dimarts, 4 d’agost de 2015

Gelat de vi i gingebre. Sorprenent, fresc i completament deliciós.






"La imaginación
es más importante que el conocimiento."

(Albert Einstein)




Per variar, i com en gairebé totes les receptes que veig de l'Ettore, aquest gelat em va robar el cor, a primera vista. I, com sempre, no em va defraudar.

És un gelat diferent, deliciosament sorprenent i fresc. La primera vegada que el tastes, no pots evitar intentar identificar tots els sabors per separat, un a un, i és realment embriagador.

Sens dubte, passa a ser un dels meus gelats preferits.

Així que si voleu ser originals, és el vostre gelat. 

Jo he fet servir un vi de Maset del Lleó, concretament el Cabernet Sauvignon Gran Origen Crianza, un vi fresc i afruitat elaborat amb molta delicadesa perquè al llarg del procés conservi tots els aromes i les peculiaritats úniques d'aquesta varietat.



Per fer aquest fantàstic gelat, es necessiten els següents ingredients:

  • 750 ml de vi negre Cabernet Sauvignon
  • 160 gr de sucre blanc
  • 1 branca de canyella
  • ratlladura de mitja taronja
  • 2-3 làmines fines de gingebre
  • 250 ml de llet sencera
  • 200 ml de nata líquida (35% M.G.)
  • 3 rovells d'ou


En primer lloc, s'ha de fer un xarop amb el vi i per això, s'ha de posar en un cassó juntament amb el sucre i deixar reduir, a foc mig, fins que ens quedin, aproximadament, uns 200 ml. Només cal barrejar al principi, però després no s'ha de remenar. Aquest és el pas més llarg de la recepta i el que requereix una mica més de paciència.

Mica en mica el vi va espessint i agafant la consistència d'un xarop.

Per altra banda, i en un altre cassó, s'ha d'infussionar la llet amb la canyella, la ratlladura de taronja -sobretot que aquesta no tingui la part blanca- i dues o tres l'amines ben fines de gingebre. S'ha de deixar que la llet bulli, a foc lent, i quan ho faci, enretirar del foc i deixar que es refredi del tot.

Després, s'ha de colar la llet, una vegada freda i barrejar-la amb la reducció de vi que teniem reservada, barrejant bé amb unes barilles metàliques fins que quedi tot molt ben barrejat.

La veritat és que agafa un color preciós.

A continuació, s'ha d'afegir la nata que hem de barrejat amb els rovells i colar i després tapar bé amb paper film i cap a la nevera, com a mínim durant 4 hores. Si pot ser durant tota la nit, millor.

I cap a la geladora, seguint les instruccions de la vostra màquina. És un gelat molt cremós.




Per servir, una mica de menta no només complementarà el preciós color d'aquest gelat, sinó que afegirà un deliciós sabor que va de perles.





I per un gelat de sabors nou, una de les noves cançons de la Clara Peya, a qui ja sabeu que admiro molt.

Com ella mateixa diu, el nou disc, Mímilus, "...és la flor que ens ajuda a encarar la por a allò conegut...és el remei que ens permet transitar per la vida amb confiança...que ens fa no anticipar-nos, estar presents en cada instant. Mímilus per dir-te el que penso en cada moment...entre la llum incipient de les cançons d'aquest disc s'amaguen les pors quotidianes, massa presents, massa intenses, que em frenen la vida i volen ser cridades, cantades i plorades fins a desaparèixer...".

I el títol de la cançó que he triat, no pot ser més adequat per la recepta: L'edat de gel.


