{dolços de mandarina grecs} Rajos de sol en plena tardor...

"Un home que no arrisca res per les seves idees,

o no valen res les seves idees,

o no val res l'home."

(Plató)

Cada dia, pel matí, segueixo un ritual. 

M'encanta llevar-me d'hora. El primer que faig és obrir les persianes i mirar si fa sol. Un cafè amb llet, un entrepà, un suc, encara al llit, amb el mateix programa de la tele (un dels pocs que miro) -abans mirava "Formatges del Món" o la "Cuina de Rachel Khoo", però ara m'he de conformar amb veure les cases de la gent...-, i cap a la dutxa.

Els matins, abans de sortir de casa, m'agraden. Em sento a gust.

Els matins, abans de sortir de casa, són, per mi, un dels petits plaers de la vida. Sobretot si fa sol.

I si no en fa, me'l busco. O els fabrico. Com aquests dolços, que són com raigs de sol.

αμυγδαλωτά με μανταρίνι

Aquestes paraules no significaven res fins que, rebuscant entre les receptes dolces de Grècia, el nou destí de les Rebosteres per Europa, vaig topar amb aquest dolç, el vaig fer i després de 48 hores d'espera al tastar-los, em van captivar.

αμυγδαλωτά με μανταρίνι

Aquestes paraules, ara, em roben el cor.

Aquestes boles de mandarina són una recepta típica de l'illa de Corfú i són una espècie de trufes de fruita deliciosament refrescants i perfectes tant per postre com per berenar o per acompanyar un cafè.

No es fan en un moment, en contra del què pot semblar, però l'espera val la pena i es conserven durant temps.

Ja veureu quin aroma desprenen! Cada mossegada és un plaer i us serà difícil no acabar amb totes, una darrera l'altra.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 1/2 kg de mandarines
• 125 ml de suc de mandarina
• 175 gr d'ametlla mòlta
• 300 gr de sucre
• sucre glas

En primer lloc, s'ha de pelar les mandarines, amb compte de retirar tota la part blanca interior que donaria un gust amarg. Les pells, s'han de posar en un bol i cobrir amb aigua; ha de reposar unes 6 hores. Passada aquesta estona, s'han de colar i posar al foc amb aigua i coure fins que siguin tendres, uns 45-60 minuts.

Després s'han de colar novament i deixar refredar.

S'han de triturar juntament amb un parell de cullerades de suc de mandarina, afegir les ametlles mòltes i seguir triturant fins aconseguir una crema homogènia.

A part, en un cassó antiadherent, s'ha de tirar la resta de suc de mandarina i el sucre i coure sense deixar de remenar, fins que el sucre estigui dissolt. I una vegada ho estigui, s'ha de deixar bullir l'almívar, uns 5 minuts, sense remoure, fins que espessi una mica.

Finalment, s'ha de barrejar amb la barreja de mandarina i ametlla i deixar coure tot uns deu minuts, remenant de tant en tant.

Quan la barreja es desenganxi de les parets del cassó, s'ha de treure del foc i deixar refredar.

S'ha de folrar una safata amb paper de forn i, amb les mans humides, anar fent boletes de la mida d'una nou, deixar al damunt de la safata i deixar assecar 24 hores.

I per últim, s'han d'arrebossar els dolços de mandarina amb sucre gras i guardar en un recipient hermètic.

Són unes boletes suaus, dolces, fresques i adictives. No en podràs deixar de menjar.

I com que de Grècia va la cosa...Vaixell de Grècia, un clàssic.

Si per les albes veieu passar un vaixell

besant les aigües del mar bressol dels déus,

feu-li senyal, que pugui veure on som

i caminar amb nosaltres cap al nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,

no penseu mai que ho hagi perdut tot,

que el poble sempre podrà inflar el velam

per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,

que duus la pena i el dol que porta el meu,

vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro,

infla les veles que anem al mateix port.

(Lluís Llach)

Skolebrød. I tornem a l'escola.

"En la escuela de la experiencia,

las lecciones cuestan caras,

pero solamente en ellas

se corrigen los insensatos."

(Benjamin Franklin)

Aquest mes se m'ha escapat l'avió i arribo amb una mica de retard al meu destí: Noruega, on les resbosteres per Europa, ja fa unes hores que han arribat amb les seves dolces receptes.

Però finalment, maleta en mà, he arribat i per aquest viatge a Noruega he triat els "skolebrød", que ara que comença la tornada a l'escola són més que adequats. També se'ls coneix com a "Skoleboller" que ve a ser "pa dolç d'escola".

