La tendresa imprevista. Gelat de choco te i mel de canya.

"Il lui disait: <<Vois-tu, si tous deux nous pouvions,

L'âme pleine de foi, le coeur plein de rayons,

Ivres de douce extase et de mélancolie,

Rompre les mille noeuds dont la ville nous lie;

Si nous fuirions; nous irions quelque part, n'importe où,

Chercher loin des vains bruits, loin des haines jalouses,

Un coin où nous aurions des arbres, des pelouses;

Une maison petite avec des fleurs, un peu

De solitude, un peu de silence, un ciel bleu,

La chanson d'un oiseau qui sur le toit se pose,

De l'ombre; -et quel besoin avons-nous d'autre chose?>>

(Victor Hugo)

Diuen que la vida és com un gelat. Que l'has de gaudir abans que es desfaci. Però a l'estiu, la calor n'accelera el final. I aquells moments que en si mateixos et semblaven eterns, en realitat duren el que dura una aclucada d'ulls.

I aquella mirada, aquell gest, aquelles carícies, aquelles converses infinites a les que t'acostumes ràpidament i que, en certa manera, semblava que paressin el temps, al recordar-les et semblen tan fugaces com els estels que, pacientment, esperem veure caure del cel.

I el passat, que sense adonar-nos ja està escrit, et porta a aquest present amb un futur encara per escriure.

I vols escriure, però no saps el què. Ni com.

I és que ja no em serveix qualsevol cosa, perquè els meus somnis són massa grans. Ja no m'omplen els records, vull moments, vull vida. Sense pensar. Actuant. No vull aguantar-me les ganes de res. Però sense presses. Vull sentir, explicar, dir, ballar, descobrir, fer, deixar fer...tinc masses verbs que vull fer servir i no vull amagar-me'n.

No em vull quedar indiferent al que em passa. No vull cantar, com Sabina, "...terminaba tan triste que nunca la pude empezar...".

M'agrada recopilar moments màgics. La màgia. Tot i que a vegades no sóc conscient de que no tinc ales per volar. I potser em precipito. Però no vull deixar de lluitar pel que vull. I vull coneixe't, provar, encertar, equivocar-me, intentar-ho.

Escriure em calma. Com deia Walter Benjamin: "Aprendí a disfrazarme en las palabras, que propiamente eran nubes." Els núvols no pesen i l'ànima es buida. Esdevé lleugera.

I no escric perquè em compris, sinó perquè m'entenguis. I per perdre la por a la por.

Diuen que la vida és com un gelat. Que l'has de gaudir abans que es desfaci. I jo vull tot el gelat.



Per fer aquest gelat es necessiten els següents ingredients:

• 200 ml de llet de coco
• 100 ml d'aigua de coco
• 500 ml de nata per muntar
• 200 gr de concentrat de suc de la canya de sucre (mel de canya) -al gust-
• 6 bossetes de choco te (Yogi Tea)
• 1 culleradeta de pasta de vainilla
• 1 pessic de sal

En primer lloc s'ha d'escalfar la llet de coco i quan arrenqui el bull afegir les bossetes de tè que han d'estar en remull durant 30 minuts, aproximadament.

Passada aquesta estona s'han d'apretar bé perquè les bosses treguin tot el suc i reservar.

Llavors s'ha de batre bé amb la mel de canya, el pessic de sal, la pasta de vainilla i l'aigua de coco, amb l'ajuda d'un túrmix perquè no es talli la barreja.

Aquesta barreja d'ha de refrigerar un mínim de tres hores; jo ho vaig deixar tota la nit a la nevera.

Al treure de la nevera, s'ha de tornar a batre amb el túrmix per assegurar-nos de que qualsevol grumoll de greix de la llet de coco es suavitza i ja es pot afegir la nata muntada.

I ja es pot posar la barreja a la geladora i seguir les instruccions de la vostra màquina.

