diumenge, 25 de setembre del 2016

Moussaka de tonyina. I comencem nova temporada dels "Asaltablogs".





"La rosa tiene espinas,
pero ¿tiene pétalos el atún?"

(Roberto Fontanarrosa 
-humorista i escriptor argentí-)



I després d'unes merescudes vacances, tot torna a lloc. Mica en mica, tornem a habituar-nos al dia a dia i això, per a mi, inclou el repte que ens ocupa, ja des de fa temps, l'últim diumenge de mes. L'assalta blogs.

Aquesta vegada, l'afortunada és la Mabel, del blog "Mabel Kitchen". Com ella mateixa es descriu, la Mabel és una foodie que es menja la vida a mossegades, i que combina la cuina mediterrània amb totes aquelles bogeries que li passen pel cap, intentant fer una cuina equilibrada i provant tota classe d'ingredients de temporada.

De la seva cuina em podria haver endut mil receptes, però per falta de temps -si, tornar a la rutina no és tant fàcil-, he escollit una recepta adequada a la meva despensa i a la meva apretada agenda.

La versió d'un plat d'origen balcànic que es caracteritza per les capes de albergínies i carn sofregida -normalment xai-, amb tomàquet, així com per la salsa de formatge feta i ou (que no de beixamel).

Potser la versió més coneguda, però, és la grega, però realment hi ha moltes versions. Vui us deixo amb la de la Mabel, que està per llepar-se'n els dits.



Per fer aquesta recepta, per a quatre persones, es necessiten els següents ingredients:


  • 2 albergínies grans
  • 3 llaunes de tonyina grans
  • 300 cl de tomàquet triturat
  • 400 cl de crema de llet
  • 2 cebes
  • 3 alls
  • orenga
  • pebre negre
  • formatge ratllat 
  • oli i sal
  • sucre morè


En primer lloc, s'han de tallas les albergínies en rodanxes d'1cm, aproximadament, salar-les i deixar-les dins d'un escorredor fins que deixin anar tota la seva aigua; així, a més, perdran el punt picant que tenen.

Una vegada hagin reposat, s'han d'assecar bé amb l'ajuda d'un paper de cuina i anar fregint amb abundant oli. A mida que vagin estan fregides, s'han d'anar col·locant al damunt d'un paper assecant per retirar l'excés d'oli.

A part, s'ha de sofregir bé la ceba picada i els alls fins que sigui melosa i daurada i, quan ho estigui, s'ha d'afegir el tomàquet, la sal i les espècies, el sucre i deixar que redueixi per, finalment, afegir la tonyina.

En una safata apte pel forn, s'ha d'anar posant les albergínies fins que cobreixin tot el fons del motlle i al damunt el sofregit.

En un bol, s'ha de batre bé la nata amb pebre negre i sal i després cobrir el sofregit amb aquesta barreja. Una mica de parmesà pel damunt i al forn a 180ºC durant 30-40 minuts.

Es pot fer servir beixamel enlloc de crema de llet si voleu que la cobertura del sofregit sigui més consistent.

Una recomanació. Deixeu reposar la moussaka durant 15 minuts abans de servir.



I per acabar, una cançó suau com la remor del mar. "Je vole", de la banda sonora de la pel·lícula La famille Bélier.

Je vole

Mes chers parents, je pars
Je vous aime mais je pars
Vous n'aurez plus d'enfant
Ce soir
Je n'm'enfuis pas, je vole
Comprenez bien, je vole
Sans fumée, sans alcool
Je vole, je vole

Elle m'observait hier
Soucieuse troublée, ma mère
Comme si elle sentait, en fait elle se doutait
Entendait

J'ai dit que j'étais bien, tout à fait l'air serien
Elle a fait comme de rien, et mon père dèmuni
A souri.
Ne pas se retourner, s'éloigner un peu plus
Il y a la gare, un autre gare et enfim, l'atlantique
Mes chers parents, je pars
Je vous aime mais je pars
Vous n'aurez plus d'enfant
Ce soir

Je n'm'enfuis pas, je vole
Comprenez bien, je vole
Sans fumée, sans alcool
Je vole, je vole
J'me demande sur ma route
Si mes parents se doutent
Que mes larmes ont coulé
Mes promesses et l'envie
D'avancer

Seulement croire en ma vie
Tout ce qui m'est promis
Pourquoi, où et comment
Dans ce train que s'éloigne
Chaque instant

C'est bizarre, cette cage
Qui me bloque la poitrine
Je ne peux plus respirer
Ça m'empêche de chanter
Mes chers parents, je pars
Je vous aime mais je pars
Vous n'aurez plus d'enfant
Ce soir

Je n'm'enfuis pas, je vole
Comprenez bien, je vole
Sans fumée, sans alcool
Je vole, je vole

La la la la la la
La la la la
La la
Je vole

(Louane)







  TEXTO O DESCRIPCION



divendres, 16 de setembre del 2016

ต้มยำกุ้งน้ำข้น [Tom Yam Kung amb llet de coco]. Una de les meves debilitats.