Mireu si aquests brioixos són típics que al 2009 es va convocar un concurs a nivell nacional, a Noruega, en el que es va fer partícips als alumnes d'escoles de tot el país amb el propòsit d'incitar als joves a crear noves receptes i escollir-ne la millor; es va reunir unes 80 receptes.

A la massa, es fa servir, com en moltes de les receptes nòrdiques, cardamom, que dona un increïble aroma. A part, es farceix amb crema pastissera i es cobreix amb un dens glassejat ven empolsinat amb coco.

Us asseguro que és una pasta deliciosa, irresistible. I és que quan un dolç agrada tant als petits de la casa, per alguna cosa és.

Per fer-los, es necessiten els següents ingredients:

Per la massa:

• 163 gr de llet sencera
• 25 gr de mantega sense sal
• 295 gr de farina de blat
• 37,5 gr de sucre glas
• 3/4 de culleradeta de cardamom mòlt
• 1/4 de culleradeta de sal
• 3,5 gr de llevat sec instantani (de pa)
• 1/2 ou batut

Per la crema pastissera:

• 250 gr de llet sencera
• 1 beina de vainilla
• 60 gr de sucre
• 2 rovells d'ou L
• 1 1/2 cullerades de farina
• 1 1/2 cullerades de Maizena

Per decorar:

• 105 gr de sucre glas
• 1 1/2 cullerades d'aigua
• coco ratllat

En primer lloc s'ha d'elaborar la massa del brioixos.

Per això, s'ha d'incorporar la llet en un cassó i escalfar una mica fins que sigui tèbia, no ha de bullir ni agafar una temperatura massa alta, ja que llavors mataria el llevat.

Mentre, en un bol s'ha de posar la farina, el cardamom, la sal (en un racó) i el llevat, que no ha d'entrar en contacte amb la sal, i reservar.

Una vegada tenim la llet tèbia, s'ha d'apartar del foc i afegir la mantega a daus, el sucre i el 1/2 ou batut i remenar fins a que tot quedi ben integrat.

Llavors, s'ha d'incorporar els ingredients líquids als secs i barrejar bé amb una espàtula.

S'ha de pastar fins a obtenir una massa suau, elàstica i brillant.

Aquesta massa s'ha de deixar reposar dins d'un bol enfarinat i tapada amb paper film fins que dobli el  volum, aproximadament un parell d'hores, tot i que depèn de la temperatura de l'ambient.

I mentre lleva la massa, s'ha de fer la crema pastissera.

Per fer-la, s'ha de fer bullir la llet amb la beina de vainilla i a part, barrejar bé el sucre amb els ous i la maizena i la farina fins que no quedi cap grumoll i hagi blanquejat bé. Afegir la llet calenta sense deixar de remenar i cap al foc altre vegada fins que espessi.

Per refredar la crema, s'ha de posar el paper film en contacte directe.

Quan la massa hagi llevat, s'han de formar els brioixos, aproximadament d'uns 65 gr; en surten uns vuit, que s'han d'anar col·locant al damunt de paper de forn, deixant espai entre ells, ja que gairebé doblaran el volum.

S'ha de deixar llevar fins que doblin el volum, entre 45 i 60 minuts.

Llavors, s'ha de fer un espai al mig sense arribar a foradar (amb un got de xarrup, per exemple) i farcir amb crema i cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 190ºC amb calor a dalt i a baix.

Una vegada prescalfat el forn, s'ha de baixar a 180ª i només deixar calor a la part d'abaix. Ha de coure uns 15 minuts, i els últims dos amb calor a dalt i abaix perquè es dauri una mica.

Quan siguin ben freds, s'ha de fer el glassejat i cobrir-ne bé els laterals.

Per últim, espolsar bé amb coco ratllat.

I cap a l'escola, per acabar, amb Supertram.

School

I can see you in the morning when you go to school

Don't forget your books, you know you've got to learn the golden rule,

Teacher tells you stop your play and get on with your work

And be like Johnnie -too- good, well don't you know he never shirks

-he's coming along!

After School is over you're playing in the park

Don't be out too late, don't let it get too dark

They tell you not to hang around and learn what life's about

And grow up just like them -won't you let it work it out

-and you're full of doubt

Don't do this and don't do that

What are they trying to do? - Make a good boy of you

Do they know where it's at?

Don't criticize, they're old and wise

Do as they tell you to

Don't want the devil to

Come out and put your eyes

Maybe I'm mistaken expecting you to fight
Or maybe I'm just crazy. I don't know wrong from right
But while I am still living, I've just got this to say
It's always up to you want to be that
want to see that way
-you're coming along!

(Supertram)

 

Amb dolç o salat, ideals a qualsevol hora. Blinis amb alvocat, poma, salmó i raves fregits.

