diumenge, 28 de febrer del 2016

Dhal Soup. Sopa hindú de llenties vermelles.





"Si té remei, per què et queixes?
Si no té remei, per què et queixes?"

(Dita popular hindú)




"Una vez tuve un sueño. Soñé que tenía un pequeño restaurante en una casa perdida en el monte..."

Aquesta va ser la primera frase que vaig llegir del blog "El Caldero de Nimue", el blog assaltat d'aquest mes de febrer que ha marxat a la velocitat del vent. I em va agradar, perquè jo tinc un somni semblant.

Segons explica l'Ïa, el "caldero" era un dels tresors dels déus de l'antiga Bretanya i el més poderós. Es creia que podia donar la immortalitat. Nimuë era una sacerdotessa druida jove i bonica que es va tornar vella i boja intentant trobar-lo. 

I per aquesta història va posar el nom del blog, ja que com bé diu, s'ha de lluitar per aconseguir els nostres somnis, però amb compte, ja que es corre el risc de destruir-nos a nosaltres mateixos al perseguir-los.

La veritat és que aquest original blog que combina la cuina amb viatges i altres coses, està ple d'una cuina sana i molt propera al vegetarianisme.



Aquesta vegada m'enduc una saborosa i sana recepta ideal pels dies de pluja com avui. Una sopa-puré hindú amb curry vermell per llepar-se els dits.

Les llenties vermelles, molt utilitzades a la cuina asiàtica, tenen un peculiar color ataronjat que fa que siguin molt fàcils de distingir. A més a més, són molt fines, ja que no tenen la pell que la resta de llenties tenen, el que facilita la seva digestió.

Tenen, a més a més, grans valors nutricionals entre els que destaquen la gran aportació de ferro, zinc, seleni, hidrats de carboni, proteïnes, vitamines B1 o tiamina, a part de ser una important font de fòsfor, manganès i àcid fòlic.

Proveu-la, és molt  reconfortant.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • 3 alls
  • 1 ceba
  • 1 tomàquet madur
  • pasta de curry vermell al gust
  • 200 gr de llenties vermelles
  • 1 litre de caldo de verdures o pollastre
  • 200 gr de llet de coco
  • ratlladura de llima
  • sal i pebre
  • coriandre


En primer lloc s'ha de fer el sofregit i per això, en una cassola, s'han de daurar els alls picats i la ceba fins que siguin daurats. Llavors, s'ha d'afegir la pasta de curry (al gust -a mi m'agrada molt el picant-) i el tomàquet ratllat i deixar sofregir uns minuts.

Finalment, s'ha d'afegir les llenties vermelles, la ratlladura de llima, el brou i la llet de coco i, si ho feu amb el mètode tradicional, s'ha de dur a ebullició i una vegada bulli, baixar el foc al mínim i deixar coure fins que les llenties siguin tendres.

Jo vaig fer servir la olla de cocció lenta i per això, una vegada tot barrejat ho vaig passar a la olla, potència "low" i vaig deixar sis hores.

S'anomena sopa, però en realitat és gairebé un puré. De fet a mi m'agrada com més espès millor. Són unes llenties molt fines que gairebé no tenen o no es nota la pell i són com mantega.

I finalment, per servir, s'ha d'afegir una mica de coriandre fresc pel damunt.



I com que una sola cullerada d'aquesta sopa et fa sentir bé a l'instant, "un buen día".


Un buen día

Me he despertado casi a las díez
y me he quedado en la cama
más de tres cuartos de hora
y ha merecido la pena
ha entrado el sol por la ventana
y han brillado en el aire
algunas motas de polvo
he salido a la ventana
y hacía una estupenda mañana.

He bajado al bar para desayunar
y he leído en el Marca
que se ha lesionado el niñato
y no me he acordado de ti
hasta pasado un buen rato.

Luego han venido estos por aquí
y nos hemos bajado
a tomarnos unas cañas
y me he reído con ellos.

He estado durmiendo hasta las seis
y después he leído
unos tebeos de spiderman
que casi no recordaba
y he salido de la cama
he puesto la tele y había un partido
y Mendieta ha marcado un gol
realmente increíble
y me he puesto triste
el momento justo antes de irme.

