Let me dream again. Tartaleta de lemon curd i tequila amb figues.

"Los que sueñan de día

son conscientes de muchas cosas

que escapan

a los que sueñan sólo de noche."

(Edgar Allan Poe)

La tartaleta que us porto avui, és un somni. Un deliciós, dolç i àcid somni. Sempre he estat fan del lemon curd; de fet, un dels meus pastissos predilectes és el lemon pie, que combina el lemon curd amb un núvol de merenga. 

Però avui volia fer una petita variació. Que aquest petit pastís sigués més lleuger. I tenia unes figues, i qui es pot resistir a la fruita de temporada?

Jo tinc la meva recepta del lemon curd, inclús una meravellosa de curd d'aranja de la Rachel Khoo, però ja que tinc un llibre màgic de pastissos dolços i salats de Richard Bertint, Pastry, volia treure-li una mica de suc...

Així que seguint la costum...això és, fent petits canvis...he versionat unes tartaletes de llimona. A la pasta dolça que fa de base hi he afegit farina d'ametlla (van quedar deliciosament cruixents) i al lemon curd vaig afegir un rajolí de tequila, que tot i donar un sabor sutil, li dóna un toc especial.

I sense més preàmbuls, que la recepta ja és llarga...anem per feina.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per la massa de la tartaleta:

• 350 gr de farina
• 125 gr de mantega
• 2 ous + 1 rovell
• 100 gr de farina d'ametlla
• un pessic de sal

Pel lemon curd al tequila:

• el suc i la ratlladura de tres llimones
• 3 ous grans
• 200 gr de sucre
• 125 gr de mantega (jo vaig fer servir salada)
• un rajolí de tequila (jo vaig fer servir "reposado")
• 1 cullerada de Maizena

Jo primer faig el lemon curd, perquè per omplir les tartaletes ha d'estar ben fred. I fer-lo és ben senzill. S'han de posar tots els ingredients en un cassó i deixar coure, sense parar de remenar amb unes barilles, fins que espessi. A foc suau. S'ha de tenir paciència. Si ho deixeu coure amb foc massa fort o deixeu de remenar, podria quallar i us quedarien grumolls. De fet, hi ha qui ho fa al bany Maria. 

Quan tingui la consistència adequada, el retireu del foc i el guardeu en un pot fins que refredi. Llavors, cap a la nevera fins el moment d'omplir les tartaletes. Ha d'estar ben freda, perquè així, també agafarà cos.

Per fer la massa, primer, jo recomano pesar i tenir tots els ingredients preparats, abans de començar. 

La mantega ha de ser ben freda, però manejable, així que el millor és que al treure de la nevera, la poseu entre dos papers de forn i li doneu cops amb un corró, que la farà més manejable.

Després s'ha d'afegir a la farina, que tenim amb el sucre, la farina d'ametlla i el pessic de sal i anar barrejant amb les puntes dels dits per aconseguir com una mena de sorra, o crumble.

I, finalment, s'han d'afegir els ous i barrejar bé fins a obtenir una massa homogènia. Primer s'ha de pastar dins del bol, després s'ha de bolcar al damunt de la taula per acabar de treballar-la.

També poder fer la massa amb una pastadora, però el plaer de treballar-la amb les mans...

I cap a la nevera, al menys una hora.

I quan sigui freda, només cal estriar-la amb el corró, ben fina, posar als motlles que hem untat amb mantega (els meus són desmuntables) i cap a la nevera al menys mitja hora.

Després s'han de coure al forn a 180ºC. Jo vaig posar cigrons perquè la massa no creixés i a mitja cocció els vaig treure i les vaig deixar fins que van estar daurades, aproximadament 15 minuts, depenent del forn.

Quan siguin llestes s'han de deixar refredar bé, al damunt d'una reixeta i quan siguin ben fredes omplir amb el lemon curd de tequila i decorar amb les fruites que volgueu. Jo tenia figues!!

I a gaudir! són tartaletes delicioses!

I per somniar del tot, avui la banda sonora va de la mà de Jain:

Dream

You've got nothing more to lose

And you don't need no excuses

To be the one you wanna be

To feel free from your destiny

And in my dreams

All I see is you, you

All I wanna feel is free with you

Yeah in my dreams

All I see is you, you

Are you real?

