diumenge, 25 de setembre de 2016

Moussaka de tonyina. I comencem nova temporada dels "Asaltablogs".





"La rosa tiene espinas,
pero ¿tiene pétalos el atún?"

(Roberto Fontanarrosa 
-humorista i escriptor argentí-)



I després d'unes merescudes vacances, tot torna a lloc. Mica en mica, tornem a habituar-nos al dia a dia i això, per a mi, inclou el repte que ens ocupa, ja des de fa temps, l'últim diumenge de mes. L'assalta blogs.

Aquesta vegada, l'afortunada és la Mabel, del blog "Mabel Kitchen". Com ella mateixa es descriu, la Mabel és una foodie que es menja la vida a mossegades, i que combina la cuina mediterrània amb totes aquelles bogeries que li passen pel cap, intentant fer una cuina equilibrada i provant tota classe d'ingredients de temporada.

De la seva cuina em podria haver endut mil receptes, però per falta de temps -si, tornar a la rutina no és tant fàcil-, he escollit una recepta adequada a la meva despensa i a la meva apretada agenda.

La versió d'un plat d'origen balcànic que es caracteritza per les capes de albergínies i carn sofregida -normalment xai-, amb tomàquet, així com per la salsa de formatge feta i ou (que no de beixamel).

Potser la versió més coneguda, però, és la grega, però realment hi ha moltes versions. Vui us deixo amb la de la Mabel, que està per llepar-se'n els dits.



Per fer aquesta recepta, per a quatre persones, es necessiten els següents ingredients:


  • 2 albergínies grans
  • 3 llaunes de tonyina grans
  • 300 cl de tomàquet triturat
  • 400 cl de crema de llet
  • 2 cebes
  • 3 alls
  • orenga
  • pebre negre
  • formatge ratllat 
  • oli i sal
  • sucre morè


En primer lloc, s'han de tallas les albergínies en rodanxes d'1cm, aproximadament, salar-les i deixar-les dins d'un escorredor fins que deixin anar tota la seva aigua; així, a més, perdran el punt picant que tenen.

Una vegada hagin reposat, s'han d'assecar bé amb l'ajuda d'un paper de cuina i anar fregint amb abundant oli. A mida que vagin estan fregides, s'han d'anar col·locant al damunt d'un paper assecant per retirar l'excés d'oli.

A part, s'ha de sofregir bé la ceba picada i els alls fins que sigui melosa i daurada i, quan ho estigui, s'ha d'afegir el tomàquet, la sal i les espècies, el sucre i deixar que redueixi per, finalment, afegir la tonyina.

En una safata apte pel forn, s'ha d'anar posant les albergínies fins que cobreixin tot el fons del motlle i al damunt el sofregit.

En un bol, s'ha de batre bé la nata amb pebre negre i sal i després cobrir el sofregit amb aquesta barreja. Una mica de parmesà pel damunt i al forn a 180ºC durant 30-40 minuts.

Es pot fer servir beixamel enlloc de crema de llet si voleu que la cobertura del sofregit sigui més consistent.

Una recomanació. Deixeu reposar la moussaka durant 15 minuts abans de servir.



I per acabar, una cançó suau com la remor del mar. "Je vole", de la banda sonora de la pel·lícula La famille Bélier.

Je vole

Mes chers parents, je pars
Je vous aime mais je pars
Vous n'aurez plus d'enfant
Ce soir
Je n'm'enfuis pas, je vole
Comprenez bien, je vole
Sans fumée, sans alcool
Je vole, je vole

Elle m'observait hier
Soucieuse troublée, ma mère
Comme si elle sentait, en fait elle se doutait
Entendait

J'ai dit que j'étais bien, tout à fait l'air serien
Elle a fait comme de rien, et mon père dèmuni
A souri.
Ne pas se retourner, s'éloigner un peu plus
Il y a la gare, un autre gare et enfim, l'atlantique
Mes chers parents, je pars
Je vous aime mais je pars
Vous n'aurez plus d'enfant
Ce soir

Je n'm'enfuis pas, je vole
Comprenez bien, je vole
Sans fumée, sans alcool
Je vole, je vole
J'me demande sur ma route
Si mes parents se doutent
Que mes larmes ont coulé
Mes promesses et l'envie
D'avancer

Seulement croire en ma vie
Tout ce qui m'est promis
Pourquoi, où et comment
Dans ce train que s'éloigne
Chaque instant

C'est bizarre, cette cage
Qui me bloque la poitrine
Je ne peux plus respirer
Ça m'empêche de chanter
Mes chers parents, je pars
Je vous aime mais je pars
Vous n'aurez plus d'enfant
Ce soir

Je n'm'enfuis pas, je vole
Comprenez bien, je vole
Sans fumée, sans alcool
Je vole, je vole

La la la la la la
La la la la
La la
Je vole

(Louane)







  TEXTO O DESCRIPCION



divendres, 16 de setembre de 2016

ต้มยำกุ้งน้ำข้น [Tom Yam Kung amb llet de coco]. Una de les meves debilitats.