Aquest gelat és delicadesa en estat pur. Us sorprendrà.



I per acabar una recepta tant delicada, una cançó de Serge Reggiani, que vaig conèixer un dia dins del carruatge d'un general.

Ma liberté

Ma liberté,

Longtemps je t'ai gardée,

Comme une perle rare,

Ma liberté,

C'est toi qui m'as aidé à larger les amarres.

Pour aller n'importe où, pour aller jusqu'au bout

des chemins de fortune,

Pour cueillir en rêvant une rose des vents sur un rayon de lune.

Ma liberté,

Devant tes volontés

Mon âme était soumise,

Ma liberté, je t'avais tout donné

ma dernière chemise.

Et combien j'ai souffert pour pouvoir satisfaire

tes moindres exigences,

j'ai changé de pays, j'ai perdu mes amis

Pour gagner ta confiance.

Ma liberté, tu as su désarmer toutes mes habitudes,

Ma liberté, toi qui m'as fait aimer même la solitude.

Toi qui m'as fait sourire quand je voyais finir une belle aventure,

Toi qui m'as protegé quand j'allais me cacher

Pour soigner mes blessures.

Ma liberté, pourtant je t'ai quittée

une nuit de décembre,

J'ai déserté les chemins écartés

que nous suivions ensemble.

Lorsque sans me méfier les pieds et poings liés

Je me suis laissé faire,

Et je t'ai trahie pour une prision d'amour et sa belle geôlière

Et je t'ai trahie pour une prision d'amour et sa belle geôlière

(Serge Reggiani)

Those little things... Gelat de romaní {i del Cap de Creus}.

Satisfacciones

La primera mirada por la ventana al despertarse,

el viejo libro vuelto a encontrar,

rostros entusiasmados,

nieve, 

el cambio de las estaciones,

el periódico,

el perro,

la dialéctica,

ducharse,

nadar,

música antigua,

zapatos cómodos,

comprender,

música nueva,

viajar,

cantar,

ser amable.

(Bertolt Brecht)

Hi ha coses que estan fetes per fer-te sentir bé. Coses petites, sense cap importància aparent...

...llibres que et fan posar la pell de gallina i no et deixen sortir de la història ni quan acabes de llegir la última frase...cançons que de cop i volta escoltes i et transporten a un món diferent i replet de felicitat, i somrius...olors que desperten records que vagaven per la teva memòria sense ser conscient de que seguien allà...saltar dins d'una bassa amb botes d'aigua...veure sortir el sol...podria seguir enumerant moments feliços sense acabar...i, com no, i ja que és un blog de cuina, no podia deixar de banda les sensacions creades pels menjars...menjars que només dur-te a la boca et fan ser completament feliç...com el gelat.

I és que tendim a no valorar les petites coses fins que aquestes no hi són. Error. Hi ha coses que, penso, només existeixen per ser gaudides. El món està a la nostre disposició i el desaprofitem. I la vida no es pot rebobinar. Ni parar els bons moments. Ni tallar les escenes que no ens agraden, com a les pel·lícules. Així que només queda seguir gravant i fer de cada escena un moment innoblidable.

Jo, tinc la sort de tenir un bon repartiment a la pel·lícula de la meva vida. Para muestra un botón. Aquí l'equip d'excursionistes improvisats amb qui vaig recollir l'ingredient principal del gelat que avui proposo.

I la recepta no podia ser millor. Perquè? Perquè és de la Sandra i el Xavi, amb qui he tingut la sort de disfrutar de molts moments, màgics, i autors d'un dels millors blogs de cuina que conec: Els Fogons de la Bordeta. 

Per fer aquest deliciós gelat, es necessiten els següents ingredients:

• 350 ml de llet sencera
• 200 ml de nata líquida per muntar
• 3 branques de romaní (+1 per picar)
• 45 gr de llet en pols
• 100 gr de sucre
• 1 cullerada de golden syrup o mel de romaní

Com qualsevol gelat, la seva preparació no té cap complicació, tant si sou dels que teniu geladora, com dels que no.