"El secret de la felicitat no és fer sempre el què es vol,

sinó voler sempre el què es fa."

(León Tolstói)

El dia 10 havia d'aterrissar al destí de les Rebosteres per Europa. Aquest mes he perdut l'avió, però m'havia endut una recepta més que típica del destí triat: Rússia i no vull deixar de compartir-la.

A més a més, m'estreno amb la nova càmera reflex i fent les fotos amb mode manual, tot i que encara no les he editat perquè no sé fer anar el Photoshop. :P 

Aquesta vegada, però, he triat una recepta que tant es pot menjar amb dolç, com amb salat i, de fet, la proposta amb què acompanyo la pasta base, és salada.

El blinis [en rus: блин, блины (pl.)], són unes petites "tortites", tipus crêpes, però una mica més gruixudes. Diuen que és un aliment molt antic dels pobles de l'est, des de l'època prescristiana i que per la seva forma circular i el seu color daurat, s'associaven amb el Sol i per això eren un dels aliments principals de les festes paganes de Maslenitsa (una festa que es celebra al final de l'hivern, que podria ser l'equivalent al nostre Carnestoltes i que allà s'anomena també "la setmana dels blinis") y de Kupala (la celebració del solstici d'estiu -el nostre Sant Joan-).

Diuen que antigament es considerava que no menjar cap blini durant la setmana de Maslenitsa portava mala sort i les dones de les cases en preparaven constantment perquè no s'acabessin. El primer blini es tirava al foc i la resta s'oferia als convidats, deixant una part pels avantpassats morts.

La seva cocció i preparació era un misteri, ja que cada anfitriona tenia la seva recepta i no deixava que ningú entrés a la cuina mentre els preparava; es creia que si algú mirava la massa, els blinis no quedarien bons. 

I les supersticions dels blinis no acaben aquí. També expliquen que cada cuinera tenia la seva paella especial per fer-los i que si algú li demanava i al tornar-la, la tornava buida, les collites d'aquell any serien molt dolentes. Per això, era obligatori tornar-la amb l'últim blini que s'havia cuit allà.

I tampoc es permetia que es mengessin amb forquilla i ganivet, fet que podria provocar, segons creien, terribles desastres agrícoles.

Passada la setmana de la Maslenitsa, es cremaven tots els blinis que havien sobrat per donar la benvinguda a la Quaresma.

Ara la Quaresma ja queda lluny, però la setmana vinent ja es Sant Joan, així que és una fantàstica idea per uns aperitius.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

Pels blinis:

• 200 ml de llet
• 200 ml d'aigua tèbia
• 200 gr de farina
• 2 ous
• 1 culleradeta de sal
• 1 culleradeta de sucre
• 1 cullerada d'oli de gira-sol 
• mantega
• 20 gr de llevat de forner fresc

Per acompanyar-los:

• 2 alvocat
• raves petits
• 1 poma Granny Smith
• suc i pell de llima
• vinagre de Jerez
• mel
• chili picat
• ciboulet
• salmó fumat
• oli d'oliva verge

La recepta en si és ben fàcil.

Primer de tot s'ha de dissoldre el llevat en una mica de llet tèbia i després barrejar amb la resta de la llet i l'aigua, la farina, els ous batuts, el sucre, la sal i el pebre i barrejar bé.

S'ha de deixar reposar uns 40-50 minuts, a temperatura ambient.

Per preparar-los, el procediment és molt semblant a fer crêpes. Per això, s'ha d'untar una paella amb una mica de mantega i anar posant petites quantitats de massa per formar els blinis. 

Quan siguin daurats per un dels costats, s'han de girar i seguir coent.

Mentre els blinis es refreden, s'ha d'anar preparant l'acompanyament que, en aquest cas, no és més que una amanida amb dauets d'alvocat, poma, salmó fumat, i una vinagreta amb mel, vinagre, llima, oli, chili picat i ciboulet.

A part, s'ha de tallar els raves petits a rodanxes fines i fregir-los en una paella amb una mica d'oli.

Abans de fer-los servir, s'ha d'absorbir l'excés d'oli al damunt de paper de cuina.

Finalment, a l'amanida, s'ha de posar una bona quantitat de ciboulet.

Per servir, una bona cullerada de l'amanida d'alvocat, una rodanxa de rave fregit i una mica de ciboulet pel damunt.

Un aperitiu boníssim i sa.



I per acabar, una cançó que sempre m'ha encantat. Senzilla, simple. Nua.

