La història d'amor entre el salmó i el maracujà. Un ceviche de 10.

"Hay un minuto en que se agota la siesta. Hasta la secreta, recóndida, minúscula actividad de los insectos cesa en ese instante preciso; el curso de la naturaleza se detiene; la creación tambalea al borde del caos y las mujeres se incorporan, babeando, con la flor de la almohada bordada en la mejilla, sofocadas por la temperatura y el rencor; y piensan: Todavía es miércoles en Macondo."

(La Hojarasca, Gabriel García Márquez)

Una vegada vaig llegir que Gabriel García Márquez va veure per primera vegada la paraula Macondo escrita a la porta d'entrada d'una finca d'una zona bananera que es deia així, mentre viatjava en tren. Poc s'imaginava el que acabaria significant.

Macondo acabaria sent aquell nom de la finca, aquella zona, Colombia, i el Caribe sencer, fins a tota Amèrica llatina. El lloc de tot. En un article de Fernando Araújo, escrit en memòria de l'aniversari de la mort de Márquez, molt sàviament deia: "Macondo fue el lugar de lo imposible, el lugar de todas las cosas, de los santos y los demonios, de la condena y la resurrección, del amor y el desamor, de la espera, de la locura, y de ser lugar pasó a ser adjetivo, saltándose de un solo brinco la opción de ser gentilicio. Y fue adjetivo sin calificativos, un poco como su creador. Se decía, se dijo y se dirá macondiano, y esa sola palabra entrañará magia, fulgor, luz, sombra, o en últimas, lo imposible: <Melquíaades terminó de plasmar en sus placas todo lo que era plasmable en Macondo, y abandonó el laboratorio de daguerrotipia a los delirios de José Arcadio Buendía, quien había resuelto utilizarlo para obtener la prueba científica de la existencia de Dios>."

La primera vegada que vaig llegir per primera vegada la paraula Macondo escrita a una porta d'entrada, mentre caminava pel barri dels meus pares, vaig acabar entrant en un restaurant (clica) meravellós. Poc m'imaginava el que acabaria significant.

Vaig menjar un senzill ceviche que em va emocionar. I ara us en deixo una versió.

La recepta és molt senzilla, i per dues persones es necessiten els següents ingredients:

• 280 gr de salmó 
• 180 gr de polpa de maracujà
• 15 gr de mel
• suc de dues llimes
• sal i pebre
• 1/2 ceba vermella
• aji groc (al gust)
• coriandre
• 1 fruita de la passió

Com la recepta és tant senzilla, el més important és que els ingredients siguin de la millor qualitat. Òbviament, el més important és el salmó. Jo aconsello un bon llom, net, sense cap espina i sense pell. Jo acostumo a comprar-lo fresc, al mercat, i després el congelo, sobretot si el menjo cru o mig cru, però si no tinc temps d'anar al mercat, i sense ànim de fer publicitat, a la Sirena venen uns lloms per fer sashimi que són molt i molt bons. Cars, però perfectes per un capritx, com aquest ceviche.

A part, heu d'aconseguir polpa de maracujà, però avui en dia no és gens complicat, ja que està ple de supermercats de productes llatins, allà en trobareu segur.

I la recepta en si, en dues línies us l'explico.

En primer lloc s'ha de tallar el salmó en daus regulars, no gaire petits però que facin un mos còmode, i el reserveu.

En un bol a part, s'han de barrejar bé tots els ingredients (si la polpa és poc fina, la coleu), i l'aneu rectificant segons el vostre gust, sobretot de picant.

I després barregeu el salmó, la ceba vermella tallada a juliana i el coriandre ben picat amb l'amaniment.

A mi m'agrada que el salmó es cogui poc amb la llima, però si us agrada més fet, augmenteu el temps de macerat. Jo ho deixo només deu minuts perquè s'impregni bé del sabor.

I ja podeu emplatar. Queda molt bé amb un tros de fruita de la passió com a decoració. Així és com me'l van servir al Restaurant Macondo i em va semblar molt adequat.

I avui per acabar, una cançó de Macaco, que sempre és un bon final.

