dimecres, 29 de juliol del 2015

Brown bread and whisky ice cream. Impressionant.






"Hay dos formas de ver la vida:
una es creer que no existen milagros,
la otra creer que todo es un milagro."

(Albert Einstein)




És inevitable que davant de certes circumstancies, generalment, adverses, miri endarrere i compari com afrontava certes coses anys abans i com sóc ara.

Recordo com si fos ahir un parell de ruptures, però no va ser ahir, ni jo sóc la de llavors.

Recordo com si fos ahir, com en Kang m'oferia generosament gelat amb l'esperança de que aquell disgust, que llavors pensava que no superaria mai, parés. 

I és que qui no ha sentit que el gelats i la xocolata, o els dolços en general, ens ajuden a sentir-nos millor?

Doncs sembla ser que no és així. Una recent investigació duta a terme a la Universitat de Minnesota (EEUU) afirma que aquest "antídot" casolà que la majoria fem servir per afrontar certs entrebancs emocionals no funciona en absolut i que, en cap cas, millora el nostre estat d'ànim.

Per fer l'estudi, els experts van induir a un total de 100 estudiants un mal estat d'ànim fent-los veure vídeos de pel·lícules altament dramàtiques i molt tristes, de manera continuada. Després, oferien a la meitat dels participants el seu menjar preferit o aquells aliments considerats "de confort" i, a l'altre meitat, aliments que res tenien a veure amb els que es consideren reconfortants. Després els preguntaven com es sentien i tots responien igual, independentment del què haguessin menjat.

No contents amb això, van realitzar un altre experiment. Aquesta vegada, després de la llarga i lacrimògena sessió de cine a una meitat els van deixar menjar tot el que van voler i a l'altre res. I altre vegada, els dos grups es sentien millor.

A les conclusions de l'estudi, publicat a la revista Health Psychology, Mann explica que d'aquesta manera s'elimina la justificació de que menjar aliments de confort millorin les coses. Tal com afirmava David Levitsky, coautor de l'estudi: "la idea de que puguem sentir-nos millor només consumint certs aliments és molt atractiva, però, en realitat, sentir-se millor no té res a veure amb el menjar en si, i és un efecte psicològic molt dèbil.



No sé si això serà o no així, però aquest gelat em va fer sentir millor, sobretot perquè me'l vaig menjar rodejada de gent fantàstica: els meus amics.



Per fer aquest meravellós gelat, es necessiten els següents ingredients:


Per les molles de pa integral caramel·litzat:


  • 250 gr de pa integral de bona qualitat 
  • 45 gr de mantega salada o sense sal
  • 100 gr de sucre 
  • 3/4 culleradeta de canyella
  • 1/4 culleradeta de sal


Per la crema de gelat:

  • 250 ml de llet sencera
  • 375 ml de crema de llet
  • 100 gr de sucre
  • 65 gr de sucre morè o moscovat
  • 1 pessic de sal
  • 5 rovells d'ou
  • 225 gr de crema agria
  • 1/2 culleradeta de pasta de vainilla
  • 1-2 cullerades de whisky


Per fer les molles de pa caramel·litzat, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC.

Llavors, s'ha de desfer en molles de pa petites, de la mida aproximada de granets de blat de moro. 




Si el pa és casolà, millor, jo l'he fet amb llevat de cervesa per que la malta estigui en el whisky i en el pa.




A part, en un cassó, s'ha d'escalfar la mantega fins que es desfaci i deixar que cogui fins que comenci a daurar-se. En aquest punt, s'ha de retirar del foc i afegir els trossets de pa, 100 gr de sucre, la canyella i la sal.




Aquest pa s'ha d'estendre al damunt d'una safata de forn i deixar que cogui durant uns 20-30 minuts, remenant de tant en tant perquè quedin tots els trossos torradets, de color marró fosc i ben caramel·litzat.




El pa s'ha de deixar refredar completament i guardar en un recipient hermètic fins que el feu servir (això si el feu uns dies abans).




Per fer la crema de gelat s'ha d'escalfar la llet, 125ml de la crema de llet, el sucre i la sal en un cassó.

En un bol a part, s'ha de barrejar la nata restant (250 ml) i la crema agria i batre bé, si cal amb el batedor, perquè no quedi cap grumoll.

En un altre, s'ha de batre bé els rovells d'ou i mica en mica, afegir la barreja calenta de llet, i tornar al cassó, on s'ha de deixar coure a foc lent, sense deixar de remenar, fins que la crema espessi el suficient com perquè quedi la cullera coberta.

Llavors a la nata s'ha d'afegir la pasta de vainilla i el whisky, remenar bé i la crema.