Tom's diner

I am sitting 

In the morning

At the diner

On the corner

I am waiting

At the counter

For the man

To pour the coffee

And he fills it

Only halfway

And before

I even argue

He is looking

Out the window

At somebody

Coming in

"It is always

Nice to see you"

Says the man

Behind the counter

To the woman

Who has come in

She is shaking

Her umbrella

And I look

The other way

As they are kissing

Their hellos

I'm pretending

Not to see them

Instead

I pour the milk

I open

Up the paper

There's a story

Of an actor

Who had died

While he was drinking

It was no one

I had heard of

And I'm turning

To the horoscope

And looking

For the funnies

When I'm feeling

Someone watching me

And so

I raise my head

There's a woman

On the outside

Looking inside

Does she see me?

No she does not

Really see me

'Cause she sees

Her own reflection

And I'm trying

Not to notice

That she's hitching

Up her skirt

And while she's

Straightening her stockings

Her hair

Is getting wet

Oh, this train

It will continue

Through the morning

As I'm listening

To the bells 

Of the cathedral

I am thinking

Of your voice...

And of the midnight picnic

Once upon a time

Before the rain began...

I finish up my coffee

It's time to catch the train

(Suzanne Vega)

Ens quedem a casa. Coca de codonys.

"Si tens una poma i jo tinc una poma

i les intercanviem,

 llavors, seguirem tenint una poma cadascú.

Però si tens una idea i jo tinc una idea

i intercanviem aquestes idees,

llavors, cadascú de nosaltres tindrà dues idees."

(George Bernard Shaw)

Aquest mes estem de celebració! I casi no arribo, però aquí havia d'estar, com fos per celebrar que el repte #reposterasporeuropa ja fa un any que ens endolça el dia 10 de cada mes.

Per celebrar-ho, la Pili ens va animar a quedar-nos a casa i fer una recepta típica de la nostra terra. La meva, Catalunya.

Resulta, però, que les més típiques ja les tinc al blog, i alguna que altre que volia fer, no arribava, així que només em quedava una solució. Buscar ajuda. On? Doncs al Corpus del Patrimoni Culinari Català.

Aquest llibre és un inventari de receptes de la cuina catalana tradicional més complert que existeix. De fet, compta amb 1136 entrades i ha comptat amb la participació d'experts de prestigi internacional, cuiners de més de 400 restaurants i particulars de tot catalunya i després de 8 anys d'investigació, va sortir a la llum.

Tenia un parell de codonys a la nevera (si, no és la època, però estaven perfectes), així que la decisió va ser ràpida. I vaig tenir sort.

Així que us deixo amb la recepta que en cinc minuts, he de publicar. Avui, al límit.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 codonys mitjans
• 100 gr d'oli d'oliva verge suau
• un bon raig d'oli d'anís estrellat d'Aromàtiks (o normal)
• 10 cl de cervesa
• farina (la que admeti)
• un pessic de sal
• sucre

Aquesta recepta és ben senzilla, només s'ha de barrejar bé l'oli, la cervesa, la sal i la farina que admeti, fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi als dits.

Després, només s'ha d'estirar la massa amb la forma que més us agradi -jo l'he fet quadrada- i reservar.

A part s'han de pelar amb paciència els codonys, ja que tenen la pell molt dura i costa una mica, tallar en quarts, treure una mica el cor i tallar a làmines ben fines. Jo vaig fer servir una mandolina.

Aquestes làmines de codony, en cru, s'han de posar al damunt de la massa que havíem reservat, després pintar-los amb una mica d'oli d'anís estrellat (o normal) i cobrir els codonys amb sucre (la quantitat de sucre al gust).

S'ha de coure a forn prescalfat a 170ºC durant una mitja hora.

És una coca diferent i deliciosa.

I com amb el repte ens quedem a casa, i casa meva és Catalunya, una cançó preciosa.

País petit

El meu país és tant petit

que quan el sol se'n va a dormir

mai no està prou segur d'haver-lo vist

Diuen les velles sàvies 

que és per això que torna

potser sí que exageren

però tant se val

És així com m'agrada a mi

i no en sabria dir res més,

canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit 

que des de dalt d'un campanar

sempre es pot veure un campanar veí

Diuen que els pobles tenen por

tenen por de sentir-se sols

tenen por de ser massa grans

tant se val

És així com m'agrada a mi

i no en sabria dir res més,

canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit

que sempre cap dintre del cor

si és que la vida et porta lluny d'aquí.

I ens fem contrabandistes

Mentre no descobreixin

Detectors

Pels secrets del cor.

És així com m'agrada a mi

i no en sabria dir res més,

canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país.

(lletra: Lluís Llach/versió:  Miquel Abras i Cesk Freixas)

The Queen. Apple Crumble Cake.

