dissabte, 20 desembre de 2014

Una petita delícia. Panets de patata, all rostit i sajolida.






"Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer."

(Ovidi Montllor)



I finalment, el Nadal està a girar la cantonada. Semblava que no arribava, però ja és aquí. 

Últimament ja tothom en parla, als blogs sobretot, i jo, potser dec ser la única a qui no agrada el Nadal. I no sé perquè. A la meva família sempre s'ha celebrat i la veritat és que no he pogut tenir uns Nadals millors, però no, no m'agrada.

Sobretot perquè sembla que tot allò que no és bo, tot allò que no és just, tot allò que no ens sembla bé, s'amagi sota la catifa, com si no existís. Però sí que existeix. I, lamentablement, aquests últims dies hi ha hagut força situacions de les que s'hauria de parlar. I és que fent un repàs d'aquest 2014, venen ganes de plorar. Potser va sent hora de queixar-nos de debò i de deixar de permetre tot el que està passant. És un blog de cuina i no vull parlar de política, però crec que era inevitable fer aquesta reflexió. I és que en un país on dels moviments socials en diuen terrorisme, on de la gent corrupte en diuen "gente legal", on es desnona sense criteri cada dia, on es retallen drets cada dos per tres...i podria seguir fins omplir més d'una entrada, no m'agrada celebrar el Nadal.



Per altra banda, i buscant al menys una part positiva, el que si m'agrada -a part de passar-lo amb els meus- és que són dies en els que es cuina, sobretot des que la nit bona es celebra a casa meva. 

Així que com gairebé tothom, ja fa dies que planejo quin serà el menú. I crec que ja el tinc més o menys decidit.

El que ja tinc segur, cuinat, i congelat, són aquests fabulosos panets de patata, all rostit i sajolida. Us prometo que són deliciosament saborosos.



Aquests panets són una adaptació que ha fet el blog "Disfrutando de la comida" de la recepta del pa de patata del llibre del Dan Lepard -una meravella-, a la que ha afegit all rostit i sajolida convertint aquest pa en una autèntica delícia, i mira que ja era difícil de millorar.

La sajolida és una planta aromàtica amb un sabor molt intens i lleugerament picant; és una de les herbes que formen part de la tant coneguda barreja "herbes provençals". En fi, que la combinació del pa de patata amb l'all rostit i la sajolida és, senzillament, genial. Proveu-lo.



Per fer aquests panets necessitem els següents ingredients:

  • 250 gr de farina de força
  • 125 gr de massa mare
  • 130 gr d'aigua
  • 13 gr de mel
  • 38 gr de patata ratllada amb pell
  • 1/2 cabeça d'alls rostits
  • 5 gr de sal


Primer de tot s'han de rostir els alls i per això s'ha d'agafar les cabeces d'alls que volgueu -només n'utilitzarem mitja, però ja que enceneu el forn, recomano que en feu unes quantes i guardeu la pasta d'alls coberta d'oli, a la nevera-, tallar una mica l'extrem de la part superior, afegir una mica d'oli d'oliva i sal i embolicar-les amb paper d'alumini. I cap al forn, a 170ºC, durant una hora, aproximadament.




Una vegada freds, en traiem la pasta, guardem l'equivalent a mitja cabeça per la recepta, i la resta la guardem.




La massa mare, ha d'estar a punt per fer servir i, per comprovar-ho, s'ha de tirar una miqueta en un recipient amb aigua, si flota, és que és a punt, sinó, s'ha de seguir alimentant perquè desperti. (als ingredients hi ha l'enllaç sobre com elaborar massa mare i com alimentar-la)




A part, s'ha de pastar la massa mare amb l'aigua, la mel i la patata ratllada, ben neta, i afegir la pasta d'alls rostits, després la farina i la sal i seguir pastant fins a obtenir una massa enganxifosa. Llavors, s'ha de tapar amb un drap humit i deixar reposar uns deu minuts.