S'ha de deixar a la nevera fins que la crema sigui ben freda, a poder ser, tota la nit.

I una vegada fred ja es pot posar a la màquina de gelats, juntament amb la meitat del pa i seguir les instruccions de cada màquina fins que sigui gelat.




Ho posem a un recipient, amb la resta de pa pel damunt i cap al congelador fins al moment de servir. Tot i que si us el mengeu recent fet, és més suau que el vellut. Mmm...






I per acabar, un clàssic que a mi, em porta molts records...


Bizarre Love Triangle

Every time I think of you
I feel shot right through with a bolt of blue
It's no problem of mine but it's a problem I find
Living a life that I can't leave behind
There's no sense in telling me
The wisdom of a fool won't set you free
But that's the way that it goes
And it's what nobody knows
While every day my confusion grows

Every time I see you falling
I get down on my knees and pray
I'm waiting for that final moment
You'll say the words that I can't say

I feel fine and I feel good
I'm feeling like I never should
Whenever I get this way, I just don't know what to say
Why can't we be ourselves like we were yesterday
I'm not sure what this could mean
I don't think you're what you seem
I do admit to myself
That if I hurt someone else
Then I'll never see just what we're meant to be

Every time I see you falling
I get down on my knees and pray
I'm waiting for that final moment
You'll say the words that I can't say

(New Order)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 26 de juliol del 2015

Musclos farcits. Els devoraràs com un tigre (la closca i tot).






"La mente que se abre a una nueva idea,
jamás volverá a su tamaño original."

(Albert Einstein)




Últim dia del mes. Últim robatori abans de l'estiu. L'objectiu? La lladregota guanyadora d'aquesta temporada.

Es diu Elvira i és una de les lladres més actives d'aquest repte.

Arquitecta tècnica de professió, ara es dedica plenament a la cuina, la seva gran passió. Igual que jo, té una espècie de fixació a recopilar receptes de cuina, ja sigui acumulant retalls de revistes, llibres de cuina o anotacions per tot arreu que, després, intenta transmetre a través del seu extens blog de cuina: Así se come en Granada.

El seu pare li deia: "Tu no comes para vivir, vives para comer."

I crec que, a part de la recepta que m'enduc de la seva cuina, em quedo amb aquesta frase.



Fins fa poc, no podria dir que m'encantessin els musclos. Ara si. Definitivament, m'agraden tant com per demanar-me de primer plat, una gran olla de musclos al vapor. Això si, només si són de roca i no massa grans. 

Però sempre, sempre, he adorat els musclos tigre.

Així que quan vaig veure aquesta recepta, no vaig dubtar-ho. Una tapa perfecte per un sopar d'estiu.

L'Elvira els anomena "Periquitos" i jo avui, faré una versió lliure i tota comestible de la seva recepta. 

Els devorareu sencers.

Els musclos, a més a més, són una gran font de vitamines i nutrients, són sans i assequibles per qualsevol butxaca. Així que no hi ha excusa possible.




Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Pel farcit:

  • 2 kg de musclos
  • 900 gr de llet sencera
  • 100 gr de nata 
  • 50 gr de tomàquet fregit
  • 160 gr de mantega 
  • 100 gr de ceba tendra picada
  • 50 gr de pebrot verd
  • 50 gr de pebrot vermell
  • Tabasco
  • 300 gr de musclos picats
  • 175 gr de fumet
  • 15 gr de vi de Xerès
  • 175 gr de farina
  • 100 gr d'aigua de coure els musclos
  • 1 ou dur
  • sal i pebre

Per l'arrebossat:

  • 1 ou
  • farina
  • farina de galeta

Per la closca comestible:

  • aigua molt freda
  • farina de tempura
  • tinta de calamar


En primer lloc s'han de netejar bé els musclos; les closques han d'estar ben netes, ja que ens serviran de motlle.




Una vegada nets, s'han d'obrir els musclos al vapor, en una cassola amb un rajolí d'aigua i quan siguin oberts, s'ha de retirar la carn i picar-la finament. El caldo, s'ha de colar, reduir-lo a 100 gr i reservar.

En una paella s'ha de fondre la mantega i afegir la ceba ben picada, que s'ha de coure a foc suau fins que sigui ben transparent i llavors, s'han d'afegir els pebrots a dauets, i quan tot sigui daurat, s'ha d'afegir el tomàquet fregit i el xerès. Quan hagi reduït una mica, s'ha d'afegir la farina que s'ha de coure fins que comenci a ser d'un color marró.

I arribats a aquest punt, s'ha d'afegir l'aigua dels musclos reduïda, el fumet de peix, la llet i la nata i coure sense deixar de remenar, com si féssiu croquetes.

