dijous, 5 març de 2015

Una calçotada en un sol mos. Croquetes de calçots.







"El calçot, el porró i els castellers,
tres coses nostres que sempre m'han fascinat.
Surten de la terra
i em fan mirar al cel."

(Dita popular catalana)




Tinc predilecció pels calçots. Els adoro. Els calçots i tot allò que els envolta: la salsa romesco, la manera de menjar-los, el que comporta -ja que gairebé sempre genera una bona trobada amb els amics- i el seu sabor. M'encanta.

Tal i com Jaume Fàbrega explica en el seu fabulós llibre L'essència de la cuina catalana, la calçotada ha esdevingut una festa familiar i d'amics molt popular arreu de Catalunya, tot i que al Baix Camp, amb capital a Valls, diuen que ja fa més de cent anys que van començar a fer-se. 

Expliquen que un pagès, de nom Xat Benaiges, va tenir la idea de produir aquestes cebes tant especials i de torrar-les. El nom del calçot prové de la manera en que es conreaven, "calçant-les" amb terra.

També diuen que l'inici de les calçotades públiques es deu al restaurador Josep Gatell Busquets, que es coneixia amb el sobrenom de "el Bou" i que va començar a fer-les  a la Fonda Universo Bou, a principis del segle XX; com que la base són els ceballots, volia posar el nom de ceballotada, però finalment es va decantar pel nom de calçotada i el nom es va anar propagant, primer per la masia familiar i poc a poc, per totes les masies i restaurants de la contrada. Sembla ser que va contribuir a la seva difusió, en la immediata post-guerra, la penya artística i literària "L'Olla".

L'any 1948 es va celebrar la segona Calçotada Artística, de la que ja hi ha constància documental gràcies a una peculiar invitació en forma d'esquela. Al 1999, a Valls, va tenir lloc el "I Congrés de la cuina del calçot", organitzat pel seu Ajuntament i al que van assistir nombrosos escriptors, restauradors i periodistes.

Mireu si és coneguda aquesta festa que es calcula que durant la Setmana Santa, hi passen més de 300.000 persones.

Es podria dir que és la festa gastronòmica més multitudinària dels Països Catalans.

La literatura dels calçots, però, és relativament recent. 

Un exemple. 

Josep M. Espinàs va escriure: "La incomoditat i l'empastifament de les mans no han estat mai cap obstacle a la difusió del costum, practicat per milers de persones" (Avui, 24/03/1981).

O, Ignasi Riera, qui, al seu torn, va escriure: "La carícia del calçot és la salsa del calçot, i a la salsa del calçot s'hi troben els productes més genuïns de la terra: la fuita seca, les nyores, els alls, l'oli i el vinagre."

I us deixo ja que es refreden les croquetes.



Per fer aquestes croquetes es necessiten els següents ingredients:


Per la salsa romesco:

  • 5 tomàquets escalivats
  • 1 ceba
  • 1 cabeça d'alls escalivats
  • la polpa de 2 o 3 nyores
  • 1 llesca de pa torrat
  • 1/2 culleradeta de pebrot vermell dolç
  • 15 gr d'ametlles torrades
  • 15 gr d'avellanes torrades
  • vinagre
  • oli
  • sal i pebre

Per les croquetes:

  • 2-3 manat de calçots
  • mantega salada
  • llet desnatada
  • 5 cullerades de farina
  • sal i pebre
  • 1 ou
  • panko
  • farina


Per fer la salsa romesco, en primer lloc s'han d'escalivar els tomàquets, la ceba i els alls, posant-los en una safata, ben nets, però amb la pell i a forn prescalfat a 180-200ºC i, mentre, posar un parell o tres de nyores, segons la mida, en remull.




Si teniu calçots que us han sobrat d'una calçotada podeu saltar-vos aquest pas, però si feu les croquetes des d'un inici, a casa, podeu aprofitar i posar al forn, mentre escaliveu les verdures pel romesco, els calçots, perquè es vagin fent. Evidentment, si teniu llar de foc o una barbacoa, molt millor.