Passat aquest temps, s'han de començar els períodes petits de pastat i la sèrie de reposos, tant si pasteu a mà, com si feu servir una pastadora. Us poso els temps:

     - Pastar durant 15 segons i repòs de 10 minuts.
     - Pastar durant 15 segons i repòs de 10 minuts.
     - Pastar durant 15 segons i repòs de 10 minuts.
     - Pastar durant 15 segons i repòs de 30 minuts.
     - Pastar durant 15 segons i repòs de 1 hora.
     - Pastar durant 15 segons i repòs de 1 hora.
     - Pastar durant 15 segons i repòs de 1 hora.

Passades totes les estones de repòs i pastat, en total, unes 4 hores, ja es poden formar els panets. Podeu fer unes 12 peces de 45 gr, o com vaig fer jo, uns 9 panets de 60 gr.

És una massa bastant hidratada, el que fa que les boles, no tinguin molta tensió. Com a la recepta original les posaven en motlles rectangulars, però jo volia panets més aviat rodons, vaig fer servir una safata per fer cupcakes i la veritat és que van quedar molt bé. 




Així que as'han de bolejar els panets, donant-los la màxima tensió possible i col·locar-los als motlles.

S'han de cobrir amb un drap humit i deixar que reposin un parell d'hores, o una mica més, fins que comencin a sobresortir dels motlles.

Amb el forn prescalfat a 250ºC, i creant vapor, s'han de coure els panets -als que els fem una petita creu abans d'entrar al forn-, durant uns 20 minuts o fins que siguin suficientment daurats.

Llavors apaguem el forn i deixem els panets, fora del motlle a dins uns deu minuts. I a refredar al damunt d'una reixeta.



I tal com he començat, acabo, amb la cançó completa d'Ovidi Montllor, versionada pels Inadaptats. Ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer.


Tot explota pel cap o per la pota

Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra és força, creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: "si no et donen, pren".
No és de lladres dir amén,
quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullem d'hora al qui ens la pren.

És qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar
per al sou que ens fan guanyar
per al sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.

Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió
i, allò que es diu amb passió,
fer valer la nostra raó.

Perquè...ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra és força, creixent.
Les molles volen al vent,
les molles volen al vent,
les molles volen al vent.

(Ovidi Montllor)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 17 desembre de 2014

Galtes de porc, sense feina, amb cremós d'api-rave. Salivareu.





"La personalidad del cocinero 
siempre ha de prevalecer sobre los dictados de la moda 
o de los que rigen las distintas guías gastronómicas, 
teniendo como mayor referencia 
los platos de mayor tradición."

(Hilario Arbelaitz)



Havia sentit moltes vegades parlar de l'api-rave, però sincerament, ni sabia quin era el seu aspecte, ni l'havia tastat mai. Tot i ser mediterrani, sembla ser que aquí no s'aprecia tant com a altres llocs, al menys, fins ara. En canvi, per Europa central, és més valorat i el mengen de vàries maneres diferents, cuit o cru, ratllat amb amanides, en purés, sopes o guisats.

L'api-rave és l'engrossiment de la tija d'un tipus d'api, que té un peculiar sabor, una mica fort. S'oxida ràpidament així que si no es cou ràpid, és recomanable mullar-lo amb una mica de suc de llimona.

Després de provar-lo, he de dir que m'ha encantat i que amb la carn de porc melosa, com la de les galtes de porc, fetes amb una mica de vi negre i brandy, ha casat a la perfecció, ja que dona un sabor fresc deliciós -i mira que no m'agrada l'api-, impossible de definir. Mira que inclús vaig trobar-li connotacions de castanya...boníssim. De totes maneres, com no sabia si el gust a api seria massa pronunciat, vaig afegir una mica de patata i d'all rostit i el resultat va ser fabulós.

Per cert, l'api-rave és una bona font de carotenoides, provitamina A, vitamina C -un potent antioxidant que protegeix contra el càncer i és ideal per combatre virus i infeccions- i flavonoides -favorable per la curació del càncer i de les malalties cardiovasculars-. A part, és diürètic i un magnífic depuratiu per l'organisme. 