Había quedado de nuevo a las diez
y he bajado en la moto
hacia los bares de siempre
donde quedaba contigo
y no hacía nada de frío
he estado con Erik hasta las seis
y nos hemos metido
cuatro millones de rayas
y no he vuelto a pensar en ti
hasta que he llegado a casa
y ya no he podido dormir
como siempre me pasa.

(Los planetas)







  TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 14 de febrer del 2016

"Azul oscuro casi negro". Alubias de Tolosa.






"Mejor es la comida de legumbres donde hay amor
que de ternero cebado donde hay odio."

(Dita popular)




Al País Basc sempre es diu que qui treballa ho fa per "llevar las alubias a casa", el que evidencia com d'importants són aquestes llegums a la zona.

I és que les mongetes proporcionen una part considerable de la proteïna vegetal que el nostre cos necessita i per això, com a llegum, és un dels productes bàsics d'una alimentació correcta.

Diuen que abans, als "caseríos" les mongetes constituïen el menú diari, excepte els diumenges que para variar es menjava cigrons i bacallà. 

Les de Tolosa, en concret, no se sap molt bé d'on van arribar. Hi ha qui diu que van ser introduïdes a la península provinents de les Amèriques al segle XVI, després de la seva colonització. No obstant, sembla que hi ha altres hipòtesis que defensen la teoria de que aquí, abans de la descoberta d'Amèrica, ja n'hi havien, però que encara faltava temps perquè fossin acceptades com a aliment bàsic i es generalitzés el seu consum.

Diuen que a excepció del llenyataires i "ikazkiñek", que van seguir defensant les faves com a aliment reparador dels seus esforços a la feina i un major poder alimentici, cap a finals dels segle XVII i principis del XIX, la mongeta va començar a tenir la importància que es mereixia i el seu cultiu va augmentar convertint-se en plat obligat a la majoria de les cases de Gipuzkoa a mitjans del segle XX, tot i que la segona meitat de segle no va ser tant bona per aquesta llegum. Aquesta última dècada, però, i gràcies als nutricionistes que remarquen que és un dels aliments d'orígen vegetal més ric en proteïnes, amb gran quantitat d'hidrats complexes i molta fibra, a més de minerals i vitamines, en especial del grup B, així com la moda a la tradició, ha fet que revifessin.

I és que aquesta mongeta d'un color "azul oscuro casi negro", a part del seu increïble color és un aliment ideal per enfortir els ronyons, per millorar l'estrenyiment, reduir el colesterol, per la pressió arterial i, per suposat, per fer entrar en calor els dies de fred.




Ah, i la identificació de les mongetes "de Tolosa", no és perquè la producció sigui exclusivament al municipi o comarca, sinó per la tradició de mercat de la localitat en comercialitzar-la.



La recepta és la original del Restaurante El frontón, on diuen es mengen les millors mongetes de Tolosa. I el vi, boníssim. De Maset del Lleó. El Cabernet Franc, una edició limitada que m'ha agradat molt. 






Ah, i ja que he posat el títol que he posat, una altra recomanació, no deixeu de mirar la pel·lícula "Azul oscuro casi negro", a mi em va agradar molt.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients (4 personas):

  • 500 gr de mongetes negres de Tolosa
  • 2 litres d'aigua
  • 1 raig d'oli d'oliva
  • sal

"Sacramentos" (opcional):

  • Piparras
  • Berza
  • Morcillas de Beasain
  • Panxeta ibèrica


Aquestes mongetes, si són de bona qualitat, no cal posar-les en remull, només netejar bé i cap a la cassola.

Llavors, s'ha d'afegir 4 litres d'aigua per cada quilo de mongetes, així que si fem mig quilo, s'haurà d'afegir un parell, d'aigua freda, un raig d'oli d'oliva i dur a ebullició amb el foc al màxim.

Quan arrenqui el bull s'ha de baixar el foc gairebé al mínim i deixar coure fins que la mongeta sigui ben tendre (unes 3 o 4 hores), mantenint la temperatura. Jo he fet servir l'olla de cocció lenta, així que una vegada van arrencar el bull, cap a dins i 8 hores a "slow".