En primer lloc, s'ha d'aromatizar la llet i per això, s'ha de bullir la llet amb el romaní i el sucre, a foc lent, perquè mica en mica agafi els aromes i el sucre es desfaci bé.

I quan arrenqui el bull, s'ha d'enretirar del foc i deixar que es refredi fins que infusioni bé. De fet, molt millor si deixeu la barreja a la nevera (sense treure les branques de romaní), d'un dia per l'altre.

Així que quan vulgueu fer el gelat, el següent pas és muntar la nata, juntament amb la llet en pols i afegir el golden syrup o la mel i una vegada ben barrejat, s'ha d'integrar també la llet infusionada i unes fulles de romaní ben picades.

I cap a la geladora, si en teniu. Cadascú ja sap com funciona la seva.

Si no en teniu, s'ha de posar la barreja en un tupper i cada hora, aproximadament, aneu traient-lo del congelador i remenant amb l'ajuda d'una forquilla. D'aquesta manera, s'evita que es facin cristalls i que el gelat tingui una textura cremosa. S'ha de fer unes tres o quatre vegades i ja es pot deixar acabar de congelar.

I la veritat és que com podeu deduir pel el títol del post, la meva intenció era acabar-lo amb la cançó "Those Little Things", però ja vaig maridar una altre recepta amb aquesta peça musical, així que acabo amb una cançó que em produeix molta satisfacció perquè és la que fem servir pels estiraments després de les classes de body pump. I com va de satisfaccions...Gràcies Martin per la cançó...

Bird set free

Clipped wings, I was broken thing

Had a voice, had a voice but I could not sing

You would wind me down

I struggled on the ground

So lost, the line had been crossed

Had a voice, had a voice but I could not talk

You held me down

I struggle to fly now

But there's a scream inside that we all try yo hide

We hold on so tight, we cannot deny

Eats us alive, oh, it eats us alive

Yes, there's a scream inside that we all try to hide

We hold on so tight, but I don't wanna die, no

I don't wanna die, I don't wanna die

And I don't care if I sing off key

I found myself in my melodies

I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free

No I don't care if I sing off key

I found myself in my melodies

I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

Now I fly, hit the high notes

I have a voice, have a voice, hear me roar tonight

You held me down

But I fought back loud

But there's a scream inside that we all try yo hide

We hold on so tight, we cannot deny

Eats us alive, oh, it eats us alive

Yes, there's a scream inside that we all try to hide

We hold on so tight, but I don't wanna die, no

I don't wanna die, I don't wanna die yeah

And I don't care if I sing off key

I found myself in my melodies

I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free

No I don't care if I sing off key

I found myself in my melodies

I sing for love, I sing for me

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

I shout it out like a bird set free

(Sia)

 

Canviem l'hora i comença la llum! *Gelat de suc de taronja i alfàbrega*

"Hay tres cosas que no pasan mucho tiempo ocultas,

el sol, la luna y la verdad."

(Buda Gautama)

I altre vegada, diumenge. I altre vegada, final de mes. I altre vegada, i això si que em fa feliç, hem canviat l'hora. I altre vegada, torna la llum. Els dies es fan llargs, surts de treballar i encara és de dia, pugen les temperatures i es comença a respirar el bon temps. Augmenten els somriures, el bon humor i les ganes de que la calor arribi i amb ella les estones a la platja, les converses amb amics al capvespre, en fi, que tot i que en realitat segueixes fent el mateix que abans, tot sembla més bonic. Comença la llum.

I que millor per celebrar-ho que un gelat d'allò més refrescant?



La recepta és de la Marisa, perquè com sempre toca a final de mes: el repte AsaltaBlogs és aquí. Ella és de València -així que tindrà millors taronges segur- i té el fantàstic blog: Thermofan, ben ple de receptes. 

