2016. 2016. 2016. 2016. 2016. 2016. 2016. 2016. {Wok de fideus d'arròs amb verdures} Benvingut.

"Hay personas que transforman el sol en una simple mancha amarilla,

pero hay también quien hace de una simple mancha amarilla el propio sol."

(Pablo Picasso)

Aquest és el primer post de l'any, i no ho podia fer d'una altra manera que estrenant el meu regal de l'amic invisible, que no em podia haver agradat més, uns fantàstics bols amb pals xinesos. 

I és que la Patricia ja em comença a conèixer bé i jo a ella. No podia estar més contenta de que em fes ella el regal, ni de fer-lo jo a qui em va tocar.

I tampoc podia començar-lo sense desitjar a tothom un feliç 2016, el que, i n'estic convençuda, serà genial.

Tot just fa dos dies que l'hem començat i no em podia sentir millor, i completament feliç de la gent que m'envolta.

Avui, per acabar de recuperar-me de la fantàstica, emblemàtica, especial, llarga, feliç, diferent, intensa, original, divertida, aprofitada, càlida, sincera, nit de cap d'any amb els meus amics de Saragossa (...i podria seguir afegint adjectius) res millor que uns sans fideus xinesos, a la meva manera.

Espero que us agradi.

Per fer-los, es necessiten els següents ingredients:

• fideus d'arròs
• 2 cebes tendres
• 2 pastanagues grans
• brots de soja
• beines tendres de pèsol
• gírgoles
• bròquil
• col
• xili
• salsa de soja
• salsa d'ostres
• salsa Hoisin
• oli de sèsam
• sèsam torrat

En primer lloc, i abans de coure la pasta que es fa en un moment, s'ha de preparar els ingredients que aniran amb els fideus.

Per això, s'ha de escaldar el bròquil i les beines tendres de pèsol i tallar totes les verdures en juliana, incloses les gírgoles.

Després, en un wok o paella i amb una mica d'oli de sèsam, s'ha de saltejar la ceba, la pastanaga a foc fort i quan comencin a daurar-se, afegir les gírgoles. 

Quan aquestes hagin deixat anar tota l'aigua, s'ha d'afegir la col, els brots de soja, el xili picat, el bròquil i les beines tendres de pèsol i afegir un bon raig de salsa de soja, una culleradeta de salsa d'ostres i una cullerada gran de salsa Hoisin i deixar que lligui tot.

Per últim s'ha de coure els fideus d'arròs amb aigua bullent durant 3 minuts, escorre'ls bé i afegir-los a les verdures.

Per servir, s'ha de posar una mica de sèsam torrat pel damunt.

Y acabo el post con una sonrisa en la boca, acordándome de la buena manera de empezar el año en la mejor compañía, con amigos. Un beso para mis amigos maños, en especial a mi mejor amigo, Miki.

Amigos para siempre

Yo, no necesito conversar

porque adivino que ya sabes como soy

tu me has conocido siempre. 

Tu, cuando me miras puedes ver 

dentro de mi lo que ni yo puedo entender 

yo te he conocido siempre. 

Amigos para siempre 

Means you´ll always be my friend 

Amics per sempre 

Means a love that will never end 

Friends for life 

Not just a summer or a spring 

Amigos para siempre 

I feel you near me 

Even when we are apart 

Just knowing you are in this world 

Can warm my heart 

Friends for life 

Not just a summer or a spring 

Amigos para siempre 

Ven, nos queda tanto por vivir, 

buenos momentos que podemos compartir 

ya solo se vivir contigo. 

Se que como un día partirás 

pero también se que jamás olvidarás 

la amistad que nos ha unido. 

Amigos para siempre 

Means you´ll always be my friend 

Amics per sempre 

Means a love that will never end 

Friends for life 

Not just a summer or a spring 

Amigos para siempre 

I feel you near me 

Even when we are apart 

Just knowing you are in this world 

Can warm my heart 

Friends for life 

Not just a summer or a spring 

Amigos para siempre 

Ven, nos queda tanto por vivir, 

buenos momentos que podamos compartir 

ya solo se vivir contigo. 

Se que como un día partirás 

pero también se que jamás olvidarás 

la amistad que nos ha unido. 

