La història d'amor entre el salmó i el maracujà. Un ceviche de 10.

"Hay un minuto en que se agota la siesta. Hasta la secreta, recóndida, minúscula actividad de los insectos cesa en ese instante preciso; el curso de la naturaleza se detiene; la creación tambalea al borde del caos y las mujeres se incorporan, babeando, con la flor de la almohada bordada en la mejilla, sofocadas por la temperatura y el rencor; y piensan: Todavía es miércoles en Macondo."

(La Hojarasca, Gabriel García Márquez)

Una vegada vaig llegir que Gabriel García Márquez va veure per primera vegada la paraula Macondo escrita a la porta d'entrada d'una finca d'una zona bananera que es deia així, mentre viatjava en tren. Poc s'imaginava el que acabaria significant.

Macondo acabaria sent aquell nom de la finca, aquella zona, Colombia, i el Caribe sencer, fins a tota Amèrica llatina. El lloc de tot. En un article de Fernando Araújo, escrit en memòria de l'aniversari de la mort de Márquez, molt sàviament deia: "Macondo fue el lugar de lo imposible, el lugar de todas las cosas, de los santos y los demonios, de la condena y la resurrección, del amor y el desamor, de la espera, de la locura, y de ser lugar pasó a ser adjetivo, saltándose de un solo brinco la opción de ser gentilicio. Y fue adjetivo sin calificativos, un poco como su creador. Se decía, se dijo y se dirá macondiano, y esa sola palabra entrañará magia, fulgor, luz, sombra, o en últimas, lo imposible: <Melquíaades terminó de plasmar en sus placas todo lo que era plasmable en Macondo, y abandonó el laboratorio de daguerrotipia a los delirios de José Arcadio Buendía, quien había resuelto utilizarlo para obtener la prueba científica de la existencia de Dios>."

La primera vegada que vaig llegir per primera vegada la paraula Macondo escrita a una porta d'entrada, mentre caminava pel barri dels meus pares, vaig acabar entrant en un restaurant (clica) meravellós. Poc m'imaginava el que acabaria significant.

Vaig menjar un senzill ceviche que em va emocionar. I ara us en deixo una versió.

La recepta és molt senzilla, i per dues persones es necessiten els següents ingredients:

• 280 gr de salmó 
• 180 gr de polpa de maracujà
• 15 gr de mel
• suc de dues llimes
• sal i pebre
• 1/2 ceba vermella
• aji groc (al gust)
• coriandre
• 1 fruita de la passió

Com la recepta és tant senzilla, el més important és que els ingredients siguin de la millor qualitat. Òbviament, el més important és el salmó. Jo aconsello un bon llom, net, sense cap espina i sense pell. Jo acostumo a comprar-lo fresc, al mercat, i després el congelo, sobretot si el menjo cru o mig cru, però si no tinc temps d'anar al mercat, i sense ànim de fer publicitat, a la Sirena venen uns lloms per fer sashimi que són molt i molt bons. Cars, però perfectes per un capritx, com aquest ceviche.

A part, heu d'aconseguir polpa de maracujà, però avui en dia no és gens complicat, ja que està ple de supermercats de productes llatins, allà en trobareu segur.

I la recepta en si, en dues línies us l'explico.

En primer lloc s'ha de tallar el salmó en daus regulars, no gaire petits però que facin un mos còmode, i el reserveu.

En un bol a part, s'han de barrejar bé tots els ingredients (si la polpa és poc fina, la coleu), i l'aneu rectificant segons el vostre gust, sobretot de picant.

I després barregeu el salmó, la ceba vermella tallada a juliana i el coriandre ben picat amb l'amaniment.

A mi m'agrada que el salmó es cogui poc amb la llima, però si us agrada més fet, augmenteu el temps de macerat. Jo ho deixo només deu minuts perquè s'impregni bé del sabor.

I ja podeu emplatar. Queda molt bé amb un tros de fruita de la passió com a decoració. Així és com me'l van servir al Restaurant Macondo i em va semblar molt adequat.

I avui per acabar, una cançó de Macaco, que sempre és un bon final.