"Sanuk, Sabai, Saduak"

[Sé feliz, permanece sereno 
y conténtate con eso que la vida te ha dado]

(Dita popular tailandesa) 



Si seguiu el meu blog, sabreu que m'encanta el menjar oriental, i el que porto avui és un dels meus preferits de la cuina tailandesa: el Tom Yam Kung o Tom Yum Goong (ต้มยำกุ้ง), que ve a ser una sopa amb llagostins una mica picant i força aromatitzada, amb punts cítrics excel·lents, que si porta llet de coco, com la meva es diu Tom Yam Kung Nam Kon (ต้มยำกุ้งน้ำข้น). Una verdadera delícia.

I és que ingredients com el lemongrass, el galangal o les fulles de llima kaffir, juntament amb el coriandre i la llima fan que una sola cullerada d'aquesta sopa sigui una explosió de sabors (si algú veia els dibuixos del Petit Xef sabrà amb quin to aquestes paraules ressonen dins del meu cap).

I no patiu que el grau de picant es variable, i el podeu ajustar segons us agradi més o menys, només una petita advertència i és que si no trobeu el galangal, que es pot trobar sense gaire problemes a les botigues orientals o bé deshidratat o fresc, no intenteu substituir-lo pel gingebre, ja que tot i que s'hi assembla molt, de sabor no té res a veure, així que millor no posar-ne i llestos.

Ah! la recepta l'he tret de la fantàstica web "El delicioso sabor de Asia. Kwan Homsai".



Per fer aquesta recepta, per a dues persones, es necessiten els següents ingredients:


  • 400 ml de caldo de pollastre
  • 200 ml de llet de coco
  • 150 gr de llagostins o gambes pelades
  • 120 gr de bolets
  • suc d'una llima
  • 1 cullerada de pasta de chili
  • 1-2 cullerades de salsa de peix
  • 1/2 cullerada de sucre
  • 3 alls
  • 3 chilis
  • 1 tall de lemongrass
  • 4 làmines de galangal
  • 3 o 4 fulles de llima kaffir
  • coriandre


En primer lloc s'ha de preparar les verdures i, per això, s'ha d'aixafar els alls amb l'ajuda d'un ganivet i els chilis -com més s'aixafin, més picarà-, després s'ha de trencar una mica la branca de lemongrass perquè desprengui bé el seu aroma i tallar-lo en trossos d'uns dos centímetres, unes quatre làmines de galangal, el coriandre picat i els bolets a trossos.

En una olla, s'ha de posar el brou de pollastre i dur a ebullició.

Mentre, en un bol s'ha de preparar una barreja que afegirem a la sopa amb 50 ml de llet de coco, una cullerada de pasta de chili amb el seu oli, el suc d'una llima, 1 cullerada de salsa de peix i a barrejar bé. Reservem.

Quan el brou bulli, s'ha d'afegir 150 ml de llet de coco i després el lemongrass, el galangal, els alls, els chilis i les fulles de llima sense el nervi central.

Quan torni a bullir de nou, s'ha d'afegir els bolets, remenar una mica i deixar cuinar un parell de minuts, llavors ja es poden afegir les gambes, una mica de sucre i deixar fins que aquests siguin cuits. I ja es pot retirar del foc.

Finalment, s'ha d'afegir la barreja de chili, llima, salsa de peix i llet de coco, que és la que farà que la sopa tingui el seu color característic i el seu deliciós sabor i just abans de servir, una mica de coriandre picat.

Bon profit.



I avui, per acompanyar aquesta deliciosa i aromàtica sopa, una cançó de Mishima.


Tot torna a començar

Quan d'un cel blau del nord somriguin
núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s'inflin com veles,
i el sol t'escupi raigs al front.

Quan els pit-rojos i les caderneres,
els gaigs, les garces i els mussols
refilin a l'uníson una melodia
que tens al cor, potser comencis a sospitar.

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fe)

Quan recuperis tots els fragments
d'aquest naufragi que és la memòria,
d'aquests parracs ja no en direm corbates,
d'aquesta espelma ja no en direm llum.

Quan de la fosca nit salvatge
l'udol dels llops, convocant la lluna,
recorri en calfreds els petits cossos
dels vostres fills, és que tot torna a començar.

O potser tu mai has tingut un amic imaginari.
O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.
O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.

(Mishima)






TEXTO O DESCRIPCION