He de dir que en realitat n'he triat unes quantes, que més endavant faré, perquè m'ha estat impossible escollir-ne una de sola.

Ella, per motius de salut, no pot pendre sucre ni sal, així que proposa una alternativa, però es pot fer igualment amb sucre.

El gelat és deliciós, no té massa consistència, ja que només porta una o dues clares o cap i el peculiar sabor que li dóna l'alfàbrega el fa d'allò més especial. Estic segura que serà d'aquells gelats que o t'encanta o no t'agrada gens. 

Això si, no escatimeu amb la qualitat de les taronges, si el suc no és dolç i bo, el gelat no val la pena. Agafeu les millors taronges que trobeu. I a refrescar-se!

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 600 ml de suc de taronja natural
• 120 g de xilitol o sucre de bedoll (abedul) [o sucre, tagatosa...]
• 20 fulles d'alfàbrega fresca
• 1 clara d'ou (opcional, jo no n'he posat)

La recepta no pot ser més fàcil. En primer lloc, s'ha de fer el suc de taronja i colar-lo; pas que podeu obviar si el feu amb la liquadora, ja que surt colat.

Llavors, s'ha d'afegir el sucre de bedoll o el xilitol (també ho podeu fer amb sucre o Tagatosa) i barrejar bé fins que quedi completament dissolt i afegir l'alfàbrega i triturar.

Una vegada estigui ben triturat, s'ha de colar bé perquè no quedin trossos massa grans d'alfàbrega.

I finalment, s'ha de posar en un recipient hermètic i congelar, al menys, unes 12 hores. Si el recipient no és de silicona, es pot posar una mica de paper sulfurat a la base, però si és un recipient especial per a gelats, no caldrà.

Passades les 12 hores, s'ha de treure del congelador i picar el suc de taronja congelat amb l'ajuda d'una forquilla (no queda molt dur, així que no resulta complicat), i llavors, s'ha de posar els trossos en un robot de cuina, i si voleu, s'ha d'afegir la clara d'ou i batre fins que quedi una pasta homogènia i tornar a posar al congelador. Jo he obviat aquest pas.

Altra opció, jo també l'he provat, és directament a la geladera.

I llestos. Ja teniu un gelat sa, ple de vitamines, apte per a qui estigui fent dieta i el més important, deliciós. Per cert, si algú no menja ous, la clara es pot obviar.

I per acompanyar aquest deliciós gelat, que és el meu esmorzar de diumenge: "Sunday morning", de "The Velvet Underground".

Sunday morning, praise the dawning

It's just a restless feeling by my side

Early dawning, Sunday morning

It's just the wasted years so close behind

Watch out, the world's behind you

There's always someone around you who will call it's nothing at all

Sunday morning and I'm falling

I've got a feeling I don't want to know

Early dawning, Sunday morning

It's all the streets you crossed, not so long ago

Watch out, the world's behind you

There's always someone around you who will call it's nothing at all

Watch out, the world's behind you

There's always someone around you who will call it's nothing at all

Sunday morning

Sunday morning

Sunday morning

(The Velvet Underground)

Moro d'amor. Gelat de te chai, gingebre i llet de coco.

 

"I say let the world go to hell,

but I should always have my tea."

(Fyodor Dostoyevsky)

No m'agrada l'Starbucks. Així començo el post d'avui. Però he de reconèixer que va ser allà on per primera vegada vaig provar el Chai Tea Latte (amb llet de soja).

Després d'això, vaig conèixer els tes de la marca Yogi Tea, que no he deixat de prendre des de llavors. M'encanten. I segueixo obrint amb la mateixa emoció que el primer dia, cada un dels sobres, amb una frase diferent, cada vegada. 

El te chai tradicional prové de l'India i els seus ingredients inclouen espècies que es fan servir, fa milers d'anys, amb finalitats curatives per mantenir una bona salut amb prevenció i disciplina; com a forma de vida es podria dir.