"Sanuk, Sabai, Saduak"

[Sé feliz, permanece sereno 
y conténtate con eso que la vida te ha dado]

(Dita popular tailandesa) 



Si seguiu el meu blog, sabreu que m'encanta el menjar oriental, i el que porto avui és un dels meus preferits de la cuina tailandesa: el Tom Yam Kung o Tom Yum Goong (ต้มยำกุ้ง), que ve a ser una sopa amb llagostins una mica picant i força aromatitzada, amb punts cítrics excel·lents, que si porta llet de coco, com la meva es diu Tom Yam Kung Nam Kon (ต้มยำกุ้งน้ำข้น). Una verdadera delícia.

I és que ingredients com el lemongrass, el galangal o les fulles de llima kaffir, juntament amb el coriandre i la llima fan que una sola cullerada d'aquesta sopa sigui una explosió de sabors (si algú veia els dibuixos del Petit Xef sabrà amb quin to aquestes paraules ressonen dins del meu cap).

I no patiu que el grau de picant es variable, i el podeu ajustar segons us agradi més o menys, només una petita advertència i és que si no trobeu el galangal, que es pot trobar sense gaire problemes a les botigues orientals o bé deshidratat o fresc, no intenteu substituir-lo pel gingebre, ja que tot i que s'hi assembla molt, de sabor no té res a veure, així que millor no posar-ne i llestos.

Ah! la recepta l'he tret de la fantàstica web "El delicioso sabor de Asia. Kwan Homsai".



Per fer aquesta recepta, per a dues persones, es necessiten els següents ingredients:


  • 400 ml de caldo de pollastre
  • 200 ml de llet de coco
  • 150 gr de llagostins o gambes pelades
  • 120 gr de bolets
  • suc d'una llima
  • 1 cullerada de pasta de chili
  • 1-2 cullerades de salsa de peix
  • 1/2 cullerada de sucre
  • 3 alls
  • 3 chilis
  • 1 tall de lemongrass
  • 4 làmines de galangal
  • 3 o 4 fulles de llima kaffir
  • coriandre


En primer lloc s'ha de preparar les verdures i, per això, s'ha d'aixafar els alls amb l'ajuda d'un ganivet i els chilis -com més s'aixafin, més picarà-, després s'ha de trencar una mica la branca de lemongrass perquè desprengui bé el seu aroma i tallar-lo en trossos d'uns dos centímetres, unes quatre làmines de galangal, el coriandre picat i els bolets a trossos.

En una olla, s'ha de posar el brou de pollastre i dur a ebullició.

Mentre, en un bol s'ha de preparar una barreja que afegirem a la sopa amb 50 ml de llet de coco, una cullerada de pasta de chili amb el seu oli, el suc d'una llima, 1 cullerada de salsa de peix i a barrejar bé. Reservem.

Quan el brou bulli, s'ha d'afegir 150 ml de llet de coco i després el lemongrass, el galangal, els alls, els chilis i les fulles de llima sense el nervi central.

Quan torni a bullir de nou, s'ha d'afegir els bolets, remenar una mica i deixar cuinar un parell de minuts, llavors ja es poden afegir les gambes, una mica de sucre i deixar fins que aquests siguin cuits. I ja es pot retirar del foc.

Finalment, s'ha d'afegir la barreja de chili, llima, salsa de peix i llet de coco, que és la que farà que la sopa tingui el seu color característic i el seu deliciós sabor i just abans de servir, una mica de coriandre picat.

Bon profit.



I avui, per acompanyar aquesta deliciosa i aromàtica sopa, una cançó de Mishima.


Tot torna a començar

Quan d'un cel blau del nord somriguin
núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s'inflin com veles,
i el sol t'escupi raigs al front.

Quan els pit-rojos i les caderneres,
els gaigs, les garces i els mussols
refilin a l'uníson una melodia
que tens al cor, potser comencis a sospitar.