Lo quiero todo

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Tus aciertos y tus fallos, vivir contigo sin ensayos

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Apostarle todo al color de tus ojos

Al rojo de tus labios

Tu sabor de cada día, el perfume de tu piel con la mía

Los misterios y mapas de tu mirada perdida

Nuestra cama a la deriva

Rescatar tu llamada perdida

Tu pierna atada a la mía formar contigo geometrias

Cuando cargas las palabras

Tu silencio que ametralla

La bandera de paz bajo las sábanas blancas

Cuando las bocas callan

Cuando los besos hablan

Las mañanas en sincronía las patadas que das dormida

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Tus aciertos y tus fallos, vivir contigo sin ensayos

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Apostarle todo al color de tus ojos

Al rojo de tus labios

Los días sin entusiasmo

Las maratones de amor sin descanso

Seguir la huella que va dejando tu tacto

La payasa, la loca, la amiga

Tus luces y tus sombras

Que siempre combinan con las mías

Escalar tu cuerpo boca abajo

Anclarme contigo en el espacio

Los sueños que vienen a visitarnos

Descubrir que el mundo a tu lado

Se hace un poquito menos raro

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo

Tus aciertos y tus fallos vivir contigo

Tus luces y tus sombras

Que combinan con las mías

Tus luces y tus sombras

Que combinan con las mías

Tus luces y tus sombras

Que combinan con las mías

Tan a la medida

Lo quiero todo (todo)

Lo quiero todo (todo)

TODO

(Macaco)

L'elixir del mar. Sopa de peix amb la seva "rouille".

"Era un viejo que pescaba solo en un bote en el Gulf Stream y hacía ochenta y cuatro días que no cogía un pez. En los primeros cuarenta días había tenido consigo a un muchacho. Pero después de cuarenta días sin haber pescado los padres del muchacho le habían dicho que el viejo estaba definitiva y rematadamente salado, lo cual era la peor forma de la mala suerte, y por orden de sus padres el muchacho había salido en otro bote que cogió tres buenos peces la primera semana.

Entristecía al muchacho ver al viejo regresar todos los días con su bote vacío, y siempre bajaba a ayudarle a cargar los rollos de sedal o el bichero y el arpón y la vela arrollada al mástil. La vela estaba remendada con sacos de harina y, arrollada, parecía una bandera en permanente derrota.

El viejo era flaco y desgarbado, con arrugas profundas en la parte posterior del cuello. Las pardas manchas del benigno cáncer de la piel que el sol produce con sus reflejos en el mar tropical estaban en sus mejillas. Esas pecas corrían por los lados de su cara hasta bastante abajo y sus manos tenían las hondas cicatrices que causa la manipulación de las cuerdas cuando sujetan los grandes peces. Pero ninguna de estas cicatrices era reciente. Eran tan viejas como las erosiones de un árido desierto.

Todo en él era viejo, salvo sus ojos; y estos tenían el color mismo del mar y eran alegres e invictos..."

(El viejo y el mar, Ernest Hemingway)

Avui la recepta ens porta al mar. I és que per fer-la, necessitem una gran quantitat d'animalons que neden per aquesta gran piscina.

Alguna vegada us heu preguntat perquè hi ha aigua al mar? Jo sí. 

De petita, la meva mare m'explicava el conte del molinet màgic que no explicava d'on venia l'aigua del mar, però si perquè l'aigua de mar és salada. Era un dels meus preferits. Així que el tema m'interessava molt.

Els mars i els oceans sembla que van sorgir de l'interior del nostre planeta poc després que aquest es formés, fa milions i milions d'anys. L'aigua atrapada a l'interior de la terra, va sortir a l'exterior a través de volcans i guèisers i la desgasificació va ser tant ràpida que en uns pocs milions d'anys es va alliberar l'aigua necessària per formar els oceans.

Tot i això, no tota l'aigua va sorgir de l'interior. Entre la tercera part i la meitat va arribar del cel, dels cometes -grans boles de neu bruta- que van caure sobre el planeta quan aquest encara era jove, durant l'època coneguda com el Gran Bombardeig. Ho sabieu?

Jo no. I seguia interessada en perquè l'aigua de mar és salada si sembla que provingui dels rius, que són dolços?

I seguia creient en el molinet màgic...

És clar, com es pot comprovar a l'etiqueta d'una ampolla d'aigua, que a l'aigua trobem diferents tipus de sals minerals. I l'aigua dels rius porta més quantitat de calci, potassi i magnesi que de clor i sodi, els components de la sal comú. Però la clau és el temps. El calci es manté al mar, més o menys un milió d'anys, perquè els organismes marins el fan servir per formar esquelets i conxes. I el mateix li passa al magnesi i al potassi que es combinen amb els fangs i van cap al fons. Però el sodi es manté uns 60 milions d'anys i el clor encara més...

Per això l'aigua és salada.

Però jo seguiré creient en el molinet màgic...

Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Per la sopa:

• 1,5 kg de peix de roca petit
• 1-2 caps o cues de congre
• 50 ml d'oli d'oliva
• 2 porros 
• 3 alls pelats i aixafats
• 500 gr de tomàquets madurs
• 1 bouquet garni
• 1-2 branques de fonoll
• 10 crancs de mar
• 3,5 litres d'aigua bullint
• 3 gr (1/2 culleradeta) de safrà
• la pell ratllada i deshidratada de 2 taronges (opcional)
• sal i pebre

Per servir:

• 20 llesques fines de baguette
• 4-5 alls pelats
• rouille

Per fer la rouille:

• 250 gr de patates
• 1 all
• 3 rovells d'ou cuits
• 250 ml d'oli d'oliva
• safrà
• sal i pebre

Jo us he posat els ingredients exactes de la recepta del gran Michel Roux per si la voleu fer al peu de la lletra, però a vegades t'has d'adaptar a les circumstàncies...i al mercat ni hi havia congre, ni gran quantitat de crancs (només tres), ni massa peix de roca. Així que vaig optar per posar Gall de Sant Pere (amb el cap i tot), rogers, moltes galeres i tres crancs, i el resultat va ser impressionant. Així que no trobar els ingredients exactes no us ha de tirar enrere.

I quan tingueu tots els ingredients, s'ha de desescamar el peix, netejar bé i treure els ulls perquè no amarguin el caldo. 

Mentre, en una olla gran, s'ha de sofregir amb l'oli, els porros tallats a làmines fines, la ceba a juliana, els alls, els tomàquets, el bouquet garni i el fonoll durant uns 5 minuts o fins que comenci a daurar-se. 

Llavors, s'ha d'afegir el peix i els crancs i pujar el foc; s'ha de mantenir uns 15 minuts sense deixar de remenar perquè no s'enganxi en excés.

I, finalment, s'ha d'afegir l'aigua que ha de ser bullint, el safrà i la ratlladura de taronja deshidratada, si la feu servir (jo no en vaig posar) i enlloc seu vaig tirar un rajolí de vermut, baixar el foc i deixar coure durant 40 minuts.

Mentre cou la sopa, s'ha de torrar les llesques de pa al forn fins que siguin daurades i cruixents.

Passats els 40 minuts, s'ha de treure el bouquet garni i passar la sopa per un passa purés. Com el meu passa purés no serveix de gaire el que vaig fer és retirar els crancs i les galeres després de xafar-los bé, el peix que estava més sencer i triturar la resta amb la Thermomix, passant-ho després tot per un colador fi. Sinó també podeu fer servir un colador xinès, si en teniu.

I per fer la rouille, primer s'han de bullir les patates amb aigua o al vapor, jo les vaig coure amb pell, fins que siguin ben cuites. Llavors, s'han d'escórrer, pelar i tornar a la cassola perquè s'assequin (perdin l'excés d'humitat), durant uns minuts.

Després s'han de passar les patates a través d'un colador fi, com si fos un passapurés, i després els rovells d'ou cuits. 

I a partir d'aquí, paciència i a batre bé amb una espàtula o mà de morter fins que tot ben incorporat i anar afegint, poc a poc, l'oli d'oliva com si féssim una maionesa.

De fet, la rouille és més com una maionesa, però en aquesta recepta, Michel Roux afegeix la patata i us asseguro que és un encert, perquè per mi, és la clau de la sopa. Li dóna sabor, textura i, com diuen els cuiners de la tele, "punch".

A més la podeu fer més o menys espessa, més com un puré (jo m'he decidit per aquesta textura) o més com una maionesa...vosaltres decidiu...

Finalment, s'ha d'afegir un all picat, sal i pebre al gust i safrà.

I per servir...una cannelle de rouille (i un bol a part amb la resta, perquè us n'afegireu més segur), un platet amb torradetes i uns alls pelats per qui vulgui fregar les torradetes.

