Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amanides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amanides. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de setembre del 2019

Pain Bagnat. El que importa, és l'interior.




"En las profundidades de mi invierno,
finalmente aprendí,
que en mi interior habitaba
un verano invencible."

(Albert Camus)



Coneixeu el pa Bagnat? Tradicionalment, es tracta d'un entrepà, d'origen francès, típic de la regió de Niça. L'entrepà, que normalment és fa amb un pa dens, el lactal, porta molts ingredients. Tot i que s'acostuma a fer amb tots aquells que componen l'amanida niçarda, hi ha mil variacions. De fet, pot portar tot el que li vulguis posar. M'encanten aquestes receptes que donen tant joc...

Tot i que sembla que ja s'acaba l'estiu, estic convençuda que encara queden molts dies de sol i calor i aquesta recepta és ideal per dur de pícnic al riu o per passar el dia a la platja...potser vaig una mica tard, però penso que encara es pot aprofitar.

En occità, "pan bahnat" significa pa mullat. Tradicionalment, era un sandwich de pescadors que preparaven pel matí amb ingredients bàsics, locals i econòmics com ou, tomàquets, ceba i enciam francès. Ara s'acostuma a fer amb tonyina, però llavors, es feia amb anxoves que resultaven més barates i més populars; la tonyina a finals del segle XIX sembla ser que era un peix bastant car.

Però la recepta d'avui és una volta a l'entrepà original. I és que com totes les receptes del genial Gordon Ramsay, és sorprenen, original i maca. No és de les més còmodes de menjar, però si de transportar.

I com sempre, no he fet la recepta seguint pas per pas les seves indicacions, sinó que he posat tots els ingredients dels que disposava en aquell moment.

Per mi, això va ser un dinar per un fabulós dia de platja...i vosaltres? On el portareu?

Per fer la recepta podeu comprar el pa o fer-lo. Us deixo la meva recepta de pa de pagès, la massa és ideal però per fer la recepta és forma diferent, més allargat, amb crostons i amb reixeta perquè no grenyi.



Per fer aquesta recepta necessiteu:

  • un bon pa
  • tomàquets
  • alfàbrega
  • seitons o anxoves
  • cogombre
  • ous durs
  • olives
  • oli i sal
  • pebre negre
  • all picat
  • vinagre

La recepta és tant fàcil que gairebé fa vergonya. 

S'ha d'agafar un pa de qualitat (molt important) i tallar la part de dalt per fer una "tapa". La idea és que el pa serveixi de recipient per aquest tipus d'amanida.

I després escollir els ingredients que més us agradi, tallar-los a làmines fines i després anar incorporant-los al pa, amanint, capa per capa amb una vinagreta suau d'oli, vinagre, all i pebre negre mòlt. No cal posar-ne gaire perquè el pa no s'humitegi en excés.

Jo primer vaig posar una capa de tomàquets, que vaig escaldar per treure la pell i alfàbrega, perquè el pa n'agafés bé el sabor. Al damunt, seitons, coberts per una capa de cogombres, olives i de nou alfàbrega i, finalment, ou dur. Al damunt de tot una mica d'enciam francès i ja podeu tapar.

Sobretot, no us oblideu d'anar amanint cada capa.



I per una recepta francesa, què millor que una banda sonora de la mà de Trois Café Gourmand...


À nos souvenirs

Comment puis-je oublier
ce coin de paradis ?
Ce petit bout de terre
où vit encore mon père,
Comment pourrais-je faire
pour me séparer d'elle ? 
Oublier qu'on est frères,
belle Corrèze charnelle,

Oublier ce matin que tu es parisien,
Que t'as de l'eau dans le vin,
Que tu es parti loin?

Ce n'était pas ma faute,
On joue des fausses notes,
On se trompe de chemin,
et on a du chagrin.
On se joue tout un drame,
On a des vagues à l'âme,
Tu as du mal au coeur,
Tu as peur du bonheur.

Acheter des tableaux,
Et des vaches en photo,
C'est tout c'que t'as trouvé
Pour te la rappeler.