Les mongetes no s'han de remenar, simplement agitar la cassola de tant en tant fent cercles suaument.

Si ho feu amb cassola, possiblement s'hagi d'afegir aigua -sempre freda, sobretot-, com en l'olla de cocció lenta no s'evapora res, no cal afegir-ne.

I la sal, s'ha d'afegir quan la mongeta sigui cuita, mai abans o se'n separaria la pell.

Jo aquesta vegada no vaig afegir més "sacramentos" que unes piparres pel damunt, però si voleu s'ha de coure la morcilla i la panxeta a part i afegir-los al final, amb una mica de "berza" escaldada i sofregida amb una mica d'all.






I per acabar, una balada preciosa d'Hertzainak.


Aitormena

Ez dira betiko garai onenak
azken finean gizaki hutsak gara
Barearen ostean dator ekaitza
Udaberri berririk ez guretzat
Denborak aurrera etengabian
ta orain ezin eutsi izan giñana
rutinaren morriak bihurtu gara
lehen aska gaitzetan.

Ohartu gabe arrunt bilakatuta
Ohartu gabe heldu gara mugara
Mundua jautsi zaigu gainera
maitia lehen baino
lehen aska gaitzetan.

Ez dakigu non dagoen hoberena
Bila dezagun beste lekuetan
Ba, zin dagizut ez dizudala
inoiz gezurrik esan eta
zaude zihur ezin izango
zaitudala ahaztu inoiz
aitortzen dut izan zarela
ene bizitzaren onena
baina orain, maitia lehen baino
lehen aska gaitzetan.

(Hertzainak)


Traducció:

Los mejores momentos no son para siempre
Al fin y al cabo somos simples humanos
tras la calma viene la tempestad.
No habrá nuevas primaveras para nosotros.
El tiempo avanza sin cesar
Y ahora no podemos ser lo que fuimos
Nos hemos vuelto esclavos de la rutina
Cariño, liberémonos cuanto antes

Sin darnos cuenta nos hemos acostumbrado
Sin darnos cuenta hemos llegado al fin
El mundo se nos ha caído encima
Cariño, liberémonos cuanto antes

No sabemos dónde está lo mejor
Busquemos otros lugares

Si, te juro que nunca te he mentido
Y seguro que no te olvidaré jamás
Confieso que has sido lo mejor de mi vida
Pero ahora, liberémonos cuanto antes.







   TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 7 de febrer del 2016

Caneló d'alvocat i tàrtar de tonyina amb maionesa de coriandre i sriracha {o com convertir un mal dia en alguna cosa bona}.






"Un poco más de persistencia,
un poco más de esfuerzo,
y lo que parecía un fracaso sin esperanza
puede convertirse en un glorioso éxito."

(Elbert Hubbard)




Avui, m'allunyaré una mica del plat i us explicaré el perquè avui publico aquesta recepta. 

Volia una recepta amb peix. Concretament, tenia antull de tonyina. I que fos sa. I que portés alvocat. I alguna salseta amb coriandre. I que quedés bé amb vi negre. Així que finalment, he tornat a fer aquest caneló que tantes vegades he fet per improvisar un sopar amb alguna amiga meva -d'aquestes a qui els agrada molt el gimnàs i el menjar sa- i quedar bé. És un dels meus comodins i a més a més, admet mil variacions; de fet per internet trobareu mil i una versions.



A més a més, justament ahir, vaig llegir un article al diari que no em podia agradar més. Sempre havia sentit (generalment, al meu pare), que una copa de vi negre al dia resulta d'allò més sa, però és que aquest article ho acaba d'arrodonir.

Resulta que un grup d'investigadors de la Universitat d'Alberta (Canadà), han confirmat que el vi negre, les nous i el raïm tenen un component, anomenat resveratrol, que millora les funcions del cor, dels músculs i dels ossos, actuant de la mateixa manera que quan anem al gimnàs.

De fet, el responsable de la investigació, Jason Dyck, asegura que "el resveratrol podría ayudar a las poblaciones de pacientes que quieren hacer ejercicio, pero son físicamente incapaces y podría simular los beneficios del deporte para ellos", i s'està estudiant crear una pastilla amb aquesta funció.

