INSTA-COOK: Torrons

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Torrons. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de gener del 2015

Torró de tiramisú per una bona entrada d'any. Feliç 2015.

"Ah! Ser com un nen el dia d'any nou!"

(Kobayashi Issa)

I com si res, el Nadal ja és fora. El temps passa que ni t'adones que ha passat. I comença un altre any, el 2015, casi res.

Però fins passat reis, encara és temps de torrons, així que per desitjar un bon any nou, us presento l'altre torró que vaig fer pel sopar de la nit de Nadal i que us ben prometo que és espectacular. Deliciós. Increïble.

Igual que el Torró de xocolata amb sablé bretón i gelatina de mandarina i anís estrellat, aquesta recepta l'he tret del fantàstic blog "disfrutando de la comida".

I us garanteixo que aquest torró té, verdadera-ment, gust a tiramisú.

Un avís però, ni se us acudeixi provar el ganaché perquè abans d'omplir el torró, us l'acabareu i n'haureu de fer més quantitat.

Us deixo les mides originals de la recepta, jo n'he fet la meitat perquè aquest any he fet servir els motlles de torró petits, amb aquestes quantitats en podeu fer un de gran.

Bon any nou a tothom, espero que sigui un any replet de noves receptes!

Per fer aquest torró, es necessiten els següents ingredients:

Per la cobertura exterior:

200 gr de xocolata negre 72%

Per la ganaché de tiramisú:

130 gr de mascarpone
150 gr de xocolata blanca
20 gr de sucre invertit
10 gr d'Amaretto
1 gr de cafè soluble

Pel pa de pessic de "soletilla" de cafè:

55 gr de rovells d'ou
23 gr de sucre
85 gr de clares d'ou
35 gr de farina
40 gr de Maizena
5 gr de cafè soluble

Per l'almívar d'Amaretto:

40 gr de sucre
20 gr d'aigua
40 gr d'Amaretto

L'elaboració no és complicada, però si que requereix una mica de paciència.

En primer lloc, s'ha de preparar el pa de pessic de "soletilla". Com veureu als ingredients, hi ha dues mides de sucre, els 23 gr van amb els rovells i els 63 gr amb les clares.

Per això, s'ha de muntar els rovells amb els 23 gr de sucre fins que blanquegin i en un altre bol, les clares amb els 63 gr de sucre fins que siguin a punt de neu.

Mentre, en un bol, s'ha de barrejar la farina amb la Maizena i el cafè i reservar.

Quan les clares siguin ben muntades s'han de barrejar amb els rovells, molt a poc a poc, amb moviments envolvents perquè la barreja no baixi.

Finalment, s'ha d'anar afegint la barreja de farina, tamisada, a poc a poc.

I ja es pot posar la barreja al damunt de paper vegetal i estendre-la amb una espàtula fins que quedi una capa fina.

Ha de coure uns cinc minuts, aproximadament, a forn a 200ºC, i passat aquest temps, s'ha de deixar refredar completament.

Per fer l'almívar s'ha de posar el sucre i l'aigua en un cassó i escalfar fins que la barreja arribi a 100ºC.

Llavors s'ha d'enretirar del foc i quan arribi a 60ºC, s'ha d'afegir l'Amaretto i barrejar bé, deixant que l'almívar es refredi completament.

I ja podem començar a preparar el torró.

Per això, en primer lloc, s'ha de fondre la xocolata negra per la cobertura, a 50ºC.

La xocolata, s'hauria d'atemperar, però jo no ho he fet, ja que no disposava ni de l'espai ni del temps necessari i perquè a més a més, tenia pensat espolsar el torró amb cacau, però si voleu atemperar-la, sempre queda millor. Però si refredar remenant.

S'ha d'omplir el motlle i procurar que quedi tot cobert amb la xocolata, i, per evitar l'excés, s'ha de girar el motlle i donar-li uns copets perquè quedi una cobertura ben fina. I deixem que solidifiqui a temperatura ambient.

Mentre, s'ha de tallar el pa de pessic d'una mida que càpiga a dins del motlle i empapar bé amb l'almívar d'Amaretto i reservar.