Amigos para siempre 

Means you´ll always be my friend 

Amics per sempre 

Means a love that will never end 

Friends for life 

Not just a summer or a spring 

Amigos para siempre 

I feel you near me 

Even when we are apart 

Just knowing you are in this world 

Can warm my heart 

Friends for life 

Not just a summer or a spring 

Amigos para siempre 

Amigos para siempre 

Yo, no necesito conversar 

Amigos para siempre 

Porque ya sabes como soy 

Amigos para siempre 

Yo solo ses vivir contigo 

Amigos para siempre 

No naino naino naino naino naino na 

No naino naino naino naino naino na 

No naino naino naino naino naino na 

Amigos para siempre. 

No naino naino naino naino naino na 

No naino naino naino naino naino na 

No naino naino naino naino naino na 

(Los Manolos)

Wonton de pollastre i xampinyons. Cruixent, exòtic i deliciós.

"Aquell que s'ho pensa molt abans de donar un pas,

es passarà tota la seva vida

al damunt d'un sol peu."

(Dita popular xinesa)

A qui no li agraden els wonton? A mi m'encanten. Al vapor, fregits, de peix, de carn, del que sigui.

Aquesta pasta és molt fàcil de fer, però la venen congelada als supermercats asiàtics  i és boníssima i molt pràctica. Jo, que normalment sempre la utilitzo per fer canelons, sempre la tinc al congelador. L'altre dia, tenia unes làmines que m'havien sobrat i et voilà!

El wantan, wanton, wonton o won ton (en xinès tradicional 餛飩), és una massa d'allò més fina, feta amb farina de blat, aigua i sal, d'uns 10cm x 10cm, que normalment va farcida de carn de porc, molt comú a la gastronomia xinesa, que es menja o bé fregida o feta al vapor, sola o en sopes.

El nom wantan s'escriu en xinès com húntún ( 餛飩 ) que és la denominació que rep al nord de la Xina i que significa "pasta de forma irregular" i en cantonès, significa "nubes rebosantes"; en ambdós dialectes es pronuncien "wantang" per això, en molts idiomes, com en l'anglès, s'anomena wonton seguint les directrius cantoneses de pronunciació. 

A Sichuan, al wonton se'l coneix com "chāo shǒu" (抄手) i es serveix, sovint, amb pasta de sèsam i amb salsa de xili, plat que rep el nom de oli de wonton vermell.

I curiosament, els caràcters 餛飩, poden utilitzar-se, en japonès, per anomenar els fideus udon, que poques similituds tenen amb el wonton.

Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:

• 1 pit de pollastre
• làmines de pasta wonton
• un grapat de xampinyons
• 1 ceba tendre
• gingebre fresc
• ciboulet
• coriandre
• sal i pebre
• 1 all picat
• unes gotes de tabasco
• salsa de soja
• 1 culleradeta de sucre morè

Per fer el farciment que duran els wontons, s'ha de barrejar bé tots els ingredients i, abans, per poder fer-ho, s'ha de picar bé el pollastre, els xampinyons, la ceba tendre, les herbes i l'all, ratllar el gingebre i amanir amb la sal, sucre morè i pebre. Després, per acabar, s'ha d'afegir unes gotes de Tabasco -al gust- i un rajolí de salsa de soja i seguir barrejar fins a obtenir una pasta uniforme.

Després, amb molt de compte s'han d'anar separant les làmines de pasta wonton. Jo les compro congelades, així que s'han de treure bastant abans perquè siguin descongelades a l'hora de fer-la servir.

Llavors, amb l'ajuda d'una cullereta, s'ha d'anar posant una bola de pasta al damunt de cada làmina de pasta wonton.

Després, s'ha d'humitejar, amb el dit mullat, el contorn de les làmines i segellar unint totes les puntes de la pasta al centre, com si pleguéssim un mocador, tal i com podeu veure a la foto.

És important que apreteu bé, ja que sinó, al moment de fregir-los es poden obrir. Si finalment les coeu al vapor, no cal anar tant amb compte.

I ja es poden coure, o bé al vapor o fregides, com he fet en aquest cas. La veritat és que és una pasta que absorbeix molt poc oli i que queda molt cruixent, així que fregides són fantàstics.

I per acompanyar una mica de salsa agredolça de chili, que, aquesta vegada, no he fet jo.

