dilluns, 31 d’agost del 2015

Green Day. Gaspatxo d'alfàbrega i menta.





"Verde que te quiero verde.
Verde viento.
Verdes ramas.
El barco sobre la mar
y el caballo en la montaña."

(Federico García Lorca)



Encara que no ho sembli, aquest és potser un dels gaspatxos que més s'apropen al seu origen que, tot i que és incert, segurament rau en el salmorium, una crema que feien els romans, que s'obtenia al aixafar sal amb pa, alls, oi i algun fruit sec o herba; a vegades alleugerada amb vinagre i aigua.

A l'època dels Reis Catòlics aquesta crema era de gran importància pels camperols andalusos i extremenys, que utilitzaven aquesta beguda tant energètica i hidratant per compensar el dur treball al camp, sota altes temperatures. El Diccionari d'Autoritats de 1734 el definia com "un género de sopa o menestra que se hace con pan hecho pedacitos, azéite, vinagre, ajos y otros ingredientes". Aquests "otros ingredientes" són els que s'improvisaven en funció del que es tenia a la despensa o del que el camp proporcionava en aquell moment concret i el que fa que hi hagin tants i tants tipus diferents.

De fet no va ser fins el segle XIX que el gaspatxo va adquirir el color vermell per la presencia del tomàquet, provinent del Nou Món. I la textura també ha anat canviant fins a ser un deliciosa sopa lleugera que hi ha qui prefereix beure que menjar amb cullera. Hi ha partidaris fervents de cada opció.



Aquesta fresca versió la vaig descobrir gràcies al El Comidista i la veritat és que m'ha encantat. La combinació és fresca, deliciosa i molt sana.

L'alfàbrega, procedent de la India -tot i que ara ja s'ha es troba estesa per tota Europa -és important sobretot a Itàlia- té gairebé 40 varietats diferents; les seves fulles són de color verd brillant i tenen un intens i dolç aroma que resulta embriagador.

La menta, procedent de Grècia és fresca i purificadora i com l'alfàbrega té un intens aroma molt especial.

I les dues juntes, i en grans quantitats, fa que aquesta sopa fresca sigui màgica, gustativament parlant.



Per fer aquesta deliciosa i refrescant sopa freda es necessiten els següents ingredients:

  • 50 gr de menta
  • 50 gr d'alfàbrega
  • 100 gr de molla de pa
  • 1 carabassó no massa gran
  • 200 ml d'oli d'oliva verge
  • vinagre de xerès
  • 3 ous
  • 2 alls
  • sal


Primer, s'ha de netejar les verdures i les herbes; el carabassó s'ha de tallar a trossets petits.




En primer lloc s'han d'escaldar les fulles i el carabassó. Per això, s'ha de posar un cassó amb aigua al foc i quan bulli escaldar les herbes un minut i passar-les immediatament en un bol amb aigua i gel.





En la mateixa aigua on s'han escaldat les verdures, s'ha d'escaldar el carabassó tallat a trossos petits, durant uns 3 minuts perquè s'estovi una mica. I igual que amb les herbes, passat el temps d'escaldat s'ha de passar a un bol amb aigua i gel per parar la cocció.

Aprofitant de nou l'aigua dels escaldats, s'han de coure els ous; s'han de coure 10 minuts a comptar des que l'aigua torna a bullir. Refredar, pelar i reservar.

A part, s'ha d'empapar el pa amb el vinagre que va a gustos, però en principi són unes 3 cullerades soperes aproximadament.

I ja es pot barrejar tot i triturar les herbes, el carabassó, els ous, la meitat de l'oli, mig litre d'aigua ben freda, els alls i la sal.

I cap a la nevera unes hores, mínim tres.

Abans de servir s'ha de colar, afegir la resta de l'oli i tornar a triturar perquè emulsioni i quedi més cremós. Si voleu que quedi més líquid, podeu afegir una mica més d'aigua i corregir de sal i vinagre.




Un consell: feu-lo el dia abans, encara està més bo a l'endemà.



I per un gaspatxo verd, Green Day i una de les balades més maques que han fet.