I finalment, per preparar la ganaché s'ha de barrejar el mascarpone (a temperatura ambient) amb la xocolata blanca -que s'ha de fondre a 45ºC-, el cafè soluble i el sucre invertit i barrejar bé, afegint, en últim lloc, l'Amaretto. Per acabar s'ha d'emulsionar amb un túrmix fins aconseguir una barreja llisa i homogènia.

Per omplir el torró, el millor és fer servir una màniga pastissera.

En primer lloc s'ha de farcir de ganaché, després s'ha de col·locar el pa de pessic i cobrir amb més ganaché, tenint en compte que s'ha de deixar una mica d'espai al motlle per poder segellar amb la xocolata de cobertura.

I s'ha de deixar 24 hores a la nevera, abans de segellar.

Al dia següent, s'ha de fondre (i si voleu, atemperar) la xocolata de cobertura que ens queda i acabar d'omplir el motlle per segellar el torró, passant una espàtula pel damunt per retirar-ne l'excés.

I 24 hores més de repòs.

Al dia següent, ja es pot desemmotllar, empolsinar amb una mica de cacau en pols, i decorar al gust.

Crec que puc dir, que és el millor torró que he tastat mai.

I com deia al començar el post, us desitjo a tots i a totes, una molt bona entrada d'any.

17820

Adéu alarmes, adéu mil reunions,

adéu 15.000 mails per matí.

Adéu trucades, agobios, tensions,

adéu-siau, a mi ja m'heu vist prou.

Que avui me'n vaig, abandono,

ho deixo, ja prou, s'ha acabat aquest joc!

És tan intens, i es veu tot tan més clar

quan vius com si dijous s'acabés el món

que vull començar de nou,

que avui començo de nou.

Adéu mirar pel futur,

adéu comptar els calers

que queden dins el pot.

Adéu queixar-se per tot,

adéu veure-ho tot fosc

i enfadar-se amb el món.

Que avui me'n vaig, abandono,

ho deixo, ja prou, s'ha acabat aquest joc!

Visca Banyoles, la Brugui,

l'estany i la gent del 800 i can Pons!!

Que aquí començo de nou!

Que aquí he començat de nou!

(Pau Vallvé)

dijous, 25 de desembre del 2014

Bon Nadal. Torró amb sablé bretón i gelatina de mandarina i anísestrellat.

"Branca rompuda pel vent espectral

-un dia plena de fulles i rama!-,

dóna'ns la flama, la flama, la flama

no de cap negra foguera del mal,

sinó la flama del foc de Nadal.

Tu, vent geliu, el que fibla i somica,

no véns amb rúfol missatge del mal;

cara a la llar fas un poc de música

en tot forat assajant una mica

els flabiols de la nit de Nadal.

Balba enyorança, nafrada recança,

vegeu: de nit els estels van mostrant-se;

ah, no us pertoca de caure al fondal,

sinó d'aprendre la dansa, la dansa

d'àngels i sants en la nit de Nadal."

(Josep Carner)

Aquesta recepta la vaig triar per dos motius. En primer lloc, perquè de totes les meravelloses receptes del blog "Disfrutando de la comida", n'havia de triar una -no sabeu com n'és de difícil això-, i en segon lloc per com explicava el perquè d'aquest torró.

És un torró on va intentar reflexar tots els aromes que a ell, l'autor del blog, li recordaven al Nadal, la mandarina i l'anís estrellat.

I ho ha aconseguit. Quina delícia de torró.

Això si, us aviso que és una recepta que requereix paciència, així que si com jo us lieu a fer un menú complicat i extens, us recomano que us organitzeu bé. Val la pena.

I sense més, avui us deixo amb la primera recepta de torró d'aquestes festes.

Bon Nadal i bona cuina a tothom.

Per fer aquest torró (jo he fet servir un motlle dels petits i he posat la meitat de les quantitats, però us deixo la recepta original), es necessiten els següents ingredients:

Per la gelatina de pell de mandarina i anís estrellat:

125 gr de nata
25 gr de sucre
4 gr de gelatina
2 estrelles d'anís
pell d'una mandarina gran (+ una mica de ratllada)
10 gr de Marie Brizard

Pel sablé bretón:

125 gr de mantega en pomada
75 gr de sucre
25 gr de rovells d'ou
125 gr de farina
pessic de sal

Per la ganache de xocolata:

88 gr de nata
59 gr de xocolata negre (72% cacau)
78 gr de xocolata amb llet
9 gr de sucre invertit
9 gr de mantega

Per la cobertura exterior:

150 gr de xocolata negre (72% cacau)

Pel sucre invertit:

175 gr de sucre
75 gr d'aigua
2,5 ml de suc de llimona
2,5 gr de bicarbonat

Primer de tot s'ha de preparar el sucre invertit, que podeu conservar en un pot hermètic, prèviament esterilitzat, durant mesos, i que necessitareu, també, per la propera recepta de torró que posaré.