Am I living the truth?

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

You've got this light in your eyes

This fire that get me hypnotized

And I can't walk away from you, you

When you're looking after me too

All I want to be is next to you

And in my dreams all I see is you, you

All I want to keep is a proof

That love can be for us too

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

I don't want you to go eh

I'm yearning for you

I don't want you to go

All I think about is you

I don't wanna wake up

Far away from you

I don't wanna grow up

If I'll forget about you

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

(Jain)

Red Velvet Cake, per un 2019 ple de colors!

"Només una cosa torna un somni impossible:

la por a fracassar."

(Paulo Coelho)

I ja estem al 2019. Com si res. I per un blog, la primera recepta és com el primer anunci després dels raïms. Jo, a més a més, el tenia bastant abandonat, així que la tornada vull que sigui sonada. Com el meu començament d'any.

Aquesta cap d'any vam reunir a casa a un grup de bons amics i vam fer un sopar Cluedo inspirat en els anys 30. Tot i que hi haurà qui no sap de què es tracta un sopar així, estic segura que gairebé tothom, en algun moment o altre haurà jugat al Cluedo. Doncs bé, en un sopar així el joc pren vida i cadascú té un dels personatges. L'ambientació és important i part de la mateixa, n'és el sopar. El menú va ser clàssic i el postre un pastís Red Velvet deliciós. I nosaltres? Guapíssims, no?

Així que la meva proposta per començar un 2019 ple de colors és aquest pastís. La foto no és meravellosa, però hi ha coses que no poden esperar i aquest pastís era massa bo com per deixar a tothom salivant mentre buscava la foto perfecte, així que "real como la vida misma".

I amb el post igual. Podria començar a fer reflexions i enumerar propòsits com sé que molta gent fa, però improvisar no està malament, i viure menys. Així que avui, directa a la recepta, inspirada en la de l'Alma Obregón (els seus pastissos mai fallen).

Feliç 2019 a tots i espero que us agradi la recepta, si més no, que us sorprengui!

Pel pastís "Red Velvet" es necessiten els següents ingredients:

Pel pa de pessic (tres motlles de 20 cm):

• 180 ml d'oli d'oliva suau
• 480 gr de sucre
• 3 ous
• 3 cullerades de cacau sense sucre
• colorant en pasta vermell
• 4 culleradetes de pasta de vainilla
• 375 ml de llet sencera
• 3 culleradetes de suc de llimona
• 450 gr de farina
• 1 1/2 culleradeta de bicarbonat
• 3 culleradetes de vinagre blanc

Per farcit i decoració:

• 250 gr de mantega
• 300 gr de sucre glas
• 250 gr de Philadelphia

En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC i preparar els motlles pintant-los molt bé amb la mantega. Jo només tinc un motlle fi de 20 cm, així que he anat fent un pa de pessic darrere l'altre.

Mentre el forn s'escalfa, s'ha de posar la llet en un got i afegir el suc de llimona, deixant reposar uns 8 minuts, i tamisar la farina amb el cacau.

Per començar a fer el pa de pessic s'ha de batre bé el sucre amb l'oli i els ous fins a tenir una massa esponjosa i, després, anar afegint la farina i el cacau, alternant amb la llet.

En un got s'ha de barrejar el vinagre amb el bicarbonat i quan comenci a fer bombolles a la massa i, finalment, s'ha d'afegir el colorant vermell en pasta i la vainilla. En principi podeu anar afegint les quantitats de colorant segons la intensitat que volgueu, però pinta molt, així que aneu afegint a petites quantitats.

La massa s'ha de repartir en tres motlles, jo com només tinc un ho vaig repartir en tres bols i vaig anar fornejant mica en mica. Ha de coure uns 30 min, depenent de la potència del vostre forn. Per comprovar si està fet o bé punxeu amb un escuradents o mireu si els voltants del pa de pessic s'han començat a separar del motlle.

Abans de desemmotllar s'ha de deixar refredar una mica i una vegada fora del motlle, deixar refredar del tot al damunt d'una reixeta. Recomano un motlle separable ja que facilita molt la feina.

Mentre es refreden les bases del tot, es pot fer la crema de formatge que farcirà el pastís i decorarà. 

