Una vegada tenim els cigrons, s'han d'amanir amb sal i pebre, el coriandre, l'anet i el julivert fresc ben picadets, el comí, el pebre i el coriandre secs, la nou moscada i una bona cullerada de tahine i una culleradeta de pasta de cacauet.

I reservem a la nevera durant un parell d'hores.

Passades les dues hores, abans de fregir, s'ha d'afegir el bicarbonat i el sèsam i barrejar bé.

I finalment, s'han de fer boletes de la mida que volgueu i fregir.

Jo els he acompanyat amb una salseta -tipus maionesa enriquida- que he fet amb un ou, dues cullerades de iogurt grec, un polsim de sumac, ceba tendra picada, pebre, coriandre fresc i ratlladura de llima.




Una recepta ideal com a aperitiu d'estiu. Fresca, aromàtica, econòmica i sana!





I per completar el post d'avui, Núria Graham i el seu "Christopher".


Christopher

It might be weird but, it's allright
'Cause I'm mad, and you may have noticed 'cause you are too
We met by chance on a Wednesday
Saw you on a Saturday
And now you are just gone
But I don't care

It's weird how we met
And I know that I won't see you again
Christopher, will I see you again?
Oh! Christopher, will I see you again?

There's mark of God in my neck
I wanted to be forever, just like all of yours
Gave you back your jumper
Sink in you??? Want it back

It's weird how we met
And I know that I won't see you again
Christopher, will I see you again?
Oh! Christopher, will I see you again?

Oh! Christopher, you won't see me again
Oh Christopher, oh Christopher...

(Núria Graham)







  TEXTO O DESCRIPCION



dijous, 23 de juny de 2016

Fit Pizza. Perquè és estiu, però no cal que ens estem de res...





"En las profundidades del invierno
finalmente aprendí que en mi interior
habitaba un verano invencible."

(Albert Camus)



Com la majoria de gent ara que ha arribat l'estiu, intento cuidar-me. Però no sempre és fàcil, sobretot pels qui, com jo, adoren menjar. I és que, a més a més, hi ha certs aliments, que curiosament són els que més engreixen, que sempre venen de gust per sopar. Qui es pot resistir a una deliciosa pizza, de massa fina, amb una bona copa de vi, en una terrasseta, amb una mica de brisa d'estiu?

Jo no. Per això busco alternatives que em facin devorar una pizza 100% sana.

Aquesta que porto avui no porta farina ni cap ingredient que engreixi. La base és pura proteïna i està feta a base de tofu i ou. Res més. La salsa de tomàquet és casolana, així que no porta sucres afegits -tot i que pel damunt de la pizza m'agrada afegir un rajolí de mel- i només porta verdura, olives i alfàbrega. Cadascú que li posi el que vulgui...

No és la primera vegada que la faig. No sóc molt amant del tofu; no em desagrada, però la seva textura em resulta estranya, així que aquesta és una manera diferent de preparar-lo i beneficiar-se, així, dels seus beneficis: és perfecte per la salut dels ossos -té un 20% més de calci que la llet-, millora la circulació i ajuda a augmentar les defenses.

La massa no serà la més cruixent del món, però en funció de com la voleu, es deixa més o menys estona al forn. Si la deixeu massa poc, tindrà una textura entre crêpe i truita, però com més temps, més cruixent. Inclús hi ha qui afegeix farina. Jo no, la volia 100% sana. 



Per fer aquesta pizza (mides per una persona), es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:
  • 150 gr de tofu
  • 1 ou
  • sal i pebre

Ingredients per la pizza:
  • salsa de tomàquet casolana
  • olives negres
  • 1/2 ceba tendra
  • orenga
  • alfàbrega fresca
  • mozzarella (opcional)
  • mel
  • pebre
  • chili picat


En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 220ºC.

I mentre, s'ha de preparar la base, ja que aquesta es courà mentre preparem la resta d'ingredients. Per això, s'ha de triturar 150gr de tofu i un ou fins a aconseguir una pasta homogènia i sense grumolls. Llavors, s'ha de posar al damunt d'un paper de forn, amb l'ajuda d'una cullera, ja que és com una crema, i amb la forma que volguem donar. Depenent de si la voleu amb més o menys gruix.

I cap al forn fins que estigui al vostre gust. A mi m'agrada torradeta.




A part, s'ha de tallar la ceba ben fina, les olives a rodelles i escollir les fulles d'alfàbrega.

Quan la base estigui llesta, jo la giro amb molt de compte i després s'ha de posar pel damunt la salsa de tomàquet fregit -millor si és casolana-, orenga pel damunt, la mozarella fresca esqueixada i finalment la ceba tendra i les olives, una mica de pebre i una mica de chili picat i cap al forn, fins que el formatge estigui fos.

Com la massa ja està cuita, poseu la safata a dalt de tot del forn i així els toppings es faran ràpid.



I com a mi les petites coses em fan feliç, com ara una pizzeta sana per gaudir de l'estiu, la banda sonora de l'anunci més esperat d'aquesta època de l'any.


Those little things

I remember that first summer.
Settled on the (dark) you said,
open up your heart.

Even good things can leave scars,
don't be afraid

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Life (spreading) on a fire.
Say we'll do it again,
trying to (west) to get it higher,
always with a smile upon my face.