Tant
t'he volgut abans
amb el cor
amb els ulls tancats

Caic
per les teves mans
i no trobo el gest
que em pugui calmar

Com 
si tu no fossis tu
i jo fos tant sols
la meitat de mi

Mentrestant
vivim l'edat de gel
que ens congela l'amor
i ens congela les plantes dels peus

Mereixem 
que ens brilli els ulls del sol
que ens despentini el vent
i ens surti el fred del cos
i estimar-nos sempre en altres edats

Tant
he buscat abans
amb el cap desfet
en el temps gastat

Caic
quan no em mires caic
si en la teva pell
ja no hi tinc descans

Com
si ja no fossis tu
i jo fos només
una part de mi

Mentrestant
vivim l'edat de gel
que ens congela l'amor
i ens congela les plantes dels peus

Mereixem 
que ens brilli els ulls del sol
que ens despentini el vent
i ens surti el fred del cos
i estimar-nos sempre en altres amors

Caic
quan no em mires caic
si en la teva pell
ja no hi tinc descans

(Clara Peya)






TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 1 d’agost de 2015

Boeuf Bourguignon par Julia Child. La plus tendre et savoureuse chair du monde.






"Cooking is love
it should be entered into -with- abandon
or not at all."

(Julia Child)




No hi ha cap pel·lícula relacionada amb la cuina o la gastronomia que no hagi vist, sigui bona o dolenta. I aquesta és una d'elles.

I no us mentiré si us dic que des que vaig veure "Julie & Julia", pel·lícula que sóc conscient que té absolutament tots els tòpics d'aquest gènere de cinema de fogons, una mica sobat, tenia ganes de fer aquesta recepta.

De fet, jo vaig ser una d'aquelles impacients que es va comprar l'edició anglesa de "Mastering the Art of French Cooking", de dos volums, escrit per la Julia Child. I sí, una mica menys d'un any després, sortia en espanyol.




Aquest llibre és un complertíssim manual d'alta gastronomia, fet "a la viaja usanza" i qui estimi la cuina com jo, l'ha de tenir.

Doncs bé, una de les receptes que se'm va posar entre cella i cella va ser aquesta, potser la que més importància té a la pel·lícula: el Boeuf Bourguignon.



El boeuf bourguignon és un plat que té origen a la regió francesa de la Borgoña, a uns 100 km al sud de París. És un estofat de bou, en concret de la raça "Charolais", que té una carn molt reconeguda a la zona pel seu sabor i per la poca quantitat de greix, ja que s'alimenta, només, de fenc, cereals i farratge, que fa que la carn sigui tendra i sana. De fet, mireu si n'és d'important a la zona que a finals d'agost celebren la Festa de Charolais i aquest plat és l'eix central de la festa.

És un plat que normalment, i de manera tradicional, es cuinava durant dos dies amb el clàssic vi de la Borgoña i bouquet garni i aquesta paciència es veia compensada amb tots els aromes que impregnaven la carn que quedava tendra, tendra.

El primer xef que en va publicar la recepta va ser Auguste Escoffier, a principis del segle XX, concretament al 1903 i ja més tard, Julia Child el va popularitzar, tot i que ella feia la recepta amb la carn trossejada, mentre que Escoffier amb la peça sencera de bou.



Jo us indico la recepta tal i com ve redactada al llibre de la Julia Child, qui inclús especifica la mida de la paella, tot i que d'això n'he prescindit perquè estigui a l'abast de tothom.



Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Pel guisat:

  • 175 gr de panxeta de porc fumada
  • 1 cullerada d'oli d'oliva
  • 750 gr de carn magra per estofar 
  • 1 pastanaga
  • 1 ceba gran
  • 1 culleradeta de sal
  • 1/4 de culleradeta de pebre
  • 2 cullerades de farina
  • 3 tasses de vi negre jove amb cos
  • 2-3 tasses de caldo de carn
  • 1 cullerada de concentrat de tomàquet
  • 2 alls
  • 1/2 culleradeta de farigola
  • 1 fulla de llorer
  • la cotna de la panxeta de porc

Per les cebetes glassejades:

  • 18-20 cebetes
  • 1 1/2 cullerades de mantega
  • 1 1/2 cullerades d'oli
  • 1/2 tassa de caldo de carn o vi blanc
  • sal i pebre
  • julivert, llorer, farigola...