Lo quiero todo

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Tus aciertos y tus fallos, vivir contigo sin ensayos

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Apostarle todo al color de tus ojos

Al rojo de tus labios

Tu sabor de cada día, el perfume de tu piel con la mía

Los misterios y mapas de tu mirada perdida

Nuestra cama a la deriva

Rescatar tu llamada perdida

Tu pierna atada a la mía formar contigo geometrias

Cuando cargas las palabras

Tu silencio que ametralla

La bandera de paz bajo las sábanas blancas

Cuando las bocas callan

Cuando los besos hablan

Las mañanas en sincronía las patadas que das dormida

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Tus aciertos y tus fallos, vivir contigo sin ensayos

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Apostarle todo al color de tus ojos

Al rojo de tus labios

Los días sin entusiasmo

Las maratones de amor sin descanso

Seguir la huella que va dejando tu tacto

La payasa, la loca, la amiga

Tus luces y tus sombras

Que siempre combinan con las mías

Escalar tu cuerpo boca abajo

Anclarme contigo en el espacio

Los sueños que vienen a visitarnos

Descubrir que el mundo a tu lado

Se hace un poquito menos raro

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo

Tus aciertos y tus fallos vivir contigo

Tus luces y tus sombras

Que combinan con las mías

Tus luces y tus sombras

Que combinan con las mías

Tus luces y tus sombras

Que combinan con las mías

Tan a la medida

Lo quiero todo (todo)

Lo quiero todo (todo)

TODO

(Macaco)

L'elixir del mar. Sopa de peix amb la seva "rouille".

"Era un viejo que pescaba solo en un bote en el Gulf Stream y hacía ochenta y cuatro días que no cogía un pez. En los primeros cuarenta días había tenido consigo a un muchacho. Pero después de cuarenta días sin haber pescado los padres del muchacho le habían dicho que el viejo estaba definitiva y rematadamente salado, lo cual era la peor forma de la mala suerte, y por orden de sus padres el muchacho había salido en otro bote que cogió tres buenos peces la primera semana.

Entristecía al muchacho ver al viejo regresar todos los días con su bote vacío, y siempre bajaba a ayudarle a cargar los rollos de sedal o el bichero y el arpón y la vela arrollada al mástil. La vela estaba remendada con sacos de harina y, arrollada, parecía una bandera en permanente derrota.

El viejo era flaco y desgarbado, con arrugas profundas en la parte posterior del cuello. Las pardas manchas del benigno cáncer de la piel que el sol produce con sus reflejos en el mar tropical estaban en sus mejillas. Esas pecas corrían por los lados de su cara hasta bastante abajo y sus manos tenían las hondas cicatrices que causa la manipulación de las cuerdas cuando sujetan los grandes peces. Pero ninguna de estas cicatrices era reciente. Eran tan viejas como las erosiones de un árido desierto.

Todo en él era viejo, salvo sus ojos; y estos tenían el color mismo del mar y eran alegres e invictos..."

(El viejo y el mar, Ernest Hemingway)

Avui la recepta ens porta al mar. I és que per fer-la, necessitem una gran quantitat d'animalons que neden per aquesta gran piscina.

Alguna vegada us heu preguntat perquè hi ha aigua al mar? Jo sí. 

De petita, la meva mare m'explicava el conte del molinet màgic que no explicava d'on venia l'aigua del mar, però si perquè l'aigua de mar és salada. Era un dels meus preferits. Així que el tema m'interessava molt.

Els mars i els oceans sembla que van sorgir de l'interior del nostre planeta poc després que aquest es formés, fa milions i milions d'anys. L'aigua atrapada a l'interior de la terra, va sortir a l'exterior a través de volcans i guèisers i la desgasificació va ser tant ràpida que en uns pocs milions d'anys es va alliberar l'aigua necessària per formar els oceans.

Tot i això, no tota l'aigua va sorgir de l'interior. Entre la tercera part i la meitat va arribar del cel, dels cometes -grans boles de neu bruta- que van caure sobre el planeta quan aquest encara era jove, durant l'època coneguda com el Gran Bombardeig. Ho sabieu?

Jo no. I seguia interessada en perquè l'aigua de mar és salada si sembla que provingui dels rius, que són dolços?

I seguia creient en el molinet màgic...