Per la seva barreja d'ingredients i les seves propietats, se'l va arribar a conèixer com a yogui tea.

Com en la majoria de coses, hi ha moltes receptes de te chai, però la majoria inclouen clau, cardamom, canyella i gingebre, així com te negre.

El clau conté fitonutrients, grans quantitats de manganès, fibra, àcids greixosos omega3, vitamina C, vitamina K, calci, potassi, magnesi, àcid fòlic, fósfor i ferro i entre els seus beneficis es diu que és un excel·lent analgèsic natural (va molt bé pel mal de cap), antiinflamatori, afavoreix la digestió, la salut cardiovascular, és antioxidant i enforteix el sistema respiratori.

El cardamom conté proteïnes, aigua, olis essencials, midó, àcids greixosos i molta fibra. I contrarresta els efectes de la intolerància al gluten, és útil pels problemes urinaris, regula el metabolisme, es recomana als que pateixen artritis o diabètics, és expectorant, antisèptic, anticancerígen, afavoreix la salut del sistema digestiu, de les vies respiratòries i, per si fos poc, és afrodisíac.

La canyella regula els nivells de sucre i de colesterol, té efectes antibiòtics, alleuja molèsties digestives i infeccions a la boca, elimina les molèsties dels refredats, és rica en vitamina A, magnesi, vitamines B, zinc o flavonoides i també és afrodisíaca.

Els ingredients anteriors no estan gens malament, però el gingebre, literalment, és una joia rica en aminoàcids i minerals (alumini, bor, crom, cobalt, manganès, fòsfor, silici i zinc). A més aporta beneficis per l'aparell digestiu -és antivomitiu, evita marejos i evita diarrea-, ajuda a prevenir malalties del cor, circulatòries, va bé per ferides per congelació, per l'aparell respiratori, per la fatiga crònica, té propietats antiinflamatòries i analgèsiques i de nou, és afrodisíac. 

I finalment, com he avançat, és comú que porti te negre, tot i que en pot dur de blanc, que aporta beneficis antioxidants, astringents, diürètics, reconfortants i estimulants.

Una combinació doncs, que juntament amb la resta, a part d'estimulant, es considerava ideal per evitar dolors musculars després de practicar ioga.



Es pot fer o amb el te chai clàssic o amb el Choco te que, a més a més, porta clova de cacau que fa que la barreja sigui celestial. A més a més, la combinació amb la llet de coco i l'accentuació del gingebre amb una mica del seu suc fa que sigui senzillament irresistible. I sa. Molt sa. A més a més, enlloc de sucre, porta mel d'àgave. Només tinc foto del choco te, l'altre va desaparèixer massa ràpid.

Per fer aquest gelat es necessiten els següents ingredients:

• 800 ml de llet de coco
• 1/2 o 2/3 de tassa de mel d'àgave
• 4 bossetes de tè chaï o choco te (Yogi Tea)
• gingebre
• 1 culleradeta de pasta de vainilla
• 1 pessic de sal

En primer lloc s'ha d'escalfar la llet de coco amb la mel d'àgave fins que arrenqui el bull, remenant per assegurar-se de que la mel queda completament dissolta.

Abans de que bulli del tot, s'ha d'enretirar el cassó del foc i posar les bossetes de tè que han d'estar en remull durant 30 minuts, aproximadament.

Passada aquesta estona s'han d'apretar bé perquè les bosses treguin tot el suc i reservar.

A part, s'ha de ratllar una mica de gingebre (1cm) al damunt d'un paper i apretar perquè en surti el líquid al damunt de la llet de coco.

Finalment, s'ha d'afegir la pasta de vainilla i el pessic de sal i remenar bé fins que tots els ingredients quedin ben incorporats.

Aquesta barreja d'ha de refrigerar un mínim de tres hores; jo ho vaig deixar tota la nit a la nevera.