I com no podia ser d'una altre manera, aquest espectacular plat havia de ser maridat amb un vi especial. I aquest va ser el vi 1777 de Bodegues Maset.




Els orígens vinícoles de Maset del Lleó es remunten al 1777, quan les terres eren feus de l'abadia de Montserrat i la família Massana, avui propietària, devia per tributs per treballar-les. Des de llavors, vuit generacions de la família Massana han estat lligades a l'agricultura de la finca de Maset del Lleó.

I precisament, com a homenatge als fundadors de la dinastia Massana, va néixer aquest vi, ideal per un contundent plat de carn rostida amb paciència i ganes.




Per fer aquesta recepta, per a dues persones, necessitem:


Per les galtes de porc:

  • 2 galtes de porc
  • 1 pastanaga
  • 1 porro
  • 1 ceba
  • 3 alls
  • 1 raig de brandy
  • 1 got de vi negre
  • aigua
  • sal i pebre
  • oli d'oliva verge
  • farina

Pel cremós d'api-rave:

  • 1 patata petita
  • 1 api-rave
  • mantega
  • sal i pebre
  • 1-2 culleradetes d'all rostit
  • aigua


En primer lloc s'ha de posar a coure les galtes de porc que és el que trigarà més a coure.

Per fer-ho, s'han de polir bé les galtes i treure l'excés de greix, sal pebrar i enfarinar-les per segellar la carn. Així que en una cassola, amb l'oli ben calent, i el foc fort, s'han de marcar per tots els costats fins que siguin daurades. I les enretirem, reservant-les en un plat.




A part tallem les verdures a rodanxes i els alls a làmines.




A la mateixa paella on hem marcat les galtes, s'han de fer suar les verdures i daurar-les una mica.




Llavors, s'ha de tirar un bon raig de Brandy, deixar que s'evapori una mica, afegir les galtes, el vi negre i aigua fins a cobrir-les. I deixar fer xup-xup fins que siguin ben tendres.




Mentre couen les galtes, s'ha de pelar la patata i l'api-rave i tallar-los a daus. 




S'han de bullir fins que siguin ben tendres i, una vegada cuits, s'han de colar i triturar amb el turmix juntament amb un bon tros de mantega, sal i pebre i una o dues culleradetes d'all rostit.




[Jo l'all rostit ja el tenia fet per una recepta que posaré aviat al blog. Per fer-los, s'ha de tallar la part superior de la cabeça d'alls -recomano que en feu bastantes i així guardeu la pasta d'alls rostits coberta amb una mica d'oli-, salar i tirar un bon raig d'oli, cobrir amb paper d'alumini i deixar al forn, a 170ºC una horeta, aproximadament. Passat aquest temps, s'ha d'extreure'n la pasta d'alls.]

Una vegada les galtes siguin ben tendres, s'han d'enretirar de la cassola i reservar. A part, s'ha de colar la salseta i posar-la a reduir fins que agafi cos.




Mentre la salsa redueix, s'ha de desossar les galtes i tallar-les a trossets per després fer el timbal.




Una vegada la galta a trossets i la salsa reduïda, s'ha de barrejar les dues coses i deixar un parell de minuts al foc, perquè la carn s'empapi bé i ja es pot emplatar.

Jo he fet servir un aro d'emplatar i he col·locat una base de puré i el timbal de galtes al damunt. Quin goig de plat!





I per acabar, un goig de cançó.