Per fer-lo, s'ha de posar el sucre i el suc de llimona en un cassó i barrejar bé amb unes barilles. Ha d'estar al foc fins que arribi als 100ºC, i llavors, enretirar-lo.

Quan s'hagi refredat una mica i estigui sobre els 50ºC, s'ha d'afegir el bicarbonat i barrejar bé. Al afegir el bicarbonat, el que fem, és equilibrar el PH.

S'ha de deixar refredar completament. Ja veureu que es forma una capa blanquinosa a la superfície, que una vegada fred, hem de treure. I ja el podem guardar.

I ja per fer el torró, que té diferents passos, s'ha de començar pel sablé bretón.

S'ha de barrejar la mantega, que l'hem de tenir en consistència de pomada, amb el sucre i quan sigui ben emulsionat, s'han d'afegir els rovells i barrejar bé. Llavors, ja podem anar afegint, a poc a poc i tamisada, la farina i barrejar bé, fins que tots els ingredients siguin ben integrats.

La massa s'ha d'embolicar amb paper film i deixar a la nevera, al menys, un parell d'hores, per poder-la treballar.

A part, s'ha de preparar la gelatina posant a escalfar la nata fins als 90ºC. Quan sigui a aquesta temperatura s'ha de retirar del foc i afegir la pell de mandarina ratllada i el anís estrellat, tapar el cassó i deixar infusionar uns 30 minuts.

Aquesta gelatina s'ha de posar al congelador o bé dins d'un motlle preparat amb un silpat a la base o com jo que directament vaig cobrir el motlle del turró amb paper film i així ja vaig tenir la mida més o menys feta.

S'ha de colar la infusió de nata i posar al foc de nou, barrejar amb el sucre i afegir la gelatina que prèviament hem tingut en remull per hidratar, i deixar que es desfaci tot. Quan arrenqui el bull, s'ha de retirar del foc, afegir l'alcohol (Marie Brizard) i la pell de mandarina ratllada, posant la barreja ràpidament al motlle que hem preparat. I deixem refredar. Quan sigui gairebé freda, s'ha de posar al congelador per després manipular-la més fàcilment.

Quan ja hagi passat el repòs del sablé, s'ha d'estirar, molt finament, al damunt de paper de forn i tallar un rectangle una mica més petit que el motlle de torró (jo l'he fet massa curta, però la idea és que arribi casi als extrems) i coure a forn prescalfat a 170ºC fins que sigui daurat, uns 10-14 minuts aproximadament. I reservar.

Per preparar la cobertura exterior que envolta el turró, s'ha de trossejar els 150 gr de xocolata negre i fondre'l a 50ºC. El xocolata s'ha d'atemperar, jo no ho he fet, i omplir el motlle. Ha de quedar una capa fina, per això s'ha de girar el motlle perquè caigui l'excés, i deixar a temperatura ambient fins que endureixi.

Mentre, s'ha d'elaborar la ganache de xocolata. Per fer-ho, s'ha de tallar les xocolates a trossets i fondre-les. A part, escalfar la nata juntament amb el sucre invertit, en un cassó, fins que arribi a 90ºC, enretirar del foc i tirar la barreja al damunt de la xocolata, barrejant bé fins aconseguir una barreja homogènia i emulsionar amb el turmix. Quan la barreja sigui a 35ºC, s'ha d'afegir la mantega en daus i tornar a emulsionar amb el turmix. I s'ha de deixar refredar i posar la ganaché dins d'una màniga pastissera.

Llavors, s'ha de treure la gelatina del congelador i tallar-la de la mateixa mida que el sablé bretón (jo com m'he quedat curta de galeta, ja he fet la mida de la gelatina correctament).