Abans de fer servir s'ha de passar la barreja per una liquadora per assegurar-nos de que qualsevol grumoll de greix de la llet de coco es suavitza.

I ja es pot posar la barreja a la geladora i seguir les instruccions de la vostra màquina.

És un gelat d'allò més interessant. Moro d'amor per ell.

I per acabar el post d'avui, la cançó que sempre em ve al cap quan sento la paraula "tea" (i no és l'himne d'Anglaterra). Pennyroyal Tea de l'insuperable Kurt Cobain. 

Pennyroyal Tea

I'm on my time with everyone

I have very bad posture

Sit and drink Pennyroyal Tea

Distill the life that's inside of me

Sit and drink Pennyroyal Tea

I'm anemic royalty

Give me a Leonard Cohen afterworld

So I can sigh eternally

I'm so tired I can't sleep

I'm a liar and a thief

Sit and drink Pennyroyal Tea

I'm anemic royalty

I'm on warm milk and laxatives

Cherry-flavored antacids

Sit and drink Pennyroyal Tea

Distill the life that's inside of me

Sit and drink Pennyroyal Tea

I'm anemic royalty

(Nirvana)

Gelat de vi i gingebre. Sorprenent, fresc i completament deliciós.

"La imaginación

es más importante que el conocimiento."

(Albert Einstein)

Per variar, i com en gairebé totes les receptes que veig de l'Ettore, aquest gelat em va robar el cor, a primera vista. I, com sempre, no em va defraudar.

És un gelat diferent, deliciosament sorprenent i fresc. La primera vegada que el tastes, no pots evitar intentar identificar tots els sabors per separat, un a un, i és realment embriagador.

Sens dubte, passa a ser un dels meus gelats preferits.

Així que si voleu ser originals, és el vostre gelat. 

Jo he fet servir un vi de Maset del Lleó, concretament el Cabernet Sauvignon Gran Origen Crianza, un vi fresc i afruitat elaborat amb molta delicadesa perquè al llarg del procés conservi tots els aromes i les peculiaritats úniques d'aquesta varietat.

Per fer aquest fantàstic gelat, es necessiten els següents ingredients:

• 750 ml de vi negre Cabernet Sauvignon
• 160 gr de sucre blanc
• 1 branca de canyella
• ratlladura de mitja taronja
• 2-3 làmines fines de gingebre
• 250 ml de llet sencera
• 200 ml de nata líquida (35% M.G.)
• 3 rovells d'ou

En primer lloc, s'ha de fer un xarop amb el vi i per això, s'ha de posar en un cassó juntament amb el sucre i deixar reduir, a foc mig, fins que ens quedin, aproximadament, uns 200 ml. Només cal barrejar al principi, però després no s'ha de remenar. Aquest és el pas més llarg de la recepta i el que requereix una mica més de paciència.

Mica en mica el vi va espessint i agafant la consistència d'un xarop.

Per altra banda, i en un altre cassó, s'ha d'infussionar la llet amb la canyella, la ratlladura de taronja -sobretot que aquesta no tingui la part blanca- i dues o tres l'amines ben fines de gingebre. S'ha de deixar que la llet bulli, a foc lent, i quan ho faci, enretirar del foc i deixar que es refredi del tot.

Després, s'ha de colar la llet, una vegada freda i barrejar-la amb la reducció de vi que teniem reservada, barrejant bé amb unes barilles metàliques fins que quedi tot molt ben barrejat.

La veritat és que agafa un color preciós.

A continuació, s'ha d'afegir la nata que hem de barrejat amb els rovells i colar i després tapar bé amb paper film i cap a la nevera, com a mínim durant 4 hores. Si pot ser durant tota la nit, millor.

I cap a la geladora, seguint les instruccions de la vostra màquina. És un gelat molt cremós.