"Per fer un pastís de poma,

primer has de crear un univers."

(Carl Sagan)

Aquest mes, les Rebosteres per Europa volen fins a Anglaterra i de les mil opcions que hi havia, em quedo amb un deliciós, dens i alhora lleuger, aromàtic i humit pastís de poma amb crosta de crumble. 

Un pastís deliciós per prendre una tassa de te, que jo he volgut fer versió integral i amb sucre moscovat.

Per qui no l'hagi tastat, li recomano que ho faci. És un sucre morè que s'obté de la canya de sucre i gairebé no està refinat. No té res a veure amb el sucre morè que podem trobar als supermercats, la seva qualitat és molt més alta, sobretot les organolèptiques, precisament per aquesta falta de refinament.

Aquest sucre es cristal·litza i es centrifuga i cada cristall del sucre queda cobert per una fina capa de melassa, que fa que tingui aquest color fosc i aquesta humitat; en canvi, el color fosc del sucre morè es proporciona després, vaja, que es tenyeix.

Per tant, els seus valors nutricionals són superiors, ja que conserva minerals com el magnesi, el potassi, el ferro o el calci de la canya de sucre.

I el sabor també és diferent, ja que és intens, amb un deliciós sabor de melassa, fort, una mica amarg, amb sabor a nous, mantega, caramel...una molt bona combinació amb la poma, la farina integral i la mantega clarificada.

Dedico aquest pastís a qui sé que li agradarà tenir la recepta. Va per tu, Kiket.

Per fer aquest deliciós pastís, es necessiten els següents ingredients:

Pel cake de poma:

• 210 gr de farina integral
• 3 ous
• 2 culleradetes de llevat "Royal"
• 180 ml de mantega clarificada
• 2 culleradetes de canyella
• un pessic de gingebre en pols
• 430 gr de poma ratllada
• 180 gr de sucre moscovat
• suc de llimona

Pel crumble:

• 50 gr de mantega
• 50 gr de sucre
• 50 gr de farina

En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC, i preparar el motlle on enfornarem el pastís, untant amb mantega i després, farina.

A part, s'ha de tamisar la farina, la canyella, el gingebre en pols i el llevat i reservar.

Finalment, s'ha de preparar la poma. Per això, s'ha de pelar i ratllar (o tallar-la a trossets) i barrejar amb una mica de suc de llimona per evitar que s'oxidi.

En un altre bol, s'ha de batre els ous amb el sucre moscovat i la mantega desfeta, fins que munti i quedi una pasta força airejada. 

Per, finalment, afegir, primer la farina i després la poma ratllada, ajudant-se d'una espàtula.

Llavors, ja podem posar la massa al motlle.

Abans d'enfornar, s'ha de posar per damunt el crumble.

Per preparar-lo, simplement s'ha de barrejar la farina, el sucre i la mantega freda, fins aconseguir que tots els ingredients estiguin ben barrejats i fer una bola o cilindre, com si anéssim a fer galetes, i trencar a trossets petits que s'han d'anar col·locant pel damunt de la massa.

I cap al forn fins que al punxar el pastís amb un escuradents, aquest surti net, i el crumble estigui dauradet.

Deliciosament contundent. Ideal per prendre un bon tros amb una tassa de te.

I sense moure'ns d'Anglaterra, música ideal per degustar aquest pastís de poma tan especial.

Little green apples

Well, I wake up in the morning

With my hair down in my eyes

And she says hi

And hurry to the breakfast table

While the kids are going off to school, goodbye

And she reaches out and takes my hand

And squeezes it and says "how you feelin' Hon?"

And I look across at smiling lips that warms my heart

And I see my morning sun

And if that's not loving me

Then all I've got to say

God didn't make little green apples

And it don't rain in Indianapolis in the summertime

There's no such thing as Dr. Suess

Disneyland and Mother Goose, no nursery rhyme

God didn't make little green apples

And it don't rain in Indianapolis in the summertime

And when my self is feeling low

I think about your face aglow and ease my mind

Sometimes I call him up knowing he's busy

And ask if he could get away and meet me

And maybe grab a bite to eat

And he drops what he's doing and hurry's down to meet me

And I'm always late

He sits waiting patiently and smiles when he first sees me

Because he's made that way

And if that's not loving me

Then all I've got to say

God didn't make little green apples

And it don't rain in Indianapolis when the winter comes

There's no such thing as make belive

Puppy dogs and autumn leaves, no B.B. guns

God didn't make little green apples

And it don't rain in Indianapolis in the summertime

And when my self is feeling low

I think about your face aglow and ease my mind

(Robbie Williams feat Kelly Clarkson)