Una vegada les verdures són ben escalivades, només cal pelar-les i posar-les o en un morter, si voleu fer la salsa de la manera més tradicional o en un got de batedor, juntament amb la polpa de les nyores, el pa torrat, les ametlles i les avellanes i el pebre vermell i quan sigui ben triturat s'ha d'anar afegint l'oli, un raig de vinagre al gust, sal i pebre.




I reservem.

Una vegada els calçots siguin ben cuits -estaran gairebé negres-, els traiem del forn i una vegada s'hagin refredat una mica, sinó ens cremarem, s'han d'anar pelant i reservant la part tendra del mig.




Llavors, s'han de tallar a trossos petits, però sense passar-se, ja que ens interessa que es notin i sofregir amb un bon tall de mantega salada. 




Quan comencin a enrossir, s'ha d'afegir la farina i deixar coure fins que comenci a torrar-se. Aquest pas és clau, ja que no hi ha cosa pitjor que unes croquetes que tinguin gust a farina crua.

Quan la farina comenci a enrossir, s'ha d'anar afegint la llet sense deixar de remenar. La que absorbeixi. S'ha de coure fins que comenci a desenganxar-se la massa de la paella i es facin unes dues o tres bombolles més grans del normal.

Arribats a aquest punt, s'ha de treure la pasta del foc, posar-la en un plat o safata cobrint-la amb paper film -contacte directe amb la massa perquè no faci tel- i deixar refredar a la nevera. Millor si la massa reposa tota la nit, ja que a l'hora de fer-les serà més fàcil.

I només queda, una vegada la massa s'hagi endurit i sigui ben freda, donar la forma que vulgueu, passar per farina, ou i en últim lloc per panko.




Després de fregir-les en abundant oli de gira-sol, s'han de deixar uns minuts al damunt de paper absorbent i servir amb una mica de salsa romesco pel damunt o, si en teniu, amb la salsa a dins d'una pipeta perquè quedi a dins de la croqueta.

Són delicioses i, tot i que duen feina, us prometo que compensa. És com una calçotada en un sol mos.



Són unes croquetes que no pararies de menjar, i això em fa venir al cap la sèrie que m'ha fer perdre'l: Walking Dead, amb una banda sonora immillorable.

Lead me home

Oh Lord live inside me
Lead me on my way
Oh Lord live inside me
Lead me on my way
Lead me home
Lead me home

Oh Lord in the darkness
Lead me on my way
Oh Lord in the darkness
Lead me on my way
Lead me home
Lead me home

Oh Lord Heaven's waiting
Hoping to be undone
Oh Lord Heaven's waiting, hoping to be undone
Lead me home
Lead me home
Lead me home
Lead me home

Lead me home
Lead me home

(Jamie N Commons)






TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 3 març de 2015

2 anys del blog amb "Grapefruit and pepper meringue tartlets".






"La victòria és més dolça,
quan ja has conegut la derrota."

(Malcolm Forbes)



Doncs si. Demà fa dos anys, dos, que vaig publicar la primera entrada del blog. Dos anys durant els que he publicat, exactament, i comptant aquesta, 328 receptes. Si, si, 328. Casi res. Dos anys durant els quals he canviat l'imatge del blog. Dos anys durant els que, i gràcies al blog, he fet grans amics amb els que estic segura que viuré grans coses. Dos anys durant els que he rigut molt i durant els que he plorat, també, i el blog, moltes vegades, m'ha servit per desconnectar.

Crec que cada vegada sóc més conscient de com de ràpid passa el temps.

Per això, una vegada més, m'agradaria donar les gràcies a tots els que dediqueu un temps a visitar-lo, perquè cada visita, cada comentari, em fan una mica més feliç.



Demà l'aniversari del blog i avui, el del meu germà Albert. 31 anys, que també déu ni do. Felicitats. Si que passa el temps, si. Mireu que petits érem.





Per celebrar aquests dos anys, una recepta ben dolça, unes magnífiques i delicioses tartaletes de curd d'aranja i merenga amb pebre rosa, que seran l'alegria dels més llaminers.