Lovechild

Missiles of two-faced, sweet hate
Cutting the sky that you turned grey
You sing a cold, cold hymn from your bittersweet reservoir
Oh, why is the reason, reason?
Shaking and freezing, freezing
You let a cold, cold, cold love reign when you judge so hard

So you are right, the world is wrong
Let me get 'em on the telephone
I'll break the news, I'll tell them all
You're the one that we follow

Love child,
Love child of delusion
Love child of confusion
Self proclaimed messiah girl
Oh, love child
Daughter of ilusion
Master of exclusion
Self proclaimed messiah girl

You take it ten steps too far
Face to the floor, youâ?? Re still seeing stars
Youâ?? Re telling cold, cold lies
From your heart of a rusted gold

You are right, the world must bow
Let me get 'em on e-mail
I'll break the news, I'll tell them all
You're the one that we follow

Love child,
Love child of delusion
Love child of confusion
Self proclaimed messiah girl
Oh, love child
Daughter of ilusion
Master of exclusion
Self proclaimed messiah girl

Call our names and we will follow
Show us how to feel that hollow
Weâ?? Il march like soldiers after you (after you, after you)

Love child,
Love child of delusion
Love child of confusion
Self proclaimed messiah girl
Oh, love child
Daughter of ilusion
Master of exclusion
Self proclaimed messiah girl (messiah girl)
Messiah girl (messiah girl)
Messiah girl (messiah girl)
Messiah girl ohohh
Messiah girl (love child)
Messiah girl (love child)
Messiah girl ohohh

(Rebecca Clements)







TEXTO O DESCRIPCION




diumenge, 14 desembre de 2014

Bloody Mary de cirerols. Un aperitiu sorprenent i original.





"La cuina és per divertir-se,
és un fet cultural,
la cuina és cultura,
i també un espai lúdic,
on jugar, interpretar."

(Joan Roca)



No és la primera recepta que penjo al blog, d'una versió del còctel Bloody Mary. Els que em visiteu sovint, recordareu que no fa gaire en vaig penjar uns linguine, recepta de'n Gordon Ramsay, que versionaven aquest deliciós còctel.

Ja fa dies que rumio el menú de nit bona, que celebrarem a casa, així que aquest cap de setmana he començat a fer proves. I aquesta ha estat la primera, aprofitant que el Pol i la Montse, l'Elena i el Nacho, venien a sopar a casa. La veritat és que va tenir molt d'èxit, així que confirmo que serà un dels aperitius.

És fresc, fàcil, pots tenir preparat amb antel·lació i a sobre econòmica, així que no es pot demanar més.

La recepta és d'un dels meus llibres de cuina preferits, "Cuina amb Joan Roca", així que el resultat estava garantit.



La veritat és que no pensava penjar cap recepta fins dimecres, però és tant fàcil i divertida, que no m'he pogut estar. I si a sobre sumem que ara que fa fred, a casa, s'està de perles, amb manteta i sofà, una estona de blog, ve realment de gust.

Així que aquí teniu la recepta. Una idea fantàstica per donar la benvinguda als nostres convidats amb un aperitiu ben bufó que esclatarà a la boca alliberant tots els sabors d'un dels còctels més clàssics.



Per aquesta recepta, per unes quatre persones, es necessiten els següents ingredients:


  • 20 tomàquets cirerols
  • 50 ml de vodka
  • 50 gr de T+T (barreja a parts iguals d'aigua i sucre)
  • sal d'api
  • Tabasco
  • Fulles tendres d'api
  • sal i pebre

Primer de tot, s'ha de preparar els 50 gr de T+T, perquè necessitarem que aquesta barreja sigui freda, abans d'utilitzar-la. Per fer-ho, s'ha de dur a ebullició 25 gr d'aigua i 25 gr de sucre i deixar que bulli durant 5 minuts. Després reservar fins que aquest almívar sigui fred del tot.




A part, s'ha de barrejar tots els elements aromàtics (el vodka, la sal, el pebre, el Tabasco, la sal d'api i el T+T fred -aneu tastant i feu la barreja al vostre gust de picant) i deixar reposar uns 20 minuts perquè tots els aromes s'assentin.




