Nuggets deliciosos i saludables? Si. Nuggets de brocoli i moniato.

"Admiro a la gente que vive sin problemas,

que mira el mundo con despreocupación.

A diferencia de ellos,

yo sufro más de la cuenta."

(Kurt Cobain)

Actualment, la vida és caòtica, ràpida, estressanat. Tot passa a mil per hora. El ritme de vida és frenètic, per uns més que per altres. Per això és important mantenir el control.

Aquestes presses fan que moltes vegades, no mengem com seria bo que ho féssim; i aquesta alimentació, només va en contra de la nostra salut. Aliments processats, fregits, congelats, excés de sucre...el món pateix un desequilibri, i l'alimentació, també.

I menjar equilibrat no només s'hauria de relacionar amb la pèrdua de pes, sinó amb tots aquells beneficis que ens perdem sinó ho fem així. I és que menjar sa, per començar, estimula les papil·les gustatives i incrementa la percepció dels sabors naturals, que al cap i a la fi, en resulta l'essència. Per no parlar de la vitalitat que genera, doncs es crea menys quantitat d'insulina que amb una alta aportació d'hidrats de carboni. I com no, disminueix el risc de patir malalties greus a llarg termini, com malalties cardiovasculars, per exemple. O un altre motiu per decidir menjar sa: redueix l'estrés. Si, si. Com sentiu. Disminueix els nivells de cortisol, l'anomenada hormona de l'estrés i sembla ser que això millora l'humor.

Per això, i perquè no és que em trobi en una etapa precisament tranquil·la i lliure de preocupacions, quan va caure a les meves mans el llibre de la Chloé Sucrée, Being Biotiful, em va enamorar. Tant, que em vaig proposar provar totes les receptes. I la d'avui, és la primera que vaig provar. I és una meravella.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 moniatos mitjans 
• 1 brocoli gran (aprox. 500 ml de brocoli cuit)
• 2 ous 
• 100 gr de formatge ratllat tipus Fontina
• sal i pebre
• 2 cullerades de parmesà ratllat
• 185 gr de quinoa cuita
• 50 gr de flocs de civada
• un pessic de xili mòlt
• avocat
• all
• llima
• oli d'oliva
• sal i pebre
• coriandre

En primer lloc, s'han de coure els moniatos, així que mentre prescalfem el forn a 200ºC, s'han de pelar, tallar-los a trossos i coure'ls uns 15 minuts, aproximadament, en aigua bullint, fins que siguin cuits. Després, s'han de colar, aixafar fins que sigui un puré i deixar refredar.

A part, s'ha de coure el broquil, també amb aigua bullint, durant 6 minuts, colar i deixar refredar.

Quan sigui una mica més fred, s'ha de picar amb el robot de cuina uns minuts, per aconseguir un puré, però que no sigui molt fi, han de quedar trossets.

I a part, en un bol gran, ja podem barrejar el brocoli, el puré de moniatos, els formatges, els ous, la quinoa, els flocs de civada i la sal i el pebre al gust. Jo vaig afegir també una mica de xili mòlt.

S'ha de barrejar tot molt bé i després fer boletes amb forma de nuggets.

No són fregits, així que haurem de preparar la safata del forn o amb paper de forn o amb Silpat -jo el faig servir i és meravellós-, per fornejar uns vint minuts per cada costat, o fins que siguin ben daurats. No només queden més macos, sinó que els dona un sabor caramelitzat deliciós.

I per acompanyar, res millor que un deliciós guacamole del més senzill, del que només porta avocat aixafat amb una forquilla, sal i pebre, llima, coriandre i un raig d'oli d'oliva.

I amb la Chloé he après receptes i he après cançons...

Formidable

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh bébé, oups, mademoiselle

Je vais pas vous draguer,

promis juré

J'suis célibataire

et depuis hier putain

J'peux pas faire d'enfant

mais bon c'est pas

Eh reviens !