El mateix estudi assegura que aquest compost ajuda a enfortir els ossos, ens protegeix del sobrepes i actua com a potent antioxidant, igual que quan realitzem exercici físic, a més de millorar el subministre d'oxigen als teixits, normalitzar la viscositat de la sang i reduïr la formació de coaguls.

I no és el primer estudi. Fa anys que hi ha estudis sobre els múltiples beneficis del vi.

Sense anar més lluny, la Universitat de Harvard afirmava, fa poc, després d'un estudi que ha durat tretze anys, que un parell de copes de vi al dia contribueixen a afavorir la pèrdua de pes i redueixen, fins a un 70%, el risc de patir obessitat.

Si tenim en compte que una copa de vi aporta unes 150 calories, sembla difícil d'entendre el perquè d'aquest benefici, però els investigadors asseguren que tot i que el nombre de calories és l'equivalent a dues llesques de pa, la clau està en la manera en que l'organisme processa cada aliment. És a dir, alguns aliments poden tenir moltes calories, però aquestes no necessàriament es transformen en matèria greixosa, sinó que algun d'ells es transforma en una energia molt beneficiosa pel nostre cos.

Ah! i per si fos poc, afegir que és antibacterià, desgreixant, protegeix contra les cremades solars, reforça la memòria, enlenteix l'envelliment i redueix el risc de patir càncer de colon.

Ale, ja està. Si encara no ho esteu fent, ja podeu omplir una copeta de vi. Jo vaig amb la recepta.



Per fer un parell de canelons, es necessiten els següents ingredients:

  • 1 alvocat
  • 1 ceba tendra
  • Tabasco "chipotle"
  • oli de sèsam
  • sal i pebre
  • ratlladura de llima
  • salsa de soja
  • 1 ou
  • oli de girasol
  • coriandre fresc
  • Sriracha
  • oli de mandarina d'Aromàtiks
  • gingebre
  • 1 all
  • ciboulet


En primer lloc, s'ha de preparar la tonyina, ja que si està una estona macerant, abans de preparar el caneló, serà més gustós.

Per això, s'ha de tallar la tonyina a daus ben petits i amanir amb la ceba tendra picada, el Tabasco (al gust), unes gotes d'oli de sèsam, un raig d'oli de mandarina, sal i pebre, ratlladura de llima, unes gotes de salsa de soja, gingebre i all ratllat i ciboulet.

A part, s'ha de començar a preparar el caneló i per això s'ha de pelar l'alvocat i amb molt de compte anar tallant làmines intentant que siguin totes de la mateixa mida. Llavors, s'han d'anar posant al damunt de paper film cavalgant-les fins la llargària que vulguem pel caneló.

Al mig s'ha de posar el farciment i amb l'ajuda del paper film s'ha d'acabar d'enrotllar i col·locar al plat.




A part, s'ha de fer una maionesa amb l'ou, l'oli de gira-sol, sal i pebre, una mica de salsa sriracha i el coriandre fresc.




Per decorar, s'ha de posar germinats o flors, i la salsa pel damunt.



I com la idea era acabar de la millor manera un dia no gaire bo, la banda sonora d'avui serà una cançó d'aquelles que, objectivament, podem qualificar de "happy".


Are you with me?

I want to dance by the water
Beneath the Mexican sky
Drink some Margaritas by a string of blue lights
Listen to the Mariachi play at midnight
Are you with me, are you with me?

Are you with me, are you with me?

Drink some Margaritas by a string of blue lights
Listen to the Mariachi play at midnight
Are you with me, are you with me?

I want to dance by the water
Beneath the Mexican sky
Drink some Margaritas by a string of blue lights
Listen to the Mariachi play at midnight
Are you with me, are you with me?

Are you with me?

I want to dance by the water
Beneath the Mexican sky
Drink some Margaritas by a string of blue lights
Listen to the Mariachi play at midnight
Are you with me, are you with me?

I want to dance by the water
Beneath the Mexican sky
Drink some Margaritas by a string of blue lights
Listen to the Mariachi play at midnight
Are you with me, are you with me?

(Lost Frequencies)







TEXTO O DESCRIPCION