dimarts, 20 d’agost de 2019

Experimentant. Sous-vide, una nova realitat: llom amb patates.





"Nada  hay tan vacío
como un cerebro lleno de sí mismo."

(Ignacio Manuel Altamirano)



M'encanta veure com evoluciona la cuina: les tècniques, els instruments, els ingredients. Em resulta fascinant. A més a més, hi ha alguns orígens curiosos, com la història del bany maria. Sabeu d'on ve? 

Sembla ser que moltes antologies de dones científiques parlen d'una tal "Maria la jueva" com a percussora de la tècnica. Tot i que ja es va citar al segle IV per Zósimode Panópolis, autor dels escrits de alquímia més antics que es coneixen, hi ha qui dubta que ella realment existís. Però els que creuen en ella, li atribueix el descobriment del bany María, una tècnica elèctrode d'escalfar, típica dels laboratoris, que en un moment determinat, va passar a la cuina.

Amb aquesta tècnica s'aconsegueix aplicar escalfor, suaument i de manera uniforme, a un líquid, col·locant el recipient que el conté dins d'un altre més gran amb aigua en ebullició. D'aquesta manera, la temperatura dels aliments mai passa dels 100ºC. 

I és que la ciència i la cuina, moltes vegades van de la mà.

En els últims anys, la cuina al buit suposo que té el mateix efecte que llavors va tenir el bany María, ara conegut i practicat per gairebé tothom.

Resulta màgic veure com els aliments que es tanquen dins d'una bossa termoresistent i hermètica, de la que s'extreu l'aire, s'impregnen fins a l'extrem d'aromes, es cuinen lentament en el seu propi suc i en surten amb una textura immillorable.

Però no resulta fàcil, cal estudiar bé la tècnica, per això és molt recomanable el llibre de Joan Roca, potser el més accessible i entenedor. Jo en tinc un parell més i són més nivell avançat.

Empapeu-vos, llegiu, proveu, estudieu i equivoqueu-vos. És divertidíssim. I tot i que somnio amb un roner professional, amb l'Anova Culinary, ja m'és possible jugar. 



La recepta que us proposo avui la vaig treure del blog Dorar no sella los jugos i és ideal, sobretot pels qui, com jo, no són molt amants del llom del porc. Sempre m'ha resultat una carn seca i poc saborosa. La salmorra inicial, juntament amb la cocció al buit fa que el resultat sigui excel·lent.



Per la meva versió de llom amb patates, es necessiten els següents ingredients:

  • 1 kg de llom de porc ibèric
  • 1 litre d'aigua
  • 16 gr de sal
  • farigola
  • cerfull
  • 2 cullerades de mel
  • pebre negre en gra
  • 1 all
  • patates liles
  • oli d'oliva verge
  • vinagre de Mòdena 
  • mostassa de Dijon à l'Ancienne
  • mel
  • sal i pebre 

En primer lloc, s'ha de submergir la carn en una salmorra d'equilibri durant 3 dies. Per això, s'ha de dissoldre els 16 grams de sal en el litre d'aigua, de manera que quan s'equilibri amb la carn s'obtingui una concentració del 0,8% (16 gr/2 kg). Per aportar sabor a la salmorra, s'ha d'escalfar amb 2 cullerades de mel, farigola, cerfull, grans de pebre i un all a trossos.

Després de tres dies a la nevera, s'ha d'assecar bé la carn, embadurnar bé de mostassa de Dijon à l'Ancienne i envasar al buit amb bosses específiques per la cocció.

Segons expliquen molt bé al blog del que m'he inspirat, segons les taules de cocció al buit, el temps necessari per arribar als 55ºC al centre de la peça, eren unes tres hores, però jo vaig seguir les indicacions del blog i vaig fer al mínim de temperatura de seguretat (55ºC), durant 6 hores. Després s'ha de refredar ràpid amb aigua i gel i ja es pot guardar a la nevera fins consumir-la.

Per acompanyar la carn rosadeta i deliciosa, vaig fer una vinagreta amb oli d'oliva verge, vinagre de Mòdena, mel, mostassa de Dijon à l'Ancienne, sal i pebre i unes chips de patates violeta per acabar d'arrodonir el plat. 



I avui, la proposta de banda sonora és Fréro Delavega i el seu "À l'equilibre". 