Una delícia ideal per compartir.



I sense absolutament cap vincle amb la recepta, una cançó que em venia de gust sentir.

Battez-Vous

Faites-vous la guerre pour me faire la cour

Maintenant battez-vous

Soyez gangsters, soyez voyous

Maintenant battez-vous

Toi mon tout, mon loubard

Tu serais mon lascar superstar

J'ai tellement besoin d'amour

De tes bras, de ta voix de velours

Sortez les dollars et les bijoux

Mettez-vous à genoux

Dans la Jaguar, dans la gadoue

Mettez-vous à genoux

Toi mon tout, mon loubard

Tu serais mon lascar superstar

J'ai tellement besoin d'amour

De tes bras, de ta voix de velours

J'ai tellement besoin d'amour

Tu ferais de moi ta belle de jour

Je rêve d'un king de kidnapping

De quitter mon pauvre living

Je veux du swing et du bling bling

Et que le meilleur gagne sur le ring

Tu ferais de moi ta belle de jour

J'ai tellement besoin d'amour

Hey, maintenant battez-vous

(Brigitte)

Brioche amb bolets, ou poché i oli de vainilla. Pura delícia.

"Yo abrazo, 
delicia pura,

tu cara desconocida,

idéntica a mi alma."

(Marguerite Yourcenar)

Les delícies absolutes poden tenir moltes formes, colors, textures, poden estar per tot arreu i del que es tracta és de que no se'ns escapin. Com els bolets, poden estar davant dels teus morros i no adonar-te'n.

Avui us parlaré d'olis. De deliciosos olis. De fet, aquesta és la primera recepta que poso amb un d'ells, però n'hi haurà moltes.

Parlo d'olis aromatitzats. Però no olis qualsevol, sinó joies líquides creades de la mà d'Aromatiks, que maceren amb temps, paciència i harmonia, aquest suc d'oliva tant apreciat. I és que com ells diuen: "La maceració és un procés que requereix temps, paciència i harmonia. El temps és necessari per que els elements puguin assimilar-se perfectament, la paciència és imprescindible per obtenir un bon resultat i la harmonia és l'art de saber combinar els dos anteriors amb els elements a macerar."

Aromatiks, és una empresa jove, nascuda als peus d'una altre joia, la muntanya de Montserrat, concretament a Esparreguera, que ofereixen olis aromatitzats, i creen des de sabors tradicionals a els més innovadors, com el curiós oli de xocolata, per qui ja tinc una recepta al cap.

Els olis els maceren en fred, submergint el producte que donarà sabor amb l'oli, durant un temps determinat segons el cas, fins que tot el seu sabor es transmet a l'oli, sense alterar la seva essència.

El que us puc assegurar és que el producte té una qualitat indiscutible i a mi, que tant m'agrada l'oli i que m'encanta donar-li sabors, disfrutaré com una nena jugant amb els seus productes.

I avui, jugaré amb l'oli de vainilla. Tasteu-los, no us en penedireu.

És una recepta que no té mides concretes, ja que podeu afegir més o menys bolets i fer servir una torrada més o menys gran, així que us poso els ingredients i aneu fent segons us sembli. Per tant, indico els ingredients per una ració.



Per fer aquesta torrada es necessiten els següents ingredients:

• 1 tros de brioche d'uns dos dits de gruix (jo l'he fet rectangle)
• bolets de temporada (jo he posat trompetes de la mort i camagrocs)
• mantega
• escames de sal
• 1 ou
• ciboulet
• pebre negre
• oli de vainilla

La recepta no pot ser més fàcil.

En primer lloc necessitem un bon tros de brioche. Jo en aquest cas, el vaig fer, i si cliqueu a "brioche", als ingredients, aneu directes a la recepta. Sinó, el podeu comprar sencer i el talleu al vostre gust, o demaneu que us el tallin, aproximadament, d'uns dos dits de gruix.

Podeu donar la forma que més us agradi, és clar.

El brioche, simplement s'ha de torrar a la paella amb una mica de mantega, per tots els costats, i jo us recomano que ho feu a l'últim moment, perquè sigui tebi.

Com cap dels ingredients té una cocció complicada, la veritat és que es pot fer tot a l'hora.

