diumenge, 10 de maig del 2015

Ens quedem a casa. Coca de codonys.






"Si tens una poma i jo tinc una poma
i les intercanviem,
 llavors, seguirem tenint una poma cadascú.
Però si tens una idea i jo tinc una idea
i intercanviem aquestes idees,
llavors, cadascú de nosaltres tindrà dues idees."

(George Bernard Shaw)




Aquest mes estem de celebració! I casi no arribo, però aquí havia d'estar, com fos per celebrar que el repte #reposterasporeuropa ja fa un any que ens endolça el dia 10 de cada mes.

Per celebrar-ho, la Pili ens va animar a quedar-nos a casa i fer una recepta típica de la nostra terra. La meva, Catalunya.

Resulta, però, que les més típiques ja les tinc al blog, i alguna que altre que volia fer, no arribava, així que només em quedava una solució. Buscar ajuda. On? Doncs al Corpus del Patrimoni Culinari Català.




Aquest llibre és un inventari de receptes de la cuina catalana tradicional més complert que existeix. De fet, compta amb 1136 entrades i ha comptat amb la participació d'experts de prestigi internacional, cuiners de més de 400 restaurants i particulars de tot catalunya i després de 8 anys d'investigació, va sortir a la llum.

Tenia un parell de codonys a la nevera (si, no és la època, però estaven perfectes), així que la decisió va ser ràpida. I vaig tenir sort.

Així que us deixo amb la recepta que en cinc minuts, he de publicar. Avui, al límit.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:
  • 2 codonys mitjans
  • 100 gr d'oli d'oliva verge suau
  • un bon raig d'oli d'anís estrellat d'Aromàtiks (o normal)
  • 10 cl de cervesa
  • farina (la que admeti)
  • un pessic de sal
  • sucre


Aquesta recepta és ben senzilla, només s'ha de barrejar bé l'oli, la cervesa, la sal i la farina que admeti, fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi als dits.




Després, només s'ha d'estirar la massa amb la forma que més us agradi -jo l'he fet quadrada- i reservar.

A part s'han de pelar amb paciència els codonys, ja que tenen la pell molt dura i costa una mica, tallar en quarts, treure una mica el cor i tallar a làmines ben fines. Jo vaig fer servir una mandolina.

Aquestes làmines de codony, en cru, s'han de posar al damunt de la massa que havíem reservat, després pintar-los amb una mica d'oli d'anís estrellat (o normal) i cobrir els codonys amb sucre (la quantitat de sucre al gust).




S'ha de coure a forn prescalfat a 170ºC durant una mitja hora.




És una coca diferent i deliciosa.






I com amb el repte ens quedem a casa, i casa meva és Catalunya, una cançó preciosa.


País petit

El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist

Diuen les velles sàvies 
que és per això que torna
potser sí que exageren
però tant se val

És així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més,
canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit 
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure un campanar veí

Diuen que els pobles tenen por
tenen por de sentir-se sols
tenen por de ser massa grans
tant se val


És així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més,
canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí.

I ens fem contrabandistes
Mentre no descobreixin
Detectors
Pels secrets del cor.

És així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més,
canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

(lletra: Lluís Llach/versió:  Miquel Abras i Cesk Freixas)






TEXTO O DESCRIPCION



11 comentaris:

  1. El llibre del Corpus jo també el tinc però, la veritat, no el fullejo gaire i es nota perquè aquesta coca de codony no la coneixia de res!! :) Molt bé Marta! Sempre aprenent cosetes! I m'agrada molt la cançó País Petit!
    Una abraçada reina!

    ResponElimina
  2. La veritat es que t'ha quedat divina!! Es dificil de creurer però en la vida he tastat un codony, i mira que ací a Alacant son tipics, sobretot per a fer dolç de codony... jejejeje!!!
    El llibre e pareix una meravella, serà per recetes... jejejeje!!!
    M'encanta la teua aportaciò!!!
    Bessets!! ^_^

    ResponElimina
  3. Hola Marta!! Me encanta el membrillo pero nunca lo he utilizado para hacer postres, tu receta me ha gustado mucho y la voy a guardar en mi lista de pendientes para hacerla un día! ! Un beso, Elisa.

    ResponElimina
  4. Quina bona pinta!!! una recepta diferent un petonas

    ResponElimina
  5. ¡Tiene una pinta deliciosa! Me apunto la receta que no tengo muchas con membrillo

    ¡Besos mil!

    ResponElimina
  6. Me encanta esta receta, el membrillo dentro de la receta, me parece que sorprende. me quedo con tu receta. Un abrazo,

    ResponElimina
  7. Tremenda pintaza que tiene!!Me encanta!!!
    Besotes guapa!

    ResponElimina
  8. Oh!! Soc Catalana, l'he de probar, bona proposta!!
    Sílvia (Noma Cakes)

    ResponElimina
  9. hmmm una coca super rica, un beso
    http://thecakequeenmadrid.blogspot.com.es/2015/05/pastas-del-consejo-reposteras-por-europa.html

    ResponElimina
  10. Que bueno!!! Nunca he utilizado membrillo en un postre así, siempre lo tomo acompañado de queso. Me llama mucho la atención, y no te imaginas lo que me apetece!!! jeje
    Besotes

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!