Pels xampinyons saltejats:

  • 2 cullerades de mantega
  • 1 cullerada d'oli
  • 250 gr de xampinyons


En primer lloc, s'ha de treure la cotna de la panxeta i tallar-la a tires de 5mm d'ample per 3cm de llarg, escaldar-la i coure la panxeta durant 10 minuts en 1,5 litres d'aigua. Passat aquest temps, s'ha d'escórrer i assecar.

Llavors, s'ha de prescalfar el forn a 230ºC.

Mentre, s'ha de saltejar la panxeta durant uns tres minuts amb oli perquè es dauri una mica.

En el mateix greix de la panxeta, ben calent -ha de fumejar-, s'ha de saltar la carn que prèviament s'ha d'assecar amb paper de cuina, per segellar-la bé. Quan sigui daurada, s'ha de reservar juntament amb la panxeta.




Encara fent servir el mateix greix, s'han de sofregir les verdures, la ceba a juliana o a trossos petits i la pastanaga a rodanxes. I ja es pot retirar el greix.




I ja podem posar la carn i la panxeta a la cassola i salpebrar, espolsar amb la farina i remenar bé perquè quedi repartida.

El següent pas és posar la cassola destapada al forn prescalfat, al mig, durant uns 4 minuts. La farina es torrarà i la carn quedarà coberta per una lleugera crosta.

I llavors, ja es pot afegir el vi, el caldo, el concentrat de tomàquet, els alls, les herbes aromàtiques i la cotna de la panxeta i posar al foc, fins que bulli.




Una vegada comenci a bullir, s'ha de tapar la cassola i posar-la al forn a 165ºC, a la part inferior del forn. S'ha de mantenir la temperatura de manera que el líquid de la cassola es mantingui casi en ebullició durant unes 2,5 hores i 3.




Per preparar les cebetes glassejades primer s'han d'escaldar per poder pelar-les i després s'ha de posar la mantega i l'oli a la paella i quan sigui calent, afegir-les i saltejar-les uns 10 minuts fins que siguin daurades. Després afegir el caldo o vi blanc, salpebrar, afegir les herbes aromàtiques i deixar coure a foc lent uns 40-50 minuts fins que siguin completament tendres, conservant la forma i el líquid s'hagi evaporat.

Per fer els xampinyons s'ha d'escalfar la mantega i l'oli a foc viu i quan l'escuma de la mantega disminueixi s'han d'afegir els xampinyons i coure durant uns 5 minuts fins que siguin daurats.

Quan la carn sigui tendra, s'ha de colar, netejar la cassola i posar altre vegada la carn, la panxeta i les verdures, juntament amb les cebetes i els xampinyons. I, a part, desengreixar la salsa al foc i si li falta cos, deixar reduir. 




Una mica de julivert o alfàbrega i a servir. No podreu deixar de sucar-hi pa.





I per si voleu veure la recepta original, cuinada per la Julia Child, us deixo el vídeo.





I acabo amb una cançó que m'encanta...per variar...



Stand tall baby,
wait for the real thing.
Feed yourself with the silver spoon
you used to detest.
Stand proud baby,
you're absurd in the real world;
any moment you could 'cause
the skies to fall.

Hold your horses Cinderella,
don't rush for the crown.
Whatever you have lost,
you better forget it now.
Althought it's written in the back of your mind,
your mind is yours only.
The sweetest days often got to waste from the very morning.

So please, 
stop naming the hours after long forgotten flowers
that are not for you to pick and instead go 
and find a way to keep your eyes wide open to everything.

It's not like watching television:
we have sins and we have visions,
we have love, love, love.
There's not a thing we don't remember,
anyway, we don't surrender anymore,
anymore.

(Pájaro Sunrise)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 29 de juliol de 2015

Brown bread and whisky ice cream. Impressionant.






"Hay dos formas de ver la vida:
una es creer que no existen milagros,
la otra creer que todo es un milagro."

(Albert Einstein)




És inevitable que davant de certes circumstancies, generalment, adverses, miri endarrere i compari com afrontava certes coses anys abans i com sóc ara.