Aquesta recepta la vaig descobrir mirant el programa de cuina de receptes franceses de la Rachel Khoo, que si no l'heu vist mai, us recomano que feu. Em fa molta gràcia perquè les seves delícies les fa en una cuina d'allò més petita com la que tenia jo en el piset del Born on vivia abans. Ara, us asseguro que això no és cap impediment i que totes i cada una de les receptes que fa, són una meravella.

La Rachel Khoo va néixer a Croydon, Anglaterra i té ascendència xinesa-malaia i austíaca, tot i que viu a París des que va traslladar-se allà per estudiar Pastisseria, després d'haver-se graduat en Art i Disseny a Londres. Així que va deixar el camí que havia seguit fins llavors per estudiar a Le Cordon Bleu. I des de llavors, ha publicat tres llibres i ha "obert" un petit restaurant al seu petit pis, que com ella mateixa diu a la presentació del programa, és més difícil de reservar que ho era al Bulli.

Va, no m'enrotllo més, que em ve de gust explicar-vos la recepta.



Per fer sis d'aquestes delicioses tartaletes, es necessiten els següents ingredients:


Pel curd d'aranja:

  • 90 ml de suc d'aranja
  • la pell ratllada d'una aranja
  • 1 ou + 1 rovell d'ou
  • 100 gr de sucre
  • un pessic de sal
  • 1 cullerada plena de Maizena
  • 50 gr de mantega

Per les tartaletes:

  • 75 gr de mantega
  • 75 gr de sucre
  • un pessic de sal 
  • la pell de 1/2 llimona
  • 2 rovells d'ou
  • 100 gr de farina
  • 2 culleradetes de llevat tipus Royal

Pel merenga italià:

  • 100 gr de sucre
  • 40 ml d'aigua
  • 2 clares d'ou
  • un pessic de sal
  • 1/2 culleradeta de pebre rosa


En primer lloc s'ha de preparar el curd d'aranja, ja que requereix d'un repòs mínim d'una hora a la nevera, a ser possible, de tota una nit.




Per això, s'ha de posar 90 ml de suc d'aranja amb la pell ratllada d'una aranja, el sucre, la sal i els ous (un sencer i un rovell) en un cassó i escalfar, a foc mig-baix, sense deixar de remenar, afegint també la Maizena.




Quan el curd comenci a espessir -diu la Rachel Khoo que ha de tenir consistència de puré de tomàquets- i ja es pugui veure que va alguna que altre bombolla, s'ha d'enretirar del foc i afegir la mantega, a daus, que ha de tenir consistència de pomada, així que va bé treure-la de la nevera una estona abans perquè estigui a temperatura ambient. S'ha de remenar fins que sigui ben integrada i tingueu un curd ben fi i brillant.

Llavors, s'ha de posar en un bol i tapar amb paper film tocant directament el curd -com quan fem croquetes-, per evitar que es faci tel.

Ha de reposar, com a mínim una hora i com he dit abans, si el feu la nit anterior i reposa tota la nit, millor.

Per fer la base de les tartaletes, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC i pintar amb mantega els motlles que voleu fer servir. Es pot fer una tartaleta gran, o sis de petites, jo he fet servir un motlle de cupcakes.

Primer, s'ha de barrejar bé la mantega (consistència pomada) amb el sucre, la sal i la ratlladura de mitja llimona i blanquejar bé; quan la massa sigui blanquejada i airejada, s'han d'afegir els rovells, un a un i continuar barrejant. En últim lloc, s'ha d'afegir la farina i el llevat tamisats i barrejar amb compte.




Aquesta massa, que és bastant densa, s'ha de posar en una màniga pastissera i posar una base a cada motlle, fent espiral i després un cercle al damunt seguint el diàmetre del motlle, que farà que després les puguem farcir amb el curd d'aranja.




S'ha de coure uns 12-15 minuts; ha d'agafar un color daurat.




Passat aquest temps, s'ha de treure del forn, deixar refredar un parell de minuts i desemmotllar, amb l'ajuda d'un ganivet, ja que s'han de deixar refredar bé al damunt d'una reixeta.

Finalment, s'ha de fer el merengue italià. 