À l'equilibre

J'suis resté quelques heures à regarder dehors
La pluie tombait sur mes peurs, tombait sur mon corps
Faire le tour de mon ile, y chasser mes démons
Remonter sur le fil, seul avec mon bâton

J’ai laissé ma dérive guider quelques instants
J’ai regardé les deux rives, j’ai regardé devant
Les pieds dans le sable et faire le tour de mon ile
Et même si c’est instable, je suis bien sur mon fil

Je sens le vent entre mes doigts

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada

J’en perds souvent le sens mais j’en connais la fin
Dans ce couloir immense qui mène à mon chemin
Oh loin derrière la ville, là devant à l’horizon

Remonter sur mon fil, en forme, seul avec mon bâton

Jsuis resté tout là-haut pour écouter le vent
J’ai laissé mon bateau guider quelques instants
Sans un mot tu peux oui faire le tour de mon ile
Tu me verras dans le vide, les 2 pieds sur mon fil

Je sens la vie entre mes doigts

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada

Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent
Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent

Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent
Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada





diumenge, 17 de febrer de 2019

PAD THAÏ. Un imprescindible.





"Sanuk, Sabai, Saduak" 

"Sigues feliç, roman serè, acontenta't amb allò que la vida t'ofereix"

(dita popular tailandesa)



El Pad Thaï és, segurament, un dels plats més coneguts de la cuina tailandesa. Una traducció aproximada del seu nom podria ser "saltejat tailandès" i és obvi que seria bastant lògic que així fos. Però curiosament, i lluny del que jo pensava, aquest plat, mundialment conegut, és una creació bastant recent. Sembla ser que no té ni un segle de vida, tal com va explicar en una ocasió el doodle de Google.

Per tant, lluny de ser un plat típic de la cuina tradicional, el Pad Thaï va ser una invenció de meitats del segle XX, durant la dictadura de Plaek Pibulsonggram, més conegut com Phibun, i que va dirigir Tailàndia durant dos períodes diferents, de 1938 a 1944 i de 1948 a 1957.

Diuen que l'objectiu era crear un plat que englobes la cultura tailandesa i que alhora agradés als paladars de tot el món. El país no tenia un "plat nacional" i el dictador va decidir que havia arribat l'hora de crear-lo. El moment, però, era crític, ja que coincidia amb les penúries de la segona guerra mundial i hi havia una gran escassetat d'arròs, l'aliment bàsic dels tailandesos. I aquest va ser el motiu de utilitzar fideus d'arròs, més econòmics, abundants i saciants. 

El plat, que té un punt dolç i que es pren a qualsevol hora del dia, té, com a elements principals fideus/tallaries d'arròs, verdures, brots de soja, ou, llagostins, cacauets, chile...però poden variar els ingredients i afegir les verdures que es tinguin, pollastre, carn, tofu...amb uns quants "tips", la resta queda a la vostra imaginació. Ara, aconseguiu el tamarindo, que penso que és el que dona el toc més característic d'aquest deliciós plat.

Jo us deixo una de les receptes que més m'ha agradat i que vaig aprendre a un curs de BcnKitchen. Tot i que la recepta me la vaig fer meva i vaig anar variant.



Per fer la recepta és necessiten els següents ingredients:


Pels fideus:
  • tallarines d'arròs (gruix mig)
  • 4 alls
  • tijes d'all (supermercats asiàtics)
  • 1 ou per persona
  • ceba tendra
  • pastanaga
  • cacauets
  • gambes o llagostins
  • coriandre
  • oli de sèsam o cacauet
  • brots de soja (jo no en tenia)

Per la salsa:
  • 200 ml de suc de tamarindo
  • 200 ml de salsa de peix
  • 200 ml de sirope de palma/sucre de palma
  • sambala 


En primer lloc es prepara la salsa, que simplement és resultat d'unir tots els ingredients i escalfar en el cas d'haver fet servir sucre i no sirope. Jo afegeixo sambala perquè m'agrada un toc picant. Aquesta salsa la podeu fer en més quantitat i deixar a la nevera per poder fer Pad Thaï més ràpidament, es conserva molt bé.

A part s'han de preparar els ingredients del saltejat. Jo tallo la ceba a juliana i la pastanaga a làmines fines amb un pelador. 

Els fideus s'han de coure sense oli ni sal el temps que indiqui a les instruccions segons el gruix que compreu. Us recomano no comprar-los molt fins ja que sinó s'enganxen i fan una mena de pasta. I si em permeteu una altre recomanació, no deixeu tota l'estona que us indiquen al paquet, perquè al barrejar amb les verdures seguirà coent i a mi, personalment, no m'agrada la pasta tova.