I per desgustar aquest deliciós elixir del mar del que mai en tindràs prou:

Nunca es suficiente

Nunca es suficiente para mí

Porque siempre quiero más de ti

Yo quisiera hacerte más feliz

Hoy mañana siempre hasta el fin

Mi corazón estalla por tu amor

Y tú qué crees que esto es muy normal

Acostumbrado estas tanto al amor

Que no lo ves, yo nunca he estado así

Si de casualidad

Me ves llorando un poco

Es porque yo te quiero a ti

Y tú te vas, jugando a enamorar

Todas las ilusiones vagabundas que se dejan alcanzar

Y no veras, que lo que yo te ofrezco

Es algo incondicional

Y tú te vas, jugando a enamorar

Te enredas por las noches entre historias que nunca tienen final

Te perderás, dentro de mis recuerdos

Por haberme hecho llorar

Nunca es suficiente para mí

Porque siempre quiero más de ti

No ha cambiado nada mi sentir

Aunque me haces mal te quiero aquí

Mi corazón estalla de dolor

Como evitar que se fracture en mí

Acostumbrado estas tanto al amor

Que no lo ves, yo nunca he estado así

Si de casualidad

Me ves llorando un poco

Es porque yo te quiero a ti

Y tú te vas, jugando a enamorar

Todas las ilusiones vagabundas que se dejan alcanzar

Y no veras, que lo que yo te ofrezco

Es algo incondicional, incondicional

Y tú te vas, jugando a enamorar

Te enredas por las noches entre historias que nunca tienen final

Te perderás, dentro de mis recuerdos

Por haberme hecho llorar

Y tú te vas, jugando a enamorar

Te enredas por las noches entre historias que nunca tienen final

Te perderás, dentro de mis recuerdos

Por haberme hecho llorar

Te perderás dentro de mis recuerdos

Por haberme hecho llorar

(Los ángeles azules feat Natalia Lafourcade)

PAD THAÏ. Un imprescindible.

"Sanuk, Sabai, Saduak" 

"Sigues feliç, roman serè, acontenta't amb allò que la vida t'ofereix"

(dita popular tailandesa)

El Pad Thaï és, segurament, un dels plats més coneguts de la cuina tailandesa. Una traducció aproximada del seu nom podria ser "saltejat tailandès" i és obvi que seria bastant lògic que així fos. Però curiosament, i lluny del que jo pensava, aquest plat, mundialment conegut, és una creació bastant recent. Sembla ser que no té ni un segle de vida, tal com va explicar en una ocasió el doodle de Google.

Per tant, lluny de ser un plat típic de la cuina tradicional, el Pad Thaï va ser una invenció de meitats del segle XX, durant la dictadura de Plaek Pibulsonggram, més conegut com Phibun, i que va dirigir Tailàndia durant dos períodes diferents, de 1938 a 1944 i de 1948 a 1957.

Diuen que l'objectiu era crear un plat que englobes la cultura tailandesa i que alhora agradés als paladars de tot el món. El país no tenia un "plat nacional" i el dictador va decidir que havia arribat l'hora de crear-lo. El moment, però, era crític, ja que coincidia amb les penúries de la segona guerra mundial i hi havia una gran escassetat d'arròs, l'aliment bàsic dels tailandesos. I aquest va ser el motiu de utilitzar fideus d'arròs, més econòmics, abundants i saciants. 

El plat, que té un punt dolç i que es pren a qualsevol hora del dia, té, com a elements principals fideus/tallaries d'arròs, verdures, brots de soja, ou, llagostins, cacauets, chile...però poden variar els ingredients i afegir les verdures que es tinguin, pollastre, carn, tofu...amb uns quants "tips", la resta queda a la vostra imaginació. Ara, aconseguiu el tamarindo, que penso que és el que dona el toc més característic d'aquest deliciós plat.

Jo us deixo una de les receptes que més m'ha agradat i que vaig aprendre a un curs de BcnKitchen. Tot i que la recepta me la vaig fer meva i vaig anar variant.

Per fer la recepta és necessiten els següents ingredients:

Pels fideus:

• tallarines d'arròs (gruix mig)
• 4 alls
• tijes d'all (supermercats asiàtics)
• 1 ou per persona
• ceba tendra
• pastanaga
• cacauets
• gambes o llagostins
• coriandre
• oli de sèsam o cacauet
• brots de soja (jo no en tenia)

Per la salsa:

• 200 ml de suc de tamarindo
• 200 ml de salsa de peix
• 200 ml de sirope de palma/sucre de palma
• sambala 

En primer lloc es prepara la salsa, que simplement és resultat d'unir tots els ingredients i escalfar en el cas d'haver fet servir sucre i no sirope. Jo afegeixo sambala perquè m'agrada un toc picant. Aquesta salsa la podeu fer en més quantitat i deixar a la nevera per poder fer Pad Thaï més ràpidament, es conserva molt bé.

A part s'han de preparar els ingredients del saltejat. Jo tallo la ceba a juliana i la pastanaga a làmines fines amb un pelador. 