Recordo com si fos ahir un parell de ruptures, però no va ser ahir, ni jo sóc la de llavors.

Recordo com si fos ahir, com en Kang m'oferia generosament gelat amb l'esperança de que aquell disgust, que llavors pensava que no superaria mai, parés. 

I és que qui no ha sentit que el gelats i la xocolata, o els dolços en general, ens ajuden a sentir-nos millor?

Doncs sembla ser que no és així. Una recent investigació duta a terme a la Universitat de Minnesota (EEUU) afirma que aquest "antídot" casolà que la majoria fem servir per afrontar certs entrebancs emocionals no funciona en absolut i que, en cap cas, millora el nostre estat d'ànim.

Per fer l'estudi, els experts van induir a un total de 100 estudiants un mal estat d'ànim fent-los veure vídeos de pel·lícules altament dramàtiques i molt tristes, de manera continuada. Després, oferien a la meitat dels participants el seu menjar preferit o aquells aliments considerats "de confort" i, a l'altre meitat, aliments que res tenien a veure amb els que es consideren reconfortants. Després els preguntaven com es sentien i tots responien igual, independentment del què haguessin menjat.

No contents amb això, van realitzar un altre experiment. Aquesta vegada, després de la llarga i lacrimògena sessió de cine a una meitat els van deixar menjar tot el que van voler i a l'altre res. I altre vegada, els dos grups es sentien millor.

A les conclusions de l'estudi, publicat a la revista Health Psychology, Mann explica que d'aquesta manera s'elimina la justificació de que menjar aliments de confort millorin les coses. Tal com afirmava David Levitsky, coautor de l'estudi: "la idea de que puguem sentir-nos millor només consumint certs aliments és molt atractiva, però, en realitat, sentir-se millor no té res a veure amb el menjar en si, i és un efecte psicològic molt dèbil.



No sé si això serà o no així, però aquest gelat em va fer sentir millor, sobretot perquè me'l vaig menjar rodejada de gent fantàstica: els meus amics.



Per fer aquest meravellós gelat, es necessiten els següents ingredients:


Per les molles de pa integral caramel·litzat:


  • 250 gr de pa integral de bona qualitat 
  • 45 gr de mantega salada o sense sal
  • 100 gr de sucre 
  • 3/4 culleradeta de canyella
  • 1/4 culleradeta de sal


Per la crema de gelat:

  • 250 ml de llet sencera
  • 375 ml de crema de llet
  • 100 gr de sucre
  • 65 gr de sucre morè o moscovat
  • 1 pessic de sal
  • 5 rovells d'ou
  • 225 gr de crema agria
  • 1/2 culleradeta de pasta de vainilla
  • 1-2 cullerades de whisky


Per fer les molles de pa caramel·litzat, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC.

Llavors, s'ha de desfer en molles de pa petites, de la mida aproximada de granets de blat de moro. 




Si el pa és casolà, millor, jo l'he fet amb llevat de cervesa per que la malta estigui en el whisky i en el pa.




A part, en un cassó, s'ha d'escalfar la mantega fins que es desfaci i deixar que cogui fins que comenci a daurar-se. En aquest punt, s'ha de retirar del foc i afegir els trossets de pa, 100 gr de sucre, la canyella i la sal.




Aquest pa s'ha d'estendre al damunt d'una safata de forn i deixar que cogui durant uns 20-30 minuts, remenant de tant en tant perquè quedin tots els trossos torradets, de color marró fosc i ben caramel·litzat.




El pa s'ha de deixar refredar completament i guardar en un recipient hermètic fins que el feu servir (això si el feu uns dies abans).




Per fer la crema de gelat s'ha d'escalfar la llet, 125ml de la crema de llet, el sucre i la sal en un cassó.

En un bol a part, s'ha de barrejar la nata restant (250 ml) i la crema agria i batre bé, si cal amb el batedor, perquè no quedi cap grumoll.