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah
Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Oh, my darling, let ('em) pray or let ('em) start,
They're breaking song,
Right another way, a falling star,
every time I got your eye,
It's been a long road (tricky), it takes me to the stars.

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah
Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Right another way, a falling star,
every time I got your eye,
It's been a long road (tricky), it takes me to the stars.
To those little things we are.

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah
Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

(Ramón Mirabet)






TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 21 de juny de 2016

Pastissets de farina de garrofa. No en podràs menjar només un.





"El mundo...Sólo vive de si mismo:
sus excrementos son su nutrición."

(Walter Benjamin)




Lo que no mata engorda, diuen. Així que, per no morir en l'intent d'evitar quedar encallada a la porta, vaig buscant alternatives que em facin sentir una mica menys malament quan, de cop, necessito, millor, NECESSITO, dolç.

El millor, està clar, és portar una dieta equilibrada. Tot i que en realitat, sabem que és una dieta equilibrada?

Fa relativament poc, vaig llegir un article a la revista "Muy Interesante", que explicava que es considera que una dieta alimentària equilibrada conté quantitats suficients de calories i nutrients essencials per al creixement i el desenvolupament òptim de l'organisme en cada etapa de la vida, així com per prevenir deficiències o excesos nutricionals.

Una alimentació saludable aporta carbohidrats, proteïnes i greixos -a més a més de vitamines i minerals-, en proporcions adequades per reduir el risc de malalties cròniques.

Segons els nutricionistes, en una dieta equilibrada per evitar la obesitat i atres problemes de salut relacionats (diabetis, hipertensió...), el percentatge de calories ha de distribuir-se de la següent manera:

- Hidrats de carboni: 50-55% (la majoria haurien de tenir el seu origen en cereals integrals, fruita, llegums i verdures.

- Greixos: 30-35% (és recomanable el consum d'oli d'oliva, cru, pel seu alt contingut en àcids greixos monoinsaturats (àcid oleic). També és recomanable els greixos omega-6 i omega-3, necessaris, entre d'altres coses, pel bon funcionament del cervell.

- Proteïnes: 10-15% (i és recomana mantenir un equilibri entre les fonts alimentàries animals -carn, peix i ous- i vegetals -lleguminoses, cereals i fruits secs- de proteïnes.

I el més important, s'ha de fer 3 àpats principals (esmorzar, dinar i sopar) i dos extra (a mig matí i a mitja tarda).



I si voleu saber més sobre la farina de garrofa, la seva història i el perquè és bo incloure-la a la nostra dieta, només cal que mireu la recepta que vaig penjar dels Croissants mini de farina de garrofa. Allà us ho explico.

Per cert, són boníssims, així que no cal que gasteu tota la farina per aquests pastissets, heu de provar els croissants.



Per fer aquests pastissets es necessiten els següents ingredients:

  • 1 tassa de llet de coco i arròs
  • 200 gr de farina
  • 220 gr de sucre (o xarop atzavara)
  • 2 ous
  • 80 gr de farina de garrofa
  • 2 culleradetes de llevat tipus Royal
  • 90 gr de mantega
  • 30 gr de mantega salada
  • canyella en pols
  • gingebre en pols


Primer de tot, s'ha de prescalfar el forn a 175-180ºC.

Mentre, s'han de barrejar tots els d'ingredients i barrejar fins que sigui una massa ben homogènia.




La farina de garrofa, si fa temps que la teniu, pot ser que faci com pedretes, així que si us passa i queden petits grumolls a la massa, amb un cop de túrmix els fareu desaparèixer.

Jo els he fet amb forma de magdalena, així que s'ha de preparar una safata de cupcakes i anar posant papers de magdalena.

Repartiu la massa -va molt bé ajudar-vos d'una cullera de servir gelat- i ompliu els motlles sense arribar a dalt de tot, aproximadament un terç, perquè després no es desbordin els pastissets.

I ja els podeu enfornar, aproximadament, durant uns 20-25 minuts, depenent del forn.




Per comprovar si estan, punxeu-los amb un escuradents. 

Jo prefereixo que quedin més aviat poc cuits que massa secs, així que a partir dels 10 minuts us recomano que aneu comprovant com estan.






Un berenar perfecte i d'allò més sa, ara que ha començat l'estiu. I igual de perfecte, per acompanyar aquests pastissets, és aquesta cançó de Luthea Salom.


Hey! wake up
the sun is up
with all the warmth and colors that it brings
we'll go plant our dreams
and watch them grow
into weird shapes that haven't yet been seen
let's get ourselves up on the roof
let's greet the sun

Darkness fills up the room with worries
it builds walls
it has no color at all
so, hey! wake up
the night is up
it left some dirty dishes in the sink
hey! wake up i'll make you a cup of tea
let's get ourselves up on the roof
let's greet the sun

(Luthea Salom)


Hey! Despierta
el sol ya ha salido
con todo el calor y colores que trae
iremos a plantar nuestros sueños
y verlos crecer
en extrañas formas que aún no han sido vistas
subamos al tejado
saludemos al sol.

La oscuridad llena la habitación de preocupaciones
edifica paredes
y no tiene color alguno
así que, hey! despierta
la noche acabó
dejó algunos platos sucios en el lavadero
hey! despierta, te haré una taza de té
subamos al tejado
saludemos al sol.

(Luthea Salom)







  TEXTO O DESCRIPCION