Els fideus s'han de coure sense oli ni sal el temps que indiqui a les instruccions segons el gruix que compreu. Us recomano no comprar-los molt fins ja que sinó s'enganxen i fan una mena de pasta. I si em permeteu una altre recomanació, no deixeu tota l'estona que us indiquen al paquet, perquè al barrejar amb les verdures seguirà coent i a mi, personalment, no m'agrada la pasta tova.

I una vegada tot preparat, es comença.

Si teniu wok, millor que millor, ja que s'ha d'escalfar bé amb una mica d'oli vegetal...o de sèsam, o de cacauet o de coco si no teniu cap dels anteriors. 

Primer s'han de marcar les gambes o llagostins i reservar.

Després sofregir les verdures a foc molt alt i afegir els fideus, els ous batuts, sense deixar de remenar i la salsa a poc a poc, al gust, fins que tingui el sabor que us agradi.

Si feu servir wok, s'han d'afegir les verdures a un costa del wok i els ous a l'altre.

Per servir, afegir a cada plat cacauets picats, coriandre, sucre moreno, chili picat i un troç de llima per qui vulgui afegir el suc.

I llest.

I per acompanyar el plat d'avui, una cançó francesa...Au conditionnel de Matmatah.

Au conditionnel

J'ai passé tant de nuits à briller sous mille soleils

A butiner les fleurs de ma bohème

Et pour rien au monde, je n'changerai le goût de ce miel

Mais voilà, vous me posez un sérieux problème

Non pas que vous ayez changé le couleur de mon ciel

Mais les choses aujourd'hui ne sont plus les mêmes

Et c'est non sans regret que j'ai eu vent de la nouvelle

Une information à mettre au conditionnel,

Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,

Mais il semblerait bien que je vous aime.

Et même si la rumeur se fait de plus en plus belle

Et qu'elle crie sous mon toit que vous êtes une crème

S'il devient évident que vous semblez être celle

J'ai le coeur enchaîne à mon vieux théorème

C'est à mon gran regret que je n'èux que vous l'énoncer comme tel

Une information à mettre au conditionnel.

Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,

Mais il semblerait bien que je vous aime.

Faut-il que je songe enfin à me brûler les ailes?

Ne croyez surtout pas que j'en ai la flème

C'est sans doute par craite que je chasse le naturel

Mais il tombe dans vos bras.

C'est commun, les mortels

Bientôt je serai prêt, je serai l'homme le plus formel.

Une information à mettre au conditionnel

Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,

Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,

Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel,

Mais il semblerait bien que je vous aime.

Une information à mettre au conditionnel.

(Matmatah)

Cargol treu banya, que la salseta és picant!

"Tinc banyes que no fereixen,

menjo tant de verd com puc

i, com una joia viva,

porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes

i peus feixucs o ferrats

que sabrien esclafar-me

damunt la pols o l'herbam.

I quan sento criatures

que a la voreta o de lluny

canten un: <<Cargol, treu banya!>>

mig em moro de poruc.

(Josep Carner)

 

L'altre dia vaig preparar cargols per primera vegada a la vida. Feia temps que ho tenia pendent, i no perque m'agradin especialment. De fet, més aviat poc. Només sóc fan de la salseta picant que a vegades els banyen. Ni tant sols era concient de la feina que porta fer-los si segueixes tot el procés.

Si bé és cert que a la majoria de mercats els venen purgats, si els colliu pel vostre compte els haureu de purgar durant una setmana, aproximadament, perquè, segons he llegit, eliminin qualsevol resta de herbes que poden ser indigestes per una persona. Per això, se'ls ha d'alimentar només amb farina; volem que eliminin residus, però no que perdin pes. He de reconèixer que la primera vegada que vaig llegir-ho, vaig riure i tot.

Una vegada purgats, o si els he comprat amb la feina feta abans de començar a cuinar-los, s'han de rentar bé, desbabar-los, rentant-los amb aigua freda i deixant en remull unes quantes vegades, fins que l'aigua surti clareta.

Durant aquest procés, comprovareu un parell de coses: la primera, la quantitat de vegades que defequen i, la segona, que lents, lents no sembla que ho siguin.

La lentitud del cargol tothom la coneix. La fama la té. I, de fet, bastant merescuda, ja que camina a una velocitat que oscila entre els 2,8 i els 13 mil.límetres per segon, el que suposa que camina mil vegades més lentament que l'home.

