Una a una al maig, i pel juny, a grapats. Melmelada de cireres.

Der Kirschdieb

An einem früher Morgen, lange vor Hahnenschrei

Wurde ich geweckt durch ein Pfeifen und ging zum Fenster.

Auf meinem Kirschbaum -Dämmerung füllte den Garten-

Saß ein junger Mann mit geflickter Hose

Und plückte lustig meine Kirchen. Mich sehend

Nickter er mir zu. Mit beiden Händen

Holte er die Kirschen von den Zweigen in seine Taschen.

Noch eine ganze Zeit lang, als ich wieder in meiner Bettstatt lag

Hörte ich sein lustiges kleines Lied pfeifen. 

(Bertolt Brech)

El ladrón de cerezas

Una mañana temprano, mucho antes del canto del gallo,

me despertó un silbido y fui a la ventana.

En mi cerezo -el amanecer llenaba el jardín-

se sentaba un mozo con los pantalones remendados,

que recogía alegre mis cerezas. Al verme

me saludó con la cabeza. Con una y otra mano

pasaba las cerezas de las ramas a sus bolsillos.

Aún mucho rato después, de nuevo en mi lecho,

escuchaba el silbido de su alegre cancioncilla.

A casa mai havia fet melmelades. Només recordo que a l'estiu, a vegades, quan era petita i sortiem a passejar després d'haver passat el dia a la platja, i recolliem mores, alguna vegada n'haviem fet melmelades. El record és tan llunyà que ni tan sols recordo bé si era la mare o l'àvia qui la feia, o les dues, però en canvi, recordo perfectament el sabor.

He de dir que no sóc gaire de melmelades. Suposo que com s'acostumen a menjar per esmorzar, i a casa som d'entrepà amb pa amb tomàquet, no tenen massa sortida, tot i que he de dir, que m'encanten per acompanyar els formatges.

Com sempre, volia saber l'origen d'aquest dolç, i com sempre, m'ha sorprès bastant, ja que m'ha semblat una història bastant divertida.

Una de les llegendes, anglesa, que existeixen sobre l'orígen de la melmelada, otorga a la paraula un orígen francès. Explica la història que estant malalta Maria Estuardo, reina d'Escòcia des de 1542 a 1567, el seu sèquit, francès, hauria dit al metge "Marie malade" o "Madame est malade", (la Maria està malalta) mentre aquest li donava taronges amb mel per alleujar-la del dolor; sembla ser que només podia menjar fruita amb sucre o mel, perquè necessitava molta vitamina C. Així, la frase francesa es va transformar en marmalade.

Una altra de les versions és que prové de la paraula portuguesa "marmelada", que significa "confitura de codonys" -codony, en portuguès es diu marmelo-, y la paraula portuguesa, tindria orígen en la paraula llatina "melimelum" (un tipus de poma) que té orígen en el grec"melimelon" (meli=mel y melon=poma).

El cert, és que al 1238, Ibn Razin al-Tuyibi -gastrònom-, en el seu llibre "Relieves de las mesas", que anava sobre les delícies gastronòmiques de l'època, es refereix a la melmelada com unes oblees que es trencaven a trossets i es barrejaven amb mel o sirope per a fer dolços.

Al 1480, la paraula melmelada apareix per primera vegada a documents en anglès i es divulga durant el segle XVII, segle en el que, per promera vegada s'elaboren, a Escòcia, les famoses melmelades de taronges de Sevilla.

Sigui com sigui, la paraula es va extendre per alguns països europeus per designar conseves dolces, fetes només amb cítrics, i en altres "confitura de fruita", tot i que a Portugal, conserven el seu significat original de codonyat.

  

L'altre dia, vaig anar a comprar un regal a una llibreria i, altra vegada, no em vaig saber controlar. No puc entrar a una botiga de llibres sense fer un cop d'ull a la secció de llibres de cuina, i la majoria de vegades, surto amb alguna cosa entre mans; aquesta vegada, no va ser diferent. Hi havia una oferta d'una capsa amb fitxes de receptes de melmelades i conserves que incloïa 100 etiquetes pels pots! 100! Així que, cap a casa! Des de llavors, la idea de fer melmelada em rondava pel cap...i no marxava... 

Encara no és temporada de mores, però sí, d'una de les fruites que més m'agraden, les cireres. Així que l'altre dia, passejant amb els meus pares, el meu pare va dir: -Mirad que pinta tienen esas cerezas!-. i em vaig decidir, la melmelada havia de ser de cireres.