I una vegada tot preparat, es comença.

Si teniu wok, millor que millor, ja que s'ha d'escalfar bé amb una mica d'oli vegetal...o de sèsam, o de cacauet o de coco si no teniu cap dels anteriors. 

Primer s'han de marcar les gambes o llagostins i reservar.

Després sofregir les verdures a foc molt alt i afegir els fideus, els ous batuts, sense deixar de remenar i la salsa a poc a poc, al gust, fins que tingui el sabor que us agradi.

Si feu servir wok, s'han d'afegir les verdures a un costa del wok i els ous a l'altre.




Per servir, afegir a cada plat cacauets picats, coriandre, sucre moreno, chili picat i un troç de llima per qui vulgui afegir el suc.

I llest.



I per acompanyar el plat d'avui, una cançó francesa...Au conditionnel de Matmatah.


Au conditionnel

J'ai passé tant de nuits à briller sous mille soleils
A butiner les fleurs de ma bohème
Et pour rien au monde, je n'changerai le goût de ce miel
Mais voilà, vous me posez un sérieux problème
Non pas que vous ayez changé le couleur de mon ciel
Mais les choses aujourd'hui ne sont plus les mêmes
Et c'est non sans regret que j'ai eu vent de la nouvelle

Une information à mettre au conditionnel,
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Et même si la rumeur se fait de plus en plus belle
Et qu'elle crie sous mon toit que vous êtes une crème
S'il devient évident que vous semblez être celle
J'ai le coeur enchaîne à mon vieux théorème
C'est à mon gran regret que je n'èux que vous l'énoncer comme tel

Une information à mettre au conditionnel.
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Faut-il que je songe enfin à me brûler les ailes?
Ne croyez surtout pas que j'en ai la flème
C'est sans doute par craite que je chasse le naturel
Mais il tombe dans vos bras.
C'est commun, les mortels
Bientôt je serai prêt, je serai l'homme le plus formel.

Une information à mettre au conditionnel
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,
Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel.

(Matmatah)





TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 27 de gener de 2019

Addiction + mornings.





"La comida que comes puede ser la más poderosa forma de medicina
o la forma más lenta de veneno."

(Ann Wigmore)



Fa temps vaig llegir que molts estudis han demostrat que el centre de recompensa i plaer del cervell, que habitualment s'activa per drogues addictives com la cocaïna i la heroïna, també pot ser activat per certs aliments, especialment els que són molt sabrosos, ja sigui pel seu alt contingut en sucre, com per greix o sal.

Igual que les drogues, els aliments altament saborosos ens fan sentir bé, ja que provoquen la producció de químics al cervell, com la dopamina. Al experimentar el plaer associat a l'augment de dopamina després de menjar certs aliments, ràpidament sentirem la necessitat de menjar de nou. I, així, comença l'addicció.

Les senyals de recompensa d'aquest tipus d'aliments poden, al mateix temps, anul·lar altres senyals de plenitud i satisfacció. Per aquesta raó, es segueix menjant encara sense gana. Les persones amb addiccions alimentàries perden el control del seu comportament alimentari. I es crea tolerància, com passa amb l'alcoholisme. Cada vegada mengen més, però el què mengen, cada vegada els satisfà menys.

Però, quins són aquests aliments que resulten tan addictius? Doncs a la llista feta a un dels estudis va determinar que un d'ells són les barretes energètiques!

Per això, i tot i que inclús fetes a casa resulten calòriques, molt millor saber quins ingredients duen per reduir el sucre.

Amb aquestes, tindreu l'energia que necessiteu i tindreu la garantia de que tots els seus ingredients són saludables. 

Agradaran a petits i grans. Això si...vigileu no us en torneu addictes!



Per fer aquesta senzilla recepta necessitareu:

  • 140 gr de flocs de civada
  • 30 gr de flocs de sègol
  • 60 gr d'arròs inflat
  • 20 gr de flocs de blat sarraí
  • 90 gr de barreja de mels
  • 70 gr de xarop d'atzavara
  • 45 gr d'oli de coco
  • 1 culleradeta d'extracte de vainilla
  • 1/2 culleradeta de canyella
  • un pessic de sal
  • 40 gr de farina d'ametlla
  • 20 gr de llavors mòltes
  • un grapat de nabius secs

En primer lloc s'ha de preparar un motlle rectangular o quadrat per posar al forn, jo vaig pintar amb mantega i vaig posar paper de forn perquè no s'enganxés.