Vous me trouvez un peu con,
n'aimez pas ma chanson,
Vous me croyez bizarre,
Un peu patriotard,

Le fruit de ma réflexion
ne touchera personne,
Si vos pas ne résonnent
jamais dans ma région,

C'est pire qu'une religion,
Au-delà d'une confession,
Je l'aime à en mourir,
Pour le meilleur et pour le pire.

Et si je monte au ciel,
y'aura peut être Joël,
Guillaume et Jeremy,
et mon cousin Piedri,
Yoan sera en voyage,
dans un autre pays,
Allez fais tes bagages,
Viens rejoindre tes amis:

On veut du Claudie musette,
A en perdre la tête,
On veut un dernier Chabrol,
Un petit coup de gnole,

Les yeux de nos grands mères,
La voix de nos grands pères,
L'au-delà de cette terre,
Vue sur les Monédières,

C'est pire qu'un testament,
Au delà d'une confidence,
On est les petits enfants
de ce joli coin de France.

Enterrez nous vivants,
Bayonnés s'il le faut,
Mais prenez soin avant,
De remplir notre jabot,

La relève est pour toi,
notre petit Lucas,
On t'laisse en héritage la piste,
Nous on dégage.

Le temps nous a gâté,
On en a bien profité,
On a des souvenirs en tête,
Ce soir, faisons la fête!

Acceptez ma rengaine,
Elle veut juste "je t'aime"
Soyez surs, j'en suis fier,
J'ai la Corrèze en catéther,

D'être avec vous ce soir,
J'ai le coeur qui pétille,
Mimi sers nous à boire,
On a les yeux qui brillent...

Acceptez ma rengaine,
Elle veut juste "je t'aime"
Soyez surs, j'en suis fier,
J'ai la Corrèze en cathéter,
D'être avec vous ce soir,
J'ai le coeur qui pétille,
Mimi sers nous à boire,
On a les yeux qui brillent..

(Trois cafe gourmand)






TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 5 de juliol del 2016

"Al César lo que es del César?" No, aquesta amanida és per mi. Amanida Cèsar by Gordon Ramsay.





"-La ilusión no se come-, dijo ella.
- No se come, pero alimenta-, replicó el coronel."

(Gabriel García Márquez)



Aquest mes el protagonista de Cooking the Chef és en Gordon Ramsay, que si seguiu una mica el meu blog, ja sabreu que m'agrada bastant, més com a cuiner que com a personatge mediàtic -aquesta faceta seva no m'agrada tant-.

Així que ja us n'he parlat bastant. 

Com vaig explicar a la recepta de Linguine Bloody Mary -que si encara no els heu tastat us recomano que ho feu-, és un cuiner amb setze estrelles Michelin.

I tot i que les seves aparicions televisives han estat molt criticades i l'han acusat varies vegades de tenir un excés de protagonisme -el chef Marco Pierre White, un dels seus descobridors, va dir d'ell que "No se puede ser chef y aparecer en televisón todo el tiempo. Cuando yo gané mis estrellas Michelin estaba siempre detrás de los fogones"-, el cas és que ha estat un dels cuiners més premiats de la seva època.

Jo la veritat és que no he seguit massa els seus programes, que sempre veig molt de tant en tant, però si seguí el que feien al Canal Cocina -Las mejores recetas de Gordon Ramsay- que la veritat és que està molt bé i, de fet, tinc el llibre i m'agrada molt.



I abans d'anar a la recepta...sabeu l'origen d'aquesta fabulosa amanida? Jo no ho hagués dit mai.

Resulta que cap als anys 20 (hi ha qui diu el 1924, el 1926...no queda massa clar), i curiosament un 4 de juliol -com avui- a la ciutat de Tijuana, Mèxic, un immigrant italià, de nom Cardini i que regentava l'Hotel Caesar, va crear aquesta amanida amb restes de menjars. I és que un dia, va voler convidar a uns amics de la Jet Set a sopar, però tenia la despensa de l'hotel que feia eco -més o menys com la meva aquesta setmana-, degut a que l'hotel estava complert amb clients d'un creuer que havia hagut d'aplaçar la seva sortida pel mal temps, així que els amics, davant la preocupació de l'amfitrió, li van dir que no es preocupés i que amb un petit aperitiu o pica-pica anaven servits, així que en Cardini va agafar totes les restes de menjar que va trobar i en va fer una amanida.