És clar, com es pot comprovar a l'etiqueta d'una ampolla d'aigua, que a l'aigua trobem diferents tipus de sals minerals. I l'aigua dels rius porta més quantitat de calci, potassi i magnesi que de clor i sodi, els components de la sal comú. Però la clau és el temps. El calci es manté al mar, més o menys un milió d'anys, perquè els organismes marins el fan servir per formar esquelets i conxes. I el mateix li passa al magnesi i al potassi que es combinen amb els fangs i van cap al fons. Però el sodi es manté uns 60 milions d'anys i el clor encara més...

Per això l'aigua és salada.

Però jo seguiré creient en el molinet màgic...

Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Per la sopa:

• 1,5 kg de peix de roca petit
• 1-2 caps o cues de congre
• 50 ml d'oli d'oliva
• 2 porros 
• 3 alls pelats i aixafats
• 500 gr de tomàquets madurs
• 1 bouquet garni
• 1-2 branques de fonoll
• 10 crancs de mar
• 3,5 litres d'aigua bullint
• 3 gr (1/2 culleradeta) de safrà
• la pell ratllada i deshidratada de 2 taronges (opcional)
• sal i pebre

Per servir:

• 20 llesques fines de baguette
• 4-5 alls pelats
• rouille

Per fer la rouille:

• 250 gr de patates
• 1 all
• 3 rovells d'ou cuits
• 250 ml d'oli d'oliva
• safrà
• sal i pebre

Jo us he posat els ingredients exactes de la recepta del gran Michel Roux per si la voleu fer al peu de la lletra, però a vegades t'has d'adaptar a les circumstàncies...i al mercat ni hi havia congre, ni gran quantitat de crancs (només tres), ni massa peix de roca. Així que vaig optar per posar Gall de Sant Pere (amb el cap i tot), rogers, moltes galeres i tres crancs, i el resultat va ser impressionant. Així que no trobar els ingredients exactes no us ha de tirar enrere.

I quan tingueu tots els ingredients, s'ha de desescamar el peix, netejar bé i treure els ulls perquè no amarguin el caldo. 

Mentre, en una olla gran, s'ha de sofregir amb l'oli, els porros tallats a làmines fines, la ceba a juliana, els alls, els tomàquets, el bouquet garni i el fonoll durant uns 5 minuts o fins que comenci a daurar-se. 

Llavors, s'ha d'afegir el peix i els crancs i pujar el foc; s'ha de mantenir uns 15 minuts sense deixar de remenar perquè no s'enganxi en excés.

I, finalment, s'ha d'afegir l'aigua que ha de ser bullint, el safrà i la ratlladura de taronja deshidratada, si la feu servir (jo no en vaig posar) i enlloc seu vaig tirar un rajolí de vermut, baixar el foc i deixar coure durant 40 minuts.

Mentre cou la sopa, s'ha de torrar les llesques de pa al forn fins que siguin daurades i cruixents.

Passats els 40 minuts, s'ha de treure el bouquet garni i passar la sopa per un passa purés. Com el meu passa purés no serveix de gaire el que vaig fer és retirar els crancs i les galeres després de xafar-los bé, el peix que estava més sencer i triturar la resta amb la Thermomix, passant-ho després tot per un colador fi. Sinó també podeu fer servir un colador xinès, si en teniu.

I per fer la rouille, primer s'han de bullir les patates amb aigua o al vapor, jo les vaig coure amb pell, fins que siguin ben cuites. Llavors, s'han d'escórrer, pelar i tornar a la cassola perquè s'assequin (perdin l'excés d'humitat), durant uns minuts.

Després s'han de passar les patates a través d'un colador fi, com si fos un passapurés, i després els rovells d'ou cuits. 

I a partir d'aquí, paciència i a batre bé amb una espàtula o mà de morter fins que tot ben incorporat i anar afegint, poc a poc, l'oli d'oliva com si féssim una maionesa.

De fet, la rouille és més com una maionesa, però en aquesta recepta, Michel Roux afegeix la patata i us asseguro que és un encert, perquè per mi, és la clau de la sopa. Li dóna sabor, textura i, com diuen els cuiners de la tele, "punch".

A més la podeu fer més o menys espessa, més com un puré (jo m'he decidit per aquesta textura) o més com una maionesa...vosaltres decidiu...

Finalment, s'ha d'afegir un all picat, sal i pebre al gust i safrà.