Primer, s'ha de tamisar el sucre i batre'l amb la mantega a velocitat màxima fins que s'integri bé. I, quan la barreja sigui blanca i esponjosa, s'ha d'afegir el formatge que ha d'estar fred de nevera i seguir batent, primer a velocitat baixa i després anar augmentant fins que la barreja estigui ben cremosa. Com més la batem, més consistent serà.

Per muntar el pastís, primer s'han d'igualar les bases a la mateixa alçada. Si teniu una lira igualadora de pastissos genial, sinó amb paciència i un bon ganivet.

Llavors s'ha de posar una base, capa de farcit i altre vegada el mateix. 

I per acabar, s'ha d'aplicar una fina capa de la crema (es diu "sujetamigas") pel damunt i pels laterals i refrigerar a la nevera durant uns 30min. Això és un pas fonamental per un bon acabat.

Passat aquest temps, s'ha de treure el pastís de la nevera i cobrir novament amb una capa, aquesta vegada més gruixuda, de crema...i a partir d'aquí allà la vostra imaginació.

Com el meu pastís era per un sopar Cluedo que vam fer per cap d'any, vaig decorar de manera "antiga" i vaig afegir purpurina comestible i piping gel amb colorant per simular sang...

Banda sonora d'avui: una cançó deliciosa de Fréro Delavega que vaig descobrir uns dies abans d'acabar el 2018.

Le coeur d'éléphant

Au delà des orages, je pars en voyage

Mon âme au vent, le coeur éléphant

Je suis parti d'ici pour rencontrer la vie

Être vivant énormément

Sur les épaules des géants, le coeur éléphant

Voir au delà de nos vies

Posé sur un rocher, se laisser aller.

A pas de géants, le coeur éléphant

On pendra notre temps pour découvrir la vie

Aimer les gens, énormément

Sur les épaules des géants, le coeur éléphant

Voir au delà de nos vies, le coeur ébahit

Goûter la voie lactée, le coeur léger, le coeur léger

Je mettrais tout mon poids pour faire pencher la vie du bon côte, le coeur léger

Voir les un comme les doigts d'une main qui construit pour toi et moi, nos utopies

J'ai le coeur éléphant, énormément, j'ai le coeur éléphant

Au delà des orages, je pars en voyage

Mon âme au vent, le coeur éléphant

Je suis parti d'ici pour rencontrer la vie

Être vivant

(Fréro Delavega)

I per combatre el "blue monday"...Tarte au citron meringuée.

"Estaba contemplando tu sonrisa y

me olvidé de respirar.

Minutos después, tu beso me volvió

a la vida."

(Lucas Hugo Guerra, "Mind of Brando")

Diuen que avui, el tercer dilluns de cada mes de gener, és el dia més depriment de l'any, el "blue monday", concepte que va ser publicat, per primera vegada al 2005 com a part d'una campanya publicitària de l'agència de viatges Sky Travel, que deia haver calculat la data fent servir una equació.

La data va ser publicada en un comunicat de premsa sota l'autoria de Cliff Arnall, professor del "Centre for lifelong learning", adjunt a la Universitat de Cardiff, que va dir que la data va ser ideada per ajudar a una empresa de viatges a analitzar quan la gent reserva les seves vacances i va fer servir diferents factors, entre ells les condicions climàtiques, el nivell de deutes (la diferència entre el deute acumulat i la nostra capacitat de pagament), el temps passat des de Nadal, el temps des de que fracassen els nostres propòsits de cap d'any, els baixos nivells de motivació i el sentiment de necessitat de prendre mesures al respecte. L'equació que va fer servir al 2006 va ser:

On Tt = temps de viatge; D = retards; C = temps gastat en activitats culturals; R = temps gastat en temps d'oci; ZZ = temps de son; St = temps gastat en un període de stress; P = temps invertit en fer la maleta; Pr =  temps gastat en la preparació. Sense definir les unitats de mesura.

Posteriorment, al 2009, va fer servir una fórmula diferent: 

On W = temps atmosfèric; D = deute; d = sou mensual; T = temps transcorregut des de Nadal; Q = temps des de que abandonem els propòsits d'any nou; M = baixos nivells de motivació y N_a = sentiment de necessitat de fer alguna cosa. Novament, però, sense definir les unitats de mesura.