I s'ha de prescalfar el forn a 150ºC.

A part, en un bol, s'ha de posar els flocs de civada, els flocs de sègol, els flocs de blat sarraí, l'arròs inflat, la farina d'ametlla i les llavors mòltes i estendre al damunt d'una safata per daurar una mica al forn. Hi ha qui aquest pas previ no el fa, però a mi m'agrada tant el sabor que li dona, com el canvi de textura.

A part, s'ha de barrejar la mel, el xarop d'atzavara, l'oli de coco, l'extracte de vainilla, la canyella i la sal. 

Quan els cereals i fruit secs s'hagin daurat una mica s'han de barrejar amb la barreja de dolços i amb els nabius secs i estendre de nou la barreja ja posada al motlle que teniem preparat. 

S'ha de coure uns 25 minuts a 150ºC o fins que siguin daurats al vostre gust.

S'ha de deixar refredar una mica en el motlle i després ja tallar les porcions i deixar refredar del tot.

Una recepta ideal per començar el dia amb energia.



I amb energia acabo també el post d'avui...No Te Va a Gustar.


A las nueve

¿Cómo que tienes que irte? Si recién te vi llegar
Solo me das en un rato, lo que tenés para dar
Espero sea una broma, aunque en realidad lo entiendo
No querés sinceridad, ni que te siga mintiendo

Sé que te vas a las nueve...
Sé que me muero a las diez...

Sabes, estoy de tu lado, no me pidas más que eso
Cuando la noche se apague vas a darme un solo beso
Tengo la mente cansada y mi piel se va con vos
Ya me explicaste mil veces, lo que veo es lo que sos

Sé que te vas a las nueve...
Sé que me muero a las diez...

No puedo dar garantías
Si se apaga cada día, no sé si puedo esperar

Yo te lo quise hacer fácil, la distancia no es el fin
Pero no quiero entregarme y que algo muera en mi
Ya sé, no tenés idea, vos te vas y yo me quedo
Solo voy a perdonarte porque otra cosa no quiero

Sé que te vas a las nueve...
Sé que me muero a las diez...

Sé que te vas a las nueve...
Yo sé que me muero a las diez...

A las nueve, me muero a las diez...

(No te va a gustar)





TEXTO O DESCRIPCION



dijous, 17 de gener de 2019

Romesco de patates i carxofes. Meravellós.





"Una fama tenía un reloj de pared y todas las semanas le daba cuerda
con gran cuidado. Pasó un cronopio y al verlo se puso a reír,
fue a su casa e inventó el reloj-alcachofa a alcaucil,
que de una y otra manera puede y debe decidirse. El reloj alcaucil
de este cronopio es un alcaucil de la gran especie, sujeto por el tallo
a un agujero de la pared. Las innumerables hojas del alcaucil
marcan la hora presente y además todas las horas, de modo que
el cronopio no hace más que sacarle una hoja y ya sabe una hora.
Como las va sacando de izquierda a derecha, siempre la hoja da
la hora justa, y cada día el cronopio empieza a sacar una nueva
vuelta de hojas. Al llegar al corazón el tiempo no puede ya medirse,
y la infinita rosa violeta del centro el cronopio encuentra un gran contento,
entonces se la come con aceite, vinagre y sal, 
y pone otro reloj en el agujero.

(Julio Cortázar)



Aquest plat el vaig aprendre de la Sandra, excel·lent cuinera aficionada i millor persona. Algú que vaig conèixer gràcies al blog i que sé que, encara que a vegades ens costi de veure'ns, quan ho fem, serà com si no hagués passat ni un sol dia.

Ella va adaptar la recepta d'una de la Carme Ruscalleda: el romesco lleuger amb carxofes i patates, però una genialitat del seu pare va fer que evolucionés a un plat sublim amb la companyia d'unes gambes, en el meu cas, o uns llagostins si el plat vol ser més econòmic.

Ara que estem en plena temporada de carxofes, i que després del Nadal les verdures prenen molta importància, proposo aquest guisat que és un plat diferent, però tradicional, deliciós, sa i fàcil. Una opció fantàstica. 



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • Gambes vermelles o llagostins
  • 800 gr de patates
  • 2 kg de carxofes
  • 1 cabeça d'alls
  • 2 nyores
  • 25 gr d'avellanes torrades
  • 25 gr d'ametlles torrades
  • 100 ml de vi de Xerès
  • aigua mineral
  • julivert
  • oli, sal i pebre

Per començar, s'ha de sofregir en una cassola, millor si és de terrissa, els alls tallats, la polpa de les nyores que prèviament haurem tingut en remull i el julivert fins que tot es dauri lleugerament.