En un altre, s'ha de batre bé els rovells d'ou i mica en mica, afegir la barreja calenta de llet, i tornar al cassó, on s'ha de deixar coure a foc lent, sense deixar de remenar, fins que la crema espessi el suficient com perquè quedi la cullera coberta.

Llavors a la nata s'ha d'afegir la pasta de vainilla i el whisky, remenar bé i la crema.

S'ha de deixar a la nevera fins que la crema sigui ben freda, a poder ser, tota la nit.

I una vegada fred ja es pot posar a la màquina de gelats, juntament amb la meitat del pa i seguir les instruccions de cada màquina fins que sigui gelat.




Ho posem a un recipient, amb la resta de pa pel damunt i cap al congelador fins al moment de servir. Tot i que si us el mengeu recent fet, és més suau que el vellut. Mmm...






I per acabar, un clàssic que a mi, em porta molts records...


Bizarre Love Triangle

Every time I think of you
I feel shot right through with a bolt of blue
It's no problem of mine but it's a problem I find
Living a life that I can't leave behind
There's no sense in telling me
The wisdom of a fool won't set you free
But that's the way that it goes
And it's what nobody knows
While every day my confusion grows

Every time I see you falling
I get down on my knees and pray
I'm waiting for that final moment
You'll say the words that I can't say

I feel fine and I feel good
I'm feeling like I never should
Whenever I get this way, I just don't know what to say
Why can't we be ourselves like we were yesterday
I'm not sure what this could mean
I don't think you're what you seem
I do admit to myself
That if I hurt someone else
Then I'll never see just what we're meant to be

Every time I see you falling
I get down on my knees and pray
I'm waiting for that final moment
You'll say the words that I can't say

(New Order)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 26 de juliol de 2015

Musclos farcits. Els devoraràs com un tigre (la closca i tot).






"La mente que se abre a una nueva idea,
jamás volverá a su tamaño original."

(Albert Einstein)




Últim dia del mes. Últim robatori abans de l'estiu. L'objectiu? La lladregota guanyadora d'aquesta temporada.

Es diu Elvira i és una de les lladres més actives d'aquest repte.

Arquitecta tècnica de professió, ara es dedica plenament a la cuina, la seva gran passió. Igual que jo, té una espècie de fixació a recopilar receptes de cuina, ja sigui acumulant retalls de revistes, llibres de cuina o anotacions per tot arreu que, després, intenta transmetre a través del seu extens blog de cuina: Así se come en Granada.

El seu pare li deia: "Tu no comes para vivir, vives para comer."

I crec que, a part de la recepta que m'enduc de la seva cuina, em quedo amb aquesta frase.



Fins fa poc, no podria dir que m'encantessin els musclos. Ara si. Definitivament, m'agraden tant com per demanar-me de primer plat, una gran olla de musclos al vapor. Això si, només si són de roca i no massa grans. 

Però sempre, sempre, he adorat els musclos tigre.

Així que quan vaig veure aquesta recepta, no vaig dubtar-ho. Una tapa perfecte per un sopar d'estiu.

L'Elvira els anomena "Periquitos" i jo avui, faré una versió lliure i tota comestible de la seva recepta. 

Els devorareu sencers.

Els musclos, a més a més, són una gran font de vitamines i nutrients, són sans i assequibles per qualsevol butxaca. Així que no hi ha excusa possible.




Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Pel farcit:

  • 2 kg de musclos
  • 900 gr de llet sencera
  • 100 gr de nata 
  • 50 gr de tomàquet fregit
  • 160 gr de mantega 
  • 100 gr de ceba tendra picada
  • 50 gr de pebrot verd
  • 50 gr de pebrot vermell
  • Tabasco
  • 300 gr de musclos picats
  • 175 gr de fumet
  • 15 gr de vi de Xerès
  • 175 gr de farina
  • 100 gr d'aigua de coure els musclos
  • 1 ou dur
  • sal i pebre

Per l'arrebossat:

  • 1 ou
  • farina
  • farina de galeta

Per la closca comestible:

  • aigua molt freda
  • farina de tempura
  • tinta de calamar


En primer lloc s'han de netejar bé els musclos; les closques han d'estar ben netes, ja que ens serviran de motlle.