Els bolets, només s'han de netejar amb cura i saltejar amb un bon raig d'oli d'oliva, sal i pebre i reservar.

I l'ou poché, és potser el que més complicació té. S'ha d'agafar un bol o un got i posar, a dins, paper film ben untat amb oli, perquè després no costi de treure l'ou. 

Llavors, s'ha de posar l'ou a dins i fer una mena de paquetet intentant que no quedi aire a dins, i tancar-lo amb un altre tros de paper film, com si fos una corda.

En un cassó s'ha de posar a bullir aigua i quan arrenqui el bull, baixar la potència del foc, fins que les bombolles no tinguin força, posar el paquet de l'ou i deixar 4 minuts.

Suposo que cadascú té les seves maneres de fer i els seus temps de cocció segons els agradi més o menys cuit.

I ja es pot muntar la tapa.

Primer la torrada i una bona capa de bolets.

Després, l'ou al damunt, una mica de ciboulet i l'estrella, un raig d'oli de vainilla. 

I parlant d'olis, la cançó d'avui no podia ser més adequada. Bon profit.

Pa amb oli

Sa tomàtiga de ramellet

vol vestir ses teves llesques de vermell.

Amb flors de sal

i fils líquids daurats

Sa tomàtiga de ramellet!

Ses olives acompanyen

es fonoll marí,

fonell nascut ben a prop de la mar,

no es de voreres ni camins.

Vestides de dol, de verd, trencades, pansides

moltes vegades farcides.

N'hi ha que venen de Sevilla

de Sóller i d'aragó

saps que te vesteix molt aquest plat d'olives.

Formatge, xula, figa, camalot, 

amb truita, arengada, o tot sol, 

pa amb oli des meus amors.

Oli d'oliva bo, oli d'oliva bo

que festeges es pa moreno

que no té sal, però té salero,

oli d'oliva bo, oli d'oliva bo

que festeges es pa moreno

que no té sal, però té salero.

Ja m'ho deia sa padrina

jo m'ho va dir es padrí

és tot un dia de festa

fer un pa amb oli davall d'un pi

és tot un dia de festa

fer un pa amb oli davall d'un pi.

(Tiu)

Fesols de Santa Pau amb moixernons, camagrocs i botifarra negra. Fent país.

"A mig juliol sembra el fesol,

i per Santa Carmeta sembra mongeta."

(Dita popular)

El passat 11 de setembre, com ja vaig explicar al post amb la recepta del Pa de pagès, vam decidir fer un dinar, a la terrasseta dels Fogons de la Bordeta, amb productes catalans, amb plats típics. I jo, vaig decidir portar, per acompanyar les botifarres, uns fesols de Santa Pau amb moixernons, camagrocs i botifarra negra.

I és que aquest estiu vaig comprar un sac de fesols de Santa Pau, a la cooperativa de Garriguella, i ja tenia ganes de fer-ne.

He de confessar que poques vegades he bullit les llegums a casa, però posar-les en remull el dia abans i després coure-les, crec que fa que després, encara les trobis més bones.

A més a més vaig comptar amb el consell de la mare d'ELL, la Carme, que tenint una mare que havia regentat una botiga de llegums cuites, l'àvia Cecilia, em va resoldre uns quants dubtes.

Els fesols de Santa Pau és el fruit d'una mongetera coneguda amb el nom de phaseolus vulgaris i que es caracteritza per tenir un cicle vital curt -unes dotze setmanes- que necessita unes condicions meteorològiques força especials. 

Diuen que es poden començar a plantar cap al mes de maig i que es poden tastar els primers fesols per la Mare de Déu d'Agost, coincidint amb la festa de Santa Pau, tot i que el més normal és plantar-los pels volts de Sant Joan i arrencar-los per les festes de la Tura, la segona setmana de setembre.

Tot i que es una llegum molt apreciada, sembla ser que l'impuls definitiu d'aquests fesols típics de la Garrotxa, com a estrella gastronòmica, el va donar la fira que es celebra a Santa Pau, pels volts del 17 de gener, coincidint amb la festa Sant Antoni del Porquet -un sant venerat pels seus poders curatius i perquè, segons la tradició, quan va viatjar a Barcelona per curar la filla del governador, va curar un porquet, i aquest fet li va donar el nom-.