Per això, s'ha de posar el sucre en un cassó, juntament amb 40 ml d'aigua i posar a bullir fins que la barreja arribi a 118ºC -podeu fer servir un termòmetre o, si no en teniu, ha de bullir fins que al tirar una mica de l'almívar en aigua ben freda es formi una boleta tova de sucre-.




Mentre esperem que el sucre arribi als 118ºC, s'ha de posar a batre les dues clares d'ou i quan comencin a espumejar -més o menys és el que es triga a fer l'almívar-, s'ha d'afegir en forma de fil l'almívar i seguir batent a velocitat màxima fins que les clares siguin ben muntades i fredes del tot, sense oblidar d'afegir mitja culleradeta de pebre rosa mòlt. Al aixecar les barilles, ha de quedar una punta de merenga que no baixi. Aproximadament uns deu minuts.




Per acabar, s'han d'omplir les tartaletes amb el curd d'aranja i després posar una bona quantitat de merenga, allisant amb una espàtula i fent punxes amb la mateixa, que sempre queda millor.




I ja es poden menjar després de torrar una mica el merenga amb un bufador o, si no en teniu, posant uns minuts en el gratinador del forn, a màxima potència i ben prescalfat, sinó us baixarà.

Una mossegada i us enamorareu d'aquests pastissets, n'estic segura.





I per aquesta dolça recepta, una bona banda sonora.


Galaxies

When you sing, when you sing
The stars fill up my eyes
Galaxies pour down my cheeks
Galaxies...they flood the street
Galaxies

When we dance, when we dance
Eels and sea grass float on by
I'm 10.000 leagues beneath the sea
10.000 leagues...beneath the green
10.000 leagues

When we kiss, when we kiss
Bears and boulders vibrate through the air
Gravity is dead you see
No gravity...all I need is beating red
No gravity...

(Laura Veirs)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 25 febrer de 2015

Bunyols de vent. Buits per dins, però deliciosos.







"L'únic símbol de superioritat que conec
és la bondat."

(Ludwig Van Beethoven) 




Després de 35 anys, i potser he trigat massa en adornar-me'n, he arribat a la conclusió de que he de ser ferma a l'hora de triar les persones que formen envolten la meva vida, en tots els àmbits, personal i professional. He de ser selectiva.

Em resistia a creure-ho, però és evident que hi ha persones completament buides per dins, superficials i banals que desgraciadament, algunes vegades he tingut a prop. Tenen una ànima tant buida que no són capaços de veure el que la resta fa per ells i només saben envoltar-se de mentides, negativitat i fer que els del seu voltant acabin pansint-se. 

I quan t'allunyes, igual que quan regues una planta i la deixes al sol, revius.

Ara que ho veig, només sento llàstima per elles. Molta llàstima. I és quan m'alegro de ser com sóc i de tenir la família i els amics que tinc.



Però no tot el que està buit per dins és dolent. I sinó proveu aquests bunyols.

Els bunyols de vent -que també reben el nom de caragirats- són una variant bastant moderna dels tradicionals bunyols de Quaresma, que inclouen, entre d'altres, llet i matafaluga.

Diuen que els jueus sefardites ja feien uns bunyols semblants al segle X, així que mireu si són antics.

Si voleu fer-los farcits o conèixer una mica sobre la història dels bunyols de vent, podeu mirar la recepta dels bunyols farcits de crema que vaig fer l'any passat.

Jo, els d'enguay els he fet seguint la recepta que he trobat a la col·lecció "Tota la cuina catalana de la A a la Z", que tinc la sort de tenir complerta.



Per fer aquests deliciosos bunyols, es necessiten els següents ingredients:

  • 250 ml d'aigua mineral
  • 100 gr de mantega
  • 150 gr de farina de rebosteria
  • 275 gr d'ous
  • 100 gr de sucre
  • la pela d'una llimona ratllada
  • oli d'oliva
  • un pessic de sal
  • oli de gira-sol


En primer lloc, s'ha de posar en un cassó la mantega, el sucre, la pell de llimona ratllada, un pessic de sal i l'aigua mineral i dur a ebullició.