Una vegada nets, s'han d'obrir els musclos al vapor, en una cassola amb un rajolí d'aigua i quan siguin oberts, s'ha de retirar la carn i picar-la finament. El caldo, s'ha de colar, reduir-lo a 100 gr i reservar.

En una paella s'ha de fondre la mantega i afegir la ceba ben picada, que s'ha de coure a foc suau fins que sigui ben transparent i llavors, s'han d'afegir els pebrots a dauets, i quan tot sigui daurat, s'ha d'afegir el tomàquet fregit i el xerès. Quan hagi reduït una mica, s'ha d'afegir la farina que s'ha de coure fins que comenci a ser d'un color marró.

I arribats a aquest punt, s'ha d'afegir l'aigua dels musclos reduïda, el fumet de peix, la llet i la nata i coure sense deixar de remenar, com si féssiu croquetes.

Finalment, s'ha d'afegir els musclos i l'ou dur, ambdós picats, i rectificar de sal, pebre i tabasco. És important que no afegiu més sal fins aquest moment, ja que l'aigua dels musclos i el fumet, ja n'aporten suficient.




Quan tingui la textura que ens agrada, s'ha de retirar el foc.

Mentre es refreda una mica, s'ha de cobrir cada closca de musclo amb un tros de paper film i després farcir-los bé, fins que quedin una mica bombats, com si fos un musclo sense obrir.

I cap a la nevera, un mínim de 3 hores.

Per acabar de fer-los, passada l'estona de repòs a la nevera, s'han de treure de les closques estirant el paper film. Han de quedar amb forma de musclo.




Llavors, s'han de passar primer per farina, després per ou batut i, finalment, per pa ratllat.




I aquí bé la part més curiosa i original.

Abans de fregir-los, s'ha de preparar una tempura amb aigua ben freda, tinta de calamar i farina fins a obtenir una pasta semilíquida.




Quan l'oli sigui ben calent, s'ha de cobrir amb la tempura negra la part inferior dels "musclos" de pasta i deixar fregir com si fossin croquetes.

I llestos. Uns musclos tigre totalment comestibles.




Bona idea, no?



I acabo amb la banda sonora d'una sèrie que inicialment vaig rebutjar, com els musclos, i que ara veig sovint.


Blank piece of paper

I've been staring
At this blank piece of paper for an hour
Trying to write this love song about you
But all the pretty words
That come to mind don't rhyme
Plus they make me sound like a fool

And you are on the plane flying in
While I'm struggling with this song
Trying not to say what I want to say
Which is I love you
I'll say you make my day
And I'll say I can't wait to get in bed with you

Every situation's different from the one before
Now it's me who's waiting by the door
You are in a cab driving back home
Oh, I rearranged the furniture around again
I thought I'd mention that too

I'll say you make my day
And I'll say I can't wait to be with you again
And I'll say you make me shake
And I'll say I can't wait to get in bed with you

(Luthea Salom)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 19 de juliol de 2015

Trena semi-integral amb nous, dàtils i mel. Perquè un dolç no amarga.






"Se dará tiempo al tiempo,
que suele dar dulce salida
a muchas amargas dificultades."

(Miguel de Cervantes)




Moltes vegades us he parlat de l'Ibán Yarza, la meva clau d'entrada al fabulós món del pa. I des que vaig entrar a aquest món, m'he tornat molt exigent amb el pa, i amb la brioxeria.

Hi ha llibres que una vegada els agafo, no els deixo anar fins que gairebé completo totes les receptes. Això em passa sobretot amb els de pa. Primer em va passar amb el llibre del Daniel Jordà i, quan va sortir "Pan casero", amb el de l'Ibán. I una d'aquestes receptes que més ganes tenia de fer i que havia tastat en un dels molts tallers que he fet amb ell, és aquesta deliciosa trena semi-integral amb nous, mel i dàtils. Una delícia, contundent, però gens empalagosa i molt sana.