I és que aquesta fira on es beneeix a les bèsties, que es va recuperar al 1982, es va convertir, al 1991, en la fira del tast del fesol.

Aquestes petites llegums, molt suaus de sabor, ja són bones només saltejades amb una mica d'all, així que podeu imaginar com en són de bones amb uns quants bolets i una mica de botifarra negra. 

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• Fesols de Santa Pau (100 gr per persona)
• Moixernons secs
• Botifarra negra
• Camagrocs frescos
• Pebre negre 
• Chili
• 3 alls
• julivert
• Ceba tendra
• Alls tendres/cebeta

En primer lloc, la nit abans, s'han de posar els fesols de Santa Pau en remull amb aigua mineral.

I al dia següent, abans de coure'ls, s'han de netejar i incorporar en una olla, amb molta aigua, mineral, fins que cobreixi al menys tres dits els fesols. És important que sigui aigua mineral perquè d'aquesta manera evitem que contingui clor.

Llavors, només amb una fulla de llorer, s'han de dur, de manera lenta, a ebullició. No s'ha d'afegir la sal fins que siguin gairebé cuits. És molt important mantenir una ebullició que sigui suau, ja que si els fem bullir a foc fort, és possible que es trenquin i quedin les pellofes. Ah, i tapeu-los.

També és important mantenir el nivell d'aigua, així que, tant si veieu que s'ha evaporat massa aigua, o que bull massa ràpid, podeu afegir aigua freda.

Si busqueu per internet, segurament veureu que la majoria de receptes parlen de que els fesols de Santa Pau, amb 45 minuts, aproximadament, estan cuits. Doncs bé, per la meva experiència, i a no ser que estigueu segurs de que no són mongetes velles, diré que es triga més. De fet vaig trigar ben bé un parell d'hores. Al final van quedar molt bé, però si veieu que en 45 minuts segueixen ben dures, no patiu, paciència.

Quan ja siguin gairebé cuites, s'ha d'afegir la sal, i seguir coent.

I quan ja siguin fetes, un got d'aigua freda per parar la cocció i deixar-los tapats, en repòs, una mitja hora, perquè encara quedin més melosos. Han de quedar sencers, però ser cremosos com la mantega.

I ja es pot començar a preparar el saltejat. En primer lloc, s'ha de posar els moixernons secs en remull, amb aigua calenta, mentre es pica la ceba i la cebeta -si és l'època d'alls tendres, encara millor.

A part, s'ha de rentar bé els camagrocs, amb l'ajuda d'un drap humit i tallar la botifarra negra a dauets ben petits. I reservar.

I ja es pot començar a sofregir les cebes i els alls, que també s'han de picar. 

I quan les cebes i els alls comencin a estar daurats, s'ha d'afegir els moixernons i els camagrocs i saltejar bé. Després la botifarra negra, els fesols de Santa Pau, el julivert i rectificar de sal, pebre i chili, al gust de cadascú.

I acabo amb una versió d'una cançó que de petita m'encantava, La cançó del lladre.

Quan jo n'era petitet

Que festejava i presumia

Espardenya blanca al peu

i mocador a la falsia.

Adéu clavell morenet

Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet

Adéu estrella del dia

I ara que ne sóc grandet

que m'he tirat a la mala vida

m'he anat a matar i robar

ofici de cada dia

Adéu clavell morenet

Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet

Adéu estrella del dia

Vaig robar-ne un traginer

que venia de la fira

Vaig robar-li els diners

també la mostra que en duia

Adéu clavell morenet

Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet

Adéu estrella del dia

I quan n'he tingut prou diners

he robat també una nina

L'he robada amb falsedat

Dient-li que m'hi casaria

Adéu clavell morenet

Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet

Adéu estrella del dia

I la justícia em va agafar

i en presó fosca em duia

La justícia em va agafar

i em farà pagar amb ma vida.

(Cançó popular catalana)

De bandera. Bloc de pollastre amb escamarlans, cava i ceps.

"Per fer les coses bé és necessari:

primer, l'amor,

segon, la tècnica."

(Antoni Gaudí)

I seguim amb les propostes de llibres de cuina que són un tresor. Avui: La cuina dels cartells modernistes. Un llibre de cuina escrit per Carles Gaig -qui té una estrella Michelin d'allò més merescuda-, i David Heras, un gran xef a qui podeu trobar a les cuines de l'Hotel Balneari Vichy Català.