Sembla ser que inicialment es va anomenar "l'amanida dels aviadors" -va ser més endavant que els clients de l'hotel van començar a anomenar-la "Amanida Cèsar" i portava enciam, ous passats per aigua, all, suc de llimona, salsa Worcestershire, oli d'oliva, parmesà ratllat, crostons de pa, sal i pebre. I no, al principi no duia anxoves i sembla ser que és bastant confós des de quan van començar a utilitzar-se.

Aquesta és la versió que més vegades he trobat per la xarxa, però, com sempre, hi ha més versions sobre el seu origen.

Una altre de les històries diu que el tal Cardini -al menys l'autor segueix sent el mateix-, va crear aquesta recepta en honor a un germà seu que havia mort, en César, i a qui li havia promès, abans de morir, una recepta que portés el seu nom.



Per fer la versió del Gordon Ramsay, es necessiten els següents ingredients:

Per l'amanida:
  • 150-200 gr d'un bon pa (de massa mare millor) que no sigui del dia
  • oli d'oliva verge
  • 50 gr de parmesà ratllat
  • enciam romà
  • 2 pits de pollastre
  • sal i pebre

Per l'amanit:
  • 2 rovells d'ou de corral
  • 1 culleradeta de mostassa de Dijon
  • 1 culleradeta de vinagre de Xerès
  • oli d'oliva verge
  • 50 gr d'anxoves
  • 75 gr de parmesà ratllat
  • suc de llimona
  • 2 alls


En primer lloc s'ha de fer els crostons de pa i per això, s'ha de tallar el pa en trossos de 2 cm aproximadament i fer en una paella amb una mica d'oli, sal i pebre, fins que siguin daurats i cruixents.

Mentre, s'ha de fer la salseta que amanirà i que és la gràcia de l'amanida i per això, s'ha de posar els rovells, la mostassa i el vinagre en un bol i barrejar bé com si volguéssim montar una maionesa, s'ha d'emulsionar bé. 

A part, s'ha de picar les anxoves i barrejar amb l'all picat fins a formar una pasta aspre que s'ha d'afegir als rovells muntats i remenar fins que tots els ingredients siguin ben integrats. Finalment, s'ha d'afegir el parmesà ratllat, el suc de llimona al gust i, si queda massa espesa, unes gotes d'aigua fins que tingui la textura que volem.

Si servim en un bol com una amanida clàssica, s'ha de barrejar la meitat de la salseta, l'enciam i una mica de suc de llimona i la meitat del pa abans de fer el pollastre. Jo l'he servit a la meva manera i no ho he fet així.

El pollastre s'ha de fer a la planxa fins que sigui ben cuit, amb sal i pebre i s'ha de tallar o a tires en diagonal o a daus, al gust del consumidor.

Jo per servir, he fet una mena de barquetes amb fulles de cors d'enciam, he posat al damunt els toppings de l'amanida i he salsejat, sinó, el mateix però en un bol.



I per acabar, una altre cançó de la Luthea Salom, a la que m'he aficionat molt últimament.


Be me

I wanted to be a happy bee flying out the window
flirting with every flower and then making honey
I wanted to be that pretty pattern on my pillow
I wanted to be beautiful
But I can only be me
If I'm not me the who will be me
with my silly laughter and the little tragedies, me
If I'm not me then who will be me
I wanted to stop obsessing over every little detail
going round and round in circles like a windmill
I wanted to stop chasing a dream that may never happen
I wanted to be simple
but I can only be me if I'm not me then who will be me
with my silly laughter and little tragedies, me
If I'm not me then who will be me
and you, you're so special
you eat what they serve you
you love what you're made of
and I do too you
you're so bright
you make everyone around you shine
oh, you are you
and I wish I could be you too
but I can only be me
if I'm not me then who will be me
with my silly laughter and little tragedies, me
if I'm not me then who will be me
with my melodramatic tendencies, me
if I'm not me then who will be me

(Luthea Salom)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 5 de juny del 2016

Cooking the chef: MARTIN BERASATEGUI i les seves Rillettes de salmó.





"La cocina no tiene fronteras,
pero ha de tener raíces."