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fe)

Quan recuperis tots els fragments
d'aquest naufragi que és la memòria,
d'aquests parracs ja no en direm corbates,
d'aquesta espelma ja no en direm llum.

Quan de la fosca nit salvatge
l'udol dels llops, convocant la lluna,
recorri en calfreds els petits cossos
dels vostres fills, és que tot torna a començar.

O potser tu mai has tingut un amic imaginari.
O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.
O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.

(Mishima)






TEXTO O DESCRIPCION



dijous, 25 d’agost de 2016

La tendresa imprevista. Gelat de choco te i mel de canya.





"Il lui disait: <<Vois-tu, si tous deux nous pouvions,
L'âme pleine de foi, le coeur plein de rayons,
Ivres de douce extase et de mélancolie,
Rompre les mille noeuds dont la ville nous lie;
Si nous fuirions; nous irions quelque part, n'importe où,
Chercher loin des vains bruits, loin des haines jalouses,
Un coin où nous aurions des arbres, des pelouses;
Une maison petite avec des fleurs, un peu
De solitude, un peu de silence, un ciel bleu,
La chanson d'un oiseau qui sur le toit se pose,
De l'ombre; -et quel besoin avons-nous d'autre chose?>>

(Victor Hugo)



Diuen que la vida és com un gelat. Que l'has de gaudir abans que es desfaci. Però a l'estiu, la calor n'accelera el final. I aquells moments que en si mateixos et semblaven eterns, en realitat duren el que dura una aclucada d'ulls.

I aquella mirada, aquell gest, aquelles carícies, aquelles converses infinites a les que t'acostumes ràpidament i que, en certa manera, semblava que paressin el temps, al recordar-les et semblen tan fugaces com els estels que, pacientment, esperem veure caure del cel.

I el passat, que sense adonar-nos ja està escrit, et porta a aquest present amb un futur encara per escriure.

I vols escriure, però no saps el què. Ni com.

I és que ja no em serveix qualsevol cosa, perquè els meus somnis són massa grans. Ja no m'omplen els records, vull moments, vull vida. Sense pensar. Actuant. No vull aguantar-me les ganes de res. Però sense presses. Vull sentir, explicar, dir, ballar, descobrir, fer, deixar fer...tinc masses verbs que vull fer servir i no vull amagar-me'n.

No em vull quedar indiferent al que em passa. No vull cantar, com Sabina, "...terminaba tan triste que nunca la pude empezar...".

M'agrada recopilar moments màgics. La màgia. Tot i que a vegades no sóc conscient de que no tinc ales per volar. I potser em precipito. Però no vull deixar de lluitar pel que vull. I vull coneixe't, provar, encertar, equivocar-me, intentar-ho.

Escriure em calma. Com deia Walter Benjamin: "Aprendí a disfrazarme en las palabras, que propiamente eran nubes." Els núvols no pesen i l'ànima es buida. Esdevé lleugera.

I no escric perquè em compris, sinó perquè m'entenguis. I per perdre la por a la por.

Diuen que la vida és com un gelat. Que l'has de gaudir abans que es desfaci. I jo vull tot el gelat.



Per fer aquest gelat es necessiten els següents ingredients:

  • 200 ml de llet de coco
  • 100 ml d'aigua de coco
  • 500 ml de nata per muntar
  • 200 gr de concentrat de suc de la canya de sucre (mel de canya) -al gust-
  • 6 bossetes de choco te (Yogi Tea)
  • 1 culleradeta de pasta de vainilla
  • 1 pessic de sal


En primer lloc s'ha d'escalfar la llet de coco i quan arrenqui el bull afegir les bossetes de tè que han d'estar en remull durant 30 minuts, aproximadament.

Passada aquesta estona s'han d'apretar bé perquè les bosses treguin tot el suc i reservar.

Llavors s'ha de batre bé amb la mel de canya, el pessic de sal, la pasta de vainilla i l'aigua de coco, amb l'ajuda d'un túrmix perquè no es talli la barreja.

Aquesta barreja d'ha de refrigerar un mínim de tres hores; jo ho vaig deixar tota la nit a la nevera.

Al treure de la nevera, s'ha de tornar a batre amb el túrmix per assegurar-nos de que qualsevol grumoll de greix de la llet de coco es suavitza i ja es pot afegir la nata muntada.

I ja es pot posar la barreja a la geladora i seguir les instruccions de la vostra màquina.

Aquest gelat és delicadesa en estat pur. Us sorprendrà.



I per acabar una recepta tant delicada, una cançó de Serge Reggiani, que vaig conèixer un dia dins del carruatge d'un general.



