dimecres, 24 de setembre de 2014

Galetes d'espelta i xocolata per un berenar feliç.






"En una caja de galletas hay muchas clases distintas de galletas.
Algunas te gustan y otras no.
Al principio te comes las que te gustan
y al final sólo quedan las que no te gustan.
Pues yo cuando lo estoy pasando mal, siempre pienso:
tengo que acabar con esto cuanto antes
y ya vendrán tiempos mejores.
Porque la vida es como una caja de galletas."

(Haruki Murakami)




Aquesta recepta, que és deliciosa, és de la xef del restaurant Carlota, de Barcelona. Jo la vaig descobrir després de que les bloggers que van assistir a les últimes "Meriendas de Margot", abans de l'estiu -a les que jo no vaig poder anar- publiquessin la recepta després de que la xef els donés, juntament amb unes quantes galetes, les mides dels ingredients, i cadascú d'elles en fes la seva versió.

Sempre m'han agradat les galetes i encara més, la olor de la casa després de fer-les. Hi ha una peli d'aquestes tontes, però que a mi m'encanta, Because I said so, on la Milly Wilder, la protagonista, fa galetes només perquè la casa faci olor. Doncs així sóc jo.

En fi, que només veure les galetes, em vaig dir que les havia de provar. Són semblants a les cookies, però també a les galetes de mantega, així que la barreja és espectacular.

He versionat la recepta, però, i les he fet amb farina d'espelta -si voleu saber una mica més sobre les propietats d'aquesta farina, mireu la recepta del Pa d'espelta-, per aprofitar la que em quedava, abans de reomplir els pots de farines que havia deixat buits per l'estiu.



Per cert, sabeu que les cookies de xocolata també tenen un origen gairebé es podria dir que accidental?

Sembla ser que cap al 1930 una tal Ruth Wakefield i el seu marit van comprar una vella casa colonial de Massachusets, que servia com de hostal pels viatgers, fent-se càrrec del negoci i en poc temps, la seva deliciosa cuina i sobretot, els seus postres, van començar a atraure clients de tot Nova Anglaterra.

Un dia, la Ruth es va quedar sense la xocolata amb la que habitualment feia les seves conegudes i estimades galetes i va haver de fer servir una barra de xocolata que li havia regalat Andrew Nestlé, qui en aquell moment tenia una empresa de xocolata.

Va tallar la xocolata a trossets i els va afegir a la massa com feia sempre, però en lloc de fondre's, els trossos irregulars de xocolata van mantenir la seva forma i es van tornar cremosos, sense arribar a desfer-se.

La popularitat d'aquestes galetes va escampar-se com la pólvora, apareixent fins i tot la recepta per un programa de ràdio nacional conduit per Betty Crocker, fet que va fer augmentar, considerablement, les ventes de Nestlé.

A partir d'aquell moment, les barres de xocolata van començar a tenir les marques que faciliten el tall i Nestlé va adquirir els drets sobre la recepta de la Sra. Wakefield a canvi de subministrar-li xocolata durant tota la seva vida.

Sabeu que la recepta es manté als envasos de les galetes amb chips de xocolata fetes per Nestlé? 




Per fer aquestes galetes -a mi me'n van sortir unes 26-, es necessiten els següents ingredients:

  • 125 gr de mantega
  • 225 gr de farina (jo vaig fer servir d'espelta integral)
  • 1 ou
  • 50 gr de sucre moreno
  • 75 gr de xocolata negra


Com totes les galetes, la preparació és ben simple.

Primer s'ha de barrejar l'ou amb el sucre moreno fins a blanquejar-lo i després afegir la mantega que ha d'estar una estona fora de la nevera perquè tingui consistència de pomada i es barregi bé amb la resta d'ingredients. 




Llavors, s'ha d'afegir la farina i barrejar fins que tots els ingredients quedin units. Jo per no embrutar, bàsicament, he blanquejat els ous i he barrejat la farina amb la KitchenAid.

A part, s'ha de picar, a ganivet, la xocolata perquè quedin trossos irregulars i no massa grans i afegir a la massa.




I després de barrejar un minut amb la KitchenAida, ja es pot començar a barrejar amb les mans.




Com es tracta de galetes no s'ha d'amassar, només barrejar.

Jo no sé quina mida de forn teniu, però en el meu cas, de la massa he fet un parell de trossos que he embolicat amb paper film donant-li forma cilíndrica, i cada un d'ells ha estat per una fornada.




Aquests cilindres, s'han de deixar reposar al congelador durant deu minuts, vigilant de no passar-se, ja que només es tracta de que la massa endureixi una mica per poder tallar sense problema les galetes.

Passats els deu minuts de repòs al congelador, s'ha de tallar les galetes del gruix que les volgueu, jo vaig fer de mig centímetre, aproximadament. Mentre preparem un cilindre, l'altre, deixeu que reposi a la nevera.




I cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC.

Jo calculo que van estar uns 20 minuts, però aneu comprovant fins que comencin a daurar-se, i ja estaran.




És important que al acabar de coure les galetes, abans de menjar-les les deixeu refredar al damunt d'una reixeta.

És difícil esperar per agafar-ne una, però. Quedeu avisats. La casa farà un aroma que, inevitablement, us atraurà a la cuina.



I la banda sonora ideal per un esmorzar feliç, avui la posa The Mamzells, amb una cançó àcida però sorprenentment positiva, al menys a mi, tot i el contingut de la mateixa, em fa somriure. 


Rimapaxa Western

No t'espantis estimat
porto un pet força important
des de que has marxat
el cap em dóna voltes

Fill de puta el meu cervell
o el meu cor o els meus sostens
dius que ets racional
no m'ho creuré mai
a veure si t'escoltes

Vénen deu mil jaguars
perseguint-me per darrere
jo no sé si haig de marxar
m'he d'aturar
o fer un pas enrere
el que si que tinc molt clar
és que no la vull palmar
sense deixar-te un buzón movistar
que t'aclareixi una cosa molt important

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

T'has pres un vi
mentre deies com t'agradava
d'estar aquí amb mi
jo hauria de dir
que si m'haguessis demanat el matrimoni
fins que la mort ens separi
hauria dit sí


Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

Tan bé que estàvem
i ara em véns
amb aquest rollo tant forçat
no et creuré mai
i si algun dia ens trobem
que passarà els dos ho sabem
procurarem gestionar bé la tensió existent

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

Ahora vamos a hacer como si nos doliera
ahora vamos a hacer como si nos escociera
ahora vamos a hacer como que gritamos pero es mentira

Puedo hacerlo haciendo así

(The Mamzells)






TEXTO O DESCRIPCION



2 comentaris:

  1. Quina bona pinta aquestes galetes, t'han quedat super xules! ara amb el café m'anirien la mar de bé un parell d'aquestes! jejejeje Un petó!

    Les receptes que m'agradeen

    ResponElimina
  2. Hola guapíssima!!! Quines galetes! Jo me les menjaria per berenar i per esmorzar ben sucades amb la llet jajajajaja A veureu si aconsegueixo mirar-me TOT el que has fet durant les meves vacances perquè veig que tu no has parat!! :)
    Una abraçada

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!