(Martin Berasategui)



Sabia d'anomenades que existia aquest repte, però entre una cosa i l'altre, no acabava d'apuntar-me, fins que per fi, em va venir al cap i vaig aconseguir ser expeditiva i apuntar-me.

El repte no em pot agradar més. 

L'Abril del fantàstic blog April's Kitch l'Aisha, de la meravellosa Cocina de Aisha són les creadores d'aquest blog i del repte: Cooking the chef. I en què consisteix? Doncs en que cada mes es proposa un xef conegut, mediàtic o premiat i els participants han d'elaborar una recepta seva. Meravellós.



I jo m'estreno amb el meu estimat Martín Berasategui, considerat un dels millors cuiners del món, un gran geni de la cuina contemporània nascut a Donosti.

Immers en el món de la cuina des dels tretze anys, va aprendre de la mà de la seva mare i de la seva tieta a la cuina del bodegó "Alejandro", el negoci familiar, on vivia, mirava, dormia, però sobretot -citant paraules textuals d'una entrevista seva que vaig llegir- on escoltava el so dels guisats i aprenia les olors, mentre el seu pare -que també es deia Martín i que va morir molt jove, quan ell era petit-, caminava per la sala del restaurant impregnant a tothom de la seva felicitat contagiosa. I potser per això ell és, si més no ho sembla, un home feliç.

Amb només 21 anys es va convertir en el responsable del negoci familiar i cinc anys després va rebre la primera estrella Michelin. I a partir d'aquí no ha deixat d'obtenir merescuts premis i reconeixements, essent el cuiner espanyol amb més estrelles en el territori nacional, concretament, set. Al millor pastisser, al millor cuiner...però ell sempre manté que el millor premi és el seu restaurant de 350 metres quadrats de cuina, més de 150 metres quadrats d'espai dedicat a la investigació, un menjador per 50 comensals a l'hivern, amb finestrals des dels que es veuen les vaques, els xais, els àrbres...i és que tot aquest reconeixement va permetre que l'1 de maig de 1993, el seu somni es complís, obrint el Restaurant Lasarte. Als pocs anys va arribar la segona estrella, i després la tercera, i després...

Jo, què voleu que us digui, li tinc una estima especial. Em sembla un cuiner molt pròxim i agradable, que sempre sembla que estigui de bon humor. Un cuiner feliç. I que defensa el producte.

Sempre diu, i ho he vist en més d'una entrevista, que la cuina comença amb la compra. I és cert que a moltes cuines s'obliden d'això, del producte, d'anar al mercat, de respectar les diferents estacions i fer cuina de temporada, de la fruita que madura a l'arbre, de la pesca, del bolets...

I agraït. Mai s'oblida de donar les gràcies als seus pares, a la familia, als seus mestres, al seu equip...vaja, que tot i que les estrelles podrien haver provocat que els seus peus no toquessin el terra, té el cap més a lloc que mai. El cito textualment: "Yo pienso que cuantas más manzanas tiene un árbol, más agarrado a la tierra ha de estar. Y cuando la gente de Michelin confía en tu cocina y en tu saber hacer, tienes que ser primero respetuoso y luego humilde y trabajador para no defraudar a la gente. Tener la tercera estrella Michelin fue como tocar con los dedos el cielo de la cocina."

I és per tot això, per la seva cuina, pel seu tarannà, per la seva simpatia, perquè és un geni i per moltes coses més, que adoro a aquest "cocinero chiflado", com ell mateix s'anomena per no pensar en altre cosa que en la cuina. 

Serà que jo també estic una mica "chiflada"?



De les seves innumerables receptes, he triat unes Rillettes de salmó, i per fer-les es necessiten els següents ingredients:


Per la rillette de salmó:
  • 250 gr de salmó fresc
  • 150 gr de salmó fumat
  • 1 cullerada d'anet fresc picat
  • 1 cullerada d'oli d'oliva verge

Per la maionesa de curry:
  • 1 rovell d'ou
  • 1 dl d'oli de gira-sol
  • 15 gr de mostassa de Dijon
  • 10 gr de suc de llima
  • 0,5 gr de curry
  • sal i pebre


En primer lloc, s'ha de fer el suc de llima, apartar els 10 gr di reservar la resta, i amb el túrmix fer la maionesa de curry, per això s'ha de barrejar el rovell d'ou, els 15 gr de mostassa, el curry i el suc i després anar afegint l'oli de gira-sol i muntar la salsa. Finalment, rectificar de sal i pebre i reservar.