Ma liberté

Ma liberté,
Longtemps je t'ai gardée,
Comme une perle rare,
Ma liberté,
C'est toi qui m'as aidé à larger les amarres.
Pour aller n'importe où, pour aller jusqu'au bout
des chemins de fortune,
Pour cueillir en rêvant une rose des vents sur un rayon de lune.

Ma liberté,
Devant tes volontés
Mon âme était soumise,
Ma liberté, je t'avais tout donné
ma dernière chemise.
Et combien j'ai souffert pour pouvoir satisfaire
tes moindres exigences,
j'ai changé de pays, j'ai perdu mes amis
Pour gagner ta confiance.

Ma liberté, tu as su désarmer toutes mes habitudes,
Ma liberté, toi qui m'as fait aimer même la solitude.
Toi qui m'as fait sourire quand je voyais finir une belle aventure,
Toi qui m'as protegé quand j'allais me cacher
Pour soigner mes blessures.

Ma liberté, pourtant je t'ai quittée
une nuit de décembre,
J'ai déserté les chemins écartés
que nous suivions ensemble.
Lorsque sans me méfier les pieds et poings liés
Je me suis laissé faire,
Et je t'ai trahie pour une prision d'amour et sa belle geôlière
Et je t'ai trahie pour une prision d'amour et sa belle geôlière

(Serge Reggiani)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 31 de juliol de 2016

Macarrons de quinoa i remolatxa amb bolonyesa oriental. Un àpat perfecte per després del gimnàs.






"Tu cuerpo es templo de la naturaleza 
y del espíritu divino.
Consérvalo sano;
respétalo;
estúdialo;
concédele sus derechos."

(Henri-Frédéric Amiel)



Abans d'apuntar-me al gimnàs, havia de controlar molt tot el que menjava. De fet, m'estava de moltes coses, com, per exemple, la pasta. I és que en les dietes habituals per perdre pes la pasta no ha tingut mai molt bona reputació.

Com vaig llegir fa poc al Muy Interesante, tot i que la pasta és un dels nutrients representatius de la dieta mediterrània, la pasta sempre s'ha vist com una bomba calòrica, però no és així.

Segons un estudi de l'Institut Neurològic Mediterrani Neuromed, a Pozzilli (Itàlia), la pasta és sana i no fa augmentar l'índex de massa corporal.

Menjar pasta no només s'ha associat a mantenir un índex de massa corporal sana, sinó que sembla ser que ajuda a reduir el risc de patir obesitat general i abdominal.

Per a la seva investigació, els científics van examinar a més de 23.000 persones inscrites a dos grans estudis epidemiològics: el projecte Moli-sani i l'enquesta de Nutrició i Salud italiana d'aquest institut.

Segons explicà el cap de l'estudi, George Pounis: "Mediante el análisis de los datos antropométricos de los participantes y sus hábitos alimenticios hemos visto que el consumo de pasta, al contrario de lo que muchos piensan, no se asocia con un aumento en el peso corporal. Los resultados muestran que la pasta contribuye a tener un índice de masa corporal saludable, una menor circunferencia de la cintura y una mejor relación cintura-cadera".

Així que, tenint en compte que la dieta mediterrània és considerada una de les més saludables, està clar que incloure la pasta sovint, així com cereals, el pa o l'arròs, representa una bona combinació si es vol baixar de pes. La clau? Vigilar les mides i combinar amb una mica d'esport.

Ah! i una curiositat més treta de la mateixa revista. La pasta cuinada "al dente" té un índex glucèmic menor, el que implica que els hidrats de carboni es deixen anar de manera progressiva a la sang, per tant, els que realitzen activitat física, com els esportistes, poden rendir durant més temps si la consumeixen cuinada així.



I si la pasta és sana, la que avui us proposo ja no parlem. He fet servir pasta de quinoa i remolatxa, que a part de boníssima conté dos ingredients molt saludables. I la bolonyesa és una mica especial, ja que he fet servir carn amanida com per fer gyozas, el que li dona un sabor picant i especiat deliciós. Espero que us agradi el meu invent.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Pels macarrons:
  • macarrons de quinoa i remolatxa
  • 1 pot de pomodorini (poso foto)
  • parmesà ratllat
  • carn de gyozas (una de les versions)
  • ceba tendra
  • coriandre sec
  • romaní sec
  • orenga sec
  • anet sec
  • pebre negre
  • sal
  • mel de romaní

Per la carn de gyozas:
  • 300 gr de carn picada de vedella
  • 1 ceba tendra
  • 2 culleradetes de sucre
  • 1 xupito de salsa de soja
  • 1 xupito de sake (o vi blanc)
  • 2 alls
  • gingebre
  • oli de mandarina
  • 3 chipotles


En primer lloc, s'ha de macerar la carn, si pot ser d'un dia per l'altre millor, sinó amb un mínim de 30 minuts. De fet, jo tenia la carn congelada.