5 minutes quoi,

j't'ai pas insulté,

j'suis poli, courtois

Et un peu fort bourré

et pour les mecs comme moi

Vous avez autre chose à faire,

vous m'auriez vu hier

Où j'étais

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh tu t'es regardé,

tu t'crois beau

Parce que tu t'es marié

Mais c'est qu'un anneau mec,

t'emballes pas

Elle va t'larguer comme elles

le font chaque fois

Et puis l'autre fille

tu lui en as parlé ?

Si tu veux je lui dis

comme ça c'est réglé

Et au p'tit aussi,

enfin si vous en avez

Attends 3 ans, 7 ans

et là vous verrez si c'est..

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Et petite, oh pardon, petit

Tu sais dans la vie

y'a ni méchant ni gentil

Si maman est chiante

c'est qu'elle a peur d'être mamie

Si papa trompe maman

c'est parce que maman vieillit, tiens

Pourquoi t'es tout rouge?

Ben reviens gamin

Et qu'est-ce que vous avez tous,

à me regarder comme un singe ? Vous

Ah oui vous êtes saint, vous

Bande de macaques !

Donnez moi un bébé singe, il sera

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

(Stromae)

Let me dream again. Tartaleta de lemon curd i tequila amb figues.

"Los que sueñan de día

son conscientes de muchas cosas

que escapan

a los que sueñan sólo de noche."

(Edgar Allan Poe)

La tartaleta que us porto avui, és un somni. Un deliciós, dolç i àcid somni. Sempre he estat fan del lemon curd; de fet, un dels meus pastissos predilectes és el lemon pie, que combina el lemon curd amb un núvol de merenga. 

Però avui volia fer una petita variació. Que aquest petit pastís sigués més lleuger. I tenia unes figues, i qui es pot resistir a la fruita de temporada?

Jo tinc la meva recepta del lemon curd, inclús una meravellosa de curd d'aranja de la Rachel Khoo, però ja que tinc un llibre màgic de pastissos dolços i salats de Richard Bertint, Pastry, volia treure-li una mica de suc...

Així que seguint la costum...això és, fent petits canvis...he versionat unes tartaletes de llimona. A la pasta dolça que fa de base hi he afegit farina d'ametlla (van quedar deliciosament cruixents) i al lemon curd vaig afegir un rajolí de tequila, que tot i donar un sabor sutil, li dóna un toc especial.

I sense més preàmbuls, que la recepta ja és llarga...anem per feina.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per la massa de la tartaleta:

• 350 gr de farina
• 125 gr de mantega
• 2 ous + 1 rovell
• 100 gr de farina d'ametlla
• un pessic de sal

Pel lemon curd al tequila:

• el suc i la ratlladura de tres llimones
• 3 ous grans
• 200 gr de sucre
• 125 gr de mantega (jo vaig fer servir salada)
• un rajolí de tequila (jo vaig fer servir "reposado")
• 1 cullerada de Maizena

Jo primer faig el lemon curd, perquè per omplir les tartaletes ha d'estar ben fred. I fer-lo és ben senzill. S'han de posar tots els ingredients en un cassó i deixar coure, sense parar de remenar amb unes barilles, fins que espessi. A foc suau. S'ha de tenir paciència. Si ho deixeu coure amb foc massa fort o deixeu de remenar, podria quallar i us quedarien grumolls. De fet, hi ha qui ho fa al bany Maria. 

Quan tingui la consistència adequada, el retireu del foc i el guardeu en un pot fins que refredi. Llavors, cap a la nevera fins el moment d'omplir les tartaletes. Ha d'estar ben freda, perquè així, també agafarà cos.

Per fer la massa, primer, jo recomano pesar i tenir tots els ingredients preparats, abans de començar. 

La mantega ha de ser ben freda, però manejable, així que el millor és que al treure de la nevera, la poseu entre dos papers de forn i li doneu cops amb un corró, que la farà més manejable.