Llavors, retirem, conservant l'oli de la cassola i ho triturem amb una batedora elèctrica juntament amb les ametlles, les avellanes, el vi de Xerès i una mica d'aigua.

Després, es torna a posar a la cassola, amb les patates tallades a trossos (esqueixant perquè deixin anar el midó), i es cobreix amb aigua bullent, per no aturar-ne la cocció.

Mentre, pelem i tallem les carxofes que, abans d'afegir a la cassola s'han de fregir i assecar al damunt d'un paper absorbent per retirar l'accés d'oli.

Quan les patates estiguin gairebé al punt, s'han d'afegir les carxofes i deixar que s'acabin de fer durant aquests últims moments de cocció. Aprofitem llavors per rectificar de sal i pebre.

Com he dit abans, podeu fer servir gambes o llagostins segons el vostre pressupost. Jo, en aquest cas, he fet servir gambes.




A part, s'han de pelar les gambes (guardeu els caps per una altre ocasió) i marcar en una paella ben calenta.

I ja només queda servir amb les gambes pel damunt!!




I gaudir!!! Us llepareu els dits!!


I per un plat reconfortant, una melodia que de ben segur us farà somriure: Izal, Que bien.


Qué bien

Qué bien que en mis pupilas siga entrando luz del sol
Qué bien que en mi cerebro se produzcan intercambios de información
Qué bien que te pusiste en medio

Qué bien que con mis dedos note frío y tu calor
Qué bien que por mis nervios corran impulsos
Que me cuentan que estás en mi habitación
Que no te has ido y que te tengo cerca

No sería lo mismo imaginarte
Que poder estudiarte con detalle
Usaré cada segundo que pase
Para poner a prueba nuestras capacidades corporales

Sólo quedará sin probar un sentido
El del ridículo por sentirnos libres y vivos

Y qué genial
Qué astuto
Qué indecente
Qué maravillosamente oportuno
El soplo del viento
Que aún hizo atrevido
Tu olor con el mío

Y qué manera de perder las formas
Y qué forma de perder las maneras
Ya nada importa
El mundo ya se acaba no quedará nada
Disfrutemos de la última cena

No sería lo mismo imaginarte
Que poder estudiarte con detalle
Usaré cada segundo que pase
Para poner a prueba nuestras capacidades corporales

Solo quedará sin probar un sentido
El del ridículo por sentirnos libres y vivos
Sólo quedará sin probar un sentido
El del ridículo por sentirnos libres y vivos.

(Izal)





TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 2 de gener de 2019

Red Velvet Cake, per un 2019 ple de colors!





"Només una cosa torna un somni impossible:
la por a fracassar."

(Paulo Coelho)


I ja estem al 2019. Com si res. I per un blog, la primera recepta és com el primer anunci després dels raïms. Jo, a més a més, el tenia bastant abandonat, així que la tornada vull que sigui sonada. Com el meu començament d'any.

Aquesta cap d'any vam reunir a casa a un grup de bons amics i vam fer un sopar Cluedo inspirat en els anys 30. Tot i que hi haurà qui no sap de què es tracta un sopar així, estic segura que gairebé tothom, en algun moment o altre haurà jugat al Cluedo. Doncs bé, en un sopar així el joc pren vida i cadascú té un dels personatges. L'ambientació és important i part de la mateixa, n'és el sopar. El menú va ser clàssic i el postre un pastís Red Velvet deliciós. I nosaltres? Guapíssims, no?




Així que la meva proposta per començar un 2019 ple de colors és aquest pastís. La foto no és meravellosa, però hi ha coses que no poden esperar i aquest pastís era massa bo com per deixar a tothom salivant mentre buscava la foto perfecte, així que "real como la vida misma".

I amb el post igual. Podria començar a fer reflexions i enumerar propòsits com sé que molta gent fa, però improvisar no està malament, i viure menys. Així que avui, directa a la recepta, inspirada en la de l'Alma Obregón (els seus pastissos mai fallen).

Feliç 2019 a tots i espero que us agradi la recepta, si més no, que us sorprengui!