Good Riddance (Time of your life)

Another turning point
A fork stuck in the road
Time grabs you by the wrist
Directs you where to go

So make the best of this test
And don't ask why
It's not a question
But a lesson learned in time

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

So take the photographs
And still frames in your mind
Hang it on a shelf
In good health and good time

Tattoos of memories
And dead skin on trial
For what it's worth
It was worth all the while

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

(Green Day)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 26 d’agost del 2015

Moro d'amor. Gelat de te chai, gingebre i llet de coco.

 




"I say let the world go to hell,
but I should always have my tea."

(Fyodor Dostoyevsky)



No m'agrada l'Starbucks. Així començo el post d'avui. Però he de reconèixer que va ser allà on per primera vegada vaig provar el Chai Tea Latte (amb llet de soja).

Després d'això, vaig conèixer els tes de la marca Yogi Tea, que no he deixat de prendre des de llavors. M'encanten. I segueixo obrint amb la mateixa emoció que el primer dia, cada un dels sobres, amb una frase diferent, cada vegada. 



El te chai tradicional prové de l'India i els seus ingredients inclouen espècies que es fan servir, fa milers d'anys, amb finalitats curatives per mantenir una bona salut amb prevenció i disciplina; com a forma de vida es podria dir.

Per la seva barreja d'ingredients i les seves propietats, se'l va arribar a conèixer com a yogui tea.

Com en la majoria de coses, hi ha moltes receptes de te chai, però la majoria inclouen clau, cardamom, canyella i gingebre, així com te negre.

El clau conté fitonutrients, grans quantitats de manganès, fibra, àcids greixosos omega3, vitamina C, vitamina K, calci, potassi, magnesi, àcid fòlic, fósfor i ferro i entre els seus beneficis es diu que és un excel·lent analgèsic natural (va molt bé pel mal de cap), antiinflamatori, afavoreix la digestió, la salut cardiovascular, és antioxidant i enforteix el sistema respiratori.

El cardamom conté proteïnes, aigua, olis essencials, midó, àcids greixosos i molta fibra. I contrarresta els efectes de la intolerància al gluten, és útil pels problemes urinaris, regula el metabolisme, es recomana als que pateixen artritis o diabètics, és expectorant, antisèptic, anticancerígen, afavoreix la salut del sistema digestiu, de les vies respiratòries i, per si fos poc, és afrodisíac.

La canyella regula els nivells de sucre i de colesterol, té efectes antibiòtics, alleuja molèsties digestives i infeccions a la boca, elimina les molèsties dels refredats, és rica en vitamina A, magnesi, vitamines B, zinc o flavonoides i també és afrodisíaca.

Els ingredients anteriors no estan gens malament, però el gingebre, literalment, és una joia rica en aminoàcids i minerals (alumini, bor, crom, cobalt, manganès, fòsfor, silici i zinc). A més aporta beneficis per l'aparell digestiu -és antivomitiu, evita marejos i evita diarrea-, ajuda a prevenir malalties del cor, circulatòries, va bé per ferides per congelació, per l'aparell respiratori, per la fatiga crònica, té propietats antiinflamatòries i analgèsiques i de nou, és afrodisíac. 

I finalment, com he avançat, és comú que porti te negre, tot i que en pot dur de blanc, que aporta beneficis antioxidants, astringents, diürètics, reconfortants i estimulants.

Una combinació doncs, que juntament amb la resta, a part d'estimulant, es considerava ideal per evitar dolors musculars després de practicar ioga.



Es pot fer o amb el te chai clàssic o amb el Choco te que, a més a més, porta clova de cacau que fa que la barreja sigui celestial. A més a més, la combinació amb la llet de coco i l'accentuació del gingebre amb una mica del seu suc fa que sigui senzillament irresistible. I sa. Molt sa. A més a més, enlloc de sucre, porta mel d'àgave. Només tinc foto del choco te, l'altre va desaparèixer massa ràpid.






Per fer aquest gelat es necessiten els següents ingredients:

  • 800 ml de llet de coco
  • 1/2 o 2/3 de tassa de mel d'àgave
  • 4 bossetes de tè chaï o choco te (Yogi Tea)
  • gingebre
  • 1 culleradeta de pasta de vainilla
  • 1 pessic de sal


En primer lloc s'ha d'escalfar la llet de coco amb la mel d'àgave fins que arrenqui el bull, remenant per assegurar-se de que la mel queda completament dissolta.