Després s'ha d'afegir a la farina, que tenim amb el sucre, la farina d'ametlla i el pessic de sal i anar barrejant amb les puntes dels dits per aconseguir com una mena de sorra, o crumble.

I, finalment, s'han d'afegir els ous i barrejar bé fins a obtenir una massa homogènia. Primer s'ha de pastar dins del bol, després s'ha de bolcar al damunt de la taula per acabar de treballar-la.

També poder fer la massa amb una pastadora, però el plaer de treballar-la amb les mans...

I cap a la nevera, al menys una hora.

I quan sigui freda, només cal estriar-la amb el corró, ben fina, posar als motlles que hem untat amb mantega (els meus són desmuntables) i cap a la nevera al menys mitja hora.

Després s'han de coure al forn a 180ºC. Jo vaig posar cigrons perquè la massa no creixés i a mitja cocció els vaig treure i les vaig deixar fins que van estar daurades, aproximadament 15 minuts, depenent del forn.

Quan siguin llestes s'han de deixar refredar bé, al damunt d'una reixeta i quan siguin ben fredes omplir amb el lemon curd de tequila i decorar amb les fruites que volgueu. Jo tenia figues!!

I a gaudir! són tartaletes delicioses!

I per somniar del tot, avui la banda sonora va de la mà de Jain:

Dream

You've got nothing more to lose

And you don't need no excuses

To be the one you wanna be

To feel free from your destiny

And in my dreams

All I see is you, you

All I wanna feel is free with you

Yeah in my dreams

All I see is you, you

Are you real?

Am I living the truth?

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

You've got this light in your eyes

This fire that get me hypnotized

And I can't walk away from you, you

When you're looking after me too

All I want to be is next to you

And in my dreams all I see is you, you

All I want to keep is a proof

That love can be for us too

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

I don't want you to go eh

I'm yearning for you

I don't want you to go

All I think about is you

I don't wanna wake up

Far away from you

I don't wanna grow up

If I'll forget about you

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

(Jain)

Truita de canonges i formatge Brie. Paraules d'amor senzilles i tendres.

"Quizás las cosas más senzillas 

sean las que más cuesta ver.

A veces, 

uno tarda en ver 

lo que tiene delante de las narices."

(Haruki Murakami)

A vegades les coses senzilles i simples són les que més ens costen de veure i de gaudir, tot i que estan per tot arreu, ens envolten i no sempre les veiem.

Fa poc vaig llegir que Google va publicar quines són les cerques més comuns entre els seus usuaris i una de les més habituals és: "com ser feliç?". Jo tinc clar que el primer pas és gaudir del plaer de les coses simples. I això és una actitud. I aprendre a tenir-la arriba després d'un llarg recorregut de coses difícils que han fet que tornis a valorar el que havies oblidat que fa feliç. Un "bon dia" i una carícia inesperada...una mirada de qui estimes...el plaer de compartir estones amb els amics...la família...l'escalfor del sol a la cara després de l'hivern...un riure contagiós...i perquè no, una truita?

Aquesta truita em va captivar només la vaig veure al blog que avui hem assaltat, sobretot perquè em va semblar simple i descarada. Uns ingredients que sempre tinc a la nevera i que mai se m'havia ocorregut aparellar.

I com el primer ball al principi d'una relació, la combinació va ser màgica.

Paraules d'amor senzilles i tendres.

Com avui és l'últim diumenge de mes, la recepta que us porto me l'he endut de la cuina de la Mavi, del blog Mandarinas y Miel, i confesso que només veure-la (i va ser una de les primeres que vaig veure) vaig tenir claríssim que era per mi. Va ser una elecció ràpida que sense pensar-m'ho vaig "robar" dels seus fogons com a bona assaltadora.

És l'últim diumenge de mes i tornem els lladregots del repte dels Assaltablogs.