Per fer-ho, s'ha de barrejar bé la carn picada amb la ceba tendra ben picada, l'all ratllat i la resta d'ingredients, al gust. Jo us poso les mides de manera orientativa, però l'important és anar provant i afegint segons ens agradi més o menys picant o més o menys salat.

I una vegada tots els ingredients siguin ben integrats, reservar.

Una vegada tinguem la carn ben macerada, ja podem preparar els macarrons.

Per això, en primer lloc s'ha de sofregir una ceba tendra picada i quan sigui ben rossa, afegir la carn i sofregir fins que sigui cuita. Llavors, s'han d'afegir els tomàquets.




Jo he fet servir uns tomàquets cherry boníssims de la marca italiana Mutti, com podeu veure a la foto.




No es tracta de tomàquets molt àcids, però tot i així, jo afegeixo un rajolí de mel, en aquest cas, de romaní.

S'ha de deixar coure fins que la salsa redueixi una mica i s'evapori l'excés d'aigua dels tomàquets.




Mentre, s'ha de coure la pasta seguint les instruccions de cada fabricant. Jo he fet servir de remolatxa i quinoa.




I una vegada ben escorreguts els macarrons, ja es poden barrejar amb la salsa, posar en una safata i gratinar, una vegada ben coberts de salsa parmesà.



I ja que proposo un àpat ideal per degustar després de fer exercici, una de les cançons de Body Pump.


Burn

We, we don't have to worry about nothing
Because we got the fire
And we're burning, one hell of a something
They, they're going to see us from outer space, outer space
Light it up, like we're the stars of the human race
Human race

When the light started out
They don't know what they heard
Strike the match, play it loud
Giving love to the world
We'll be raising our hands
Shining up to the sky
Because we got the fire, fire, fire
Yeah, we got the fire, fire, fire

And we're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn

We don't want to leave, no
We just want to be right now
And what we see
Is everybody is on the floor acting crazy
Getting low go 'till the lights out
The music sounds I'm waking up
We fight the fire then we burn it up
And it's over now and we got the love
And we're sleeping now

When the light started out
They don't know what they heard
Strike the match, play it loud
Giving love to the world
We'll be raising our hands
Shining up to the sky
Because we got the fire, fire, fire
Yeah, we got the fire, fire, fire

And we're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn

When the light started out
They don't know what they heard
Strike the match, play it loud
Giving love to the world

We're going to let it burn, burn, burn
Burn, burn, burn

We can light it up, up, up
So they can't put it out, out, out
We can light it up, up, up
So they can't put it out, out, out
We can light it up, up, up
So they can't put it out, out, out
We can light it up, up, up
So they can't put it out, out, out

When the light started out
They don't know what they heard
Strike the match, play it loud
Giving love to the world
We'll be raising our hands
Shining up to the sky
Because we got the fire, fire, fire
Yeah, we got the fire, fire, fire

And we're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn
We're going to let it burn, burn, burn

When the light started out
They don't know what they heard
Strike the match, play it loud
Giving love to the world
We'll be raising our hands
Shining up to the sky
Because we got the fire, fire, fire
Yeah, we got the fire, fire, fire

And we're going to let it burn

(Ellie Goulding)







  TEXTO O DESCRIPCION



dijous, 21 de juliol de 2016

Those little things... Gelat de romaní {i del Cap de Creus}.





Satisfacciones

La primera mirada por la ventana al despertarse,
el viejo libro vuelto a encontrar,
rostros entusiasmados,
nieve, 
el cambio de las estaciones,
el periódico,
el perro,
la dialéctica,
ducharse,
nadar,
música antigua,
zapatos cómodos,
comprender,
música nueva,
viajar,
cantar,
ser amable.

(Bertolt Brecht)



Hi ha coses que estan fetes per fer-te sentir bé. Coses petites, sense cap importància aparent...