Abans de que bulli del tot, s'ha d'enretirar el cassó del foc i posar les bossetes de tè que han d'estar en remull durant 30 minuts, aproximadament.




Passada aquesta estona s'han d'apretar bé perquè les bosses treguin tot el suc i reservar.

A part, s'ha de ratllar una mica de gingebre (1cm) al damunt d'un paper i apretar perquè en surti el líquid al damunt de la llet de coco.

Finalment, s'ha d'afegir la pasta de vainilla i el pessic de sal i remenar bé fins que tots els ingredients quedin ben incorporats.

Aquesta barreja d'ha de refrigerar un mínim de tres hores; jo ho vaig deixar tota la nit a la nevera.

Abans de fer servir s'ha de passar la barreja per una liquadora per assegurar-nos de que qualsevol grumoll de greix de la llet de coco es suavitza.

I ja es pot posar la barreja a la geladora i seguir les instruccions de la vostra màquina.

És un gelat d'allò més interessant. Moro d'amor per ell.






I per acabar el post d'avui, la cançó que sempre em ve al cap quan sento la paraula "tea" (i no és l'himne d'Anglaterra). Pennyroyal Tea de l'insuperable Kurt Cobain. 


Pennyroyal Tea

I'm on my time with everyone
I have very bad posture

Sit and drink Pennyroyal Tea
Distill the life that's inside of me
Sit and drink Pennyroyal Tea
I'm anemic royalty

Give me a Leonard Cohen afterworld
So I can sigh eternally

I'm so tired I can't sleep
I'm a liar and a thief
Sit and drink Pennyroyal Tea
I'm anemic royalty

I'm on warm milk and laxatives
Cherry-flavored antacids

Sit and drink Pennyroyal Tea
Distill the life that's inside of me
Sit and drink Pennyroyal Tea
I'm anemic royalty

(Nirvana)






TEXTO O DESCRIPCION



dilluns, 24 d’agost del 2015

Mesdames et Messieurs: Le rhubarbe. Melmelada de ruibarbre i llima.





"El ruibarbo en la nieve más pálido
brilla púrpura."

(Kobayashi Issa)



Fa molt de temps que n'anava al darrera i fins la setmana passada no en vaig trobar. Evidentment, no va ser a Barcelona on segurament no en trobes si no vas al Mercat de la Boqueria. El vaig trobar a França.

Molt popular a Gran Bretanya, Bèlgica i als països germànics, però pràcticament desconegut a altres països, entre ells, al meu, Catalunya.

Fruita-verdura. Si. És ambigua degut a què botànicament és una verdura, però als anys quaranta EEUU va decidir que es tractava d'una fruita i així es va considerar des de llavors.

Només se'n menja la tija, semblant a la de l'api, però amb preciosos tons vermells; les seves arrels i les seves fulles tenen àcid oxàlic en grans quantitats i això fa que sigui tòxiques.

Originàriament a l'Àsia -d'on prové- es feia servir exclusivament amb finalitats medicinals i curatives, però va ser quan es va exportar a Gran Bretanya i a EEUU quan va passar a formar part de la seva cultura gastronòmica fent-se molt popular.

Té un gust més aviat àcid que recorda a la poma verda el que fa que vagi molt bé en preparacions amb gran quantitat de sucre. I amb la llima...que he de dir? Una melmelada excel·lent.

Si en trobeu, proveu de fer-la, no us en penedireu...i això que la vaig fer "pim pam", sense cap recepta...



Per fer aquesta deliciosa melmelada es necessiten els següents ingredients:

  • 365 gr de ruibarbre net i pelat
  • 300 gr de sucre morè
  • 3 llimes (suc de tres i pell d'una)


En primer lloc s'ha de netejar bé el ruibarbre.




Per això, s'ha de treure els extrems i pelar una mica les tiges per evitar que la melmelada tingui masses fils com per resultar molest; tot i que després es tritura és preferible treure'ls, ja que és bastant fibrós.




Llavors, s'han de tallar a rodanxes petites, més o menys de 1/2 o 1 cm d'amplada.

Finalment, s'ha de posar en un cassó amb el suc de les tres llimes, la ratlladura de pell d'una d'elles i el sucre morè.