Aquest llibre de cuina és especial. Combina la cuina contemporània amb els cartells modernistes de finals del segle XIX i principis del XX. Original, oi? Cada cartell té una proposta gastronòmica, realment espectacular.

El modernisme va ser el moviment artístic que va imposar el cartell a Catalunya. Una mica més tard que a la resta d'Europa, però abans que al territori espanyol. Si bé és cert que l'esclat va arribar durant els primers anys noranta, fruit de l'embranzida que agafaven totes les manifestacions artístiques en aquell moment, cal tenir present, que el cartellisme té uns inicis, més o menys afortunats, al llarg de la segona meitat del segle XIX.

L'actor Josep Robreño pintava cartrons que penjava dels balcons del Teatre del Liceu anunciant les obres que s'hi representaven; Joaquim Verdaguer, impressor, augmentà el format d'aquests cartells, introduint combinacions de lletres, de motlles de fusta, que permetien un cert joc estètic; Ortego va realitzar un exitós cartell per la xocolata Matías López i, Tomás Padró, un famós dibuixant, anunciava amb cartells algunes de les revistes en què col·laborava.

Però el que està considerat el primer cartell modern, imprès a quatre tintes, amb cromolitografia, és el que va anunciar les Festes de la Mercè de 1877, d'autor desconegut.

Després, personatges tant coneguts com Eusebi Planas, en va realitzar un molt significatiu pels balls de disfresses del Carnestoltes de 1878 i Josep Lluís Pellicer, al 1888, per la Exposició Universal de Barcelona.

Autors, tots ells, que no poden deixar d'anomenar-se, en els moments inicials del cartellisme a casa nostra.

Però el que va ser de gran importància, va ser el concurs, convocat al desembre de 1897, per l'elaboració del cartell de l'<<Anís del Mono>>, el gran esdeveniment en la vida dels cartells modernistes catalans, que va tenir un gran èxit de participació amb la concurrència dels més anomenats artistes en aquesta especialitat: Ramón Casas, Alexandre de Riquer, Lluís Labarta, Antoni Utrillo... 

I és que els concursos van ser l'element impulsor del cartellisme.

Però per sobre de tots els noms cal parlar de Ramón Casas, el més original cartellista del moment. Els primers cartells que va fer, tenien relació amb el famós local d'Els Quatre Gats i anunciaven obres xineses; després, va simplificar les línies i intensificar els colors, per produir un gran impacte a l'observador del cartell, donant també més protagonisme a la dona, com a element principal dels seus cartells. En Ramón Casas, va guanyar nombrosos concursos i va fer cartells tant coneguts com els de l'Anís del Mono, Cigarrillos París, cava Codorniu, Auto-garatge Central, o altres per anunciar revistes tant conegudes, llavors, com "Pèl i Ploma".

I juntament amb els concursos, l'altre element impulsor fonamental, van ser les exposicions. La primera que va organitzar-se va ser la de cartells estrangers a la Sala Parés, al 1896, amb obres de Cheret, Grosset, Toulouse-Lautrec, Puvis de Chavannes, Hardy, Hassal. I tres anys més tard, al 1899, es va celebrar la primera exposició de cartells impresos a Catalunya, amb prop d'una trentena.

Això és la primera etapa del cartelllisme català, que tot i patir una decaiguda des dels anys deu a la guerra civil, va revifar més endavant.



Recordo un quadre a casa els pares, de'n Ramón Casas, que sempre m'ha agradat molt. He de reconèixer que sempre he sigut una enamorada d'aquests tipus de cartells. Una època ben interessant el modernisme, no trobeu?



Per fer aquesta recepta per quatre persones (a les fotos veureu el doble de la recepta, perquè la vaig fer per més persones), es necessiten els següents ingredients:

• 1 pollastre de pagès
• 1 culleradeta de sal fina
• 1 culleradeta de pebre
• 1 cullerada de llard
• 2 cullerades d'oli d'oliva
• 75 gr de mantega
• 5 cebes
• 1 pastanaga
• 1 branca d'api
• 1 porro
• 2 grans d'all
• 1 fulla de llorer
• 3 grans de pebre negre
• 2 gots de cava
• 600 gr d'escamarlans
• 4 ceps grans
• 1 culleradeta de pebre vermell dolç
• 1 litre d'aigua mineral
• 2 gr de sal maldon

En primer lloc, s'han de pelar les cues dels escamarlans sense treure'n el cap i reservar les closques, que més endavant farem servir.