S'ha de farcir el motlle primer amb ganache (una quarta part), posar la gelatina, pressionar, seguir farcint amb ganache, col·locar el sablé bretón i cobrir amb més ganache, procurant deixar espai per segellar el motlle (a mi m'he n'ha quedat massa poc).

I deixar a la nevera 24h.

Al dia següent, s'ha de segellar el torró i atemperar la resta de cobertura i segellar.

24h més a la nevera.

I llest, per decorar, un trosset de mandarina i un anís estrellat. No pot ser més deliciós.

I per acabar de gaudir del dia de Nadal, una veu delicada i dolça. Andrea Motis amb la cançó que ha format part del disc de la marató. Una versió en català de l'Hallelujah de Leonard Cohen.

Al·leluia

Es diu que hi ha un acord secret

que David tocà i va plaure al rei,

però sé que per tu tan n'és la música.

Doncs és aquest, el quart, cinquè

el menor cau, el major amunt

el rei perplex composant l'al·leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia, al·leluuuuuuia.

Tenies fe i grans conviccions,

però tots caiem en temptacions

Vas veure-la banyar-se llum de lluna.

Et va lligar el seu safareig

vas perdre el tronc i els teus cabells

dels llavis va arrancar-te al·leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia, al·leluuuuuuia.

Noi, jo ja he estat aquí

sé on dorms i em sé el camí

vaig viure molt temps sola sense tu, jo.

Veig el teu nom a l'arc del triomf,

però l'amor no és victoriós

és sols un fred i trencat al·leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia, al·leluuuuuuia.

Hi va haver un temps que em solies dir

quan jo encertava el teu camí,

però ara ja no em dus mai on em duies.

Recorda quan a dins teu

hi entrava jo i hi entrava Déu

i respirava molt fort al·leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia, al·leluuuuuuia.

Potser existeix un Déu superior,

però amb tot el que he après de l'amor

es disparar qui abans desenfunda.

I no és un crit el que sents de nit

de qui de cop la llum ha vist

es sols un fred i un trencat al·leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia, al·leluuuuuuia.

dimecres, 25 de desembre del 2013

Bon Nadal. Torró de massapà i crema cremada.

"Ditxós és el mes de desembre,

que entra amb llardons i surt amb torrons."

(Dita popular)

El "DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA" de Pere Labèrnia, de 1865 defineix:

"TURRÓ: Pasta d'ametlles, pinyons, avellanes, etc., tot torrat i mesclat amb mel i a vegades terrossos de sucre, de la que resulta una matèria solida i molt gustosa".

Aquest és el document escrit més antic que hi ha sobre els torrons, l'origen dels quals, per variar, no es coneix del cert.

Hi ha dolços més antics, de diferents cultures, que són molt semblants, per exemple els "alfajors" dels àrabs -no els "alfajores" argentins-, eren bastant semblants; eren unes “rosquilles” fetes amb ametlles, nous i pinyons, pa torrat ratllat, espècies i mel.

Per altra banda, a l'Edat Mitjana, ja existien uns dolços nadalencs anomenats "pinyolada", tal i com Joan Amades va recollir al tan famós "Costumari Català".

Un altre precedent, és un dolç que elaboraven les monges del Convent de Santa Clara, a Barcelona, molt exquisits i saborosos. De fet, se'n té coneixement perquè la pròpia reina, cap al 1453, els escriví una carta demanant uns d'aquells torrons per fer un regal al seu marit, el rei Enric IV.

A partit del segle XVI, les referències dels torrons es traslladen a la Comunitat Valenciana, primer a Alacant i desprès a Xixona, tenint com a referència documental, obres de Lope de Vega i de Tirso de Molina. De fet, a l'any 1528, diuen que a les ciutats alacantines obsequiaven als visitants il·lustres amb torró i pa de figues.

Però no tots els orígens són festius, una primera versió, diu que l’any 1703 Barcelona estava assolada per la pesta i es va convocar un concurs pel Gremi de Pastissers, per animar una mica la població. Seria premiat qui presentés un aliment que no es fes malbé durant un període de temps llarg. Pere Turró, un confiter, va presentar una pasta de mel, avellanes i pinyons, que anava coberta entre dues capes de pa d’àngels. Va guanyar i l’aliment va ser batejat com “turró”, en honor al seu nom –antigament s’escrivia amb “u”-.