I a coure a foc mig fins que el ruibarbre sigui desfet. És una melmelada bastant ràpida de fer i entre 20-30 minuts està llesta.

Sabreu que està feta quan una cullereta quedi coberta per la melmelada, sense caure. No us passeu d'espessa perquè al refredar, espesseix més.




Per conservar-la s'ha de posar en un pot esterilitzat, tapar encara calent i girar el pot. No s'ha de posar del dret fins que sigui ben freda.

Ideal per un bon esmorzar d'estiu. Dolça i àcida, fresca i deliciosa.






Boníssima i fresca, com aquesta cançó amb la que tanco el post d'avui.


Nit d'agost

Nit d'agost camina a poc a poc
i fes que passin cent estius abans que surti el sol

Que l'amor aixequi un últim cop
aquest parell de cors cansats al cel dels somniadors

i Ai de mi, si m'obres el teu pit, jo t'entrego el poc que tinc
i Ai de tu, sóc l'ombra i tu ets la llum, tu el far i jo els esculls
sempre junts

Com medir les hores i els segons
si podem morir per tornar a néixer en un petó

Quan no hi ets et busco en el record
i de tant trobar-t'hi el teu nom s'ha fet cançó

i Ai de mi, si m'obres el teu pit, jo t'entrego el poc que tinc
i Ai de tu, sóc l'ombra i tu ets la llum, tu el far i jo els esculls

Creix un desig tan fort que fa embogir
tan pur, tan viu, que ens mata

El teu verí arrela tan endins
tan lluny d'aquí ens porta

Creix un desig tan fort que fa embogir
tan pur, tan viu, que ens mata

El teu verí arrela tan endins
tan lluny d'aquí ens porta

Ens porta
lluny.

(Els Catarres)






TEXTO O DESCRIPCION



dijous, 20 d’agost del 2015

Et salvaran de qualsevol imprevist. Cassoletes de bròquil, salmó i mozzarella.






"La inteligencia no consiste en encontrar soluciones
sino en no perder de vista los problemas."

(Nicolás Gómez Dávila)



Aquesta és una d'aquelles receptes fàcils, simples, sanes i bones que surten del no res, un dia que de manera imprevista es queda algú a sopar i a la nevera només hi ha sobres.

Aquesta és una d'aquelles receptes que encara que no hagués tingut convidats a sopar hagués fet igual, ja que la tenia al cap per estrenar aquestes precioses cassoletes que em van regalar a l'entrega de premis del concurs de cuina Bonpreu-Esclat.

Aquesta és una d'aquelles receptes que admet mil variacions; no deixa de ser una espècie de quiche sense pasta brisa així que qualsevol de les sobres que pugueu tenir a la nevera serveix, només cal combinar-les amb una mica de gràcia.

Aquesta és una d'aquelles receptes fàcil, econòmica, ràpida i "resultona" que sempre funciona.

Aquesta és una d'aquelles receptes ideal per un sopar d'estiu amb un vinet blanc ben fred, com el vi blanc Abadia Mediterrània de les Bodegues Maset del Lleó. Un vi blanc d'agulla de bombolla molt fina (petillant) que s'adquireix de forma natural a través d'un acurat procés d'elaboració. En boca és fresc i disposa d'un agradable sabor amb records al de la poma.

Aquesta és una d'aquelles receptes que us encantarà.



Per a fer aquesta senzilla recepta (per a 4 cassoletes), es necessiten els següents ingredients:


  • 1/4 de bròquil
  • 1/2 paquet de salmó fumat
  • mozzarella
  • 2 ous
  • crema de llet
  • sal i pebre
  • 1 all
  • chili picat


Jo ja tenia algun dels passos fets, perquè vaig fer la recepta per aprofitar restes, però sinó, el primer de tot es coure el bròquil, trencat a poms, amb aigua bullint, i intentant que quedi una mica al dente.

Després, s'ha de saltejar amb una mica d'oli i un all ben picat.

I pràcticament ja podem preparar les cassoletes. 

Per això, s'ha de posar a cadascuna d'elles uns trossos de bròquil, salmó fumat tallat a petites porcions i mozzarella a daus. He posat les quantitats orientatives, però, evidentment, les mides de cadascun dels ingredients són al gust.