Al escriure sobre la fórmula, al 2006, Ben Goldacre va dir que "les equacions fallen inclús per tenir sentit matemàtic en els seus propis termes", assenyalant que "es pot tenir un bon cap de setmana quedant-se a casa i reduint el temps de viatge a zero. Per altra banda, Dean Burnett, un neurocientífic que va treballar al departament de psicologia de la Universitat de Cardiff, va qualificar de farsa tot el plantejament.

Sigui com sigui, i per si de cas, hi ha una sèrie de fets que sigui o no cert això del Blue Monday, faciliten un somriure.

1r.- Has d'escoltar bona música i, a poder ser, amb un volum alt. I és que escoltar la nostra música preferida allibera endorfines, segons va demostrar un equip de la Universitat de Manchester, i és que les endorfines són neurotransmissors que tenen molt a veure amb la sensació de felicitat.

2on.- Rodeja't de gent alegre, ja que el bon humor es contagia i segons un treball publicat a la revista The journal Proceedings of the Royal Society B, va revelar que tenir bona companyia ajuda a evitar caure en una depressió.

3r.- Fes esport. Ja se sap que fer exercici té molts beneficis, no només per estar en forma i per evitar malalties, el cervell també ho agraeix. Les contraccions musculars que es produeixen quan fem esport provoquen canvis neuronals i, entre ells, es troba novament la producció d'endorfines.

4rt.- Riu molt. Sembla evident, però no ho és. Riure, encara que no haguem vist res que ens faci gràcia, ajuda a ser més feliços. Està demostrat que rebaixa els nivells d'estrés i ens ajuda a evitar pensaments negatius.

5è.- Vigila el que menges. Alguns aliments són necessaris per produir neurotransmissors com les endorfines o la serotonina i per millorar el nostre estat d'ànim és necessari incorporar-los a la nostra dieta...

I un dia es un dia...creieu que un pastís com aquest no us farà somriure...certament, us posarà de bon humor. 

Així que la meva proposta d'avui, per passar un blue monday feliç és aquest pastís de llimona i merenga que vaig fer amb tota l'estimació del món, per un sopar molt especial.

Per fer-lo, es necessiten els següents ingredients:

Per la "pâte sablée":

• 240 gr de farina
• 150 gr de mantega
• 90 gr de sucre
• 30 gr de farina d'ametlles
• 1 sobre de sucre avainillat
• 1 rovell d'ou
• 1 pessic de sal

Per la crema de llimona (lemon curd):

• 3 llimones
• 150 gr de sucre
• 4 ous
• 160 gr de mantega

Per la marenga:

• 2 clares d'ou
• 100 gr de sucre
• 40 ml d'aigua

En primer lloc, i per fer la tartaleta que contindrà la crema de llimona, s'han de barrejar els ingredients secs, és a dir, la farina, el sucre, la farina d'ametlles, el sucre avainillat i la sal, i quan siguin ben barrejats, s'ha d'afegir la mantega, a daus i en textura pomada i barrejar bé fins que el conjunt tingui aspecte i consistència de sorra.

Finalment, s'ha d'afegir el rovell d'ou i barrejar fins que tot sigui una massa homogènia, que hem de tapar amb paper film i deixar reposar a la nevera, com a mínim, una hora.

Passada l'estona de repòs -mentre jo vaig fer la crema de llimona-, s'ha d'estirar bé la massa. És difícil de treballar, així que us recomano que prèviament a estirar-la amb el corró, la poseu entre dos trossos de paper film. 

Quan sigui ben estirada, s'ha de cobrir un cercle metàl·lic per coure la tartaleta. Si no en teniu, al menys recomano un motlle desmuntable, que us facilitarà la feina. La massa ha de tenir un gruix uniforme i de mig centímetre aproximadament.

Abans de posar al forn s'ha de punxar la base amb una forquilla per evitar que s'infli i cobrir amb paper de forn o d'alumini col·locant alguna cosa de pes al damunt...o bé llegums o algun altre motlle.

S'ha de coure uns 20 minuts a 180ºC, destapar i 10 minuts més. Com depèn del forn, aneu comprovant la cocció.

Llavors s'ha de deixar refredar, desemmotllar i reservar.