Una altra versió, explica que el torró va ser inventat per un tal Pablo Turrons, cap al segle XVII, durant l’assetjament a Catalunya. Segons sembla, només tenien per alimentar-se ametlles i mel i amb aquests dos productes es va crear el primer torró.

Però el més probable, com abans he mencionat en els precedents, és que fos portat a la península, pels àrabs.

De fet, ells també tenen una llegenda.

Expliquen que a Aràbia, vivia una parella de recent casats; ell era metge i ella la seva ajudant. Doncs resulta que ella, qui estava embarassada, va perdre el fill que esperava. Al cap d’un temps, quan va tornar a quedar-se en estat, va tornar a perdre la criatura i el seu espòs, va deixar de banda la seva professió i es va centrar en investigar quin era el problema. Després d’uns anys estudiant, va concloure que la seva dona patia d’estrés i de pèrdues de pressió, però no sabia com solucionar-ho. Després de molt de temps pensant i investigant sobre remeis naturals, va recordar que la seva mare, quan ell era petit, li donava, abans d’anar a dormir, un dàtil perquè es relaxés i descansés bé. I es va centrar en els dàtils, que sembla ser que van molt bé per l’estrés. I va crear el Turun, una recepta que li donava a la seva dona per esmorzar i després de dinar. I diuen que va funcionar i que al cap de poc, la seva dona va quedar en estat i va tenir un fill, a quin van anomenar Turun.

Aquesta recepta, hi ha qui diu que fou el primer torró de la història.

Avui porto una recepta de la Susana, de Webos Fritos, de torró de crema, una mica versionat, ja que pel damunt he afegit una crema cremada, recepta de la pastisseria Hofmann.

Els ingredients que es necessiten, són:

Pel torró:

500 gr d’ametlla mòlta
500 gr de sucre glas
1 vaina de vainilla
6 rovells d’ou (depenent de la mida potser un més)

Per la crema:

100 gr de llet
150 gr de sucre
2 ous
20 gr de maizena

El procés d’elaboració és molt senzill.

S’ha de barrejar la farina d’ametlla i el sucre glas amb els rovells i la vainilla i barrejar bé. Comenceu per quatre rovells i aneu afegint, fins a tenir una bola seca.

Amb aquesta recepta surten dues barres.

Jo he fet servir un motlle que he omplert fins a dalt i he tapat amb paper de forn.

Després s’ha de posar un pes al damunt i deixar reposar durant sis dies en un lloc fresc.

Passat els sis dies, ja podem fer la crema.

En un terç de la llet, s’ha de desfer la maizena –en fred-.

La resta de la llet s’ha d’escalfar amb el sucre i mentre s’escalfa, s’han de batre els ous, en un bol a part, amb la maizena que teníem desfeta amb llet.

Quan la llet arranqui el bull, s’ha d’anar afegint als ous a poc a poc, sense parar de remenar i cap al foc de nou, fins que quedi molt espès.

I deixem que refredi en una safata ben tapada amb paper film.

Primer s’ha de cremar el torró per un costat, ben espolsat amb sucre.

Després s’ha de girar, cobrir amb la crema –ben allisada- i s’ha de cobrir de nou amb sucre normal i cremar.

Una recepta dolça, per acabar un Nadal dolç. I per acabar, un gran de la música catalana.

Bon Nadal

Sóc innocent i bon cristià;
no he esperat mai grans respostes
perquè, sincerament,
no tinc grans preguntes a fer.
Ploro per tu i plores per mi,
tothom té algú per qui plorar;
hi ha massa colorants al vi
i a la vida massa dolor.

Bon Nadal i bon any,
campi qui pugui campar;
bon Nadal i bon any,
paga l´últim d´arribar.
Bon Nadal i bon any,
campi qui pugui campar;
que ens bombin i bon any,...
no puc deixar-te d´estimar.

Fotut, fracassat i trist
diuen: qui l´ha vist i qui el veu;
a mig camí de Hollywood hi ha un femer,
on si vols continuar has de sucar els peus.
Ploro per tu i plores per mi,
i tot plorant anem fent camí;
hi ha massa colorants al vi
i a la vida massa dolor.

Bon Nadal i bon any,
campi qui pugui campar;
bon Nadal i bon any,
paga l´últim d´arribar.
Bon Nadal i bon any,
campi qui pugui campar;
que ens bombin i bon any,...
no puc deixar-te d´estimar.