Quan ja bulli, s'ha de baixar a foc lent i afegir, tota de cop, la farina. S'ha de remenar constantment, mentre cou a foc lent, vigilant que no s'enganxi a les parets de la cassola. Ha de quedar una massa llisa i homogènia.




Llavors, s'ha de retirar del foc i seguir remenant mentre es refreda una mica.




Una vegada s'hagi refredat, s'ha d'anar afegint els ous, un per un; no s'ha d'afegir el següent ou, fins que el que haguem tirat sigui ben integrat a la massa.




Us quedarà una massa no gaire espessa, brillant i llisa, que s'ha de tapar amb paper film i deixar reposar a la nevera, com a mínim, durant quatre hores.

Passat aquest temps, s'ha de posar la massa en una màniga pastissera i en un cassó, posar oli a escalfar. No s'ha de començar a fer els bunyols fins que l'oli no sigui ben calent i comenci a fumejar. 

Llavors, s'ha d'anar tirant petites porcions de massa a l'oli. Primer s'inflaran i ells sols donaran la volta. 




Quan siguin ben enrossits, s'han d'enretirar del foc i anar deixant al damunt de paper absorbent per treure'n l'excés d'oli.




I finalment, s'han d'arrebossar bé amb sucre.




Són espectaculars. Boníssims i lleugers. Us semblarà que n'heu fet molts, però us ben asseguro que desapareixeran en un tres i no res. Buits per dins, però deliciosos.





L'olor i el sabor dels bunyols em transporten a la infància, així que res millor que una de les cançons que també em fan viatjar, pel meu gust millorada. Gran descobriment: Angus & Julia Stone versionant una de les cançons més conegudes de Grease.


You're the one that I want

I got chills, they're multiplying,
And I'm losing control
'cause the power you're supplying,
It's electrifying

You better shape up, 'cause I need a man,
And my heart is set on you
You better shape up, better understand,
To my heart I must be true

You're the one that I want, ooh ooh ooh, honey
The one that I want, ooh ooh ooh, honey
The one that I want, ooh ooh ooh
Can't you see, oh yes indeed, oh yes indeed

If you're filled with affection,
You're too shy to convey
Meditate my direction
Feel your way

You better shape up, cause you need a man,
Who can keep me satisfied
You better shape up, you better prove,
That my faith is justified

But I'm sure down deep inside

You're the one that I want, ooh ooh ooh, honey
The one that I want, ooh ooh ooh, honey
The one that I want, ooh ooh ooh
Can't you see, oh yes indeed, oh yes indeed

(Angus & Julia Stone)







TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 24 febrer de 2015

Arròs de rogers amb la seva maionesa. D'un sabor inigualable.







"I never dreamed about success.
I worked for it."

(Estee Lauder)




A mi el peix m'agrada molt. Crec que puc dir que no hi ha cap peix que no m'agradi, però com en tot, tinc preferències, i els rogers o molls, són un dels meus preferits, i és que és un dels peixos més gustosos que he provat.

El seu nom científic és mullus barbatus -si és el que anomenem moll de fang- o mullus surmulentus -si és el moll de roca- i és de la família dels múllits.

Tant un com l'altre són bastant semblants i la diferència principal rau en la coloració del cos; tot i que ambdós tenen el ventre d'una tonalitat argentada, el moll de roca té el llom decididament roig i, en canvi, el moll de fang el té d'una tonalitat més rosada. I una curiositat, el moll de roca pot canviar el seu color o tonalitat segons el moment del dia, la profunditat per la que està nadant o inclús segons el seu estat emocional -sé que resulta increïble-.

També podem distingir-los perquè el moll de roca presenta, amb la llum, una franja longitudinal força pronunciada, de color roig fosc o marró, que va des de l'ull fins a la cua i quatre o cinc ratlles groguenques que es dibuixen al llarg de tot el cos.

I, finalment, la última diferència és que el moll de roca té el morret més allargassat que el de fang i les dues barbes que té sota el mentó, són més llargues que el de fang.

Crec que amb això n'hi ha prou per poder distingir-los.

Per últim, i ja que sempre intento trobar l'origen dels mots, vaig estar investigant sobre el nom amb que col·loquialment, se'l coneix en català: rogers -en castellà se'ls anomena "salmonetes"-.