Com ja he comentat, mentre cou la massa es pot anar fent la crema de llimona, que també és molt senzilla de fer.

En un cassó s'ha de desfer la mantega amb el suc de les llimones i la ratlladura i, mentre aquesta es desfà, s'ha de batre bé el sucre amb els ous fins que blanquegin.

I una vegada la mantega sigui fosa, s'ha de barrejar amb el sucre i els ous, fora del foc, fins que tot sigui ben integrat i tornar al foc on, sense deixar de remenar en cap moment, hem d'esperar a que espessi.

Quan tingui la textura adequada, s'ha de retirar del foc i deixar que refredi una mica.

Llavors, ja es pot omplir la tartaleta amb la crema de llimona i deixar a la nevera, tapada amb paper film, com a mínim dues hores. Jo vaig deixar-la tota la nit.

Finalment, s'ha de preparar la merenga que cobrirà el pastís.

Per fer-la, s'ha d'escalfar el sucre i l'aigua fins que arribi a 120ºC i mentre, muntar les clares d'ou a punt de neu. Quan el sucre i l'aigua siguin a la temperatura adequada, s'ha de baixar el batedor on hem muntat les clares a la mínima velocitat i anar afegint el sirope, en forma de fil i a poc a poc, sense deixar de remenar i, quan s'hagi afegit tot, tornar a pujar la velocitat al màxim i no deixar de batre fins que la barreja sigui completament freda.

Llavors, ja es pot treure el pastís de la nevera, cobrir amb la merenga de la manera que més us agradi -jo l'he posat tota i amb una cullera he fet que tingui puntes irregulars- i amb un bufador torrar-la una mica.

I per acabar un pastís tant dolç, una cançó preciosa.

Cuatro vientos

En el primer recuerdo 
que yo tengo vos estas, 
el parque la vereda, 
el helado el delantal, 
el amor de mi vida, 
la suerte en el azhar, 

hoy gira la ruleta 
y sigo en el mismo lugar... 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Por vos tengo estos ojos 
esta forma de mirar, 
esta poca paciencia 
y mi voz para cantar, 
un ángel que me cuida 
un hijo que criar, 

la luz que me ilumina 
y también mi oscuridad... 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento

(Bersuit Vergarabat)

 

I ja en són 36. Happy birthday to me. Pastís de mousse de mango i sabayón de champagne.

"Cuenta tu edad por amigos, no años.

Cuenta tu vida por sonrisas, no por lágrimas."

(John Lennon)

Des de sempre, i suposo que degut a la meva gran afició -gairebé obsessió- pel món de la cuina, m'han agradat les novel·les, pel·lícules, sèries...que giren en torn als fogons, i una de les lectures que recordo amb més estima és la coneguda novel·la "Como agua para chocolate" de Laura Esquivel.

Trobo impecable el nexe que estableix l'autora entre la cuina i les emocions de Tita, la protagonista de la història.

Tita i Pedro s'estimen, però ella està condemnada a restar soltera per dedicar-se, exclusivament, a cuidar a la seva mare fins que mori. I en Pedro, per estar a prop de la Tita, es casa amb la seva germana, la Rosaura. I la Tita, reflexa tots els seus sentiments en les seves receptes.

És per això que la cuina, el què cuina, es converteix en un llenguatge a través del que ella transmet tot allò que sent i que, en el seu cas, ha de callar. I són tant forts els seus sentiments, que tots aquells que proven els seus plats queden contagiats de les seves emocions.

I tot i que es tracti d'una novel·la de ficció, és cert que a través de la cuina es poden transmetre moltes emocions i és que una cuina elaborada amb estima, no deixa de ser un acte d'amor. Per compartir.

Per això, i després d'un any una mica complicat, volia donar la benvinguda als 36 amb un pastís fresc, àcid i dolç, amb molt color, deliciós i suau -com l'etapa a la que em trobo-, per celebrar l'aniversari amb els que més m'estimo i que no s'han mogut mai del meu costat. 

Es tracta d'un pastís refrescant -ideal per aquests dies en que comença a fer una calor insoportable-, que necessita poc forn, només pel bescuit Gioconda d'ametlla que porta a la base i que es cou en un obrir i tancar d'ulls.