És l'últim diumenge de mes i s'allarga el dia en aquest principi de primavera, així que res millor que una recepta plena de color verd.

És l'últim diumenge de mes i ja estic desitjant veure que em depara el següent.

És l'últim diumenge de mes i somric amb les coses senzilles.

I aquesta recepta és senzilla, com gairebé totes les truites i, segons la mida que volgueu fer haureu de fer servir més o menys dels ingredients. Jo poso els ingredients per una truita individual:

• 1 bon grapat de canonges
• formatge brie
• 2 ous
• sal i pebre
• oli d'oliva

I més fàcil no pot ser. Primer hem de rentar els canonges, treure'n la part més dura de la tija i reservar.

Després, s'ha de tallar el formatge brie en dauets perquè així és fongui millor i reservar.

En un bol batre molt bé els ous perquè quedin ben esponjosos, salpebrar i barrejar amb la resta d'ingredients, els canonges i el formatge brie.

I finalment, fer la truita en una paella ben calenta o, si ho voleu perquè voleu que la truita sigui més lleugera, posar dins d'una cassoleta de fang i dur-la al forn, a 180ºC fins que qualli, d'aquesta manera evitareu els fregits. Jo la prefereixo a la paella, ja que m'agrada poc cuita i amb els ous mig crus, però aquesta vegada m'he decantat pel menjar saludable i l'he cuit al forn.

I per gaudir d'aquesta deliciosa truita, la veu de Claudio Capeo, qui fa tot just una setmana que vaig descobrir i sens dubte, la seva peculiar veu em va captivar. Aquesta setmana va de descobriments.

Ça va ça va

À toi la fille qui me rend si dur et si tendre,

Qui sait me parler, quand je suis barré, je veux rien entendre,

Quand j'ai le coeur sourd,

Quand j'ai le coeur lourd,

Des pluies de peines,

L'âme trempée dans de l'acier,

Quand je suis paumé,

Que tout m'enchaîne.

J'ai parfois l'âme prise,

Dans des filets qui me tourmentent,

J'ai parfois l'âme grise,

Et si ce soir, tu me demandes:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,

Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.

Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,

Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

À toi l'ami, le seul homme qui m'a tenu la main,

Quand tous les jours j'm'en faisais pour les lendemains,

Toi dont je sais que même blessé,

T'es toujours là, pour me porter, pour abréger ma peine jusqu'à que je sois léger,

J'ai parfois l'âme en crise,

Ma joie de vivre, qu'on me la rende,

Mon bonheur me méprise,

Et si ce soir tu me demandes:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,

Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.

Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,

Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

À ceux que j'ai parfois négligés,

Peut-être un peu libre, pour pas déranger,

Moi le naufragé, sur mon bâteau ivre,

J'ai pas de bouée, pas de feu de détresse,

Je suis pas doué pour les caresses,

Mais si jamais vous me demandez quand tout me blesse:

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,

Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.

Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,

Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

Comment ça va, ça va, ça va, ça va sur ma planète,

Je te répondrai ça va, ça va, ça va, comme ci comme ça.

Les bières, les vins que j'bois en vain n'ont pas le goût de la fête,

Mais tant qu'on a le coeur qui bat qui bat ça va, ça va.

(Claudio Capeo)

I per combatre el "blue monday"...Tarte au citron meringuée.

"Estaba contemplando tu sonrisa y

me olvidé de respirar.

Minutos después, tu beso me volvió

a la vida."

(Lucas Hugo Guerra, "Mind of Brando")

Diuen que avui, el tercer dilluns de cada mes de gener, és el dia més depriment de l'any, el "blue monday", concepte que va ser publicat, per primera vegada al 2005 com a part d'una campanya publicitària de l'agència de viatges Sky Travel, que deia haver calculat la data fent servir una equació.