Mentre reposa aquesta barreja, s'han de pelar els tomàquets cirerols i per això, se'ls ha de fer una creu, amb l'ajuda d'un ganivet, a la base dels tomàquets i escaldar en aigua bullent durant uns 5 segons. Llavors, s'han de treure ràpidament del foc i refredar en un recipient amb aigua i gel per aturar-ne la cocció. I colar. Llavors, és molt fàcil pelar-los.




Una vegada tots els tomàquets pelats, s'han d'introduir en un recipient preparat per fer el buit i abocar la barreja d'aromàtics.




S'ha de fer el buit tres vegades, obrint el recipient entre vegada i vegada.




Si els serviu en el mateix moment, s'ha de colar, amanir els tomàquets amb sal, sal d'api i pebre i decorar amb unes fulles tendres d'api.




Sinó, el podeu guardar en un recipient ja colat o bé amb el marinat per donar encara un gust més intens i a l'últim moment amanir com ja he explicat.



Bon profit i a gaudir d'aquest "còctel"; la proposta d'avui, una cançó old school.


Going up the country

I'm going up the country,
babe don't you wanna go

I'm going up the country,
babe don't you wanna go

I'm going to some place where I've never been before
I'm going where the water tastes like wine
Well I'm going where the water tastes like wine
We can jump in the water, stay drunk all the time

I'm gonna leave this city, 
got to get away

I'm gonna leave this city, 
got to get away

All this fussing and fighting, man, you know I sure can't stay
Now baby, pack your leaving trunk, you know we've got to leave today
Just exactly where we're going I cannot say, 
but we might even leave the USA

'Cause there's a brand new game that I want to play
No use of you running, 
or screaming and crying
'Cause you've got a home as long as I've got mine

(Kitty, Daisy & Lewis)






TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 13 desembre de 2014

Pollastre a l'estil Jamie Oliver. Simplement, perfecte.





"I love roasting because you can give it love,
get it in the oven and go and play with the kids
or whatever you've got to do,
and then, hours later,
you've got a lovely dinner."

(Jamie Oliver)




Si alguna cosa té la cuina de'n Jamie Oliver és que entra pels ulls. Tothom la coneix. Estic segura que encara que a algú no li agradi la cuina, sap qui és.

En Jamie Oliver va néixer, com ell mateix explica, entre cuines, ja que la seva família regentava un pub des que ell era ben petit. Així que, enamorat dels fogons, des que tenia ús de raó, va estudiar restauració i després va passar per alguns restaurants fins que es va donar a conèixer de la mà d'un show televisiu, "The naked chef" -el xef despullat-, on cuinava de la manera que el caracteritza, sense miraments, i de la manera més natural possible. Segurament, la raó per la que va connectar ràpidament amb el públic.

Diuen que va fer néixer el moviment Food revolution, que lluita principalment per canviar els mals hàbits d'alimentació i que proclama una tornada al slow food, cuina a foc lent amb aliments frescos de proximitat, locals, i no processats. I no ho defensa només a nivell de cada casa, també per les escoles. De fet, formava part de la petició que alguns famosos van fer al Govern britànic per que es millorés l'alimentació infantil aconseguint que es doblessin els pressupostos per als menús escolars i demanant que s'impartís una assignatura d'alimentació saludable, i és que a Anglaterra tenen un seriós problema amb l'obesitat infantil.

I no només defensa els bons hàbits alimentaris, sinó també els socials. Té un projecte molt interessant, el Fifteen, que consisteix en una sèrie de restaurants repartits per tot el món on "adopta", laboralment, a quinze joves a l'atur i en risc d'exclusió social, molts d'ells sense estudis, per entrenar-los i formar-los, durant un any, amb tècniques culinàries i elaboració de receptes amb la finalitat d'ajudar-los a aconseguir una professió i que tinguin, o puguin optar a tenir, un futur laboral real.



En fi, que jo avui us presento aquest deliciós i saludable pollastre al forn, ple de color, i és que aquest plat tant vistós és ideal per celebrar que el blog ha arribat a les 100.000 visites. Així que des d'aquí vull donar les gràcies a tots els que em visiteu. No sabeu la il·lusió que em fa.



