"Fui a la cocina, me bebí un vaso de agua,
volví a deslizarme entre las sábanas y cerré los ojos.
Pero el sueño no acudió tan fácilmente.
Al descorrer las cortinas apareció la luna,
flotando blanca y taciturna en el cielo como un huérfano inteligente.
Comprendí que no podría volver a dormirme.
Hice café, llevé una silla junto a la ventana,
me senté y me comí unas cuantas galletas con queso.
Y, leyendo, esperé a que llegara el amanecer.".
(Sputnik, mi amor- Haruki Murakami)
Us agrada el picant? Coneixeu a molta gent a qui li agradi el picant? A casa ens encanta. Ja no sé si és que cada vegada en necessitem més, si poc a poc ens tornem immunes, o si és que ens posem a prova per veure fins a on arribem, però cada dia que passa en volem més.
I és que t'agradi o no, és innegable que la quantitat justa transforma el plat i a més, tot i que quan parles amb algú a qui no li agrada sempre t'amenaça amb que un excés et durà a patir d'hemorroides, és molt saludable.
Com tot, el picant ha estat sotmès a nombrosos estudis i tots han coincidit en que ajuda a aprimar, és bo per mitigar certs dolors i ens fa més feliços perquè ajuda a alliberar endorfines. Diuen que això últim passa com a defensa per compensar el patiment generat per la sensació de cremar, del picant; més o menys com si féssim una cursa corrents. A mi no m'agrada córrer, així que genial.
El director de l'Institut de Nutrició i Tecnologia dels Aliments José Mataix, de la Universitat de Granada, el Sr. Jesús Francisco Rodríguez, assegura que es tracta de pur massoquisme, tot i que en destaca les seves aplicacions mèdiques com a analgèsic per malalties com la psoriasis, l'artritis reumatoide o les neuràlgies.
Així que aprima, va bé per cor, com a analgèsic i té propietats anticancerígenes, tot demostrat. En canvi, el que no s'ha demostrat, en contra del que es pensa, és que tingui poder afrodisíac. Només, que són més propenses a consumir-lo, les persones amb alts nivells de testosterona.
Sigui com sigui, jo vaig veure la recepta de la Donna Hay, al Canal Cocina, com podeu imaginar, i no em vaig poder resistir a provar-la. Això si, un avís: pica moltíssim.
Al programa la cuinera saltejava cranc i llagostins amb una bona quantitat de la melmelada i la veritat és que tenia una pinta absolutament deliciosa; i es que una bona cullerada d'aquesta salsa/melmelada pot convertir unes verdures saltejades, un peix al vapor, el marisc o qualsevol tipus de carn en una verdadera delícia.
Us atreviu a tastar-la?
Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:
- 5 chiles vermells grans (uns 100gr)
- 3-4 alls
- 1 xalota
- 50 gr de gingebre
- 1/4 de tassa de vinagre d'arròs
- 2 cullerades de salsa de peix
- 2 culleradetes d'oli de sèsam
- 2/3 de tassa de sucre morè
- oli vegetal
La recepta no pot ser més senzilla. La picadora fa pràcticament tota la feina. I és que primer s'ha de picar els chiles, els alls, la xalota i el gingebre fins a obtenir una pasta. No s'han de netejar els chiles, ni treure les llavors, només el peduncle.
Una recomanació: feu servir guants. Sinó, després, veureu les estrelles si us rasqueu, per exemple, els ulls.
Una vegada llesta la pasta, s'ha de sofregir en una paella antiadherent amb una mica d'oli vegetal i dues culleradetes d'oli de sèsam. No us passeu amb l'oli de sèsam que després emmascara qualsevol sabor que o sigui el seu.
S'ha de sofregir uns deu minuts, aproximadament. És mentre es sofregeix quan sereu conscients de com pica aquesta melmelada.
Quan la pasta sigui ben sofregida, s'ha d'afegir la resta d'ingredients: el vinagre d'arròs, la salsa de peix i el sucre morè i deixar coure, sense deixar de remenar, fins que tingui textura de toffee.
Quan sigui llesta,s'ha de posar en un pot i deixar refredar, del revés, perquè faci el buit, tot i que es conserva molt bé a la nevera.
És un bàsic ideal per tenir sempre a la nevera.
I com sempre, un maridatge musical, avui, com la melmelada ja té prou força, una cançó tranquil.la.
Consejo de sabios
Antes de hacerlo estallar
quiero que aguantes mi mano
dime si el pulso es constante
o es un murmullo lejano.
No arrastro nada esta vez
traigo el carrete velado
es pronto para la amnesia
y tarde para irnos intactos.
¿Qué hay que hacer?
¿Que hay que hacer?
Ahora que todo está hablado
lo intenté
lo intenté
Hoy tu recuerdo es un pájaro
que bate sus alas detrás de mí
y guarda en su pico tus labios
Tienes la forma precisa
guardas la herencia del mármol
fuiste la Venus de Milo
y yo puse el mundo en tus brazos
Y rodé
y rodé
como resbalan los años
Lo intenté
lo intenté
hoy tu silueta es un pájaro
que bate tus alas detrás de mi
Me silba y enreda mis pasos
Reunid otra vez al consejo de sabios
ponedme una vela, estoy atrapado
Sácame del corrector
cuando caiga el santuario
sácame de este fortín
llévame en tu vuelo raso
Quiero un punto ciego
quiero tu arrebato
llévame contigo
llévame sin pactos
Y llévame al puente que no explotó
al muro que crece en mi mano
el mismo que impide tus pasos
Caerán los imperios, caerán los estadios
Pero antes tendrán que caer nuestros santos
(Vetusta Morla)