A part, s'ha de prescalfar el forn a 130ºC.

En una safata apte pel forn, s'ha de posar una mica d'oli i el salmó fresc, amb la pell cap per avall, i coure'l al forn, una vegada calent, durant uns 10 minuts.

Una vegada passat aquest temps, s'ha de treure del forn, tirar pel damunt la resta de suc de llima i deixar que es refredi bé.

Quan el salmó sigui ben fred, s'ha d'esqueixar amb les mans i, a part, tallar el salmó fumat a dauets d'1cm x 1cm, aproximadament, i picar bé l'anet.

Finalment, s'ha de posar la maionesa de curry en un bol, afegir el salmó fumat, el salmó cuit, l'anet picat i barrejar amb molt de compte, rectificant de sal i pebre a l'últim moment.

És ideal servir-lo en gotets de vidre, ja que és un aperitiu perfecte, amb unes torradetes de pa sucat amb oli d'oliva. 

Ara que ve l'estiu, farà les delícies de qualsevol vermut en una bona terrasseta, si és amb vistes, millor que millor.






I per acabar, una cançó de Bullitt, tema central de la sèrie Cites.


Lucky

I will seek a lonely empire
even I don't have the clue
I'll be moving all directions
to the center of the roof
and the light in my apartment
it was changing like the moon
when I look out through the window
I had nothing left to lose
I just couldn't make a move

If you're looking for an answer
I will tell you just the truth
does it make you feel the pressure
If I put an eye on you
even though the flame is over
I don't wanna pay my dues
I will find a better moment
to be standing next to you
I'm not gonna make a move
I'm not gonna make
it feels so lucky when I feel so happy again

(Bulllitt)







  TEXTO O DESCRIPCION



divendres, 30 d’octubre del 2015

Felicitat. {Pulled pork} Felicitat.

 



"¿Se pueden inventar verbos?
Quiero decirte uno: yo te cielo,
así mis alas se extienden enormes
para amarte sin medida."

(Frida Kahlo)




Fa uns mesos que no paro. Vaig a un ritme frenètic. Entre setmana per falta de temps i els caps de setmana per exprimir-los al màxim i treure'n molt suc, per gaudir-los.

Però segueix agradant-me molt menjar i hi ha receptes que requereixen temps. Com les coses importants de la vida, que requereixen constància i esforç.

Però això és compatible amb la falta de temps? Si. Com sóc #culoveoculoquiero, després de que la Sandra em parles de les Crock Pot (Slow cookers), no vaig trigar en escollir-ne una i adoptar-la.

Aquí, les olles de cocció lenta no són massa conegudes, però a EEUU i a alguns països sud-americans sembla ser que és un electrodomèstic habitual.

Va néixer de la mà de Irving Naxon, que va desenvolupar la Naxon Beanery o Bean Pot, inspirant-se en un guisat que acostumava a cuinar la seva àvia, a Lituània, y que necessitava vàries hores de cocció a foc lent. La seva empresa es dedicava a la fabricació de làmpades solars i equips de bugaderia portàtils i la Bean Pot no va ser massa ben tractada quan l'empresa es va vendre, a Rival, que al 1971 la va començar a comercialitzar com a Crock Pot.



I com no podia ser d'una altre manera, volia estrenar-la amb la recepta per la que, bàsicament, la vaig comprar: el meu adorat Pulled Pork. M'encanta. 

Vaig tastar-lo per primera vegada amb Caravan Made, el GingerPork 2.0, que poc després vaig fer a casa, però al forn, amb una Römertopf (olla de terrissa alemanya). El problema és que són moltes hores de cocció i mentre que el forn gasta molt, la Crock Pot gasta menys que la nevera. I a sobre pots marxar a treballar, a dormir, o on vulguis, que ella segueix cuinant, sense perill, lenta i efectivament.