Per fer aquest fabulós pollastre rostit es necessiten els següents ingredients:

  • 1 pollastre de corral
  • oli d'oliva verge
  • 2 cabeces d'alls
  • chili picat
  • 1 llimona
  • sal i pebre
  • verdures (patates, moniatos, ceba violeta, i les que volgueu, de temporada)
  • herbes fresques (romaní, farigola, julivert, coriandre, alfàbrega...)


En primer lloc, segons explica el Jamie, s'ha de deixar el pollastre, una vegada net i desplomat, al menys, uns trenta minuts a la nevera.




Passat aquest temps, s'ha de prescalfar el forn a 240ºC.

Després, s'ha de preparar per cuinar i, per fer-ho, s'ha de fregar el pollastre amb oli d'oliva verge i després amb sal i pebre. Jo he afegit, també, una mica de chili picat.

Llavors, s'ha de rentar bé una llimona, punxar-la per tots els costats i introduir dins del pollastre, juntament amb un bon manat d'herbes fresques -jo vaig posar les que us indico als ingredients, però les que tingueu- i alls amb pell.




A part, s'han de rentar bé les patates i els moniatos, ja que es deixen amb la pell, pelar la ceba i tallar per la meitat, horitzontalment, la cabeça d'alls que ens queda, i tallar a trossos grossos i irregulars, que queda més rústic.




Les verdures, s'han de posar a la safata i amanir amb oli, sal i pebre i, al mig, s'ha de col·locar el pollastre.




S'ha de coure durant un parell d'hores.

La combinació de colors és tant bonica, tant de tardor, que jo recomano dur la safata del forn directament a la taula. 





Avui, acabo al post, amb una cançó de Christina Perri, un de tants descobriments de la meva llista preferida d'Spotify, "El convidat". Em declaro fan incondicional de la banda sonora d'aquest programa de TV3.


Arms

I never thought that you
would be the one to hold my heart
You came around and you knocked me
off the ground from the start

You put your arms around me
and I belive that it's easier for you to let me go
You put your arms me and I'm home

How many times will you let me
change my mind and turn around?
I can't decide if I'll let you
save my life or if I'll drown

I hope that you see right through my walls
I hope that you catch me 'cause I'm already falling
I'll never let our love get so close
You put your arms around me and I'm home

The world is coming down on me
and I can't find a reason to be loved
I never wanna leave you but
I can't make you bleed if I'm alone

You put your arms around me
and I belive that it's easier for you to let me go...

I hope that you see right through my walls
I hope that you catch me 'cause I'm already falling
I'll never let our love get so close...

You put your arms around me and I'm home

You put your arms around me and I'm home

(Christina Perri)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 10 desembre de 2014

Speculaas. Les meves galetes preferides.






"Si le das galletas a un ratón,
luego querrá un vaso de leche."

(Proverbio australiano)





I com cada mes, torna a ser dia 10 i toca viatjar una mica per Europa, en busca d'algun dolç que m'enamori i vulgui endur-me  a la meva cuina. I aquest, fa temps que em va robar el cor. Viatjo a Holanda, amb les Rebosteres per Europa i m'enduc Speculaas, sens dubte, les meves galetes preferides del món mundial.



Aquestes galetes, que tradicionalment s'elaboraven durant l'advent i per Nadal, sobretot per la festa de Sant Nicolau -6 de desembre-, com a recompensa pels nens ben educats -se les trobaven dins de les sabates que deixaven vora el foc la nit d'aquesta festa-, actualment es troben tant esteses que es poden prendre durant tot l'any. De fet, a molt llocs, acompanyen una d'aquestes galetes -Lotus-, per acompanyar el cafè.