Finalment, s'ha d'afegir els musclos i l'ou dur, ambdós picats, i rectificar de sal, pebre i tabasco. És important que no afegiu més sal fins aquest moment, ja que l'aigua dels musclos i el fumet, ja n'aporten suficient.




Quan tingui la textura que ens agrada, s'ha de retirar el foc.

Mentre es refreda una mica, s'ha de cobrir cada closca de musclo amb un tros de paper film i després farcir-los bé, fins que quedin una mica bombats, com si fos un musclo sense obrir.

I cap a la nevera, un mínim de 3 hores.

Per acabar de fer-los, passada l'estona de repòs a la nevera, s'han de treure de les closques estirant el paper film. Han de quedar amb forma de musclo.




Llavors, s'han de passar primer per farina, després per ou batut i, finalment, per pa ratllat.




I aquí bé la part més curiosa i original.

Abans de fregir-los, s'ha de preparar una tempura amb aigua ben freda, tinta de calamar i farina fins a obtenir una pasta semilíquida.




Quan l'oli sigui ben calent, s'ha de cobrir amb la tempura negra la part inferior dels "musclos" de pasta i deixar fregir com si fossin croquetes.

I llestos. Uns musclos tigre totalment comestibles.




Bona idea, no?



I acabo amb la banda sonora d'una sèrie que inicialment vaig rebutjar, com els musclos, i que ara veig sovint.


Blank piece of paper

I've been staring
At this blank piece of paper for an hour
Trying to write this love song about you
But all the pretty words
That come to mind don't rhyme
Plus they make me sound like a fool

And you are on the plane flying in
While I'm struggling with this song
Trying not to say what I want to say
Which is I love you
I'll say you make my day
And I'll say I can't wait to get in bed with you

Every situation's different from the one before
Now it's me who's waiting by the door
You are in a cab driving back home
Oh, I rearranged the furniture around again
I thought I'd mention that too

I'll say you make my day
And I'll say I can't wait to be with you again
And I'll say you make me shake
And I'll say I can't wait to get in bed with you

(Luthea Salom)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 19 de juliol del 2015

Trena semi-integral amb nous, dàtils i mel. Perquè un dolç no amarga.






"Se dará tiempo al tiempo,
que suele dar dulce salida
a muchas amargas dificultades."

(Miguel de Cervantes)




Moltes vegades us he parlat de l'Ibán Yarza, la meva clau d'entrada al fabulós món del pa. I des que vaig entrar a aquest món, m'he tornat molt exigent amb el pa, i amb la brioxeria.

Hi ha llibres que una vegada els agafo, no els deixo anar fins que gairebé completo totes les receptes. Això em passa sobretot amb els de pa. Primer em va passar amb el llibre del Daniel Jordà i, quan va sortir "Pan casero", amb el de l'Ibán. I una d'aquestes receptes que més ganes tenia de fer i que havia tastat en un dels molts tallers que he fet amb ell, és aquesta deliciosa trena semi-integral amb nous, mel i dàtils. Una delícia, contundent, però gens empalagosa i molt sana.

No hi ha res més especial, per mi, que les olors a la cuina. Sobretot quan elabores brioxeria o pa. La olor a massa, la olor de la fermentació, del llevat, del pa dins del forn...



Per fer aquesta deliciosa trena es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:
  • 225 gr de farina de força
  • 50 gr de farina integral
  • 80 gr de llet
  • 55 gr d'ou (1 unitat)
  • 15 gr de mel
  • 10 gr de sucre
  • 25 gr de mantega
  • 15 gr de nous picades
  • 12 gr de llevat de forner
  • 3 gr de sal

Pel facit:

  • 150 gr de nous
  • 40 gr de dàtils
  • 40 gr de mantega
  • 30 gr de mel

Per la glassa:

  • 50 gr d'aigua
  • 100 gr de sucre
  • 1 culleradeta de suc de llimona



En primer lloc s'han de picar les nous el més finament possible i barrejar tots els ingredients de la massa, menys la mantega i treballar-la bé. És una massa bastant enganxosa. Per això, s'ha de deixar reposar uns deu minuts abans de treballar-la bé. Passat aquest temps és més malejable i s'ha d'amassar, plegant sobre si mateixa i fent-la rodar sobre la taula, durant uns vuit minuts o fins aconseguir una massa llisa, homogènia i brillant. Llavors s'ha d'afegir la mantega i tornar a pastar fins que s'integri bé i torni a estar llisa i brillant.




S'ha de deixar fermentar durant una hora.