En un bol, s'ha de batre els ous i barrejar amb crema de llet, més o menys uns 200ml, salpebrar (a mi m'agrada amb bastant pebre) i afegir una mica de chili picat (o no).

I per últim, s'ha d'acabar d'omplir les cassoles amb aquesta crema.

I cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC fins que siguin daurades i al punxar l'escuradents en surti net.






I per acabar una cançó de Bikimel que m'agrada escoltar a El Port de la Selva.


L'espantaocells

Sempre plou vora la mar,
ja ningú visita la tètrica ciutat
i un rostre blanc passeja d'amagat.

Mans a les butxaques ha trobat la soledat,
i l'aigua regalima pel paraigües destapat.

Hi ha una roca prop la mar
i l'intrèpid paisatgista s'hi tira de cap,
sabates i corbata dins l'oceà
i apagant les seves penes, s'endinsa en l'aigua fosca...
Com un espantaocells...

Hi ha ocells vora la mar,
rodejant el cos asmàtic lluny de la ciutat,
i l'arrosseguen milles creuant l'oceà,
simulant sobre carenes, l'home vola i no s'ofusca,
com un espantaocells...
com un espantaocells...

Cap al centre del sol i al bell mig del cel
i ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l'han buscat
perquè el paisatge és tancat,
perquè el paisatge és tancat.

I...entre mil postes de sol, sirenes princeses,
balls de taurons i llaus de cançons.

Cap al centre del sol,
vola l'espantaocells,
i ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l'han buscat
perquè el paisatge és tancat.
I és que el paisatge és tancat.

(Bikimel)






TEXTO O DESCRIPCION



dilluns, 17 d’agost del 2015

Pa de Calatrava. Dolça cuina d'aprofitament.






"Es necesario romper,
con la mirada dirigida al futuro,
la cadena que nos tiene ligados al pasado,
y marchar resueltamente."

(Giuseppe Mazzini)



Els dies de pluja necessiten alguna cosa dolça, suau, que animi una mica. Així que avui, un dia gris us porto una recepta d'aprofitament per llepar-se els dits.

La última recepta que vaig penjar va ser la Coca Bamba, així que aprofitant que tenia un bon tros de coca que no ens vam menjar el mateix dia (haguéssim rebentat), vaig deixar que enduris per fer aquest Pa de Calatrava.

El Pa de Calatrava, tot i que es fa a moltes regions d'Espanya, diuen que és típic de Murcia, d'origen humil. És un clar exemple de la cuina d'aprofitament, ja que va sorgir, precisament, per aprofitar el pa dur.

Hi ha tantes receptes com persones el fan, i es pot fer amb pa, però també amb restes de brioixeria, com jo he fet aquesta vegada amb les restes de la Coca Bamba.

Així que ja ho sabeu, abans de tirar trossets d'ensaïmada, coques, croissants, pa...perquè comencen a endurir, penseu-ho dues vegades, potser us perdeu unes postres de luxe!

I com porto fent aquest estiu...al gra. Menys rotllo i cap a la recepta.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • 500 ml de llet
  • 5 ous
  • 1 canonet de canyella
  • 180 gr de sucre (+150 gr per fer el caramel)
  • Rom (jo he fet servir elixir de rom "Legendario")
  • Coca Bamba o brioxeria/pa/croissants del dia anterior


En primer lloc, s'ha d'infusionar la llet amb el canonet de canyella, escalfant-la a foc lent fins que arrenqui el bull.

Mentre, s'ha de preparar el caramel posant els 150 gr de sucre i unes gotes d'aigua en un cassó i escalfant fins que el sucre es dissolgui i el caramel tingui un bonic color àmbar. Llavors, s'ha de cobrir bé la base del motlle. Jo he fet servir un motlle tipus plumcake.




A part, s'han de batre bé els ous amb el sucre fins que es blanquegin i quan la llet ja hagi bullit, s'ha d'afegir, colant-la abans per retirar la canyella, però sense parar de remenar per evitar que els ous es quallin.




Una vegada el caramel s'ha refredat una mica, a la base s'ha de posar la coca bamba o el tipus de brioixeria/croissants/pa del dia anterior, al gust. Si voleu més dens el púding poseu dues capes i si voleu que predomini el flam, amb una sola capa és suficient.