Per això us transcric un article de Manuel Cuyàs, al diari Punt Avui.

"Més rogers

24/04/13 02:00 - MANUEL CUYÀS. 

Arran del meu article de l'altre dia sobre els molls i els rogers, jo, que sóc de Mataró i en dic "rogers", i el meu amic Manuel Foraster, que és de Sabadell i en diu "molls", ens vam entaular al Gelida de Barcelona, on anem sempre, i ens en vam fer servir. Deia Julieta que si la rosa no es digués rosa faria la mateixa olor. No n'estic segur perquè crec que el nom fa la cosa, però en aquest cas els dos Manuels vam compartir sabor deglutint el mateix peix de nom diferent.

Abans de sortir de casa havia trobat a la bústia un avís de Correus perquè passés a recollir un certificat. El remitent era en Joaquim M. Puyal. Què devia voler? Havent dinat vaig anar a buscar el sobre. Mira quines coses. En Puyal, que a més del gran periodista que tothom coneix és filòleg i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, m'enviava un treball de Joan Veny on el "nostre il·lustríssim lingüista" -en paraules de Puyal- escateix l'origen del nom "roger". Per Veny, l'hem de localitzar en l'occità "roget". Francesc de B. Moll s'hi havia acostat fent-lo deutor del francès "rouget", però Veny, que retreu a Moll un sistemàtic oblit de l'origen occità de molts mots catalans, afirma que el "rouget" francès també deriva de "roget", nom que evoca el color rosat del peix. ¿Com en català va passar de "roget" a "roger"? ¿D'on surt aquesta "r" final? Com que els pescadors distingien entre el "roget de roca" i el "roget de fang", el contacta entre la "t" final de "roget" i la "d" de la preposició els va fer entendre que parlaven de "rogé". L'ortografia i el diminutiu, "rogeret" -els rogers tendeixen a la miniaturització-, van acabar fixant la "r". Veny acompanya l'estudi amb un mapa que delimita la Catalunya que diu "roger", la del nord, la Vella, i la que diu "moll", la del sud, la Nova. Llàstima, Joaquim Maria, que rebés la teva amable i il·lustrativa carta a la tarda. T'hauria pogut avisar perquè t'afegissis al dinar filològic.

Explica Veny que quan Josep M. de Casacuberta Roger i Francesc de B. Moll es reunien a la Secció Filològica de l'Institut, els dos homes deien que estaven units per uns cognoms que, sent diferents, corresponien a la mateixa espècie ictiològica. Veny ho nega: "Roger" és en aquest cas un patronímic masculí germànic i "moll", com el mateix Moll diu al seu diccionari, una "persona fluixa, feble de caràcter". No sé si Veny dispara amb arpó."




Per fer aquest arròs per dues persones, es necessiten els següents ingredients:


  • 120 gr d'arròs carnaroli
  • 360 ml de fumet de peix de roca (jo l'he fet amb galeres, peix de roca, 1 tomàquet, porro, pebre vermell "La Chinata", all i ceba)
  • 4 rogers
  • 2 cebes
  • oli de gira-sol
  • fetge dels rogers
  • mantega


En primer lloc, es necessiten uns bons rogers. Aquesta és la clau.




S'han de treure les escates i les espines als rogers i rostir les espines i el cap fins que quedin ben torrats i cruixents. Llavors, s'ha d'agafar un recipient de vidre ample i fons i posar a dins les espines i el cap, afegir unes làmines d'all i cobrir tot amb oli de gira-sol. Aquest recipient s'ha de posar al forn, a 100ºC durant uns 45 minuts, aproximadament. Així, s'obté un oli confitat.




En una cassola, s'ha de sofregir la ceba picada amb una mica de l'oli confitat fins que sigui ben rossa.




A part, s'ha de fer un fumet de peix de roca que jo he fet amb galeres, peix de roca, 1 tomàquet, ceba tendre, alls i un porro, sofregint primer les galeres, i afegint després el peix de roca, les verdures una mica sofregides, el pebre vermell i l'aigua. Només s'ha de coure uns 20 minuts, ja que si es cou en excés, queda amargant.