A part, s'ha de salpebrar el pollastre per dins i per fora i posar a dins d'una safata per portar al forn, prescalfat, a 165ºC, durant una hora i mitja.

Mentre, s'ha de pelar una ceba i la pastanaga i tallar, juntament amb el porro i la branca d'api a trossos mitjans, alhora que aixafeu els alls. 

A mitja cocció del pollastre -és a dir, al cap de tres quarts d'hora-, s'han d'afegir a la safata del pollastre, les closques dels escamarlans.

I, cinc minuts més tard, s'ha d'afegir la barreja de verdures, els alls, el llorer i el pebre negre i, deu minuts més tard, el pebre vermell dolç. 

Tot seguit, s'ha d'afegir el cava i deixar reduir i, després, l'aigua, deixant coure fins esgotar el temps de cocció, és a dir, la hora i mitja.

A part, s'han de pelar la resta de cebes, tallar a juliana i posar, juntament amb la mantega, a coure a foc lent, durant dues hores, aproximadament, fins que tingui textura, gairebé, de melmelada. I reserveu.

Per fer el bloc, s'ha de cobrir amb paper film un motlle rectangular -jo he fet servir un de plumcake-, i reservar.

Amb compte, s'ha de treure la pell del pollastre, intentant que no es trenqui i, posar-la a la part del fons del motlle, que serà la part visible, doncs quedarà a dalt de tot del bloc.

Després, s'ha de desossar el pollastre i reservar-lo.

A part, s'ha de sofregir els ceps, tallats a làmines fines. Jo, com no és època de bolets i havien de ser frescos, he fet servir ceps congelats.

Per altra banda, s'ha d'agafar el suc de la safata del forn i les verdures amb les closques i posar dins d'un cassó, triturar, colar i dur a ebullició fins que redueixi una mica, no gaire.

I a muntar el bloc. Dins del motlle on s'ha posat la pell del pollastre, s'ha d'anar col·locant diferents capes de pollastre desossat, làmines de ceps sofregides i ceba caramel·litzada, mentre s'ha d'anar pressionant perquè quedi un bloc ben ferm, tapar amb paper film i reservar a la nevera durant, com a mínim, sis hores.

Fins arribar acabar amb tot el pollastre.

Llavors s'ha de desemmotllar i tallar en porcions.

Abans de servir, s'ha de posar al forn i gratinar les porcions fins que la pell sigui torradeta, posar una mica de suc a la base del plat i servir amb escamarlans saltats amb una mica d'oli i sal maldon.



I una cançó preciosa, per acabar el post d'avui. Per tu ploro, de Marina Rosell.

Adéu, rosa d'abril!

Adéu, rosa encarnada!

Demà, lluny del teu roser,

d'enyorament em moriré.

Adéu, rosa d'abril!

Adéu, rosa encarnada!

Demà, lluny del teu roser,

d'enyorament em moriré.

Quan et diran la meva fi,

plora per mi,

que per tu ploro;

plora per mi, més dolçament,

que amargament no és el teu plor.

Eixuga el plor,

no ploris gaire,

que et marciria el pas de l'aire.

No ploris gens,

no ploris, no.

Per tu i per mi,

jo, que ja en sé,

bé puc plorar millor.

Adéu, rosa d'abril!

Adéu, rosa encarnada!

Demà, lluny del teu roser,

d'enyorament em moriré.

Quan et diran la meva fi,

plora per mi,

que per tu ploro;

plora per mi, més dolçament,

que amargament no és el teu plor.

Eixuga el plor,

no ploris gaire,

que et marciria el pas de l'aire.

No ploris gens,

no ploris, no.

Per tu i per mi,

jo, que ja en sé,

bé puc plorar millor.

No ploris gens,

no ploris, no.

Per tu i per mi,

jo, que ja en sé,

bé puc plorar millor.

(Marina Rosell)