Finalment, s'ha d'afegir la barreja d'ous, sucre i llet pel damunt.

S'ha de preparar una safata amb aigua que s'ha de dur a ebullició i quan bulli posar el motlle de plumcake, amb molt de compte i al forn prescalfat a 160-170ºC, durant uns 20-30 minuts depenent del forn i del gruix del motlle.




Per assegurar-vos que ha quallat bé, s'ha de punxar amb un escuradents i comprovar que aquest surti net.




I cap a la nevera un mínim de 3 hores, abans de desemmotllar.




Deliciós. Unes postres perfectes per acabar d'arrodonir un bon dinar d'estiu.





I per acabar, avui, dia de pluja...Estopa i les seves "Pastillas para dormir".


Hoy me voy sin equipaje
me he perdido tantas veces en el viaje
no contestaré mensajes
y ya hace tiempo que me hace falta el coraje.

Ya no sé si te odio o si te quiero.
Déjame que quiero seguir viviendo

Hoy yo me voy, hasta luego
será que ya no nos echamos tan de menos
se nos secó el aguacero
será que ya no nos tenemos ni en los sueños.

Si llueve por el camino,
me voy, hasta luego.
Si no sales ni en los sueños,
me voy, hasta luego.
Pastillas para dormir.
Yo me voy, hasta luego.
Y me quito el sombrero.

Y en mi soledad
si no tengo más raices
que las que me han dejado las cicatrices
paso las noches en vela
confundiendo el invierno con primavera.

Ya no sé si te odio o si te quiero.
Déjame que quiero seguir viviendo.


Hoy yo me voy, hasta luego
será que ya no nos echamos tan de menos
se nos secó el aguacero
será que ya no nos tenemos ni en los sueños.

Si llueve por el camino,
me voy, hasta luego.
Si no sales ni en los sueños,
me voy, hasta luego.
Pastillas para dormir.
Yo me voy, hasta luego.
Y me quito el sombrero.

Hoy yo me voy, hasta luego
será que ya no nos echamos tan de menos
se nos secó el aguacero
será que ya no nos tenemos ni en los sueños.

Si llueve por el camino,
me voy, hasta luego.
Si no sales ni en los sueños,
me voy, hasta luego.
Pastillas para dormir.
Yo me voy, hasta luego.
Y me quito el sombrero.

Quiero mi soledad.

(Estopa)






TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 15 d’agost del 2015

Un antull: Coca {Bamba menorquina}





"...pero tuvo el antojo de jugar
hacer conmigo una excepción
y primero nos fuimos a bailar
y en mitad de un te quiero me olvidó..."

(Joaquín Sabina)



Des de que vaig anar per primera vegada a Menorca i vaig tastar la "Coca Bamba" a Cas Sucrer, que tenia ganes de fer aquesta recepta.

La Coca Bamba, també coneguda com ensaïmada menorquina, és típica de les festes de Sant Joan. És rodona, alta i enroscada, de textura molt compacte, però a l'hora suau i gustosa.

Tot i que també rep el nom d'ensaïmada menorquina, la veritat és que l'únic que té en comú amb la mallorquina és que la massa s'enrosca, però ni la textura ni el seu sabor s'assemblen.

Diuen que el nom prové de la seva forma "abombada", però no està gens clar l'origen etimològic real.

A moltes receptes, apareix com a ingredient de la Coca Bamba, la mantega cuita, que no és res més que mantega clarificada: una mantega depurada, una vegada és desfeta, per dividir els seus tres components, l'aigua, que es convertirà en sèrum, les proteïnes, que apareixeran en forma d'impureses a la superfície i la matèria grassa, que és la part més pura de la mantega.

Originàriament, la recepta és feia amb aquesta mantega, que proporciona més sabor, però a l'hora més greix. 

Jo l'he volgut fer com es feia antigament, així que us en deixo també la recepta.

Després de consultar vàries receptes, finalment m'he quedat amb la de la Marga (menorquina) del fantàstic blog: Per Anar Fent Gana. (però posant la meitat del llevat que ella indica a la seva recepta).