Quan la ceba sigui ben sofregida, s'ha d'afegir l'arròs i deixar fins que canviï de color i s'enrossegi i ja es pot afegir el fumet i salpebrar.




A part, s'han de fer a la planxa els rogers. Jo perquè no s'enganxi, poso al damunt de la paella una mica de paper vegetal i una mica d'oli. Així queden perfectes.




En una altra paella, s'ha de fondre una mica de mantega i coure els fetges dels rogers i una vegada cuits i juntament amb la mantega, s'ha de triturar bé amb el turmix fins que quedi una pasta, que s'ha d'afegir a l'arròs.

I finalment, s'ha de fer una maionesa amb un ou, una mica de sal i pebre i l'oli confitat que ja ha de ser ben fred.




Quan l'arròs sigui fet, ha de reposar uns minuts amb un drap tapant la cassola. Ha de quedar un arròs sec.

Per emplatar, s'ha de col·locar l'arròs i al damunt els lloms dels rogers que hem fet a la planxa i una mica de la maionesa pels costats.




És un plat deliciós i és que el roger és un peix increïblement saborós.



I és d'un sabor tant intens i alhora delicat, que et seduirà. Com aquesta cançó.


Goodnight moon

There's a nail in the door
and there's glass on the lawn
tacks on the floor
and the tv is on
and I always sleep with my guns when you're gone

There's a blade by the bed
and a phone in my hand
a dog on the floor
and some cash on the nightstand
when I'm all alone the dreaming stops
and I just can't stand

What should I do I'm just a little baby
what if the lights go out
and maybe and then the wind just starts to moan
outside the door he followed me home

So goodnight moon
I want the sun
if it's not here soon
I might be done
no it won't be too soon 'til I say goodnight moon

There's a shark in the pool
and a witch in the tree
a crazy old neighbor and he's been watching me
and there's footsteps loud and strong coming down the hall
something's under the bed
now it's out in the hedge
there's a big black crow sitting on my window ledge
and I hear something scratching through the wall

What should I do I'm just a little baby
what if the lights go out
and maybe and then the wind just starts to moan
outside the door he followed me home
so goodnight moon
I want the sun
if it's not here soon
I might be done
no it won't be too soon 'til I say goodnight moon

(Shivaree)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 22 febrer de 2015

Carbonada flamenca. Per sucar-hi pa.







"A l'estiu bon cuinat
i a l'hivern bon estofat."

(Dita popular catalana)




I com si res, el febrer, s'ha esfumat. Val, sí, és un mes curt, però en un tres i no res, ja som gairebé al març. Avui és últim diumenge de mes, i toca publicar la recepta que hem robat, en aquest cas, a la Rosa Dulce.

I de qui és aquest fantàstic blog? De la Rosa, a qui com a tots els "lladres" del repte, li encanta cuinar i passa llargues estones a la seva cuina-laboratori entre farines, sucre, xocolata i vainilla.

Estic molt d'acord amb ella en que no hi ha res millor que la casa amb aroma d'un pa de pessic coent al forn, una olor, que com bé diu ella, alimenta l'ànima.

Tot i ser un blog d'allò més dolç, però, només entrar (i creieu-me que tant bon punt van anunciar quin seria el blog a assaltar, vaig entrar-hi corrents) vaig endur-me un botí que no es mourà de la meva cuina. 

La recepta em va entusiasmar. És senzillament, fantàstica.



La "Carbonada flamenca" és un clàssic de la cuina belga i es podria dir que és patrimoni culinari de Flandes. Us ben juro, que és un guisat per sucar-hi pa.

He de dir que normalment, es cuina a foc lent i que jo vaig fer servir la olla a pressió, per la falta de temps, però l'he repetit, i tant d'una manera com de l'altra és espectacular.

Aquest guisat belga rep el nom de stoofvlees, Vlaamse Stoverij o Vlaamse stoofkarbonade (en holandès) i hi ha qui diu que podria tenir origen espanyol, tot i que hi ha guisats molt semblant en altres països, com a França, on tenen el famós bou a la borgonya, que fan en vi, enlloc de cervesa.