I per servir...una cannelle de rouille (i un bol a part amb la resta, perquè us n'afegireu més segur), un platet amb torradetes i uns alls pelats per qui vulgui fregar les torradetes.

I per desgustar aquest deliciós elixir del mar del que mai en tindràs prou:

Nunca es suficiente

Nunca es suficiente para mí

Porque siempre quiero más de ti

Yo quisiera hacerte más feliz

Hoy mañana siempre hasta el fin

Mi corazón estalla por tu amor

Y tú qué crees que esto es muy normal

Acostumbrado estas tanto al amor

Que no lo ves, yo nunca he estado así

Si de casualidad

Me ves llorando un poco

Es porque yo te quiero a ti

Y tú te vas, jugando a enamorar

Todas las ilusiones vagabundas que se dejan alcanzar

Y no veras, que lo que yo te ofrezco

Es algo incondicional

Y tú te vas, jugando a enamorar

Te enredas por las noches entre historias que nunca tienen final

Te perderás, dentro de mis recuerdos

Por haberme hecho llorar

Nunca es suficiente para mí

Porque siempre quiero más de ti

No ha cambiado nada mi sentir

Aunque me haces mal te quiero aquí

Mi corazón estalla de dolor

Como evitar que se fracture en mí

Acostumbrado estas tanto al amor

Que no lo ves, yo nunca he estado así

Si de casualidad

Me ves llorando un poco

Es porque yo te quiero a ti

Y tú te vas, jugando a enamorar

Todas las ilusiones vagabundas que se dejan alcanzar

Y no veras, que lo que yo te ofrezco

Es algo incondicional, incondicional

Y tú te vas, jugando a enamorar

Te enredas por las noches entre historias que nunca tienen final

Te perderás, dentro de mis recuerdos

Por haberme hecho llorar

Y tú te vas, jugando a enamorar

Te enredas por las noches entre historias que nunca tienen final

Te perderás, dentro de mis recuerdos

Por haberme hecho llorar

Te perderás dentro de mis recuerdos

Por haberme hecho llorar

(Los ángeles azules feat Natalia Lafourcade)

Oh, Mon Dieu! Pâte de volaille en croûte aux trompettes de la mort.

"L'amour est la poésie des sens."

(Honoré de Balzac)

Crec que si em poso a comptar els llibres de cuina de tinc de Michel Roux, no en tindré prou amb els dos dits de la mà.

L'últim dels que va passar a engrossar la meva extensa biblioteca culinaria (exagerada per molts), és "La esencia de la cocina francesa", regal del meu nebot Gauthier. El llibre és una meravella. Igual que la recepta que us proposo avui.

A "La esencia de la cocina francesa", aquest gran cuiner ofereix les seves interpretacions dels plats francesos més clàssics, i aporta variacions i guarnicions que arrodoneixen els plats. Ho explica tot de manera molt detallada, amb fascinants històries i informació sobre els ingredients, els origens de les receptes i les tècniques emprades i les fotos us faran salivar. Si no el teniu encara, no ho dubteu.

Heu de saber, per això, que si la última que us proposava era una recepta que no podia ser més fàcil, la d'avui és molt elaborada i llarga de fer. Però si teniu paciència, val la pena. És una delicia.

Com la recepta ja és prou llarga, no m'entretinc més.

Per fer aquesta recepta -i surt un paté bastant gran, d'unes 10 porcions, aproximadament-, es necessiten els següents ingredients:

• 850 gr de pit de pollastre sense pell
• 200 gr de bacó sense pell i a tires i 150 gr en làmines fines
• 150 gr de cansalada amb bastant greix a tires
• 100 gr de fetges de pollastre nets
• 75 ml de vi dolç
• 50 ml d'Armanyac o Cognac
• 150 ml de nata doble
• 1 ou + un rovell
• 5 gr de sal fina
• pebre mòlt
• farigola
• 120 gr de mantega
• 100 gr de trompetes de la mort
• 20 gr de julivert picat
• farina per treballar la massa
• 20 gr d'olives verdes sense pinyol
• 300 ml de gelatina de pollastre
• 900 gr de massa per fer paté

Per fer la gelatina de pollastre:

• 1kg de carcasses o ales de pollastre
• 2 cullerades d'oli
• 2,5 litres d'aigua freda

Per fer la massa de paté:

• 500 gr de farina
• 20 gr de sal
• 200 gr de llard
• 5 rovells d'ou
• 110 ml d'aigua freda

Abans de res s'ha de fer la massa, que es pot conservar a la nevera fins que la fem servir. Pot conservar-se a la nevera una setmana o 3 al congelador.