La data va ser publicada en un comunicat de premsa sota l'autoria de Cliff Arnall, professor del "Centre for lifelong learning", adjunt a la Universitat de Cardiff, que va dir que la data va ser ideada per ajudar a una empresa de viatges a analitzar quan la gent reserva les seves vacances i va fer servir diferents factors, entre ells les condicions climàtiques, el nivell de deutes (la diferència entre el deute acumulat i la nostra capacitat de pagament), el temps passat des de Nadal, el temps des de que fracassen els nostres propòsits de cap d'any, els baixos nivells de motivació i el sentiment de necessitat de prendre mesures al respecte. L'equació que va fer servir al 2006 va ser:

On Tt = temps de viatge; D = retards; C = temps gastat en activitats culturals; R = temps gastat en temps d'oci; ZZ = temps de son; St = temps gastat en un període de stress; P = temps invertit en fer la maleta; Pr =  temps gastat en la preparació. Sense definir les unitats de mesura.

Posteriorment, al 2009, va fer servir una fórmula diferent: 

On W = temps atmosfèric; D = deute; d = sou mensual; T = temps transcorregut des de Nadal; Q = temps des de que abandonem els propòsits d'any nou; M = baixos nivells de motivació y N_a = sentiment de necessitat de fer alguna cosa. Novament, però, sense definir les unitats de mesura.

Al escriure sobre la fórmula, al 2006, Ben Goldacre va dir que "les equacions fallen inclús per tenir sentit matemàtic en els seus propis termes", assenyalant que "es pot tenir un bon cap de setmana quedant-se a casa i reduint el temps de viatge a zero. Per altra banda, Dean Burnett, un neurocientífic que va treballar al departament de psicologia de la Universitat de Cardiff, va qualificar de farsa tot el plantejament.

Sigui com sigui, i per si de cas, hi ha una sèrie de fets que sigui o no cert això del Blue Monday, faciliten un somriure.

1r.- Has d'escoltar bona música i, a poder ser, amb un volum alt. I és que escoltar la nostra música preferida allibera endorfines, segons va demostrar un equip de la Universitat de Manchester, i és que les endorfines són neurotransmissors que tenen molt a veure amb la sensació de felicitat.

2on.- Rodeja't de gent alegre, ja que el bon humor es contagia i segons un treball publicat a la revista The journal Proceedings of the Royal Society B, va revelar que tenir bona companyia ajuda a evitar caure en una depressió.

3r.- Fes esport. Ja se sap que fer exercici té molts beneficis, no només per estar en forma i per evitar malalties, el cervell també ho agraeix. Les contraccions musculars que es produeixen quan fem esport provoquen canvis neuronals i, entre ells, es troba novament la producció d'endorfines.

4rt.- Riu molt. Sembla evident, però no ho és. Riure, encara que no haguem vist res que ens faci gràcia, ajuda a ser més feliços. Està demostrat que rebaixa els nivells d'estrés i ens ajuda a evitar pensaments negatius.

5è.- Vigila el que menges. Alguns aliments són necessaris per produir neurotransmissors com les endorfines o la serotonina i per millorar el nostre estat d'ànim és necessari incorporar-los a la nostra dieta...

I un dia es un dia...creieu que un pastís com aquest no us farà somriure...certament, us posarà de bon humor. 

Així que la meva proposta d'avui, per passar un blue monday feliç és aquest pastís de llimona i merenga que vaig fer amb tota l'estimació del món, per un sopar molt especial.

Per fer-lo, es necessiten els següents ingredients:

Per la "pâte sablée":

• 240 gr de farina
• 150 gr de mantega
• 90 gr de sucre
• 30 gr de farina d'ametlles
• 1 sobre de sucre avainillat
• 1 rovell d'ou
• 1 pessic de sal

Per la crema de llimona (lemon curd):

• 3 llimones
• 150 gr de sucre
• 4 ous
• 160 gr de mantega

Per la marenga:

• 2 clares d'ou
• 100 gr de sucre
• 40 ml d'aigua

En primer lloc, i per fer la tartaleta que contindrà la crema de llimona, s'han de barrejar els ingredients secs, és a dir, la farina, el sucre, la farina d'ametlles, el sucre avainillat i la sal, i quan siguin ben barrejats, s'ha d'afegir la mantega, a daus i en textura pomada i barrejar bé fins que el conjunt tingui aspecte i consistència de sorra.