Per fer la Coca Bamba es necessiten els següents ingredients:


  • 80 gr de patata bullida
  • 3 ous
  • 40 gr de llard
  • 40 gr de mantega cuita*
  • 180 gr de sucre
  • 25 gr de llevat fresc
  • 500 gr de farina de força
  • sucre glas


*[Abans de començar amb la recepta, us explico com fer la mantega cuita. És ben senzill. 

Simplement s'ha de posar la mantega (jo n'he posar 250 gr i n'ha sobrat) en un cassó al bany maria a foc mínim fins que es desfaci completament, sense remenar.




Una vegada fosa, s'ha de posar en un recipient de vidre i deixar que reposi una mica fins que es formin tres capes.

Llavors, amb una cullera, s'ha d'anar traient l'escuma que va quedant al damunt de tot (les impureses) i passar la mantega pura en un altre recipient, amb molt de compte de deixar el sèrum en el primer recipient, ja que no el farem servir.

S'ha de deixar reposar abans de fer servir perquè es solidifiqui.

Es conserva durant dies a la nevera.

És important que sigui mantega, ja que si ho proveu amb margarina no us sortirà.]

Abans de posar-nos a fer la coca, s'ha de bullir la patata i deixar que es refredi una mica per no cremar-nos, pelar i aixafar, mentre encara està tèbia, amb el sucre, fins aconseguir una pasta fina i sense grumolls.




En un bol, s'ha de fondre el llevat amb dues cullerades d'aigua tèbia i afegir una mica del sucre, un ou i una mica de la farina, barrejar bé i cobrir amb paper film. S'ha de deixar reposar uns 10-15 minuts perquè pugi i comenci a fermentar.

Una vegada hagi passat aquest petit repòs i la barreja comenci a fer bombolles, s'ha de barrejar amb al resta d'ingredients, menys la mantega i el llard i pastar fins aconseguir una massa homogènia i fina. I, en aquest moment, s'ha de barrejar els greixos i tornar a pastar fins a obtenir, novament, una massa brillant i homogènia. Pasteu, paciència.

Llavors s'ha de deixar que fermenti fins que gairebé dobli el volum. Això pot ser entre dues i quatre hores depenent de la temperatura. A mi no em va tardar massa perquè a la cuina feia força calor.




Podeu dividir la massa en porcions i fer coques Bamba individuals o una de grossa, com jo he fet.

Passada la primera fermentació, s'ha de desgasificar i donar a la massa forma de serp, deixant que sigui gruixuda però a l'hora, el més llarga possible. Després, s'ha d'enroscar, però sobre ella mateixa, donant volum, no com les ensaïmades mallorquines que es va enroscant i cada part de la serp de massa toca la superfície on està. Mireu la foto, com un caragol de mar.




I novament, a fermentar, durant 3 o 4 hores, aproximadament, fins que dobli el seu volum.




Per últim, s'ha de pinzellar la massa amb mantega cuita que estigui a temperatura ambient i cap el forn, a 160ºC durant uns 25-30 minuts o depenent del forn, fins que al punxar surti l'escuradents net.




Quan sigui freda, s'ha de cobrir bé amb sucre glas.






I acabo amb una cançó de "The Libertines": Can't Stand Me Now.


An ending fitting for the start
You twist and tore our love apart
Your light fingers through the dark
Shattered the lamp and into darkness it cast us

No, you've got it the wrong way round
You shut me up and blamed it on te brown
Cornered the boy, kicked out at the world
The world kicked back
A lot fuckin' harder

If you wanna try, if you wanna try
There's no worse you could do
Oh I know you lie, I know you lie
I'ms still in love with you

Can't take me anywhere
I'll take you anywhere
Can't take me anywhere
I can't take you anywhere
I'll take you anywhere you wanna go

No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now

Have we enough to keep it together?
Or do we just keep on pretending
And hope our luck is never ending

You tried to pull the wool, I wasn't feeling too clever
And you take all that they're lending
Until you needed mending

If you wanna try
If you wanna try
There's no worse you could do
I know you lie
All you do is make me cry
All those words they ain't true


Can't take me anywhere
I'll take you anywhere
Can't take me anywhere
I can't take you anywhere
I'll take you anywhere you wanna go

No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now
No, you can't stand me now

(The Libertines)






TEXTO O DESCRIPCION