Per fer-la de manera tradicional, s'ha de fer un volcà de farina sobre la superfície neta de treball i al mig fer un forat on posar la sal i el llard al mig. Amb les mans primer s'ha de treballar el llard per estovar-lo i mica en mica anar afegint la farina. 

Quan tot tingui una textura com de sorra, s'ha de tornar a fer un forat al mig i afegir els rovells d'ou. I s'ha de pastar fins a obtenir una massa homogènia.

Per guardar-la fins al moment de fer servir, s'ha de fer una bola i embolicar-la bé amb paper film. Reservar a la nevera, i recordar que la massa s'ha de treure, aproximadament, una hora abans de fer-la servir. Sinó estarà massa dura.

Igualment hem de fer amb la gelatina, que necessita reposar a la nevera fins que qualli.

Per fer-la, primer s'ha de rostir les carcasses o ales de pollastre al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC. Amb un parell de cullerades d'oli s'han de rostir uns 40 minuts o fins que siguin ben daurades.

Llavors, s'han de posar en una olla i cobrir amb l'aigua freda i bullir durant 2 hores.

Passat aquest temps, s'ha de filtrar i tornar a la cassola per reduir el brou a 380 ml. Després refredar sobre gel i refrigerar a la nevera. També es pot congelar durant 3 mesos.

I ja es pot començar a preparar el paté.

En primer lloc, s'han de tallar els pits de pollastre en tires d'un gruix semblant al d'un dit petit i reservar les dues més maques. La resta, s'han de posar en un bol juntament amb els 200 gr de tires de bacó, la cansalada i els fetges de porc, afegir el vi i l'armanyac, cobrir bé amb paper film i deixar reposar a la nevera durant 12 hores, com a mínim.

Passades les hores de repòs, s'ha de treure de la nevera, escórrer bé i passar per una picadora fent servir el disc més gruixut. Jo faig servir la picadora de carn de la KitchenAid, si feu servir qualsevol robot de cuina que no sigui específicament per picar carn, aneu picant a copets perquè no quedi massa triturat. Llavors, s'ha de posar la carn picada en un bol i afegir la nata, l'ou i el rovell, la sal, el pebre i la farigola, barrejar bé i reservar a la nevera prèviament tapat amb paper film.

Per preparar el motlle, que ha de ser d'uns 20-25 cm de llarg i uns 14 cm d'ample, normalment ovalat, tot i que jo no en tenia i vaig fer servir un rectangle, s'ha de pintar bé amb mantega i deixar a la nevera preparat.

A part, s'han de netejar les trompetes de la mort amb un drap de cuina lleugerament humit per retirar qualsevol resta de sorra i cuinar en una paella uns 2-3 minuts amb 40 gr de la mantega restant. Salpebrar i reservar en un colador.

En una paella a part, s'ha d'escalfar 30 gr de mantega, a foc mig, i cuinar les dues tires de pollastre que havíem reservat sense que es daurin, i reservar. A la mateixa paella, s'ha d'escalfar els 20 gr de mantega restants per desfer-la i pintar les tires de pollastre per, després, arrebossar amb el julivert picat. Reservar a la nevera.

Per començar a donar forma, s'ha de fer servir 3/4 parts de la massa per paté i formar una bola que s'ha d'estendre sobre una superfície enfarinada, segons la forma de motlle que tingueu i posar al damunt del motlle que tenim preparat a la nevera.

Posteriorment, s'ha de folrar la massa amb les làmines de bacó de manera que sobresurtin i caiguin lleugerament pels costats.

Al bol on teniem el paté de carn i fetges, s'han d'incorporar les trompetes de la mort i les olives i posar al motlle uns 4 cm d'aquesta barreja. Al damunt i centrades s'han de posar les tires de pollastre arrebossades en julivert que teniem reservades i cobrir amb la resta de la barreja de carn. I tapar amb les làmines de bacó que quedaven penjant.