Per servir, una mica de menta no només complementarà el preciós color d'aquest gelat, sinó que afegirà un deliciós sabor que va de perles.

I per un gelat de sabors nou, una de les noves cançons de la Clara Peya, a qui ja sabeu que admiro molt.

Com ella mateixa diu, el nou disc, Mímilus, "...és la flor que ens ajuda a encarar la por a allò conegut...és el remei que ens permet transitar per la vida amb confiança...que ens fa no anticipar-nos, estar presents en cada instant. Mímilus per dir-te el que penso en cada moment...entre la llum incipient de les cançons d'aquest disc s'amaguen les pors quotidianes, massa presents, massa intenses, que em frenen la vida i volen ser cridades, cantades i plorades fins a desaparèixer...".

I el títol de la cançó que he triat, no pot ser més adequat per la recepta: L'edat de gel.

Tant

t'he volgut abans

amb el cor

amb els ulls tancats

Caic

per les teves mans

i no trobo el gest

que em pugui calmar

Com 

si tu no fossis tu

i jo fos tant sols

la meitat de mi

Mentrestant

vivim l'edat de gel

que ens congela l'amor

i ens congela les plantes dels peus

Mereixem 

que ens brilli els ulls del sol

que ens despentini el vent

i ens surti el fred del cos

i estimar-nos sempre en altres edats

Tant

he buscat abans

amb el cap desfet

en el temps gastat

Caic

quan no em mires caic

si en la teva pell

ja no hi tinc descans

Com

si ja no fossis tu

i jo fos només

una part de mi

Mentrestant

vivim l'edat de gel

que ens congela l'amor

i ens congela les plantes dels peus

Mereixem 

que ens brilli els ulls del sol

que ens despentini el vent

i ens surti el fred del cos

i estimar-nos sempre en altres amors

Caic

quan no em mires caic

si en la teva pell

ja no hi tinc descans

(Clara Peya)

Brown bread and whisky ice cream. Impressionant.

"Hay dos formas de ver la vida:

una es creer que no existen milagros,

la otra creer que todo es un milagro."

(Albert Einstein)

És inevitable que davant de certes circumstancies, generalment, adverses, miri endarrere i compari com afrontava certes coses anys abans i com sóc ara.

Recordo com si fos ahir un parell de ruptures, però no va ser ahir, ni jo sóc la de llavors.

Recordo com si fos ahir, com en Kang m'oferia generosament gelat amb l'esperança de que aquell disgust, que llavors pensava que no superaria mai, parés. 

I és que qui no ha sentit que el gelats i la xocolata, o els dolços en general, ens ajuden a sentir-nos millor?

Doncs sembla ser que no és així. Una recent investigació duta a terme a la Universitat de Minnesota (EEUU) afirma que aquest "antídot" casolà que la majoria fem servir per afrontar certs entrebancs emocionals no funciona en absolut i que, en cap cas, millora el nostre estat d'ànim.

Per fer l'estudi, els experts van induir a un total de 100 estudiants un mal estat d'ànim fent-los veure vídeos de pel·lícules altament dramàtiques i molt tristes, de manera continuada. Després, oferien a la meitat dels participants el seu menjar preferit o aquells aliments considerats "de confort" i, a l'altre meitat, aliments que res tenien a veure amb els que es consideren reconfortants. Després els preguntaven com es sentien i tots responien igual, independentment del què haguessin menjat.

No contents amb això, van realitzar un altre experiment. Aquesta vegada, després de la llarga i lacrimògena sessió de cine a una meitat els van deixar menjar tot el que van voler i a l'altre res. I altre vegada, els dos grups es sentien millor.

A les conclusions de l'estudi, publicat a la revista Health Psychology, Mann explica que d'aquesta manera s'elimina la justificació de que menjar aliments de confort millorin les coses. Tal com afirmava David Levitsky, coautor de l'estudi: "la idea de que puguem sentir-nos millor només consumint certs aliments és molt atractiva, però, en realitat, sentir-se millor no té res a veure amb el menjar en si, i és un efecte psicològic molt dèbil.