No hi ha res més especial, per mi, que les olors a la cuina. Sobretot quan elabores brioxeria o pa. La olor a massa, la olor de la fermentació, del llevat, del pa dins del forn...



Per fer aquesta deliciosa trena es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:
  • 225 gr de farina de força
  • 50 gr de farina integral
  • 80 gr de llet
  • 55 gr d'ou (1 unitat)
  • 15 gr de mel
  • 10 gr de sucre
  • 25 gr de mantega
  • 15 gr de nous picades
  • 12 gr de llevat de forner
  • 3 gr de sal

Pel facit:

  • 150 gr de nous
  • 40 gr de dàtils
  • 40 gr de mantega
  • 30 gr de mel

Per la glassa:

  • 50 gr d'aigua
  • 100 gr de sucre
  • 1 culleradeta de suc de llimona



En primer lloc s'han de picar les nous el més finament possible i barrejar tots els ingredients de la massa, menys la mantega i treballar-la bé. És una massa bastant enganxosa. Per això, s'ha de deixar reposar uns deu minuts abans de treballar-la bé. Passat aquest temps és més malejable i s'ha d'amassar, plegant sobre si mateixa i fent-la rodar sobre la taula, durant uns vuit minuts o fins aconseguir una massa llisa, homogènia i brillant. Llavors s'ha d'afegir la mantega i tornar a pastar fins que s'integri bé i torni a estar llisa i brillant.




S'ha de deixar fermentar durant una hora.




Mentre reposa, s'ha de fer el farcit barrejant les nous picades a trossos irregulars, els dàtils a trossets ben petits, la mel i la mantega en consistència pomada.




Una vegada la massa ha fermentat, s'ha d'estirar formant un rectangle, amb l'ajuda d'un corró, que sigui el doble de llar que d'ample, d'uns 60x30cm. Una vegada fet el rectangle, s'ha de repartir uniformement el farcit pel damunt i enrotllar la massa, verticalment, com si es tractés d'un braç de gitano. I quan tingueu el cilindre de massa, s'ha de tallar, també en sentit vertical, pel mig, amb l'ajuda d'un ganivet que talli bé. Al fer-ho es veuran les capes de farcit. I llavors, s'ha de trenar les dues meitats i segellar bé cada extrem apretant bé amb els dits fins que les puntes de la massa estiguin perfectament unides.




Aquesta trena ha de fermentar entre una hora i mitja i tres hores, depenent de la temperatura de l'habitació. Ha de créixer molt i esponjar-se.




S'ha de coure al forn prescalfat a 210ºC, durant, aproximadament, 30 minuts.

Si teniu ventilador al forn, no el poseu, ja que es pot daurar massa i si veieu que sense aire també es daura massa, podeu tapar-la amb una mica de paper d'alumini.

Mentre cou la trena, s'ha de preparar la glassa dissolvent el sucre amb l'aigua i escalfant fins que bulli. Ha de bullir un parell de minuts perquè l'almívar espessi una mica, i afegir el suc de llimona. La glassa s'ha de posar calenta i només treure la trena del forn. S'ha de posar de manera generosa.




D'un dia per l'altre està espectacular.



I per acabar una de les cançons d'una de les pelis nyones que més m'agrada mirar: Because I Said So.


World spins madly on

Woke up and wished that I was dead
With an aching in my head
I lay motionless in bed
I thought of you and where you'd gone
and let the world spin madly on

Everything that I said I'd do
Like make the world brand new
And take the time for you
I just got lost and slept right through the dawn
And the world spins madly on

I let the day go by
I always say goodbye
I watch the stars from my window still
The whole world is moving and I'm standing still

Woke up and wished that I was dead
With an aching in my head
I lay motionless in bed
I thought of you and where you'd gone
and let the world spin madly on

I thought of you and where you'd gone
And the world spins madly on

(The Weepies)






TEXTO O DESCRIPCION