El nom ve donat perquè originàriament, era un guisat que es preparava al damunt de les brases; devia ser d'escàndol.

Però com en moltes de les receptes tradicionals, o millor dit, com en totes les receptes tradicionals, hi ha tantes maneres de fer com cuiners/es, i no només pels tipus de carn utilitzades o tipus de cervesa, hi ha altres trucs, com el que he après de la Rosa de posar un parell de llesques de pa untades amb mantega, que fan que la salsa resultant, sigui per plorar de plaer.

Per cert, la primera vegada que vaig fer aquesta recepta vaig fer la meitat, ara, us recomano que feu les mides que dona la Rosa i si sobra, al dia següent encara està millor.



Per fer aquesta deliciosa recepta, es necessiten els següents ingredients:

  • 1 kg de vedella tendre per guisar, a daus
  • 1 ceba gran
  • 200 gr de bacó fumat
  • 1 llauna de cervesa negra
  • 1 cullerada sopera de vinagre
  • 1 cullerada sopera de mostassa
  • 4 claus
  • 1 llesca gran o dues de mitjanes de pa
  • mantega
  • sal i pebre
  • 2 fulles de llorer
  • oli d'oliva verge
  • patates, mantega i pebre negre pel puré que acompanya


En primer lloc s'ha de daurar el bacó amb una mica de mantega i oli d'oliva i quan comenci a daurar-se, s'ha de retirar del foc i reservar.




En el mateix greix on hem fet el bacó, s'ha de marcar la carn a foc ben viu i una vegada ben segellada -que farà que encara sigui més tendre, si cap-, també s'ha de reservar amb el bacó.




A la mateixa cassola on hem marcat la carn, s'ha de sofregir la ceba tallada en juliana i quan comenci a ser tova i a agafar color, s'ha d'afegir el sucre morè, i deixar que caramel·litzi una mica.




Llavors, ja podem afegir la carn i el bacó que havíem reservat i cobrir amb la cervesa, afegir els claus, el vinagre i el llorer.




Al damunt de la carn, s'ha d'afegir una gran llesca de pa untada amb mantega i mostassa que poc a poc s'anirà desfent i espessirà la salsa. Tant si feu servir el mètode més tradicional, com si feu servir la olla pressió, aquest pas és clau, així que en aquest últim cas, s'ha de col·locar el pa just abans de tancar la olla.




Diu la Rosa que s'ha de coure tapat durant una hora i mitja més o menys, depenent de com de tendre sigui la carn, jo vaig deixar-ho coure una hora a 1 bar de pressió.




I per acompanyar el guisat, res millor que un bon puré de patates casolà fet només amb patates, mantega caramel·litzada, sal i pebre.




Us ben juro que és una delícia. Simplement, deliciós.






I ja que estem a Bèlgica, una cançó mítica nascuda en aquelles terres.


The way to your heart

Woke up this morning with my heart on fire
held on to what I'd been dreaming
woke up this morning, I had one desire
to get back to what I'd been seeing

Heaven
it was heaven
I have never known a bliss
witnessed anything like this

Glowing all over as I started on my feet
thought I heard somebody calling

Heaven
it was heaven
now I know I've seen the light
make it go on shining

I keep on searching for the way to your heart
try to believe it's getting better
baby, take me all the way to your heart
I want you

All the sweet kisses, all the tenderness
that are being shared all around me
only remind me of my own disstress
no loving arms to surround me

Falling
I am falling
you could help me out again
being mine forever

I keep on searching for the way to your heart
try to believe it's getting better
baby, take me all the way to your heart
I want you

You got it, you got it
there'll be no doubt about it
nobody's going to keep me from you
I want you, I need you
I'll find a way to get through
nobody's going to keep me from you


Heaven
it was heaven
now I know I've seen the light
make it go on shining


I keep on searching for the way to your heart
try to believe it's getting better
baby, take me all the way to your heart
I want you


I keep on searching for the way to your heart
try to believe it's getting better
baby, take me all the way to your heart
I want you

(Soulsister)






TEXTO O DESCRIPCION