No sé si això serà o no així, però aquest gelat em va fer sentir millor, sobretot perquè me'l vaig menjar rodejada de gent fantàstica: els meus amics.

Per fer aquest meravellós gelat, es necessiten els següents ingredients:


Per les molles de pa integral caramel·litzat:

• 250 gr de pa integral de bona qualitat 
• 45 gr de mantega salada o sense sal
• 100 gr de sucre 
• 3/4 culleradeta de canyella
• 1/4 culleradeta de sal

Per la crema de gelat:

• 250 ml de llet sencera
• 375 ml de crema de llet
• 100 gr de sucre
• 65 gr de sucre morè o moscovat
• 1 pessic de sal
• 5 rovells d'ou
• 225 gr de crema agria
• 1/2 culleradeta de pasta de vainilla
• 1-2 cullerades de whisky

Per fer les molles de pa caramel·litzat, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC.

Llavors, s'ha de desfer en molles de pa petites, de la mida aproximada de granets de blat de moro. 

Si el pa és casolà, millor, jo l'he fet amb llevat de cervesa per que la malta estigui en el whisky i en el pa.

A part, en un cassó, s'ha d'escalfar la mantega fins que es desfaci i deixar que cogui fins que comenci a daurar-se. En aquest punt, s'ha de retirar del foc i afegir els trossets de pa, 100 gr de sucre, la canyella i la sal.

Aquest pa s'ha d'estendre al damunt d'una safata de forn i deixar que cogui durant uns 20-30 minuts, remenant de tant en tant perquè quedin tots els trossos torradets, de color marró fosc i ben caramel·litzat.

El pa s'ha de deixar refredar completament i guardar en un recipient hermètic fins que el feu servir (això si el feu uns dies abans).

Per fer la crema de gelat s'ha d'escalfar la llet, 125ml de la crema de llet, el sucre i la sal en un cassó.

En un bol a part, s'ha de barrejar la nata restant (250 ml) i la crema agria i batre bé, si cal amb el batedor, perquè no quedi cap grumoll.

En un altre, s'ha de batre bé els rovells d'ou i mica en mica, afegir la barreja calenta de llet, i tornar al cassó, on s'ha de deixar coure a foc lent, sense deixar de remenar, fins que la crema espessi el suficient com perquè quedi la cullera coberta.

Llavors a la nata s'ha d'afegir la pasta de vainilla i el whisky, remenar bé i la crema.

S'ha de deixar a la nevera fins que la crema sigui ben freda, a poder ser, tota la nit.

I una vegada fred ja es pot posar a la màquina de gelats, juntament amb la meitat del pa i seguir les instruccions de cada màquina fins que sigui gelat.

Ho posem a un recipient, amb la resta de pa pel damunt i cap al congelador fins al moment de servir. Tot i que si us el mengeu recent fet, és més suau que el vellut. Mmm...

I per acabar, un clàssic que a mi, em porta molts records...

Bizarre Love Triangle

Every time I think of you

I feel shot right through with a bolt of blue

It's no problem of mine but it's a problem I find

Living a life that I can't leave behind

There's no sense in telling me

The wisdom of a fool won't set you free

But that's the way that it goes

And it's what nobody knows

While every day my confusion grows

Every time I see you falling

I get down on my knees and pray

I'm waiting for that final moment

You'll say the words that I can't say

I feel fine and I feel good

I'm feeling like I never should

Whenever I get this way, I just don't know what to say

Why can't we be ourselves like we were yesterday

I'm not sure what this could mean

I don't think you're what you seem

I do admit to myself

That if I hurt someone else

Then I'll never see just what we're meant to be

Every time I see you falling

I get down on my knees and pray

I'm waiting for that final moment

You'll say the words that I can't say

(New Order)