La veritat és que la recepta, tot i ser elaborada i requerir d'una bona organització, no és complicada de fer. Així que us animo a que la proveu.

La recepta original és de l'Ettore, del fantàstic, increïble, deliciós, i podria seguir afegint adjectius bons, blog Bavette, de qui ja he fet moltes receptes i mai fallen. 

Us animo a que la proveu!

Per fer aquest increïble pastís es necessiten els següents ingredients:

Pel bescuit Gioconda:

• 3 ous a temperatura ambient
• 125 gr de farina d'ametlla
• 125 gr de sucre glas
• 20 gr de farina
• 20 gr de mantega fosa
• 2 clares d'ou a temperatura ambient
• 1 pessic de sal

Pel sabayón de champagne:

• 3 rovells d'ou
• 50 gr de sucre
• 100 ml de champagne dolç
• 200 ml de nata per muntar (mín. 35% de m.g.)
• 2 fulles de gelatina de 2 gr cadascuna

Per la mousse de mango:

• 1 mango
• 30 gr de sucre
• 15 gr de pols per crema pastissera
• 50 gr de mantega tova (2-3 hores a temperatura ambient)
• 35 gr de cobertura de xocolata blanca
• 3 fulles de gelatina de 2 gr cadascuna
• 150 gr de merenga (60 gr de clares d'ou + 130 gr de sucre)
• 400 gr de nata per muntar (mín. 35% de m.g)
• unes gotes de colorant groc (opcional)

Per la glassa groga mirall:

• 50 ml d'aigua, 100 gr de sucre i 100 gr de glucosa
• 65 gr de llet condensada
• 100 gr de cobertura de xocolata blanca
• 6 gr de gelatina hidratada i dissolta en 36 ml d'aigua calenta
• colorant groc (gel)

En primer lloc, s'ha de preparar el sabayón de champagne per fer el farcit del mig.

Per això, s'ha de posar la gelatina a hidratar, en aigua freda, perquè s'estovi. I, mentre, s'ha de barrejar en un cassó els rovells d'ou amb el sucre i el champagne i després posar al foc, al mínim i sense deixar de remenar -fent un 8-, fins que la preparació espessi sense fer grumolls.

Llavors, retirem del foc i afegim la gelatina ben escorreguda i remenem fins que quedi ben integrada. 

Passem la crema a un bol i la deixem refredar, remenant de tant en tant.

Mentre es refreda, s'ha de muntar la nata, no gaire ferma i una vegada llesta, incorporar-la, delicadament,  a la crema anterior, en dues tandes.

Finalment, s'ha de posar dins d'un motlle o aro d'uns 16 cm de diàmetre i col·locar al damunt d'un plat folrat amb paper film i cap al congelador.

Per fer el bescuit Gioconda s'ha de fer servir la mateixa quantitat de farina d'ametlla que de sucre glas.

Començarem posant els ous en el bol de la batedora, afegirem la farina d'ametlla i el sucre glas i batrem fins a aconseguir una barreja escumosa i que dobli el volum. I reservem.

En un altre bol, s'han de batre les clares d'ou amb un pessic de sal fins a que estiguin a punt de neu, ben fermes. 

Llavors, s'ha de tamisar la farina sobre la barreja de farina d'ametlla i sucre glas que havíem reservat i barrejar delicadament amb una espàtula de silicona. Seguidament, s'ha d'afegir la mantega clarificada i seguir barrejant suaument, per afegir al bol de les clares muntades a punt de neu. S'ha de barrejar amb moviments delicats i envolvents perquè no perdin volum.

Finalment, s'ha de preparar una safata amb paper de forn i posar la massa, estenent-la amb una espàtula fins que més o menys tingui un gruix d'1 cm.

S'ha de coure en forn prescalfat a 180ºC, durant uns 10-12 minuts.

Llavors, s'ha de treure del forn i amb delicadesa anar traient el paper de forn i deixar refredar. 

Quan sigui fred, s'ha de tallar un cercle de 16 cm de diàmetre. Aquest bescuit serà la base del pastís de mango.

La resta de bescuit que sobra es pot congelar ben tapat amb paper film per evitar que s'assequi i que agafi olors del congelador.