Es coneixen com a Speculoos (francès), Spekulatius (alemany) i Speculaas (aquest últim nom, a Holanda), i hi ha qui diu que prové del llatí "speculum", que significa mirall el que s'explicaria el seu mètode d'elaboració tant característic que es feia, antigament, amb uns preciosos motlles de fusta, d'elaborades figures, on es posava la massa i s'extreia amb la forma com si es tractés de la imatge reflexada per un mirall.

Hi ha qui diu però que prové del mot, també llatí, "speculator" que es refereix a Sant Nicolau i al seu epítet "el qui tot ho veu", o qui sosté, també, que simplement prové de "specerij", que ve a ser la paraula holandesa per les seves espècies.

Però no només són galetes característiques per la seva forma, que a més a més, avui en dia ha evolucionat, sinó també per la seva cruixent textura i pel seu sabor deliciós i original, proporcionat per una barreja d'espècies, les "speculaaskruiden" que contenen, al menys, canyella, clau d'olor, maza, gingebre i segons la zona, pebre, cardamom, coriandre, anís i nou moscada. Aquesta barreja d'espècies, que variava segons qui la fes, no es van comercialitzar com una de sola fins al segle XVII, per la Companyia de les Índies Orientals Holandeses.

I ara, ja podem comprar la barreja feta, i la veritat és que és còmode i deliciosa.



Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


  • 170 gr de mantega
  • 220 gr de sucre de canya integral
  • 80 ml de llet
  • 375 gr de faqrina
  • 1/2 culleradeta de sal
  • 1/2 culleradeta de bicarbonat
  • 3 culleradetes d'espècies per Speculoos 


Com totes les galetes, la recepta és molt senzilla de fer.

En un bol, s'ha de barrejar la farina amb les espècies, la sal i el bicarbonat.

A part, s'ha de barrejar bé la mantega, en consistència de pomada amb el sucre fins aconseguir una massa cremosa que haurà augmentat de volum i blanquejat de color.




Llavors, s'ha d'incorporar la meitat de la farina i barrejar bé, afegir la llet i finalment, la resta de farina. S'ha de barrejar bé fins que tots els ingredients s'integrin, però sense amassar perquè el gluten no es treballi.




I cap a la nevera, on ha de reposar un mínim de dues hores. Si podeu, deixeu que reposi tota la nit, ja que la consistència serà millor i els aromes hauran aflorat.

I passat el repòs ja es poden fer les galetes. Jo recomano que aneu traient trossos de massa a mida que els aneu fent servir, ja que és una massa relativament tova i si s'escalfa, es torna molt difícil de manejar. Així que enfarineu la taula.

Jo en aquest cas, tenia una mica de pressa i no vaig fer servir cap motlle, per això són una mica irregulars. Volia galetes petites per acompanyar el cafè i vaig estirar la massa i tallar amb un rodet per fer raviolis. Feu servir el motlle que vulgueu.




S'ha de prescalfar el forn a 175ºC i coure durant uns 10 minuts.

Si teniu temps de refredar a la nevera les galetes una vegada formades abans d'anar al forn perfecte, jo no en vaig tenir.

Són delicioses. Us les acabareu en un tres i no res.



I acabo el post amb una cançó que, al igual que les galetes, em va robar el cor des del primer moment. Dust it Off, que fa de banda sonora a la pel·lícula guanyadora del Festival de Sitges, "Origins", i que, sens dubte, recomano.


Dust It Off

Burning papers into ashes,
what a season, 
how they fly high 
from the ground ohhh
there is yet another fountain 
flowing over, 
as the night falls,
keep dreaming 
away

If you hold on to that past,
 don't you lock yourself inside,
nothing has been done before
It's the most 
virgin dress you could possibly wear
Mess it up, 
time is up

Hold your memory for a moment 
with a blind hand
Write some histories 
for tomorrow
From the bottle of amnesia
Find instructions 
to salvation,
 to oblivion 
supreme

Don't be tempted to look back 
It has all happen before

Someday miracular spread 
will forgive
 every cowardly thing that you've done

That I've done

Dust it off

That I've done

(The Do)






TEXTO O DESCRIPCION