Tinc pendent de pujar la recepta que habitualment faig del Pulled Pork, una mica picant, però per donar una bona rebuda al nou membre de la meva cuina, he decidit posar aquesta, que vaig veure a la web www.crockpotting.es d'on m'he apuntat vàries receptes per practicar.

És una versió una mica diferent, feta amb salsa hoisin, una salsa xinesa feta amb una base de soja fermentada, espesa, fosca i amb un sabor molt intens. No és difícil de trobar.

I amb uns tendres panets acabats de fer, el plaer està assegurat.

Una recepta ideal per estrenar els "Sopars del món", que cada setmana disfrutaré, a casa, amb el Pau, l'Àlex i l'Arnau.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Pel Pulled pork:

  • 1 paleta de pork d'uns 2,5-3 kg
  • 1 pot de salsa hoisin
  • gingebre fresc
  • 1 llima
  • 1 culleradeta de vinagre d'arròs
  • sal
  • 50 ml d'aigua

Per la coleslaw:

  • col blanca o llombarda
  • pastanaga
  • poma
  • maionesa
  • crème fraîche
  • mostassa
  • vinagre
  • ceba tendre

Per servir:



En primer lloc s'ha de salar la paleta, però amb compte, ja que la salsa hoisin ja aporta bastanta sal.

A part s'ha de ratllar el gingebre fresc fins a tenir, més o menys, una cullerada de polpa i amb ella impregnar bé la carn.

Finalment, s'ha de pinzellar bé la paleta amb salsa hoisin fins que quedi ben coberta i ja es pot col·locar a la cassola de cocció lenta, amb la pell cap per amunt, i tirar el suc de la llima.

Al fons de la cassola s'ha de posar l'aigua, el vinagre i la resta de salsa hoisin i deixar cuinar de 8-10 hores a temperatura baixa.




Passat aquest temps, s'ha d'apartar la carn i reduir en un cassó, al foc, el suc del fons de la cassola fins que quedi una mica cremós.

Amb dos forquilles, i després de reposar uns 30 minuts, s'ha de desfilar la carn de porc i barrejar amb la salsa reduïda.




I finalment, per servir, s'ha de posar una bona quantitat de pulled pork al damunt dels panets -casolans-, una mica d'amanida de col i pastanaga (tot ratllat i barrejat amb els ingredients d'amanir) i a devorar. I amb una mica de plàtan verd fregit (Fernando, gracias por la recomendación), ideal.




Coneixeu el programa "Crónicas Carnívoras"? Doncs això.






I per acabar, una banda sonora de luxe que feia molt de temps que no havia escoltat.


Loser

In the time of chimpanzees
I was a monkey
Butane in my veins
So I'm out to cut the junkie
With the plastic eyeballs,
Spray-paint the vegetables
Dog food stalls with the beefcake pantyhose
Kill the headlights
And put in neutral
Stock car flaming' with a loser
And the cruise control
Baby's in Reno with the vitamin D
Got a couple of couches,
Sleep on the love seat
Someone keeps saying'
I'm insane to complain
About a shotgun wedding
And a stain on my shirt
Don't believe everything that you breathe
You get a parking violation
And a maggot on your sleeve
So shave your face
With some mace in the dark
Saving' all your food stamps
And burning' down the trailer park

(Yo. Cut it.)
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?

(Double-barrel buckshot)

Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?

Forces of evil in a bozo nightmare
Banned all the music with a phony gas chamber
'Cuz one's got a weasel
And the other's got a flag
One's on the pole, shove the other in a bag
With the rerun shows
And the cocaine nose-job
The daytime crap of the folksinger slop
He hung himself with a guitar string
Slap the turkey-neck
And it's hanging' from a pigeon wing
You can't write if you can't relate
Trade the cash for the beef
For the body for the hate
And my time is a piece of wax
Falling' in a termite
Who's choking' on the splinters
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
(Get crazy with the cheeze whiz)
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
(Drive-by body-pierce)
(Yo, bring it on down)
Sooooooooyy....

Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?

(I'm a driver; I'm the winner;
Things are gonna change
I can feel it)


Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
(I can't believe you)
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
(Sprechen sie Deutsch, baby?)
Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?
(Know what I'm saying?)

(Beck)






TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 15 de setembre del 2015

Tàrtar de tomàquet. Irresistible.