La recepta, en si, és molt senzilla, i necessitem els següents ingredients (jo ho vaig fer amb les cireres que tenia, la proporció sinó és per quilo de fruita, 700 gr de sucre):

• 385 gr de cireres 
• 269 gr de sucre 
• el suc d'una llimona

Primer de tot, el dia abans, s'han de treure els pinyols de les cireres i partir-les per la meitat; això és potser el més pesat de tot, sobretot, si no teniu l'instrument per treure'ls, com jo. A més a més, les cireres taquen molt!! 

  

  

Una vegada tenim les cireres sense pinyol, s'han de pesar i posar-les a un bol, amb el sucre, que també l'haurem pesat, remenar bé, tapar amb paper film i deixar reposar unes hores a la nevera. Jo ho vaig deixar 24 hores prácticament.

Al dia següent, s'ha de posar en un cassó les cireres que han confitat amb el sucre i el suc d'una llimona. Ja veureu que han deixat anar molt suc.

  

  

Es posa a foc mig i s'ha de deixar coure, aproximadament una mitja-hora, tres quarts. Jo, passada aquesta estona, quan les cireres ja s'han estovat bé, he triturat una mica, no del tot, amb el minipimer i he tornat a posar al foc, una mitja horeta més. Aquest pas, si voleu que a la melmelada hi hagi trossos de cirera, us el podeu saltar, a mi m'agrada una textura més fina.

Durant el procés de cocció de la melmelada, és important anar remenant, com si fessiu un risotto, perquè sinó és fàcil que, o bé es cremi la part que està en contacte directe amb el cassó, o que se'ns enganxi massa -com a conseqüència de l'anterior-.

Mentre es fa la melmelada, jo vaig posar a esterilitzar el pot on després la vaig col·locar, deixant-lo bullir durant 20 minuts, aproximadament, dins d'una olla amb aigua.

Amb el pot calent i la melmelada acabada de treure del forn, s'ha de ficar dins del pot, tancar molt bé i deixar-lo del revés perquè faci el buit fins que el pot es refredi completament.

I si et "curres" l'envàs i l'etiqueta, mireu quin goig.

Avui, per acabar un poema de l'escriptor britànic Alan Alexander Milne (Londres, 18 de gener de 1882 - Sussex, 31 de gener de 1956), que tot i ser novel·lista, escriure poesia i teatre, és internacionament conegut per la seva faceta d'escriptor de contes infantils i per ser el creador del personatge per nens, Winnie the Pooh.

The King's Breakfast

The King asked

The Queen, and

The Queen asked

The Dairymaid:

"Could we have some butter for

The Royal slice of bread?"

The Queen asked

The Dairymaid,

The Dairymaid

Said, "Certainly,

I'll go and tell

The cow

Now

Before she goes to bed."

The Dairymaid

She curtsied,

And went and told

The Alderney:

"Don't forget the butter for

The Royal slice of bread."

The Alderney

Said sleepily:

"You'd better tell

His Majesty

That many people nowadays

Like marmalade

Instead."

The Dairymaid

Said, "Fancy!"

And went to

Her Majesty.

She curtsied to the Queen, and

She turned a little red:

"Excuse me,

Your Majesty,

For taking of

The liberty,

But marmalade is tasty, if

It's very

Thickly

Spread."

The Queen said

"Oh!"

And went to

His Majesty:

"Talking of the butter for

The Royal slice of bread,

Many people

Think that

Marmalade 

Is nicer.

Would you like to try a little

Marmalade

Instead?"

The King said,

"Brother!"

And then he said,

"Oh, dear me!"

The King sobbed, "Oh, deary me!"

And went back to bed.

"Nobody,"

He whimpered,

"Could call me

A fussy man;

I only want

A little bit

Of butter for

My bread!"

The Queen said,

"There, there!"

And went to

The Dairymaid.

The Dairymaid

Said, "There, there!"

And went to the shed.

The cow said,

"There, there!

I didn't really

Mean it;

Here's milk for his porringer

And butter for his bread."

The Queen took

The butter

And brought it to

His Majesty;

The King said, 

"Butter, eh?"

And bounced out of bed.

"Nobody," he said,

As he slid down

The banisters,

"Nobody,

My darling, 

Could call me

A fussy man-

BUT

I do like a little bit of butter to my bread!"

(A.A.Milne)