La resta de la massa s'ha d'estendre igual que abans per tapar el paté, ajustant-la al motlle. S'ha de tancar bé perquè res s'escapi, ni s'obri.

I després decorar, si voleu. Però com canvia el paté...Jo vaig fer fulles. Després, pintar amb ou i refrigerar com a mínim 2 hores a la nevera.

Abans de treure-ho de la nevera, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC, tornar a pintar amb ou i amb la punta d'un ganivet fer un petit forat al mig del paté, on posarem un petit cilindre fet amb paper d'alumini, com si d'una xemeneia es tractés, perquè al coure surti el vapor.

S'ha de coure a 180ºC durant 20 minuts i després baixar la temperatura a 160ºC i cuinar durant 55 minuts més. Per saber si està ben cuit, s'ha de punxar amb una agulla de broqueta a través de la xemeneia i verificar que en surt calenta.

S'ha de refredar al damunt d'una reixeta durant un parell d'hores. Llavors, desemmotllar amb molt de compte mentre sigui tebi i posar a la nevera uns 20 minuts.

Després , s'ha de posar la gelatina. Per fer-ho, s'ha de fer un embut amb paper de forn i posar al forat de la xemeneia. S'ha de posar la gelatina semiquallada a través de l'embut i tornar a la nevera un mínim de 24 hores abans de servir.

El paté es conserva a la nevera durant uns deu dies. I congela molt bé, jo recomano que tallat en racions i envasat al buit.

Et volià!

I novament, què millor que una cançó francesa per degustar aquest deliciós i elaborat paté.

Tout oublier

N'existe pas sans son contraire
Qui lui semble facile à trouver
Le bonheur n'existe que pour plaire
Je le veux

Enfin je commence à douter
D'en avoir vraiment rêvé
Est-ce une envie parfois j'me sens
Obligée

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

N'existe pas sans son contraire, 

une jeunesse pleine de sentiments
L'ennui est inconditionnel, 

je peux ressentir le malaise des gens qui dansent

Essaie d'oublier que tu es seul, 

vieux souvenir comme l'ADSL
Et si tout l'monde t'a délaissé,

 ça s'est passé après les soldes

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

...

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

Tout, il faudrait tout oublier
Pour y croire, il faudrait tout oublier
On joue, mais là j'ai trop joué
Ce bonheur, si je le veux je l'aurai

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué d'être heureux
Le spleen n'est plus à la mode
C'est pas compliqué

(Angèle feat Roméo Elvis)

Pain Bagnat. El que importa, és l'interior.

"En las profundidades de mi invierno,

finalmente aprendí,

que en mi interior habitaba

un verano invencible."

(Albert Camus)

Coneixeu el pa Bagnat? Tradicionalment, es tracta d'un entrepà, d'origen francès, típic de la regió de Niça. L'entrepà, que normalment és fa amb un pa dens, el lactal, porta molts ingredients. Tot i que s'acostuma a fer amb tots aquells que componen l'amanida niçarda, hi ha mil variacions. De fet, pot portar tot el que li vulguis posar. M'encanten aquestes receptes que donen tant joc...

Tot i que sembla que ja s'acaba l'estiu, estic convençuda que encara queden molts dies de sol i calor i aquesta recepta és ideal per dur de pícnic al riu o per passar el dia a la platja...potser vaig una mica tard, però penso que encara es pot aprofitar.

En occità, "pan bahnat" significa pa mullat. Tradicionalment, era un sandwich de pescadors que preparaven pel matí amb ingredients bàsics, locals i econòmics com ou, tomàquets, ceba i enciam francès. Ara s'acostuma a fer amb tonyina, però llavors, es feia amb anxoves que resultaven més barates i més populars; la tonyina a finals del segle XIX sembla ser que era un peix bastant car.

Però la recepta d'avui és una volta a l'entrepà original. I és que com totes les receptes del genial Gordon Ramsay, és sorprenen, original i maca. No és de les més còmodes de menjar, però si de transportar.

I com sempre, no he fet la recepta seguint pas per pas les seves indicacions, sinó que he posat tots els ingredients dels que disposava en aquell moment.