Finalment, s'ha d'afegir el rovell d'ou i barrejar fins que tot sigui una massa homogènia, que hem de tapar amb paper film i deixar reposar a la nevera, com a mínim, una hora.

Passada l'estona de repòs -mentre jo vaig fer la crema de llimona-, s'ha d'estirar bé la massa. És difícil de treballar, així que us recomano que prèviament a estirar-la amb el corró, la poseu entre dos trossos de paper film. 

Quan sigui ben estirada, s'ha de cobrir un cercle metàl·lic per coure la tartaleta. Si no en teniu, al menys recomano un motlle desmuntable, que us facilitarà la feina. La massa ha de tenir un gruix uniforme i de mig centímetre aproximadament.

Abans de posar al forn s'ha de punxar la base amb una forquilla per evitar que s'infli i cobrir amb paper de forn o d'alumini col·locant alguna cosa de pes al damunt...o bé llegums o algun altre motlle.

S'ha de coure uns 20 minuts a 180ºC, destapar i 10 minuts més. Com depèn del forn, aneu comprovant la cocció.

Llavors s'ha de deixar refredar, desemmotllar i reservar.

Com ja he comentat, mentre cou la massa es pot anar fent la crema de llimona, que també és molt senzilla de fer.

En un cassó s'ha de desfer la mantega amb el suc de les llimones i la ratlladura i, mentre aquesta es desfà, s'ha de batre bé el sucre amb els ous fins que blanquegin.

I una vegada la mantega sigui fosa, s'ha de barrejar amb el sucre i els ous, fora del foc, fins que tot sigui ben integrat i tornar al foc on, sense deixar de remenar en cap moment, hem d'esperar a que espessi.

Quan tingui la textura adequada, s'ha de retirar del foc i deixar que refredi una mica.

Llavors, ja es pot omplir la tartaleta amb la crema de llimona i deixar a la nevera, tapada amb paper film, com a mínim dues hores. Jo vaig deixar-la tota la nit.

Finalment, s'ha de preparar la merenga que cobrirà el pastís.

Per fer-la, s'ha d'escalfar el sucre i l'aigua fins que arribi a 120ºC i mentre, muntar les clares d'ou a punt de neu. Quan el sucre i l'aigua siguin a la temperatura adequada, s'ha de baixar el batedor on hem muntat les clares a la mínima velocitat i anar afegint el sirope, en forma de fil i a poc a poc, sense deixar de remenar i, quan s'hagi afegit tot, tornar a pujar la velocitat al màxim i no deixar de batre fins que la barreja sigui completament freda.

Llavors, ja es pot treure el pastís de la nevera, cobrir amb la merenga de la manera que més us agradi -jo l'he posat tota i amb una cullera he fet que tingui puntes irregulars- i amb un bufador torrar-la una mica.

I per acabar un pastís tant dolç, una cançó preciosa.

Cuatro vientos

En el primer recuerdo 
que yo tengo vos estas, 
el parque la vereda, 
el helado el delantal, 
el amor de mi vida, 
la suerte en el azhar, 

hoy gira la ruleta 
y sigo en el mismo lugar... 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Por vos tengo estos ojos 
esta forma de mirar, 
esta poca paciencia 
y mi voz para cantar, 
un ángel que me cuida 
un hijo que criar, 

la luz que me ilumina 
y también mi oscuridad... 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento

(Bersuit Vergarabat)

 

Et salvaran de qualsevol imprevist. Cassoletes de bròquil, salmó i mozzarella.