Aquest animal es mou gràcies a una sèrie de contraccions musculars ondulatòries que recorren la cara inferior del peu. El peu, que és la seva única part visible, es mou d'una manera molt complexa i continua que el permet avançar. I, per això, d'una manera lenta però segura, pot inclús desafiar la llei de la gravetat.

Però, no és l'home mil vegades més gran? I dic mil per comparar amb les vegades que la velocitat del cargol és menor que la de l'home...comproveu-ho vosaltres mateixos...jo havia d'estar molt atenta de que no s'escapés ningún.

En fi, que fer cargols és entretingut. Però jo vaig deixar-me dur per la recepta, anar tastant, anar afegint, i el resultat va ser excel.lent...una salsa deliciosa que al dia següent va permetre un arròs espectacular.


Per fer aquests cargols es necessiten els següents ingredients: 

• 300 gr de cargols bovers (i per coure'ls: 1 ceba tendre, 4 alls, pebre en gra, llorer, romaní i sal)
• 2 tomàquets madurs  
• 1 ceba tendre
• 1 pastanaga 
• 3 bitxos
• 3 alls + 2 per la picada
• xerès dolç
• cacau pur
• 5 ametlles
• 5 avellanes
• anís estrellat
• pasta seca de tomàquet (marroquí)
• aigua de la cocció dels cargols
• un polsim de comí
• sucre moscovat
• pebre d'espelette
• romaní      
• oli d'oliva verge
• sal i pebre 

Primer de tot, una vegada ben nets i tots fora de la closca, s'ha de començar a coure els cargols. S'ha d'aconseguir que quedin tots ben sortits perquè la carn es cogui bé i després sigui fàcil de treure i per fer-ho se'ls ha d'enganyar. Per fer-ho, s'han de posar en una olla amb força aigua freda, amb la ceba tendra tallada a trossos, el llorer, els alls, el pebre i una bona branca de romaní i posar-los a foc ben suau, al mínim. El procés de cocció no és ràpid -bé, ja he dit que la rapidesa/lentitud és força subjectiva-, ja que ells han de creure que no els estem bullint, sinó s'amaguen.

Quan bulli l'aigua han de coure uns 45min o 1 hora, més o menys. 

I mentre, podem fer el sofregit. Primer s'ha de sofregir la ceba i la pastanaga tallada el més petit que pogueu, els alls picats i els bitxos sencers (per poder apartar-los després). Aquesta vegada si que és important que ho talleu tot ben petit, ja que si fessim trossos massa grans, no podria entrar bé la salsa dins la closca dels cargols. Mentre es sofregeix s'ha d'afegir la branca de romaní.

Quan sigui tot ben enrossit, s'ha d'afegir el xerès, una cullerada de sucre moscovat i el tomàquet tallat a dauets (sense les pepites) i deixar que cogui. S'ha de posar també l'anís estrellat, al gust, el polsim de comí, el pebre d'espelette, la sal i el pebre i deixer que redueixi una mica. Finalment, s'han d'afegir els cargols que hem colat i cobrir amb aigua de la cocció dels cargols i deixar que espessi la salsa mentre es prepara la picada.

Per fer la picada, s'han de posar els alls pelats, les ametlles, les avellanes, una cullaradeta de cacau pur en pols i picar bé. Quan sigui ben picat tot, s'ha d'afegir una miqueta d'aigua de la cocció i dissoldre bé per afegir a la salseta.

Uns minuts més i ja es poden servir.

Prepareu una bona quantitat de pa...la salsa és irresistible. Com aquesta cançó...

Qué bien que en mi pupilas siga entrando luz del sol,
Qué bien que en mi cerebro se
Produzcan intercambios de información,
Qué a tiempo te pusiste en medio
Qué bien que con mis dedos note el frío y tu calor,
Qué bien que por mis nervios corran impulsos
Que me cuentan que estás en mi habitación
Que no te has ido y que te tengo cerca

No sería lo mismo imaginarte
Que poder estudiarte con detalle.
Usaré cada segundo que pase
Para poner a prueba nuestras capacidades corporales
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos

Y qué genial, qué astuto, qué indecente,
Qué maravillosamente oportuno
El soplo de viento que ha unido, atrevido,
Tu olor con el mío.
Y qué manera de perder las formas
Y qué forma de perder las maneras,
Ya nada importa, el mundo ya se acaba,
No quedará nada,
Disfrutemos de la última cena

No sería lo mismo imaginarte
Que poder estudiarte con detalle.
Usaré cada segundo que pase
Para poner a prueba nuestras capacidades corporales
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos

(Izal)