Per mi, això va ser un dinar per un fabulós dia de platja...i vosaltres? On el portareu?

Per fer la recepta podeu comprar el pa o fer-lo. Us deixo la meva recepta de pa de pagès, la massa és ideal però per fer la recepta és forma diferent, més allargat, amb crostons i amb reixeta perquè no grenyi.

Per fer aquesta recepta necessiteu:

• un bon pa
• tomàquets
• alfàbrega
• seitons o anxoves
• cogombre
• ous durs
• olives
• oli i sal
• pebre negre
• all picat
• vinagre

La recepta és tant fàcil que gairebé fa vergonya. 

S'ha d'agafar un pa de qualitat (molt important) i tallar la part de dalt per fer una "tapa". La idea és que el pa serveixi de recipient per aquest tipus d'amanida.

I després escollir els ingredients que més us agradi, tallar-los a làmines fines i després anar incorporant-los al pa, amanint, capa per capa amb una vinagreta suau d'oli, vinagre, all i pebre negre mòlt. No cal posar-ne gaire perquè el pa no s'humitegi en excés.

Jo primer vaig posar una capa de tomàquets, que vaig escaldar per treure la pell i alfàbrega, perquè el pa n'agafés bé el sabor. Al damunt, seitons, coberts per una capa de cogombres, olives i de nou alfàbrega i, finalment, ou dur. Al damunt de tot una mica d'enciam francès i ja podeu tapar.

Sobretot, no us oblideu d'anar amanint cada capa.

I per una recepta francesa, què millor que una banda sonora de la mà de Trois Café Gourmand...

À nos souvenirs

Comment puis-je oublier

ce coin de paradis ?

Ce petit bout de terre

où vit encore mon père,

Comment pourrais-je faire

pour me séparer d'elle ? 

Oublier qu'on est frères,

belle Corrèze charnelle,

Oublier ce matin que tu es parisien,

Que t'as de l'eau dans le vin,

Que tu es parti loin?

Ce n'était pas ma faute,

On joue des fausses notes,

On se trompe de chemin,

et on a du chagrin.

On se joue tout un drame,

On a des vagues à l'âme,

Tu as du mal au coeur,

Tu as peur du bonheur.

Acheter des tableaux,

Et des vaches en photo,

C'est tout c'que t'as trouvé

Pour te la rappeler.

Vous me trouvez un peu con,

n'aimez pas ma chanson,

Vous me croyez bizarre,

Un peu patriotard,

Le fruit de ma réflexion

ne touchera personne,

Si vos pas ne résonnent

jamais dans ma région,

C'est pire qu'une religion,

Au-delà d'une confession,

Je l'aime à en mourir,

Pour le meilleur et pour le pire.

Et si je monte au ciel,

y'aura peut être Joël,

Guillaume et Jeremy,

et mon cousin Piedri,

Yoan sera en voyage,

dans un autre pays,

Allez fais tes bagages,

Viens rejoindre tes amis:

On veut du Claudie musette,

A en perdre la tête,

On veut un dernier Chabrol,

Un petit coup de gnole,

Les yeux de nos grands mères,

La voix de nos grands pères,

L'au-delà de cette terre,

Vue sur les Monédières,

C'est pire qu'un testament,

Au delà d'une confidence,

On est les petits enfants

de ce joli coin de France.

Enterrez nous vivants,

Bayonnés s'il le faut,

Mais prenez soin avant,

De remplir notre jabot,

La relève est pour toi,

notre petit Lucas,

On t'laisse en héritage la piste,

Nous on dégage.

Le temps nous a gâté,

On en a bien profité,

On a des souvenirs en tête,

Ce soir, faisons la fête!

Acceptez ma rengaine,

Elle veut juste "je t'aime"

Soyez surs, j'en suis fier,

J'ai la Corrèze en catéther,

D'être avec vous ce soir,

J'ai le coeur qui pétille,

Mimi sers nous à boire,

On a les yeux qui brillent...

Acceptez ma rengaine,

Elle veut juste "je t'aime"

Soyez surs, j'en suis fier,

J'ai la Corrèze en cathéter,

D'être avec vous ce soir,

J'ai le coeur qui pétille,

Mimi sers nous à boire,

On a les yeux qui brillent..

(Trois cafe gourmand)