"La inteligencia no consiste en encontrar soluciones

sino en no perder de vista los problemas."

(Nicolás Gómez Dávila)

Aquesta és una d'aquelles receptes fàcils, simples, sanes i bones que surten del no res, un dia que de manera imprevista es queda algú a sopar i a la nevera només hi ha sobres.

Aquesta és una d'aquelles receptes que encara que no hagués tingut convidats a sopar hagués fet igual, ja que la tenia al cap per estrenar aquestes precioses cassoletes que em van regalar a l'entrega de premis del concurs de cuina Bonpreu-Esclat.

Aquesta és una d'aquelles receptes que admet mil variacions; no deixa de ser una espècie de quiche sense pasta brisa així que qualsevol de les sobres que pugueu tenir a la nevera serveix, només cal combinar-les amb una mica de gràcia.

Aquesta és una d'aquelles receptes fàcil, econòmica, ràpida i "resultona" que sempre funciona.

Aquesta és una d'aquelles receptes ideal per un sopar d'estiu amb un vinet blanc ben fred, com el vi blanc Abadia Mediterrània de les Bodegues Maset del Lleó. Un vi blanc d'agulla de bombolla molt fina (petillant) que s'adquireix de forma natural a través d'un acurat procés d'elaboració. En boca és fresc i disposa d'un agradable sabor amb records al de la poma.

Aquesta és una d'aquelles receptes que us encantarà.

Per a fer aquesta senzilla recepta (per a 4 cassoletes), es necessiten els següents ingredients:

• 1/4 de bròquil
• 1/2 paquet de salmó fumat
• mozzarella
• 2 ous
• crema de llet
• sal i pebre
• 1 all
• chili picat

Jo ja tenia algun dels passos fets, perquè vaig fer la recepta per aprofitar restes, però sinó, el primer de tot es coure el bròquil, trencat a poms, amb aigua bullint, i intentant que quedi una mica al dente.

Després, s'ha de saltejar amb una mica d'oli i un all ben picat.

I pràcticament ja podem preparar les cassoletes. 

Per això, s'ha de posar a cadascuna d'elles uns trossos de bròquil, salmó fumat tallat a petites porcions i mozzarella a daus. He posat les quantitats orientatives, però, evidentment, les mides de cadascun dels ingredients són al gust.

En un bol, s'ha de batre els ous i barrejar amb crema de llet, més o menys uns 200ml, salpebrar (a mi m'agrada amb bastant pebre) i afegir una mica de chili picat (o no).

I per últim, s'ha d'acabar d'omplir les cassoles amb aquesta crema.

I cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC fins que siguin daurades i al punxar l'escuradents en surti net.

I per acabar una cançó de Bikimel que m'agrada escoltar a El Port de la Selva.

L'espantaocells

Sempre plou vora la mar,

ja ningú visita la tètrica ciutat

i un rostre blanc passeja d'amagat.

Mans a les butxaques ha trobat la soledat,

i l'aigua regalima pel paraigües destapat.

Hi ha una roca prop la mar

i l'intrèpid paisatgista s'hi tira de cap,

sabates i corbata dins l'oceà

i apagant les seves penes, s'endinsa en l'aigua fosca...

Com un espantaocells...

Hi ha ocells vora la mar,

rodejant el cos asmàtic lluny de la ciutat,

i l'arrosseguen milles creuant l'oceà,

simulant sobre carenes, l'home vola i no s'ofusca,

com un espantaocells...

com un espantaocells...

Cap al centre del sol i al bell mig del cel

i ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l'han buscat

perquè el paisatge és tancat,

perquè el paisatge és tancat.

I...entre mil postes de sol, sirenes princeses,

balls de taurons i llaus de cançons.

Cap al centre del sol,

vola l'espantaocells,

i ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l'han buscat

perquè el paisatge és tancat.

I és que el paisatge és tancat.

(Bikimel)