Pel pastís "Red Velvet" es necessiten els següents ingredients:

Pel pa de pessic (tres motlles de 20 cm):

  • 180 ml d'oli d'oliva suau
  • 480 gr de sucre
  • 3 ous
  • 3 cullerades de cacau sense sucre
  • colorant en pasta vermell
  • 4 culleradetes de pasta de vainilla
  • 375 ml de llet sencera
  • 3 culleradetes de suc de llimona
  • 450 gr de farina
  • 1 1/2 culleradeta de bicarbonat
  • 3 culleradetes de vinagre blanc

Per farcit i decoració:

  • 250 gr de mantega
  • 300 gr de sucre glas
  • 250 gr de Philadelphia


En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC i preparar els motlles pintant-los molt bé amb la mantega. Jo només tinc un motlle fi de 20 cm, així que he anat fent un pa de pessic darrere l'altre.

Mentre el forn s'escalfa, s'ha de posar la llet en un got i afegir el suc de llimona, deixant reposar uns 8 minuts, i tamisar la farina amb el cacau.

Per començar a fer el pa de pessic s'ha de batre bé el sucre amb l'oli i els ous fins a tenir una massa esponjosa i, després, anar afegint la farina i el cacau, alternant amb la llet.

En un got s'ha de barrejar el vinagre amb el bicarbonat i quan comenci a fer bombolles a la massa i, finalment, s'ha d'afegir el colorant vermell en pasta i la vainilla. En principi podeu anar afegint les quantitats de colorant segons la intensitat que volgueu, però pinta molt, així que aneu afegint a petites quantitats.

La massa s'ha de repartir en tres motlles, jo com només tinc un ho vaig repartir en tres bols i vaig anar fornejant mica en mica. Ha de coure uns 30 min, depenent de la potència del vostre forn. Per comprovar si està fet o bé punxeu amb un escuradents o mireu si els voltants del pa de pessic s'han començat a separar del motlle.

Abans de desemmotllar s'ha de deixar refredar una mica i una vegada fora del motlle, deixar refredar del tot al damunt d'una reixeta. Recomano un motlle separable ja que facilita molt la feina.

Mentre es refreden les bases del tot, es pot fer la crema de formatge que farcirà el pastís i decorarà. 

Primer, s'ha de tamisar el sucre i batre'l amb la mantega a velocitat màxima fins que s'integri bé. I, quan la barreja sigui blanca i esponjosa, s'ha d'afegir el formatge que ha d'estar fred de nevera i seguir batent, primer a velocitat baixa i després anar augmentant fins que la barreja estigui ben cremosa. Com més la batem, més consistent serà.

Per muntar el pastís, primer s'han d'igualar les bases a la mateixa alçada. Si teniu una lira igualadora de pastissos genial, sinó amb paciència i un bon ganivet.

Llavors s'ha de posar una base, capa de farcit i altre vegada el mateix. 

I per acabar, s'ha d'aplicar una fina capa de la crema (es diu "sujetamigas") pel damunt i pels laterals i refrigerar a la nevera durant uns 30min. Això és un pas fonamental per un bon acabat.

Passat aquest temps, s'ha de treure el pastís de la nevera i cobrir novament amb una capa, aquesta vegada més gruixuda, de crema...i a partir d'aquí allà la vostra imaginació.

Com el meu pastís era per un sopar Cluedo que vam fer per cap d'any, vaig decorar de manera "antiga" i vaig afegir purpurina comestible i piping gel amb colorant per simular sang...






Banda sonora d'avui: una cançó deliciosa de Fréro Delavega que vaig descobrir uns dies abans d'acabar el 2018.


Le coeur d'éléphant

Au delà des orages, je pars en voyage
Mon âme au vent, le coeur éléphant
Je suis parti d'ici pour rencontrer la vie
Être vivant énormément
Sur les épaules des géants, le coeur éléphant
Voir au delà de nos vies

Posé sur un rocher, se laisser aller.
A pas de géants, le coeur éléphant
On pendra notre temps pour découvrir la vie
Aimer les gens, énormément
Sur les épaules des géants, le coeur éléphant
Voir au delà de nos vies, le coeur ébahit
Goûter la voie lactée, le coeur léger, le coeur léger

Je mettrais tout mon poids pour faire pencher la vie du bon côte, le coeur léger
Voir les un comme les doigts d'une main qui construit pour toi et moi, nos utopies
J'ai le coeur éléphant, énormément, j'ai le coeur éléphant

Au delà des orages, je pars en voyage
Mon âme au vent, le coeur éléphant
Je suis parti d'ici pour rencontrer la vie
Être vivant

(Fréro Delavega)





TEXTO O DESCRIPCION