 




"Los sueños parecen al principio imposibles,
luego improbables,
y luego, 
cuando nos comprometemos,
se vuelven inevitables."

(Mahatma Gandhi)




I seguim amb els tàrtars. Fàcils, frescos -ara que encara es manté la calor- i saníssims. I no per ser menjar cru és avorrit. Compensem l'anterior recepta amb una de ben lleugera.

Aquest tàrtar tan original és una recepta del restaurant Tickets -dels germans Adrià- i sembla ser que també va ser un plat que durant una temporada va tenir la seva pròpia versió a elBulli.

És completament vegetarià i ideal per fer en època de tomàquets, ja que si són bons, aquest plat és espectacular.

La veritat és que no deixa de ser una amanida de tomàquets, però el seu amanit resulta espectacular i saborós.

Així que com aquesta setmana reconec que estic força cansada (si, ja sé que encara és dimarts) i no tinc masses ganes de fer res, vaig directa a la recepta.



Per fer aquest tàrtar es necessiten els següents ingredients:

  • 350 gr de tomàquets (dels que en resultaran 200 gr de daus)
  • 25 gr de nèctar de tomàquet
  • 12 gr de mostassa de Dijon
  • 8 gr de salsa Perrins
  • 3 gr de salsa HP o brown sauce
  • 3 gr de sal fina
  • 0,3 gr d'orenga sec
  • 3 gr d'alfàbrega fresca picada
  • 0,7 gr de salsa de xili habanero
  • 20 làmines de pa
  • 15 gr d'oli d'oliva verge extra
  • 5 gr de tàperes
  • fulles d'alfàbrega
  • pebre negre


En primer lloc s'han de pelar els tomàquets i treure'n totes les pepites per quedar-nos, només, amb la carn, i deixar escórrer bé.




Després s'ha de tallar la carn dels tomàquets en daus ben, ben, petits, aproximadament d'uns 2-5 mm, sense deixar que acabi sent un puré. Aquests daus s'han de deixar reposar en un colador perquè perdin l'excés d'aigua. Per això, quedaran, aproximadament, uns 200 gr de tomàquet escorregut.

I llavors, s'han de barrejar tots els ingredients de l'amanit en un bol i una vegada siguin tots ben unificats, afegir els daus de tomàquet i barrejar bé. 

I altre vegada, s'ha de deixar escórrer en un colador, durant una hora, rectificant de sal en el cas de que fos necessari i deixar a la nevera ben tapat.




Per fer les torradetes de pa s'han de tallar làmines molt fines i posar al forn a 150ºC durant uns minuts fins que siguin daurats pels dos costats. I reservar en una reixeta.

Per servir, s'ha de posar alfàbrega, tàperes, pebre negre mòlt i un bon raig d'oli d'oliva verge. 




I al damunt de les torrades fines, boníssim.




Al Tickets em sembla que ho serveixen amb microvegetals, però en un dia normal, no en vaig trobar.




Bon profit.



I per acabar, una mica de vent per netejar la ment...que em cal.


Avui farem un passeig
per totes aquelles
cançons que van venir
i d'altres que vindran
i que no podràs, compartir amb mi
ni cantar amb mi, com abans

Bufen temps de canvis deia el vent
avui ajaguda en el balcó, un vespre més
mirant com el temps com sempre
va perdent el temps
mai no n'aprendrà el que li vols dir
pobre temps

Bufen temps de canvis
però no hem de tenir por
és un temps de canvis que en porta de millors

Bufen temps de canvis,
de mirar-se l'esquena
i comptar una a una les ferides d'aquests anys
bufen temps de canvis

Avui ens trencarem el cap, pensant què
podríem haver fet molt millor
tot allò que vam fer tan bé com vam poder
però sé que sabràs
apreciar la meva bona voluntat

Bufen temps de canvis
però no hem de tenir por
és un temps de canvis que en porta de millors

Bufen temps de canvis,
de mirar-se l'esquena
i comptar una a una les ferides d'aquests anys
bufen temps de canvis

Per tu i jo
per tots dos
per tothom
bufen temps de canvis...
bufen temps de canvis...

(Beth)






TEXTO O DESCRIPCION