Mentre reposa, s'ha de fer el farcit barrejant les nous picades a trossos irregulars, els dàtils a trossets ben petits, la mel i la mantega en consistència pomada.




Una vegada la massa ha fermentat, s'ha d'estirar formant un rectangle, amb l'ajuda d'un corró, que sigui el doble de llar que d'ample, d'uns 60x30cm. Una vegada fet el rectangle, s'ha de repartir uniformement el farcit pel damunt i enrotllar la massa, verticalment, com si es tractés d'un braç de gitano. I quan tingueu el cilindre de massa, s'ha de tallar, també en sentit vertical, pel mig, amb l'ajuda d'un ganivet que talli bé. Al fer-ho es veuran les capes de farcit. I llavors, s'ha de trenar les dues meitats i segellar bé cada extrem apretant bé amb els dits fins que les puntes de la massa estiguin perfectament unides.




Aquesta trena ha de fermentar entre una hora i mitja i tres hores, depenent de la temperatura de l'habitació. Ha de créixer molt i esponjar-se.




S'ha de coure al forn prescalfat a 210ºC, durant, aproximadament, 30 minuts.

Si teniu ventilador al forn, no el poseu, ja que es pot daurar massa i si veieu que sense aire també es daura massa, podeu tapar-la amb una mica de paper d'alumini.

Mentre cou la trena, s'ha de preparar la glassa dissolvent el sucre amb l'aigua i escalfant fins que bulli. Ha de bullir un parell de minuts perquè l'almívar espessi una mica, i afegir el suc de llimona. La glassa s'ha de posar calenta i només treure la trena del forn. S'ha de posar de manera generosa.




D'un dia per l'altre està espectacular.



I per acabar una de les cançons d'una de les pelis nyones que més m'agrada mirar: Because I Said So.


World spins madly on

Woke up and wished that I was dead
With an aching in my head
I lay motionless in bed
I thought of you and where you'd gone
and let the world spin madly on

Everything that I said I'd do
Like make the world brand new
And take the time for you
I just got lost and slept right through the dawn
And the world spins madly on

I let the day go by
I always say goodbye
I watch the stars from my window still
The whole world is moving and I'm standing still

Woke up and wished that I was dead
With an aching in my head
I lay motionless in bed
I thought of you and where you'd gone
and let the world spin madly on

I thought of you and where you'd gone
And the world spins madly on

(The Weepies)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 1 de juliol del 2015

Necessito alguna cosa ben fresca! Sopeta freda d'ametlla, alfàbrega, julivert i all amb makis vegetals d'anxoves de l'Escala.






"Gaudim de la calor perquè hem sentit el fred.
Valorem la llum, perquè coneixem la foscor.
I entenem la felicitat perquè hem conegut la tristesa."

(David L. Weatherford)





Fa dies que ha arribat la calor. De manera evident. Sufocant. Enganxosa. A mi, que voleu que us digui, no m'agrada l'estiu. Al menys fins que no puc estar estirada a la platja, mig endormiscada, mentre llegeixo i em remullo a estones equivalents.

Ara, caminar per Barcelona és lent i les distàncies sembla que s'allarguin, no es pot dormir per la nit -si no tens aire acondicionat- i cada deu minuts he de beure aigua per hidratar-me. I jo, creieu-me, no bec tant com hauria durant l'any.

Avui he llegit un article a El País, molt interessant.

Sembla ser que Hipòcrates ja va descriure que el vent podia afectar a les persones i va atrevir-se a afirmar que existia la possibilitat que les epidèmies tinguessin relació amb les condicions meteorològiques.

La capacitat de l'organisme per mantenir la seva temperatura és possible gràcies a un sistema regit per l'hipotalam, que actua equilibrant els mecanismes de producció i de pèrdua de calor a través de l'augment de la freqüència cardíaca, la dilatació dels vasos per incrementar el flux sanguini de la pell i generar pèrdua de calor a l'exterior per irradiació, l'augment de la freqüència respiratòria i la sudoració. 

I aquest esforç per adaptar-se a la nova temperatura, és major durant la primera gran calorada, com ara, ja que el cos, encara no s'ha acostumat.

I la calor, incrementa la irritabilitat i incita a una conducta més agressiva, segons un article publicat a la revista Psychiatric Services, per l'equip d'Antoni Bulbena, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona.

També es va realitzar un estudi al Centre de Salud La Unión de Murcia, que va analitzar les dades dels informes d'urgències d'un hospital psiquiàtric durant 9 anys, comparant-los amb els partes meterològics. El resultat? Els dies amb brisa i vent de l'est, augmentaven les urgències psiquiàtriques, igual que els dies de pluja, els deliris augmentaven amb una humitat superior al 60% i els trastorns obsessius compulsius amb temperatures superiors als 30ºC.