Per fer la mousse de mango, el primer de tot és pelar-lo, trossejar-lo, treure'n l'os i amb el túrmix triturar fins aconseguir un puré sense grumolls, i reservar.

Per altra banda, s'ha de posar la gelatina a hidratar amb aigua freda fins que s'estovi.

Mentre, s'ha de muntar la nata, no massa ferma, només una mica, i reservar a la nevera.

A part, s'ha de fer merenga francès. Per això, s'ha de batre les clares d'ou a velocitat mitja durant, aproximadament, un minut. Quan siguin blanques i comencin a muntar, s'ha d'aumentar la velocitat i anar afegint, poc a poc, però de manera continuada, els 130 gr de sucre mentre seguim batent un parell de minuts més, aproximadament. Ha de quedar un merenga brillant i cremós, però no massa ferm. I reservem.

Després s'ha de posar a escalfar el puré de mango que teniem reservat, en un cassó i a foc mig i quan sigui calent, retirem del foc i deixem que es refredi fins que sigui tebi.

Mentre, en un bol petit s'ha de barrejar els 30 gr de sucre amb la pols de crema pastissera i barrejar bé amb una cullera, afegint una quarta part del puré de mango calent. S'ha de barrejar bé fins que quedi homogeni i sense grumolls. Després ho tornem a col·locar al cassó amb la resta del puré i deixem coure fins que bulli sense deixar de remenar per evitar que s'enganxi.

Retirem del foc i ràpidament  passem la crema de mango a un bol gran per, immediatament després, i abans que es comenci a refredar, agregar la xocolata blanca tallada a trossets i la mantega en daus i barregem amb una espàtula fins que tots els ingredients quedin ben integrats. Seguidament, afegim la gelatina ben escorreguda, remenant bé fins que s'incorpori completament i no quedin grumolls i deixem refredar la preparació fins els 30ºC.

Quan arribi a aquesta temperatura, remenem enèrgicament i incorporem la nata semimuntada que teniem a la nevera, en dues vegades.

I per últim, incorporem també el merenga barrejant suaument i amb moviments envolvents. Posem aquesta barreja a una màniga pastissera i tallem la punta.

Per muntar el pastís s'ha de preparar un motlle o un aro de 18 cm de diàmetre i a l'interior posar primer el disc de bescuit Gioconda, que com és una mica més petit, s'ha de procurar que quedi ben centrat. I farcim amb la mousse de mango, primer dins del forat que queda entre el pa de pessic i les parets del motlle o de l'aro i després fins a la meitat del motlle, posant la mousse en forma d'espiral.

El pas següent és desemmotllar el sabayón de champagne i col·locar al damunt de la mousse de mango, de la manera més centrada possible. Farcir la resta amb la mousse de mango fins a dalt de tot i passar una espàtula per allisar la superfície.

I cap al congelador un mínim de 4-5 hores.

Finalment s'ha de cobrir amb el glassejat (us poso l'enllaç de com fer-lo aquí, només cal substituir el colorant blanc, pel groc) i reservar a la nevera. És important controlar la temperatura.

I decorar al gust. Jo ho he decorat amb unes petites tabletes de xocolata que he fet i amb petites boles de mango fresc.

El tall, tot i que la foto el desmereix, és molt agradable de veure.

I així vaig començar els 36. Deixant enrera uns 35 que, tot i ser complicats, m'han fet aprendre molt.

I per acabar el post d'un aniversari que va ser perfecte, una cançó que de ben segur us farà somriure.

Perfect

It is good news to be alone

It feels so right to wake up on my own

Now darling since you're gone

Every day a holiday

Every night I lead a new parade

Until the stars fade away 

Now you can go and write me a letter

You can point out the worst in me

You can take our pictures,

Drag them down the street

And you can go and say good morning

To the morning in the door

You can say everything's just perfect

That's the world

The sun did shine but shone too late

To warm the roses by the window pane

Now they're roses just in name

And me myself I feel quite worn,

The season's been the coldest I've ever known

And I'm afraid I've slept too long

Now you can go and write me a letter

You can point out the worst in me

You can take our pictures,

Drag them down the street

And you can go and say good morning

To the morning in the door

You can say everything's just perfect

That's the world

And we'll pretend we are drunk

Yes, we'll pretend we are drunk

(Pájaro Sunrise)