...llibres que et fan posar la pell de gallina i no et deixen sortir de la història ni quan acabes de llegir la última frase...cançons que de cop i volta escoltes i et transporten a un món diferent i replet de felicitat, i somrius...olors que desperten records que vagaven per la teva memòria sense ser conscient de que seguien allà...saltar dins d'una bassa amb botes d'aigua...veure sortir el sol...podria seguir enumerant moments feliços sense acabar...i, com no, i ja que és un blog de cuina, no podia deixar de banda les sensacions creades pels menjars...menjars que només dur-te a la boca et fan ser completament feliç...com el gelat.

I és que tendim a no valorar les petites coses fins que aquestes no hi són. Error. Hi ha coses que, penso, només existeixen per ser gaudides. El món està a la nostre disposició i el desaprofitem. I la vida no es pot rebobinar. Ni parar els bons moments. Ni tallar les escenes que no ens agraden, com a les pel·lícules. Així que només queda seguir gravant i fer de cada escena un moment innoblidable.

Jo, tinc la sort de tenir un bon repartiment a la pel·lícula de la meva vida. Para muestra un botón. Aquí l'equip d'excursionistes improvisats amb qui vaig recollir l'ingredient principal del gelat que avui proposo.




I la recepta no podia ser millor. Perquè? Perquè és de la Sandra i el Xavi, amb qui he tingut la sort de disfrutar de molts moments, màgics, i autors d'un dels millors blogs de cuina que conec: Els Fogons de la Bordeta. 




Per fer aquest deliciós gelat, es necessiten els següents ingredients:

  • 350 ml de llet sencera
  • 200 ml de nata líquida per muntar
  • 3 branques de romaní (+1 per picar)
  • 45 gr de llet en pols
  • 100 gr de sucre
  • 1 cullerada de golden syrup o mel de romaní


Com qualsevol gelat, la seva preparació no té cap complicació, tant si sou dels que teniu geladora, com dels que no.

En primer lloc, s'ha d'aromatizar la llet i per això, s'ha de bullir la llet amb el romaní i el sucre, a foc lent, perquè mica en mica agafi els aromes i el sucre es desfaci bé.

I quan arrenqui el bull, s'ha d'enretirar del foc i deixar que es refredi fins que infusioni bé. De fet, molt millor si deixeu la barreja a la nevera (sense treure les branques de romaní), d'un dia per l'altre.

Així que quan vulgueu fer el gelat, el següent pas és muntar la nata, juntament amb la llet en pols i afegir el golden syrup o la mel i una vegada ben barrejat, s'ha d'integrar també la llet infusionada i unes fulles de romaní ben picades.

I cap a la geladora, si en teniu. Cadascú ja sap com funciona la seva.

Si no en teniu, s'ha de posar la barreja en un tupper i cada hora, aproximadament, aneu traient-lo del congelador i remenant amb l'ajuda d'una forquilla. D'aquesta manera, s'evita que es facin cristalls i que el gelat tingui una textura cremosa. S'ha de fer unes tres o quatre vegades i ja es pot deixar acabar de congelar.





I la veritat és que com podeu deduir pel el títol del post, la meva intenció era acabar-lo amb la cançó "Those Little Things", però ja vaig maridar una altre recepta amb aquesta peça musical, així que acabo amb una cançó que em produeix molta satisfacció perquè és la que fem servir pels estiraments després de les classes de body pump. I com va de satisfaccions...Gràcies Martin per la cançó...


Bird set free

Clipped wings, I was broken thing
Had a voice, had a voice but I could not sing
You would wind me down
I struggled on the ground
So lost, the line had been crossed
Had a voice, had a voice but I could not talk
You held me down
I struggle to fly now

But there's a scream inside that we all try yo hide
We hold on so tight, we cannot deny
Eats us alive, oh, it eats us alive
Yes, there's a scream inside that we all try to hide
We hold on so tight, but I don't wanna die, no
I don't wanna die, I don't wanna die

And I don't care if I sing off key
I found myself in my melodies
I sing for love, I sing for me
I shout it out like a bird set free
No I don't care if I sing off key
I found myself in my melodies
I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free

Now I fly, hit the high notes
I have a voice, have a voice, hear me roar tonight
You held me down
But I fought back loud

But there's a scream inside that we all try yo hide
We hold on so tight, we cannot deny
Eats us alive, oh, it eats us alive
Yes, there's a scream inside that we all try to hide
We hold on so tight, but I don't wanna die, no
I don't wanna die, I don't wanna die yeah

And I don't care if I sing off key
I found myself in my melodies
I sing for love, I sing for me
I shout it out like a bird set free
No I don't care if I sing off key
I found myself in my melodies
I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free
I shout it out like a bird set free

(Sia)






  TEXTO O DESCRIPCION