I sense estudis pel mig, que voleu que us digui. Si dorms malament perquè fa calor, el dia següent és més dur, sobretot si t'has d'arrossegar per carrer en busca de trossets d'ombra.

Opcions...seguir esperant les vacances i una bona alimentació, fresca i plena de vitamines. Per això aquesta recepta de la Carme Ruscalleda em va semblar ideal. A veure que us sembla.



Per fer aquesta recepta, per a sis persones, es necessiten els següents ingredients:


Per la sopeta:
  • 20 gr d'oli d'oliva verge extra
  • 2 gr d'all laminat
  • 10 gr de julivert picat
  • 20 gr d'alfàbrega picada
  • 40 gr d'espinacs escaldats
  • 400 gr de llet calenta
  • 1 litre d'aigua calenta
  • 100 gr de farina d'ametlla
  • 25 gr de vermut blanc sec
  • sal i pebre blanc

Pels makis:
  • 18 tires fines de cogombre
  • 2 pastanagues picades a daus minis
  • 2 cogombres pelats i picats a daus minis
  • fulles de coriandre i ciboulet per decorar
  • 6 filets d'anxoves de l'Escala

Per a la vinagreta:
  • 100 gr d'oli d'oliva verge extra
  • 20 gr de vinagre de cava
  • sal i pebre blanc
  • 10 gr de mostassa en gra


En primer lloc, s'ha de preparar la sopeta. Per això, en una olla amb oli d'oliva, s'ha de sofregir l'all laminat, el julivert i l'alfàbrega que han de quedar ben cuits, sense daurar-se.

Llavors, s'ha de barrejar el sofregit amb l'oli, la llet, els espinacs, el vermut i l'ametlla en pols i triturar-ho tot fins que sigui ben, ben fi.

A la mateixa olla, s'ha de barrejar el que hem triturat amb l'aigua calenta, la sal i el pebre i dur a ebullició. Quan bulli, s'ha de deixar només 30 segons, tornar a triturar altre vegada i reservar-ho a la nevera.

Per fer els makis vegetals, primer s'ha de tallar la pastanaga i el cogombre a daus ben petits.




Després, s'han d'enrotllar les tires fines de cogombre, que s'han de fer amb la mandolina, com si fossin makis i emplenar-los amb la pastanaga i el cogombre a daus i reservem a la nevera.




Per muntar els plats, s'ha de col·locar la sopa en plats sopers, posar els makis al damunt i amanir-los amb la vinagreta que s'ha de fer emulsionant tots els ingredients, posant un tros de filet d'anxova i una fulla de coriandre i ciboulet.

Un plat deliciós, d'estiu, refrescant i sorprenent. A què espereu per tastar-lo?



I per seguir aprofitant l'estiu, bona música i unes copes de vi a qualsevol terrasseta on corri l'aire.


Estiu

Cau la calor a la safor bombeja el ritme
No estem fent merda facilona, ací fem himnes
Se'n va el dolor amb l'olor a mar, les primaveres
demanen vida, l'estiu arriba...

El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius,
estic fent temes i esperant per si somrius,
érem feliços amb mentides de mil colors,
tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por...

I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,
que si ella sona jo tremole, lo màxim
venen trompetes, no és Gillespie,
etern als samples, és Ainsley: "Brother, ho volen simple".

Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione
volen que calle i que puge al tren
i aquella gent que em demana frases? que em diu que torne?
No s'imaginen lo mal que em senc.

Pero hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'auto-compassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable a tu.
Passa la vida! 
Res del que passa és comparable a tu
la nostre eixida, homes i dones d'actes impurs
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable a tu.
Passa la vida!

I un altre any perdut en esta confusió vital,
lluitant contra els dimonis que van per dins cridant,
buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó,
buscant que perga les forces, passa la vida i jo...
veig als majors, i pense en tot el que es mereixen,
i baixa la esperança i puja el pa
i amb esta perspectiva qui vol créixer, eh?
Dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va.
Que no serà per ganes de ficar les bombes,
que serà per la por a perdre el que tenim
qui no censura el fons, critica per les formes
i uns passen del tema, i uns filen massa prim.
Volen que venga el discurs que ven, la porten clara:
jo el que vull vendre és la victòria cara.
Que vull mirar als ulls si un dia arriba l'hora...
Que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora.

Pero hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'auto-compassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable a tu.
Passa la vida! 
Res del que passa és comparable a tu
la nostre eixida, homes i dones d'actes impurs
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable a tu.
Passa la vida!

(Zoo)







  TEXTO O DESCRIPCION