(Quimi Portet)

dimecres, 18 de desembre del 2013

Irresistibles. Torrons cruixents de xocolata: intens i clàssic.

"La fuerza

es la capacidad de romper una barra de chocolate

en cuatro pedazos, con las manos,

y comer solo una de esas piezas."

(Judith Viorst)

A casa meva, com a moltes cases, hi ha torrons que volen. Altres, però, queden, durant molt de temps, oblidats en un racó de l'armari, fins que s'idea alguna recepta per aprofitar-los. I a casa, sens dubte, els preferits són els que porta la Tía Luisita -la germana del meu avi-, de gema cremada i de Catànies, i el torró, clàssic, de Suchard.

Aquest any, buscant una recepta que s'assemblés el màxim possible al torró de Suchard, he descobert vàries coses d'allò més interessants, i que desconeixia, sobre el cacau.

Sembla ser, que a l'Àfrica de l'oest, sobretot a les regions de Costa de Marfil i de Ghana, és on es produeix el 70%, aproximadament, del cacau que després es distribueix per tot el món, i que, recollir-lo, no és gens fàcil. és una feina molt dura per la mà d'obra, que moltes vegades és formada per nens que treballen en condicions duríssimes i envoltats, sovint, d'esclavatge i tràfic de persones. Hi ha molts informes sobre aquest tema en concret, realitzats per ONG's.

Per això, al 2001 es va realitzar una cimera amb els membres de l'Associació de Productors de Xocolata per tractar aquest tema i, finalment, es va signar un protocol (el Harkin-Engel) per intentar acabar amb l'esclavitud infantil; avui en dia, no sembla que hagi funcionat massa el protocol que es va signar. si us interessa el tema, no us perdeu els documentals "La cara oscura del chocolate" y "Chocolate, la verdad amarga".

Aquí sembla ser que no s'han demanat explicacions a empreses com Kraft Foods -propietària de Suchard-, però a Anglaterra resulta que sí, i diuen que l'empresa que fabrica aquest famós torró, lluita contra el treball infantil forçat, comprant cacau sostenible procedent del Comerç Just i que també ha obtingut el certificat Rainforest Alliance.

Així que, a partir d'ara em fixaré si a les xocolates que compro es diu alguna cosa al respecte.

Tinc un motlle de torró molt xulo, així que feia dies que em rondava pel cap utilitzar-lo, i, una recepta per aquí, una per allà, vaig quedar-me amb dues receptes, que estan a mil i un blogs.

De premi, posaré dues receptes. La primera per a qui li agradi la xocolata més intensa i la segona, per qui vulgui un torró gairebé igual al típic Suchard clàssic, de xocolata amb llet. Els dos són deliciosos.

Només es necessiten cinc minuts per l'elaboració de cada un d'ells, més el temps que necessiti per refredar bé a la nevera. Així que, segurament, es triga menys que anant al supermercat a comprar els torrons.

Els ingredients que es necessiten són:

Pel torró de xocolata intens:

50 gr de llard de bona qualitat
60 gr d'arròs inflat (Choco Krispies)
125 gr de xocolata negre
150 gr de xocolata amb llet

Pel torró més semblant al Suchard:

125 gr de Nutella
250 gr de xocolata amb llet
50 gr d'arròs inflat (Choco Krispies)
12 gotes d'aigua salada

En les dues receptes, s'ha de desfer la xocolata al bany maria i després barrejar bé amb la resta d'ingredients.

L'últim ingredient a afegir ha de ser, en els dos casos, l'arròs inflat, procurant que la xocolata desfeta no sigui massa calenta, ja que el que volem és un torró cruixent i que l'arròs no s'estovi.

Jo faig servir un motlle de silicona especial per torrons, però es pot fer amb motlles d'alumini o tallant un cartró de llet per la meitat. Són idees.

Si voleu que quedi un torró més lluït, poseu primer una primera capa de les xocolates desfetes -abans de barrejar amb l'arròs inflat-, i després la barreja, ja que així quedarà ben llisa la part que es veu del torró.

I cap a la nevera, com a mínim dues hores.

El podeu guardar a la nevera o fora, i embolicat o en alguna capsa que tingueu. Jo aquest any en tinc unes de luxe.